Mindfulness I Psicoteràpia

MINDFULNESS
I
PSICOTERÀPIA
INTERÈS CIENTÍFIC
MINFULNESS I LITERATURA CIENTÍFICA
Intercanvis orient-occident
L’evolució de la psicologia
cognitiva
La relació ment-cos
evidenciada per les
neurociències
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE
MINDFULNESS?
• Mindfulnes és un constructe
teòric
• Traducció a l'anglès del terme
“sati”, consciencia, atenció i
record
• Les pràctiques meditatives
orientals, en especial la
vipassana han estat adaptades
a la cultura occidental i s’ha
introduït en l’àmbit de la
psicologia i la salut.
EN QUÉ CONSISTEIX?
• Prestar atenció (amb intenció)
• Al moment present
• Sense judici (sense avaluar,
sense reaccionar)
• Amb una actitud d’interès,
curiositat i acceptació,
independentment de que
l’experiència sigui agradable o
desagradable.
CONSCIÈNCIA DELS CONTINGUTS
MENTALS
Pensaments
Sensacions
Emocions
FORMES DE VIURE L’EXPERIÈNCIA
• JO EXPERIENCIAL
• JO NARRATIU
QUE ENS APORTA MINDFULNESS?
Atenció i
concentració
serenitat
Comprensió de
la realitat tal
com es
La pràctica
prolongada
proporciona
estats
modificats de
consciència
La pràctica de Mindfulness
es pot comparar a quan
s’aclareixen les aigües
revoltades i tèrboles d’un
estany. Si deixem que
s’apaivaguen i sedimentin
podrem veure el
contingut i les parets. I si
mirem amb paciència i
atenció, arribarem a
descobrir el fons,
l'essència del que en
realitat som.
Mindfulness comporta la dissolució de les influències de
l’aprenentatge sobre la sensació del present (Siegel, 2007)
Processament de la informació
TOP
DOWN
Conducta
Decisió
Pensament
Percepció
Atenció
BOTTOM
UP
Estímul
Percepció
PERQUÈ MINDFULNESS POTENCIA EL
PROCESSAMENT BOTTON UP?
Sentits
Informació
Regió cerebral
Vista, oida, tacte,
olfacte i gust
Món físic extern
Còrtex posterior
Interocepció
Món físic intern
Còrtex somatosensorial,
ínsula
Visió de la ment
Ment
PFC medial
Ressonància
Relacions
interpersonals
Neurones mirall i PFC
Les vuit vies d‘entrada de la informació a la consciencia i les regions
cerebrals més relacionades segons Siegel, 2007.
Asimetria prefrontal i disposició
afectiva
Major activació prefrontal
esquerre
Major activació prefrontal dreta
Experiència i expressió d’emocions Experiència i expressió d’emocions
i afectes positius
i afectes negatius
Predisposició a estats d’ànim
positius
Predisposició estats d’ànim
negatius
Activació del sistema
d’aproximació
Activació del sistema de retirada
Representació dels estats desitjats
Vigilància d’estímuls amenaçadors
Reactivitat augmentada a estímuls
emocionals positius
Reactivitat augmentada a estímuls
emocionals negatius
Augment de l’habilitat per
afrontar estats d’ànim negatius
Facilitat per suprimir
voluntàriament l’afecte negatiu
APLICACIÓ A LA PRÀCTICA CLINICA
MBSR, Kabat
Zin
Programa de
reducció
d’estrés
MBRP, Bowen,
Chawla, Marlatt
Programa per
prevenir
recaigudes en
adiccions
DBT, Linehan
programa para el
trastorn límit de
la personalitat
MBCT, Segal,
William i
Teasdale,
programa en
tractaments de
depressió
ACT, Hayes,
Strosahl i
Wilson
MINDFULNES I PSICOTERÀPIA
MINDFULNESS EN LA RELACIÓ TERAPÉUTICA
Els terapeutes mes exitosos son
els mes oberts, acceptadors,
empàtics, cordials i
comprensius. Estableixen
relacions terapéutiques més
positives i no incorren en
conductes com culpar,
ignorar, descuidar, rebutjar o
seguir insistint (Hick i Bien,
2010)
EFECTES DE LA PRÀCTICA DE
MINDFULNESS PER EL TERAPEUTA
• Afavoreix el desenvolupament de
l’empatia i la compassió envers el
client
• Millora els nivells d’atenció al
procés terapèutic
• Autocompasió i preocupació per la
cura personal del professional
• Disminució de l’estrès i l’ansietat
• Permet fer una millor distinció
entre l’experiència pròpia i la dels
clients
Ment, cervell i cos treballen conjuntament per afavorir
el creixement i la sanació
L’entrenament en
Mindfulness és efectiu en:
• La psicoteràpia
• El cultiu de la relació
terapèutica
• I pel mateix professional
“Cuanto mas tratamos de dominar el
medio o de ser mas eficaces, mas
reducimos las posibilidades de un
conocimiento pleno, objetivo,
independiente y que no interfiera. Solo
si lo dejamos ser podremos percibirlo
completamente. Por citar de nuevo la
experiencia psicoterapéutica diré que
cuanto mas ansiosos estamos por
elaborar un diagnostico y esbozar un
plan de acción, menos útiles somos.
Cuanto mas ansiosos estamos por
curar, mas largo es el proceso. Todo
investigador psiquiatra debe aprender
a no tratar de curar, es decir a no ser
impaciente. En esta situación, como en
muchas otras, la entrega nos lleva al
triunfo y la humildad al éxito”
(Maslow, El hombre autorealizado: hacia
una psicología del ser, 1991)
BIBLIOGRAFIA
• Bishop, S.R., i cols (2004)
Mindfulness: A Proposed
Operational Definition. Clinical
Psychology: Science and Practice,
11: 230-241
• Hick, S.F.; Bien, T. (2010)
Mindfulness i psicoterapia.
Barcelona: Kairós
• Siegel, D.J. (2007) The Mindful
Brain. Norton & Company. New
York. London