Entrevista Muriel Ferrer

 Butlletí Escoles de Sabadell. Abril 2011 Abril 2011
Muriel Ferrer, psicòloga infantil:
“la psicòloga ès important
en el Projecte INMA”
Quina és la teva tasca dins del Projecte INMA?
M'encarrego de fer el treball de camp relacionat amb la
neuropsicologia dels nens INMA durant els anys que participen en
l'estudi. És a dir, recollir dades sobre l'estat psicomotor, conductual,
emocional i social dels infants. Això ho fem a través d'una visita en la
qual els nens es queden amb mi per a realitzar les proves
neuropsicològiques. En concret, un test complet des
desenvolupament del nen, anomenat McCarthy, que es pot aplicar a
nens de 2 anys i mig fins a 8 anys. També vam passar un test
informatitzat anomenat K-cpt, que analitza les capacitats atencionals
i la conducta impulsiva de nens fins a 5 anys. Els pares em contesten
un qüestionari sobre conductes socials / personals dels nens,
anomenat CAST (específicament per analitzar conductes i trets de la
Síndrome d'Asperger). També fem un recull dels qüestionaris que les
mestres han omplert sobre la conducta social del nen dins l'àmbit
escolar, els seus capacitat verbals i un test específic per analitzar
possibles dificultats atencionals, impulsivitat i hiperactivitat en el nen.
Ja es va fer una visita completa com aquesta quan els nens tenien
només 14 mesos. Enmig hi ha hagut algunes altres visites, però
aquestes han consistit només en qüestionaris a les mares sobre
alimentació, malalties i hàbits dels nens i de la família.
Creus que la presència d'una psicòloga en un Projecte INMA és
important?
Molt important, perquè les dades que recollim no només són de salut
mèdica o ambiental, sinó també de capacitats cognitives, emocionals,
socials i, en general, del desenvolupament psicomotriu del nen.
Com has vist els nens de Sabadell?
La població que estudiem és una població, en general, sana. Això vol
dir que no tenim un problema en concret, o un ambient familiar
concret, i per això veiem un gran ventall de capacitats personals, de
creences sobre l'educació dels nens. Tot això enriqueix molt la meva
feina.
Butlletí Escoles de Sabadell. Abril 2011 Abril 2011
Quines diferències trobes o s'estableixen entre ells, si les
veus?
Mentre jo faig el meu treball de camp no puc saber massa sobre el
"back ground" de les famílies / nens, pel que no puc ser molt
objectiva. No he de cercar diferències entre ells, i m'he de cenyir a
l'objectivitat dels qüestionaris i dels tests.
Creus que els nens de Sabadell tenen algun fet diferencial,
alguns trets característics propis?
Sí, crec en el fascinant joc bidireccional dels rols, en funció del qual
l'ambient i la genètica incideixen sobre el nostre desenvolupament.
Els trets propis d'un nen són molt importants, però aniran cap a una
direcció o una altra depenent de molts altres aspectes ambientals,
com la família, l'escola, les experiències viscudes i, un dels punts
importants d'aquest estudi, la contaminació ambiental i alimentària.
Quins beneficis creus que tindrà a curt i a llarg plaç aquest
estudi en els nens?
Tinc l'esperança que els resultats seran escoltats per organitzacions
importants de salut, educació, medi ambient ... Volem un món millor i
més sa per als nostres nens i per a la societat en general, i amb
aquest tipus d'estudi podem posar noms i xifres a les problemàtiques
reals.
Hi ha algun aspecte en concret que et preocupi o sobre el que
hagis incidit més?
Treballo sempre, tant en l'estudi com al centre d'atenció precoç, amb
nens molt petits. És impressionant l'important que són les nostres
creences personals i les nostres capacitats personals / emocionals
com a pares per al desenvolupament emocional, social i també
cognitiu dels nostres fills. Les tendències socials van canviant i
eduquem els nostres fills dins d'aquestes (no es pot fer, ni s'hauria de
fer, dins d'una bombolla) i en aquests moments tenim una
problemàtica important de pares perduts entre la disciplina inflexible i
el permís. Sempre dic que l'equilibri és el més important i el més
difícil d'aconseguir. Però ser pare / mare és un repte, i anem
aprenent amb els anys, al costat dels nostres fills.
Butlletí Escoles de Sabadell. Abril 2011 Abril 2011
Com creus que s'ho passen els nens a les visites? Hi ha alguns
aspectes o alguns temes sobre els que hagis de fer més
incidència?
En general els nens s'ho passen bé. M'atreveixo a dir que la majoria
molt bé. A aquesta edat els agrada que estiguin per ells i els facis
jugar. El test neuropsicològic és un repte per a ells, ja que és molt
estructurat i no sempre en clau d'oci, però s'ho passen bé perquè una
de les millors maneres de valorar les habilitats dels nens és a través
del joc, i és així com els plantegem. Després de l'hora completa amb
mi es passa a l'obtenció de les dades antropomètriques. Les
infermeres entren a la sala, mesuren i pesen al nen, li prenen la
pressió i fins i tot fan aspirometries, que els encanta. Durant aquesta
visita, que pot durar fins a dues hores, anem donant als nens,
regalets, que, per poc que siguin, unes ulleres de plàstic, una
pandareta o un espanta-sogres els fan la visita molt interessant.
Moltes vegades es van dient "mama, aquest metge si que
m'agrada!". Quins beneficis pot aportar als nens la visita? Tinc entès que
els fas un informe psicològic, ho podries explicar una mica?
És una visita d'una hora. Per als nens que veig a la clínica (CDIAP)
necessito diverses sessions per fer un diagnòstic i començar a buscar
estratègies, per ajudar-los a ells i als pares. En el cas de l'estudi de
l'informe em baso estrictament en les dades que m'aporten els tests
administrats. Aquests són molt fiables, ja que estan validats en el
nostre país com a indicadors de les capacitats cognitives dels nens de
2 anys i mig fins als 8 anys i mig. Però, és clar, em falten diverses
dades, com tot: una entrevista amb els pares, i una observació del
nen en el seu ambient natural (exemple, l'escola). L'informe reflecteix
les capacitats estrictament recopilades pel test: capacitat verbals
(expressió i comprensió), capacitats viso-motores (raonament no
verbal), capacitats numèriques (càlcul, de la quantitat ...), memòria
immediata (molt necessària pels aprenentatges) i motriu. Sempre
comento als pares que no els dic res de nou, ja que ells mateixos, al
costat de l'escola, ja han anat veient com es va desenvolupar el nen.
Però crec que és interessant veure els punts forts i els no tan forts,
entendre el perquè fa unes coses i altres li costen més, o quan hi ha
dubtes dels pares sobre una possible dificultat de l'infant poder
entendre-ho, observant-o les àrees afectades.
Butlletí Escoles de Sabadell. Abril 2011 Abril 2011
Què passa si algun nen pateix alguna alteració psicològica?
Com s'actua?
Tenim la sort que a Catalunya hi ha un servei públic i força eficaç per
als nens de 0 a 6 anys amb problemes psicomotrius: el CDIAP,
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç. Això vol dir
que, molts dels nens que tenen alguna alteració, ja estan en
seguiment o tractament en aquests centres. La detecció pot haver
estat des de l'escola o pel pediatre. Alguns nens van ser detectats
precoçment durant la visita que vam fer als 14 mesos, i els vam
poder derivar al CDIAP nosaltres mateixos a través dels seus
pediatres. En aquest visita, amb els nens que vam veure que corrien
un risc de patir una dificultat i encara no havia estat detectada,
parlem amb els pares i busquem una solució conjunta. Normalment
es desenvolupa cap a una derivació al pediatre o es parla amb
l'escola, ja que tenen l'equip especialitzat EAP que els poden donar
l'ajuda necessària. Quan es tracta de problemes d'educació i pautes
dins de la família alguns pares han preferit buscar ajuda privat. La
meva responsabilitat és orientar els pares i informar-los de les
alternatives que ens ofereix el nostre sistema. Fins ara he trobat que,
normalment, els pares tenen confiança a l'escola i parlen amb la
mestra directament per treballar conjuntament. Per exemple, si
s'observen dificultats en l'àrea manipulativa, a part de donar exercicis
a casa, sempre aconsello comentar-ho amb la mestra, ja que és ella
la que els pot fer un seguiment del progrés.