FdR203

SISÈ ANY
MARÇ de 2011
[email protected]
Núm.
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
Es comunica que la sortida dels alumnes de segon a Nafarroa
(excursió, viatge de estudis, o com es vulgui anomenar) dels
dies 23, 24 i 25 de febrer va saldar-se amb un balanç molt
positiu i sense haver de lamentar massa desgràcies personals.
FdR
LAS FOCES DE LUMBIER
EDITORIAL
COMUNICACIONS GENERALS
203
Quan les coses es fan bé, es fan bé. Quan la gent es fa digna
de la seva condició, les coses surten bé. I quan això passa, val
la pena de dir-ho.
Per això reproduïm, amb molt d’orgull, aquesta carta que va
arribar a la Mònica (està en castellà, però suposem que tothom
l’entendrà):
A la serra de Leyre, el riu Salazar discorre entre parets verticals
en un paratge anomenat Las Foces, paraula que deriva de hoz
(angostura que forma un río entre dos sierras).
Quan surt a camp obert, les seves aigües formen un ampli estany
natural al voltant del qual el grup d’excursionistes de l’EASD va
organitzar un pic-nic i una sessió de dibuix.
MUSEU OTEIZA. ALZUZA
A la petita localitat d’Alzuza, prop de Pamplona (d’on són
originaries les famoses pastilles de cafè amb llet Dos cafeteras)
hi ha la Fundació–Museu que alberga el llegat de l’escultor
basc. Que el llegat estigui a Navarra i no a Euskadi cal
entendre-ho a partir de la complexa i fascinant (i de vegades
contradictòria!) personalitat de l’artista: no és un fet casual.
Contingut i continent (aquest darrer obra de l’arquitecte
navarrès Sáenz de Oiza) justifiquen per ells mateixos el viatge
al nord.
L’interès de la visita va quedar reflectit en els rostres del
personal que, amb mirada atenta, va seguir una de les
explicacions més didàctiques a les quals hem assistit mai.
Estimada Mónica,
Mi nombre es Aitziber Urtasun y soy la responsable del
Departamento de Educación del Museo Oteiza. No nos
conocemos personalmente pero quería enviaros un mail de
felicitación por el grupo que visitó el Museo el pasado 24
de febrero. Los dos educadores que guiaron la visita me
han transmitido su satisfacción diciéndome que fue un
grupo estupendo en actitud, comportamiento y
conocimientos. Así que os felicito como educadores por
vuestra labor.
Espero que podamos volver a teneros por aquí. Y no dudéis
en contactar con nosotros para cualquier cosa queráis
trabajar sobre la figura y obra de jorge Oteiza.
Un cordial saludo,
Cartes com aquesta fan que de tant en tant els professors ens
reconciliem amb la nostra feina, que confiem en els alumnes i
que no acabem de llençar la tovallola.
Gràcies a tots, als alumnes, per la vostra actitud i a tots els
professors, per la feina ben feta.
Esperem que el director de l’Escola, els inspectors i
l’administració llegeixin aquest editorial.
CARNA... QUÈ?
Aprofitant les eufòries, us transcrivim un parell de textos sobre
el carnaval famós. Un poema de Joseo Carner, poeta del
noucentisme, “príncep dels poetes”, i una cançó d’en Quimi
Portet, cantautor (o una cosa així) i astre intercomarcal.
FdR
CARNAVAL
VISITA A LA PANERA
El Centre d’Art la Panera, primera estació del viatge dels
alumnes de segon a Navarra, és una plataforma de producció,
difusió, formació i exhibició de les arts visuals al nostre país.
Vàrem poder veure les exposicions Exercicis de memòria, d’un
col·lectiu d’artistes joves del país i la instal·lació deTxuspo Poyo
«U.N(INVERSE)».
En mil estrafetes veus
sentiu, de gents disfressades,
gresques, planys i bajanades,
esgarips i marrameus.
Cal mostrar-se poca-soltes
imitant, en màxim grau,
ara el plaga, ara el babau,
que així ho vol el Carnestoltes.
Però fet i fet, sabeu,
quina il·lògica genteta!
quan llur cara pren careta
llur natura se la treu.
Josep Carner
MICOS A LA CARA
Cap pelat, vestit d’astronauta;
rosa d’abril, micos a la cara.
Un xicot enterra la sardina;
poc que li cal, ja la tenia enterrada.
Carnaval, festa assenyalada,
rius de gent, rucs de tota mena.
Carnaval, ja te’l ben regalo,
la resta de l’any, ja fotem prou pena.
Fred i neu, mocs de la canalla,
si se’t fa tard, pots anar a dormir a la palla.
Vols sentir la joia de viure,
fes-t’ho mirar que fas pixar de riure.
Carnaval, és temps de mascarades,
la bona gent, s’intoxica a consciència.
Carnaval, vòmits i pixarades,
ja passarà, cal tenir paciència.
Quimi Portet
SELECCIÓ POÈTICA
SETMANA CULTURAL DE PRIMER
FELIU FORMOSA (2)
L’obra de Feliu Formosa es desplega en llibres que van canviant
els plantejaments i les resolucions formals. Després d’Albes breus
a les mans, el 1973 va publicar Llibre de les meditacions, que
conté algun dels seus poemes emblemàtics, com la “meditació
última”, que us transcrivim, amb un altre del llibre.
I com que ens quedava un espai, hi hem posat una haikús del
llibre següent, Raval, del 1975.
14
La intimitat guanyada
a força de pobresa,
el so d'una guitarra
en una cambra plena
de l'olor de contactes
i amb la finestra oberta
al fum i al cansament.
Hi fas l'aprenentatge
per copsar el desacord
de tantes dones soles
amb la ciutat que aïlla
(la morta xemeneia,
les múltiples antenes).
Hi serves el silenci
la dignitat perfecta
a força de renúncia.
MEDITACIÓ ÚLTIMA
Sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa a un poema
que no pot ser acomplert. Sóc amic de la idea perduda,
de l’inútil esforç perquè sonin uns mots dins la vall
que m’ha fet com sóc ara i del clos de la qual surto poc.
Mentre torno a estimar l’enyorança de l’adolescent
que vaig ser quan encara de Mozart ben poc sabia,
sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa al poema.
És difícil salvar les fronteres del pur exercici
i comprendre el llenguatge atzarós dels objectes inerts.
Innombrables vegades he vist el castell que domina
unes terres on va cultivar-se aquest gest de la mà
que acarona la pedra esclafada, la terra dels avis,
tot sabent que els desig d’imitar-lo amb paraules ritmades
no seria complert. Sóc amic de la tarda d’hivern.
Sóc amic de les notes que obliden un cor massa gràvid
i de totes les coses que són més enllà dels meus límits.
Sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa al poema
i he sabut finalment que el poema mateix no té fi.
*
Perquè els destriï
els arbres en renglera
no creixen rectes
Escull els còdols
entre l’aigua que corre
i et sabràs lliure
EL FILL DE PUTA
Si mai no heu enviat res al full de ruta,
ara NO ÉS EL MOMENT,
espereu-vos a estar a la universitat.!
LA VITRO
Tot i que una mica perjudicada pel mal estat de l’economia,
l’escola va viure la tradicional “setmana” cultural amb una oferta
de tallers per als alumnes de primer de batxillerat.
Disseny de vestuari artístic i moda, estampació serigràfica,
Book on line, fotomuntatge i retoc fotogràfic, stencil, tunejat de
peces de roba, plangi i collage van ser les activitats que van
oferir-se i que van respondre, en general, a les expectatives.