RESSENYA DE LES XXIX JORNADES DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI El passat 15 de novembre es van celebrar les XXIX Jornades de la Revista Catalana de Psicoanàlisi a l’Auditori del CosmoCaixa de Barcelona, on vàrem tenir el plaer d’escoltar i pensar amb Montserrat Guàrdia i Marie Rose Moro sobre els trastorns psicopatològics a la primera infància i les seves expressions en l’adolescència, amb referències als punts en comú i a l’abordatge terapèutic. Les ponents van parlar amb gran sensibilitat des de la seva àmplia experiència clínica, entrellaçant les seves pròpies reflexions amb referències a altres autors, evocant aplicacions directes a les situacions clíniques i, al mateix temps, movent-nos contínuament a interrogar-nos sobre la teoria i la tècnica. L’auditori es va mostrar implicat i participatiu, fet que va contribuir a crear un bon clima i debat. Voldríem remarcar, a continuació, alguns aspectes que es van comentar al llarg de la Jornada i que ens semblen especialment suggerents. Montserrat Guàrdia, psicòloga clínica, psicoterapeuta, professora de diferents Màsters universitaris i psicoanalista de la SEP, ens va parlar dels necessaris moments de desconnexió del nadó en presència de l’altre. Va descriure aquests moments com necessaris per tal de poder continuar el procés d’alletament, entesos com una pausa. Ens va proposar observar aquests aspectes necessaris per al desenvolupament que presenten tant nadons com adults, diferenciant-los de la desconnexió patològica. Aquest aspecte va portar a tractar sobre els silencis en l’espai psicoterapèutic, amb anècdotes tant per part del públic com de les conferenciants. Montserrat Guàrdia va fer diferents propostes per aproximar-nos al món del nadó, ja des de les projeccions realitzades per part dels pares i de la família extensa cap al fetus, la comprensió de les interaccions i les projeccions dirigides als nadons, que va anar il·lustrant amb vinyetes clíniques clarificadores. Vàrem poder seguir amb detall les dificultats que presenten els bebès, per exemple, amb el pas a la cullera. Ens va descriure com no es tracta només de la dificultat per deglutir, sinó també de les interrupcions de l’aliment a la boca (cullerada-buit-cullerada), que no passen amb la llet que raja contínuament, així com també el canvi substancial que es dóna en la posició corporal del nadó. Si teniu interès en fer una aproximació més directe al seu coneixement, podeu llegir una publicació seva recent a la mateixa Revista Catalana de Psicoanàlisi que porta per títol Perquè tu neixis. Marie Rose Moro, psiquiatra, psicoanalista i doctora en medicina, treballa actualment a la Maison de Solenn, Maison des adolescents a París. Va exposar els aspectes que ens transporten al món del nadó quan atenem els adolescents. Un dels conceptes que va tractar va ser la dependència que presenten tant nadons com adolescents de la mirada de l’altre. Va explicar com són dos moments de creació identitària i com es fa més present la dependència sobre com l’altre mira l’adolescent. La construcció del propi relat i del concepte de la filiació narrativa va ocupar un altre dels eixos importants de la seva aportació. Va destacar que cal que aquesta narrativa la pugui anar construint el propi adolescent, tenint en compte els nivells intersubjectius, col·lectius i intrapsíquics. Finalment, cal destacar que la psicoanalista francesa va referir-se també a l’aspecte contratransferencial similar tant en l’adolescència com en els nadons. Va explicar com treballen a través de tallers per tractar de promoure en els adolescents el sóc capaç de pensar, sóc capaç de crear (subratllant el tret creatiu). Per acabar la seva exposició, va mostrar un vídeo sobre un tractament familiar en adolescents en el treball grupal transcultural, on la participació de varis psicoterapeutes en grup enriquien la comprensió de la situació i contenien les ansietats de la família i l’adolescent atesos. Podreu trobar els textos de les ponències en el proper volum de la Revista Catalana de Psicoanàlisi. Antònia Llairó, Comissió organitzadora Desembre 2014