Programa Gran Conjunt Orquestra Simfònica

esmuc | GRANS CONJUNTS
orquestra
`
simfonica
Diumenge, 1 de febrer de 2015 · 19.00 h
L’Auditori · Sala 1, Pau Casals
Notes al programa
Clàudia García-Albea
Estudiant de Musicologia
de l’Esmuc
“L
a pèrdua d’oïda
em portava a la
desesperació,
un poc més i poso fi a la
meva vida. Però l’art m’ho
va impedir, semblava impossible marxar del món
sense haver produït totes
les obres que necessitava
compondre.” (Testament de
Heiligenstadt, 1802). La veu
de Beethoven obre el concert d’avui manifestant-se a
través dels tres solistes que
conviuran i s’expressaran al
llarg del Triple concert en do
major, op. 56, compost entre
1802 i 1804 i estrenat a Viena l’any 1807, una època en
què Beethoven, aïllat del seu
entorn i endinsat en la seva
persona, deixava enrere els
motlles clàssics per tal de
cercar-ne de nous. L’obra reuneix les característiques del
concerto grosso en tant que
els solistes dialoguen amb
el tutti orquestral, i manté
un caràcter simfònic que no
perd mai el clima de la música de cambra. Cadascun
dels instruments principals
té el seu propi protagonisme, alhora que junts creen
un tot capaç de desenvolu-
par el material temàtic de
l’obra; la idea generada per
un serà imitada o contrastada pels altres dos. La relació
que guarda el violí amb el
piano és independent de
la que crea amb el violoncel i de la que constitueix
aquest darrer amb el piano,
però és inevitable la influència constant entre ells; els
motius flueixen i el teixit
sonor produeix tot tipus de
combinacions entre els tres
instruments. El gruix orquestral contextualitza l’escena
canviant dels tres solistes,
així com també enllaça, estructura i conclou elements
musicals, de tal manera que
els tres moviments de l’obra
conformen una narració
coherent.
La segona part del concert comporta una nova
narració que beu de les
connexions temàtiques,
l’expressivitat de les frases i
els canvis de caràcter constants que va experimentar
Beethoven amb la seva obra
simfònica. La composició de
la Cinquena simfonia va conviure amb un Mahler que
creia conèixer els límits de
la seva existència, posseïa
tècnica i estil ja dominats
i tenia la Filharmònica de
Viena i el teatre de l’Òpera
a les seves mans. Els dos
primers moviments de la
simfonia contrasten el cant
adolorit d’un tràgic fracàs
amb un tema elegíac que
ens fa entreveure el paradís
enmig de les monstruositats
de l’infern. Però la música
retorna al ritme de marxa
fúnebre com si una força
exterior es volgués revelar
davant d’aquesta possibilitat de triomf. L’Scherzo
ens presenta un Mahler
capaç d’elevar-se a la seva
plenitud vital amb la textura polifònica elaborada,
l’enriquiment dinàmic i
la tècnica d’orquestració
que desenvolupa. És un
moviment que actua com
a pont narratiu que ens
porta de l’obscuritat a la
llum. L’Adagietto ens remet
a l’amor. Al cim de la seva
emoció, Mahler renunciarà
a la culminació de la distensió per recular al to íntim
de la peça. El compositor
escriu el Finale des d’un
estat anímic eufòric, havent
trobat la màxima felicitat i la
solució a tots els problemes
qüestionats al llarg de la
simfonia, havent superat la
mort i els horrors de la vida.
Música brillant, de mil colors, amb canvis inesperats,
amb un final triomfal. Tot i
ser estrenada l’any 1904, la
Cinquena simfonia expressa
la dosi de fe en la humanitat
i en un mateix que també
va necessitar Beethoven per
“no marxar del món” i seguir
endavant; la mateixa que
necessitem avui quan desitgem el canvi en la situació
de la nostra societat.
L. V. Beethoven
(1770-1827)
Concert per a violí, violoncel i piano
en do major, op. 56 “Triple Concert” (1803)
Allegro
Largo
Rondo alla Polacca
Claudia Sansón, violí*
Irma Bau, violoncel**
Itxaso Sainz de la Maza, piano
G. Mahler
(1860-1911)
Simfonia núm. 5, en do sostingut menor (1901-02)
I.
II. Stürmisch bewegt, mit grösster Vehemenz
III. Scherzo
IV. Adagietto
V. Rondo-Finale
Trauermarsch
Edmon Colomer, director
Assaigs parcials: Kai Gleusteen, violins 1rs; Helena Satué,
violins 2ns; Ashan Pillai, violes; José Mor, violocels; Andrew
Ackerman i Jonathan Camps, contrabaixos; Loles Chiralt, vent
fusta; José Vicente Castelló, vent metall; Grati Murcia, percussió.
Assistents direcció: Lorenzo Ferrándiz i Xavier Puig.
* Violí Annibale Fagnola (Torí 1906) i arc Montserrat Solé (Barcelona 2012).
** Violoncel Ignasi Flet (Barcelona 1936) i arc Montserrat Solé (Barcelona 2013). Instruments i arcs per gentilesa de Solé Luthiers.
Les partitures de la Simfonia núm. 5 de Mahler pertanyen a Edition Peters.
Orquestra simfònica
de l’Esmuc
Guillem Vellvé
Guillem Pareja
Blai Bosser
Caroline Mirkes
Clàudia Romaní
Violins 1ers
Mireia Castro
Marc Nogués
Adrián Gallego
Pablo Kirschner
Cristina Pérez
Elitsa Yancheva
Alfonso Aldeanueva
Alissia Frolova
Sabela Cascón
Eugènia Ostas
Jaume Angelés
Marina Sala
Marçal Pàmies
Maria Tió
Sergiu Ionescu
Raquel Gómez
Contrabaixos
Adriana Ruiz
Stefano Pompilio
Joan Seriñá
Jan Fité
Alexa Ruscalleda
Aina Forteza
Violins 2ns
Alexandra López
Jaume Guri
Elias Lleó
Jordi Consegal
Mar Miñana
Isaac Bachs
Lia Manchón
Adriano Ortega
Eva Casado
Yulya Storonska
Patrícia Martínez
Laia Azcona
Mireia Llorens
Helena Ortuño
Meritxell Argenté
Violes
Lidia Miranda
Lucia Mullor
Carla Rica
Patricia Torres
Agnés Ruiz
Pablo Quiroga
Gemma Pujol
Gema Molina
Alexeider Pérez
Oriol Tort
Marcos López
Barbara Untiendt
Alberto Pérez
Carlos Hernández
Violoncels
Carlos sánchez
Ana Camón
Rocio López
Joan Rochet
Laura Peribáñez
Lourdes Kleykens
Eñaut Zubizarreta
Ana Gómez
Noemí González
Claudia Cobos
Gabriel Zahonero
Guillem Serra
Trompetes
Carlos Leite
Carlos Bosch
Sergi Marquillas
Tania Camacho
Elena Bañuls
Trombons
Alba Pujals
Maria Cofan
Flautes
Isabel Gualda
Nieves Aliaño
Trombó baix
Lola Salas (+ piccolo) Iker Vélez
Helena Orriols (+ piccolo)
Tuba
Oboès
Joel Carrascosa
Cecilia Castro
Arpa
Neus Enrich
Sergi Medina (corno) Arnau Roura
Clara Esteban
Clarinets
Roser Carceller
Rosa Mago
Abel Batlles (cl. baix)
Timbals
Pere Cornudella
Alba Rodríguez
Fagots
Clara Canimás
Oriol Guimerà
Raul Bote (contra)
Percussió
Pau Muntané
Joan Pérez
Cristian Pons
Julián Enciso
Fernán Rodríguez
Guillem Ruiz
Trompes
Ivan Carrascosa
Belén Ureña
esmuc
C. Padilla, 155 - Edifici de L’Auditori
08013 Barcelona
www.esmuc.cat