Ressenya de la taula rodona inaugural del curs 2013-2014

Articles i treballs
Títol: Ressenya de la Taula rodona inaugural del curs 2013-2014
Autor: Llúcia Viloca
Data: Desembre 2013
RESSENYA DE LA TAULA RODONA INAUGURAL DEL CURS 2013-2014
La Societat Espanyola de Psicoanàlisi va celebrar el passat 25 d’octubre a l’Auditori CaixaForum
l’acte inaugural del curs 2013-2014 amb la Taula Rodona Trastorn Espectre Autista: apropant
models d’intervenció. L’acte va estar organitzat amb la col·laboració del Centre Educatiu i Terapèutic
Carrilet.
La inauguració va anar a càrrec del Dr. Rafael Ferrer -president de la SEP- i la Sra. Cristina Molina directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya-.
Els participants de la Taula Rodona van ser la Dra. Amaia Hervás -cap de Psiquiatria Infantil de
l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i cap de la Unitat UETD de
l’Hospital Sant Joan de Déu-; la Sra. Núria Farrés -psicòloga del Centre de dia Carrilet i cap del Servei
de Tractaments, psicoterapeuta de grups TEA i psicoterapeuta ACPP-FEAP-; i la Sra. Teresa Castilla psicòloga de l’EAP Sants-Montjuïc i autora d’un treball de llicenciatura sobre intervenció
psicopedagògica a infants amb TEA-.
La Sra. Elena Fieschi -psicoanalista SEP-IPA, coordinadora del Departament DANA de la SEP,
psicòloga clínica, psicoterapeuta i membre del Servei de Tractaments, formació i investigació de
Carrilet-; i la Dra. Llúcia Viloca -psicoanalista i vicepresidenta de la SEP, i psiquiatra fundadora i
assessora de Carrilet- van ser-ne les moderadores.
La Taula es va plantejar com una aproximació i diàleg entre models d'intervenció des de diferents
abordatges teòrics, clínics i pedagògics: psicoanalític, cognitiu-conductual i pedagògic. Els participants
van mostrar a través de vídeos els seus diferents estils d'abordatge. Va resultar molt enriquidor el
comentari entre ells i el poder visualitzar, alhora, punts d'aproximació.
Pel que fa al procés de diagnòstic, va quedar palès com hi havia una gran aproximació amb la utilització
de l’ADOS. Pel que fa a l'abordatge, va quedar ben diferenciat com la vessant psicoanalítica treballa en
la interrelació des de la intersubjectivitat més primitiva, unint les sensacions amb les emocions perquè el
nen es diferenciï, assoleixi una identitat i, a partir d'aquí, pugui prendre consciència suficient per
aprendre i modificar les seves conductes. La visió cognitiva-conductual estableix un eix d'actuació que
va del cognitiu a l'emocional. En l'abordatge pedagògic es van veure les modalitats d'intervenció a
l'escola ordinària. Les tres ponents van emfatitzar la necessitat d'una atenció molt intensa a la família.
En la introducció es va mencionar que les controvèrsies entre els cognitius-conductuals i els
psicoanalistes han estat degudes, en gran part, al desconeixement mutu i a les vulnerabilitats i
incerteses d’ambdues parts, que han generat posicions rígides i excloents. En els últims anys, el fet que
la comprensió psicoanalítica de la ment, des d'una relació intrapsíquica i interpersonal, hagi tingut
cabuda en les investigacions neurocientífiques, i, també, el fet que l'orientació cognitiva-conductual hagi
començat a tenir en compte el procés relacional ha permès una aproximació.
Les preguntades formulades per les moderadores van permetre un diàleg ric entre els components de la
taula i, després, es va establir un debat amb el públic que va valorar molt tant el contingut com
l'estructura i organització de l'acte.
Hi va haver una gran afluència d’assistents, al voltant de 270.