la plaza del diamante

7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
1/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Una menestraleta de Gràcia ens explica la sev
vida com si no se n'adonés; el pes de la guerr
'hi fa més angoixós com més ingènuamen
e'ns revela, i la figura de la Colometa v
prenent un valor d'encarnació de tota l
humanitat anònim, feble i martiritzada.
Més de trenta edicions catalanes i vint-i-se
raduccions a altres llengües revele
'acolliment de La plaa del Diamant arreu de
món. És la millor novella apareguda a Europa d
molts anys enà, va escriure Diana Athill am
motiu de l'edició anglesa.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
2/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a J.P.
My dear, these things are life.
MEREDITH
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
3/580
7/21/2019
PRÒLEG
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a plaça del Diamant
comença
així
«La Julieta va venir expressament a l
pastisseria a dir-me que, abans de rifa
a toia,vistes:
rifarienprecioses,
cafeteres;blanques,
que ella jaam
le
havia
una taronja pintada, partida en due
meitats, que ensenyava els pinyols»
Mentre escrivia aquesta primera fras
no podia pas pensar ni remotament que
un quart de segle després, de la mev
novel·la se n’haurien fet tantes edicion
catalanes
i
tantes
traduccion
estrangeres.
Quan la vaig escriure no recordav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
4/580
gaire com era la plaça del Diamant d
debò. Només recordava que, quan teni
retze o catorze anys, una vegada, per l
festa major de Gràcia, vaig anar amb e
meu pare a seguir carrers. A la plaça de
Diamant havien aixecat un envelat. Co
a d’altres places, és clar; però el qu
sempre més he recordat és aquell. E
passar-hi pel davant, tot ell una capsa d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
música, jo, a qui els meus pare
prohibien de ballar, en tenia unes gane
desesperades i anava com una ànima e
pena
pels
carrers
guarnits.
Potser
pe
culpa d’aquesta frustració, al cap d
molts anys, a Ginebra, vaig començar l
meva novel·la amb aquell envelat.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
5/580
Sóc filla de Sant Gervasi d
Cassoles, d’un carrer estret i curt que
aleshores, anava del de Pàdua a la rier
de Sant Gervasi i que es deia carrer d
Sant Antoni; més endavant li van canvia
el nom pel de carrer de París i, mé
endavant encara, pel de Manue
Angelon, que encara conserva. San
Gervasi no és pas lluny de Gràcia
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Coneixia, perquè hi anava a les tarde
amb el meu avi, els cinemes Trilla
Smart i Mundial. Coneixia el mercat d
Santa
Isabel,
on
als
quatre
o
cinc
any
anava, cap al tard, als estius, amb un
senyora veïna a comprar peix després d
ravessar el torrent de l’Olla. Als quinz
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
6/580
o disset anys, i durant molt de temps
anàvem amb la meva mare a passeja
cada tarda pel carrer Gran. Hi entràve
per la rambla del Prat, el baixàvem fin
als Jardinets i el pujàvem per la vorer
contrària. Miràvem aparadors.
Tots els records que conservo d
Gràcia són entranyables. Ara tot això é
luny, però pensar-hi, enmig d’una onad
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de nostàlgia, em fa bé; moltes vegades
en diverses circumstàncies, aquest
records m’havien estat un consol.
Voldria que tots els que llegissin la
meva novel·la participessin en la mev
emoció. Em fa contenta pensar que entr
ants milers de lectors com ha tingut
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
7/580
continua tenint n’hi ha molts que n
havien llegit mai res en català i que é
legint-la que han descobert que l
nostra era una llengua civilitzada, culta
mportant. Em fa contenta així matei
pensar que aquesta novel·la senzilla
humana ha dut el rom de la plaça de
Diamant de la vila de Gràcia i amb el
el de Catalunya a tants països llunyans.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Escriure un pròleg, o sigui parlar d
mi (o de la meva obra, que és el mateix)
no m’ha apassionat mai.
La plaça de
Explicar
la
gènesi
de
iamant potser seria interessant, però
¿és que es pot explicar com es forma un
novel·la, quins impulsos la provoquen
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
8/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
9/580
d’orgull, vaig començar una altr
novel·la.
La volia kafkiana, molt kafkiana
absurda, és clar, amb molts coloms
volia que els coloms ofeguessin l
protagonista del començament fins a l
fi. I va anar naixent dintre meu, qua
encara no m’havia assegut davant de l
màquina amb una pila de fulls de pape
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
al costat, el que hauria de ser La plaç
del Diamant. La vaig escriure
febrosament, com si cada dia de trebal
fos el
darrer
de
la
meva
vida.
Treballava encegada; corregia a l
arda el que havia escrit al mat
procurant que, malgrat les presses am
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
10/580
què escrivia, el cavall no se’
desboqués, aguantant bé les regne
perquè no es desviés del camí. Hi ha qu
parla d’explosió narrativa. No sé pa
què vol dir. Escriure una novel·la, qu
és un treball sostingut, necessita calma
molt domini de si mateix.
I la novel·la que en principi havia d
ser un malson de coloms es va ana
convertint en La plaça del Diaman
amb coloms, sí, però amb un altre sentit
Va ser una època d’una gran tensió
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
nerviosa, que em va deixar mig malalta
Doncs bé: La plaça del Diaman
enviada al primer premi Sant Jordi, v
rebre el mateix tractament que Jard
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
11/580
vora el maral
7/21/2019
darrer Joanot Martorell.
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Ja publicada, el meu amic Baltasa
Porcel,
tot
i
fer-ne
molts
elogis,
va
di
que la Colometa era una noia beneita
Considero aquesta afirmació, feta a l
leugera, molt equivocada. Veure el món
amb ulls d’infant, en un constan
meravellament, no és pas ser beneit sin
ot el contrari; a més, la Colometa fa e
que ha de fer dintre de la seva situaci
en la vida, i fer el que s’ha de fer i re
més demostra un talent natural digne d
ots els respectes. Considero mé
ntel·ligent la Colometa que Madam
Bovary o que Anna Karènina, i a ningú
no se li ha acudit mai de dir que fossi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
12/580
beneites. Potser perquè eren riques
anaven vestides de seda i tenien servei.
encara que jo, quan era jove, sospiré
per ser Madame Bovary o Ann
Karènina, més la segona que la primera
en necessitar un personatge central per
una novel·la vaig triar la Colometa, qu
només té de semblant a mi el fet d
sentir-se perduda al mig del món.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
De coses (de mobles, de rellotges
d’agulles de rellotge, de pèndols d
rellotge, de pintures, de formes i color
de
butaques
i
sofàs,
de
llums
d’oli
i
d
lums de peu, de catifes i de dosser
reials), en totes les novel·les se n’h
parlat. De Balzac a Proust passant pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
13/580
Tolstoi, per citar només els que fan mé
efecte. Les coses tenen una gra
mportància en la narració i l’ha
inguda sempre, molt abans que Robbe
Grillet escrivís Le voyeur. A La plaç
del Diamant, de coses n’hi ha moltes
’embut, el cargol marí, les nines de l
casa dels hules… hi ha tots els detall
de mobles, de timbres elèctrics i d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
portes de la casa on va a treballar. Hi h
es monedes d’or de mossèn Joan qu
aquest dóna a en Quimet per si en tene
necessitat.
Hi
ha
les
balances
dibuixade
a la paret de l’escala. I el ganivet
símbol sexual, amb què a l’acabamen
del llibre la Colometa escriu el seu no
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
14/580
a la porta de la casa on havia viscut.
Però a La plaça del Diamant no
solament hi ha coses; hi ha sobretot e
personatge de la Colometa. Me’l v
suggerir la protagonista d’un conte me
escrit feia temps, intitulat Tarda a
cinema, que figura en el recull Vint-i
dos contes i està inspirat al seu torn e
el Candide. Si Voltaire no hagués escrit
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Candide és
iamant no
possible que La plaça de
hagués vist mai la llum del
sol. ¿Influència de James Joyce? E
possible
que
el
final
de
la
meva
novel·l
vingui del cèlebre monòleg d’Ulisses
Però seria més encertat de buscar la fon
del capítol XIII de La plaça…, el de la
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
15/580
mort de la mare d’en Quimet, en algu
dels contes de Dubliners.
Si no hagués llegit Bernat Metge, n
se m’hauria acudit mai de fer fer a l
Colometa la descripció física del se
flamant marit. Bernat Metge fa descriur
a Ovidi les gràcies de la seva estimada
d’aquest capítol, una pura perfecci
d’estil i de llenguatge, se’n di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
«Descripció de la donzella». Unes breu
pàgines que poden rivalitzar amb le
millors de la literatura universal. L
«Descripció
de
la
donzella»
de
Berna
Metge em donà la idea de la «descripci
del donzell», o sigui d’en Quimet, que e
ector pot trobar al capítol VIII de l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
16/580
meva novel·la. Agraeixo a Bernat Metg
que m’hagi donat més del que e
mereixo. I li demano fervorosament qu
em perdoni per la llicència presa.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Moltes altres influències hauria d
confessar; caldria comptar-hi totes le
meves lectures, la Bíblia en primer lloc
Vull afirmar, perquè algú ho ha negat
q u e La plaça del Diamant és una
novel·la d’amor. De novel·les d’amo
se n’han escrit moltes. Des de l’amo
més espiritual i més cavalleresc
’amor més carnal, una mica representa
aquest darrer per una de les novel·le
més cursis, i que han fet escolar mé
inta, escrita per un gran escriptor, D. H
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
17/580
Lawrence. Em refereixo a L’amant d
ady Chatterley. Però el que s’ha escri
de més elevat i corprenedor en amor é
a història de Francesca da Rimini a
cant V de l’Infem, a la Divina Comèdia
Història que comença amb aquest
versos meravellosos:
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Siede la terra dove nata fui
su la marina, dove’l Po discende
per aver pace co’ seguaci sui.
I l’amor d’Ulisses, no pas pe
Penèlope, no pas per la dolça Nausica
sinó el seu amor-passió per l’aventura
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
18/580
Dante, en el cant XXVI de l’infern, e
lença, amb quatre companys vells
esparracats, amb una nau que n
s’aguanta, a l’última aventura: la de l
mort.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Nè dolcezza di figlio, nè la pieta
del vecchio padre, nè’l debito
amore
lo qual dovea Penelope far lieta,
vincer potero dentro a me l’ardore
ch’i’ebbi a divenir del mond
esperto,
e de li vizi umani e del valore.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
19/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Després de la Bíblia i de Dante
entre les influències que crec que mé
m’han marcat i que ara vull confessar
posaria encara Homer.
Vull tornar-hi a insistir, perquè em
dolgué que algú ho negués: vull afirma
ben alt que La plaça del Diamant és per
damunt de tot una novel·la d’amor, pe
més
que
sense
ni
un
gra
d
sentimentalisme. El moment en què l
Colometa, de tornada de la mort del se
passat, entra a casa seva mentre v
naixent el dia i abraça el seu sego
marit, l’home que l’ha salvada de tote
es misèries de la vida, és una escen
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
20/580
d’amor profund. «I vaig pensar que n
volia que se’m morís mai…» I li fica e
dit al melic «perquè cap bruixa dolent
no me’l xuclés pel melic i em deixé
sense Antoni». I el mot contents, darrer
de la novel·la, no és pas gratuït. No e
vaig posar perquè sí. Deixa entendr
que, encara que al món hi hagi tant
ristesa, sempre el pot salvar algú amb
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
una mica d’alegria. Uns quants ocells
per exemple. «I dintre de cada toll, pe
petit que fos, hi hauria el cel… el ce
que
de
vegades
un
ocell
esbarriava…
u
ocell que tenia set i sense saber-h
esbarriava el cel de l’aigua amb e
bec… o uns quants ocells cridaners qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
21/580
baixaven de les fulles com llampecs, e
ficaven al toll, s’hi banyaven estarrufat
de ploma i barrejaven el cel amb fang
amb becs i amb ales. Contents…»
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
La plaça del diamant és lluny de mi
Com si no fos jo qui l’hagués escrita
Molt lluny. En aquest moment, en el pun
d’acabar aquest pròleg, em preocupa e
meu jardí. Ja hi floreixen els prunus
rosa pàl·lid, i el petit arbre de Júpiter
rosa coral. S’aixeca la tramuntana
me’ls castigarà. Vaig a veure què passa
amb el vent i les flors.
MERCÈ RODOREDA
Romanyà de la Selva, 198
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
22/580
7/21/2019
I
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
a Julieta va venir expressament a l
pastisseria a dir-me que, abans de rifa
a toia, rifarien cafeteres; que ella ja le
havia vistes: precioses, blanques, am
una taronja pintada, partida en due
meitats, que ensenyava els pinyols. Jo n
enia ganes d’anar a ballar ni tenia gane
de sortir, perquè m’havia passat el di
despatxant dolços i les puntes dels dit
em
feieni de
maltant
defer
tantnusos
estrènyer
cordill
daurats
i agafadors.
perquè coneixia la Julieta, que a la ni
no li venia de tres hores i tant li fei
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
23/580
dormir com no dormir. Però em va fe
seguir vulgues no vulgues, perquè jo er
així, que patia si algú em demanava un
cosa i havia de dir que no. Anava blanc
de dalt a baix: el vestit i els enago
emmidonats, les sabates com un glop d
let, les arracades de pasta blanca, tre
braçalets rotllana que feien joc amb le
arracades i un portamonedes blanc, qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a Julieta em va dir que era d’hule, amb
a tanca com una petxina d’or.
Quan vam arribar a la plaça el
músics
ja
tocaven.
El
sostre
estav
guarnit amb flors i cadeneta de paper d
ots colors: una tira de cadeneta, una tir
de flors. Hi havia flors amb una bombet
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
24/580
a dintre i tot el sostre era com u
paraigua a l’inrevés, perquè el
acabaments de les tires estaven lligat
més enlaire que no pas el mig, on tote
s’ajuntaven. La cinta de goma del
enagos, que havia patit molt per passar
a amb una agulla de ganxo que no voli
passar, cordada amb un botonet i un
nanseta de fil, m’estrenyia. Ja devi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
enir un senyal vermell a la cintura, per
així que el vent m’havia sortit per l
boca la cinta tornava a fer-me el martiri
L’entarimat
dels
músics
estava
volta
d’esparreguera
fent
barana
’esparreguera estava guarnida amb flor
de paper lligades amb filferro primet.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
25/580
els músics suats i en mànigues d
camisa. La meva mare morta feia anys
sense poder-me aconsellar i el meu par
casat amb una altra. El meu pare casa
amb una altra i jo sense la meva mar
que només vivia per tenir-me atencions
el meu pare casat i jo joveneta i sola
a plaça del Diamant, esperant qu
rifessin cafeteres, i la Julieta cridan
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
perquè la veu li passés per damunt de l
música, no seguis que et rebregaràs!,
davant dels ulls les bombetes vestide
de
flor
i
les
cadenetes
enganxades
amb
pasta d’aigua i farina i tothom content,
mentre badava una veu a l’orella va dir
me, ballem?
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
26/580
Mig d’esma vaig contestar que no e
sabia i em vaig girar a mirar. Em vai
opar amb una cara que de tan a pro
que la tenia no vaig veure prou bé co
era, però era la cara d’un noi. És igua
em va dir, jo en sé molt i n’hi ensenyaré
Vaig pensar en el pobre Pere que en
aquelles hores estava tancat al soterran
del Colón fent la cuina amb davanta
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
blanc, i vaig fer el disbarat de dir:
I si el meu promès ho sap?
Aquell noi es va acostar encara mé
apromès?
la vora Ii va
dir
rient,
i
tan
petita
i
ja
t
quan va riure els llavis se l
van estirar i li vaig veure totes les dents
Tenia uns ullets de mico i duia un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
27/580
camisa blanca amb ratlleta blava
amarada sota dels braços, i amb el bot
del coll descordat. I aquell noi tot d’un
se’m va girar d’esquena i es va aixeca
de puntetes i es va decantar d’una band
a l’altra i es va tornar a girar de cara
mi i va dir, dispensi, i es va posar
cridar: Ei!… que m’heu vis
’americana? Estava al costat del
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
músics! En una cadira! Ei!… I em va di
que li havien pres l’americana i qu
ornava de seguida i si volia fer el favo
d’esperar-lo.
Es
va
posar
a
cridar
Cintet!… Cintet!
La Julieta, de color de canar
brodada de verd, va sortir de no sé on
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
28/580
em va dir, tapa’m que m’haig de treur
es sabates… no puc més… Li vaig di
que no em podia moure perquè un jov
que buscava l’americana i volia balla
amb mi de totes passades m’havia d
que l’esperés. I la Julieta va dir, balleu
balleu… I feia calor. Les criature
iraven coets i piules per les cantonades
A terra hi havia pinyols de síndria i pel
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
racons closques de síndria i ampolle
buides de cervesa i pels terrats tamb
engegaven coets. I pels balcons. Vei
cares
lluents
de
suor
i
nois
que
e
passaven el mocador per la cara. El
músics contents i toquem. Tot com un
decoració. I el pas doble. Em vai
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
29/580
robar anant amunt i avall i com s
vingués de lluny, de tan a la vora, vai
sentir la veu d’aquell noi que em deia
veu com sí que en sap de ballar! I senti
olor de suor forta i olor d’aigua d
colònia esbravada. I els ulls de mic
luents ran dels meus i a cada banda d
a cara la medalleta de l’orella. La cint
de goma clavada a la cintura i la mev
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mare morta i sense poder-me aconsellar
perquè vaig dir a aquell noi que el me
promès feia de cuiner al Colón i va riur
em
va
dir
que
el
planyia
molt
perquè
a
cap d’un any jo seria la seva senyora i l
seva reina. I que ballaríem la toia a l
plaça del Diamant.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
30/580
La meva reina, va dir.
I va dir que m’havia dit que al cap
d’un any seria la seva senyora i que jo n
me l’havia mirat, i el vaig mirar
aleshores va dir, no em miri així, perqu
m’hauran de collir de terra, i va ser qua
i vaig dir que ell tenia els ulls de mico
vinga riure. La cinta a la cintur
semblava un ganivet i els músics, tararí
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ararí! I la Julieta no es veia enlloc
Desapareguda. I jo amb aquells ulls a
davant, que no em deixaven com si tot e
món
s’hagués
convertit
en
aquells
ulls
no hi hagués cap manera d’escapar-ne.
a nit anava endavant amb el carro de le
estrelles i la festa anava endavant i l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
31/580
oia i la noia de la toia, tota blava
giravoltant… La meva mare al cementir
de Sant Gervasi i jo a la plaça de
Diamant… Ven coses dolces? Mel
confitura?… I els músics, cansats, fican
es coses a dintre les fundes i tornant-le
a treure de dintre de les fundes perqu
un veí pagava un vals per tothom i tot
com baldufes. Quan el vals es va acaba
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a gent va començar a sortir. Jo vaig di
que havia perdut la Julieta i aquell no
va dir que ell havia perdut en Cintet i v
dir,
quan
estarem
ben
sols,
tota
la
gen
desada a dintre de les cases i els carrer
buits, vostè i jo ballarem un vals d
punta a la plaça del Diamant… volta qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
32/580
volta… Colometa. Me’l vaig mirar mo
amoïnada i li vaig dir que em dei
atàlia i quan li vaig dir que em dei
atàlia encara riu i va dir que jo nomé
em podia dir un nom: Colometa. Va se
quan vaig arrencar a córrer i ell corri
al meu darrera, no se m’espanti… i qu
no veu que no pot anar tota sola pel
carrers, que me la robarien?… i em v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
agafar pel braç i em va aturar, i que no
veu que me la robarien, Colometa? I l
meva mare morta i jo aturada com un
bleda
i
la
cinta
de
goma
a
la
cintur
estrenyent, estrenyent, com si estigué
ligada en una branqueta d’esparreguer
amb un filferro.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
33/580
I vaig tornar a córrer. I ell al meu
darrera. Les botigues tancades amb l
persiana de canaleta avall i el
aparadors plens de coses quietes co
ara tinters i assecants i postals i nines
roba desplegada i pots d’alumini
gèneres de punt… I vam sortir al carre
Gran, i jo amunt, i ell al meu darrera
ots dos corrent, i, al cap d’anys, encar
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de vegades ho explicava, la Colometa
el dia que la vaig conèixer a la plaça de
Diamant, va arrencar a córrer i davan
mateix
de
la
parada
del
tramvia
pataplaf!, els enagos per terra.
La nanseta de fil es va trencar í all
van quedar els enagos. Vaig saltar pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
34/580
sobre, vaig estar a punt d’enganxar-m’h
un peu i vinga córrer com s
m’empaitessin tots els dimonis d
’infern. Vaig arribar a casa i a le
fosques em vaig tirar al llit, al meu lli
de noia, de llautó, com si hi tirés un
pedra. Tenia vergonya. Quan em vai
cansar de tenir vergonya, em vaig treur
es sabates d’un cop de peu i em vai
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
desfer els cabells. I en Quimet, al ca
d’anys, encara ho explicava com si fo
una cosa que ens acabés de passar, se l
va
trencar
la
cinta
de
goma
i
corria
co
el vent…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
35/580
7/21/2019
II
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
a ser molt misteriós. M’havia posat e
vestit de color de fusta de rosa, una mic
massa prim pel temps, i tenia pell d
gallina tot esperant en Quimet en un
cantonada. Des de darrera d’un
persiana de ballesta, al cap d’una eston
de fer els gegants, em va semblar qu
algú em mirava, perquè vaig veure qu
es ballestes, d’una banda, s’havie
mogut
Amb en Quimet
havíem
quedat una
quemica.
ens trobaríem
a la vora
de
Parc Güell. Va sortir un nen d’una
entrada, amb un revòlver al cinturó i un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
36/580
escopeta apuntada, i va passar fregant
me les faldilles i cridant, meequi…
meequi…
Van abaixar les ballestes de la
persiana, la persiana es va obrir de bat
bat i un jove amb pijama va fer pst…
pst… amb els llavis i, amb un dit fen
ganxo, em feia senyal que m’hi acostés
Per estar-ne més segura em vaig posa
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
un dit al pit com assenyalant-me
mirant-lo, vaig dir baixet, jo? Sens
sentir-me em va entendre i va fer que s
amb
el
cap,
que
el
tenia
preciós,
i
vai
ravessar el carrer i m’hi vaig acostar
Quan vaig ser al peu del balcó el jov
em va dir, entra, que farem un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
37/580
dormideta.
Em vaig tornar de mil colors i me’
vaig entornar enrabiada, sobretot am
mi mateixa, i amb angúnia perquè senti
que el jove em mirava l’esquena i e
ravessava la roba i la pell. Em vai
posar d’una manera que el jove de
pijama no em veiés, però tenia por que
mig amagada, el que no em veiés fos e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Quimet. Pensava a veure què passaria
perquè era la primera vegada que en
havíem de trobar en un parc. Al demat
havia
fet
molts
disbarats
pensant
en
l
arda perquè tenia un neguit que no e
deixava viure. En Quimet m’havia d
que ens trobaríem a dos quarts de quatr
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
38/580
no va venir fins a dos quarts de cinc
però no li vaig dir res perquè vai
pensar que potser l’havia entè
malament i el que s’havia equivocat er
o i com que ell no va dir ni mitj
paraula d’excusa… Ni vaig gosar dir-l
que els peus em feien mal de tant esta
dreta perquè duia sabates de xarol, mo
calentes, i que un jove s’havia pre
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
libertats. Vam començar a pujar amun
sense dir-nos ni una trista paraula i qua
vam ser a dalt de tot em va passar e
fred
i
la
pell
se’m
va
tornar
a
fer
llis
com sempre. Li volia explicar que havi
renyit amb en Pere, que tot estava llest
Ens vam asseure en un banc de pedra e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
39/580
un racó perdut, entre dos arbres fins d
fulla, amb un merlot que pujava de baix
anava d’un arbre a l’altre fent un cri
petit, una mica enrogallat, i estàvem un
estona sense veure’l fins que tornava
sortir de baix quan ja no hi pensàvem
sempre feia el mateix. Sense mirar-lo
per la cua de l’ull, veia en Quimet qu
mirava les cases, petites i lluny. A
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’últim va dir, no et fa por, aquest ocell?
Li vaig dir que m’agradava molt i el
em va dir que els ocells negres, encar
que
fossin
merlots,
la
seva
mare
sempr
i havia dit que portaven desgràcia
Totes les altres vegades que amb e
Quimet ens havíem trobat, després de
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
40/580
primer dia a la plaça del Diamant, l
primera cosa que em preguntava, tiran
el cap i el cos endavant, era si ja havi
renyit amb en Pere. I aquell dia no m’h
preguntava i jo no sabia de quina maner
començar a dir-li que ja havia dit a e
Pere que, amb mi, no podia ser. I em
sabia molt greu d’haver-li-ho dit, perqu
en Pere s’havia quedat com un llum
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
quan, després d’haver-lo encès, e
bufen. I quan pensava que havia renyi
amb en Pere sentia una pena per dintre
a
pena
em
feia
adonar
que
havia
fet
un
mala acció. Segur: perquè jo, que d
dintre sempre havia estat molt natura
quan em recordava de la cara que havi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
41/580
fet en Pere, sentia la pena dolenta mo
endins, com si al mig de la meva pa
d’abans s’obrís una porteta que tancav
un niu d’escorpins i els escorpin
sortissin a barrejar-se amb la pena i
fer-la punxent i a escampar-se’m per l
sang a fer-la negra. Perquè en Pere, am
a veu escanyada i les nines dels ull
amb el color entelat que li tremolava
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
em va dir que li havia desfet la vida
Que l’havia convertit en una mica d
fang de no res. I va ser tot mirant e
merlot
que
en
Quimet
va
començar
parlar del senyor Gaudí, que el seu par
’havia conegut el dia que el va aixafa
el tramvia, que el seu pare havia estat u
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
42/580
dels que l’havien dut a l’hospital, pobr
senyor Gaudí tan bona persona, ve
quina mort més de misèria… I que a
món no hi havia res com el Parc Güell
com la Sagrada Família i la Pedrera. J
vaig dir que, tot plegat, massa onades
massa punxes. Em va donar un cop a
genoll amb el cantell de la mà que em v
fer anar la cama enlaire de sorpresa i e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va dir que si volia ser la seva don
havia de començar per trobar bé tot e
que ell trobava bé. Va fer-me un gran
sermó
sobre
l’home
i
la
dona
i
els
dret
de l’un i els drets de l’altre i quan e
vaig poder tallar vaig preguntar-li:
—I si una cosa no m’agrada de cap
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
43/580
de les maneres?
—T’ha d’agradar, perquè tu no h
entens.
I altra vegada sermó: molt llarg. Va
sortir molta gent de la seva família: el
seus pares, un oncle que tenia capelleta
reclinatori, els seus avis i les due
mares dels Reis Catòlics que eren, dei
ell, les que havien assenyalat el bo
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
camí.
I aleshores, que de primer no ho vai
acabar d’entendre, perquè ho va ajunta
amb
altres
coses
que
deia,
va
dir,
pobr
Maria… I altra vegada les mares del
Reis Catòlics i que potser ens podríe
casar aviat perquè ja tenia dos amic
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
44/580
que li buscaven casa. I que em faria un
mobles que així que els veuria cauri
d’esquena perquè per alguna cosa er
ebenista i que ell era com si fos San
Josep i que jo era com si fos la Mare d
Déu.
Tot ho deia molt content i jo anav
pensant què havia volgut dir quan havi
dit, pobra Maria… i m’anava ensopin
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de la mateixa manera que s’anav
ensopint la claror, i el merlot sens
cansar-se sempre sortint de baix i anan
d’un
arbre
cap
a
un
altre
i
tornant
sortir de baix com si fossin molt
merlots que s’hi dediquessin.
—Faré un armari que servirà pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
45/580
ots dos, de dos cossos, amb fust
d’arbre ampolla. I quan tindré el pi
moblat, faré el llitet del nen.
Em va dir que les criatures l
agradaven i no li agradaven. Que anav
molt a llunes. El sol es ponia i, allà o
a no era, l’ombra es tornava blava i fei
estrany de mirar. I en Quimet parlava d
fustes, que si una fusta que si una altra
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que si la xicranda, que si la caoba, qu
si el roure, que si l’alzina… Va se
aleshores, me n’he recordat i me’
recordaré
sempre,
que
em
va
fer
un
petó
així que va començar a fer-me el pet
vaig veure Nostre Senyor a dalt de tot d
casa seva, ficat a dins d’un núvol inflat
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
46/580
voltat d’una sanefa de color d
mandarina, que se li anava descolorin
d’una banda, i Nostre Senyor va obri
els braços a gran amplada, que els teni
molt llargs, va agafar el núvol per le
vores i es va anar tancant a dintre com s
es tanqués a dintre d’un armari.
—Avui no havíem d’haver vingut.
I va lligar el primer petó amb u
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
altre i tot el cel es va emboirar. Jo vei
el núvol que anava fugint a poc a poc
van sortir altres núvols més primets
ots
es
van
posar
a
seguir
el
núvol
qu
anava ple i en Quimet tenia gust de caf
amb llet. I va cridar, ja tanquen!…
—Com ho saps?
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
47/580
—Que no has sentit el xiulet?
Ens vam aixecar, el merlot va fugi
esparverat, l’aire em feia voleiar le
faldilles… i avall, caminets aval
Asseguda en un banc de rajoleta hi havi
una nena que es ficava els dits al nas
després passava el dit per una estrell
de vuit puntes que hi havia a l’esquen
del banc. Duia un vestit del mateix colo
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que el meu i ho vaig dir a en Quimet. N
em va contestar. Quan vam sortir a
carrer li vaig dir, mira, encara entr
gent…
i
em
va
dir
que
no
m’amoïné
que aviat els traurien. Anàvem carrer
avall i en el moment que estava a pun
de dir-li, saps?, amb en Pere ja he
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
48/580
renyit, es va aturar en sec, se’m v
plantar al davant, em va agafar pel
braços i em va dir, mirant-me com si fo
una persona de mala llei, pobra Maria…
Vaig estar molt a punt de dir-li que
no patís, que em digués què li passav
amb la Maria… Però no vaig gosar. Em
va deixar anar els braços, se’m va posa
al costat altra vegada, i avall, fins qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vam arribar a la Diagonal - Passeig d
Gràcia. Vam començar a voltar un pilo
de cases, i jo no podia més amb el
meus
peus.
Quan
feia
mitja
hora
qu
voltàvem es va tornar a parar, em v
ornar a agafar pels braços, estàvem sot
d’un fanal, i quan ja em pensava qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
49/580
ornaria a dir, pobra Maria,
m’aguantava la respiració esperant qu
ho digués, va dir amb ràbia:
—Si no haguéssim baixat de pressa
allà dalt, entre el merlot i tot plegat, n
sé pas què hauria passat!… Però no te’
fiïs, perquè el dia que et podr
arreplegar et baldaré!
Vam anar voltant cases fins a le
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vuit, sense dir-nos ni mitja paraula, co
si fóssim muts del néixer. Quan vai
estar sola vaig mirar el cel i només er
negre.
I
no
sé…
tot
plegat,
mo
misteriós…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
50/580
7/21/2019
III
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
M
e’l vaig trobar plantat a l
cantonada, de sorpresa, un dia que n
havia de venir a buscar-me.
—No vull que treballis més pe
aquest pastisser! He sabut que va a
darrera de les dependentes.
Em vaig posar a tremolar i li vai
dir que no cridés, que no podia deixar l
casa així, de qualsevol manera i sens
educació,
pobremés
home,
dit mai unaque,
paraula
enllànodem’havi
l’altra
que despatxar dolços m’agradava i qu
si em feia plegar a veure què… Em v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
51/580
dir que a l’hivern, una tarda, quan ja er
fosc, havia vingut a mirar co
reballava. I va dir que, mentr
acompanyava una clienta a triar un
capsa de xocolatins a l’aparador de l
dreta, el pastisser em seguia amb el
ulls, no a mi, sinó al meu darrera. L
vaig dir que anava massa lluny i qu
valia més que ho deixéssim córrer si n
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
em tenia confiança.
—Sí que et tinc confiança, però n
vull que el pastisser es diverteixi.
—T’has
tornat
boig,
li
vaig
dir;
é
un senyor que només pensa en el se
negoci! Sents?
Em vaig enfadar tant que les galte
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
52/580
em cremaven. Em va agafar pel coll amb
una mà i em va sacsejar el cap. Li vai
dir que ja es podia retirar i que si no e
feia cas cridaria un municipal. Vam
estar tres setmanes sense veure’ns i qua
a em penedia d’haver dit a en Pere qu
entre nosaltres dos tot s’havia acabat
perquè en Pere al capdavall era un bo
xicot que mai no m’havia donat cap
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
disgust, només enderiat amb el seu ofic
bon treballador, va tornar
comparèixer, més tranquil que una soc
d’arbre,
i
la
primera
cosa
que
em
va
dir
amb les mans a les butxaques, va ser,
a pobra Maria a passeig per tu…
Anàvem cap al carrer Gran per l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
53/580
Rambla del Prat. Es va aturar davan
d’un adroguer que tenia tot de sacs
’entrada, va ficar la mà a dintre un sa
ple de veces, va dir, quines veces mé
boniques… i vam tornar a caminar
S’havia quedat unes quantes veces a l
mà i quan estava més distreta me les v
irar a l’esquena pel coll de la brusa. E
va fer aturar davant d’un aparador pl
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de roba feta, veus?, quan serem casats
et faré comprar davantals com aquells
Jo li vaig dir que feien hospici i ell v
dir
que
eren
com
els
que
duia
la
sev
mare i jo li vaig dir que tant me feia, qu
o no en volia perquè feien mass
hospici.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
54/580
Va dir que em presentaria a la seva
mare, que ja li havia parlat de mi i qu
a seva mare tenia moltes ganes de veur
quina cara feia la noia que el seu fil
havia triat. Hi vam anar un diumenge
Vivia sola. En Quimet vivia a dispes
per no donar-li feina i deia que així ere
més amics, perquè, junts, no s’avenien.
a seva mare vivia en una caseta cap al
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
periodistes i des de la galeria es veia e
mar i la boira que de vegades el tapava
Era una senyora molt faluga, pentinad
de
pentinadora,
amb
moltes
ondes.
Teni
a casa plena de llaços. En Quimet j
m’ho havia dit. Al damunt del Sant Cris
del capçal del llit, un llaç. El llit era d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
55/580
caoba negra amb dos matalassos i u
cobrellit crema amb roses vermelles
ot el voltant fent ondes enribetades d
vermell. A la clau de la tauleta de nit, un
laç. A les claus de cada calaix de la
calaixera, un altre llaç. I un llaç a cad
clau de cada porta.
—A vostè li agraden molt les cintes
i vaig dir.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
—Sense cintes una casa no és un
casa.
I em va preguntar si m’agradav
vendre
dolços
i
li
vaig
dir
que
molt,
s
senyora, sobretot arrissar les puntes de
cordill amb un refilet d’estisores, i qu
només esperava que vinguessin feste
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
56/580
per poder fer força paquets i sentir e
ric-rac de Ja màquina cobradora i l
campaneta de la porta.
—Sí que estàs de broma, va dir.
A mitja tarda, en Quimet em v
donar un cop de colze que volia dir
anem. I quan ja érem al peu de la port
d’entrada la seva mare em va preguntar
la feina de la casa també t’agrada?
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
—Sí senyora, molt.
—Ja va bé.
Aleshores va dir
que
en
esperéssim,
va
tornar
a
dins
i
va
veni
amb uns rosaris de boleta negra i me’l
va regalar. En Quimet, quan vam ser un
mica lluny, em va dir que l’havi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
57/580
conquistada.
—Què t’ha dit quan estàveu soles
a cuina?
—Que eres molt bon noi.
—Ja m’ho pensava.
Ho va dir mirant a terra i clavant u
cop de peu a una pedreta. Li vaig dir qu
no sabria què fer dels rosaris. Va di
que els fiqués en un calaix, que potse
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
algun dia em servirien: que no es podi
lençar res.
—Potser serviran a la nena, si e
enim
una…
I em va clavar un pessic al tou de
braç. Mentre me’l fregava, perqu
m’havia fet mal de debò, em v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
58/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
59/580
però atrotinat, perquè l’amo no voli
maldecaps, i que la restauració hauri
d’anar a compte dels qui el lloguessin
El pis era sota terrat. Que fos sota terra
ens va agradar molt i més encara qua
en Cintet ens va dir que el terrat seria to
nostre. El terrat seria nostre perquè el
veïns dels baixos tenien eixida i els de
primer pis, per una escala llarga
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
penjada, anaven a un jardí petit que teni
galliner i safareig. En Quimet es v
entusiasmar i va dir a en Cintet que n
se
l’havia
de
deixar
escapar
de
cap
d
es maneres i en Cintet va dir qu
’endemà hi aniria amb en Mateu i que h
anéssim nosaltres. Tots plegats. E
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
60/580
Quimet li va preguntar si sabia una mot
de segona mà, perquè un oncle d’e
Cintet tenia un garatge i en Cinte
reballava en el garatge del seu oncle,
en Cintet li va dir que ja ho miraria
Enraonaven com si jo no hi fos. La mev
mare no m’havia parlat mai dels homes
Ella i el meu pare van passar molts any
barallant-se i molts anys sense dir-s
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
res. Passaven les tardes dels diumenge
asseguts al menjador sense dir-se res
Quan la meva mare va morir, aques
viure
sense
paraules
encara
es
v
eixamplar. I quan al cap d’uns quant
anys el meu pare va tornar a casar-se,
casa meva no hi havia res on jo e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
61/580
pogués agafar. Vivia com deu viure un
gat: amunt i avall amb la cua baixa, amb
a cua dreta, ara és l’hora de la gana, ar
és l’hora de la son; amb la diferènci
que un gat no ha de treballar per viure
A casa vivíem sense paraules i les cose
que jo duia per dintre em feien po
perquè no sabia si eren meves…
Quan ens vam dir adéu amb e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Quimet al peu de la parada del tramvia
vaig sentir que en Cintet li deia, no s
pas d’on l’has treta, tan bufona… I vai
sentir
el
riure
d’en
Quimet,
ha,
ha,
ha…
Vaig desar els rosaris a la tauleta d
nit per abocar-me a mirar el jardí d
sota. El fill dels veïns, que feia e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
62/580
soldat, prenia la fresca. Vaig fer una
boleta de paper, vaig tirar-la-hi, i em
vaig amagar.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
63/580
7/21/2019
IV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
T
robo que fas ben fet de casar-t
ove. Necessites un marit i un sostre.
La senyora Enriqueta, que vivia d
vendre castanyes i moniatos a l
cantonada de l’Smart a l’hivern
cacauets i xufles per les festes majors
’estiu, sempre em donava bon
consells. Asseguda davant meu, tote
dues al peu del balcó de la galeria, d
ant tirar-se-les
en tant es tirava
mànigues
amunt
per
amuntlescallava
i quan
le
enia amunt tornava a enraonar. Era alta
amb boca de rap i amb nas de paperina
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
64/580
Estiu i hivern, sempre, duia mitge
blanques i sabata negra. Anava mol
neta. I li agradava molt el cafè. Tenia un
quadro penjat amb un cordill groc
vermell, que figurava tot de llagoste
amb corona d’or, cara d’home i cabell
de dona, i tota, l’herba al voltant de le
lagostes, que sortien d’un pou, er
cremada, i el mar al fons, i el cel pe
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
sobre, eren de color de sang de bou i le
lagostes duien cuirassa de ferro
mataven a cops de cua. A fora plovia
La
pluja
queia
petita
damunt
de
tots
el
errats, damunt de tots els carrers
damunt de tots els jardins, damunt de
mar, com si no tingués prou aigua,
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
65/580
damunt de les muntanyes, potser
Gairebé ho hi vèiem i era e
començament de la tarda. Penjaven gote
de pluja dels filferros d’estendre la rob
jugaven a empaitar-se i, de vegades
alguna queia a baix i abans de caur
s’estirava i s’estirava, perquè es ve
que li costava de despenjar-se. Plovia j
feia vuit dies; una pluja petita, ni mass
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
forta ni massa fluixa, i els núvol
n’estaven tan plens que la inflor se’l
arrossegava pels terrats. Miràvem l
pluja.
—Trobo que en Quimet et conv
més que no pas en Pere. Té establiment
mentre que en Pere és persona manada
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
66/580
En Quimet és més eixerit i més busca
vides.
—Però alguna vegada respira trist
diu, pobra Maria…
—Però es casa amb tu, oi?
Jo tenia els peus glaçats perquè dui
es sabates molles, i tenia el pla del cap
molt calent. Li vaig dir que en Quimet e
volia comprar una moto i em va dir qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a es veia que era molt modern. I va se
a senyora Enriqueta la que em v
acompanyar a comprar la roba per fer
me
el
joc
de
núvia,
i
quan
li
vaig
dir
qu
potser ens quedaríem un pis prop d
casa d’ella, va estar molt contenta.
El pis estava abandonat. La cuin
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
67/580
feia pudor d’escarbats i vaig trobar u
niu d’ous llarguets de color de caramel
en Quimet em va dir, busca que encar
en trobaràs més. El paper del menjado
era un paper amb ratlletes que feie
cèrcol. En Quimet va dir que volia u
paper verd poma, i paper de color d
nata a l’habitació del nen, amb un
sanefa de pallassos. I una cuina nova. V
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dir a en Cintet que avisés en Mateu, qu
i digués que el volia veure. E
diumenge a la tarda vam anar tots al pis
En
Mateu
de
seguida
es
va
posar
desfer la cuina, i un manobre, amb el
pantalons plens de pedaços, s’enduia l
runa i la carregava en un carretó qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
68/580
havien deixat al carrer. Però e
manobre empastifava l’escala i va sorti
una veïna del primer pis i li va dir qu
no marxéssim sense escombrar perqu
no es volia trencar les cames d’un
relliscada… i en Quimet de tant en tan
deia, potser ens estan robant e
carretó… Amb en Cintet vam comença
a mullar les parets del menjador, i amb
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
una rasqueta rascàvem paper. Al cap
d’una estona de treballar ens va
adonar que en Quimet no hi era. E
Cintet
va
dir
que
quan
en
Quimet
n
enia ganes de fer una cosa s’escorri
com una anguila. Vaig anar a la cuina a
beure aigua i en Mateu tenia la camis
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
69/580
xopa de l’esquena i la cara li brillava d
suor i picava sense parar amb el martel
contra l’escarpra. Vaig tornar a rasca
paper.
I en Cintet em va dir que en Quime
quan tornaria faria el distret i que estav
segur que tornaria tard. El pape
costava molt de desenganxar i a sota de
primer gruix en va sortir un altre, i u
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
altre, fins a cinc. Quan ja era fosc i en
rentàvem les mans va tornar en Quimet
va dir que mentre ajudava el manobre
irar
runa
al
carretó
havia
trobat
u
client… I en Cintet va dir, i ha ana
passant l’estona, és clar… I en Quime
sense ni mirar-se’l deia que hi hauri
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
70/580
més feina de la que es pensava, però qu
de tot en sortiríem. Quan anàvem
baixar l’escala en Mateu va dir que e
farien una cuina que semblaria la cuin
d’una reina. I aleshores en Quimet v
voler pujar al terrat. Hi passava aire i e
veien molts terrats, però la tribuna de
primer pis ens tapava la vista del carrer
vam marxar. Entre el nostre replà i e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
del primer pis la paret estava guixada
noms i ninots. I entre els noms i el
ninots hi havia unes balances molt be
dibuixades,
amb
les
ratlles
endintre
d
a paret com si les haguessin fetes am
a punta d’un punxó. L’un dels plat
penjava una mica més avall que l’altre.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
71/580
vaig passar el dit pel voltant d’un del
plats. Vam anar a fer el vermut i
menjar popets. A mitja setmana ens vam
barallar altra vegada amb en Quimet pe
culpa de la seva mania amb el pastisser
—Si el torno a veure que et mira e
darrera amb aquells ulls, entraré i ja e
sentirà, cridava. Va estar dos o tres die
desaparegut i, quan va tornar, li vai
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
preguntar si ja li havia passat i se’m v
posar com un gall de panses i va dir qu
havia vingut a demanar-me explicacions
perquè
m’havia
vist
passejat
amb
e
Pere. Li vaig dir que em devia have
pres per una altra. Va dir que era jo. L
vaig jurar que no era veritat i ell jurav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
72/580
que sí. De primer li ho vaig discuti
normal, però com que no em creia em v
fer cridar i em va dir, quan va veure qu
cridava, que totes les noies eren boges
que no valien ni cinc i aleshores li vai
preguntar on era que m’havia vist am
en Pere.
—Pel carrer.
—Per quin carrer?
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
—Pel carrer.
—Per quin? Per quin?
Se’n va anar fent unes gran
camades.
No
vaig
dormir
en
tota
la
nit
L’endemà va tornar i em va dir que l
havia de prometre que no sortiria ma
més amb en Pere i per acabar d’un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
73/580
vegada i no sentir-li més la veu, qu
quan estava enrabiat no semblava l
seva, li vaig dir que ja el creuria i qu
no sortiria més amb en Pere. En compte
d’estar content es va posar com u
dimoni, em va dir que ja estava tip d
mentides, que m’havia posat un parany
o hi havia caigut com un ratolí, i em v
fer demanar perdó per haver sortit
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
passejar amb en Pere i per haver-li di
que no hi havia sortit i a l’últim em v
fer arribar a creure que hi havia sortit
em va
dir
que
m’agenollés.
—Al mig del carrer?
—Agenolla’t per dintre.
I em va fer demanar perd
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
74/580
agenollada per dintre per haver sortit
passejar amb en Pere que, pobra de mi
no havia vist d’ençà que havíem reny
El diumenge vaig anar a rascar paper
En Quimet no va venir fins a l’hora d
plegar perquè havia hagut de treballar e
un moble que tenia entre mans. En Mate
estava a punt d’acabar la cuina. Un
altra tarda, i llesta. Tota de rajol
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
blanca fins a alçada de braç. I el damun
dels fogons, de rajola vermella lluent
En Mateu va dir que totes les rajole
venien
de
l’obra.
I
va
dir
que
era
el
se
obsequi de casament. Es van abraça
amb en Quimet, i en Cintet, amb els ull
de vaca aturats, es fregava les mans
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
75/580
Vam anar tots plegats a fer el vermut i a
menjar popets. En Cintet va dir que s
necessitàvem anell ell coneixia un joie
que ens el donaria a més bon preu. I e
Mateu va dir que ell en coneixia un qu
ens el donaria a meitat de preu.
—No sé com t’ho fas, va dir-li e
Quimet.
I en Mateu, tot ros i amb els ull
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
blaus, reia content i ens mirava a poc
poc, ara l’un, ara l’altre.
—Manetes.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
76/580
7/21/2019
V
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
a vigília del dia dels rams, el me
pare em va preguntar quan ens casàvem
Anava cap al menjador, davant meu
amb els talons de les sabates mo
gastats de la banda de fora. Li vaig di
que no ho sabíem… quan el pis estari
lest.
—Que us falta gaire?
Li vaig dir que no li ho podia di
perquè
del Que
temps
que hh
haguéssimdepenia
de dedicar.
a la paret
havia almenys cinc gruixos de paper
que en Quimet no volia que n’hi quedé
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
77/580
ni un perquè volia les coses ben fetes
per la vida.
—Fes-lo venir a dinar, diumenge.
Ho vaig dir a en Quimet i se’m v
posar com una vespa.
—Vaig anar a demanar-li la teva m
va fer el desmenjat i em va dir que j
era el tercer i que a veure si seri
’últim, per fer-me’n venir més ganes,
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ara em convida? Un cop serem casats…
Vam anar a beneir. Al carrer h
havia nens amb palmons i nenes am
palmes
i
nens
amb
xerrics-xerracs
nenes també amb xerrics-xerracs,
alguns en comptes de xerrics-xerrac
duien maces de fusta i mataven jueus pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
78/580
es parets i per terra i per damunt d’un
launa o d’una galleda vella i perto
arreu. Quan vam arribar als Josepets
othom cridava. En Mateu venia amb
nosaltres, amb la nena a coll, una nen
com una flor, i ell la duia com si fos un
flor de debò. Era tota rossa i am
irabuixons i tenia els ulls blaus com e
Mateu, però era una nena que no reia
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Portava una palma que li mig aguantav
en Mateu, carregada de cirere
confitades. Un altre pare duia un nen
coll
i
aguantava
un
palmó
petit
amb
u
laç de seda blava i una estrella d
brillants, i els dos pares empesos per l
gent, i sense adonar-se’n es van ana
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
79/580
acostant i el nen va començar a arrenca
cireres de la palma de la nena d’e
Mateu i quan ens en vam adonar l
palma ja tenia mitja cara pelada.
Vam anar a dinar a casa la mare d’e
Quimet: tenia molts ramets de boi
damunt de la taula, lligats amb un
cinteta vermella. I palmes petites
ligades amb una cinteta blau cel. Va di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que cada any feia aquella preparació pe
quedar bé amb les seves amistats. I a m
em va regalar un ramet amb la cintet
vermella
perquè
li
vaig
dir
que,
jo
havia beneït palma. I del jardí va entra
una senyora i la mare d’en Quimet ens l
va presentar; era una senyora veïna qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
80/580
a mare d’en Quimet tenia recollid
perquè s’havia barallat amb el seu marit
A l’hora de dinar, quan ja havíem
començat, en Quimet va demanar la sa
La mare d’en Quimet va aixecar el ca
de pressa i va dir que ella sempr
ensopegava el menjar de sal. I e
Quimet li va dir, avui l’ha fet dolç. L
senyora veïna va dir que no el trobava n
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
salat ni dolç: al punt. I en Quimet va di
que ja no podia ser més dolç. La sev
mare es va aixecar molt dreta i va anar
a
cuina
i
en
va
tornar
amb
un
saler
qu
era un conill i la sal li sortia per le
orelles. Va deixar el saler damunt de l
aula i va dir amb una veu molt seca, l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
81/580
sal. I en Quimet en comptes de tirar-s
sal al plat va començar a dir que si tot
érem de sal d’ençà que aquella senyor
que no va creure el seu marit s’havi
girat tot d’una quan el que se l
demanava era que caminés ben dreta
endavant. La mare d’en Quimet li va di
que callés i que mengés i ell v
preguntar a la senyora veïna si tenia ra
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
o no tenia raó de dir que la senyora n
s’havia d’haver girat, i la senyora veïna
ot mastegant i empassant-se el menja
molt
ben
educada,
va
dir
que
no
h
entenia.
I en Quimet aleshores va dir que e
dimoni, i quan va dir, el dimoni, v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
82/580
callar i dirigint-se a la seva mare i to
salant-se el plat amb el saler conill li v
dir, miri, veu?, ni un gra de sal. H
passat el dematí fent llacets i ni un gr
de sal. I vaig sortir a defensar la mar
d’en Quimet i vaig dir que sí, que havi
irat sal al dinar. I la senyora veïna v
dir que a ella el menjar massa salat l
cansava de menjar-lo i en Quimet va di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que ja ho entenia, que la seva mar
havia fet el dinar sense sal pe
acontentar-la a ella, però que una cos
era
fer
el
dinar
al
gust
d’una
senyor
veïna i l’altra era voler fer creure al se
fill que havia salat el dinar. I s’anav
irant sal al plat i la seva mare es v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
83/580
senyar i en Quimet quan va tenir e
menjar ben salat va deixar el sale
damunt de la taula i es va posar a parla
de la sal altra vegada. I que ja sabi
othom que el dimoni… I la seva mare l
va dir que no ens maregés més, però el
com si res va seguir, que el dimon
havia fet els diabètics, que eren d
sucre, només que per molestar. Tots som
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
salats: la suor, les llàgrimes… i em v
dir, llepa’t la mà i ja veuràs de què t
gust. I altra vegada amb el dimoni i l
senyora
veïna
li
va
dir
a
veure
si
era
u
nen petit de creure en el dimoni, i e
Quimet va dir que el dimoni, altr
vegada, i la seva mare li va dir, calla.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
84/580
en Quimet encara no havia començat
menjar i tots ja estàvem a mig i va se
quan va dir que el dimoni era l’ombr
de Déu i que també era pertot, en le
plantes, en les muntanyes, a fora, pel
carrers i a dintre de les cases, per sota
per damunt de la terra, i que anav
disfressat de mosca vironera, tot negre
amb aigües blaves i vermelles, i qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
quan només era mosca vironera
s’atipava d’escombraries i de bèstie
mortes mig podrides i llençades a
femer.
I
va
enretirar
el
plat
i
va
dir
qu
no tenia gana i que només menjaria le
postres.
L’altre diumenge va venir a dinar a
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
85/580
casa i va regalar un puro al meu pare. J
vaig portar un braç de gitano de crema
Tot el dinar en Quimet va parlar d
fustes i de la resistència que tenien le
unes i les altres. Mentre preníem cafè e
Quimet em va dir si volia marxar d’hor
o m’estimava més marxar tard i li vai
dir que m’era igual. Però la senyora de
meu pare va dir que més valia que l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
oventut s’anés a divertir i a les tres j
érem al carrer amb un sol que tot h
negava. Vam anar al pis a rascar paper
Ja
hi
vam
trobar
en
Cintet
que
havia
du
dos rotllos i se’ls estava mirant amb e
Mateu i va dir que coneixia u
empaperador que ens ho empaperari
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
86/580
d’amic si en Quimet li regalava une
potes per una taula que les tenia mol
corcades i que una estava mi
desencolada perquè les seves criature
quan es quedaven soles a la casa la feie
ballar expressament per desencolar-la.
van quedar d’acord.
I quan vam tenir el menjado
empaperat, a la banda dreta ens hi v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
sortir una taca. Van fer venir el noi que
havia empaperat i va dir que la culpa n
era seva, que la taca devia haver sorti
després.
Que
era
un
defecte
de
la
pare
que se li havia rebentat alguna cosa pe
dintre. I en Quimet li va dir que aquell
aca ja hi devia ser i que la sev
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
87/580
obligació era haver dit que hi havi
humitat. En Mateu va dir que mé
valdria anar a veure els veïns perqu
potser tenien l’aigüera en aquella band
que si la tenien foradada estàve
perduts. Van anar tots tres a casa el
veïns i els van rebre malament, que s
eníem una taca ells no en tenien cap
van donar l’adreça del seu propietari. E
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
propietari va dir que ja enviaria algú
mirar la taca i no va venir ningú i
’últim va venir ell en persona, es v
mirar
la
taca
i
va
dir
que
era
u
desperfecte que havíem de paga
nosaltres o el nostre propietari perqu
era un desperfecte que havíem fet picant
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
88/580
En Quimet li va dir que no havíem pica
El propietari va dir que venia del retru
de quan havíem fet la cuina i que ell se’
rentava les mans. En Quimet es v
enfilar fins a dalt de tot. En Mateu va di
que si s’havia de fer una reparació e
millor seria pagar-la a mitges. Però e
propietari veí no hi volia saber res
vagin a veure el seu, de propietari…
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
deia.
—Si la taca ve de la banda de vostè
què vol que anem a fer a casa del nostr
propietari?
I
el
propietari
veí
deia
qu
si la taca venia de la seva banda el
podia demostrar que a la seva banda n
hi havia res que pogués fer sortir taques
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
89/580
El propietari se’n va anar i tot
rondinaven. I tot plegat, tant anar i venir
ant enraonar i tant enrabiar-se, per res
per una cosa que no valia la pena, pe
una cosa que va morir posant-hi el bufe
al davant.
Cada
diumenge
anàvem
a
Monumental a fer el vermut i a menja
popets. Un dia se’ns va acostar un hom
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
amb camisa groga que ens volia vendr
postals d’una artista que havia estat l
reina de París feia molts anys. Va di
que
era
el
seu
representant,
que
aquell
artista, que havia estat amor de príncep
de reis, vivia sola i d’anar venent le
seves coses i els seus records. E
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
90/580
Quimet el va aviar amb un crit. Qua
vam sortir va dir que ja podia anar-me’
cap a casa perquè ell tenia cita amb u
senyor que li volia fer restaurar tre
dormitoris. Vaig voltar una mica pe
carrer Gran mirant aparadors.
’aparador de les nines a la casa del
hules. Uns quants ximples em va
començar a dir coses per molestar-me
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
un de molt gitano es va acostar més qu
no pas els altres i va dir, està bona. Com
si jo fos un plat de sopa. Tot plegat no
em
feia
cap
gràcia.
Era
veritat,
però,
qu
el meu pare sempre em deia que jo er
de mena exigent… però és que a mi e
passava que no sabia ben bé per què er
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
91/580
al món.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
92/580
7/21/2019
VI
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
a dir que em portaria a ensenyar-me
mossèn Joan. I mentre hi anàvem em v
sortir que havíem de pagar el lloguer de
pis a mitges. Com si fóssim amics. E
va costar crits a casa perquè el meu par
m’administrava els cèntims que e
quedaven després que la seva senyor
havia retirat el que valia el menjar. A
’últim el meu pare va dir que sí, qu
pagués
meitat
lloguer.
e
Quimet laaixò
del del
lloguer
m’hoPerò
va di
mentre anàvem a veure Mossèn Joan.
Mossèn Joan semblava fet d’ala d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
93/580
mosca; vull dir el vestit. D’aquesta men
de color de negre passat Ens va rebr
com un sant. En Quimet li va dir, a mi
això de casar-me… és un moment, i co
menys es gasti millor i si es pot acaba
en cinc minuts en comptes de deu
millor. Mossèn Joan, que coneixia e
Quimet de petit, es va posar les man
obertes damunt dels genolls, es v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
decantar endavant i, amb els ull
emboirats, perquè es veu que els anys s
i havien posat als ulls, va dir, no t’ho
creguis.
El
matrimoni
és
una
cosa
per
l
vida i s’hi ha de donar importància. O
que tu et mudes el diumenge? Doncs e
matrimoni, quan comença, és com u
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
94/580
gran diumenge, necessita cerimònia. S
no donéssim importància a res seria co
si encara no estiguéssim civilitzats…
u vols ser civilitzat, em penso… E
Quimet l’escoltava amb el cap baix
quan anava a dir alguna cosa mossè
Joan el va fer callar amb la mà.
—Jo us casaré i em penso que va
més que us caseu amb calma. Ja sé qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a joventut va esperitada i el cas é
viure i viure de pressa… però la vida
perquè sigui vida, s’ha de viure a poc
poc…
La
teva
promesa
em
penso
qu
s’estimarà més anar amb vestit de núvi
que tothom que la vegi sàpiga que é
núvia, que no pas vestir-se amb u
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
95/580
vestit de cada dia encara que sigu
nou… Les noies són així. I tots el
casaments que he fet… tots els bon
casaments que he fet, la noia anava d
núvia.
Quan vam sortir en Quimet va dir, l
inc molt respecte perquè és un bo
home.
Tot el que em vaig endur de cas
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
meva va ser el llit de llautó, que er
’única cosa que tenia. En Cintet ens v
regalar el llum del menjador, de ferro
amb
un
serrell
de
seda
de
color
d
maduixa, tot plegat penjat al sostre pe
res cadenes de ferro ajuntades amb un
flor de ferro de tres fulles. Vaig ana
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
96/580
vestida de núvia, amb faldilla llarga. E
Quimet anava de fosc. També va veni
’aprenent i la família d’en Cintet: tre
germanes i dos germans casats que va
venir amb les seves dones. El meu par
ambé va venir per dur-me a l’altar; i l
mare d’en Quimet, amb un vestit de sed
negra que quan es movia cruixia d
pertot arreu. I la Julieta amb un vestit d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
punta de color de cendra amb un
laçada rosa. Tots plegats vam fer un
bona colla. La dona d’en Mateu, que e
deia
Griselda,
a
darrera
hora
no
v
poder venir perquè no es trobava bé i e
Mateu va dir que li passava sovint i qu
a disculpéssim. Tot va ser molt llarg
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
97/580
mossèn Joan va fer un sermó molt bonic
va parlar d’Adam i Eva, de la poma i d
a serp, i va dir que la dona era fet
d’una costella de l’home i que Adam s
a va trobar adormida al costat sens
que Nostre Senyor l’hagués preparat pe
a sorpresa. Ens va explicar com era e
Paradís: amb rierols i prats d’herb
curta i flors de color de cel, i Eva, qua
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
es va despertar, la primera cosa que v
fer va ser agafar una flor blava i bufar-l
les fulles van volar una estona i Adam
a
va
renyar
perquè
havia
fet
mal
a
un
flor. Perquè Adam, que era el pare de
ots els homes, només volia el bé. I to
va acabar amb l’espasa de foc… Com e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
98/580
rosari de l’aurora, va dir la senyor
Enriqueta que seia darrera meu, i jo vai
pensar què diria mossèn Joan si un di
podia veure el quadro de les llagoste
amb el cap tan barrejat, que mataven
cops de cua… Tothom va dir que e
sermó havia estat dels més bonics qu
mossèn Joan havia fet i l’aprenent va di
a la mare d’en Quimet que mossèn Joan
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
pel casament de la seva germana, tamb
havia parlat del Paradís i dels primer
pares i de l’àngel i de l’espas
aflamada…
tot
igual;
només
ere
diferents les flors, que en el casament d
a seva germana havia dit que ere
grogues, i l’aigua dels rierols, que havi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
99/580
dit que era blava al dematí i de color d
rosa a la tarda.
Vam anar a la sagristia a firmar
després els cotxes ens van dur
Montjuïc a passejar per fer gana. I qua
vam haver passejat, mentre els convidat
feien el vermut, amb en Quimet ens e
vam anar a fer retratar. Ens van fer une
fotografies amb en Quimet dret i j
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
asseguda i amb en Quimet assegut i j
dreta. I amb tots dos asseguts mig girat
d’esquena i una altra amb tots do
asseguts
i
girats
de
cara,
perquè
n
sembli que sempre estan renyits, va di
el fotògraf. I una altra amb tots dos d
costat i drets, jo amb una mà damun
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
100/580
d’una tauleta amb tres peus a baix de to
que ballava, i una altra amb tots do
asseguts en un banc, al costat d’un arbr
de tul i paper. Quan vam arribar a
Monumental van dir que ja estave
cansats d’esperar-nos i els vam dir qu
el fotògraf ens havia fet fotografie
artístiques i que això demanava temps
El cas va ser que ja no quedaven olive
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ni anxoves i en Quimet va dir que tant s
n’hi endonava i que ens poséssim
dinar, però els havia de dir que eren un
colla
de
mal
educats.
I
tota
l’estona
de
dinar va discutir amb en Cintet… que s
es olives que si no les olives, i e
Mateu no deia res, només, de tant e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
101/580
ant, em mirava i reia. I em va dir pe
darrera de la cadira del meu pare
sempre fan riure. Vam dinar molt bé i en
havent dinat van fer música amb discos
ots a ballar. El meu pare va ballar amb
mi. Jo ballava amb el vel posat i
’últim me’l vaig treure i el vaig donar
a senyora Enriqueta per poder balla
més bé. I quan ballava m’aguantava l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
faldilla perquè tenia por que me l
repitgessin i amb el Mateu vam balla
un vals i en Mateu ballava bé i em dui
com
una
ploma,
com
si,
a
la
vida,
jo
n
hagués fet altra cosa que ballar, de ta
bé que em portava. Les galtes e
cremaven. Vaig ballar amb l’aprenen
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
102/580
que no en sabia gaire i en Quimet s
n’enreia per molestar-lo però l’aprenen
feia la seva sense escoltar-se’l. I a mi
ball van entrar quatre senyors qu
dinaven en un saló al costat del nostre
van demanar si els deixaríem ajuntar-s
amb nosaltres. Tots eren vells, ja d’un
quaranta anys. I després d’aquells quatr
en van venir dos més. Tot plegat mitj
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dotzena. I van dir que ells celebrave
una operació d’apendicitis que havie
fet al més jove, que duia un cordone
penjat
a
l’orella
perquè
era
una
mic
sord, que l’operació havia anat molt bé
al com podíem veure, i que havien sabu
que al costat del seu saló hi havia u
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
103/580
ball de casament i a veure si el
deixàvem ser de la colla perqu
necessitaven alegria i joventut. I tot
aquells senyors em van felicitar i em va
preguntar qui era el nuvi i li van regala
puros i tots van ballar amb mi i tot ere
rialles, i en veure que se’ns havie
ajuntat aquells senyors que celebrave
’operació, el mosso que havia servit el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
icors va dir si li deixarien ballar u
ball amb la núvia, que era un costum qu
enia i que això li donava sort. Va di
que
si
no
ens
molestava
s’apuntaria
e
meu nom en una llibreta on hi havia e
nom de totes les núvies amb qui havi
ballat i es va apuntar el meu nom i en
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
104/580
va ensenyar la llibreta i la llibreta teni
set pàgines plenes de noms. Era com u
espàrrec, bastant begut de galtes i nomé
amb una dent Duia els cabells pentinat
ots cap a una banda perquè li tapessi
el tros que tenia sense cabells, i pe
ballar amb el mosso, que tenia ganes, v
dir, de ballar un vals, en Quimet v
engegar un pas-doble esbojarrat i e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mosso i jo semblàvem fletxes amunt
avall i tothom estava molt content i a l
meitat en Quimet va dir que volia acaba
el
pas-doble
amb
mi
perquè
m’havi
conegut ballant un pas-doble, i el moss
em va donar a en Quimet i després es v
passar la mà pel cap per posar-se bé el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
105/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
106/580
7/21/2019
VII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
J
a feia dos mesos i set dies que en
havíem casat. La mare d’en Quimet en
havia regalat el matalàs i la senyor
Enriqueta el cobrellit, antic, amb flor
de ganxet que sortien enfora. La tela de
matalàs era blava, amb un dibuix d
plomes lluents i arrissades. El llit era d
fusta clara. El capçal i els peus eren fet
de columnetes arrenglerades i le
columnetes
eren
tot A
desota
boles
damunt de les
altres.
del les
llit,une
una
persona s’hi podia ficar molt bé. H
vaig saber per experiència el dia qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
107/580
vaig estrenar el vestit de color d
castanya amb un coll molt fi de color d
crema, que m’havia fet jo mateixa. Tot
a faldilla era plegada i tot el davan
cordat amb botonets daurats. En haven
sopat, sense dir res per donar-li un
sorpresa, mentre en Quimet dibuixava u
moble sota el llum de ferro que feia un
rotllana clara damunt de la taula, vai
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
anar a posar-me el vestit nou i quan e
vaig tenir posat em vaig presentar a
menjador. Sense alçar el cap de la fein
en Quimet
em
va
preguntar:
—Què feies, tan quieta?
Em va mirar i l’ombra del serrell d
color de maduixa li queia damunt d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
108/580
mitja cara i ja feia dies que havia dit
haurem de penjar aquest llum mé
enlaire perquè així escamparà més l
claror. Jo estava plantada al seu davant
ell em mirava i no deia ni mitja paraula
va estar així una bona estona i jo n
podia aguantar més i ell em mirav
sense parar. Els ulls, a l’ombra, encar
eren més petits i més enfonsats i quan j
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
no podia aguantar més es va aixecar co
un sortidor d’aigua, amb els braço
amunt i les mans obertes com s
’entremig
dels
dits
se
li
hagué
d’esquinçar, i se’m va tirar a sobre fent
uuuuuuuu… uuuuuuuu… Vaig arrencar a
córrer passadís enllà i en Quimet al me
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
109/580
darrera, uuuuuuuu… uuuuuuuu… Vaig
entrar al nostre dormitori i fins allà e
va seguir i em va tirar a terra i em v
ficar a sota del llit empenyent-m’hi pel
peus i ell va saltar damunt del llit. Qua
provava de sortir em picava el cap de
de dalt, castigada!, cridava. I fos per l
banda que fos que jo volgués sortir
plam!, la mà al cap, castigada! Aquest
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
broma, després, me la va fer molte
vegades.
Un dia vaig veure unes xicres d
xocolata
molt
boniques
i
en
vai
comprar sis: totes blanques, gruixudetes
en Quimet així que les va veure es v
enfadar; què n’hem de fer d’aqueste
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
110/580
xicres de xocolata?
Va arribar en Cintet en aquel
moment i, sense dir com estan, ens v
explicar que en Mateu tenia un amic qu
coneixia un senyor del carrer de Bertra
que aquell senyor volia restaurar tot
els mobles de casa seva. Diu que h
vagis demà a la una. La casa té tre
pisos. Et podràs refer del que vas gasta
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
amb el casament, perquè aquest senyo
é pressa i aquesta feina et farà hore
extraordinàries. En Quimet es va apunta
a
direcció
i
aleshores
va
obrir
l’armar
de la cuina, ja veus amb què perdem e
emps… Ni a ella ni a mi no ens agrad
a xocolata desfeta. Són ben bé ganes d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
111/580
pentinar el gat… En Cintet va agafar un
xicra rient i va fer veure que bevia i l
va tornar a posar al costat de les altres
Va quedar ben entès que a mi no
m’agradava la xocolata desfeta.
Amb el guany de la restauració del
mobles del senyor del carrer de Bertran
es va comprar la moto de segona mà. Va
comprar la moto d’un senyor que havi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mort d’accident i que no havien troba
fins a l’endemà de ser cadàver. Amb
aquella moto anàvem per les carretere
com
un
xiulet
avalotant
les
gallines
del
pobles i espantant les persones.
—Agafa’t fort que ara farem e
maco.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
112/580
Quan em feia patir més era a le
voltes; quedàvem gairebé plans a terra
a la recta, ens tornàvem a redreçar, ho
hauries pensat mai quan em va
conèixer, que et faria menja
quilòmetres? A les voltes la cara se’m
gelava i se’m feia com de cartó, els ull
em ploraven sols i amb la galta contr
’esquena d’en Quimet tot el cam
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
pensava que no veuria mai més a casa.
—Avui farem el litoral.
Vam dinar a Badalona i no vam
passar
de
Badalona
perquè
ens
havíe
levat massa tard. El mar no semblav
d’aigua: gris i trist perquè estava núvo
la inflor que li venia de dintre era l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
113/580
respiració dels peixos i la ràbia del
peixos era la respiració del mar, quan e
mar pujava més amunt amb crestes
bombolles. Mentre preníem cafè, com u
punyal traïdor, altra vegada, pobr
Maria…
Em va començar a rajar sang del na
no la podia estroncar. Em vaig posa
deu cèntims entre cella i cella, em vai
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
posar la clau de la porta del carrer, qu
era molt grossa, darrera del coll. E
mosso del cafè em va acompanyar a
avabo
i
em
va
ajudar
a
tirar-me
aigua
a
cap. Quan vaig tornar en Quimet teni
els llavis estrets i el nas morat de ràbia
a l’hora de la propina ens veurem le
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
114/580
cares. Ni cinc.
Va dir que el mosso no m’havia
d’haver acompanyat i jo li vaig dir pe
què no m’havia acompanyat ell i va di
que ja era prou gran per anar sola. Qua
va pujar a la moto, tornem-hi: si l
Maria pogués veure aquests cen
cavalls…
M’ho vaig començar a prendre d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
debò. Uns quants dies abans de di
pobra Maria, jo ja sabia que s’acostav
el moment de dir pobra Maria, perqu
feia
l’ensopit.
I
quan
ja
havia
dit
pobr
Maria, i em veia amoïnada, quedav
quiet com si no hi fos, però jo el senti
ranquil per dintre. I jo no em podi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
115/580
reure la Maria del cap. Si fregava
pensava: la Maria ho deu fer més bé qu
no pas jo. Si rentava els plats, pensava
a Maria els deu deixar més nets. Si fei
el llit pensava: la Maria deu deixar el
lençols més tibants… I només pensav
en la Maria, sense parar, sense parar.
Vaig amagar les xicres; quan
pensava que les havia comprades sens
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
demanar permís a en Quimet pe
compraries, el cor se m’encongia. I l
mare d’en Quimet, així que em veia, qu
no hiI ha
novetat?
en Quimet, amb els braços aval
plans contra els costats, i les man
obertes, amb els palmells cap a la band
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
116/580
de fora, alçava les espatlles i no dei
res. Però jo li sentia la veu que teni
amagada a dintre i la veu amagada deia
a culpa no és meva. I la seva mare e
mirava i els ulls se li feien com de vidr
ot mirant-me, potser menja poc… E
ocava els braços, no està pas tan prim
com això…
—Es enganyadora, deia en Quimet
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ens mirava a totes dues. La seva mare
quan hi anàvem, sempre deia que en
havia fet un dinar de quaranta mil duros
quan
sortíem
en
Quimet
sempre
deia
què me’n dius de la meva mare com
cuinera? I pujàvem a la moto
Ruuuuuuuuu… ruuuuuuuuuuu… Co
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
117/580
lampecs. A la nit, mentre em
despullava, ja se sabia, avui, com que é
diumenge, farem un nen. L’endemà e
levava com un remolí, tirant la rob
enlaire sense mirar si em deixav
destapada. Dret a la galeria, respirav
fort. Es rentava fent gatzara i e
presentava al menjador cantant. S’assei
a taula i entortolligava les cames al
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
barrots de la cadira. Jo encara no havi
vist la botiga i un dia em va dir que h
anés. Tenia una vidriera despintada amb
els
vidres
entelats
de
pols
i
des
d
dintre no es veia a fora ni des de fora e
veia a dintre. Quan li vaig dir que l
rentaria els vidres va dir-me, amb l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
118/580
botiga no t’hi fiquis. Hi havia eines mol
boniques i dos pots de cola, una col
seca, allagrimada per fora dels pots,
perquè vaig tocar el bastonet que h
havia a dintre va dir tot picant-me la mà
apa, apa, no emboliquem!
I com si amb l’aprenent no en
coneguéssim, m’hi va presentar
Colometa, la meva senyora. L’aprenen
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
amb la seva cara de murriet em va dona
a mà com si em donés una branc
morta. Andreuet, per servir-la.
I
sempre
igual.
Colometa
Colometa… I la seva mare, no hi ha cap
novetat? I el dia que vaig dir que el pla
massa ple em marejava i que si volia fe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
119/580
el favor de buidar-me’l una mica, l
mare d’en Quimet va dir, ja era hora
Em va fer anar a la seva habitació. Al
quatre poms del llit, aquell llit negr
amb el cobrellit de roses vermelles, h
havia llaços: un de blau, un de lila, u
de groc i un de color de pastanaga. E
va fer estirar, em va tocar i em v
escoltar com si fos un metge, encara no
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va dir tot entrant al menjador. I e
Quimet, tot espolsant la cendra del pur
a terra, va dir que ja s’ho pensava.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
120/580
7/21/2019
VIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I
va fer la cadira. S’havia passat moltes
nits fent els plànols i venint a dormi
quan jo ja dormia. Em despertava i e
deia que el més difícil era troba
’equilibri. Ho discutia amb en Cintet
amb en Mateu els diumenges que fei
mal temps, que els passàvem a casa. Er
molt estranya: mig cadira, mig balanc
mig butaca, i va estar molt de temps
fer-la.
Mallorquina,
va dir queuna
era.mica.
Tot
de fusta.
Només es gronxava
va dir que li hauria de fer un coixí de
mateix color que els serrells del llum
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
121/580
Dos: un per seure i un altre per posar-h
el cap. En aquella cadira només hi podi
seure ell.
—És cadira d’home, va dir. I la h
vaig deixar estar. Va afegir que l’havia
d’encerar cada dissabte perquè la fust
havia de treure tot el llustre i lluir le
aigües. Assegut a la cadira, posava un
cama sobre de l’altra. Si fumava, pe
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
reure el fum a fora, tancava una mic
els ulls d’una mena de manera com si to
ell s’emmelés. Ho vaig explicar a l
senyora
Enriqueta.
—Oi que no fa cap mal? Val mé
que es distregui assegut que no pas fen
el boig amb la moto.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
122/580
I em va dir que anés amb molt d
compte amb la mare d’en Quimet i que
sobretot, a ell no li deixés endevinar ma
el que pensava, perquè si era dels qu
només viuen per molestar, valia més qu
no em conegués els punts febles. Li vai
dir que a la mare d’en Quimet, pobr
senyora, me l’estimava una mica pe
aquella mania tan bufona de fer llaços
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Però la senyora Enriqueta em va dir qu
allò dels llaços era un estudi que l
senyora tenia fet, per enganyar i fe
creure
que
era
molt
innocent.
Que
d
otes maneres, havia de fer veure que m
’estimava, perquè en Quimet estari
content de mi si la seva mare em teni
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
123/580
apreci.
Els diumenges que no sortíe
perquè plovia i en Mateu i en Cintet n
venien, passàvem la tarda al llit, amb
aquelles columnes fetes d’una bol
damunt de l’altra i amb la fusta de colo
de mel. Mentre dinàvem anunciava:
—Avui farem un nen.
I em feia veure les estrelles. L
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
senyora Enriqueta ja feia temps que e
deixava endevinar que li agradaria mo
que li expliqués la nit de nuvis. Però j
no
gosava
perquè
no
vam
fer
nit
d
nuvis. Vam fer setmana de nuvis. Fin
aquell moment, i mentre es despullava
es pot dir que mai no me l’havia acaba
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
124/580
de mirar ben bé. Estava asseguda en u
racó, sense gosar moure’m, i a l’últi
va dir, si et fa vergonya despullar-t
davant meu, sortiré, i si no, començar
o perquè vegis que no n’hi ha per tant
Tenia els cabells com un bosc, plantat
damunt del cap rodonet. Lluents co
xarol. Se’ls pentinava a cops de pinta i
cada cop de pinta se’ls allisava am
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’altra mà. Quan no tenia pinta se’l
pentinava amb els dits de les mans be
oberts, de pressa, de pressa, com si un
mà
empaités
l’altra.
Si
no
se’l
pentinava, li queia un ble damunt de
front, que tenia ample i una mica baix
Les celles eren espesses, negres com el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
125/580
cabells, damunt d’uns ulls menuts
luents de ratolí. Les vores dels ull
sempre les tenia humides, com una mic
untades, i li feia molt bonic. El nas n
era ni massa ample ni massa estret, n
irant amunt, que no m’hauria agrada
gens. Les galtes eren plenes, rosades
’estiu, vermelles a l’hivern, amb un
orella a banda i banda una mic
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
desenganxada de la part de dalt. I el
lavis els tenia sempre encesos i ere
grossets; el de baix sortit enfora. Qua
parlava
o
reia,
se
li
veia
la
cadeneta
d
es dents, ben posades a cada forat d
geniva. Tenia el coll sense nervis. I a
nas, que com he dit no era ni mass
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
126/580
ample ni massa estret, hi tenia, a cad
forat, un enreixadet de pèls per aturar e
fred i les polsegueres. Només, darrer
de les cames, més aviat primes, le
venes se li inflaven com serps. Tot e
cos era llarg i rodó on calia. La post de
pit alta, les anques estretes. El peu llar
prim amb la volta una mica aplanada
si caminava descalç picava de talons
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Era bastant ben fet i li ho vaig dir, i v
voltar a poc a poc i em va preguntar, e
sembla?
Des
del
meu
racó,
jo
tenia
una
po
molt grossa. I quan ell ja era a dins de
lit, per donar-me exemple, com va dir
em vaig començar a despullar. Sempr
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
127/580
havia tingut por d’aquell momen
M’havien dit que s’hi arriba per un cam
de flors i se’n surt per un camí d
làgrimes. I que et duen a l’engany amb
alegria… Perquè de petita havia sentit
dir que et parteixen. I jo sempre havi
ingut molta por de morir partida. Le
dones, deien, moren partides… La fein
a comença quan es casen. I si no s’ha
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ben partit, la llevadora les acaba d
partir amb ganivet o a cops de vidr
d’ampolla i ja queden així per sempre,
estripades
o
cosides,
i
per
això
le
casades es cansen més aviat quan ha
d’estar una estona dretes. I els senyor
que ho saben, si el tramvia va massa pl
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
128/580
n’hi ha unes quantes que han d’esta
dretes, s’aixequen i les fan seure i, el
que no ho saben, es queden asseguts.
quan em vaig posar a plorar en Quime
va aixecar el cap per damunt de la gir
del llençol i em va preguntar què e
passava i li vaig confessar la veritat: l
por de morir partida. I va riure i va di
que sí, que hi havia hagut un cas, el ca
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de la reina Bustamante, que el seu mari
per no tenir feina, la va fer partir per u
cavall i de resultes va morir. I ving
riure
i
riure
i
més
riure.
Per
això
n
podia explicar la nit de nuvis a l
senyora Enriqueta, perquè el dia de
casament, quan vam arribar al pis, e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
129/580
Quimet em va fer anar a busca
provisions, va barrar la porta i va fe
durar la nit de nuvis una setmana. Per
el que vaig explicar a la senyor
Enriqueta va ser el cas de la rein
Bustamante i va dir que sí, que er
horrorós, però que encara era mé
horrorós el que li feia el seu marit, qu
a feia anys que la pluja el regava i qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
es malves li florien al damunt, que l
ligava al llit crucificada perquè ell
sempre volia fugir. I quan es posava un
mica
tossuda
a
voler
saber
la
nit
d
nuvis procurava distreure-la, i una bon
distracció va ser el balancí. I la històri
de la clau perduda.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
130/580
7/21/2019
IX
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
U
na nit vam voltar pels carrers amb e
Cintet, després d’haver sortit de
Monumental, fins a les dues. I quan va
arribar davant de casa i en Cintet ja s
n’anava, no vam poder entrar. La clau d
a porta del carrer, desapareguda. E
Quimet va dir que me l’havia donada
mi perquè la guardés en e
portamonedes. En Cintet, que havi
sopat
casa,
dir que
li semblava
qu
havia avist
en va
Quimet
com
la despenjav
del clau de darrera de la porta del pis
que era on estava sempre, i que e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
131/580
Quimet se l’havia ficada a la butxaca
En Quimet es va mirar totes le
butxaques per tal de veure si les teni
foradades. Jo vaig dir que potser s’h
havia pensat que l’havia agafada. E
Quimet va dir que potser havia dit a e
Cintet que s’havia d’agafar la clau d
baix i en Cintet, d’esma, l’havia agafad
no se’n recordava i era ell el qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’havia perduda. Després van dir que e
que l’havia agafada era jo però n
sabien dir quan l’havia agafada ni s
havien
vist
que
l’agafés.
En
Cintet
v
dir, truqueu al primer pis. En Quimet no
ho va voler i tenia raó. Els veïns de
primer pis més valia no tocar-los. I
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
132/580
’últim en Quimet va dir, sort tenim de
aller, anem a buscar eines.
Se’n van anar tots dos a buscar eine
per obrir la porta. Em vaig quedar
’entrada per veure si venia el vigilant
perquè l’havia cridat picant de mans a l
primera cantonada i no havia vingut n
se’l veia per enlloc. Cansada d’esta
dreta em vaig asseure a terra, al graó d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’entrada; amb el cap contra la port
vaig mirar el retall de cel entre le
cases. Feia una mica de vent, només un
mica,
i
el
cel
era
molt
fosc
i
amb
núvol
que corrien. Havia de fer molta forç
per no tancar els ulls. La son e
recollia. I la nit, la mica de vent
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
133/580
aquells núvols que passaven tot
empesos cap a la mateixa band
m’adormien, i pensava què dirien e
Quimet i en Cintet si, en tornar, em
robaven feta una bola de son al peu d
a porta i tan adormida que no pogués n
pujar a dalt… D’un tros lluny ja vai
sentir els passos que s’acostaven damun
de l’empedrat.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
En Quimet, amb una barrina, va fe
un forat a la porta, damunt del pany. E
Cintet no parava de dir que no era lega
en
Quimet
li
anava
dient
que
ja
tapari
el forat però que ell havia d’entrar
casa seva. I quan va tenir el forat fet, l
fusta de la porta travessada de banda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
134/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
135/580
I va venir la festa major. En Quime
havia dit que ballaríem a la plaça de
Diamant i que hi ballaríem la toia…
Vam passar la festa major tancats a casa
en Quimet rabiós perquè havia fet un
restauració que li havia donat molt
feina, i el senyor que l’havi
encarregada li havia sortit jueu i l’havi
escanyat i en Quimet, per treure-se’l d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
sobre, li havia cobrat perdent-hi. I e
mal humor queia damunt meu. I qua
estava de mal humor sortia allò de
Colometa
no
badis,
Colometa
has
fet
u
nyap, Colometa vine, Colometa vés. Ta
ranquil·la, tu tan tranquil·la… I anav
d’una banda a l’altra com si l’haguessi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
136/580
engabiat. I vinga obrir-me tots el
calaixos i tirar-me per terra el que h
havia a dins i quan li preguntava qu
buscava no deia fes. Estava enrabia
perquè jo no estava enrabiada amb e
senyor que l’havia escanyat. I com qu
no em volia enrabiar, el vaig deixar sol
Em vaig pentinar i quan obria la port
per anar-me’n i li vaig dir que anava
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
buscar refrescos perquè amb l’enreno
que havia fet m’havia agafat set, v
parar de fer el boig. Tot el carrer er
luent
d’alegria
i
passaven
noie
boniques amb vestits bonics i d’un balc
em van tirar una pluja de paperets d
ots colors i me’n vaig ficar uns quant
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
137/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
138/580
dir que havia fet mal fet perquè la sev
mare era malgastadora i ja feia temp
que li volia fer comprar u
esteranyinador i una tela nova d
matalàs, grisa i blanca. I un dia la mar
d’en Quimet em va explicar que era u
ossut i que, quan era petit, la feia torna
boja. Que quan li manava que fes un
cosa i ell no volia fer-la, s’asseia a terr
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
no s’alçava fins que el baldava a cop
de puny al cap.
I va ser un dematí de diumenge qu
en
Quimet
va
començar
a
queixar-se
d
a cama. Deia que la cama li feia ma
mentre dormia, com si tingués un foc a
moll de l’os i, a estones, entre l’os i l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
139/580
cam. Que el foc no el tenia sempre a
moll de l’os i entre l’os i la cam, sin
que, quan el tenia al moll de l’os, no e
enia entre l’os i la cam. Així que h
posat els peus a terra, m’ha parat en sec
—Quin os?
—L’os? Els ossos! Una mica l’os de
a cama i una mica l’os de la cuixa, per
no em fa res el genoll. Va dir que potse
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
era reuma. La senyora Enriqueta va di
que no se’l creia, que només ho fei
perquè estigués per ell. Tot l’hivern e
va
queixar
de
la
cama.
I
al
mat
m’explicava molt ben explicat, en e
punt d’obrir els ulls i mentr
esmorzava, tot el que la cama li havia fe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
140/580
a la nit. La seva mare va dir, l
Colometa t’hi hauria de posar drap
calents. I ell va dir que no volia que e
maregessin, que ja tenia prou pena amb
el seu mal. Així que el veia entrar, tan
al migdia com a la nit, li preguntava qu
i feia la cama, i ell deia que de dies n
se’n sentia.
S’estirava al llit. S’hi deixava caur
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
com un sac i jo, sempre amb l’ai al cor
pensant que esbotzaria les molles. Volia
que el descalcés i que li posés le
sabatilles,
de
quadrets,
de
dos
colors,
d
cafè amb llet. Després d’haver reposa
una estona venia a sopar. Aban
d’adormir-se volia que li fes fregue
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
141/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
142/580
meu…
—Natàlia…
Em vaig pensar que no era jo, de ta
acostumada a sentir només Colometa
Colometa. Era el meu primer promès, e
Pere. El promès que havia deixat. N
vaig gosar preguntar-li si s’havia casat
si festejava. Ens vam donar la mà i e
lavi de baix li tremolava una mica. E
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va dir que s’havia quedat sol al món
Fins aleshores no em vaig adonar qu
duia una tira negra al braç. I em va mira
com
un
que
s’estigués
enfonsant
entre
l
gent, entre les flors, entre tante
botigues. Em va dir que un dia havi
robat la Julieta i que la Julieta li havi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
143/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
144/580
flors.
A migdia, així que va entrar en
Quimet, la primera cosa que li vaig di
va ser que havia trobat en Pere.
—Pere?… I va fer una cosa amb l
boca. No sé qui vols dir.
—Aquell noi que vaig deixar pe
casar-me amb tu.
—No li has parlat pas?
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Li vaig dir que ens havíem pregunta
com estàvem i em va dir que havi
d’haver fet veure que no el coneixia. I l
vaig
dir
que
en
Pere,
a
mi,
amb
pro
feines m’havia conegut, tal com m’havi
dit, que abans de cridar-me m’havi
hagut de mirar i mirar, perquè estav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
145/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
146/580
7/21/2019
X
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
a mare d’en Quimet em va senyar e
front i no va voler que li eixugués el
plats. Jo, estava així. En havent renta
els plats va tancar la cuina i ens va
asseure a la galeria coberta de parr
d’una banda i de llàgrimes de Sant Josep
de l’altra i en Quimet va dir que teni
son i ens va deixar; va ser quan la mar
d’en Quimet em va explicar el que l
havien
fet en
Cintetque
quae
eren petits,
un Quimet
dijous ai laentarda,
Cintet sempre els passava a casa d’ells
Em va dir que ella havia planta
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
147/580
onquilles, tres dotzenes de jonquilles,
que cada dematí així que es llevav
anava a mirar com anaven creixent. Di
que les jonquilles sortien molt a poc
poc de les cabeces per fer-se desitjar
que a l’últim la tija estava coberta d
poncelletes fent processó. Que per le
poncelletes ja es podia endevinar e
color que tindrien les flors. Més que ca
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
altre color, hi havia color de rosa. I u
dijous a la tarda els dos nois jugaven a
ardí, i quan va sortir a dur-los e
berenar,
de
seguida
va
veure
totes
le
onquilles plantades al revés: la cabeç
amb els quatre cabellets de les arrels
damunt de la terra; i poncelletes, fulles
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
148/580
ija, enfonsades a dins. Diu que nomé
els va dir una paraula, tot i que ella ma
no havia estat persona de dir paraule
fortes. I no em va voler dir quin
paraula els havia dit. I va dir, els noi
fan patir molt. Si tens un noi, vés am
compte.
El meu pare, quan va saber que j
estava així, en Quimet havia anat a dir
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
i-ho, em va venir a veure i va dir que
ant si era noi com si era noia, el se
nom estava acabat. La senyora Enriquet
sempre
em
preguntava
si
tenia
desig.
—Si tens desig no et toquis i, si e
oques, toca’t el darrera.
M’explicava coses de desig mo
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
149/580
letges: de panses, de cirera, de fetge…
El desig més dolent de tots era el de cap
de cabridet. Ella havia conegut un
senyora que havia tingut desig de cap d
cabridet. I aquest desig de cap d
cabridet de la senyora, la senyor
Enriqueta després l’havia vist a la galt
del fill d’aquella senyora, amb l’ombr
de l’ull i l’ombra de l’orella, en petit.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
després em va dir que la persona e
formava dintre d’aigua, primer de tot e
cor, de mica en mica els nervis i le
venes
i
després
els
ossos
rodet.
I
dei
que tenim els ossos de l’espinada, rode
tendrum, rodet i tendrum, perquè sin
no cabríem a dintre del ventre, pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
150/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
151/580
sempre igual, sempre igual… totes amb
ganes d’arribar i amb ganes d’entornar
se’n. Asseguda de cara al mar, de
vegades gris, de vegades verd, més qu
ot blau, aquella estesa d’aigua que e
movia i vivia, d’aigua que enraonava, s
m’enduia el pensament i em deixav
buida. I en Quimet si em veia mass
estona callada em preguntava, què, co
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va la vida?
L’hora d’engegar el barret al foc era
quan tornàvem fent ziga-zagues per l
carretera
quan,
pobra
de
mi,
l’ànima
qu
em tremolava a dins del cor em pujav
sencera fins a la boca. I en Quimet dei
que el nen, tan avesat amb la mot
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
152/580
mentre s’anava fent, guanyaria carrere
de gran, ell no ho sap que va amb moto
però ho sent i se’n recordarà. I un
vegada vam trobar no sé qui i j
m’hauria volgut enfonsar iota terra d
vergonya, perquè va dir: ja va plena.
La seva mare em va regalar cosset
de quan en Quimet era petit i la senyor
Enriqueta em va regalar benes pel melic
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que era una cosa que jo no acabav
d’entendre. Al coll dels cossets hi havi
cintetes passades per un entredós fen
zigo-zigo.
Semblaven
fets
perquè
el
portés una nina. El meu pare va dir que
si bé el seu nom estava perdut, volia, s
era un nen, que es digués Lluís, i si er
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
153/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
154/580
seca tota apilotada, i em va dir que er
una rosa de Jericó que tenia guardada d
quan havia tingut en Quimet; quan seri
’hora, la posaria amb aigua i mentre
dintre de l’aigua la rosa de Jeric
s’obriria, també m’obriria jo.
I em va agafar la mania de netejar
Sempre havia estat molt neta, però e
va agafar la mania de netejar. Tot el dia
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
fregava i treia la pols i quan tenia l
pols treta la tornava a treure. Passav
hores i hores fregant una aixeta i si qua
havia
acabat
hi
veia
una
ombra,
tornav
a començar i em quedava encantada amb
a brillantor. En Quimet volia que cad
setmana li planxés els pantalons. N
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
155/580
n’havia planxat mai i la primera vegad
no sabia com posar-m’hi. Em va
quedar amb doble ratlla, al darrera, d
mig en amunt, tot i que m’hi havia mira
molt. Dormia malament i tot em fei
nosa. Quan em despertava em mirava le
mans ben obertes davant dels ulls i le
feia moure per veure si eren meves i s
o era jo. Quan em llevava tenia el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ossos condolits. I en Quimet es va posar
amb una gran fúria, a queixar-se de l
cama. La senyora Enriqueta va dir qu
del
mal
d’en
Quimet
se’n
dei
uberculosi dels ossos i que necessitav
sofre. I quan ho vaig explicar a e
Quimet em va dir que no volia explota
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
156/580
per culpa de la senyora Enriqueta. I qua
a li havia preparat una culleradeta d
mel barrejada amb flor de sofre, va di
que la mel li faria mal als queixals i to
el dia parlava del somni dels queixals
que se’ls havia anat tocant d’un a un amb
a punta de la llengua i que, cada queixa
que tocava amb la punta de la llengua, s
i desenganxava de la geniva i se l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
quedava per la boca com una pedreta.
que havia quedat amb la boca plena d
pedretes i que no les havia pogut escopi
perquè
tenia
els
llavis
cosits.
I
qu
després del somni sempre li semblav
que els queixals li ballaven i que era u
somni que anunciava mort. I que el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
157/580
queixals li feien mal. L’adroguera de
sota de casa em va dir que li fe
glopejar aigua de cascalls, perquè e
cascall adorm, i l’aigua de cascalls l
adormiria el mal, però la senyor
Enriqueta em va dir que els cascall
potser sí que adormien el mal però qu
el mal després es despertava. El qu
necessita en Quimet són unes bone
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
estenalles de dentista i fora somnis.
I mentre estàvem amb tot això del
queixals i les pedretes i el somni d
mort,
un
atac
d’urticària
em
feia
torna
boja. A les nits sortíem a passejar fin
als Jardinets perquè havia de fe
exercici. Se m’inflaven les mans, s
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
158/580
m’inflaven els turmells i només faltav
que em lliguessin un fil a la cama i qu
m’engeguessin a volar. Al terrat, voltada
de vent i de blau, estenent la roba
asseguda cosint o anant d’una banda
’altra, era com si m’haguessin buidat d
mi per omplir-me d’una cosa mo
estranya. Algú molt amagat s’entreteni
a bufar-me per la boca i jugava a inflar
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
me. Asseguda al terrat, sola amb la tard
voltada de baranes, de vent i de blau
em mirava els peus i, mentre em mirav
els
peus
sense
acabar-ho
d’entendre
vaig fer el primer gemec.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
159/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
160/580
levadora va fer passar una tovallola pe
entre les columnes del llit i me la va fe
agafar de cada punta perquè m’ajudés
fer tota la força del morir. I quan to
estava a punt d’acabar-se, es va trenca
una columna del llit i vaig sentir una ve
que deia, i de tant fora de mi que estav
no vaig poder saber de qui era la veu, h
estat a punt d’escanyar-lo.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Així que vaig poder respirar vai
sentir un plor i la llevadora teni
agafada pels peus una criatura com un
bestiola,
que
ja
era
meva,
i
li
picav
’esquena amb la mà plana i la rosa d
Jericó estava tota badada damunt de l
auleta de nit. Vaig passar la mà com s
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
161/580
somniés per una flor del cobrellit d
ganxet i vaig estirar una fulla. I van di
que no estava acabat, que havia de fer l
casa del nen. I no em van deixar dormir
ant que els ulls se’m tancaven… N
vaig poder criar. Tenia un pit petit i pla
com sempre i l’altre ple de llet. E
Quimet va dir que ja s’ho pensava qu
els sortiria amb una broma. El nen
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
havia estat un nen, quan va néixe
pesava prop de quatre quilos; al cap
d’un mes d’haver nascut en pesava dos
mig.
Se’ns
fon,
deia
en
Quimet.
Se’n
fonia com un terròs de sucre a dins d’u
vas amb aigua. Quan només pesarà mi
quilo, se’ns morirà, ara que ja e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
162/580
eníem…
La senyora Enriqueta, la primer
vegada que el va venir a veure ja sabi
a història per l’adroguera de sota. Di
que vas estar a punt d’escanyar-lo? E
Quimet estava molt amoïnat i rondinava
a feina per mi, he de fer una column
nova, perquè de la manera que v
rencar-la no es pot encolar. El nen, a l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
nit, plorava. Així que es feia fos
arrencava a plorar. La mare d’en Quime
deia que plorava perquè li feia por l
fosca
i
en
Quimet
deia
que
el
nen
n
sabia ni què era la fosca ni què era e
dia. Ni la gometa, ni el biberó que n
xuclava, ni passejar-lo, ni cantar-li, n
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
163/580
fer-li crits, no el podien fer callar. A
’últim en Quimet va perdre la paciènci
li va pujar la sang al cap. I deia qu
aquella vida era una vida que no e
podia viure i que no podia durar de cap
de les maneres perquè si durava mass
el qui es moriria seria ell. Va ficar e
nen i el bressol en una habitació petit
del costat del menjador i així que ens e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
anàvem a dormir tancàvem la porta. El
veïns de sota el devien sentir plorar i v
començar a córrer que érem uns mal
pares.
Li
donava
llet
i
no
la
volia.
L
donava aigua i no la volia. Li donav
suc de taronja i l’escopia. El canviava
plors. El banyava, plors. Era nerviós
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
164/580
Era nerviós. I s’anava tornant com un
mona amb les cames com fustetes. Qua
estava despullat plorava més fort qu
quan estava vestit i feia anar els dit
dels peus com si fossin els dits de le
mans i jo tenia por que no es rebentés
Que s’obrís pel melic. Perquè encara n
i havia caigut, però es veu que li havi
de caure. El primer dia que el vai
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
veure tal com l’havia fet, quan l
levadora em va ensenyar com l’havi
d’agafar per banyar-lo, em va dir to
ficant-lo
a
la
palangana:
—Abans de néixer som com peres
ots hem estat penjats per aquesta corda
I em va ensenyar de treure’l de
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
165/580
bressol aguantant-li el Cap perquè va di
que si no li aguantava el cap, amb el
O88os tan tendres, se li podria trencar e
coll. I sempre em deia que el melic és l
cosa més important de la persona. Ta
mportant com el mig del cap tan to
quan encara no l’ha acabat d’ajuntar. I e
nen cada dia estava més arrugat. I co
més s’aprimava, més fort plorava. E
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
veia ben bé que aquell nen estava tip d
viure. La Julieta em va venir a Veure
em va portar un mocador de seda pe
coll,
blanc,
amb
marietes
escampades.
una paperina de bombons. Va dir que la
gent només pensa en la criatura i qu
ningú no es recorda de la mare. I va di
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
166/580
que aquell nen es moriria, que no ens h
amoïnéssim més, que un nen, si no voli
mamar, ja era com si fos mort… El pi
amb llet se’m va obrir. La llet no voli
anar-se’n. Jo sempre havia sentit a di
que la llet és molt senyora, però mai n
hauria pensat que ho fos tant… Fins qu
molt a poc a poc el nen va començar
xuclar el biberó, el pit se’m va curar i l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mare d’en Quimet va venir a buscar l
rosa de Jericó, que ja estava tancada,
se la va endur embolicada amb paper d
seda.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
167/580
7/21/2019
XII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
a senyora Enriqueta agafava el nen
coll, que es deia Antoni, i cridava, l
castanya!, la castanyeta! I el nen reia
ella l'acostava a mirar les llagostes i d
seguida feia cara d’amoïnat. I trei
saliva, brrrrrr… brrrrrr… En Quimet e
queixava altra vegada de la cama, que l
feia més mal que mai, perquè a més
més de la cremor, tan aviat a dintre d
’os com
al voltant,
fiblada
costat
contrari,
cap ali lafeia
banda
de al
cintura. Tinc el nervi atacat, deia. Un di
a senyora Enriqueta em va dir qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
168/580
’havia trobat molt ple de salut i molt s
jo li vaig dir que es passava les nits e
blanc martiritzat.
—Encara t’ho creus? Si té una rosa
cada galta i els ulls com el diamant.
La mare d’en Quimet em guardava e
nen el dilluns perquè jo pogués rentar l
bugada més forta. En Quimet em dei
que no li agradava gens que la sev
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mare ens guardés el nen perquè l
coneixia, i un dia, tot fent i desfen
laços, deixaria el nen damunt de la taul
li
rodolaria
per
terra
com
ja
havi
passat amb ell abans de complir l’any
Moltes tardes anava a mirar les nine
amb el nen a coll: estaven allí, amb le
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
169/580
galtes rodones, amb els ulls de vidre
’enfonsament, més avall el nassarró
es boques mig obertes, sempre rient
encantades; i a dalt de tot el front, lluen
ran de cabells per la goma seca amb qu
estaven enganxats. Les unes estave
dintre de capses ajagudes, amb els ull
ancats i els braços tranquils al costa
del cos. Les altres dintre de capse
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
aguantades dretes, amb els ulls oberts,
ambé hi havia les més pobres, les qu
ant si estaven ajagudes com drete
sempre
miraven.
Vestides
de
blau,
de
rosa, amb punteta arrissada al voltan
del coll, amb llaços a la cintura caiguda
amb els sotes de tarlatana per estarrufar
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
170/580
Les sabates de xarol brillaven a l
claror; els mitjons eren blancs, be
estiradets, els genolls pintats d’un colo
de carn més fort que el color de la cama
Sempre allí, bufones a dintre d
’aparador, esperant que les compressi
se les enduguessin. Les nines sempr
allí, amb la cara de porcellana i la car
de pasta, al costat dels espolsadors, del
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
picamatalassos, de les camusses de pel
de les camusses imitació de pell: tot
a casa dels hules.
Em
recordo
del
colom
i
de
l’embut
perquè en Quimet va comprar l’embut e
dia abans d’haver vingut el colom. E
colom el va veure un dematí en el pun
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
171/580
d’obrir els finestrons del menjador
Tenia una ala ferida, estava mi
esmorteït i havia deixat miques de san
per terra. Era jovenet. El vaig curar i e
Quimet va dir que el guardaríem, que l
faria una gàbia a la galeria, per poder
nos-el mirar des del menjador: un
gàbia que seria una casa de senyors
amb balcó corregut, teulada vermella
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
porta amb trucador. I que aquell colom
seria l’alegria del nen. Uns quants die
el vam tenir lligat per una pota a l
barana
de
ferro
de
la
galeria.
Va
veni
en Cintet i va dir que l’havíem de deixa
anar, que devia ser d’algun veí de l
vora, perquè, si no, no hauria pogu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
172/580
volar fins a la galeria amb una ala plen
de sang. Vam pujar a dalt del terrat a
mirar tot el voltant, com si no h
haguéssim mirat mai, i no vam veure n
un colomar. En Cintet, amb la boca torta
deia que no ho entenia. En Mateu va di
que més valia que el matéssim, que mé
i valia morir que viure lligat i presoner
En Quimet, aleshores, el va treure de l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
galeria i el va posar a la golfa del terra
va dir que faria una altra cosa, que e
comptes de fer-li una casa de senyors l
faria
un
colomar
i
que
el
pare
del
se
aprenent, que criava coloms, ens vendri
un colom a prova per veure si fari
parella amb el nostre.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
173/580
L’aprenent va venir amb un cabàs
un colom a dintre. Fins al tercer colo
no van fer parella. Al colom trobat l
vam posar Cafè, perquè tenia una llunet
d’aquest color iota d’una ala: a la sev
senyora li vam posar Maringa. En Cafè
a Maringa, tancats a la golfa del terrat
no feien petits. Feien ous, però no feie
petits. La senyora Enriqueta deia que e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mascle era dolent i que l’havíem d
lençar. Qui sap d’on va venir, deia.
deia que potser era un missatger qu
havien
alimentat
amb
coses
estranye
que l’encenien, per fer-lo volar alt. E
Quimet, quan jo li explicava el que e
deia la senyora Enriqueta, deia que vali
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
174/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
175/580
una casa amb unes quantes Flore
Caravel·les i amb coloms al terrat, pe
distreure’s. I els donava ortigues. I qu
sí, que la mare d’en Quimet tenia raó d
voler-los fer menjar ortigues, i quan l
vaig dir que allò de les ortigues no m’h
havia dit la mare d’en Quimet va dir, é
gual, sigui qui sigui que us ho hagi dit
é raó de fer-los menjar ortigues. I e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
colom ferit i l’embut van ser dues cose
que van entrar gairebé juntes a casa
perquè el dia abans del colom, e
Quimet
va
comprar
l’embut
per
aboca
el vi de la garrafa a l’ampolla, tot blanc
amb un voraviu blau marí, i va dir qu
anés amb compte perquè, si tenia l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
176/580
desgràcia de
s’escrostonaria.
7/21/2019
caure’m
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
a
terra
177/580
7/21/2019
XIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
am fer el colomar. El dia que e
Quimet havia triat per començar-lo es v
posar a ploure a bots i a barrals. I v
nstal·lar la fusteria al menjador. A
menjador es serraven ell pals, e
preparava tot; la porta, acabada de dal
a baix, va pujar del menjador al terra
amb balcó i tot. En Cintet venia
ajudava i el primer diumenge que va fe
bo
al terrataalamirar
Mate
quetots
feiaérem
una finestra
golfa,enamb
p
ample, perquè els coloms, abans d
volar cap a terra, poguessin estar quiet
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
178/580
rumiar on anirien. Em va buidar l
golfa de totes les coses que jo hi tenia
el cove de la roba, les cadires mitjanes
a caixa de la roba bruta, el cistell de le
gafes…
—A la Colometa la traiem de casa.
Em van prometre que, més endavan
em farien un cobert per desar les meve
coses, però de moment ho vaig haver d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
baixar tot al pis, i si volia anar al terra
a seure una estona havia de pujar-hi l
cadira. Van dir que, abans de deixa
sortir
els
coloms
del
colomar,
l’havie
de pintar. L’un el volia verd, l’altre e
volia blau, l’altre de color de xocolata
El van pintar de blau i el pintor vaig se
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
179/580
o. Perquè quan el colomar va estar fe
en Quimet sempre tenia feina el
diumenges i em va dir que, si trigàve
massa a pintar el colomar, les pluge
farien malbé la fusta. Amb l’Anton
adormit o plorant per terra, vinga pintar
Tres capes. I el dia que la pintura va se
seca vam pujar tots al terrat i vam deixa
sortir els coloms a passejar pel colomar
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Primer va sortir el blanc, amb els ullet
vermells i les potes vermelles amb le
ungles negres. Després va sortir e
negre,
negre
de
potes
i
gris
d’ulls,
amb
el gris dels ulls voltat d’una ratlleta fen
rodona, groga. Tant l’un com l’altre va
passar una bona estona mirant a tote
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
180/580
bandes, abans de baixar. Van ajupir e
cap i el van alçar unes quantes vegades
va semblar que anaven a baixar per
encara s’hi van pensar una bona estona.
a l’últim, amb un esbatec d’ales, va
arrencar volada; l’un va anar a parar
ocar de l’abeurador, l’altre a tocar d
a menjadora. I ella, com una senyor
endolada, va sacsejar el cap i le
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
plomes del coll amb una men
d’estarrufament i ell s’hi va acostar, v
obrir la cua i vinga fer la roda, volta qu
volta.
I
parrupegem
i
parrupegem.
I
e
Quimet va ser el primer que va parlar
perquè tots callàvem, i va dir que el
coloms eren feliços.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
181/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
182/580
de caputxa que els deixava sense coll,
va dir que eren coloms monja. I els v
dir el Monjo i la Monja. De seguida e
van barallar amb els antics, que n
volien gent nova i que eren els amos de
colomar, però els monjos, de mica e
mica, fent veure que no hi eren
acontentant-se de passar una mica d
gana i de rebre algun cop d’ala, vivin
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
pels racons, a l’últim van aconsegui
que els antics s’hi acostumessin i es va
fer els amos. Feien el que volien i si n
ho
podien
fer
empaitaven
els
altres
amb
a caputxa estesa. I al cap de quinze die
en Quimet va venir amb una altra parell
de coloms de cua de gall dindi, mo
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
183/580
presumits: tot el dia pit enfora i cu
enlaire, i aquella vegada, quan els antic
van fer ous, tot va anar bé.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
184/580
7/21/2019
XIV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
’olor de carn, de peix, de flors i d
verdures es barrejava i, encara que n
hagués tingut ulls, de seguida hauri
endevinat que m’acostava a la plaça d
vendre. Sortia del meu carrer,
ravessava el carrer Gran, amb tramvie
amunt i avall, grocs, amb campaneta
Amb el conductor i el cobrador amb
vestits ratllats de ratlles fines que to
plegat
feia gris.
sol venia
sence
de la banda
delElPasseig
de tot
Gràcia
plaf!, per entre els rengles de les case
queia damunt de l’empedrat, damunt d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
185/580
a gent, damunt e les lloses dels balcons
Els escombriaires escombraven, amb le
grans escombres de branquillons d
bruc, com si fossin fets de past
d’encantament:
escombraven
el
reguerons. I m’anava ficant en l’olor d
a plaça de vendre i en els crits de l
plaça de vendre per acabar a dintre d
es empentes, en un riu espès de dones
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de cistells. La meva musclaire, amb
maneguins blaus i davantal amb pitet
omplia mesures i mesures de musclos
petxines,
ja
rentats
amb
aigua
dolça
per
que encara duien enganxada pels dintres
l’escampaven, olor de mar. Del
rengles de les tripaires sortia l’olor fad
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
186/580
de mort. El rebuig de les bèsties to
servia per ser venut damunt de fulles d
col: els peus de cabridet, els caps d
cabridet amb l’ull de vidre, els cor
partits, amb un canal buit al mig
embussat per una gleva de sang presa
un glop de sang negra… Dels ganxo
penjaven els fetges molls de sang pe
dintre i les tripes humides i el cap bulli
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
totes les tripaires tenien la cara blanca
de cera, de tant estar a la vora d’aquell
menjars sense gust, de tant bufar le
freixures
de
color
de
rosa,
girade
d’esquena a la gent, com si fessin u
pecat… La meva peixatera, amb dent
d’or i rient, pesava palangres i a cad
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
187/580
escata hi havia, petita que gairebé no e
veia, la bombeta que penjava damunt d
a panera de peix. Les llísseres, le
luernes, els llobarros, les escórpores d
cap gros, que semblaven acabades d
pintar, amb fes espines a la ratlla d
’esquena com les punxes d’una gra
flor… tot sortia d’aquelles onades que
mi em deixaven buida quan m’hi assei
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
al davant, a cops de cua i amb els ull
fora del cap. Les cols de paperina m
es guardava la meva verdulaire, vella
prima
i
sempre
de
negre,
amb
dos
fill
que li cuidaven els horts…
I tot anava així, amb maldecap
petits, fins que va venir la república i e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
188/580
Quimet se’m va engrescar i anava pel
carrers cridant i fent voleiar una bander
que mai no vaig poder saber d’o
’havia treta. Encara em record
d’aquell aire fresc, un aire, cada vegad
que me’n recordo, que no l’he pogu
sentir mai més. Mai més. Barrejat am
olor de fulla tendra i amb olor d
poncella, un aire que va fugir, i tots el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que després van venir mai més no va
ser com l’aire aquell d’aquell dia que v
fer un tall en la meva vida, perquè va se
amb
abril
i
flors
tancades
que
els
meu
maldecaps petits es van començar
ornar maldecaps grossos.
—Han hagut de fer les maletes… i
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
189/580
amb les maletes, cap amunt!… deia e
Cintet, i deia que el rei dormia cada ni
amb tres artistes diferents i que la reina
per sortir al carrer, es posava car
postissa. I en Quimet deia que encara n
se sabia tot.
En Cintet i en Mateu venien sovint
en Mateu cada dia estava més enamora
de la Griselda i deia, quan estic amb l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Griselda m’agafen tots els desmais de
cor… I en Quimet i en Cintet li deie
que el trobaven malalt del cap perqu
’amor
l’afeblia
i
ell
vinga
parlar
de
l
seva Griselda i era veritat que no sabi
parlar de res més i s’anava tornant co
un beneit tot i que jo me l’estimava mol
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
190/580
deia que el primer dia de casat, el qu
no s’aguantava d’emoció era ell perqu
deia que els homes són més sensitiu
que les dones i que de poc que e
desmaia en el punt de trobar-se sols. I e
Quimet, gronxant-se una mica en la sev
cadira, reia per sota del nas i amb e
Cintet li aconsellaven que fes una mic
d’esport perquè amb el cos cansat el cap
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
no li treballaria tant, perquè si e
passava els dies només pensant en l
mateixa cosa, acabaria a dins d’un
camisa
amb
unes
mànigues
mo
largues, lligades a l’esquena amb un nu
de mariner. I parlaven de l’esport que l
convindria i ell deia que fer de mestr
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
191/580
d’obres i córrer d’una banda a l’altr
vigilant la feina ja era prou exercic
que, si a més a més, l’havien de fe
cansar jugant a futbol per exemple
anant a nedar a l’Astillero, acabari
sense poder acontentar la seva Griseld
que ella se’n buscaria un altre qu
estigués més per ella. Discutien mo
sobre això, però si en Mateu venia amb
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a Griselda estaven cohibits i no l
podien donar consells. Fins qu
acabaven parlant de la república, del
coloms
i
de
les
cries.
Perquè
en
Quimet
així que veia que la convers
s’estroncava, els duia al terrat i el
explicava la vida dels coloms i el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
192/580
ensenyava els que eren parella: els dei
que n’hi havia uns quants que robaven l
senyora als altres i d’altres que sempr
enien la mateixa senyora i que si le
cries sortien bé era perquè els feia beur
aigua amb sofre. I passaven hore
parlant de si el Patxulí preparava e
covador a la Tigrada i que si el prime
colom, el de la galeria i la sang, amb el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ullets vermells i les ungles negres, e
Cafè, havia tingut els primers fills tot
coberts de llunetes fosques i amb le
potes
grises.
En
Quimet
deia
que
el
coloms eren com les persones amb l
diferència que els coloms feien ous
podien volar i anaven vestits de ploma
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
193/580
però que a l’hora de fer fills i mira
d’alimentar-los, eren igual. En Mate
deia que no estava per bèsties i que el
mai no podria menjar colomins criats
casa seva perquè li semblaria que mata
un colomí nascut a casa era com mata
algú de la família. I en Quimet, amb u
dit, el punxava a la radia de la cintura
i deia, ves que tinguessis una bon
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
gana…
I si els coloms van sortir de
colomar i si els vam deixar volar, va se
per
culpa
d’en
Cintet,
perquè
va
dir
qu
els coloms havien de volar, que no
havien estat fets per viure entre reixa
sinó per viure entre el blau. I els v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
194/580
obrir la porta de bat a bat i en Quimet
amb les mans al cap, semblava fet d
pedra, no els veurem mai més.
I els coloms, molt malfiats, van ana
sortint del colomar, els uns darrera del
altres, amb molta por que els paressi
una trampa. N’hi havia que, abans d
volar, pujaven a la barana i prenie
vistes. Els passava que no estave
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
acostumats a la llibertat i trigaven
enlairar-se. I només van arrencar a vola
res o quatre. I s’hi van ajuntar els altres
fins
a
nou,
perquè
els
altres
covaven.
en Quimet, quan va veure que els colom
volaven per damunt del terrat i nomé
per damunt del terrat, va perdre l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
195/580
grogor de la cara i va dir que tot anav
bé. Els coloms, quan van estar tips d
volar, van anar baixant ara l’un ar
’altre i es van ficar al colomar co
velles a missa, a passos petits i amb e
cap endavant i endarrera co
maquinetes ben engegades. I de
d’aquell dia no vaig poder estendre l
roba al terrat perquè els coloms m
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’empastifaven. L’havia d’estendre a la
galeria. I gràcies.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
196/580
7/21/2019
XV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
E
n Quimet va dir que el ne
necessitava aire i carretera: prou terrat
prou galeria i prou jardinet de la iaia
Va fer una mena de bressol de fusta i e
va enganxar a la moto. Agafava el nen
com si fos un paquet, que només teni
mesos, el lligava al bressol i s’enduia u
biberó. Quan els veia marxar sempr
pensava que no els tornaria a veure. L
senyora
Enriqueta
em deia però
que que
Quimet era
poc expressiu
estava com boig amb la criatura. Que e
que feia no s’havia vist mai. I jo, aix
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
197/580
que marxaven, anava a obrir el balcó de
carrer per sentir de seguida els mec
mecs de la moto quan tornaven. E
Quimet treia el nen del bressol, gaireb
sempre adormit, pujava els graons d
’escala de quatre en quatre i me’
donava, té, va ple de salut i de vent
Dormirà vuit dies seguits sense parar.
I al cap d’un any i mig, just al cap
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’un any i mig d’haver tingut el nen, l
sorpresa! Altra vegada. Vaig tenir un
embaràs molt dolent, malalta sempr
com
un
gos.
En
Quimet
de
vegades
e
passava un dit per sota dels ulls i deia
violetes… violetes… serà una nena. I
mi em feia mal aquell patir de veure’l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
198/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
199/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
200/580
m’havia mirat ningú amb tanta ràbia co
el nen mentre li pegava. I si quan venie
en Cintet i en Mateu amb la Griselda i l
nena, algun d’ells deia que la Rita er
molt bufona, el nen se n’anava de dret a
bressol, s’enfilava com podia i l
pegava i li estireganyava els cabells
omés li faltava això a la noia del
coloms, deia la Griselda, amb la nena
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a falda, tan bonica i que no sabia riure
La Griselda no es pot explicar: er
blanca, amb un grapadet de pigues a
capdamunt
de
les
galtes.
I
uns
ulls
d
menta tranquil·la. Estreta de cintura
Tota de seda. A l’estiu amb un vestit de
color de cirera. Una nina. Parlava poc
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
201/580
En Mateu se la mirava i, mirant-la, e
fonia… tants anys que fa que so
casats… i no ho sembla… I en Quime
deia, violetes. Mireu quines violetes…
Colometa, violeta. Perquè despré
d’haver tingut la nena, com abans d
enir-la, el sota dels ulls se m’havia fe
blau.
Per distreure el nen de la sev
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
gelosia amb la Rita en Quimet li v
comprar un revòlver amb molt níque
amb el gallet, crec! crec!, i una porra d
fusta.
Per
espantar
la
iaia,
li
deia,
qua
vingui la iaia, garrotada i disparem!, i é
que en Quimet estava molt enfadat am
a seva mare perquè ensenyava de dir a
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
202/580
nen que estava marejadet i no volia ana
amb moto. I deia que la seva mare e
feia tornar com una nena, que ja era un
mania antiga, i que a veure on aniríem
parar. I el nen havia après de fer el coi
perquè sentia que en Quimet es queixav
de la cama. Havia estat una temporad
sense parlar-ne, però quan vaig tenir l
Rita ja hi vam ser, aquesta nit em bullia
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
no m’has sentit gemegar? I el nen
mitació. I el nen sempre em deia que l
a mal la cama els dies que no tenia gana
Em
tirava
el
plat
de
les
sopes
enlaire
encarcarat com un jutge, assegut a l
rona, picava amb la forquilla si trigav
a dur-li les boletes de fetge que era e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
203/580
que menjava més; quan no tenia gana, le
irava lluny. I quan venia a veure’m l
senyora Enriqueta o la mare d’e
Quimet, se’ns plantava al davant amb e
revòlver i les matava. I un dia que l
senyora Enriqueta va fer veure qu
s’havia mort, el nen es va engrescar tan
que la matava sense parar i el vam have
de tancar a la galeria per poder fe
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
conversa.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
204/580
7/21/2019
XVI
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I
aleshores va venir aquella cosa. E
Quimet, de vegades, tenia com una men
d’angúnia. I deia, tinc angúnia, i n
parlava de la cama, només de l’angúni
que tenia al cap d’una estona d’have
menjat; això que menjava amb molt
gana. I quan s’asseia a taula, tot anav
bé, i al cap de deu minuts d’haver acaba
a li començava l’angúnia. La fein
baixava
la botiga
i j
pensava una
que mica
potsera deia
que teni
angúnia per no dir que estava amoïnat
perquè la feina baixava… Un dematí
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
205/580
quan desfeia el llit, vaig trobar, a l
banda on dormia en Quimet, una mica d
beta com si fos un budell amb les vore
fent onada. Ho vaig embolicar amb u
paper blanc de carta i quan va venir e
Quimet li ho vaig ensenyar i va dir qu
s’ho enduria i aniria a la farmàcia
ensenyar-ho i va dir que, si era budel
estava perdut. A la tarda no em vaig
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
poder aguantar i amb el nen i la nen
vaig anar a la botiga. En Quimet es v
enfadar i va dir què anàvem a fer i vai
dir
que
passàvem
però
em
va
entendre
va enviar l’aprenent a buscar xocolat
pels nens. Així que l’aprenent va have
ancat la vidriera va dir: no vull qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
206/580
aquest noi ho sàpiga perquè ho sabrie
es pedres al cap de cinc minuts. Li vai
preguntar què li havien dit a la farmàci
va dir que li havien dit que tenia un cu
solitari com una casa, dels més grosso
que s’havien vist mai. I que li havie
donat un remei per matar-lo. I va dir
quan vingui el noi amb la xocolata
marxeu de seguida, a la nit ja e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
parlarem… Va venir l’aprenent amb l
xocolata, en Quimet en va donar al nen,
a la nena només una mica perquè llepés
vam
anar
cap
a
casa.
Va
arribar
a
la
ni
va dir, porta el sopar de pressa, a l
farmàcia m’han dit que havia de menja
molt perquè el cuc no se’m mengi a mi.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
207/580
en havent sopat tenia una angúnia que n
m’aguantava i va dir que el diumeng
prendria el remei i que la gràcia era fe
el cuc sencer, perquè si no es fei
sencer, del cap fins a la punta de la cua
es tornava a refer i dos pams més llarg
Li vaig preguntar si li havien dit l
largada que tenia un cuc d’aquests i v
dir, n’hi ha de moltes mides, segon
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’edat i la naturalesa, però generalmen
el coll tot sol els fa deu pams.
En Cintet i en Mateu van venir
veure
com
es
prenia
el
remei
i
els
va
di
que marxessin, perquè necessitava esta
sol. Al cap d’un parell d’hores anav
pel passadís sense saber on era, d’un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
208/580
banda a l’altra, i va dir, és pitjor que s
estigués dalt d’una barca. I rondinav
que si treia el remei, pena perduda, i qu
el cuc li feia la guerra per fer-li treure e
remei. Quan els nens ja dormien co
àngels i a mi els ulls se’m tancaven
anava mig morta de son pels racons, v
fer el cuc. No n’havíem vist mai cap: er
de color de pasta de sopa sense ou i e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vam guardar a dins d’un pot d
confitura, de vidre, amb esperit de v
En Cintet i en Quimet el van posar d’un
mena
de
manera
que,
al
davant
de
tot,
h
vingués el coll, ben cargolat, que era f
com un fil de setanta, amb el cap a da
de tot, petit com el cap d’una agulla d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
209/580
picar o més. El vam deixar damunt d’u
armari i vam passar més d’una setman
parlant del cuc. I en Quimet deia que el
jo érem igual perquè jo havia fet el
nens i ell havia fet un cuc de quinz
metres de llargada. Una tard
’adroguera va pujar a veure’l i va di
que el seu avi també l’havia tingut i que
a la nit, mentre roncava, s’escanyava
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ossia perquè el cuc li treia el cap per l
boca. Després vam pujar al terrat
mirar els coloms, que li van agrada
molt,
i
se’n
va
anar
contenta.
I
quan
vai
obrir la porta del pis ja vaig sentir el
grans plors de la nena i me la vai
robar desesperada al bressol fent ana
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
210/580
els bracets amb fúria, tota coberta d
cuc, i quan li vaig haver tret el cuc d
sobre i sortia a pegar al nen, em v
passar pels nassos corrent i rient
arrossegant un tros de cuc com si fos un
serpentina.
L’enrabiada que va tenir en Quime
no es pot explicar. Volia pegar al nen
i vaig dir que ho deixés córrer, que l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
culpa era nostra per no haver desat e
pot amb el cuc més enlaire. Que j
sabíem, del dia que havia ficat l
baldufa
al
coll
de
la
Rita,
que
amb
e
amboret arribava a moltes bandes. I e
Cintet li va dir que no s’hi encaparrés
que potser aviat podria tenir un altre cu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
211/580
en pot de vidre perquè ja se li estav
fent. I no.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
212/580
7/21/2019
XVII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I
la feina anava malament. En Quime
deia que la feina se li girava d’esquen
però que tot es posaria bé a l’últim, qu
a gent estava alterada i no pensava
fer-se restaurar els mobles ni a fer-se’
fer de nous. Que els rics feien l’empipa
amb la república. I els meus nens… J
no sé, perquè ja se sap que una mar
sempre exagera, però eren dues flors
o eren
guanyar
prem
però
erenper
dues
flors. cap
Ambprimer
uns ullets…
amb uns ullets que miraven i qua
miraven amb aquells ullets… No sé e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
213/580
Quimet com tenia valor de renyar el ne
an sovint. Jo el renyava alguna vegada
però només quan me’n feia alguna d
molt grossa; si no, li ho deixava passa
ot. La casa no era com abans; no er
com quan em vaig casar. De vegades
per no dir sempre, semblava els encants
no parlem de quan vam fer el colomar
que va ser la bogeria, tot brut d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
serradures i encenalls i puntes de parí
ortes… I la feina es girava d’esquena
ots plegats teníem molta gana i e
Quimet
amb
prou
feines
el
veia
perqu
ell i en Cintet no sé quins embolic
enien. I jo no podia estar amb les man
plegades i un dia em vaig decidir
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
214/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
215/580
veu, en el moment que passava u
camió, i amb el terrabastall no vai
sentir el que deia aquella veu: vai
esperar. El reixat era alt, de ferro, amb
vidre glaçat i, en el vidre glaçat, qu
feia bombolles per dibuix, vaig veure u
paper enganxat amb tiretes de goma i e
paper deia: Truquin per la porta de
ardí. Vaig tornar a trucar al timbre
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vaig tornar a sentir la veu, que veni
d’una finestra que hi havia al costat de
reixat: d’una finestra que tocava a terr
sota
mateix
d’un
balcó,
amb
reixa
d
barres de ferro, de dalt a baix. L
finestra que tocava a terra també estav
enreixada i, a més a més, darrera del
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
216/580
ferros hi havia un enreixat com d
galliner, però més bo que el reixat d
galliner. La veu va dir, tombi la
cantonada!
De moment em vaig quedar un
estona dreta rumiant i després vaig mira
el paper del reixat amb les lletre
deformades per les bombolles del vidr
a l’últim ho vaig entendre una mica
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vaig treure el cap per la cantonada
perquè la casa feia cantó, i a un
cinquantena de metres vaig veure un
porteta
de
jardí
mig
oberta
i
un
senyo
plantat allà, amb guardapols, que, am
el braç, em deia que hi anés. I aquel
senyor del guardapols era alt i tenia el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
217/580
ulls molt negres. Em va semblar un
bona persona. Em va preguntar si era l
senyora que buscava una casa per fe
feines els dematins. Li vaig dir que s
Per entrar al jardí, vaig haver de baixa
quatre graons fets de maó, ja una mic
gastats dels cantells, coberts a dalt pe
un emparrat de llessamí molt espè
d’aquell d’estrella petita, d’aquell que
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
així que es pon el sol, ofega de tant
olor. Vaig veure una cascada a la meva
esquerra, clavada a la paret que er
’acabament
del
jardí
i,
a
mig
jardí,
u
sortidor. Amb el senyor del guardapol
vam anar jardí amunt cap a la casa que
per la part de darrera, era baixos i pis
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
218/580
així com, per la part de davant, nomé
era soterrani i baixos. En aquell jard
larg i estret, hi havia dos mandariners
un albercoquer, un llimoner, que tenia la
soca i el sota de les fulles plens d’un
mena de malura que feia una bombollet
de teixit de teranyina i a dintre hi havi
a bèstia; davant d’aquest llimoner h
havia un cirerer i, al costat de l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
cascada, urna mimosa alta i pobra d
fulla, també amb la malura del llimoner
D’aquestes coses me’n vaig adonar mé
endavant,
és
clar.
Abans
d’entrar
al
baixos es passava per un pati de cimen
pòrtland amb un forat al mig perquè s’h
fiqués l’aigua de pluja. El ciment teni
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
219/580
moltes esquerdes i en les esquerdes s’h
feien pilotets de terra barrejada am
sorra i d’allà sortien les formigues co
soldats. I les que feien els pilotets d
sorra eren elles. A la paret del pati, la
que donava amb els veïns, hi havi
quatre bótes amb camèlies, també am
una mica de malura i, a l’altra banda
una escala per pujar al pis. Sot
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’aquesta escala, un safareig i un po
amb corriola. Travessat el pati e
passava a una galeria amb sostre, i e
sostre
d’aquesta
galeria
era
el
terra
d
a galeria descoberta del pis que ere
els baixos per la part de dalt. A la
galeria de baix hi donaven dos balcons
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
220/580
per un s’entrava al menjador, per l’altr
s’entrava a la cuina. No sé si m’explico
amb el senyor del guardapols, que er
el gendre de la casa i l’amo, vam entra
al menjador. Em va fer seure en un
cadira contra la paret i al damunt de
cap hi tenia una finestra que tocava a
sostre del menjador que feia mitja volta
però aquesta finestra donava a peu pl
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
del carrer on hi havia la porteta del jard
per on havia entrat. Així que vaig esta
asseguda, va entrar al menjador un
senyora
amb
els
cabells
blancs,
que
er
a sogra del senyor del guardapols, i e
va asseure davant meu; però entremig h
eníem la taula, amb un gerro amb flor
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
221/580
al damunt que em tapava una mica l
senyora dels cabells blancs. El senyo
del guardapols es va quedar dret i d
sota una butaca de vímet amb coixins d
cretona va sortir un nen prim i grogue
que es va posar al costat de la senyora
que era la seva iaia, i ens mirava l’u
després de l’altre. Els tractes els vai
enir amb el senyor del guardapols. E
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va dir que ells eren quatre de família: e
matrimoni dels sogres i el matrimon
dels joves que eren ell i la seva senyora
filla
dels
sogres,
és
a
dir,
ell
i
la
sev
senyora vivien amb els sogres, o sigu
els pares de la meva senyora, va dir. I e
senyor
del
guardapols,
mentr
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
222/580
enraonava, es tocava la nou del coll,
va dir, hi ha cases que només necessite
una dona de fer feines un dia sí i quatr
no. I que aquestes cases, per una person
que volgués comptar amb un sou segur
eren males cases, perquè la persona qu
hi treballava no sabia mai de quin ma
havia de morir. Doncs el preu era d
res rals l’hora, però com que a cas
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’ells era una casa de feina segura i pe
ot l’any i que ells eren bons pagadors
mai no hauria de demanar dues vegade
el
que
havia
guanyat
i
que
si
volia
e
pagarien cada dia en el punt de plegar
doncs em pagarien, en comptes de tre
pessetes les quatre hores, deu rals
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
223/580
Perquè era com si, en comptes de vendr
a la menuda, perquè jo a ells els venia e
meu treball, els el vengués a l’engròs
que ja se sap que la venda a l’engrò
sempre es fa amb rebaixa. I va afegi
que tothom el coneixia com a bo
pagador, més bon pagador que el prime
que ho fos, no com aquests desgraciat
que quan acaben el mes ja deuen el me
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que ve. Em va atabalar una mica i va
quedar entesos amb els deu rals
aleshores la senyora, que tota l’eston
havia
callat,
va
dir
que,
per
començar
m’ensenyaria la casa.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
224/580
7/21/2019
XVIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
a cuina era al costat del menjador
ambé donava a la galeria i damunt del
fogons hi havia una campana d
xemeneia de cuina antiga, i aquest
campana de xemeneia de cuina antiga
ot i que no la feien servir perqu
guisaven amb gas, es veu que estav
plena de sutge i quan estava a punt d
ploure queien grumolls de sutge damun
dels
Alvidriera
fons del
haviafogons.
una porta
quemenjador
donava a uh
passadís i en aquest passadís hi havia u
armari antic molt alt i ample i, quan h
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
225/580
havia quietud a la casa, era una gra
serenata de corcs. Aquell armari era l
menjadora dels corcs. De vegades s
sentien a primera hora del dematí i tot,
ho vaig dir a la senyora:
—Com més aviat se’l menjaran
millor!
Doncs vam anar pel passadís d
’armari i vam entrar en una sala
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
alcova que havien fet moderna
n’havien arrencat les vidrieres qu
separaven i només quedava l’arc de
bastiment.
A
la
sala
d’aquesta
sala
alcova hi havia un altre armari de caob
negra, amb el mirall tot picat. Sot
mateix de la finestra que tocava a
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
226/580
sostre, com la finestra del menjador,
per on havia sortit la veu de la senyor
quan m’havia dit cridant que tombés l
cantonada, hi havia un tocador tamb
amb el mirall picat i, a un costat, u
avabo nou amb aixeta de níquel. A
’alcova hi havia, a banda i banda
prestatges fins al sostre plens de llibre
, en el fons, una llibreria armari, d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
fusta a baix i armari de vidres a dalt,
un dels vidres estava tot estrellat. L
senyora em va dir que l’havia estrella
a
seva
filla,
la
mare
del
nen
groguet
qu
ens seguia tota l’estona, i que l’havi
estrellat tirant amb un revòlver de ven
que els reis havien dut al nen: u
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
227/580
revòlver de vent, amb ventosa de goma
Es veu que la filla, que devia ser mo
capsigrany, volia tocar la bombeta qu
penjava d’un fil elèctric damunt de l
aula, però per falta de punteria, e
comptes de tocar la bombeta, v
estrellar el vidre de l’armari de dalt d
a llibreria.
—Ja veu, va dir la senyora.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I al mig de l’alcova hi havia un
aula amb un llençol cremat d’un cop d
planxa, on el marit de la senyora del
cabells
blancs
(que
era
l’únic
de
la
cas
que treballava i que amb prou feines s
vaig veure tot el temps que vaig esta
allà) a les nits hi llegia: aquella taul
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
228/580
era la taula de planxar. La paret de
avabo i la paret de la finestra estave
cobertes de borrissol d’humitat, perquè
com que era soterrani, quan plovi
’aigua s’infiltrava i baixava paret avall
Al costat d’aquesta habitació, al fons de
passadís on hi havia l’armari dels corcs
a senyora va obrir una porteta: el bany
De la banyera en deien la banyera d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
erón. Era quadrada i feta de rajola d
València molt vella, amb els junts ma
ajuntats i amb moltes rajole
esquerdades.
La
senyora
em
va
dir
qu
només es banyaven al pic de l’estiu
amb dutxa, perquè per omplir la banyer
haurien hagut de buidar el mar. I damun
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
229/580
de la banyera es veia claror morta, qu
entrava per una trapa vidrada i la trap
donava a l’entrada de dalt on hi havia e
reixat amb el rètol enganxat amb tirete
de paper de goma i aquesta trapa d
vegades l’alçaven per airejar el bany
a feien aguantar alçada apuntalant-l
amb una canya bambú. I jo vai
preguntar què passaria si mentre un del
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
grans es banyava el nen alçava la trapa
mirava. I la senyora va dir, calli. I e
sostre i el tros de paret damunt de l
rajola
de
València,
que
no
estava
cober
de rajola, estava, també com la sala
alcova, cobert de borrissol d’humita
que mirat de prop brillava com vidre
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
230/580
Però el pitjor era, va dir, que aquell
banyera, trigava molt a engolir l’aigu
quan la buidaven, perquè el nivell de l
claveguera del carrer era una mica mé
alt que el nivell on estava clavada l
banyera, i de vegades, si el buit de l
claveguera no estirava l’aigua, l
banyera s’havia de buidar a cops d
cassonet o a cops de baieta. Aleshore
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vam anar als baixos, que eren el pis, pe
una escala de pinyonet; a mitja escala h
havia una finestra que donava al carre
on
hi
havia
la
porteta
del
jardí
i,
pe
aquella finestra, si tots eren dalt
cridaven als que trucaven per la portet
del jardí que pugessin i entressin pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
231/580
reixat del rètol enganxat amb les tirete
de goma. I des de mitja escala es veia l
eulada de l’armari dels corcs, mo
plena de pols. I vam sortir al rebedor
amb el nen al darrera. Ens vam troba
davant d’una caixa de fusta fosca tot
plena de relleus, i d’un paraigüer e
forma de paraigua, barnilles amunt, to
ple de roba i barrets vells. Si en Quime
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
hagués vist aquella caixa se n’hauri
enamorat de seguida; i ho vaig dir a l
senyora i la senyora em va dir, to
seguint
el
dibuix
de
la
tapa
amb
el
dit
sap què representa?
—No senyora.
Al bell mig de la tapa hi havia un no
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
232/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
233/580
aguantar el moble que era una arquill
amb incrustacions de nacre en el
calaixets, i va dir que eren potes d
faune. El llit de l’alcova era antic, amb
metalls daurats i només una columna
cada cap dels peus. Al capçal, en un
capelleta, lligat de mans, fet de fusta
amb cara amarga, hi havia un santcris
amb túnica vermella i or. La senyora v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dir que aquella habitació era la del
oves, però que hi dormien ella i el se
marit, o sigui els vells, perquè la sev
filla
no
podia
trencar
el
son
amb
tant
automòbils amunt i avall del carrer i qu
s’estimava més dormir a la del darrera
on hi havia tot el repòs del jardí. A
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
234/580
costat del llit del sant-crist hi havia un
porteta de pas que donava a un
habitació petita sense finestra, amb u
lit amb mosquitera blava; no hi cabi
res més i era l’habitació del nen que en
seguia. I vam sortir al saló. De seguid
vaig veure una caixa daurada de dalt
baix, daurada i blava, amb escuts d
colors tot al voltant de baix i, a la tapa
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
alçada enlaire, una santa Eulàlia tot
decantada, amb un lliri de sant Antoni e
una mà, i un drac a prop amb la cu
cargolada
per
damunt
d’una
muntany
sense arbres, amb la boca oberta de ba
a bat, amb tres llengües de foc com tre
flamarades. Una caixa de núvia, va di
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
235/580
a senyora, gòtica. Davant de la caixa h
havia un balcó que donava damunt de l
finestra del menjador que tocava a
sostre. I a la dreta, sortint del dormitor
del nen, un altre balcó que donava a l
galeria de dalt, descoberta. No em v
poder ensenyar el dormitori dels joves
que era el dels vells, perquè la seva fill
estava descansant. I ella i el nen es va
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
posar a caminar de puntetes i jo també
Vam sortir a la galeria descoberta del
baixos que eren pis i, per l’escala que h
havia
damunt
del
pou
i
del
safareig,
va
baixar al pati de pòrtland, sempre ple d
bitlles perquè al nen li agradava mol
ugar-hi. La senyora em va explicar qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
236/580
a seva filla necessitava repòs perqu
enia un mal, i em va explicar el mal qu
enia la seva filla, que li venia per culp
d’haver volgut canviar les bótes de le
camèlies de lloc. L’endemà del canv
havia fet sang. El metge els havia dit qu
no se sabria el mal que patia la sev
filla mentre no tingués un dels ronyon
de la seva filla a la mà. I això, el metge
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que no era el seu, perquè el seu fei
vacances, els ho havia dit quan estave
drets damunt dels graons de marbre d
’entrada
principal,
al
costat
de
la
trap
que donava damunt mateix de la banyer
de rajola de València. I, abans d’anar
me’n, em va ensenyar com s’obria l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
237/580
porteta del jardí des de la banda de
carrer. La porteta tenia una planxa d
ferro a la part de baix i barrots de ferr
a la part de dalt, però com que le
criatures els tiraven porqueries al jard
una vegada un conill mort i tot, e
gendre, o sigui el senyor del guardapols
va tapar el reixat amb fustes per l
banda de dintre: els barrots i el pan
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
havien quedat a la banda del carrer; i
a banda del jardí, del pany només se’
veia el forat. Aquesta porta s’havi
d’obrir,
per
la
banda
del
carrer,
quan
no
a tenien tancada amb clau, que només l
ancaven amb clau a la nit, estirant e
pany, passant després la mà pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
238/580
’escletxa que s’havia fet i traien
’anella d’una cadena que estav
passada en un ganxo clavat a la pare
Era molt senzill, però s’havia de saber.
si parlo tant de la casa és perquè encar
a veig com un trencaclosques, amb le
veus d’ells que, quan em cridaven, n
sabia mai d’on venien.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
239/580
7/21/2019
XIX
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
E
n Quimet em va dir que, si volia sorti
a treballar, era cosa meva, que ell, pe
a seva banda, miraria de fer ana
endavant la cria de coloms. I que, venen
coloms, ens faríem rics. Vaig anar a
casa la senyora Enriqueta a explica
’entrevista amb els amos que havia d
enir. I, tot anant-hi, els carrers, que ere
com sempre, em semblaven estrets. E
nen,
de seguida,
es va enfilar
a mirar
lagostes.
La senyora
Enriqueta
em le
v
dir que ella em guardaria els nens, qu
se’ls enduria a la cantonada de l’Smart
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
240/580
que els asseuria en una cadireta al costa
de la d’ella. L’Antoni va baixar de la
cadira on estava enfilat i, com que h
entenia tot, va dir que ell es volia estar
casa. Jo vaig dir a la senyora Enriquet
que el nen, encara, el podria fer esta
assegut perquè, quan volia, era obedient
però que la Rita, pobreta, era mass
petitona per passar-se un dematí a
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
carrer. Amb la remor de la conversa la
Rita se m’havia adormit a la falda i e
nen tornava a ser a dalt de la cadira
encastat
a
les
llagostes.
Plovisquejava
o sé què ho feia, però cada vegada qu
anava a veure la senyora Enriqueta er
una casualitat que no plogués. Les gote
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
241/580
de pluja corrien pels filferros d’estendr
a roba, fins que algunes, les mé
nflades, s’estiraven, es feien llàgrima,
queien daltabaix.
El dia de començar a la cas
soterrani, la broma! A mig rentar el
plats em vaig quedar sense aigua. E
senyor del guardapols, avisat per l
senyora, va venir a la cuina, amb posat
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
molt ben educats, i va obrir l’aixeta
quan va veure que no rajava ni una got
d’aigua va dir que se n’anava al terrat
veure
què
passava,
perquè
de
vegades
com que tenien el dipòsit mig destapa
per poder mirar a tot moment si el míni
rajava, es ficava una fulleta al forat d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
242/580
sortida de l’aigua. La senyora va di
que, mentre m’esperava, tragués la pol
del menjador. I jo pensava que
ustament, tenia els nens tancats a
menjador, perquè en Quimet també v
dir que la senyora Enriqueta no podi
guardar-los, que badaria, i potser el ne
i fugiria del costat i aniria al mig de
carrer a fer-se aixafar. I mentre treia l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
pols amb drap, perquè la senyora dei
que els espolsadors només serveixen pe
fer-la volar, i a la que et gires d’esquen
a
torna
a
estar
allà
d’on
l’havies
treta
va baixar la filla, va saludar-me, i vai
robar que feia cara de molta salut. L
senyora em va dir que pugés una galled
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
243/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
244/580
que, a ella, li feia molta por l’aigua d
pou, perquè sempre pensava que, un
emporada o altra, hi havien tirat un
persona perquè s’ofegués. Però qu
corríem el perill que l’home de l
companyia trigués dos o tres dies a veni
que no podíem pas estar tant de temp
amb els plats bruts.
I amb unes quantes galledes mé
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’aigua vaig poder acabar de rentar el
plats que la senyora anava eixugant. L
filla havia desaparegut. I vaig anar a fe
els
llits.
Vaig
anar
cap
a
dalt
pe
’escala del jardí, damunt del safareig
El nen jugava a tocar del sortidor, e
pensava que ningú no el veia i va tira
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
245/580
un grapat de sorra a dintre i aleshores e
va adonar de mi. Es va quedar amb el
ulls quiets, blanc, i com si fos de pedra
La senyora, mentre jo feia el llit de
dormitori del davant, el del balcó qu
donava damunt de la finestra, per on e
primer dia havia sortit la veu dient-m
que truqués pel jardí, va cridar des de
bany, i la veu va sortir per la trapa d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’entrada, que obrís l’armariet del gas
que a dintre hi trobaria una target
plegada amb tavella, que la fiqué
davant
del
rètol
que
deia
que
truquessi
pel jardí perquè, si quan vingués l’hom
de l’aigua li havien de fer fer la volta
potser s’enrabiaria si li feien fer un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
246/580
excursió tan llarga. Que la target
apadora s’aguantava per la tavella, qu
a era fet exprés per no haver d’arrenca
enganxar el rètol cada vegada. Vaig
passar la targeta en blanc entre el vidre
el rètol i es va aguantar molt bé pe
doblec. I la senyora va pujar a veure s
’havia entesa i em va ensenyar que el
vidres dels batents del reixat e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
separaven del ferro alçant uns baldonets
que així es podien rentar amb tot
facilitat i que aquests baldonets d
vegades
s’encarcaraven
amb
la
pols
s’havien d’alçar a cops de martell. Qu
era molt pràctic això de poder separa
els vidres del reixat perquè, si no
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
247/580
hauria estat un drama haver de neteja
els vidres passant els dits per entre el
ferros. I em va dir que el reixat l’havi
fet un manyà de Sants, tot i que el se
manyà era un manyà de Sant Gervas
Però el manyà de Sants, el seu gendr
’havia pogut enganyar dient-li que er
mestre d’obres, i que, de reixats, e
necessitava cinquanta per un grup d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
cases que feia, i que aquell reixa
serviria de mostra. Cosa que no hauri
pogut explicar al manyà de San
Gervasi,
que
el
coneixia
i
sabia
qu
vivia de renda. I aquell reixat de mostr
gairebé l’havia tingut de franc i el many
de Sants encara seia esperant l’encàrre
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
248/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
249/580
7/21/2019
XX
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
a venir l’home de l’aigua l’endemà
es deu del matí i vaig anar a obrir-lo
De seguida va pujar el senyor i va di
amb una cara molt trista, des d’ahir qu
estem sense aigua i no vam poder banya
el nen i ens ha passat molt mala nit…
I l’home de la companyia, que er
gros i amb bigoti, va alçar el cap, to
descargolant l’aixeta de dintre de l
rapa del
carrer,
i va riure.
van
pujar
al terrat
a mesurar
el Tots
mínimdos
i qua
van baixar el senyor va donar propina
’home i l’home va tornar a posar l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
250/580
rapa i se’n va anar. Jo me’n vaig anar
baix per l’escala de pinyonet, i e
senyor, que havia baixat per l’escala de
ardí, va demanar una ampolla de litre
buida, i em va dir que l’acompanyés a
errat a mesurar el mínim perquè l’hom
de l’aigua l’havia mesurat de qualsevo
manera i ell tenia la mania que aquel
home era molt bona persona i li havi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
deixat el doble de mínim. Vam anar a
errat, jo aguantava l’ampolla i el
mirava el rellotge i una senyora de
errat
veí
va
saludar-lo
i
es
va
posar
enraonar amb aquella senyora que er
logatera, perquè la casa del costat
encara que no tan ben decorada com l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
251/580
d’ells, també era seva. Quan l’ampoll
va ser plena el vaig cridar, va venir d
pressa, amb el guardapols que l
voleiava endarrera, i mirant el rellotg
va dir que mai no havien tingut tant
aigua perquè abans l’ampolla s’ompli
amb sis minuts i aquesta vegada am
res i mig n’havia tingut prou. A la nit
abans d’adormir-me, vaig explicar l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
història del reixat a en Quimet i va di
que com més rics més estranys. Al cap
de dos dies ja vaig entrar sense trucar
només
estirant
la
porta
i
traient
l
cadena; vaig trobar la senyora i el se
gendre asseguts a les butaques de víme
del peu del balcó. De seguida vaig veur
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
252/580
que el senyor del guardapols tenia un ul
de vellut. Em vaig ficar a la cuina
rentar els plats, que trobava bruts tot
els del dia abans, i la senyora va venir
fer-me companyia.
Em va explicar que estaven passan
un disgust. I em va preguntar si havi
vist l’ull del seu gendre i li vaig dir qu
me n’havia adonat de seguida. Em va di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que tenien un llogater en un cobert
aquest llogater, en aquest cobert, hi teni
fabriqueta de cavallets de cartó. I que e
seu
gendre
havia
sabut
que
el
llogate
amb els cavallets de cartó es guanyav
molt bé la vida i li havia volgut apuja
el lloguer. S’hi havia presentat a l’hor
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
253/580
de dinar i havia trobat el llogater assegu
a taula, perquè es veu que dinaven
vivien en el mateix cobert o
reballaven, i tenien la taula i el llit e
un racó. De seguida, el seu gendre li v
presentar el rebut amb l’augment i e
logater va dir que no l’havi
d’augmentar i el gendre que sí i e
logater que no fins que el llogater es v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
enfurismar molt i va agafar l’os de b
que tenia al plat i el va tirar contra e
gendre amb tan mala fortuna que li v
anar
de
dret
a
l’ull.
I
la
senyora
va
dir
quan vostè ha entrat, parlàvem d’anar
veure l’advocat. I en aquell moment v
rucar el timbre i la senyora em va dir s
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
254/580
volia fer el favor d’anar a obrir perqu
ella encara no s’havia rentat la cara. L
vaig preguntar quin era el timbre qu
havia trucat, perquè no sabia conèixe
d’on venia el timbre; i la senyora em v
dir que el timbre que havia sentit era e
imbre del jardí, que trucava a l
galeria, mentre que el timbre de la port
principal trucava al capdamunt d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’escala del rebedor. Em va dir, si é
algú per l’anunci del diari, els diu qu
només lloguem a persones sense nens,
que
la
torre
té
tres
terrats.
Si
diuen
bé
em crida i els farem entrar i el me
gendre els acabarà d’explicar els detall
les condicions. Obri la porta sens
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
255/580
embranzida; ja sap que s’obre amb
direcció al carrer i els podria fer mal.
Vaig anar a obrir i em vaig troba
amb un senyor i una senyora molt be
vestits, ja vells, i molt nets. Van dir que
havien deixat el cotxe davant d
’entrada principal i que s’havien cansa
de trucar al timbre i que no sonava fin
que, per casualitat, havien vist el rètol
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
havien trucat pel jardí.
—Venim per l’anunci de la torre
veu?
I
el
senyor
em
va
donar
un
trosset
d
paper de diari molt ben retallat i em v
dir que el llegís. Vaig voler llegir-lo
no vaig entendre res perquè només h
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
256/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
257/580
pedra, assegut amb barret de palla, d
color verd i blau descolorit, i duia u
ram de flors. Del mig d’una margarid
sortia l’aigua. El senyor, dret a l
galeria, ens mirava, tot raspallant-se le
dents i amb una tovallola al coll, perqu
a l’aixeta del lavabo se li havia acaba
el suro i la tenien lligada amb un cordil
perquè no ragés sense parar. I es rentav
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a la cuina. Vaig dir a la senyora que ere
dos senyors, matrimoni, i que allò qu
no volien nens no els havia agradat gen
ni
mica.
Li
vaig
dir
que
s’havien
cansa
de trucar al timbre de dalt i que n
rucava. La senyora va dir que, d
vegades, hi havia gent pesada que tot
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
258/580
legir el rètol vinga trucar al timbre
aleshores, ells, tancaven el corren
elèctric i ja podien anar trucant. Mentr
esperàvem que el senyor s’acabés d
rentar les dents vam mirar el pei
vermell del sortidor que es dei
Baltasar, perquè el van regalar al nen
pels Reis i per això li havien posat e
nom de rei. Li vaig preguntar per què n
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
volien nens a la casa que llogaven i v
dir que era perquè els nens ho feie
malbé tot i el seu gendre no en volia
Vam
anar
cap
a
dins
i,
en
el
punt
que
repitjava el pati de pòrtland, el timbr
del jardí!. Per l’anunci. Vaig anar a
obrir corrent i era un jove i la primer
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
259/580
cosa que va dir que aquella casa era u
centpeus, que donaven una adreça
després et feien fer la volta tres hore
luny.
I els meus senyors sempre tenie
cases per llogar i sempre havia de sorti
a explicar la història i, de vegades
abans de poder llogar una casa, com qu
demanaven tantes coses, passaven tres
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
quatre mesos sense llogar-la.
Vaig decidir portar els nens a la
senyora Enriqueta perquè allò no er
viure.
De
seguida
els
va
voler
i,
a
l
nena, la va lligar per la cintura a l
cadireta, amb una bufanda. I va dir que
des del primer dia que jo havi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
260/580
començat a treballar, ella els hauri
hagut de tenir. Li vaig recomanar que no
els donés cacauets perquè s’empatxarie
a ells els vaig fer prometre que no e
demanessin perquè els traurien la gan
de dinar. Va durar poc. El nen estava
ensopit i deia sense parar que voli
estar a casa. Que no volia estar a
carrer. Que el deixés estar al pis i qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
volia estar al pis. I els vaig deixar esta
al pis perquè era veritat que, el temp
que els havia deixat sols, no havi
passat
mai
res.
Fins que un dia, entrant, vaig senti
un esvalot d’ales i el nen estava dret a l
galeria, d’esquena a la llum, i passav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
261/580
un braç per l’espatlla de la Rita.
estaven molt quiets. Però com que jo
així que arribava, anava atrafegada pe
preparar el dinar de tots, no en vaig fe
cas. I havien agafat el costum de juga
amb veces. Cada un tenia la sev
capseta plena de veces i feien dibuixo
per terra amb les veces: camins i flors
estrelles.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Ja teníem deu parelles de coloms
un migdia que en Quimet tornava d
veure un senyor que vivia prop d’on j
reballava,
em
va
venir
a
buscar
i
e
vaig presentar a la senyora. Me’n vai
anar amb en Quimet i, de passada, pe
encàrrec de la senyora, vaig deixar un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
262/580
lista a l’adroguer. Quan vaig sortir, en
Quimet, que s’havia quedat al carrer, em
va dir si badava, que les veces d’aquel
adroguer eren de les millors que ma
havia vist, que ja s’hi havia fixat qua
ot just érem promesos, i em va fe
ornar a dintre a comprar cinc quilos d
veces. L’adroguer mateix me les va
pesar. Era un noi com en Pere, el cuiner
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
alt, amb els cabells ben pentinats i l
cara una mica gravada de verola, n
gaire. La meva senyora sempre deia qu
feia
bons
preus
i
que
era
un
adrogue
honrat que sempre donava el pes. I er
de poques paraules.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
263/580
7/21/2019
XXI
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
C
ada dia estava més cansada. Els nens
quan entrava al pis, els trobava molte
vegades adormits. Els havia estès un
flassada per terra al menjador, amb do
coixins, i els trobava adormits, d
vegades molt acostadets i el nen amb u
braç passat damunt de la Rita. Fins qu
no els vaig trobar més adormits i la Rita
an petitona, feia hiiii… hiiiii… hiiiiii…
es miraven
amb eldenen
i eli linen
e
posava
un dit davant
la boca
deia
calla. I la Rita tornava amb aquell
mena de riure, hiiiii… hiiiii… hi… u
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
264/580
riure molt estrany. I vaig voler saber qu
passava. Un dia vaig córrer més i no e
vaig aturar enlloc i vaig arribar un
mica més d’hora, vaig obrir la porta de
pis com si entrés a robar, aguantant-m
a respiració mentre feia girar la clau a
pany. La galeria era plena de coloms
ambé n’hi havia al passadís i els nen
no eren enlloc. Tres coloms, així que em
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
van tenir al davant, se’n van anar cap a
balcó del carrer, que estava obert de ba
a bat, i van fugir deixant unes quante
plomes
i
ombra.
Quatre
més,
se’n
va
anar cap a la galeria de pressa, d
pressa, de tant en tant fent un saltiró
obrint les ales i quan van ser a la galeri
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
265/580
es van girar a mirar-me i vaig espantar
os amb el braç i van fugir volant. Vaig
començar a buscar els nens fins i tot pe
sota dels llits i me’ls vaig trobar
’habitació fosca on, quan l’Antoni er
molt petit, el tancàvem perquè en
deixés dormir. La Rita estava asseguda
erra amb un colom a la falda, i el ne
enia tres coloms davant i els donav
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
veces i les hi prenien de la mà amb e
bec. Quan vaig dir, què feu?, els colom
es van esverar i van alçar el vol
opaven
per
les
parets.
I
el
nen,
amb
le
mans al cap, es va posar a plorar. I l
feina que vaig tenir per poder treur
aquells coloms d’allà dintre… l la gra
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
266/580
comèdia! Es veu que ja feia temps que
als matins, els coloms eren amos del pi
quan jo era fora. Entraven per la galeria
corrien pel passadís, sortien pel balc
del carrer i tornaven al colomar fent l
volta. I era així que els meus fills havie
après a estar quiets, per no espantar el
coloms i tenir la seva companyia. E
Quimet ho va trobar molt bonic i va di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que el colomar era el cor, d’on surt l
sang que fa la volta al cos i torna al cor
que els coloms sortien del colomar qu
era
el
cor,
donaven
la
volta
pel
pis
qu
era el cos i tornaven al colomar que er
el cor. I va dir que havíem de mirar d
enir més coloms, que vivien a la bon
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
267/580
de Déu i sense donar feina. Quan el
coloms, al terrat, arrencaven a volar
s’aixecaven com una onada de llampec
d’ales i, abans d’anar-se’n a jóc
picaven les baranes i menjave
’arrebossat, i a moltes bandes de le
baranes es veien grans clapes de maon
pelats. L’Antoni travessava una estes
de coloms amb la Rita al darrera i el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
coloms ni es bellugaven: els obrien pas
alguns, i d’altres els seguien. En Quime
va dir que, ja que els coloms estave
acostumats
al
pis,
posaria
covadors
’habitació petita. I si els nens s’asseie
per terra al terrat de seguida estave
voltats de coloms que es deixaven tocar
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
268/580
En Quimet va explicar a en Mateu qu
volia posar covadors a l’habitaci
petita, que venia sota mateix de la golf
del terrat; calia només fer un forat a
sostre, una trapa, va dir, posar un
escala de llistons de terra al sostre i el
coloms tindrien el camí curt per anar
venir del pis al colomar. En Mateu li v
dir que potser el propietari no h
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
voldria i en Quimet va dir que e
propietari no ho sabria mai i que s
eníem els coloms nets no es podi
queixar
i
que
ell
el
que
volia
era
fe
anar endavant la cria dels coloms pe
acabar posant una granja i que ens e
cuidaríem els nens i jo. Li vaig dir qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
269/580
era una bogeria i va dir que les done
sempre volen manar i que ell ja sabia e
que feia i per què ho feia, i tal dit tal fet
en Mateu, amb la seva santa paciència
va obrir la trapa i en Quimet volia fe
’escala però en Mateu li va dir que j
n’hi portaria una de l’obra, una mic
vella, i que només li caldria serrar u
barró o dos, perquè li semblava que er
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Una mica massa llarga.
I va posar covadors a baix i d
moment va tancar les parelles perqu
s’avesessin
a
sortir
directes
pe
’escala, en comptes de fer la volta pe
ot el pis. Els coloms vivien a le
fosques perquè també els va tancar l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
270/580
rapa, que era feta de llates de fusta
s’alçava, per la banda de dalt, estiran
una rotllana de ferro; i per la banda d
dintre, quan érem al capdamunt d
’escala, l’havíem d’alçar amb el cap
amb les espatlles. No podia matar ni u
colomí perquè els crits i els plors del
nens enfonsaven la casa. Quan entrava
’habitació petita a netejar, encenia e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
lum, i els coloms quedaven encegats
paralitzats. En Cintet, amb la boca mé
orta que mai, estava molt enfadat.
—Això
són
coloms
de
presó!
I els coloms tancats a les fosque
van fer ous i els van covar i van sorti
colomins, i quan van tenir els colomin
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
271/580
coberts de ploma, en Quimet va aixeca
a trapa i, per una reixeta que havia fet
a porta de l’habitació, vèiem el
coloms com pujaven l’escala: d’un
volada, un graó o dos. L’alegria d’en
Quimet… Deia que podríem teni
vuitanta corns i amb els colomins qu
farien els vuitanta, ben venuts, podri
començar a pensar a tancar la botiga
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
potser comprar aviat un terreny i e
Mateu li faria la casa amb materia
aprofitat. Quan arribava de treballa
sopava
sense
ni
saber
què
estav
menjant, i de seguida em feia desparar l
aula i sota del llum amb el serrell d
color de maduixa començava a fe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
272/580
comptes damunt d’una paperina vell
per estalviar paper; tantes parelles
antes cries, tantes veces, tant d’espart…
negoci rodó. He de dir que els colom
van trigar tres o quatre dies a sabe
pujar cap al terrat i que els de dalt el
van rebre a cops de bec perquè ja no el
coneixien. El més enrabiat de tots era e
blanc, el primer, el de la galeria i l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
sang. I quan van estar ben acostumats el
de dalt amb els de baix, els de dalt va
baixar a fer el tafaner.
La
casa
que
ens
faríem
havia
de
se
a la part alta de Barcelona. Els colom
els tindria en una torre especial, am
una rampa que pujaria fent cargol fins
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
273/580
dalt de tot i la paret de la rampa estari
plena de covadors i al costat de cad
covador hi hauria una finestreta i a da
hi hauria una terrassa coberta d’un
eulada amb punxa i per sota de l
eulada els coloms es llançarien a vola
pel Tibi i pels voltants. Deia que el
coloms el farien un home conegut
perquè quan tindria casa pròpia i n
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
hauria de treballar a la botiga, fari
barreja de races i algun dia guanyaria u
premi de criador de coloms. Però que
de
totes
maneres,
com
que
l’ofic
d’ebenista li agradava molt, faria fer
en Mateu un cobert i tindria taller
només faria mobles pels amics; perqu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
274/580
reballar li agradava, la cosa qu
’amoïnava, només, era haver de tracta
amb senyors de mala fe, perquè ja n’h
havia que eren bellíssimes persones
però n’hi havia tants de mala fe que d
vegades li feien perdre el delit d
reballar. Quan venien en Cintet i e
Mateu, tot era fer projectes, fins que u
dia la senyora Enriqueta em va dir qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de cada tres parelles de coloms e
Quimet en regalava dues, només pe
’alegria de donar… I tu, treballant co
una beneita…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
275/580
7/21/2019
XXII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
omés sentia parrupeig de coloms. E
matava netejant els coloms. Tota jo fei
pudor de colom. Coloms al terra
coloms al pis; els somiava. La noia del
coloms. Farem una font, deia en Cinte
amb la Colometa a dalt amb un colom
a mà. Quan anava pel carrer cap a cas
dels meus senyors a treballar, e
parrupeig dels coloms em seguia i se’
ficava
al migladelsenyora
cervell em
comparlava
un borinot
De vegades
i jo
distreta, com si tal cosa, no l
contestava, i ella em deia, que no e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
276/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
277/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
278/580
casa que havia estat un cel se m’havi
ornat un desori i que a la nit, qua
portava els nens a dormir i els alçava l
camisa i els feia ring-ring al melic pe
fer-los riure, sentia el parrupeig del
coloms i tenia el nas ple de pudor d
febre de colomí. Em semblava que tot
o, cabells, pell i vestit, feia pudor d
colom. Quan no em veia ning
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
m’olorava els braços i m’olorava el
cabells quan em pentinava i no enteni
com podia dur enganxada al nas aquell
pudor,
de
colom
i
de
cria,
que
gaireb
se’m tirava a sobre. La senyor
Enriqueta s’hi va ficar i va dir que n
enia caràcter, que, ella, ja ho hauri
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
279/580
acabat, que mai no s’hauria deixat fe
una cosa com aquella. La mare d’e
Quimet, que la veia molt poc perqu
s’anava fent vella de pressa i venir
veure’ns era un viatge massa llarg i j
no tenia temps d’anar-la a veure el
diumenges, un dia es va presenta
perquè va dir que volia veure el
coloms, que en Quimet i els nens qua
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’anaven a veure, no pas massa sovint v
dir queixant-se, només li parlaven del
coloms i que aviat es farien rics i el ne
i
deia
que
els
coloms
el
seguien
i
qu
ell i la Rita els parlaven com si fossi
els seus germanets. Quan va sentir e
parrupeig que venia de l’habitaci
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
280/580
petita, es va esgarrifar. Va dir que allò
només s’ho podia haver empescat el se
fill. I va dir que no sabia que el
inguéssim tan ficats a dintre de casa.
a vaig fer pujar al terrat i des de l
golfa del terrat la vaig fer abocar
mirar a baix, pel forat de la trapa, i li v
venir un rodament de cap.
—Potser sí, que en Quimet hi f
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
negoci…
Quan va veure el sofre a dins del
abeuradors va dir que de sofre nomé
se’n
podia
donar
a
les
gallines,
que,
al
coloms, els estarrufava el fetge. I mentr
enraonava, els coloms eren els amos de
errat. Anaven, venien, volaven
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
281/580
ornaven a baixar, es passejaven per le
baranes, se les menjaven a cops de bec
Semblaven persones. Arrencaven com
un vol d’ombres i de llum i volave
damunt dels nostres caps i l’ombra d
es ales ens tacava la cara. La mare d’e
Quimet, per espantar-los, va moure el
braços com un molí i ni se la van mirar
Els mascles feien la roda a les femelles
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
bec endavant, bec enlaire, bec a terra
cua estesa, les puntes de les ale
escombrant. Entraven i sortien del
covadors
i
menjaven
veces
i
bevie
aigua amb sofre i el fetge tan tranquil. L
mare d’en Quimet, un cop refeta de
rodament de cap, va voler veure el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
282/580
covadors. Els coloms, enfebrats, en
miraven amb ulls de vidre; tots els bec
arrenglerats, foscos, amb el dibui
carnós, foradat amb dos forats que ere
el nas… els bútxeres semblaven reis, el
monja un tou de ploma, els de cua d
gall dindi es van alterar una mica i va
sortir a fora i van abandonar el covador
—Mirem els ous?, vaig dir.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
—No, va dir la mare d’en Quime
potser els avorririen. Els coloms só
molt gelosos i no volen forasters.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
283/580
7/21/2019
XXIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
A
l cap d’una setmana justa d’aquell
visita, la mare d’en Quimet va morir
Ens va venir a avisar una veïna a l
matinada. Vaig deixar els nens a casa de
a senyora Enriqueta perquè en fes e
que volgués i amb en Quimet vam anar
a a veure. En el picaportes hi havie
ligat una gran llaçada negra, i la mic
d’aire gris d’un dia de tardor qu
començava
Al dormitor
de la morta la
hi feia
haviavoleiar.
tres veïnes.
Havie
ret les cintes dels quatre poms del llit
a del capdamunt de la creu. Ja l’havie
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
284/580
vestida. Li havien posat un vestit negr
amb un coll de tul que s’aguantava am
barnilles fines i tot el baix de la faldill
estava adornat amb un peluix. Als peu
del llit hi havia una corona molt grossa
de fulles verdes, sense cap flor.
—No li estranyi, va dir una de le
veïnes, molt alta i fent moure les man
amb uns dits llargs i prims, és un
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
corona sense flors, tal com havia esta
sempre el seu desig. El meu fill é
ardiner i amb ella havíem quedat que, s
es
moria
primer
que
jo,
volia
una
coron
sense flors… Era la seva gran mania…
sense flors… sense flors, deia sempre
Les flors, deia, per les noietes. I dèie
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
285/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
286/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
287/580
rovellava ni amb les pluges ni am
’aire de mort humida del cementiri. I l
veïna que feia tres va dir amb la ve
molt trista: la seva mare volia un
corona de fulles. Neta i pelada. I va di
que havia tingut una mort com poques
una santa mort. Sembla una nena. I l
mirava amb les mans creuades damun
del davantal.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
La mare d’en Quimet estava damun
del cobrellit de les roses vermelles, co
una figura de cera. Descalça, li havie
ajuntat
els
peus
amb
un
imperdible
mo
gros, de mitja a mitja. Van dir que l
havien tret la cadena d’or del coll
’anell i ho van donar a en Quimet. I l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
288/580
veïna que tenia el fill jardiner va dir qu
a mare d’en Quimet feia tres o quatr
dies que havia tingut uns rodaments d
cap molt forts, i que deia que eren co
els que havia tingut el dia dels coloms,
que estava una mica espantada i no voli
sortir al carrer perquè tenia por d
caure. I mentre parlava li va passar l
mà pels cabells dues o tres vegades i v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dir, i no troben que va ben pentinada?
encara va dir que a la nit, quan era viva
es veu que s’havia trobat malament
havia
anat
a
trucar
a
casa
seva
i
entr
ella i el seu fill l’havien tornada a cas
perquè, quan va voler sortir de cas
d’ells, ja no podia caminar. I entre e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
289/580
seu fill i ella l’havien ficada al llit…
Els seus cabells, voldria.
La senyora que tenia la ve
enrogallada es va acostar al llit i v
passar la mà pel front de la mare d’e
Quimet i va dir que, de seguida qu
s’havien adonat que l’ànima li volava, l
havien rentat les mans i la cara i mossè
Eladi encara Va ser a temps de fer-li la
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
santa creu. Van dir que els havia costa
poc de vestir-la perquè ja feia temps qu
ho tenia tot preparat i sempre el
ensenyava
el
vestit
que
tenia
penjat
’armari amb un penjador amb coixinet
perquè no es deformés de les espatlles.
que sempre els recomanava que, si e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
290/580
moria i la vestien elles, no li posessi
sabates, perquè li era veritat que el
morts tornen al món hi volia tornar sens
que la sentissin i sense molestar ningú
En Quimet no sabia com donar-los le
gràcies i la veïna que tenia el fil
ardiner va dir: la seva mare era un
persona molt estimada, sempre corren
com una faluga i disposada a fer u
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
favor… Pobra senyora… Abans d
posar-li el vestit li vam canviar la cint
dels escapularis i així es podr
presentar
al
cel,
si
ja
no
s’hi
h
presentat, endreçada i contenta.
I la veïna que havia parlat més po
es va asseure, es va ben estirar le
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
291/580
faldilles agafant-les amb les puntes del
dits per dos plecs, i ens mirava. Al cap
d’una estona, com que ningú no parlava
va dir a en Quimet: la seva mare s
’estimava molt a vostè… i als seu
nens. Però de vegades em deia que l
l·lusió de la seva vida hauria estat teni
una nena.
I la veïna que tenia el fill jardiner v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dir-li que hi havia coses que més vali
no dir-les, sobretot en certs moments…
que dir a un fill en el punt en què la sev
mare
s’acabava
de
morir,
com
qui
diu
que la seva mare s’hauria estimat mé
enir una filla demostrava tenir molt po
enteniment. En Quimet va dir que no l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
292/580
explicaven res de nou, perquè la sev
mare, quan era petit, per fer-se l
l·lusió, el vestia de nena i el fei
dormir amb camises de nena. I en aquel
precís moment, i sense trucar, va entra
a veïna que havia dinat amb nosaltres e
dia d’aquell dinar sense sal, amb u
ramet de pensaments; i va dir que potse
a era hora d’avisar la funerària.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
293/580
7/21/2019
XXIV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
T
ant en Cintet com en Quimet n
paraven de parlar dels escamots i qu
haurien de tornar a fer el soldat, i tot e
que calgués. Jo els vaig dir que bé, mol
bé, fer d’escamot bé, però que ells j
havien fet el soldat i vaig dir a en Cinte
que em deixés en Quimet tranquil, qu
no me l’esverés amb els escamot
perquè prou maldecaps teníem. E
Cintet
vuitvadies
sense
mirar-m
a cara.vaI estar
un dia
venir
a trobar-me
quin mal és, fer d’escamot?
Jo li vaig contestar que l’escamot e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
294/580
fessin els altres, els que no eren casat
com ara ell, que jo no tenia res a dir s
ell feia d’escamot però que en Quimet j
enia prou feina a casa seva i que ja er
massa gran. I va dir que en Quime
encara faria salut perquè anirien a le
Planes a fer l’exercici… I jo li vaig di
que no volia que en Quimet fos escamot
Estava cansada; em matav
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
reballant i tot reculava. En Quimet n
veia que necessitava una mica d’ajud
en comptes de passar-me la vid
ajudant,
i
ningú
no
s’adonava
de
mi
othom em demanava més com si jo n
fos una persona. I en Quimet ving
agafar coloms i vinga regalar-los! I el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
295/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
296/580
Una tarda, mentre els nens feien l
migdiada, van trucar a la porta de
carrer. Dos trucs eren per nosaltres; un
ruc pels veïns del primer pis. Vaig
sortir al replà a estirar la corda. Era e
Mateu i des de baix va cridar qu
pujava. Així que el vaig veure em vai
adonar que hi havia alguna cosa que n
anava massa bé. Es va asseure a
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
menjador i vam començar a parlar del
coloms. A ell, va dir, els que l
agradaven més eren els que tenien un
mica
de
caputxa
de
ploma
darrera
de
cap i tot el coll morat i verd d
ornassol. Deia que un colom sens
ornassol no era un colom. Jo li vaig di
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
297/580
si s’havia fixat que molts que tenien le
potes vermelles tenien les ungles negres
ell va dir que això de les pote
vermelles i de les ungles negres no teni
cap gràcia; que allò que feia rumiar d
debò era això del tornassol. Què ho fei
que segons d’on venia la claror le
plomes canviessin i brillessin verdes
morades?
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
—No ho he dit a en Quimet, però h
conegut un senyor, fa pocs dies, que t
coloms amb corbata…
Vaig
dir
que
havia
fet
ben
fet
de
callar perquè només em faltaria que e
Quimet em portés coloms d’una altr
mena. I en Mateu va dir que aquell
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
298/580
corbata eren plomes arrissades al mi
del pit, com un regueró, totes de setí.
que els deien coloms corbata de setí.
va dir, si en Quimet no estigués ta
distret amb les coses que passen, sabri
que hi ha coloms que en comptes d
enir la ploma pentinada avall, la tene
pentinada amunt i són els corbat
xinesos. I va dir que ja es feia càrre
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que devia ser molt pesat cuidar-se d
ants coloms i tenir coloms en el pis, qu
en Quimet era un bon noi, però amb le
seves
manies…
i
que
quan
en
Quimet
l
demanava una cosa ell no sabia dir-l
que no, perquè tenia una manera d
mirar-lo entremig dels ulls que e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
299/580
vencia… però que ja veia que aquell
rapa s’havia d’haver negat a obrir-la
Em va preguntar pels nens i quan li vai
dir que dormien va fer una cara tan trist
que em va espantar… Li vaig explica
que els nens i els coloms eren com un
família… que coloms i nens era tot u.
que tot havia començat per culp
d’haver hagut de deixar-los sols… I j
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
parlava i ja sentia que en Mateu n
m’escoltava, que feia visita lluny, qu
havia fugit. Fins que a l’últim vaig para
d’enraonar
i
sense
la
meva
veu
va
troba
a seva veu i va dir que ja feia un
setmana que no veia la nena perquè l
Griselda s’havia llogat de mecanògrafa
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
300/580
havia dut la nena a casa dels pare
d’ella i que ell no podia viure sens
enir la nena a casa ni sabent que l
Griselda veia persones de tota mena…
a nena fora de casa… i la nena fora d
casa… deia com si no s’ho pogué
acabar. Fins que a l’últim em v
demanar que el perdonés per haver-m
vingut a explicar històries d’ell, que u
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
home se les ha de saber passar tot sol
però que em coneixia feia tant de temps
que em coneixia tan bé, que l
semblava
com
si
fos
germana
seva,
quan va dir que em considerava com s
fos germana seva se’m va arrencar
plorar i em vaig espantar molt. Era l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
301/580
primera vegada que veia plorar un hom
alt com un sant Pau i amb els ulls blaus
Quan va estar una mica calmat se’n v
anar de puntetes per no despertar el
nens i quan va ser fora em va quedar un
cosa molt estranya per dintre: una pen
barrejada amb una aigua dolça d’esta
bé, que potser no havia sentit mai.
I me’n vaig anar al terrat, amb el ce
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ibant i de color de maduixa a la posta,
els coloms se’m van acostar ran de peus
lisos de ploma, amb les plomes on qua
plovia
la
pluja
relliscava
sense
pode
entrar a dins. De tant en tant una mica d
vent els girava les plomes del col
enlaire… Dos o tres van alçar el vol
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
302/580
contra el color emmaduixat de la post
ots eren negres.
A la nit, en comptes de pensar en el
coloms i en el meu cansament, que d
vegades no em deixava dormir, pensav
en els ulls d’en Mateu, amb aquell colo
de mar. El color que tenia el mar quan
feia sol i amb en Quimet corríem amb l
moto i, sense adonar-me’n, pensava e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
coses que em semblava que entenia i qu
no acabava d’entendre… o apreni
coses que tot just començava a saber…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
303/580
7/21/2019
XXV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
’endemà, a la casa dels meus senyors
vaig trencar un vas i me’l van fer paga
per nou, això que ja estava una mic
esquerdat. Quan vaig arribar al pis
carregada amb les veces, cansada qu
no podia més, em vaig haver d’aturar
ot davant de les balances dibuixades
a paret, que quan estava cansada era o
se m’acabava l’alè. Vaig clavar un
parell
nen sense
iv
plorar,dei castanyes
la nena, alquan
el varaó,veur
plorar, també es va posar a plorar, i j
érem tres, perquè jo també em vai
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
304/580
posar a plorar i els coloms parrupejave
quan va arribar en Quimet ens v
robar amb la cara rajant llàgrimes i v
dir que només li faltava aquesta.
—Tot el dematí encerant i tapan
forats de corc i arribo a casa i e
comptes de trobar-hi la pau i l’alegria
robo plors i drama. I el més calent
’aigüera.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I va agafar els nens d’una revolada
els va aixecar enlaire agafats només pe
dalt d’un braç i els va passejar així pe
corredor,
amunt
i
avall,
un
a
cada
mà,
o li vaig dir que a veure si els voli
rencar els braços, i va dir que si n
s’acabaven els plors els tiraria daltabai
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
305/580
del carrer. I per acabar em vai
empassar el mal i vaig rentar la cara al
nens i també em vaig rentar la cara jo
no li vaig dir que havia trencat un vas
que me l’havien descomptat perqu
hauria estat capaç d’anar a trobar el
amos i armar-los un bullit de mi
dimonis.
I va ser aquell dia que vaig dir-m
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que s’havia acabat. Que s’havien acaba
els coloms. Coloms, veces, abeuradors
covadors, colomar i escala de paleta, to
apensament
passeig! Però
no
sabia
com…
Aques
se’m va quedar per dins de
cap com una brasa. I mentre en Quime
esmorzava amb les cames cargolades e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
306/580
els barrots de davant de la cadira i to
d’una en va descargolar una i va dir to
fent moure el peu que potser tenia co
una mena de caliu al genoll que li e
calfava els ossos, jo pensava e
’acabament del poble dels coloms i to
el que en Quimet em deia m’entrava pe
una orella i em sortia per l’altra com s
d’orella a orella, se m’hi acabés de fe
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
un forat.
Sentia la brasa a dins del cervell
encesa i vermella. Veces, abeuradors
menjadors,
colomar
i
cabassos
d
colomassa, tot a passeig! Escala d
paleta, espart, bola de sofre, bútxeres
ullets vermells i potes vermelles, tot
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
307/580
passeig! Cua de gall dindi, caputxa
monja, colomins i colomons, tot
passeig! La golfa del terrat per mi, l
rapa tapada, les cadires a dintre de l
golfa, la volta dels coloms aturada, e
cove de la roba al terrat, la roba estes
al terrat. Els ulls rodons i els bec
punxents, el tornassol malva i e
ornassol poma, tot a passeig! La mar
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’en Quimet, sense voler, m’havia dona
el remei… I vaig començar a mareja
els coloms mentre covaven. Aprofitav
que
els
nens
dormien
en
havent
dinat
aleshores pujava al terrat i turmentav
els coloms. La golfa del terrat bulli
com un forn, tot el sol del demat
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
308/580
s’apilotava al sostre i el feia cremar;
entre la febre dels coloms i la pudor d
a febre, allò era l’infern.
El colom que covava, quan em vei
a prop, alçava el cap i estirava el coll
eixamplava les ales, protegia. Quan l
ficava la mà sota del pit volia picar-la
’hi havia que s’estarrufaven de ploma
no es movien, n’hi havia que fugien
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
neguitosos, esperaven que marxés pe
ornar al covador. Un ou de colom é
bonic, més bonic que no pas un ou d
gallina,
més
petit,
més
a
punt
perqu
càpiga a la mà. Agafa va els ous de
colom que no fugia i els hi passava pe
davant del nas, i el colom, que no sabi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
309/580
què era la mà ni els ous ni res de res
irava el cap endavant, obria el bec i e
volia picar. Petits i polits, els ous ere
calents d’estar coberts de ploma i feie
olor de ploma. Al cap d’uns quants dies
molts covadors estaven abandonats. I el
ous, quiets al mig del seu niu d’espart
es podrien. Es podrien amb el colomí
dintre, encara a mig fer, tot sang i rovel
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
el cor primer de tot.
Després anava al pis i entrava
’habitació petita. Una vegada, un colo
va
sortir
volant
pel
forat
de
la
trapa
com un crit. I al cap d’una estona v
reure el cap per un costat de la trapa
em vigilava. Els bútxeres deixaven e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
310/580
covador d’un vol feixuc i es quedaven
erra molt amoïnats. Els cua de gal
dindi eren els que es defensaven més
Vaig reposar una temporada i era com s
no hagués passat res. Ho havia d’acabar
en comptes d’espantar els colom
perquè avorrissin les cries, em vai
posar a prendre’ls els ous i a sacsejar
os amb fúria. Esperava que ja hi hagué
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
el colomí a dins. Que se li be
estabornís el cap contra la closca d
’ou. Els coloms covaven la cria divui
dies;
quan
eren
a
mig,
sacsejava
els
ous
Com més avançats estaven en la feina d
covar, més s’enverinaven. Més febre
Més ganes de voler picar. Quan ficav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
311/580
a mà per sota de les plomes calentes, e
cap i el bec del colom buscaven la mev
mà per entre les seves plomes, i quan l
meva mà sortia amb els ous, la picaven.
Va ser una temporada de dormi
neguitós. Dormia amb sobresalts al co
com quan era petita i els meus pares e
barallaven i després la meva mare e
quedava trista i sense esma, assegud
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
pels racons. I em despertava a mitjani
com si m’estiressin els dintres amb u
cordill, com si encara tingués el meli
del
néixer
i
m’estiressin
tota
jo
pe
melic i amb aquella estirada fugis tot
els ulls i les mans i les ungles i els peu
el cor amb el canal al mig amb un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
312/580
gleva negra de sang presa, i els dits del
peus que vivien com si fossin morts: er
gual. Tot era xuclat cap al no-res altr
vegada, pel canonet del melic qu
havien fet assecar lligant-lo. I al voltan
d’aquesta estirada que se me’n duia, h
havia un núvol de plomes de colom
flonjo, perquè ningú no s’adonés de res
Va durar mesos. Mesos i mesos de ma
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dormir i de fer malbé els ous del
coloms. Molts covaven d’esma dos
res dies més del temps que havien d
covar,
esperant.
I al cap d’uns quants mesos e
Quimet va començar a rondinar i a di
que els coloms no valien res, que nomé
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
313/580
servien per agafar espart amb el bec
fer niu i tot plegat aigua pudent. To
perquè sí.
Tot perquè jo no podia més, amb le
criatures tancades, rentant plats e
aquella casa, on ningú no servia per res
només per ficar-se culleres plenes d
menjar a la boca, amb un nen que el
havia sortit escanyolit de tant qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
s’havien pogut mirar a fer-lo… I encara
al terrat, hi havia coloms que anave
parrupejant.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
314/580
7/21/2019
XXVI
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I
mentre em dedicava a la gra
revolució amb els coloms Va venir e
que va venir, com una cosa que havia d
ser molt curta. De moment ens va
quedar sense gas. Vull dir que no pujav
al pis i a casa dels meus amos n
baixava al soterrani. El primer dia j
vam haver de fer el dinar a la galeri
amb un fogó de terra grisa lligada amb
ferros
negres,d’anar
i amb carbó
d’alzina,
qu
vaig haver
a buscar,
came
ajudeu-me.
—És l’últim, va dir la carbonera
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
315/580
perquè el seu marit s’havia llençat a
carrer. En Quimet també corria pel
carrers i cada dia anava pels carrers
sempre pensava que un dia no el tornari
a veure. Se’m va vestir amb una granot
blava i, fel cap d’uns quants dies de fu
d’esglésies llençant espurnes, se’m v
presentar amb un cinturó amb revòlver
una escopeta de dos canons penjada
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’espatlla. I tot era calor, molta calor, l
roba s’enganxava a l’esquena i el
lençols i l’enganxaven per tot el cos i l
gent
vivia
esparverada.
L’adroguer
de
sota de casa va quedar buit en pocs die
tothom parlava del mateix i un
senyora va dir que ja es venia venir fei
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
316/580
emps i que aquestes coses d’un pobl
en armes sempre passaven a l’estiu, qu
és quan la sang bull més de pressa. I qu
’Àfrica s’havia d’haver enfonsat.
Un dia, era l’hora que duien la lle
Sila, no la van dur. I els senyors estave
ots asseguts al menjador esperant qu
duguessin la llet Sila. I a les dotze va
rucar a la porta principal i em van di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que anés a obrir, i el senyor de
guardapols al meu darrera. Era l’home
el carretó de la llet Sila. Vaig obrir e
reixat
i
l’home
em
va
donar
les
due
paperines encerades i jo les vaig agafar
el senyor del guardapols va dir, ja veu
què passa, eh?, què li sembla? Que n
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
317/580
veuen que sense els rics els pobres esta
acabats?
I l’home de la llet Sila va fer baixa
a tapadora i va dir al senyor si volia fe
el favor de pagar-lo, el pagaven d
setmana a setmana, perquè no sabia s
’endemà els podria dur més llet. Va
pujar la senyora i ho va sentir i v
preguntar què havien fet amb les vaques
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va dir que es pensava que les vaque
no feien pas la revolució, i l’home de l
let Sila va dir, no senyora, em penso…
però
tothom
va
pels
carrers
i
nosaltre
ancarem. I com ens ho farem, sens
let?, va dir la senyora. I el senyor s’h
va ficar i va dir, quan els obrers vole
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
318/580
fer d’amo, no saben com posar-s’hi. Qu
a vol, vostè, la revolució?, va dir e
senyor. No senyor, va dir l’home de la
let Sila. I ja empenyia el carretó amun
sense recordar-se que l’havien de paga
el senyor el va fer aturar i el va pagar
i va dir que ja es veia que era una bon
persona encara que fos un treballador,
’home de la llet Sila li va dir, ja só
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vell… I va empènyer el carretó i se’n v
anar a trucar a les cases per acabar d
repartir les últimes paperines. Vaig
ancar
el
reixat
i,
al
peu
de
l’escala
de
pinyonet, ens esperava la filla de l
casa, i la senyora, que era la seva mare
i va dir, diu que demà no hi haurà mé
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
319/580
let. I la filla va dir: com ens ho farem?
Quan vam arribar al menjador en
vam asseure tots i el senyor em v
explicar que cada nit escoltava la ràdi
galena i que aviat tot aniria bé perquè j
pujaven. I l’endemà, així que vaig treur
a cadena de la porta i vaig posar el pe
en el primer graó cobert de flors d
lessamí tendres i seques, vaig veure l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
senyora que m’esperava al costat de l
mimosa. Tenia la cara emplujada d
gotetes de suor i de seguida se’m v
descansar.
—Ahir al vespre volien matar e
meu marit.
—Qui?, vaig dir, i ella va dir, anem
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
320/580
al menjador que estarem més fresques.
I va dir, així que vam esta
assegudes a les butaques de Vímet, ahir
a les vuit del vespre, a l’hora que el me
marit arriba del despatx, el vam senti
que, des del rebedor, cridava, pugeu
pugeu! Pujo. Al darrera hi tenia u
milicià que li apuntava l’escopeta
’esquena.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
—Per què?, vaig dir.
—Esperi’s, va dir la senyora rient
Me l’havia pres per un capellà… co
que
no
té
ni
un
cabell
a
dalt
del
cap…
e
milicià es pensava que s’havia tret el
cabells per dissimular l el duia així, de
de la Travessera, amb l’escopeta a
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
321/580
darrera i el meu marit davant. I e
milicià va dir que el detenia, i feina qu
va tenir el meu marit a fer-lo venir
casa, per ensenyar-li la família…
Un moment em vaig tornar vermell
perquè vaig tenir por que el milicià n
fos en Quimet que s’hagués engresca
però de seguida em vaig enrecordar qu
a senyora el coneixia. Però l’esglai e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vaig tenir. I la senyora diu que va dir a
milicià, vint-i-dos anys de casats. I e
milicià se’n va anar dient i que e
dispensessin
i
diu
que,
a
la
nit,
estaven encastats a la ràdio galena
gendre de la senyora, el senyor
guardapols, que no deixava
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
tot
ie
de
el
322/580
auriculars a ningú, mentre escoltava fei
a cara molt amoïnada i va dir que
aquella nit, no sentia res.
Al cap de dos dies de la broma de
milicià, a les tres de la tarda, truquen
La senyora va anar a obrir i diu que, aix
que baixava els graons de marbre d
’entrada principal, ja es va esverar i e
cor se li va fer petit, perquè a través de
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Vidre glaçat de les bombolletes, v
veure un grup de moltes persones
ombres de pals amunt que eren canon
d’escopeta.
Va obrir i van entrar cinc milicians
un senyor i una senyora, que ell
coneixia, i que eren propietaris d’un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
323/580
casa de pisos al carrer de Provença. E
veu que el senyor del guardapols fei
anys que havia fet una hipoteca damun
d’aquesta casa i com que aquell senyor
aquella senyora no li pagaven el
nteressos, se’ls havia quedat la casa i j
era d’ell. I el senyor i la senyora volie
que la casa tornés a ser d’ells i tots e
van ficar al saló amb la caixa de sant
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Eulàlia, i el senyor va pujar i de seguid
un dels milicians, molt ben plantat i mo
prim, el va fer seure davant de la taula
i
va
apuntar
el
canó
d’una
parabèl·lu
darrera de l’orella i li va dir que firmé
un paper dient que tornava la casa
aquells senyors que eren els propietaris
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
324/580
Que, ell, els l’havia robada. I que si n
i podien pagar els interessos de l
hipoteca era perquè els cobrava el dotz
per cent i que si no podia cobrar fes e
favor d’esperar-se. I el milicià deia, fac
el paper de seguida dient que torna l
casa a aquests senyors, que és tot el qu
enen.
I el senyor, va dir la senyora, estav
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
quiet com una rata, amb el canó
’orella que no li deixava moure el cap
sense dir res, i el milicià ja es cansav
de
no
sentir-lo
enraonar,
i
al
cap
d’un
estona el senyor va començar a dir a po
a poc i baixet que aquells senyors n
enien raó, que ell havia fet les coses pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
325/580
a llei, i els senyors van dir al milicià
no el deixi parlar perquè si parla e
convencerà. És capaç de convèncer Dé
nostre Senyor.
I diu que el milicià li va clavar u
cop de canó i li va dir, escrigui! I e
senyor es va tornar a fer estàtua. I de ta
cansats tots, ningú no deia res; i e
senyor, quan els va tenir ben ensopits, e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va posar a parlar i els va convèncer
però se’l van endur al comitè. I a les de
de la nit va tornar. Va dir que tots el
revolucionaris
li
havien
dit
que
tenia
ra
ell, però que, abans de dir-li que teni
raó, l’havien passejat molta estona amb
’auto i que darrera del cotxe hi duie
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
326/580
garrafes plenes d’esperit de vi pe
cremar-lo en despoblat. I va dir qu
havia fet tan bé la comèdia que els de
comitè havien clavat un escàndol al
senyors que no tenien casa perquè el
havien fet perdre temps i ells no tenie
emps per perdre. I mentre la senyor
m’explicava tot això a mi em corria un
gota de suor esquena avall, com una ser
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
viva. I l’endemà, altra vegada sarau. L
senyora ja m’esperava al peu del
graons sota del llessamí cremat de calor
em
va
dir,
ahir
a
les
dotze
de
la
nit
en
pensàvem que no en sortiríem.
Els havien fet un registre perquè un
logaters que pintaven mocadors de sed
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
327/580
amb revòlver en un garatge que els teni
logat el seu gendre, perquè els llogater
de la torre, que també era d’ell, n
enien auto, els havien denunciat. Per
com que els del registre només va
robar embolics pels calaixos i pel
armaris, després d’haver fet el registr
se’n van anar. I la senyora em va dir: e
que volien aquells llogaters era que el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
milicians ens agafessin, que en
posessin a viure en el seu garatge i ell
venir a viure a la nostra casa. Què l
sembla
com
va
el
món?
Es va fer molt difícil de trobar vece
els coloms començaven a marxar.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
328/580
7/21/2019
XXVII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
a senyora Enriqueta deia que tot all
era fora de mida, que li havien fet malb
el negoci. Tot a passeig. I a veure qu
passaria amb el que tenia al banc. Es v
posar a vendre botons i lligacames d
senyor, per terra, al carrer de Pelayo. E
Quimet el veia molt poc, amb pro
feines si, de vegades, venia a dormir. Un
dia em va dir que la cosa es posav
negra
d’anar
al pogu
fron
d’Aragó.i Ique
em hauria
va dir que
havien
reure mossèn Joan. I que mossèn Joan
amb vestits d’en Mateu i amb un cami
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
329/580
que els havia procurat en Cintet, havi
passat la frontera. Té, em va dir. I em v
donar dues monedes d’or i va dir qu
mossèn Joan les hi havia donades per m
els nens, que potser les necessitaríe
més que no pas ell, perquè ell, fos on fo
que anés a parar, Déu l’ajudaria i no e
deixaria morir mentre no fos la sev
hora. I vaig guardar les dues monedes
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
en Quimet va afegir que no deixés el
meus amos, que sempre, amb el temp
que feia que els servia, em podrie
reure
d’un
mal
pas
i
que
encara
que
l
cosa es posés negra s’acabaria aviat
que no hi havia més remei que passa
pel camí estret. I va dir, sembla que l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
330/580
Griselda va amb un de molt sonat i n
vol saber res d’en Mateu… Desgràcies.
Se’n va anar al front d’Aragó i j
vaig anar fent com sempre. Si em posav
a pensar em trobava voltada de pous i
punt de caure a qualsevol. Fins que v
venir el discurs del senyor de
guardapols, un dia a la una, aban
d’anar-me’n cap a casa.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
—Estem molt contents de vostè
sempre que vulgui vingui’ns a veure
Però ens trobem que ens ho han pres tot
ens
hem
quedat
sense
lloguers.
He
sabut que el seu marit és d’aquests qu
fan tabola i amb persones així no en
agrada tenir-hi massa tractes, comprèn
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
331/580
osaltres, cada nit, escoltem la ràdi
galena i és el que haurien de fer tot
vostès i veurien que són uns ignorant
que viuen a dalt de tot de la lluna. E
comptes de fer voleiar banderes, valdri
més que fessin benes perquè de l
ventallada que els clavaran a tot
plegats, no quedarà ni un braç sencer, n
una cama. I mentre em deia això e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
passejava amunt i avall del menjador i
de tant en tant, es tocava la nou del coll
va seguir, encara; no es pensi qu
ingui
res
a
dir
de
vostè…
és
que
n
podem pagar-la. Des del primer dia qu
els anuncio que sense els rics els pobre
no poden viure i que tots aquest
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
332/580
automòbils amb què es passegen el
manyans i els paletes, els cuiners i el
camàlics, els hauran de tornar omplin
mesures de sang.
I va acabar aquí. Se’n va anar
apuntalar la mimosa de la cascada qu
s’estirava amunt com un cuc i es posav
orta. Abans de marxar la senyora em v
dir que la casa on el seu marit treballav
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
feia trenta anys havia passat a mans del
dependents, i que el seu marit hi teni
part. I encara em va dir, sempre qu
vulgui,
ja
ho
sap…
A l’hora de dinar, com si sortissin
del pis de sota, es va presentar e
Quimet amb en Cintet, i en Cintet em v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
333/580
explicar que ell era amo d’un canó i que
amb aquest canó, anava d’una banda
’altra. Havien vingut del front pe
veure’m i per dur-me menjar i van anar
se’n de seguida. En Quimet, aban
d’anar-se’n, com que els nens dormie
els va anar a fer un petó, de puntetes, pe
no despertar-los. Aquell mateix dia v
venir en Mateu, també amb granota
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
fusell. Molt amoïnat. Li vaig dir que e
Quimet havia estat a casa feia poque
hores, amb en Cintet, i va dir que l
hauria
agradat
molt
de
veure’ls…
El
so
s’encenia i s’apagava i el menjador ta
aviat era groc com blanc. En Mateu v
deixar el fusell damunt de la taula i, mo
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
334/580
rist, va dir, ja veu com ens hem d
veure els homes de pau…
I estava molt amoïnat, tan amoïnat
més que en Quimet i en Cintet i j
mateixa. I em va dir que ell a la vid
només vivia per dues coses: pel treball
per la família, per la Griselda i la nena
que em venia a dir adéu perquè s
n’anava al front i que potser Dé
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’enviava al front per fer-lo morir avia
perquè sense la nena i sense la Griseld
no es veia amb cor de poder viure. Va
estar
una
estona,
amb
estones
parlant
amb estones sense dir res. Els nens e
van despertar, van sortir i, després d
saludar-lo, es van posar a jugar a bale
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
335/580
a la galeria, al mig d’una clapa de so
que es va fondre i es va tornar
encendre. I aleshores, entre una encesa
una apagada de sol, em va dir que e
demanava si li voldria donar algun
cosa que li servís de record, perquè j
era l’única persona que tenia al món
Vaig rumiar, perquè no se m’acudia què
seria una cosa que pogués ser un record
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vaig veure el ramet de boix, qu
s’havia fet vell en el pom de l’armar
bufet, i la cinteta vermella que e
ligava.
Vaig
agafar
el
ramet
de
boix
vaig deslligar la cinteta i la hi vai
donar i de seguida es va treure la carter
la va desar a dintre. I d’un plec de n
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
336/580
sé on em van sortir ganes de preguntar-l
una cosa que mai no havia trobat u
moment de confiança per preguntar… s
sabia qui era la Maria… Que en Quimet
de vegades, l’havia anomenada… I e
va dir que estava segur que en Quime
no havia conegut mai una noia que e
digués Maria. Mai.
Va dir que se n’anava i va cridar el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
nens i els va fer un petó al front i qua
vam ser al peu de la porta, en el punt e
què jo l’anava a obrir, amb la mà la v
ancar,
contra
la
meva
mà
que
l’obria,
va dir que abans de marxar em volia di
una cosa: que en Quimet no sabia quin
sort tenia de tenir una dona com jo, i qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
337/580
m’ho deia en un moment en què potse
no ens veuríem mai més, perquè me’
recordés sempre… del respecte i d
’afecte que m’havia tingut des de
primer dia que va venir a fer-nos l
cuina. I jo, per dissimular, li vaig di
que per què se n’anava, que es quedés
que la Griselda al capdavall era un
bona noia i s’adonaria del disbarat qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
havia fet, i em va dir, no hi ha mé
remei, ú ha aquesta cosa amb l
Griselda, però encara hi ha una cos
més
grossa
al
damunt
de
tot
això,
perqu
és una cosa de tots i si perdem en
esborraran del mapa. Se’n va anar mé
rist que quan havia entrat. Vaig triga
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
338/580
molt a tornar a veure en Quimet i, per l
senyora Enriqueta, vaig trobar feina d
netejar a l’ajuntament.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
339/580
7/21/2019
XXVIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
É
rem una colla, la colla de la neteja
Quan em ficava al llit, tocava l
columna que havia trencat quan v
néixer l’Antoni i que en Quimet havi
canviat rondinant, i tocava les flors de
cobrellit de ganxet que sortien enfora,
ocant la columna i les flors, e
semblava, a les fosques, que tot er
gual, que l’endemà em llevaria
preparar
l’esmorzar
pera enveure
Quimet,
qu
un diumenge
aniríem
la sev
mare, que el nen estava tancat i plorant
’habitació on havíem tingut els coloms
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
340/580
que la pobreta Rita encara havia d
néixer… I si anava més lluny pensava e
el temps en què venia dolços, en aquell
botiga tan plena de vidre i de mirall, ta
perfumada, i que tenia un vestit blan
per posar-me i podia passejar pel
carrers…
I quan em pensava que ja no veuri
mai més en Quimet perquè se n’havi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
anat a la guerra, em va arribar u
diumenge, brut de pols i carregat d
menjar. Va deixar els paquets damunt de
a
taula
i
el
revòlver
i
l’escopeta.
Va
di
que necessitaven matalassos i se’n v
endur dos: el del nen, que va dir qu
podia dormir amb mi, i el del meu llit d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
341/580
noia, de llautó. Va dir que estaven mol
ben atrinxerats i que amb els de l’altr
banda de vegades s’enraonaven d
rinxera a trinxera però que si un badav
treia el cap a fora li engegaven un tret
’estenien. Em va dir que no els faltav
menjar i que tothom els ajudava i qu
othom estava amb ells i que hi havi
molta gent del camp que se’ls ajuntav
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
per engruixir els rengles, però que qua
havien de regar els horts o de dona
menjar al bestiar, doncs els deixave
marxar
i
després
tots
tornaven.
Que
e
passaven dies i dies amb un gra
ensopiment i sense trets, sense enraonar
se amb els del davant, tota l’eston
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
342/580
dormint i que de tant dormir sempr
estava desvetllat i es passava les nit
mirant els núvols i les estrelles i qu
mai no hauria pensat que n’hi haguessi
antes i de tantes mides, sempre tancat
’establiment fent mobles i més mobles
l’Antoni volia saber més coses i se l
asseia a la falda i li feia ensenyar co
es disparava el revòlver i en Quimet l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
deia que la guerra que ell feia no er
guerra i que seria l’última. I l’Antoni
a Rita estaven com enamorats del se
pare
i
ell
els
va
dir
que
el
diumeng
vinent els portaria joguines, baturrets
baturretes. Vam dinar molt bé i despré
va haver de buscar corda per lligar el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
343/580
matalassos i va anar a casa l’adroguer
que no estava gaire content amb e
Quimet perquè em feia comprar le
veces dels coloms en una altra banda
L’adroguer, el vam cridar, abans, per la
galeria, perquè tenia la persiana de ferr
canaleta tirada avall. De seguida li v
donar un tros molt llarg de corda, mé
de la que necessitava, i també li v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
donar sacs i en Quimet va dir que el
sacs anirien de primera per fer parapet
Que havia tingut una gran idea am
aquells
sacs,
perquè
els
omplirien
d
erra, i de primera.
—Miri, veu, si en comptes de teni
els anys que tinc, va dir l’adroguer
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
344/580
ingués la seva joventut, faria la guerr
amb vostè. Ara que tinc la botiga buida
encara em distrauria… al meu temps, l
guerra anava d’una altra manera. I vost
a deu saber com es va fer la gra
guerra… gasos asfixiants i tot. E
Quimet li va dir que havia sabut molt b
com havia anat la gran guerra, perqu
havia fet col·lecció de generals am
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
cromos de xocolata. Però de la maner
que la joventut d’ara fa la guerra, dón
gust… Al capdavall, aquesta guerra, u
cop
passat
el
primer
glop
de
mala
sang
és una guerra que no pot ser un
guerra… li torno a dir que m’agrad
molt D’aquí a un mes, les paus. Tin
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
345/580
experiència. Amb el que no he estat ma
d’acord és amb les passejades i amb le
picades i amb cremar esglésies, perqu
són coses que més aviat ens fan ma
veure… però de la manera que vostè
fan la guerra, li torno a dir que m’agrad
molt, i si quan torna tinc més sacs, ja h
sap, un crit per la galeria. I en Quimet l
va dir que tornaria la setmana entrant.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Vaig explicar a en Quimet el que
m’havia passat amb els senyors i qu
reballava a l’ajuntament i va dir qu
potser
encara
havia
estat
un
bé,
perqu
reballar pels que dirigeixen la ciutat po
ser més aviat bo que no pas dolent. Va
mirar l’habitació buida de coloms i l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
346/580
vaig dir que pel terrat encara e
quedaven uns quants: els més vells. Qu
eren mig salvatges, amb la gana, i que n
els podia caçar ni agafar. Em va dir qu
no m’hi amoïnés, que no teni
mportància perquè tota la vida estav
canviada i que encara canviaria mé
però en millor i que tots en tocaríem el
resultats. Se’n va anar a punta de dia. D
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a banda on neix el sol tot era vermell d
sang. La botzina del camió que venia
buscar en Quimet despertava les pedres
Van
pujar
dos
milicians
a
carregar
el
matalassos i un d’aquells milicians v
dir a en Quimet que en Cintet havi
desaparegut. L’havien anat a buscar i no
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
347/580
’havien trobat i en Quimet li va dir qu
no patís, que la culpa era d’ell per n
haver-los dit que en Cintet havia hagu
d’anar a Cartagena a buscar bitllets d
banc i que segurament no podria torna
fins a mitja setmana.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
348/580
7/21/2019
XXIX
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
A
l cap de tres dies justos d’have
marxat en Quimet va venir en Cintet
amb una granota nova, molt encarcarada
tot ple de corretges entrecreuades pe
pit i per l’esquena i amb un gran pane
de taronges. Pels nens, va dir. Em v
explicar que havia anat a Cartagena
buscar bitllets de banc i que l’avionet
era molt vella i allà on no hi havia pe
el
vent d’arribar
aixecava una
postenvistes
de terra,de
i qul
abans
a les
ciutat, l’aviador els va dir que potser n
arribarien volant perquè aquell
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
349/580
avioneta era un carretó, i en un momen
en què deia que potser no arribarien
ziu!, se’ls va ficar un ocell a dintre pe
’escletxa de terra, empès pel vent
xuclat pel buit, i distrets amb l’ocell
retornant-lo, van arribar a Cartagen
sense patir. D’una motxilla que en entra
havia deixat damunt de la taula, v
reure sis pots de llet i un paquet de caf
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
em va dir si li volia fer una mica d
cafè, perquè ell, el que enyorava més d
ot, amb aquell martiri de la guerra, er
no
poder
menjar
amb
plat
de
pisa
n
poder beure cafè amb tassa d
porcellana, i va dir que li agradari
beure cafè amb aquelles xicres d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
350/580
xocolata que havien fet enrabiar tant e
Quimet; i vam riure. Va dir que em fei
ots aquells obsequis en record dels tip
que ens havíem fet de rascar paper junts
Mentre escalfava l’aigua pel cafè, va di
que era molt trist que nosaltres, qu
érem gent de pau i d’alegria, haguéssi
de veure’ns embolicats en un tro
d’història com aquell. I entre glop i glo
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de cafè encara em va dir que la històri
més valia llegir-la en els llibres que n
pas escriure-la a canonades. J
’escoltava
molt
parada
perquè
veia
u
altre Cintet, i vaig pensar que la guerr
canviava els homes. En acabat d
prendre cafè, encara va parlar del viatg
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
351/580
a Cartagena amb avioneta i va dir qu
havia estat una cosa per explicar-la al
néts; que, a sota, tan aviat hi tenien u
camp de núvols com el camp tot blau de
mar i va dir que el mar, vist per sobre
és de molts colors i amb corrent
d’aigua entre aigua, i que quan els havi
entrat l’ocell a dintre, s’havia hagu
d’arraconar perquè el vent tenia tant
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
força que a més d’aixecar el terr
’aixecava a ell i tot. I que l’ocell havi
quedat mig mort de panxa enlaire
estirava
i
arronsava
els
ditets
de
le
potes i que al costat del bec hi tenia l
saliva última i els ullets mig clucs mo
envidrats. I vam sortir a parlar d’e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
352/580
Mateu. Va dir que, tant ell com en
Quimet, no gosaven aconsellar en Mate
perquè era una mica més gran que no pa
ells, però que així que li van conèixer l
Griselda de seguida van dir que l
Griselda era una nina i que en Mateu er
massa home per una nina. I que l
Griselda, a en Mateu, només li donari
maldecaps. Però són coses que s’ha
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’aprendre a bastonades i no am
consells. Encara em va preguntar pel
coloms. Li vaig dir que en quedave
pocs
i
que
eren
molt
salvatges.
Li
vai
dir que, cada dia, havia llençat u
covador a les escombraries perquè tot
d’un plegat l’escombriaire no els hauri
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
353/580
volguts. Li vaig ensenyar l’habitaci
dels coloms, que ja feia temps que havi
netejat. Encara feia bravada de colom
Havia tapat la trapa, des del terrat, am
lates velles, i l’escala estava plana
erra. Va dir, quan haurem guanyat, l
pintaré aquesta habitació de color d
rosa. Li vaig preguntar quan tornaria i v
dir que potser tornaria quan tornaria e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Quimet. Va baixar les escales com un
lamp i tot baixant anava dient, adéu
adéu… I va tancar la porta del carre
amb
un
cop
molt
fort.
Vaig
tornar
a
menjador, em vaig asseure davant de l
aula i, amb l’ungla, vaig anar traien
molles de pa antigues que hi havia e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
354/580
una escletxa molt grossa. I vaig passa
una estona així. Fins que van trucar
vaig anar a obrir i era la senyor
Enriqueta amb els nens que van esta
molt contents amb les taronges.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
355/580
7/21/2019
XXX
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
U
n dia, de bon dematí, quan anava
reballar, vaig sentir que em cridave
des d’un cotxe que passava. Vaig girar
me, el cotxe es va parar i, vestida d
miliciana, en va saltar la Julieta, mol
prima, molt blanca de cara, amb els ull
plens de febre i cansats. Em v
preguntar com estava i jo li vaig dir qu
molt bé, amb en Quimet al fron
d’Aragó;
em vacoses,
dir que
que sim’havi
d’explicar imoltes
encar
vivia al mateix pis i que el diumenge, s
o volia, li agradaria passar la tarda am
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
356/580
mi. Em va dir, abans de tornar a pujar a
cotxe, que havien matat el pastisser a l
Rabassada, els primers dies de l
revolució, perquè tenia uns gran
embolics de família, entre un nebot qu
protegia i un altre nebot que no voli
protegir perquè era un nebot gandul
aquest nebot es veu que l’havia fet mata
com si fos una mala persona i un traïdor
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
em va dir que ella estava enamorad
d’un noi que també era al front. I se’n v
anar cap a l’automòbil i jo me’n vai
anarI cap
a
la
meva
feina.
el diumenge va venir. Des de le
res que l’esperava. La senyor
Enriqueta m’havia vingut a buscar el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
357/580
nens i se’ls havia enduts a casa sev
perquè uns coneguts li havien regala
unes quantes llaunes de confitur
d’albercoc i els faria berenar. Jo li vai
dir que m’havia de quedar perquè e
vindria a veure la Julieta, que er
encarregada de colònies de nen
refugiats perquè en venien de to
Espanya. I la senyora Enriqueta se’n v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
anar amb els nens i la Julieta va venir
de seguida va dir-me que tenia molta po
que li matessin el promès i que si se l
moria
estava
dormit
res; i
ella
es
tiraria
al
mar
perqu
molt enamorada i que havie
una nit junts, sense que passé
és per això que estava ta
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
358/580
enamorada, perquè era tan bon noi i qu
i semblava que se l’estimava, a ella
com pocs saben estimar. La nit l’havie
passada junts en una torre requisada o
ell feia guàrdia perquè no sé de qui
partit va dir que era. Diu que va arriba
a entrada de fosc i era el mes d’octubre
es va trobar, en obrir el reixat, que el v
obrir empenyent-lo molt fort perquè un
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
última pluja havia apilotat sorra a
darrera, amb un jardí ple d’heures
boixos i xiprers i grans arbres i el ven
arrossegava
fulles
d’una
banda
a
l’altr
tot d’una, zisss!… una fulla a la car
com una mort que s’aixequés. I la cas
estava tota voltada de jardí i entre le
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
359/580
ombres i l’anar i venir de les branques
a casa amb totes les persianes tancade
aquell vent i les fulles passejant-se
volant, caminava amb el cor encongit
Ell li havia dit que l’esperaria
’entrada del reixat, però que si no h
era, que entrés de seguida al jard
perquè valia més que els veïns no l
veiessin. I ell va trigar i ella plantad
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
allí mentre s’anava fent fosc i més fosc
els xiprers tremolant sense parar e
gronxaven com l’ombra de molts mort
apilotats,
els
xiprers
negres,
que
só
arbres de cementiri. Quan ell va arriba
diu que encara estava més espantad
perquè no li veia la cara, no sabia si er
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
360/580
ell. I de seguida van entrar a la casa i l
van resseguir amb una llanterneta i fei
olor d’abandonat i els passo
ressonaven com si altres persones tamb
caminessin per altres habitacions i ell
pensava que potser eren les ànimes del
amos d’aquella casa, que els havie
picat sense deixar-ne ni un per remei,
això l’esfereïa. Era una casa amb salon
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
grans i cortines i balcons amples
sostres molt alts i una sala amb parets d
mirall que s’hi veien ells dos de cara
d’esquena
i
de
costat
i
les
ombres
d’ell
ambé ballaven i el reflector de l
lanterneta era pertot arreu al seu voltan
la branca d’un arbre, flic, flac, picav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
361/580
els vidres, els fregava, segons si el ven
volia que els fregués o els piqués. Van
robar un armari de paret ple de vestit
de nit i d’abrics de pell i diu que ella n
es va poder aguantar i es va posar u
d’aquells vestits, un de negre amb tul
que volaven com un núvol i rose
grogues al pit i a la faldilla i anava amb
es espatlles descobertes i diu que ell s
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a mirava sense ni gosar enraonar
aleshores van anar en una galeri
coberta plena de sofàs i de coxins i e
van
estirar
i
es
van
abraçar
i
escoltave
el vent que decantava les fulles i movi
es branques i van passar la nit així
entre desperts i adormits, sols al món,
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
362/580
a ^guerra i el perill a prop, i es va alça
a lluna i tot ho ratllava de blanc pe
entre les ballestes de les persianes
Semblava la primera i la darrera nit d
ot i van fugir abans que es fes de dia
ot el jardí era una lluita de branques
de vent i les heures que penjaven er
com si fossin vives i anaven cap a ells
els buscaven la cara i ella es va endu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
aquell vestit perquè es pensava que n
era robar si els amos eren morts i e
enia desat en una capsa i, quan estav
massa
enyorada,
es
posava
el
vestit
un
estona i tancava els ulls i tornava
sentir el vent d’aquell jardí que no er
com el vent d’enlloc més. I va dir que e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
363/580
promès era alt i prim i amb els ull
negres i lluents com el carbó d’antracita
que tenia els llavis fets per parla
baixet i donar repòs. I que ella, nomé
de sentir-li la veu quan li passava pel
lavis, veia el món diferent. Si me’
maten, va dir. Si me’l maten… Li vai
dir que m’hauria agradat molt passar un
nit com aquella que ella havia passat ta
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
enamorada, però que jo tenia feina
netejar despatxos i a treure pols i
cuidar-me dels nens i que totes les cose
boniques
de
la
vida,
com
ara
el
vent
es heures vives i els xiprers foradan
’aire i les fulles d’un jardí anant d’un
banda a l’altra, no, s’havien fet per mi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
364/580
Que tot s’havia acabat per mi i qu
només esperava tristesa i maldecaps
Ella em va animar, em va dir que no
m’amoïnés perquè el món aniria millor
que tothom podria ser feliç, perquè a l
erra hi havíem vingut per ser-hi feliço
no per patir sense parar. I que ella
sense la revolució, pobra i treballador
com era, no hauria tingut mai una nit d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ric i d’amor com la que va tenir. Passi e
que passi, tota la vida tindré aquella nit
amb la por i tot, i les fulles i les heures
a lluna
radiada
i
el
meu
xicot…
Quan ho vaig explicar a la senyor
Enriqueta es va enrabiar molt i va di
que aquestes noies de la revolució tote
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
365/580
eren noies sense vergonya, que on s’é
vist de passar una nit en una casa, o
potser havien matat els amos, sola am
un noi i posant-se vestits de senyora pe
engrescar el xicot i acabar robant-los
Va dir que eren coses que no s’havien
de fer ni per riure. I va dir que els nen
havien menjat molta confitura i mentr
m’explicava això, ells estaven enfilat
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
damunt d’una cadira, davant del quadr
de les llagostes amb cap de persona, qu
sortien d’aquell pou tan ple de fum. El
reballs
que
vaig
tenir
per
treure’l
d’allà van ser grossos. I quan anàve
pels carrers tots tres, jo al mig i un fill
cada banda, sense saber per què, em v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
366/580
pujar un glop de pena calenta de mol
endins i se’m va encastar al coll. I e
comptes de pensar en el jardí i en le
heures i en les radies de la lluna, e
vaig posar a pensar en l’ajuntament
bona nit.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
367/580
7/21/2019
XXXI
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
T
ots els llums eren blaus. Semblava e
país dels màgics i era bonic. Així qu
queia el dia tot era de color blau
Havien pintat de blau els vidres del
fanals alts i els vidres dels fanals baixo
a les finestres de les cases, fosques, s
es veia una mica de llum, de seguid
xiulets. I quan van bombardejar des de
mar, el meu pare va morir. No per culpa
de
cap de
bomba
delsebombardeig,
perquè,
l’espant,
li va parar elsin
co
s’hi va quedar. Em costava d’adonar
me que era mort perquè ja feia temp
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
368/580
que era com si fos mig mort… com si n
fos res meu, ni res que jo pogués vole
com a meu, com si quan es va morir l
meva mare el meu pare també s’hagué
mort. La senyora del meu pare va venir
dir-me que havia mort i a veure si podi
ajudar-la amb alguna cosa per paga
’enterrament. Vaig fer el que vaig
poder, que no era gaire, i quan ella se’
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va anar, un moment, només un moment
dreta al mig del meu menjador, em vai
veure petita amb un llaç blanc a dalt de
cap,
al
costat
del
meu
pare,
que
e
donava la mà i anàvem per carrers amb
ardins i sempre passàvem per un carre
de torres que hi havia un jardí amb u
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
369/580
gos que, quan passàvem, es tirava contr
el reixat i lladrava; un moment em v
semblar que tornava a estimar el me
pare o a semblar-me que, molt lluny
’havia estimat. El vaig anar a vetllar
només el vaig poder vetllar dues hore
perquè l’endemà m’havia de lleva
dematí per anar a netejar despatxos. I
a senyora del meu pare es pot dir qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
no la vaig veure mai més. Em vaig endu
un retrat del meu pare que la meva mar
havia dut tota la vida en un medalló i e
vaig
ensenyar
als
nens.
I
amb
prou
feine
si sabien qui era.
Feia temps que no sabia res d’e
Quimet ni d’en Cintet ni d’en Mateu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
370/580
quan un diumenge se’m presenta e
Quimet amb set milicians, carregat d
menjar i de misèria. Brut i abandonat
ots els altres igual. Els set se’n van ana
van dir que vindrien l’endemà a punt
de dia a buscar-lo. En Quimet em va di
que al front menjaven poc perqu
’organització fallava i que er
uberculós. Li vaig preguntar si li h
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
havia dit el metge i em va dir que n
necessitava anar al metge per saber qu
enia els pulmons plens de cavernes
que
no
volia
fer
cap
petó
als
nens
per
n
passar-los microbis. Li vaig preguntar s
es podria curar i em va dir que a la sev
edat quan s’arreplegava una brom
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
371/580
d’aquestes ja ho tenies a sobre per l
vida, que les cavernes es van enfonsant
quan tens els pulmons com un colador
amb la sang que va perduda i surt per l
boca perquè no sap on ficar-se, doncs j
et pots preparar la caixa. I va dir que n
sabia la sort que jo tenia de tenir tant
salut… Li vaig explicar que els colom
havien fugit i que només en quedava u
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’aquells de les llunetes, magre com u
clau, que sempre tornava… I va dir qu
sense la guerra ara tindria una caseta i l
orre
dels
coloms
plena
de
covadors
fin
a dalt de tot però va afegir que to
s’arreglaria i que, de tornada, havi
passat per moltes masies que els havie
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
372/580
omplert de menjar. Va estar tres dies a
casa perquè l’endemà els set milician
van venir a dir que els havien dit qu
s’havien de quedar. I els tres dies que v
estar a casa, en Quimet no parava de di
que enlloc del món no s’estava tan b
com a casa i que quan s’hauria acabat l
guerra es ficaria a casa com un corc
dintre de la fusta i que ningú no l’e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
rauria mai més. I mentre parlava ficav
’ungla a l’escletxa de la taula i fei
saltar les crostetes de pa que s’h
ficaven
i
em
va
estranyar
molt
que
fe
una cosa que jo feia de vegades i que el
no havia vist mai que jo fes.
Els pocs dies que va estar am
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
373/580
nosaltres dormia en ha vent dinat i el
nens anaven al seu llit i dormien am
ell, perquè, com que el veien poc
n’estaven molt. Em sabia greu haver-lo
de deixar cada dematí per anar a neteja
despatxos. En Quimet va dir que all
dels llums blaus el feia posar de ma
humor i que si algun dia podia mana
faria posar tots els llums vermells co
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
si tot el país tingués el xarrampió
perquè ell, va dir, de bromes també e
sabia fer. I que això dels llums blaus er
una
cosa
que
no
servia
de
res:
que
s
volien bombardejar bombardejarie
encara que els llums fossin pintats d
negre. Em vaig adonar que tenia els ull
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
374/580
molt endins com si els hi haguessin pica
per acabar-los-hi de ficar a dins de to
Quan se’n va anar em va abraçar mo
fort i els nens se’l van menjar a petons
el van acompanyar fins a baix d
’escala i jo també, i quan pujàvem
quan vaig ser entre el replà del prime
pis i el meu, vaig aturar-me i vaig passa
el dit pels platets de les balances de l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
paret, i la nena em va dir que li feia ma
a galta perquè la cara del pare picava.
La senyora Enriqueta em va venir
veure,
perquè
quan
sabia
que
en
Quime
era a casa no s’acostava per n
destorbar, i em va dir que era cosa d
poques setmanes, que nosaltres h
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
375/580
eníem perdut. Va dir que quan ell
s’havien ajuntat ja era com si nosaltre
ho tinguéssim perdut i ells ho tinguessi
guanyat i que només calia ana
empenyent. I va dir que patia molt pe
nosaltres perquè si en Quimet s'hagué
quedat tranquil no ens passaria res per
de la manera que s’havia compromè
vés a saber com acabaria. El que em v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dir la senyora Enriqueta ho vaig explica
a l’adroguer de sota i em va dir que n
em fiés de ningú. I vaig dir a la senyor
Enriqueta
que
l’adroguer
de
sot
m’havia dit que no em fiés de ningú i e
va dir que l’adroguer de sota fei
novenes perquè perdéssim, perquè am
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
376/580
a guerra venia poc, encara que vengué
una mica d’amagat i car, a més a més de
racionament. Que l’adroguer de sot
només volia pau perquè vendr
d’amagat el feia viure amb l’ai al cor
que el cas era acabar com fos, per
acabar. I l’adroguer de sota em deia qu
a senyora Enriqueta només vivi
pensant en els reis. I la Julieta va torna
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a venir i va dir-me que els vells eren el
que feien nosa, que tots pensaven a
revés i que la joventut volia viure sa.
va
dir
que,
viure
sa,
per
segons
quin
mena de gent és mal vist i que si vol
viure sa se’t tiren a sobre com rate
emmetzinades, et fan agafar i et fan fica
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
377/580
a la presó.
Li vaig parlar dels nens i li vaig di
que cada dia podíem menjar més poc
que no sabia com fer-ho i que si e
canviaven en Quimet de front, co
m’havia dit que potser passaria, encar
el veuria menys sovint i no podria dur
me les poques provisions que ens duia
que ens ajudaven molt. Em va dir qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ella em podria fer posar el nen en un
colònia, que la nena no m’h
aconsellava perquè era una nena, per
que
al
nen
encara
li
faria
bé
tracta
altres nens i que això el prepararia mo
per la vida. I el nen, que ens escoltava
enganxat a les meves faldilles, va di
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
378/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
379/580
enganyat. Se n’adonava més que no pa
o que l’enganyava. I quan parlàvem d
dur-lo a la colònia, abans de dur-l’h
abaixava el cap i no badava boca, co
si els grans no existíssim. La senyor
Enriqueta li va prometre que l’aniria
veure. Jo li vaig dir que hi aniria cad
diumenge. El camió va sortir d
Barcelona amb nosaltres a dalt i un
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
maleta de cartó lligada amb un cordill,
va enfilar la carretera blanca que duia
’engany.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
380/580
7/21/2019
XXXII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
am pujar per una escaleta de pedra
molt estreta, amb els graons molt alts
entre parets i amb sostre, i vam sortir e
a terrassa tota plena de nens. Duien e
cap afaitat, tots nien el cap ple de bony
només se’ls veien ulls. Crida-ven
corrien i, en veure’ns, van callar els un
després dels altres i ens miraven com s
no haguessin vist mai persones al món
Una
professora
va acostar
ens va
fer entrarjove
en se’ns
un despatx
i va
haver de travessar tota la terrassa
passar per entremig dels nens. L
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
381/580
professora ens va fer explicar i l
Julieta li va ensenyar un paper i li va di
que, doncs, jo no tenia menjar i qu
volia deixar el nen allí perquè, almeny
allí, menjaria. La professora se’l v
mirar i li a dir si volia quedar-se; i e
nen, ni mitja paraula; aleshores ella e
va mirar i jo la vaig mirar i vaig dir qu
havíem fet el viatge per dur el nen a l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
colònia i que ja que l’hi havíem dut s’h
havia de quedar; i la professora va dir
mirant-me molt de dret però amb un
mirada
dolça,
que
tots
aquells
nen
acabaven d’arribar i que potser el me
nen no feia per aquella casa. Se’l v
ornar a mirar i em vaig en adonar que e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
382/580
mirava i el veia com era: com una flor
Tant que m’havia fet patir els primer
mesos de vida i semblava mentida co
s’havia fet una preciositat i amb un
onda de cabells damunt del front, lluent
com aigua negra, unes pestanye
d’artista. I la pell de setí: tots dos. Tan
'Antoni com la Rita. No eren com aban
de la guerra, és clar, però encara eren
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
bonics. I vaig dir que el deixava, i am
a Julieta vam començar a caminar cap
a porta i aleshores el nen se’m va tira
aplorant
sobrea llàgrima
com unaviva
serpcridava
desesperada
que no e
deixés, que volia estar a casa, que le
colònies no li agradaven, que no e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
383/580
deixés i que no el deixés i que no e
deixés. I jo em vaig haver de fer un co
de fusta i el vaig apartar i vaig dir-li qu
no fes més exageracions, perquè no e
reia res, que s’havia de quedar i que e
quedaria. Que allà estaria molt bé i qu
de seguida es faria amics i jugaria am
els altres nens i ell va dir que ja el
havia vistos, que tots eren dolents i l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
pegarien, i que no es volia quedar. L
Julieta ja afluixava, i jo, dura. I l
professora tenia gotetes de suor al fron
la
Rita,
agafada
a
la
mà
de
la
Julieta
va dir que volia l’Antoni. Aleshores em
vaig ajupir davant del nen i li vai
explicar molt clar que no podia ser, qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
384/580
no podíem menjar, que si es quedava
casa ens moriríem tots. Que estaria all
poc temps, el temps que les cose
riguessin a posar-se millor, i que e
posarien millor molt aviat… I ell, ull
baixos i boca estreta i les mans avall,
quan ja em creia que l’havia convençut
anàvem a sortir, va fer la mateixa
Arrencada cap a mi i enganxat a le
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
faldilles i no em deixis, no em deixis
que em moriré i tots em pegaran i jo qu
no es moriria i que no li pegarien i va
sortir
escapades,
jo
arrossegant
la
nena
a Julieta endavant i vam travessa
aquell núvol de nens pelats i abans d
baixar l’escala em vaig girar a mirar i e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
385/580
vaig veure dret, a l’altra banda de l
errassa, de la mà de la professora
sense plorar i amb cara de vell.
La Julieta va dir que ella no hauri
pogut fer-ho i el xofer que era amic de l
Julieta va preguntar com havia anat i j
i ho vaig explicar i vam tornar cap
Barcelona sense enraonar com si entr
ots plegats haguéssim fet una cos
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
letja. A mig camí se’ns va posar a
ploure i el llistonet anava d’una banda
’altra, neteja que neteja, i com un riu d
plorsLal’aigua
lliscava
avall
del
vidre.
senyora Enriqueta anava a veur
el nen cada diumenge i quan tornav
sempre deia bé… bé… Jo no teni
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
386/580
emps d’anar-hi. La Rita podia menja
una mica més, però als ulls vei
’enyorament de l’Antoni i tampoc n
enraonava. Quan tornava a casa sempr
a trobava on l’havia deixada. Si er
fosc, al peu del balcó. Si havien toca
es sirenes, ran la porta del pis, amb el
lavis tremolant, però sense dir res. Co
una bufetada. Com deu bufetades. Fin
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que un milicià va trucar a la porta pe
dir-me que en Cintet i en Quiet havie
mort com uns homes. I em va donar tot e
que Iquedava
d’en
Quimet:
el
rellotge.
vaig pujar al terrat a respirar. Em
vaig acostar a la barana de la banda de
carrer i em vaig quedar quieta allà un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
387/580
estona. Feia vent. Els filferro
d’estendre la roba, rovellats de tant n
servir, es gronxaven, i la porta de l
golfa, pam, pam… La vaig anar a tancar
a dintre, al fons, de panxa enlaire, h
havia un colom, aquell de les llunetes
Tenia les plomes del coll mullades pe
a suor de la mort, els ullet
enllenganyats. Ossos i ploma. Li vai
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ocar les potes, tot just passar-li el di
pel damunt, plegades endintre, amb el
ditets fent ganxo avall. Ja estava fred.
el
vaig
deixar
allí,
que
havia
estat
a
cas
seva. I vaig tancar la porta. I vaig torna
pis.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
388/580
7/21/2019
XXXIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Q
uan alguna vegada havia sentit
aquesta persona és de suro, no sabia qu
volien dir. Per mi, el suro era un tap. S
no entrava a l’ampolla, després d’haver
a destapada, l’aprimava amb un ganive
com si fes punta a un llapis. I el sur
grinyolava. I costava de tallar perquè n
era ni dur ni tou. I a l’últim vai
entendre què volien dir quan deie
aquesta
suro…fos
perquè,
suro, hopersona
era jo. és
Nodeperquè
de surd
sinó perquè em vaig haver de fer d
suro. I el cor de neu. Em vaig haver d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
389/580
fer de suro per poder tirar endavant
perquè si en comptes de ser de suro am
el cor de neu, hagués estat, com abans
de carn que quan et pessigues et fa ma
no hauria pogut passar per un pont tan a
tan estret i tan llarg. Vaig ficar e
rellotge en un calaix i vaig pensar qu
seria per l’Antoni quan seria gran. I n
volia pensar que en Quimet era mort
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Volia pensar que era com sempre: que
era a la guerra i que quan s’acabaria l
guerra tornaria amb el mal a la cama
otque
pleen
deCintet
forats vindria
per dintre
dels
pulmon
a veure’ns amb
els ulls fora del cap, aquells ull
encantats de tan quiets, i amb la boc
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
390/580
orta. A la nit, si em despertava, tenia
ots els dintres com una casa quan véne
els homes de la conductora i ho treue
ot de lloc. Així estava jo per dintre
amb armaris al rebedor i cadires d
potes enlaire i tasses per terra a pun
d’embolicar amb paper i ficar en un
capsa amb palla i el somier i el ll
desfet contra la paret i tot desordenat
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Em vaig posar de dol com vaig poder
perquè per en Quimet respectava el dol
així com no el vaig respectar pel me
pare
amb
l’excusa
que
tot
estava
mass
capgirat per pensar en dols i cose
d’aquestes. I anava pels carrers, bruts
ristos de dies, foscos i blaus a la nit
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
391/580
ota de negre i, al capdamunt, com un
aca blanca, la cara que se’m fei
menuda.
La Griselda em va venir a veure. A
donar-me el pésam, va dir. Duia une
sabates de pell de serp, el portamonede
gual, i un vestit blanc amb flor
vermelles. Em va dir que tenia notície
d’en Mateu, que estava bé, perqu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
encara que cadascú fes la seva vida
havien quedat amics per respecte a l
nena. Que mai no hauria pensat que e
Quimet
i
en
Cintet,
tan
criatures
poguessin morir. Era més bonica qu
mai: més fina, més blanca de pell, mé
d’aigua verda els ulls, més encalmada
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
392/580
més com les flors que a la nit e
anquen per dormir. Li vaig explicar qu
enia el nen en una colònia de nen
refugiats i em va mirar amb aquells ull
de menta i va dir que ja el planyia, qu
no m’ho deia per fer-me amoïnar, però
que allò de les colònies era una cos
molt trista.
I sí. La Griselda tenia raó: la colòni
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
era una cosa molt trista… Quan es v
acabar el temps que el nen hi havi
d’estar, la Julieta va anar a buscar-lo
Era
un
altre
nen.
M’havien
fet
un
canv
Estava inflat, ventrut, amb les galte
rodones, i amb dos ossos per cames
orrat de sol, amb el cap pelat, ple d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
393/580
crostes, i amb una vinova al coll. Ni e
va mirar. Se’n va anar de seguida a
racó de les seves joguines i les va toca
amb la punta del dit com jo havia fe
amb els ditets del colom de les llunetes
la Rita li va dir que no li havia fe
malbé res. I mentre ells dos estaven am
es joguines, amb la Julieta ens miràve
vam sentir que la Rita li deia que e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
pare havia mort a la guerra, que totho
moria a la guerra i que la guerra era un
cosa que matava tothom. Li va pregunta
si
a
la
colònia
sentien
les
sirenes…
L
Julieta, abans de deixar-nos, va dir qu
a miraria si em podia dur pots de llet
de carn en conserva. I aquell dia, pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
394/580
sopar, vam menjar entre tots tres un
sardina i un tomàquet florit. I s
haguéssim tingut gat, no hauria pas troba
’espina.
I vam dormir junts. Jo al mig i un ne
a cada banda. Si havíem de morir
moriríem així. I si a la nit hi havi
alerta, i les sirenes ens despertaven, n
dèiem res. Ens quedàvem quiets, nomé
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
escoltant, i quan tocaven la siren
d’acabament, si podíem dormíem per
no sabíem si estàvem adormits perqu
callàvem
sempre.
El darrer hivern va ser el més trist
S’enduien els nois de setze anys. I le
parets estaven plenes de cartells i jo
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
395/580
que no havia entès aquell cartell qu
deia que havíem de fer tancs, i que am
a senyora Enriqueta ens havia fet riur
ant, si en quedava un tros per algun
paret, ja no em feia riure gens. Hi havi
homes molt grans que aprenien de fer l
guerra pels carrers. Joves i vells, totho
a la guerra, i la guerra els xuclava i el
donava la mort. Moltes llàgrimes, mo
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mal per dintre i per fora. Alguna vegad
pensava en en Mateu. El veia dret a
passadís, com si fos de debò, tan d
debò
que
m’espantava,
amb
els
ull
blaus, tot enamorat de la Griselda
sense la Griselda que n’estimava u
altre. I aquella veu d’en Mateu quan e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
396/580
va dir que hi havien d’anar tots. I tot
s’hi anaven quedant com, a la ratera, le
rates. No hi ha més remei. No hi ha mé
remei. Abans de vendre’m les due
monedes de mossèn Joan, m’ho vai
vendre tot: els llençols brodats, el jo
de taula bo, els coberts… m’h
compraven les que treballaven amb mi
’ajuntament i després s’ho venien
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
feien negoci. Amb prou feines si podi
comprar per menjar, perquè gairebé no
enia diners i perquè no hi havia menjar
La
llet
era
sense
llet.
La
carn,
quan
n’h
havia, era de cavall, deien.
I van començar a marxar. L’adrogue
de sota deia: mira, mira, tants diaris
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
397/580
ants cartells… apa… apa… a córre
món. I l’últim dia feia vent i feia fred
el vent feia volar els papers esquinçat
que omplien els carrers de taque
blanques. I el fred a dins del cor era u
fred que no s’acabava mai. Com va
viure aquells dies, no ho sé. Entre e
emps de marxar els uns i d’entrar el
altres, em vaig tancar al pis. La senyor
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Enriqueta em va dur unes quante
launes d’un magatzem de per allà a l
vora que els veïns havien esbotzat. N
sé
qui
em
va
dir
que
donaven
menjar
n
sé on i vaig anar-hi. No ho sé. Quan vai
ornar-ne, l’adroguer estava al peu de l
porta i no em va saludar. A la tarda vaig
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
398/580
anar a veure la senyora Enriqueta i e
va dir que ja havíem fet un pas endavan
que estava segura que tornaríem a teni
rei. I em va donar mitja escarola.
vivíem. Encara vivíem. I jo no sabia re
del que passava fins que un dia l
senyora Enriqueta va venir a dir-me qu
sabia del cert que havien afusellat e
Mateu al mig d’una plaça i quan li vai
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
preguntar al mig de quina plaça, perqu
no sabia què dir, va dir que al mig d’un
plaça, però que no sabia al mig de quin
plaça,
sí,
sí,
t’ho
pots
ben
creure,
el
afusellen tots al mig d’una plaça. I e
mal fort no em va sortir de dintre fins a
cap de cinc minuts i vaig dir baixet co
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
399/580
si l’ànima se m’acabés de morir a din
del cor, això no… això no… Perquè no
podia ser que en Mateu l’haguessi
afusellat allà al mig d’una plaça. N
podia ser!, i la senyora Enriqueta em v
dir que si hagués sabut que m’ho havi
de prendre tan a la valenta, amb tota l
sang de la cara perduda, no m’hauria d
res.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Sense feina, sense res a la vista, vai
acabar de vendre’m tot el que tenia: e
meu llit de noia, el matalàs del llit de le
columnes,
el
rellotge
d’en
Quimet
qu
volia donar al nen quan fos gran. Tota l
roba. Les copes, les xicres, el bufet…
quan ja no em quedava res, for
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
400/580
d’aquelles monedes que em semblave
sagrades, vaig agafar la vergonya pe
coll i me’n vaig anar a casa dels meu
amos antics.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
401/580
7/21/2019
XXXIV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
A
ltra vegada un tramvia va haver d
parar en sec mentre travessava el carre
Gran; el conductor em va renyar i vai
veure gent que reia. A la botiga del
hules em vaig aturar a fer veure qu
mirava, perquè si vull dir la veritat h
de dir que no veia res: només taques d
colors, ombres de nina… I de l’entrad
sortia aquella olor antiga d’hule que, pe
nas,
se’m ficava
al cervell
m
’enterbolia.
L’adroguer
de les ivece
enia la botiga oberta. Una minyon
escombrava el carrer davant de l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
402/580
pensió de la cantonada i, en el bar
havien posat una vela d’un altre color
ornaven a tenir bótes amb flors. Vaig
anar cap a la porta del jardí i, d’esma
vaig estirar la porta pel pany i vai
haver de fer molta força; sempre havi
costat d’obrir, però amb el temps qu
havia passat encara costava més. A
’últim la vaig poder obrir una mica
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
per l’escletxa, vaig passar la mà pe
reure la cadena del ganxo… i tot d’un
em vaig repensar i vaig enretirar la mà
vaig
tornar
a
tancar
la
porta
qu
arrossegava molt per terra, i vaig truca
al timbre. De seguida va sortir el senyo
del guardapols a dalt de la galeria, v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
403/580
mirar i es va fondre, perquè va venir
obrir.
—Digui.
Va dir digui, amb una veu més sec
que un cop de fuet. Vaig sentir camina
damunt de la sorra i era la senyora qu
venia a veure qui havia trucat. Així qu
a senyora va ser a prop, el senyor en
va deixar soles i se’n va anar amunt.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
amb la senyora també vam anar jard
amunt, i al peu del pati de pòrtland en
vam aturar. El nen estava ficat a dintr
del
safareig,
que
era
buit,
i
amb
un
rasqueta rascava bromera de sab
verda. No em va conèixer. Vaig dir a la
senyora que buscava feina, que havi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
404/580
pensat que potser ells… i el senyor qu
devia sentir-me va sortir i va dir que n
enien feina per donar a ningú, que qu
volgués feina que pugés aquí dalt i qu
ells havien perdut molt i havien d
recuperar el que havien perdut i que el
de la revolució avall com l’aigua! I qu
no estaven per compromisos, que n
volien pobrissalla a casa seva, qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
s’estimaven més tenir la casa bruta qu
no pas haver de tractar amb pobrissalla
La senyora li va dir que es calmés i v
dir,
mirant-me,
que
tot
allò
de
la
guerr
i havia fet mal als nervis i que per un n
res s’enfilava fins a dalt de tot… per
que era veritat que havien de fe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
405/580
estalvis, o si no que veiés el nen, pobret
que havia de netejar el safareig, que l
cosa no estava per tenir dona de fe
feines. I quan els vaig dir que en Quime
havia mort a la guerra, el senyor va di
que ho sentia molt però que ell no l’h
havia pas fet anar. I va dir que jo er
roja, i va dir, comprèn?, una person
com vostè més aviat ens compromet
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
nosaltres no hi tenim cap culpa, i l
senyora em va acompanyar, i quan vam
ser al peu del sortidor es va aturar i v
dir
que
li
havia
sortit
el
blau,
volia
di
al seu gendre, perquè allò que e
passegessin de moment ho va pair, però
després no ho podia acabar de fer baixa
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
406/580
avall i més aviat li havia quedat un
mena de coragre, i em va dir que, a ells
ambé els feia patir molt. Vaig sortir a
carrer i la vaig ajudar a tancar la port
empenyent des del carrer amb un genol
ella deia que la fusta s’havia reinfla
amb les pluges i que per això la port
arrossegava. Davant de l’adroguer d
es veces em vaig aturar de moment
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
respirar; l’adrogueria estava mig buida
no hi havia sacs al carrer. Vaig segui
endavant i a la botiga dels hules em vai
aturar
a
mirar
les
nines
i
un
ós
petit
d
peluix blanc, amb el dintre de les orelle
de vellut de ratlleta, negre, i pantalon
granota també de vellut negre. Cint
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
407/580
blava al coll. La punta del nas de vellu
negre. Em mirava. Estava assegut al
peus d’una mina molt rica. Tenia el
ullets de color de taronja i el mig lluent
fosc com un pou; i amb els braços obert
les plantes dels peus blanques
semblava un estaquirot. M’hi vai
encantar tant que no em recordo de
emps que va passar fins que em vai
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
sentir molt cansada i en el moment qu
anava a travessar el carrer Gran, quan j
havia posat un peu a baix del carrer
encara
tenia
l’altre
al
damunt
de
l’acera
en ple dia i quan ja no hi havia llum
blaus, els vaig veure. I vaig caure a terr
estirada com un sac. I quan pujav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
408/580
’escala de casa i m’aturava a respira
al peu de les balances, no em recordav
del que havia passat, com si el temp
entre posar un peu a baix del carrer i e
emps d’arribar a les balances fos u
emps que no l’hagués viscut.
La senyora Enriqueta em va troba
una porteria per anar a fregar l’escal
els dissabtes, i dos dematins a l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
setmana anava a netejar una sala o
feien pel·lícules de totes les coses qu
passen pel món. Però tot plegat era u
gra
de
sorra
al
mig
de
la
terra.
I
una
ni
amb la Rita a un costat i l’Antoni
’altre, amb les barnilles de les costelle
que els foradaven la pell i amb tot el co
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
409/580
ple del dibuix de les venes blaves, vai
pensar que els mataria. No sabia com. A
cops de ganivet no podia ser. Tapar-lo
els ulls i tirar-los daltabaix del balcó n
podia ser… Si només es trencaven un
cama? Tenien més força que no pas jo
més força que no pas un gat sec. N
podia ser. Em vaig adormir amb el cap
que se’m partia i amb els peus com u
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
glaç. I van venir unes mans. El sostre d
’habitació es va fer tou com si fos d
núvol. Eren unes mans de cotó fluix
sense
ossos.
I
mentre
baixaven
es
feie
ransparents, com les meves mans, quan
de petita, les mirava contra sol.
aquestes mans que sortien del sostr
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
410/580
untes, mentre baixaven es separaven,
els nens, mentre les mans baixaven, j
no eren nens. Eren ous. I les man
agafaven els nens tots fets de closca
amb rovell a dintre i els aixecaven amb
molt de compte i els començaven
sacsejar: de primer sense pressa i avia
amb ràbia, com si tota la ràbia del
coloms i de la guerra i d’haver perdu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
s’hagués ficat en aquelles mans qu
sacsejaven els meus fills. Volia cridar
a veu no em sortia. Volia cridar que
vinguessin
els
veïns,
que
vingués
l
policia, que vingués algú a empaita
aquelles mans, i quan ja tenia el crit
punt de sortir, em repensava i tancava e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
411/580
crit a dintre perquè la policia m’hauri
agafat perquè en Quimet havia mort a l
guerra. Allò s’havia d’acabar. Vaig
buscar l’embut. Ja feia dos dies que n
havíem tastat res. Ja feia temps qu
m’havia venut les dues monedes d
mossèn Joan, que me les vaig vendr
com si m’arrenquessin de viu en viu tot
els queixals de la boca. Tot s’havi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
acabat. On era l’embut? On l’havi
posat? Amb totes les coses que m’havi
anat venent estava segura que l’embut n
hi
era.
On
era,
on?
Després
de
mo
buscar i de molt regirar el vaig troba
bocaterrosa damunt de l’armari de l
cuina. Enfilada a dalt d’una cadira e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
412/580
vaig
trobar
allí,
esperant-me
Bocaterrosa i cobert de pols. El vai
agafar i no sé per què el vaig rentar i e
vaig desar a dintre de l’armari. Nomé
em calia comprar el salfumant. Qua
dormirien, primer l’un i després l’altre
els ficaria l’embut a la boca i els tirari
el salfumant a dins i després me’n tirari
o i així hauríem acabat i tothom estari
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
content, que no fèiem cap mal a ningú
ningú no ens estimava.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
413/580
7/21/2019
XXXV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
o en tenia ni cinc per anar a compra
el salfumant. L’adroguer de sota ni em
mirava i em penso que no era perquè fo
dolent sinó perquè li feia por, amb tant
milicians com havien vingut a casa.
com una il·luminació vaig pensar e
’adroguer de les veces. Aniria amb
’ampolla, demanaria el salfumant i qua
hauria de pagar obriria el porta
monedes
diria que
que ja
m’havia
el
cèntims ai casa,
passariadeixat
a paga
’endemà. Vaig sortir de casa sens
portamonedes i sense ampolla. No m’h
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
414/580
vaig veure amb cor. Vaig sortir, no sé a
què fer. A sortir, només. Els tramvies
corrien sense vidres, amb reixats d
mosquit. La gent anava mal vestida.
Tot estava molt cansat, encara, de l
gran malaltia. I vaig començar a camina
pels carrers, així, mirant la gent que n
em veia i pensant que no sabien qu
volia matar els meus fills cremant-lo
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
per dintre amb salfumant. I vai
començar a seguir, sense adonar-me qu
a seguia, una senyora molt grossa i amb
mantellina
que
duia
dos
ciris
embolicat
pel mig amb paper de diari. Estav
núvol i serè. Quan sortia un raig de so
a mantellina de la senyora brillava i e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
415/580
darrera de l’abric de la senyora tamb
brillava i era de color de mosca com l
sotana de mossèn Joan. Un senyor qu
venia de cara va saludar la senyora i e
van aturar un moment i jo vaig fer veur
que mirava un aparador i veia la cara d
a senyora a dintre del vidre i era un
cara amb galtes de gos i la senyora es v
posar a plorar i tot d’una va aixecar un
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mica el braç i va ensenyar els ciris
aquell senyor i es van donar la mà
cadascú va anar pel seu camí i jo vai
ornar
a
seguir
la
senyora
perquè
em
fei
companyia mirar-la i mirar-li l
mantellina que l’aire del caminar inflav
una mica de cada costat. Va estar molta
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
416/580
estona sense sortir el sol i tot es va ana
enfosquint i va començar a plovisquejar
a, abans de ploure, una acera era moll
d’humitat i l’altra seca. La pluja d
seguida les va fer iguals. La senyor
dels ciris duia paraigua i el va obrir, d
seguida es va fer lluent i de les punte
de les barnilles aviat van caure gotes d
pluja. Una gota sempre li queia al mi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de l’esquena com si cada vegada fos l
mateixa, i lliscava avall a poc a poc. J
omava la pluja. Els cabells se m’anave
mullant
i
aquella
senyora
caminava
caminava, com un escarabat, decidida
ossuda, i jo al seu darrera fins que v
arribar al davant d’una església i v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
417/580
ancar el paraigua, que era d’home,
se’l va penjar al braç. En aquell momen
vaig veure un jove sense cama que veni
cap a mi i es va aturar davant meu i e
va preguntar com estava, i jo, tot i qu
em semblava que el coneixia, no sabi
qui era i va preguntar com estava el me
marit i em va dir que ell, ara, tenia un
botiga pel seu compte i que havia fet l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
guerra a l’altra banda i que aquesta cos
i donava moltes facilitats per viure;
o, vinga no conèixer-lo tot i saber qu
el
coneixia,
i
em
va
donar
la
mà
i
se’
va anar després de dir-me que senti
molt la mort del meu marit; i quan devi
ser una cinquantena de passes lluny, vai
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
418/580
saber, com si m’haguessin bufat l
veritat a dintre, que era l’aprenent qu
havia tingut en Quimet i que li servia pe
an poca cosa.
I la senyora del paraigua d’home
els ciris estava al portal de l’esglési
buscant en el portamonedes per fe
caritat a una pobra vestida de pellingos
amb un nen mig despullat a coll, i l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
senyora tenia molta feina a obrir e
portamonedes entre els ciris i e
paraigua, perquè una barnilla se l
havia
enganxat
amb
la
gira
de
la
butxac
la mica d’aire que li empenyia l
mantellina cap a un costat de la cara l
devia privar tota la vista. Quan va have
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
419/580
fet caritat es va ficar a l’església per l
porteta petita i jo, d’esma, també e
vaig ficar a dins. L’església vessava de
gent i el capellà ja corria d’una banda
’altra, amb dos escolanets per servir-lo
amb els roquets emmidonats acabat
amb una punta de coixí d’un pa
d’amplada. La casulla del capellà er
blanca, de seda amb rams, tota voltad
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’un entredós daurat i, al mig, hi havi
a creu, de pedreria clara; i d’entre el
braços de la creu, a la juntura, sortie
raigs
de
llum
vermella,
que
volien
se
lum i semblaven sang. Em vaig ana
acostant cap a l’altar major. No havi
entrat a l’església d’ençà del dia que e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
420/580
vaig casar. De les finestres estretes
altes, algunes amb els vidres trencat
que deixaven veure cel ennuvolat
rossos, venien taques de colors, i l’alta
major, tot ple de lliris de sant Antoni
amb la branca i les fulles de la branc
d’or fi, era un crit d’or que pujav
amunt, endut amunt per totes le
columnes, fins a les punxes del sostre
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que recollien el crit i l’enviaven al ce
La senyora del paraigua d’hom
encenia els ciris i mentre els encenia
mentre
els
feia
aguantar,
la
mà
l
remolava. Quan els va haver deixat e
va senyar i es va quedar dreta com jo
La gent s’agenollava i jo, mirant-los tot
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
421/580
agenollats, no em vaig enrecorda
d’agenollar-me i la senyora tamb
estava dreta, potser perquè no es podi
agenollar, i va venir l’encens i mentr
’encens s’escampava, vaig veure le
boletes damunt de l’altar. Una muntany
de boletes una mica cap a un costat d
’altar, al peu d’un ram de lliris de san
Antoni, i la muntanya de boletes anav
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
creixent; les unes naixien al costa
mateix de les altres, com bombolles d
sabó, molt estretes, molt apilotades, le
unes
al
costat
de
les
altres
i
tota
aquell
muntanya de boletes pujava amun
amunt, i potser el capellà també les v
veure perquè un moment va obrir el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
422/580
braços, amb les mans acostades al cap
com volent dir Reina Santíssima, i j
vaig mirar la gent, em vaig girar a mira
els que estaven darrera meu, fins
’acabament de l’església, i tots tenien e
cap ajupit i no podien veure les boletes
an al costat les unes de les altres, que j
vessaven de l’altar, que aviat arribarie
als peus dels escolanets que resaven.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
aquelles boletes, de color de raïm blanc
s’anaven rosant de mica en mica i e
feien vermelles. Cada vegada més d
lum.
El
temps
de
jo
tancar
els
ulls
pe
reposar-los i voler saber a les fosques s
era veritat el que veia, quan els tornav
a obrir, les boletes s’havien fet més d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
423/580
lum. Tot un costat de la muntanya ja er
vermell. Aquelles boletes eren com el
ous de peix, com els ous que hi ha e
aquella saqueta a dintre dels peixos, qu
s’assembla a la casa dels nens qua
neixen, i aquelles boletes naixien
’església com si l’església fos el ventr
d’un gran peix. I aviat, si durava massa
ota l’església seria plena de boletes qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
cobririen la gent i els altars i le
cadires. I es van començar a sentir une
veus de lluny, com si vinguessin del gra
pou
de
la
pena,
com
si
sortissin
mi
apagades de colls tallats, de llavis qu
no podien dir paraules, i tota l’esglési
va quedar morta: el capellà clavat
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
424/580
’altar, amb la casulla de seda i la cre
de sang i de pedreria, la gent tacada pe
es ombres dels colors dels vidres d
es finestres estretes i altes. Res n
vivia: només les boletes que s’anave
escampant, ja fetes de sang i amb olo
de sang que feia fugir l’olor de l’encens
omés olor de sang que és olor de mor
ningú no veia el que jo veia perqu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
othom estava amb el cap baix. I damun
de les veus que venien de lluny i n
s’entenia què deien, es va alçar un can
d’àngels,
però
un
cant
d’àngels
enrabiat
que renyaven la gent i els explicave
que estaven davant de les ànimes de tot
els soldats morts a la guerra, i el can
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
425/580
deia que miressin el mal, que Déu fei
vessar de l’altar; que Déu el
ensenyava el mal que s’havia fet perqu
ots resessin per acabar amb el mal.
vaig veure la senyora dels ciris qu
ambé estava dreta perquè no es devi
haver pogut agenollar, i tenia els ull
que li sortien del cap i ens vam mirar
vam quedar una estona encantade
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mirant-nos, perquè ella també devi
veure els soldats morts, ella també el
veia, m’ho deien els seus ulls d
persona
que
li
han
matat
algú
amb
bala
al mig d’un camp; i espantada pels ull
de la senyora vaig sortir mig trepitjan
gent agenollada i a fora queia la pluj
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
426/580
fina com quan havia entrat. I tot er
gual.
I amunt, jo amunt, amunt, Colometa
vola, Colometa… Amb la cara com un
aca blanca damunt del negre del dol…
amunt, Colometa, que darrera teu hi h
ota la pena del món, desfes-te de l
pena del món, Colometa. Corre, d
pressa. Corre més de pressa, que le
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
boletes de sang no et parin el caminar
que no t’atrapin, vola amunt, escale
amunt, cap al teu terrat, cap al te
colomar…
vola,
Colometa.
Vola,
vola
amb els ulls rodonets i el bec amb el
foradets per nas al capdamunt… i corri
cap a casa meva i tothom era mort. Ere
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
427/580
morts els que havien mort i els qu
havien quedat vius, que també era co
si fossin morts, que vivien com si el
haguessin matat. I vaig pujar l’escal
amb els polsos que em foradaven el
costats del front i vaig obrir la porta
que no trobava el pany per ficar-hi l
clau, i vaig tancar la porta i m’hi vai
clavar d’esquena, respirant com s
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
m’ofegués, i vaig veure en Mateu que e
donava la mà i deia que no hi havia mé
remei…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
428/580
7/21/2019
XXXVI
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
aig sortir de casa amb e
portamonedes a dintre de la mà, u
portamonedes petit, només pels cèntims
el cabàs amb l’ampolla. Vaig baixa
’escala com si fos una escala qu
s’acabés molt lluny i, a l’acabament, h
hagués l’infern. Feia anys que n
’havien pintada. I si es duia un vest
fosc i fregava la paret, la pare
’emblanquinava.
Fins a de
alçada
de ibrad
era
plena de dibuixos,
ninots
noms; tot mig esborrat. Només es veie
clares les balances, perquè el que le
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
429/580
havia dibuixades les havia marcade
molt endins. El passamà era humit
enganxós. Havia plogut tota la nit. Co
a l’escala de davant de l’armari de l
casa dels meus senyors, l’escala, fins a
primer pis, era de pinyonet. Del prime
pis al meu, era de rajola vermella am
el cantell de fusta. Em vaig asseure
erra. Era molt d’hora i no se sentia cap
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
remor. Vaig mirar l’ampolla, i a la llum
migrada de l’escala, brillava, i vai
pensar en les coses que havia vist el di
abans
i
vaig
pensar
que
ho
devia
fer
l
debilitat, i vaig pensar que m’agradari
poder baixar l’escala botent com un
pilota, avall, avall… i pam!, a baix d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
430/580
ot. Em vaig aixecar i em va costa
d’aixecar-me. Les frontisses s
m’havien rovellat. Quan les frontisses e
rovellen, deia la meva mare, bona nit
bona hora. Em va costar d’aixecar-me
vaig acabar de baixar el tros d
pinyonet, amb molta por de relliscar
ben agafada a la barana. L’escala fei
pudor de plomes. N’hi havia en un
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
galleda d’escombraries, a l’entrada. H
havia un home que furgava per totes le
galledes… El dia abans, mentre corri
amunt
cap
a
casa
meva,
un
moment
vai
pensar que potser podria parar la mà
Fer com aquella dona de l’entrada d
’església que parava la mà a la senyor
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
431/580
del paraigua d’home. Podria anar am
els nens a parar la mà… avui un carrer
demà un altre… avui una església, dem
una altra… per l’amor de Déu… pe
’amor de Déu… L’home que buscava
per les galledes devia haver troba
alguna cosa; va obrir el sac i va fica
allò que devia haver trobat a dins de
sac. Hi havia una galleda coberta d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
serradures molles. Potser a sota hi havi
alguna cosa bona com ara un rosegó d
pa… però què és un tros de pa pe
acabar
amb
tota
la
gana?…
Per
menja
herba calia la força d’anar-la a buscar
herba no és res, al capdavall… Havi
après de llegir i d’escriure i la mev
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
432/580
mare m’havia avesat a dur vestit
blancs. Havia après de llegir
d’escriure i venia pastissos i caramels
xocolatins plens i xocolatins buits am
icor a dintre. I anava pel carrer com un
persona al costat de les altres persones
Havia après de llegir i d’escriure
havia servit i havia ajudat… Em v
caure una gota de dalt d’un balcó
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
rodona, al damunt del nas. Vaig
ravessar el carrer Gran. A dintre
d’algunes botigues, hi començava
haver
coses
que
es
venien
i
al
carrer
h
havia gent que entrava en aquelle
poques botigues i que podia comprar.
pensava en aquestes coses pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
433/580
distreure’m, per no pensar en l’ampoll
del cabàs, lluent i verda. I ho anav
mirant tot com si no ho hagués vist ma
potser perquè l’endemà ja no podri
mirar, no sóc jo que miro, no sóc jo qu
parlo, no sóc jo que veig. L’endemà, cap
cosa, ni bonica ni lletja, no se m’aturari
davant dels ulls. Encara se m’h
aturaven les coses, totes se’m quedave
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
davant dels ulls com si abans de mori
hi volguessin viure per sempre. I e
vidre dels meus ulls ho prenia tot. A la
botiga
dels
hules
ja
no
hi
havia
l’ós
quan vaig veure que ja no hi era em vai
adonar que tenia moltes ganes d
veure’l, amb calcetes de vellut, assegu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
434/580
com un estaquirot… Duia a dins del na
’olor de plomes de les escombraries d
’entrada i ara se m’hi barrejava l’olo
dels hules i caminava amb les dues olor
a dins del nas fins que vaig passar pe
davant de la perfumeria i va venir un
onada d’olor de sabons i d’aigua d
colònia de la bona. A poc a poc
m’acostava a l’adrogueria de les veces
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
o hi havia cap sac al carrer. En aquell
hora, a casa dels meus amos antics, l
senyora preparava els esmorzars i e
nen,
al
pati,
jugava
a
bitlles.
Les
paret
del soterrani, amb la plugeta, s’anave
xopant i ajuntaven borrissol d’humitat a
borrissol d’humitat que semblava sal
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
435/580
brillava. L’adroguer estava darrera de
aulell. Hi havia dues minyones i un
senyora. Una de les minyones em v
semblar que la coneixia de vista
L’adroguer va despatxar les due
minyones i la senyora, i a mi les came
em feien mal d’estar dreta. Quan va se
el meu torn, va entrar una altra minyona
Vaig posar l’ampolla damunt del taulel
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vaig dir: salfumant. I a l’hora de pagar
quan encara sortia una mica de fum de
coll de l’ampolla, entre el vidre i el tap
vaig
obrir
el
portamonedes
i,
fent
veur
que em quedava parada, vaig dir qu
m’havia deixat els cèntims a casa
L’adroguer em va dir que no teni
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
436/580
mportància, que no hi ané
expressament a pagar-lo, que ja e
pagaria quan passés, un altre dia,
qualsevol moment, quan em vingués bé
Em va preguntar pels meus amos i l
vaig dir que ja feia temps que no h
reballava, del començament de l
guerra; i va dir que ell també havia fet l
guerra i que si tornava a teni
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’establiment era un miracle, i va sorti
de darrera del taulell i em va fica
’ampolla del salfumant al cabàs. Vaig
respirar
com
si
el
món
fos
meu.
I
vai
anar-me’n. Havia de mirar de no caure
de no fer-me atropellar, d’anar amb
compte amb els tramvies, sobretot amb
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
437/580
els que baixaven, de conservar el cap a
damunt del coll i anar ben de dret cap
casa: sense veure els llums blaus
Sobretot sense veure els llums blaus.
vaig tornar a mirar l’aparador de l
perfumeria, amb les ampolles plenes d
colònia groga, i les estisoretes per le
ungles, tan noves i tan lluents, i le
capsetes amb mirallets a la part de din
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
de la tapadora, amb una pastilleta negr
un raspallet per pintar-se les pestanyes
I altra vegada la casa dels hules i le
nines
amb
les
sabates
de
xarol…
sobretot no veure els llums blaus
ravessar sense pressa… no veure el
lums blaus… i em van cridar. Em va
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
438/580
cridar i vaig girar-me, i el que e
cridava era l’adroguer de les veces qu
s’acostava cap a mi i quan em vaig gira
vaig pensar en la dona de sal. I vai
pensar que l’adroguer s’havia adona
que, en comptes de salfumant, m’havi
donat lleixiu i no sé què vaig pensar. Em
va dir si volia tornar amb ell a la botiga
que el dispensés, però que si volia fer e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
favor de tornar amb ell a la botiga.
vam entrar a la botiga i no hi havia ning
em va dir si voldria anar a fer feines
casa
d’ell,
que
em
coneixia
de
temps
que la dona que tenia de fer feines havi
plegat de treballar perquè era mass
vella i es cansava… I aleshores v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
439/580
entrar algú i va dir, un moment, i estav
dret al meu davant esperant la resposta.
com que jo no deia res em va dir s
potser ja treballava, si potser ja estav
compromesa, i vaig fer que no amb e
cap i vaig dir que no sabia què fer. Va
dir que, si no tenia feina, ell era un
bona casa i poc marejador i que ja sabi
que jo era complidora. Vaig fer que s
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
amb el cap i aleshores va dir, comenc
demà, i tot neguitós em va posar due
launes al cabàs, que va anar a buscar
dintre,
i
una
paperina
i
alguna
altra
cos
que no recordo. I va dir-me que podi
començar l’endemà a les nou del matí.
d’esma vaig treure l’ampolla de
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
440/580
salfumant de dintre del cabàs i la vai
posar amb molt de compte damunt de
aulell. I me’n vaig anar sense dir res.
quan vaig arribar al pis, jo, que sempr
havia estat dura de plors, vaig arrencar
plorar com si fos una qualsevol cosa.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
441/580
7/21/2019
XXXVII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
H
i havia glans i fulles i una taca d
inta al mig. La tapava un gerro de llaut
voltat de senyores fent garlanda
vestides només amb vels i amb el
cabells deixats anar i voleiant, i aques
gerro era ple de roses vermelles i d
margarides artificials, que s’aguantave
en un tou de molsa figurada. E
cobretaula, amb les glans i la taca d
inta al de
mig,
teniaElunbufet
serrell
tre
rengles
nusos.
era amb
de fust
vermellosa, amb marbre rosa i, a sobr
del marbre, un armari, i a dintre d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
442/580
’armari, el vidre guardat. El vidre, vul
dir les copes i el gerro de l’aigua
’ampolla del vi que només són per fe
bonic. Una finestra, sempre fosca
donava a un celobert: també hi donav
a finestra de la cuina. Era un menjador
el menjador, amb dues finestres, perqu
’altra finestra donava a la botiga
aquesta finestra sempre estava obert
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
per saber què passava a la botiga qua
’adroguer era al menjador. Les cadire
eren de viena, amb el cul i el respatlle
ple
de
foradets.
No
està
cansada?,
e
preguntava sempre l’adroguer, que e
deia Antoni com el meu fill. Jo li dei
que estava molt acostumada a treballar,
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
443/580
un dia li vaig explicar que, de noia
reballava en una pastisseria. De tant e
ant li agradava parlar amb mi. El
foradets de la verola, amb la poca claro
que hi havia al menjador, no se li veie
gairebé gens. La porta de la botiga a
menjador no tenia porta. Només era u
forat per entrar i sortir; l’adroguer h
havia posat una cortina de canyetes, am
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
una japonesa pintada, amb tot d’agulle
clavades a la muntanya dels cabells, i e
una mà hi tenia un pai-pai amb ocell
molt
lluny,
i
un
fanalet
que
figurav
encès, a prop.
La casa era senzilla i fosca, fora d
dues habitacions que donaven al carre
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
444/580
que baixava a la plaça de vendre. Er
així: de la cortina de la japonesa fins
’acabament, que era una sala amb sofà
butaques amb funda i una consola, h
havia un passadís. A l’esquerra d’aques
passadís, dues portes, l’una al costat d
’altra, per entrar a les dues habitacion
amb finestra al carrer que baixava a l
plaça. A la dreta del passadís, la cuina
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
una habitació cega, dipòsit, magatzem
plena de sacs de gra i de sacs de patate
d’ampolles. I prou en el passadís. A
’acabament
del
passadís,
la
sala;
i
a
l
dreta de la sala, el dormitori d
’adroguer, tan gran com la sala, amb u
balcó a una galeria coberta, de dalt, pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
445/580
a galeria del primer pis, aguantada pe
quatre columnes de ferro. Passada l
galeria, un pati polsós, tallat del jard
del primer pis per una reixa am
lances. Aquest pati sempre estava pl
de papers i borra que venia dels pisos
Al jardí del primer pis només hi havi
un arbre: un presseguer neulit. El
préssecs queien a terra quan nomé
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
havien tingut temps de fer-se grosso
com una avellana. I tocant al reixat de
ardí del primer pis, una porteta reixa
que
només
estava
ajustada,
que
donav
al carrer que baixava recte a la plaça d
vendre. Tornant cap a la sala, i damun
de la consola, el mirall amb adornamen
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
446/580
de fusta al capdamunt. I dues campane
de vidre amb flors del camp a dintre
roselles, espigues, blauets, rosetes d
bardissa. I entre campana i campana, u
cargol de mar d’aquells que, si h
acostes l’orella, a dintre se sent el mar
Aquell cargol que havia pogut ficar-s
ots els gemecs del mar a dintre, per m
era més que una persona. Mai ca
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
persona no podria viure amb aquell ana
venir de les onades ficat a dins. I qua
i treia la pols, sempre l’escoltava un
estoneta.
Les rajoles de la casa ere
vermelles, d’aquelles que, així que le
acabes de fregar, ja tornen a esta
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
447/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
448/580
buscar un sac per dur-lo a la botiga, co
que el treien arrossegant-lo, tot el gr
s’escampava per terra i després era mol
pesat haver-lo de recollir amb pala. E
dependent dormia i menjava al prime
pis; estava a pensió perquè l’adrogue
no volia forasters a casa un cop havi
irat avall la persiana canaleta.
El llit de l’adroguer era un llit d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dues persones i més endavant em v
explicar que havia estat el llit dels seu
pares i que aquell llit, per ell, era l’olo
de
la
seva
família,
l’olor
de
les
mans
d
a seva mare que a entrada d’hivern l
feia pomes al caliu. Era un llit negre
amb columnes que pujaven primes
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
449/580
s’inflaven, es tornaven a aprimar, feie
una bola, i de la bola arrencava l
segona part de la columna, prima
nflada, prima. El cobrellit era gaireb
germà bessó del que jo havia tingut i qu
m’havia hagut de vendre: tot de ganxe
amb roses que sortien enfora, i el serrel
eren tirabuixons de ganxet que ja el
podies rentar i planxar, que o bé no e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
descargolaven o bé es tornaven
cargolar com si tinguessin enteniment.
en un racó hi havia un paravent pe
despullar-se al darrera.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
450/580
7/21/2019
XXXVIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
E
m va costar d’aixecar el cap, però d
mica en mica tornava a la vida despré
d’haver viscut en el forat de la mort. El
nens havien perdut la figura de ser nen
només fets d’ossos. I les venes se’l
apagaven de color sota de la pel
ranquil·la. Anava pagant els lloguer
endarrerits, més que no pas amb el
diners que guanyava, amb els diners qu
estalviava,
perquè
sempre,
’hora de plegar,
eml’adroguer
deia, tingui.
Alguna
paperina d’arròs esmicolat, algun
paperina de cigrons petits. I deia qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
451/580
sempre tenia una mica més d
racionament del que havia de tenir. L
botiga no era com abans de la guerra
però era una bona botiga… i amb el
legums, per acompanyar-los, quei
algun retalló de començament de perni
o de cansalada, perquè els llegums n
estiguessin sols… Molta cosa. Molta
Per nosaltres no es pot explicar el qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ot allò era. Sortia amb les meve
paperines i pujava al pis corrent
sempre m’aturava a tocar les balances.
els
nens
m’esperaven
i
venien
a
rebre’
amb els ulls oberts, què portes? I posav
es paperines damunt de la taula i entr
ots triàvem els llegums i si eren llentie
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
452/580
sortien pedres, les feien botre per terr
després les guardaven. I quan feia bo,
a nit, pujàvem al terrat i ens assèiem
erra, jo al mig i un a cada banda, de l
mateixa manera que quan dormíem. I d
vegades, si el temps era calent, en
quedàvem adormits fins que la llum de
dia ens posava vermell davant dels ulls
ens despertava i corríem cap al pis am
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
els ulls mig tancats per no desvetllar-no
dormíem damunt d’una flassada perqu
no teníem ni un matalàs. I dormíem tot e
emps
que
faltava,
per
començar
un
altr
dia. Els nens no parlaven mai del se
pare, com si no hagués existit. I si a m
de vegades em venia al record, feia u
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
453/580
gran esforç per treure-me’l, perquè dui
un cansament tan gran a dintre que no e
pot explicar, i calia viure, i si pensav
massa el cervell em feia una mena d
mal com si el tingués podrit.
Quan ja feia una bona colla d
mesos que treballava a casa l’adrogue
de les veces, potser tretze, potse
quinze… al cap d’una colla de mesos d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
deixar-li la casa com una patena, tots el
mobles untats amb oli i vinagre mig
mig, i el cobrellit més blanc que le
dents,
i
les
fundes
de
les
butaques
i
de
sofà bugadejades i replanxades
’adroguer de les veces un dia em v
preguntar si els nens anaven a col·legi,
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
454/580
i vaig dir que, de moment, no. I un di
em va dir que, la primera vegada que h
vaig entrar a comprar veces, es va fixa
en mi i que també coneixia en Quime
un noi, va dir, que sempre es quedava a
carrer, amb les mans a les butxaques
mirant a totes bandes. Jo li vai
preguntar com el podia veure s
despatxava, i em va dir: que no record
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que tenia els sacs de les veces al carrer
encara que no els hi hagués tinguts
que no hagués hagut d’anar a buscar le
veces
a
fora,
també
l’hauria
vist,
perqu
va dir que tenia un mirall darrera de
aulell, posat d’una mena de manera pe
poder vigilar que ningú no el robés.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
455/580
que, amb aquest mirall, que podia fe
moure d’una banda a l’altra, veia el
sacs que tenia al carrer i si les criature
hi ficaven la mà i la treien plena. I em v
dir que no em sabés greu, però que e
dia que em va venir al darrera per dir
me si volia treballar a casa d’ell, em v
córrer al darrera perquè jo feia una car
que el va deixar encongit i va pensar qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
me’n passava alguna de molt grossa. I l
vaig dir que no em passava res. Qu
només em passava que havien matat e
Quimet
a
la
guerra
i
que
tot
era
difícil
va dir que ell també havia fet la guerra;
un any d’hospital. Que l’havien coll
mig desfet del camp de batalla i qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
456/580
’havien apedaçat com havien pogut
aleshores em va dir, vingui diumenge
es tres de la tarda. I va afegir que j
pensava que, gran com era, no em fari
angúnia d’estar sola amb ell, que ja fei
ant de temps que em coneixia.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
457/580
7/21/2019
XXXIX
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
aig tocar les balances i vaig acaba
de baixar. Era una tarda de diumeng
mig ennuvolada, però sense pluja, sens
sol i sense aire. Em costava una mica d
respirar, com els peixos quan els treue
del mar. L’adroguer m’havia dit que
entrés per la porteta del pati, que j
estaria oberta, com de costum, perqu
era de l’única porta que es podi
disposar
el diumenge.
es passaril
pas el temps
alçant No
i abaixant
persiana de ferro canaleta, si teni
visites. I no sé per què, tot i que l’anav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
458/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
459/580
vol i va dir que més valia callar perquè
si anava a queixar-se, potse
s’empiparien i li tirarien més coses. E
veia que s’havia afaitat de poc i s’havi
fet un tall petit vora de l’orella. A la
lum ennuvolada els foradets de l
verola semblaven més enfonsats a dintr
de la pell. Cada foradet rodó amb un
pell més nova, una mica més clara qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a pell que es té del néixer.
Em va dir si volia fer el favo
d’entrar. I em va fer passar endavant
em
feia
estrany
perquè,
sense
la
claro
que els altres dies venia de la botig
oberta, a través de la cortina d
canyetes, tot estava canviat i semblav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
460/580
una altra casa. Tenia el llum de
menjador encès. Era un llum que fei
mitja bola de porcellana, trabucad
avall, aguantada al sostre per si
cadenes de llautó. El serrell de la mitj
bola era fet de canonets de vidre blan
com la bola. De vegades, si algú corri
pel pis de sobre, topaven els uns am
els altres i feien musiqueta. I cap a
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
menjador vam anar i en el menjador en
vam asseure.
—Vol galetes?
Em
va
posar
davant
dels
ulls
un
launa quadrada, plena fins a dalt de to
de sostres i sostres de galetes d
vainilla, i amb la mà la vaig apartar i l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
461/580
vaig dir que moltes gràcies, però que n
enia gens de gana. Em va preguntar pel
nens i mentre enraonava i tornava le
galetes al bufet, d’on les havia tretes, e
vaig adonar que tot el que feia i tot e
que deia li costava molt de fer i de dir,
em va semblar com ara una petxina am
a closca trencada, que no és altra cos
que un gran abandonament. Em va di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que el dispensés de donar-me la feina d
fer-m’hi anar el diumenge, qu
segurament era el dia que jo necessitav
més
estar
a
casa
per
endreçar
les
meve
coses i per tenir la companyia dels nens
en aquell punt, en el pis de dalt es va
sentir corredisses i els canonets del llu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
462/580
van fer dring, dring… Tots dos vam
mirar el llum que ballava i quan el
canonets van callar li vaig dir qu
digués el que em volia dir si de cas teni
alguna cosa per dir-me. I em va dir qu
era molt difícil. I va posar les man
damunt de la taula i va lligar els dit
d’una mà amb els dits de l’altra i qua
els va tenir ben lligats i fort, amb el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
nusos dels dits que se li feien blancs, v
dir que estava molt amoïnat. Que, el
era una persona de vida senzilla, sempr
allí,
tancat,
endreçant
la
botiga
sens
parar, feinejant, netejant, vigilant el
sacs del dipòsit i que les rates no el
roseguessin, perquè una vegada una rat
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
463/580
i va fer niu a dintre d’un feix de fregall
la rata s’havia embrutat en els fregall
ell no se’n va adonar, tot i que v
poder matar la rata i la cria, i va posa
els fregalls a la venda. I una minyona
que li feia molt bona cara, però que a el
no li agradava gens, va comprar do
fregalls i al cap d’una mica va venir l
senyora de la minyona amb la minyona
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
i van fer quatre crits desagradable
perquè li van dir que semblava mentid
que fos tan deixat de vendre fregalls
fregalls
que
havien
de
rentar
plats,
amb
brutícia de rata entremig. I que això del
fregalls només era un detall pe
demostrar-me si calia anar amb compt
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
464/580
que les rates que sortien de l
claveguera no vinguessin del pati. Va di
que tenia una vida poc divertida, que n
era una vida per oferir com si fos un
gran cosa, només de cara al treball i
fer racó per la vellesa. Va dir que
pensava molt en la vellesa i que voli
ser un vell respectat i que els vell
només se’ls respecta si tenen per viure
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Va dir que no era pas un home que l
agradés privar-se del que és necessar
però que pensava molt en la vellesa
que
no
es
volia
trobar,
quan
no
tingué
ni dents ni cabells, ni esma a les came
ni força per posar-se les sabates, haven
d’anar a trucar a la porta d’un asil
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
465/580
acabar asilat, després d’una vid
dedicada al treball de cada dia i a l
luita. Va deslligar els dits i aleshore
va ficar-ne dos a dintre del gerro qu
apava la taca de tinta, i d’entre le
roses vermelles i les margarides v
reure un pessiguet de molsa i va dir
sense mirar-me, que sempre pensav
molt en mi i en els meus fills i que el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
creia en el destí de les persones… i qu
si m’havia dit que hi anés diumenge er
per poder parlar amb calma, perqu
m’havia
de
demanar
una
cosa,
que
n
sabia com començar a demanar-me-la
més que res perquè no sabia com me l
prendria. I van tornar a córrer pel pis
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
466/580
altra vegada la musiqueta i ell va dir
mentre no ens enfonsin el sostre… I v
dir-ho com si jo també formés part de l
casa… I va dir que era un home sol. U
home tot sol: ni pares ni família de ca
mena. Sol com la pluja que vola. I qu
era de bona fe i que sobretot no e
prengués malament el que volia dir
me… I volia dir-me que era un home so
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que no sabia viure sol… I va estar un
bona estona callat i va dir aixecant e
cap i mirant-me fort: em voldria casar
peròI no
puc
fundar
una
família…
va clavar un cop de mà a la taul
amb tota la seva força. Això va dir: qu
no podia fundar una família i que e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
467/580
volia casar. I anava fent una bolet
verda amb la molsa que havia tret de
gerro de llautó. Es va aixecar i es v
posar de cara a la japonesa, i després e
va girar i es va tornar a asseure, i mentr
s’asseia, quan encara no estava be
assegut, va preguntar:
—Es voldria casar amb mi?
Ja me la temia, però tot i que me l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
emia i que la veia venir, em vaig queda
molt parada i sense acabar-h
d’entendre.
—Sóc
lliure
i
vostè
és
lliure
i
j
necessito companyia i els seus fill
necessiten un costat…
Es va alçar més nerviós que jo i v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
468/580
ravessar la japonesa dues o tre
vegades entrant i sortint del menjador
entrant i sortint… I tornant-se a asseur
va dir-me que no em podia pensar d
quina mena de bondat ell era bo. Que n
sabia quina mena de bona persona er
ell. I que em tenia afecte de sempre, d
quan hi anava a comprar veces i em vei
sortir carregada que amb prou feines s
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
es podia dur.
—I penso que està sola i amb el
nens tancats i sols mentre treballa i j
podria
posar
ordre
a
tot
això…
Si
no
l
agrada, faci com si no li hagués parlat…
Però he d’afegir que no puc fundar un
família, perquè per culpa de la guerr
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
469/580
sóc inútil del mig i, amb vostè, ja e
robo una família feta. I no vull enganya
ningú, va dir, Natàlia.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
470/580
7/21/2019
XL
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
aig pujar al pis com una mosca balb
, tot i que no volia anar-hi i tot i que n
volia dir res a ningú, a les deu no e
vaig poder aguantar més: vaig agafar el
nens i me’n vaig anar volant a casa l
senyora Enriqueta, que ja es pentinav
per ficar-se al llit. Vaig posar els nen
davant el quadro de les llagostes i el
vaig dir que les miressin i amb l
senyora
ens què
vamemtancar
a l
cuina. LiEnriqueta
vaig explicar
passava
i vaig dir que em semblava que h
havia entès, però que em semblava qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
471/580
no ho havia acabat d’entendre. I ella e
va dir, el devien esguerrar a la guerra
és ben bé el que et penses i per això e
vol casar amb tu, perquè amb tu ja e
roba amb una família feta, i molt
homes, sense família, són com un
ampolla buida navegant damunt del mar
—I com ho dic als nens?
—Els ho dius de seguida que a ell l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
hagis dit que sí, i com una cosa de le
més naturals que corren. I què saben…
Vaig estar uns quants dies rumiant
el
dia
que
em
vaig
decidir,
despré
d’haver sospesat molt el pro i el contra
vaig dir a l’adroguer que sí, que en
casaríem; li vaig dir que havia trigat
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
472/580
dir-li-ho perquè m’havia agafat d
sorpresa i com més temps passava mé
a sorpresa anava creixent i que em feie
respecte els nens, que eren més gran
dels anys que tenien, perquè la guerra
a gana els havien fet créixe
’enteniment més aviat. Em va agafar un
mà, i la mà d’ell tremolava, i em va di
que no em podia pensar quin jardí l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
acabava de posar a dintre. I vaig anar
fer la feina. Em vaig quedar plantad
damunt de les rajoles tacades de sol, a
peu
del
balcó.
Del
presseguer
va
fugi
una ombra, i era un ocell. I damunt de
pati, venint de les galeries, va caure u
nuvolet de pols. A la sala de le
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
473/580
campanes de vidre vaig trobar un
eranyina. S’havia fet de campana
campana. Sortia del peu, que era d
fusta, passava per la punxa del cargol
anava a parar al peu de fusta de l’altr
campana. I vaig mirar tot allò que seri
a meva casa. I se’m va fer un nus a
coll. Perquè d’ençà que havia dit que s
m’havien vingut ganes de dir que no. N
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
m’agradava res: ni la botiga ni e
passadís com un budell fosc ni allò d
es rates que venien de la claveguera. A
migdia
ho
vaig
dir
als
nens.
N
precisament que em casava, sinó qu
viuríem en una altra casa i que un senyo
molt bona persona es cuidaria de fer-lo
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
474/580
anar a col·legi. Ni l’un ni l’altre no va
dir mitja paraula, tot i que em penso qu
em van entendre. S’havien acostumat
no parlar i els ulls se’ls havien fe
ristos.
I al cap de tres mesos d’aquel
diumenge, un dematí, d’hora, ens va
casar amb l’Antoni que des d’aquell di
va ser l’Antoni-pare i el meu fil
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’Antoni-fill, fins que vam trobar l
manera de dir-li Toni.
Però abans de casar-nos ell va fe
arreglar
aquella
casa.
Vaig
dir
que
voli
lits de llautó pels nens i vaig tenir llit
de llautó, com el que jo havia tingut d
noia i que m’havia hagut de vendre. Vai
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
475/580
dir que volia cuina penjada i vaig teni
cuina penjada. Vaig dir que volia
cobretaula sense taca de tinta i vaig teni
cobretaula sense taca de tinta. I un dia l
vaig dir que jo encara que fos pobra er
delicada de sentiments i que mé
m’estimaria no portar a la casa nova n
una trista cosa de la casa vella: ni roba
tot ho vam tenir nou i quan li vaig di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que encara que fos pobra era delicad
de sentiments, va contestar que, ell, er
com jo. I va dir la veritat.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
476/580
7/21/2019
XLI
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I
els nens van començar a estudiar
cadascú a la seva habitació am
finestra, amb llit daurat, amb cobrell
blanc, amb edredó groc a l’hivern, am
auleta de fusta clara i la seva butaqueta
L’endemà mateix de casats, l’Antoni em
va dir que no em volia veure ni cin
minuts més netejant, que busqués don
de fer feines pels dematins i per le
ardesnoi s’havia
que si volia
Que
casat minyona,
per fer-meminyona
rentar l
roba sinó que s’havia casat per teni
família, com m’havia dit, i que voli
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
477/580
veure la seva família contenta. Teníem
de tot. Roba, plats, coberts, i sab
d’olor. I com que els dormitoris ere
gelats a l’hivern i freds els altres mesos
fora del ple estiu dormíem, tots, am
peücs.
La senyora Enriqueta em venia
veure i la primera vegada, tornem-h
burxant-me perquè li expliqués la mev
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
nit de nuvis i quina cara havíem fe
sense poder-la fer. I reia. Els primer
emps ens assèiem una al costat d
’altra
al
sofà
amb
funda,
però
mé
endavant ens assèiem cadascuna en un
butaca perquè ella deia que el sof
s’enfonsava massa i se li clavava un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
478/580
barnilla de la cotilla sota el braç. Sei
amb les cames posades d’una maner
molt estranya: els peus junts i els genoll
separats, molt dreta, amb la boca de rap
el nas de paperina al capdamunt de to
d’ella mateixa. Li vaig ensenyar tot e
que tenia, la roba de dur i la roba d
casa, i va dir que era impossible que l
botiga donés per tant, que l’Antoni devi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
enir diners, i jo li vaig dir que no h
sabia. I el paravent la va deixar mo
parada. Quin acudit, va dir. I quan l
vaig
dir
que
tenia
dona
de
fer
feines
e
va dir que ben bé que m’ho mereixia. L
vaig dir que es deia Rosa i, de vegades
a senyora Enriqueta venia més d’hor
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
479/580
per poder veure la Rosa, sobretot el di
que la Rosa planxava, que sempr
planxava a la sala del sofà amb funda
per mirar-la planxar. Quan se n’anav
sortia per la botiga i l’Antoni, des de
primer dia, cada vegada li donava u
paquet de galetes, petit, i així se la v
fer seva, tant, que quan venia nomé
parlava de l’Antoni i se’l mirava am
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
més enamorament que si fos una cos
seva.
Un dia vam caçar una rata mo
petita.
La
vam
trobar
caçada
u
començament de tarda. Me’n vai
adonar jo. Els vaig cridar i tots va
sortir al pati. L’havia caçada una rater
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
480/580
d’aquelles que es disparen i l’havi
rinxada ben bé pel mig. I l’havi
rebentada i li sortia una mica de budel
barrejat amb sang i pel foradet de bai
de tot li sortia el morret d’una rateta de
néixer. Tot era molt fi: el color, els dits
de les manetes i la blancor del pèl de l
panxeta que no era ben bé blanc per
que ho semblava perquè era d’un colo
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
gris bastant més clar que l’altra part de
cos. Tenia tres mosques vironere
encastades a la sang; quan ens hi va
acostar
una
va
volar
com
si
s’hagué
espantat molt, però de seguida va torna
amb les altres. Eren ben negres tote
res, amb aigües blaves i vermelles co
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
481/580
el dimoni que explicava en Quimet,
s’atipaven de bestia morta com deia e
Quimet que feia el dimoni quan anava d
mosca. Però tenien la cara negra i e
Quimet m’havia dit que el dimon
encara que anés de mosca vironera
enia la cara encesa de flames. I le
mans. Perquè no se’l confongués amb le
vironeres de debò. I l’Antoni, quan v
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
veure que estàvem tan encantats, v
agafar trampa i rata d’una revolada i v
sortir al carrer i ho va llençar tot plega
al forat
de
la
claveguera.
Els nens estaven molt de l’Anton
anta por que jo havia tingut que no e
poguessin veure. Sobretot el ne
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
482/580
n’estava molt. La nena ja era una altr
cosa: era més despresa. Però el ne
quan no tenia feina amb l’estudia
sempre anava davant i darrera d
’Antoni i si l’Antoni li manava de fe
alguna cosa, la feia content. I si l’Anton
legia el diari en havent sopat, el nen s
i anava acostant i, amb l’excusa d
legir el diari, se li arraconava.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
483/580
7/21/2019
XLII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
ivia tancada a casa. El carrer em fei
por. Així que treia el nas a fora
m’esverava la gent, els automòbils, el
autobusos, les motos… Tenia el co
petit. Només estava bé a casa. De mic
en mica, tot i que em costava, m’anav
fent la casa meva, les coses meves. L
fosca i la llum. Sabia les clarors del di
sabia on queien les taques de sol qu
entraven
pel eren
balcó llargues,
del dormitori
sala: quan
quani de
erel
curtes. I els nens van fer la primer
comunió. Tots vam estrenar vestit. L
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
484/580
senyora Enriqueta va venir a ajudar-m
a vestir la nena. Mentre jo la fregava d
dalt a baix amb aigua de colònia, vai
dir, miri, que dreta… i la senyor
Enriqueta va dir, se li podria ressegui
’esquena amb una gota d’oli. I li va
posar el vestit i el vel i la senyor
Enriqueta amb la boca plena d’agulle
de picar li anava enganxant vel i coron
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
als cabells. La Rita, un cop vestida
semblava una nina. Vam fer la festa a
casa i acabada la festa vaig entrar a
dormitori
de
la
nena
i
la
vaig
ajudar
despullar-se i, mentre plegava el
enagos damunt del llit, la nena va di
que una amiga seva del col·legi qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
485/580
ambé havia fet la primera comuni
aquell matí tenia el seu pare que s
n’havia anat a la guerra, que havien d
que era mort i que feia dos dies el
havia tornat, molt malalt, però viu; i qu
si no n’havien sabut res és perquè havi
estat tancat en un presidi, molt lluny
sense que li deixessin escriure cartes…
em vaig girar a poc a poc i vaig veur
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que la nena em mirava i mentre e
mirava em vaig adonar que havia fet u
canvi gros en tot aquell temps en què j
luitava
per
acostumar-me
a
la
vid
nova. La Rita era en Quimet. Els ulls d
mico i aquella mena de cosa que no e
podia explicar què era però que anav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
486/580
ota de cara a fer patir. I ja va comença
’angúnia i el dormir malament i el n
dormir i el no viure.
Si en Quimet no era mort, tornaria
Qui em podia dir que l’havia vist mort
ingú. És veritat que el rellotge qu
m’havien dut era el seu, però potse
havia passat a unes altres mans i all
que havia fet creure que era mort havi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
estat trobar el rellotge en un braç qu
potser no era el braç d’en Quimet. O s
era viu com el pare de l’amiga de l
Rita
i
tornava
malalt
i
em
trobav
casada amb l’adroguer de les veces
omés pensava en això. Quan els nen
no eren a casa i l’Antoni despatxava a l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
487/580
botiga, anava amunt i avall del passadí
com si l’haguessin fet especial per m
ota sola molt abans de saber que e
necessitaria per anar amunt i avall: de
balcó de la sala a la japonesa de
menjador, de la japonesa al balcó de l
sala. Entrava al dormitori del nen
Paret. Entrava al recambró magatzem
Paret. Tot eren parets i passadís
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
canyetes amb japonesa. Parets i parets
passadís i parets i passadís i jo amunt
avall rumiant la mostra i de tant en tan
cap
a
una
habitació
dels
nens,
fen
martell; i cap a l’altra i altra vegad
martell i amunt i avall i parets. I obrir
ancar calaixos. Quan la dona de fe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
488/580
feines havia acabat de rentar els plats
se n’anava i deia, melosa: fins demà
senyora Natàlia, jo entrava a la cuina.
paret. I l’aixeta. I obria l’aixeta nomé
un rajolí i amb un dit tallava el rajol
d’una banda a l’altra, com el bastone
que neteja el vidre dels autos quan plou
mitja hora, tres quarts, una hora… sens
saber, a l’últim, ni què feia. Fins que e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
braç se m’adoloria i això em distreia d
veure en Quimet arribar de voltar món
potser acabat de sortir d’una presó, d
dret
a
casa
seva,
pujant
al
pis.
I
al
pis
h
robaria unes altres persones i baixaria
preguntar a l’adroguer de sota què havi
passat, i l’adroguer de sota li diria qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
489/580
m’havia casat amb l’adroguer de le
veces perquè ens havíem pensat qu
havia mort a la guerra i en Quimet e
presentaria i ho cremaria tot. I ell qu
havia fet la guerra es trobaria sense pis
sense dona i sense fills. Sortit de presó
Malalt com mai, vindria… Perquè j
sempre m’ho creia, quan em deia qu
estava malalt. I si una mica de vent fei
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
moure les canyetes de la japonesa i j
estava d’esquena a les canyetes, e
girava amb el cor petit i cansat pensan
que
ja
el
tenia
allí.
I
ja
li
podria
anar
a
darrera explicant-li que res, que nomé
havia estat casada amb ell… del parel
de nates no me n’aixecaria. I aquesta po
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
490/580
em va durar dos o tres anys. Potser més
potser menys, perquè hi ha coses qu
s’esborren… i la senyora Enriqueta v
agafar el vici de parlar d’en Quimet aix
que estàvem soles, te’n recordes qua
s’enduia el nen amb la moto? I el que v
dir quan va néixer el nen i el que va di
quan va néixer la Rita i el que va di
quan et va dir Colometa? Te’n recordes
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Te’n recordes?
Vaig haver de sortir de casa pe
força perquè ni dormia ni menjava
Havia
de
passejar.
M’havia
d
distreure. Tothom em deia que m’havi
de tocar l’aire. Perquè vivia com s
visqués tancada en una presó… E
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
491/580
primer dia que vaig sortir amb la Rit
després de tant de temps de no sortir
’olor del carrer em va marejar. Vam
anar a mirar aparadors al carrer Gran
Hi vam arribar caminant molt a poc
poc i quan hi vam ser la Rita em v
mirar i em va dir que tenia els ull
espantats. I li vaig dir que tenia manies
vam mirar aparadors i tot tant m
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
feia… I la Rita va voler travessar, qua
vam arribar al capdavall, per pujar pe
’altra banda. I quan tenia el peu posa
damunt
la
pedra
del
cantell
de
l’acera
ot el món se’m va ennuvolar i vai
veure els llums blaus, almenys un
dotzena ben bona, com un mar de taque
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
492/580
blaves que se’m gronxés davant. I vai
caure. I em van haver d’acompanyar
casa. A la nit, quan ja em trobava mé
bé, mentre sopàvem, la Rita va dir, no s
com ho farem, perquè quan ha d
ravessar el carrer es desmaia. I va di
que se m’esveraven els ulls. I tots va
dir que en tenia la culpa tant de temps d
viure tancada a casa, però que de mic
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
en mica havia d’esforçar-me i sortir.
vaig sortir, però per altres bandes. I, tot
sola, vaig anar pels parcs…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
493/580
7/21/2019
XLIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
aig veure caure moltes fulles i vai
veure néixer molts brots. Un dia, mentr
dinàvem, la Rita va i diu que vo
aprendre idiomes i només idiomes, pe
poder ser empleada d’aviació. De le
que van en els avions i ajuden el
passatgers a lligar-se el cinturó perqu
no fugin enlaire i els porten licors i el
posen un coixí darrera del cap.
’Antoni,
la primera
paraula que,
de laaban
Rita
sí.
A la nita vaig
dir a l’Antoni
de dir sí, havíem d’haver parlat ell i jo
pensar si estava bé anar amb avió i v
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
494/580
dir que potser hauria estat una bona cos
parlar-ne abans, però que si la Rit
s’havia ficat al cap de volar, no e
rauríem res de fer-li les mi
advertències. Em va dir que, als joves
se’ls ha de deixar tranquils, perqu
saben més que no pas els vells, qu
caminen a recules com els crancs. I v
dir que feia molt de temps qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
necessitava dir-me una cosa, que s
encara no me l’havia dit era perquè j
semblava una persona amb poques gane
d’enraonar
i
amb
d’escoltar, però que
conversa per això
necessitava dir-me que
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
poques
gane
ja que fèiem
de la Rita
mai de la vid
495/580
no havia estat tan feliç com d’ençà qu
ens tenia tots tres a casa, i que m’havi
de dir gràcies perquè amb la felicita
que duia a sobre tenia sort i les coses l
anaven bé encara que les coses no fossi
com abans. I que tots els diners que teni
eren per nosaltres. I es va adormir.
I jo no sabia si estava adormida o s
estava desperta, però veia els coloms
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Com abans, els veia. Tot era igual: e
colomar pintat de blau fosc, el
covadors plens a vessar d’espart, e
errat
amb
els
filferros
que
s’anave
rovellant perquè no hi podia estendre l
roba, la trapa, els coloms fent l
processó de la galeria al balcó de
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
496/580
carrer després de travessar tot el pis
passa menuda… Tot era igual, però to
era bonic. Eren uns coloms que n
empastifaven, que no s’espuçaven, qu
només volaven aire amunt com àngels d
Déu. Fugien com un crit de llum i d’ale
per damunt dels terrats… Els petits j
naixien coberts de ploma, sense venes
sense canons al coll tan trist, amb el cap
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
el bec a la mida del cos. I els pares n
els abocaven menjar a dintre amb aquel
desfici enfebrat i els petits n
’entomaven
amb
crits
desesperats.
I
s
queia un ou covat a terra no pudia. Jo el
cuidava, els posava espart nou. L’aigu
dels abeuradors no s’enterbolia ni qua
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
497/580
feia calor…
I l’endemà ho vaig explicar a un
senyora que es va asseure al meu costa
en el banc d’un parc, de cara a les roses
Li vaig explicar que havia tingu
quaranta coloms… quaranta parelles d
coloms: vuitanta… De tota mena
Coloms corbata de seda i coloms am
es plomes pentinades enlaire qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
semblaven nascuts al país de tot a
revés… De bútxeres, de cua de paó…
de blancs, de rossos, de negres, d
clapats…
amb
caputxa,
am
mantellina… amb un giravolt de plome
del cap al bec que els tapava els ulls…
amb llunetes de color de cafè amb llet…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
498/580
Tots vivien en una torre feta expressa
s’hi pujava per una rampa fent cargol
a rampa a la banda de fora teni
finestretes estretes i llargues i, a l
banda de dintre, al peu de cad
finestreta, hi havia un covador amb u
colom covant. I el que s’esperava pe
rellevar-lo estava a l’ampit de l
finestreta i, si un mirava la torre d’u
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ros lluny, era com una gran columna tot
coberta de coloms que haurien pogut se
de pedra però que eren de debò. I ma
no
arrencaven
el
vol
de
les
finestres
sinó des de dalt de tot de la torre i d’all
sortien com una corona de plomes
becs, però amb la guerra hi havia caigu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
499/580
una bomba i tot s’havia acabat.
Aquella senyora es veu que ho v
explicar a una altra. I aquella a una altra
totes s’ho anaven dient a cau d’orella
quan veien que m’acostava sempre n’h
havia alguna que avisava les altres: j
ve la senyora dels coloms. I de vegade
alguna que encara no sabia la històri
preguntava: ila guerra els hi va matar?
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
una altra deia a la seva veïna de banc:
diu que sempre hi pensa… I una altr
explicava a les que no ho sabien, el se
marit
li
va
fer
fer
una
torre
express
perquè pogués omplir-la de coloms
semblava un núvol de glòria… I qua
parlaven de mi tal com es pensaven qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
500/580
era, deien: s’enyora dels coloms
s’enyora dels coloms la senyora del
coloms que només viu enyorada del
coloms i de la torre amb finestretes fin
a dalt de tot…
I per anar als parcs fugia del
carrers on passaven massa automòbil
perquè em marejava i de vegades fei
una gran volta per anar-hi, per pode
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
passar per carrers tranquils. I per anar
cada parc tenia dos o tres camins perqu
no fos massa ensopit sempre el matei
camí.
I
m’aturava
davant
de
les
case
que m’agradaven i me les mirava bé
n’hi havia que, tancant els ulls, me le
sabia de memòria. I si veia una finestr
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
501/580
oberta i a dintre no hi havia ningú
mirava a dintre. I mentre caminav
pensava, a veure si la finestra amb e
piano negre estarà oberta, o a veure s
estarà oberta l’entrada amb el llum d
es candeles, o a veure sí el porter d
’entrada de marbre blanc tindrà el
estos de les fulles al carrer per regar
os, o a veure si la torre amb el jardí a
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
davant i el sortidor amb rajoleta blav
indrà el ruixador engegat… Però el
dies que plovia em quedava a casa i n
m’hi
sabia
estar
i
a
l’últim
també
vai
sortir els dies de pluja i el parc era bui
de senyores i jo duia un diari i si plovi
només xim-xim, posava el diari estè
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
502/580
damunt del banc i m’asseia amb e
paraigua obert i mirava de quina maner
a pluja decantava les fulles
esbadellava o tancava les flors…
ornava a casa i alguna vegada m’havi
arreplegat un xàfec fort, però no em fei
res, encara m’agradava; no tenia ca
pressa a tornar i si aquell dia em tocav
passar per l’entrada de marbre amb el
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
estos de les fulles verdes al carre
perquè tornessin la pluja, sempr
m’aturava a mirar-les una estona i sabi
es
fulles
que
tenia
cada
test
i
sabia
le
que els tallaven quan sortien les noves.
anava per carrers deserts i vivia a poc
poc… I de tant anar d’una flonjor a un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
503/580
altra, em vaig tornar com una figa-flor
ot em feia plorar. I sempre duia u
mocadoret a dintre la màniga.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
504/580
7/21/2019
XLIV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
U
n vespre, quan el noi se n’anava cap
al seu dormitori, l’Antoni li va dir qu
no se n’anés, que segués una estona amb
nosaltres, que li agradaria parlar amb
ell. Jo ja havia desparat la taula i j
enia el cobretaula posat i al mig e
gerro de les senyores amb els vels i le
cabelleres, amb les flors que ja fei
emps que havia canviat perquè les rose
les margarides
s’havien
descolorit
empastifat
i en comptes
d’aquelles
flor
hi tenia tulipes i branques d’ametller
L’Antoni va dir al noi que li agradaria
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
505/580
saber si havia pensat què volia fer qua
seria gran, que potser, com que er
estudiós i seguia jsé els estudis, l
agradaria seguir carrera i que comencé
a rumiar quina carrera li agradari
seguir. Que s’ho rumiés amb calma, qu
no li contestés a l’acte, que tenia temp
de sobres. El noi l’escoltava amb el
ulls baixos i quan l’Antoni va para
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’enraonar, va alçar el cap, de prime
em va mirar a mi i després va mira
’Antoni, i va dir que no havia de rumia
res
perquè
havia
fet
la
tria
ja
feia
temps
Va dir que ell no tenia ganes de segui
carrera, que els estudis que feia els fei
per saber algunes de les coses que s’ha
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
506/580
de saber, perquè és necessari fer estudi
que estava molt content de fer-los
perquè el polien, però que ell er
pràctic i que no es volia moure de casa
que tot el que li demanava era que e
deixés ser adroguer com ell perquè, v
dir, vostè cada dia es farà més gran
necessitarà més que l’ajudin. L’Anton
havia agafat una mica de molsa i fei
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
boleta. I li va dir, t’he de fer un
reflexió: fer d’adroguer és una feina pe
no morir-se de gana. Però és una fein
de poc
lluïment.
I encara va dir, i vinga pastar l
boleta de molsa, que potser deia el qu
deia per fer-lo content a ell i que donav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
507/580
a conversa per oberta i no per tancada
que el deixava pensar-s’hi tant co
volgués. No volia que el dia de dem
s’hagués de penedir d’haver-se lliga
per unes paraules dites per dona
satisfacció. I que ell, l’Antoni, j
s’havia adonat que ell, el meu fill, era u
noi amb el cap prou clar per poder-n
fer el que volgués. El noi tenia els llavi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
estrets tota l’estona quan no parlava
dues arrugues llargues entre cella
cella: de tossut. I va dir que sabia mo
bé
el
que
deia
i
el
que
feia
i
perquè
h
deia i perquè ho feia. I ho va di
almenys dues vegades i a l’últim v
explotar, ell, que era tan obedient
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
508/580
recollit. Va explotar i abans d’explota
va agafar una mica de molsa, nerviós,
va fer sotraguejar totes les flors i ja ere
dos a fer boleta. I va dir que si triava d
ser adroguer era perquè volia ajudar-lo
continuar el que ell feia i fer anar l
botiga endavant perquè, a ell, aquell
botiga li agradava. Va dir bona nit de
pressa i se’n va anar cap al se
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
dormitori. I quan anàvem cap a dormir
passadís avall, l’un darrera l’altre
’Antoni anava dient com si no s’h
sabés
acabar,
no
m’ho
mereixo…
no
m’ho mereixo… però encara va dir qu
creia que el noi feia un disbarat i qu
per ell hauria estat un orgull veure’
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
509/580
metge o arquitecte i pensar que gaireb
i havia sortit de les seves mans.
Sempre ens despullàvem darrera de
paravent per poder tenir el dormitor
sense roba esbarriada per les cadire
ota la nit. Darrera del paravent hi havi
el tamboret per descalçar-nos, i u
penjador. L’Antoni sortia amb el pijama
posat i jo, abans o després d’ell, e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
sortia amb la camisa de dormir posada
ot cordant-me els botonets fins al coll
els botonets de cada puny. L’Antoni, a
principi,
em
va
explicar
que
el
costu
de despullar-se darrera del paravent l
venia de la seva mare. La tela de
paravent, arrugada de dalt a baix
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
510/580
aguantada amb barretes de llautó pe
poder-la treure i rentar, era blau cel tot
sembrada de margarides blanques co
si les hi haguessin llençades.
Les nits que tenia el son prim, per
que dormia, em despertava el prime
carro que anava cap a la plaça i e
levava a beure aigua i quan havia begut
escoltava els nens si dormien bé, i co
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que no sabia què fer, travessava l
aponesa i corria per la botiga. Ficava l
mà a dins dels sacs de gra. En el de bla
de
moro
més
que
no
pas
en
els
altre
perquè era el que quedava més a prop
del menjador. Ficava la mà a dins i trei
un grapat de granets grocs amb el morre
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
511/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
512/580
distreta així, de vegades pensava qu
després de tots aquells anys en Quime
era mort i ben mort, ell, que havia esta
com l’argent viu, fent plànols de moble
sota el serrell del llum del menjador d
color de maduixa… i pensava que n
sabia on havia mort ni si l’havie
enterrat, tan lluny… ni si encara s’estav
damunt de la terra i de l’herba seca de
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
desert d’Aragó amb els ossos al vent;
que el vent els colgava de pols, for
dels de les barnilles de les costelle
com
una
gàbia
buida
fent
bomba
qu
havia estat plena de pulmó de color d
rosa amb forats que anaven lluny
bestioles. I les barnilles hi eren tote
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
513/580
fora d’una que era jo i quan vai
rencar-me de la gàbia de barnilles, d
seguida vaig collir una floreta blava i l
vaig desfullar i les fulles queie
giravoltant d’enlaire com els granets de
blat de moro. I totes les flors ere
blaves, de color d’aigua de riu i de ma
de font, i totes les fulles dels arbre
eren verdes com la serp que vivi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
amagada i amb una poma a la boca d
calaix. I quan vaig collir la flor i la vai
desfullar Adam va picar-me la mà, no
emboliquem!
I
la
serp
no
podia
riur
perquè havia d’aguantar la poma i e
seguia d’amagat… I m’entornava
dormir i apagava el llum de la cuina i e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
514/580
carro ja havia passat feia estona i venie
mes carros i camions, tots avall, aval
avall… i de vegades el rodar de tante
rodes se m’enduia el pensament i e
ornava adormir…
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
515/580
7/21/2019
XLV
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
H
i ha un jove que vol parlar am
u, va dir l’Antoni en el punt d’entrar
a sala. La Rosa planxava i jo seia en e
sofà amb funda. Va afegir que el jove l
havia anat a dir una cosa però que ell l
havia dit que s’esperés un momen
perquè era a mi que m’havia de di
aquella cosa. Em va semblar una mic
estrany. Vaig dir a la Rosa que tornava
de
Està albé,menjador
senyora Natàlia
Vaigseguida.
anar cap
bastan
encuriosida i pel passadís l’Antoni e
va dir que el jove que em volia veur
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
516/580
era el jove que feia més goig de tot e
barri. Vaig arribar al menjador amb le
cames segades i al menjador hi havi
’amo del bar de la cantonada, que er
gairebé nou perquè només feia dos any
que havia comprat el bar. L’amo del bar
enia raó l’Antoni, feia goig: molt be
plantat i amb els cabells negres com al
de merlot. I molt simpàtic. De seguid
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que em va veure em va dir que ell estav
muntat a l’antiga. Li vaig dir que segué
ens vam asseure. L’Antoni va deixar
nos
i
el
noi
va
començar
a
enraonar.
Va
dir que tenia un vici, la feina. Sóc mol
reballador. Va dir que el restaurant bar
i permetia de viure i d’estalviar, tot
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
517/580
que l’època era dolenta, i que l’an
vinent compraria la botiga del sabone
que tenia al costat del bar, que ja fei
emps que estaven en tractes, i que fari
una ampliació del bar i de la sala d
festes. Que amb aquesta ampliaci
guanyaria prou per poder-se comprar, a
cap de tres o quatre anys, una caseta
Cadaqués, a la vora d’on vivien els seu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
pares, perquè si es casava volia que l
seva dona pogués passar bons estius a l
vora del mar que, per ell, era una de le
coses
més
boniques
del
món.
—Sóc fill d’uns pares molt units,
casa meva només hi he vist alegria
benestar; i vull, si em caso, que la mev
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
518/580
dona pugui dir el que diu la meva mar
del meu pare, que tota a vida només li h
sentit a dir: quina sort, el dia que el vai
opar!
Jo l’escoltava sense badar boc
perquè el noi sembava un molí engegat,
a veure on aniria a parar. I quan v
callar, va callar. I esperant, esperant, va
passar una bona estona fins que a l’últi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
davant d’aquell gran aturament li vai
dir, vostè dirà…
I ja hi vam ser. La Rita.
—Cada
vegada
que
la
veig
passar
é
com si veiés passar una flor. I vinc
demanar-la.
Em vaig aixecar i vaig treure el cap
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
519/580
per entre les canyetes i vaig crida
’Antoni i quan va venir i l’anava
posar al corrent em va dir que ja h
estava i també es va asseure. Jo vaig di
que la Rita no m’havia parlat de res
que havia d’esperar que la meva filla e
digués alguna cosa. I ell va dir, digui’m
Vicenç. I va afegir que la Rita no en
sabia res. Li vaig dir que el primer qu
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
havia de fer era parlar amb la Rita, per
que havia de pensar que la Rita era mo
oveneta. Ell va dir que no li feia re
que
fos
joveneta,
que
ja
s’esperaria
s
ella es volia esperar, però que ell estav
disposa a casar-se l’endemà mateix,
que no havia de parlar amb ella, qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
520/580
estava muntat a l’antiga i que no gosaria
que li parléssim nosaltres i a veure ell
què hi deia. Demanin imformes meus, s
els sembla. Li vaig dir que parlaria amb
a Rita, però que la meva filla tenia u
mal geni i que potser, d’aquella manera
no arribaríem enlloc. Tal dit tal fet
Quan la Rita va tornar a casa li vaig di
que el noi del bar havia vingut
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
demanar-la per casar-se. Em va mirar
en comptes de dir alguna cosa se’n v
anar a la seva habitació a deixar el
libres
i
després
a
la
cuina
a
rentar-s
es mans i va tornar i va dir: vostè e
pensa que tinc ganes de casar-me
d’enterrar-me i ser la senyora de
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
521/580
cafeter de la cantonada?
Es va asseure al menjador, es v
pentinar els cabells enrera amb dos cop
de mà i va mirar-me, i els ulls li reien
ot d’una es va posar a riure gaireb
sense poder dir ni una paraula i de tan
en tant, quan podia, deia: no faci aquest
cara…
I em va encomanar el riure i sens
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
saber de què reia jo també em vai
posar a riure i rèiem fort i va veni
’Antoni i va apartar les canyetes am
dues
mans
i
sense
entrar
al
menjador
v
reure el cap per entre les canyetes i v
dir, de què rieu? I de veure’l allí no en
podíem aguantar el riure i a l’últim l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
522/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
523/580
7/21/2019
XLVI
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
V
a tornar en Vicenç, cridat pe
’Antoni, i li vaig dir, la Rita és rebeca
va a la seva; que em sabia molt de greu
ell va dir, vostès em volen? Li vam di
que sí i ell va dir molt formal, la Rit
serà meva.
Van ploure flors i una invitació pe
un sopar al bar. En Toni anava a favo
de la Rita i deia que tot plegat no l
agradava
gens, que
la Ritaamb
teniaelraó,
per què s’havia
de lligar
noi qu
de
bar si el que ella volia era veure món,
que si el noi del bar tenia ganes d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
524/580
casar-se, el país era ple de noies que e
voldrien a mans besades.
Un dematí la Rita estava a l’entrad
de la galeria i jo, que no sé què feia pe
a sala, em vaig quedar aturada al pe
del balcó a mirar-la. Estava de cara a
pati i d’esquena a mi i el sol li fei
caure l’ombra a terra, i els cabells,
contrallum, estaven plens de cabells mé
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
curts que voleiaven i brillaven i li feie
bonic: tenia el cos prim, les came
largues i rodones, i amb la punta de
peu
anava
fent
una
ratlla
a
la
pols
d
erra, a poc a poc, arrossegant-lo.
El peu anava d’un costat a l’altre
anava fent ratlla i tot d’una em vai
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
525/580
adonar que jo estava damunt de l’ombr
del cap de la Rita; més ben dit, l’ombr
del cap de la Rita em pujava una mic
damunt dels peus, però així i tot, el qu
em va semblar va ser que l’ombra de l
Rita, a terra, era una palanca, i que
qualsevol moment jo podria ana
enlaire perquè feien més pes el sol i l
Rita a fora que l’ombra i jo a dintre.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vaig sentir d’una manera forta el pas de
emps. No el temps dels núvols i del so
de la pluja i del pas de les estrelle
adornament
de
la
nit,
no
el
temps
de
le
primaveres dintre el temps de le
primaveres i el temps de les tardor
dintre el temps de les tardors, no el qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
526/580
posa les fulles a les branques o el qu
es arrenca, no el que arrissa
desarrissa i colora les flors, sinó e
emps dintre de mi, el temps que no e
veu i ens pasta. El que roda i roda
dintre del cor i el fa rodar amb ell i en
va canviant per dins i per fora i amb
paciència ens va fent tal com sere
’últim dia. I mentre la Rita feia la ratll
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
a la pols amb la punta del peu, la vai
ornar a veure amb els bracets enlair
corrent pel voltant del menjador darrer
de
l’Antoni
i
fent
tentines
entre
un
núvo
de coloms… I la Rita es va girar, un
mica parada de veure’m dreta
’entrada de la sala, i va dir que tornav
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
527/580
de seguida i va sortir per la porteta de
pati. Va tornar al cap de mitja hora ben
bona, encesa de galtes; i em va dir qu
venia de veure en Vicenç i que s’h
havia barallat, perquè ella li havia d
que la primera cosa que ha de fer un no
que es vol casar amb una noia é
conquistar-la i no anar a secretejar amb
a família, i que li havia dit que n
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
s’envien flors a una noia sense saber
abans, si ella estarà contenta de rebre
es. I li vaig preguntar què li havia dit e
Vicenç
i
es
veu
que
ell
li
va
dir
qu
estava molt enamorat i que si no el voli
ancaria el bar i es faria frare.
I vam anar a sopar al bar d’e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
528/580
Vicenç. La Rita duia un vestiu blau ce
amb pastilles blanques brodades, i es v
passar tota l’estona emmurriada i sens
astar ni un plat. Deia que no tenia gana
en Vicenç, a l’últim, a les postres, qua
el mosso ja no anava i venia traient
portant plats, va dir com si s’ho digués
ell mateix, hi ha persones que tene
raça a enamorar una noia i jo no en tinc
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I amb aquestes paraules la v
guanyar. I va començar el festeig. U
festeig com una guerra. Tot d’una la Rit
deia
que
s’havia
acabat
el
prometatge
que no es volia casar ni amb en Vicen
ni amb ningú. Es tancava a la sev
habitació. En sortia per anar a classe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
529/580
així que havia agafat l’autobús, que teni
a parada gairebé davant del bar, veni
en Vicenç.
—De vegades em penso qu
m’estima i al cap de dos dies em pens
que no. Li regalo una flor i està content
al cap de dos dies li regalo una altr
flor i no me la vol.
L’Antoni entrava al menjador
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
s’asseia i agafava la seva miqueta d
molsa. Consolava en Vicenç dient-li qu
a Rita era molt jove, un cadell, i e
Vicenç
li
deia
que
ja
se’n
feia
càrrec
que per això tenia tanta paciència per
que es migrava perquè amb la Rita n
sabia mai on era. A l’hora que la Rita
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
530/580
estava a punt de tornar, en Vicenç fugia
escapat. De vegades s’ajuntava a l
ertúlia en Toni, i quan veia que e
Vicenç patia de debò, es posava trist
De mica en mica es va decantar a favo
d’en Vicenç i es va començar a baralla
amb la Rita per defensar en Vicenç.
quan hauràs voltat món, què?, li deia.
Quan l’Antoni i el noi parlaven de l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
botiga i del que calia comprar i de l
manera que havien de dur el negoci, d
vegades els deixava sols o entrava
sortia
del
menjador,
endreçant,
sens
escoltar-los. Però una nit vaig sentir l
paraula soldat i em vaig quedar dreta a
peu de la cuina com si m’haguessi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
531/580
clavat a terra. I l’Antoni li deia que
segurament, podria fer el servei
Barcelona, però no sé què va dir que l
ocaria fer un any de més i el noi li v
dir que s’estimava més fer un any d
més i poder estar a Barcelona que n
pas fer un any de menys i anar a para
qui sap on. I va dir a l’Antoni que no h
estranyés, que, quan era petit, durant l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
guerra, per culpa de no tenir menjar
havia tingut de passar una temporad
fora de casa, i que li havia quedat co
una
mena
de
deliri
d’estar
a
casa
d’estar sempre a casa, com un corc
dintre d’una fusta; i que aquest deliri n
i havia passat ni li passaria mai.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
532/580
’Antoni va dir, entesos. I vaig entrar a
menjador; i l’Antoni, així que em v
veure, em va dir que molt aviat veuria e
noi amb uniforme.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
533/580
7/21/2019
XLVII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
L
a Rita va fixar el dia per casar-s
davant de tots i va dir que deia que s
per no veure més en Vicenç amb car
d’ànima en pena i fent-se tot el barri se
fent creure que era una víctima. I fent-l
passar a ella, només amb aquella cara
sense dir ni mitja paraula, per una mal
noia. I que amb la fama que li feia, si n
es casava amb ell s’hauria de quedar pe
vestir
i tampoc
li agradava
perquè sants,
ella tenia
ganes, no
ja que
no podi
fer el que s’havia proposat de servir e
un avió, d’entrar en un cine o un teatre
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
534/580
molt ben vestida i amb un home que fe
goig al seu costat, i en Vicenç, ella ja ho
reconeixia, feia goig. L’única cosa que
a molestava, i era el que la molestav
més de tot, era que en Vicenç fos de
barri i que tingués l’establiment tan
prop de casa. Li vam preguntar per qu
a molestava i va dir que no ho sabi
explicar ben bé, però que li feia un
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
mena d’angúnia, que casar-se amb u
que visqués tan a prop de casa era co
si es casés amb algú de la família i qu
això
li
matava
moltes
il·lusions.
I
de
festeig per acostumar-se l’un a l’altre
que va ser un festeig llarg, van passar a
festeig de preparació de casament. Vam
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
535/580
fer venir una modista dues vegades l
setmana i vam fer sala de treball la sal
del sofà amb funda. Mentre la modista
a Rita cosien, venia en Vicenç; la Rit
així que el veia es posava nerviosa
deia que si no fos del barri no podri
venir a fer el tafaner. Abans d’hora, ja
sabrà tot com és… En Vicenç s’adonav
del que li passava a la Rita però no e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
sabia estar de venir i entrava a la sal
com si anés a fer un pecat, s’estava un
estona quiet sense bellugar-se i, qua
veia
que
totes
treballàvem,
se’
ornava, i a l’últim vaig ser jo la qu
se’n va anar i vaig deixar que fessin e
nuviatge la Rita i la modista perquè l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
536/580
Rita trobava que jo no cosia prou fi.
cap al parc, que també em cansava. J
em cansaven tantes senyores conegude
esperant-me amb cara de pena perqu
havia tingut coloms. I aquell desfici qu
o tenia abans de parlar dels coloms i d
a torre amb els anys m’havia ana
passant.
Si volia pensar en els coloms algun
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vegada, m’estimava més pensar-hi tot
sola. I pensar-hi com volgués; perquè d
vegades pensar-hi em feia posar trista
d’altres
vegades
no.
I
segons
quins
dies
sota fulles i branques, em venien une
ganes de riure petites perquè em vei
anys enrera matant colomins a dintre d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
537/580
’ou. I si sortia de casa amb paraigu
perquè estava núvol, si pel parc vei
una ploma d’ocell, la burxava amb l
virolla del paraigua ben endins de l
erra i l’enterrava. I si topava amb
alguna senyora de les que em coneixien
em deia, que no ve?, li deia, no, no s
què em passa però si m’assec em trob
malament. I si el temps fresquejava deia
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
si sec, tota la mullena de les fulles se’
fica a l’esquena i a la nit m’agafa tos…
es plantava així i m’entretenia a mira
els
arbres
que
vivien
cames
enlaire,
am
otes les fulles que eren els peus. El
arbres que vivien amb el cap a dintre d
a terra menjant terra amb la boca i amb
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
538/580
es dents que eren les arrels. I la san
els corria diferent de com corre pe
dintre de les persones: recta del cap al
peus per la soca amunt. I el vent i l
pluja i els ocells feien pessigolles al
peus dels arbres tan verds quan naixien
Tan grocs per morir.
I tornava a casa una mica marejad
com sempre, perquè no sabia què ho fei
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
però l’aire em reprenia i així qu
entrava a la sala ja trobava els llum
encesos i la Rita rondinant i la modist
amb
la
cara
amoïnada
i
en
Vicenç
dret
o
bé assegut o bé que ja no hi era.
’Antoni sempre em preguntava s
m’havia passejat força. I de vegades e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
539/580
Toni també mirava la modista i la Rit
com cosien o bé el trobava cridant amb
a Rita perquè tenia gana quan arribav
de fer el soldat i la Rita no li voli
preparar berenar perquè deia que s
perdia temps no tindria la roba feta
’hora de casar-se i que volia tenir-h
ot llest i no haver de donar ni un pun
més mai més i en el moment d’haver-s
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
casat començar a viure només pe
divertir-se. De vegades els trobava tot
berenant i discutint ni ells sabien de què
quan
arribava
anava
a
descalçar-me
d
seguida i m’asseia al sofà i mentr
enraonaven encara veia les fulles, le
vives i les mortes, les que sortien de l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
540/580
branca com un gemec i les que en queie
sense dir res i baixaven giravoltant co
una ploma de colom molt fina si ca
d’enlaire.
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
541/580
7/21/2019
XLVIII
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
I
va venir el casament. Tota la nit havia
plogut i a l’hora d’anar a l’esglési
queia l’aigua a portadores. La Rita es v
vestir de núvia perquè jo vaig voler qu
es vestís de núvia, perquè un bo
casament és un casament amb la noi
vestida de núvia. I vam fer el casamen
, al mateix temps, la celebració d
’aniversari del meu casament am
’Antoni.
que ee
feia
vellaLadesenyora
pressa,Enriqueta,
va regalar
quadro de les llagostes a la Rita, perqu
sempre te’l miraves quan eres petita…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
542/580
L’Antoni va donar molts cèntims perquè
no fos una noia sense dot. En Vicenç v
dir que tant li feia, tot i que ho agraïa
perquè ell es casava amb la Rita am
dot o sense dot, i la Rita va dir que e
dot li serviria per quan es separés d’e
Vicenç. La Rita, quan es va casar, tenia
de tot. Vam fer el dinar en el bar d’en
Vicenç, a la sala de festes, que ja estav
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
engrandida perquè ja tenia la botiga de
saboner feia temps, i tot el de dalt v
anar a baix i per les parets hi havi
garlandes
d’esparreguera
amb
rose
blanques de paper, perquè les de debò
s’havien acabat. I van lligar cintes al
lums i penjaven amb una rosa de pape
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
543/580
ligada al capdavall i a més a més h
havia fanalets vermells que va
encendre de dia. Els mossos no e
podien bellugar de tan emmidonada qu
duien la camisa. Els pares d’en Vicen
van baixar de Cadaqués, vestits de negr
molt enllustrats de sabata, i els meu
fills i en Vicenç i l’Antoni, tots, va
voler que jo em fes un vestit de seda d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
color de xampany. I que em posés un
collaret llarg de perles de cria. E
Vicenç, sense sang a la cara perqu
havia
arribat
a
aquell
dia
després
d
molt dir que no hi arribaria ma
semblava que l’haguessin matat i qu
després l’haguessin tornat a fer viure pe
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
544/580
força. La Rita de mal humor perquè qua
va sortir de l’església se li va mullar l
cua i el vel. En Toni no va poder venir
’església i va venir al dinar vestit d
soldat i va ballar vestit de soldat. I va
haver d’engegar els ventiladors, i le
roses de paper, amb el vent artificial
remolaven. I la Rita va ballar am
’Antoni i l’Antoni estava tou com u
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
préssec podrit. I els pares d’en Vicenç
que no em coneixien, van dir qu
estaven molt contents de fer la mev
coneixença
i
jo
els
vaig
dir
que
tamb
estava molt contenta de fer l
coneixença d’ells i van dir que e
Vicenç, per carta, sempre els parlava d
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
545/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
546/580
palmell de la mà, amb tot el tros de pel
ratllada que va del puny als dits, contr
el palmell de la mà del meu fill, vai
sentir com si es trenqués la columnet
del llit feta de boles les unes damunt d
es altres, i li vaig deixar anar la mà i l
hi vaig posar al coll i vaig estrènyer i el
va dir, què fas?, i jo li vaig dir
’escanyo. I quan vaig acabar el bal
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
amb el meu fill, el collaret de perles d
cria es va enganxar amb un botó de l
seva jaqueta de soldat i totes les perle
van
rodolar,
i
tots
a
collir-les
i
els
qu
es collien me les anaven donant, tingu
ingui, tingui, senyora Natàlia, i jo le
ficava en el portamonedes, tingu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
547/580
ingui… El vals el vaig ballar amb
’Antoni i tothom va fer rotllo pe
veure’ns ballar perquè l’Antoni, aban
de començar els giravolts, va fe
anunciar per en Vicenç que celebràvem
’aniversari del nostre casament. I l
Rita em va venir a fer un petó. Em va di
baixet, mentre en Vicenç anunciava e
vals, que des del primer dia s’havi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
enamorat com boja d’en Vicenç però
que no li ho volia demostrar i que e
Vicenç no sabria mai que ella n’estav
enamorada.
I
dient-ho,
em
fei
pessigolles amb els llavis i vaig teni
una estona a la galta el seu alè calentó
La festa s’anava cansant i va arriba
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
548/580
’hora de separar-nos. En Toni ens v
deixar, els nuvis se’n van anar i, aban
d’anar-se’n, la Rita va donar flors
Tanta calor que feia allà dins, i a fora l
arda era fresca i de rosa i amb un no s
què d’acabament de temporada. N
plovia gens però tot el carrer feia olo
de pluja. Amb l’Antoni vam tornar cap
casa i vam entrar per la porteta del pati
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Em vaig treure el vestit darrera de
paravent i l’Antoni va dir que m’hauri
de fer passar el collaret amb un fil qu
no
es
trenqués
i
ell
també
es
va
canvia
de roba i se’n va anar cap a la botiga
feinejar. Em vaig asseure al sofà amb
funda, davant de la consola. En el miral
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
549/580
de la consola veia l’acabament del me
cap, uns quants cabells només, i a band
banda dormien, a dintre de le
campanes de vidre, aquelles florete
Déu sap després de quants anys. E
cargol estava al mig de la consola, i er
com si el sentís amb aquell neguit de
mar a dintre… buuum… buuum… i vai
pensar que potser quan ningú n
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’escoltava, a dintre no feia remor i qu
allò era una cosa que no es podria sabe
mai: si a dintre del cargol de mar h
havia
onades
quan
a
l’entrada
del
fora
no hi havia cap orella. Vaig treure le
perles del portamonedes i les vaig fica
en una capseta i me’n vaig quedar una
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
550/580
després la vaig tirar a dintre del cargo
perquè fes companyia al mar. Vaig ana
a dir a l’Antoni si voldria sopar i va di
que només cafè amb llet, i gràcies. I pe
dir-ho, com que li ho vaig preguntar de
del passadís, va entrar al menjador
quan ho va haver dit se’n va entorna
cap a la botiga per entre les canyetes i j
vaig tornar al sofà amb funda fins que e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va fer fosc i a les fosques em vai
quedar, fins que van encendre el fana
del carrer i va entrar una mica de claro
esmorteïda
i
va
tacar
les
rajole
vermelles com un fantasma de claror
Vaig agafar el cargol i el vaig decanta
amb molt de compte, ara cap a un
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
551/580
banda ara cap a l’altra, per poder senti
córrer la perla per dins. Era ros, amb
aques blanques, amb punxetes, amb l
punxa de l’acabament allisada, de nacr
per dintre. El vaig tornar allà on havi
estat sempre i vaig pensar que el cargo
era una església i la perla de dintr
mossèn Joan i el buuum… buuum… u
cant d’àngels que només sabien canta
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
aquella mena de cançó i prou. I vai
ornar al sofà i vaig estar asseguda fin
que va venir l’Antoni i em va pregunta
què
feia
a
les
fosques
i
jo
vaig
dir
qu
no feia res. I em va preguntar si pensav
en la Rita i li vaig dir que sí però jo n
pensava en la Rita. I se’m va asseure a
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
552/580
costat i va dir si aniríem a dormir d’hor
perquè tenia el cos cruixit de no esta
acostumat a dur armilla i jo li vaig di
que també estava cansada i ens va
aixecar i vaig anar a preparar el caf
amb llet i va dir, mitja tassa només…
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
553/580
7/21/2019
XLIX
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
E
m va despertar en Toni quan v
ornar, això que quan tornava a la ni
sempre travessava el pati caminant d
puntetes. Vaig començar a passar un di
per una flor de ganxet i de tant en tan
estirava una fulla. Un moble va fer crec
potser la consola, potser el sofà, potse
a calaixera… a les fosques tornava
veure el baix de la faldilla blanca de l
Rita
girava
seus peu
amb com
sabata
de damunt
setí i dels
sivelleta
d
brillants. I anava passant la nit. Le
roses del cobrellit, al mig, tenien cor i
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
554/580
una vegada, un dels cors es va gastar
de dintre va saltar un botonet molt peti
de mitja bola… senyora Natàlia. E
vaig llevar. En Toni havia deixat e
balcó ajustat per no despertar-nos…
anava a tancar el balcó. I quan ja hi er
a tocar me’n vaig entornar cap a
dormitori i em vaig ficar darrera de
paravent a les palpentes i a les palpente
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
em vaig vestir. I només era la matinada
A les palpentes vaig anar a la cuina
com sempre, tocant les parets, descalça
Em
vaig
aturar
davant
de
la
porta
d
’habitació del noi i el vaig senti
respirar fort i tranquil. I vaig entrar a l
cuina a beure aigua, per vici. Vaig obri
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
555/580
el calaix de la tauleta de fusta blanc
amb hule de quadrets al damunt i en vai
reure el ganivet de pelar patates qu
enia la punxa fina. La part tallant de
ganivet feia dentetes com una serra…
senyora Natàlia. El que havia inventat e
ganivet ho havia fet molt bé i devi
haver rumiat molt sota d’un llum damun
d’una taula en havent sopat perquè aban
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
els ganivets eren diferents i havia d
passar l’esmolet i potser els esmolet
per culpa del que havia inventat e
ganivet
serra
cremant-se
les
celle
havien hagut de canviar d’ofici. El
pobres esmolets potser ara feien un
altra cosa i potser encara hi havie
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
556/580
guanyat i tenien moto i anaven per le
carreteres com un llamp amb la sev
dona espantada al darrera. Amunt i aval
per les carreteres. Perquè tot era així
carreteres i carrers i passadissos i case
per ficar-se a dins com un corc din
d’una fusta. Parets i parets. Una vegada
ot passant, en Quimet em va dir que el
corcs eren la desgràcia i jo li vaig di
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
que no podia entendre com s’ho feie
per respirar, sempre foradant i foradant
que com més foradaven menys devie
poder
respirar
i
ell
em
va
dir
que
j
estaven fets a viure d’aquesta manera
sempre de nassos a la fusta i bon
reballadors perquè sí. I vaig pensar qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
557/580
els esmolets potser encara podien viur
de l’ofici perquè no tots els ganivet
eren ganivets de cuina i de colònies
d’hospicis, que l’administració va d
cara a l’estalvi, sinó que encar
quedaven ganivets amb la fulla bona pe
passar-la per la mola. I mentre pensav
així van néixer les olors i les pudors
Totes. Empaitant-se, fent-se lloc i fugin
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
tornant: l’olor de terrat amb coloms
’olor de terrat sense coloms i la pudo
de lleixiu que quan vaig ser casada vai
saber
quina
mena
de
pudor
era.
I
l’olo
de sang que ja era com un anunci d’olo
de mort. I l’olor de sofre dels coets i d
es piules aquella vegada a la plaça de
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
558/580
Diamant i olor de paper de les flors d
paper i olor de sec de l’esparreguer
que s’esmicolava i feia un gruix a terr
de coses petites petites que eren el ver
que havia fugit de la branca. I l’olor de
mar tan forta. I em vaig passar la m
pels ulls. I em preguntava per què de le
pudors en deien pudors i de les olor
olors i per què no podien dir pudors d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
es olors i olors de les pudors i va veni
’olor que feia l’Antoni quan estav
despert i l’olor que feia l’Antoni qua
estava
adormit.
I
vaig
dir
a
en
Quime
que potser els corcs, en comptes d
reballar de fora endintre, treballaven d
dins enfora i pel foradet rodó treien e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
559/580
cap i pensaven en les maleses qu
estaven fent. I l’olor dels nens quan ere
petits, de llet i de saliva, de llet encar
bona i de llet enviada agra. I la senyor
Enriqueta m’havia dit que teníem molte
vides, les unes entreteixides amb le
altres, però que una mort o un casamen
de vegades, no sempre, les separava,
a vida de debò, lliure de tota mena d
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
fils de vida petita que l’havien lligada
podia viure com hauria hagut de viur
sempre si les vides petites i dolente
’haguessin
deixada
sola.
I
deia,
le
vides entreteixides es barallen i en
martiritzen i nosaltres no sabem res co
no sabem el treball del cor ni el gra
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
560/580
neguit dels budells… I l’olor del
lençols plens del meu cos i del cos d
’Antoni, aquella olor de llençol cansa
que va xuclant l’olor de la persona, olo
dels cabells damunt del coixí, olor d
otes les brossetes que fan els peus
’acabament del llit, l’olor de la roba j
portada deixada a la nit damunt d’un
cadira… I l’olor del gra i el de le
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
patates i el de la bombona d
salfumant… El ganivet tenia el mànec d
fusta travessat per tres clauets amb l
cabota
aixafada
perquè
no
es
pogué
desenganxar mai més de la fulla. Dui
es sabates a la mà i quan vaig have
sortit al pati vaig ajustar el balc
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
561/580
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
562/580
saber ni on ni quan, com si tot fos planta
amb arrels en un temps sens
memòria… I em vaig tocar la cara i er
a meva cara amb la meva pell i amb e
meu nas i amb la meva volta de la galta
però tot i que era jo veia les cose
emboirades però no mortes: com si el
haguessin caigut al damunt núvols
núvols de pols… Vaig trencar
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
’esquerra, cap al carrer Gran, aban
d’arribar al mercat i més avall de l
casa de les nines. I quan vaig arribar a
carrer
Gran
vaig
caminar
per
l’acera
d
rajola a rajola, fins arribar a la pedr
larga del cantell i allí em vaig queda
com una fusta per fora, amb tota una puj
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
563/580
de coses que del cor m’anaven al cap
Va passar un tramvia, devia ser e
primer que havia sortit de les cotxeres
un tramvia com sempre, com tots
descolorit i vell, i aquell tramvia potse
m’havia vist córrer amb en Quimet a
darrera, quan vam sortir com rates boge
venint de la plaça del Diamant. I se’
va posar una nosa al coll, com un cigr
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
clavat a la campaneta. Em va veni
mareig i vaig tancar els ulls i el vent qu
va fer el tramvia em va ajudar a arrenca
endavant
com
si
m’hi
anés
la
vida.
I
a
l
primera passa que vaig fer encara vei
el tramvia deixat anar aixecant espurne
vermelles i blaves entre les rodes i el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
564/580
rails. Era com si anés damunt del buit
amb els ulls sense mirar, pensant a cad
segon que m’enfonsaria, i vaig travessa
agafant fort el ganivet i sense veure el
lums blaus… I a l’altra banda em vai
girar i vaig mirar amb els ulls i am
’ànima i em semblava que no podia se
de cap de les maneres. Havia travessat.
em vaig posar a caminar per la mev
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
vida vella fins que vaig arribar davan
de la paret de casa, sota de la tribuna…
La porta estava tancada. Vaig mira
enlaire
i
vaig
veure
en
Quimet,
que,
a
mig d’un camp, prop del mar, quan jo
estava embarassada de l’Antoni, e
donava una floreta blava i després e
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
565/580
reia de mi. Volia pujar a dalt, fins a
meu pis, fins al meu terrat, fins a le
balances i tocar-les tot passant. Havi
entrat feia molts anys per aquella port
casada amb en Quimet i n’havia sort
per casar-me amb l’Antoni i amb el
nens al darrera. El carrer era lleig i l
casa era lletja i l’empedrat era u
empedrat només bo per carros i cavalls
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
El fanal era lluny i la porta era fosca
Vaig buscar el forat que en Quimet havia
fet a la porta, damunt del pany, i el vai
robar
de
seguida:
tapat
amb
sur
damunt mateix del pany. I vaig comença
a treure miques de suro amb la punta de
ganivet. I el suro saltava esmicolat.
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
566/580
vaig treure tot el suro i aleshores vai
adonar-me que no podria entrar. Amb
els dits no podia agafar la corda
reure-la enfora i estirar i obrir la porta
Havia d’haver dut un filferro per fe
ganxo. I quan anava a clavar dos cops d
puny a la porta vaig pensar que fari
massa soroll i vaig picar la paret i e
vaig fer molt de mal. I em vaig gira
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
d’esquena a la porta i vaig reposar
enia molta matinada a dins. I em vai
ornar a girar de cara a la porta i amb l
punta
del
ganivet
i
amb
lletres
de
diar
vaig escriure Colometa, ben radia
endintre i, com d’esma, vaig posar-me
caminar i les parets em duien que no el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
567/580
passos, i vaig ficar-me a la plaça de
Diamant: una capsa buida feta de case
velles amb el cel per tapadora. I al mi
d’aquella tapadora hi vaig veure vola
unes ombres petites i totes les cases e
van començar a gronxar com si tot h
haguessin ficat a dintre d’aigua i algú fe
bellugar l’aigua a poc a poc i les paret
de les cases es van estirar amunt i es va
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
començar a decantar les unes contra le
altres i el forat de la tapadora s’anav
estrenyent i començava a fer un embut.
vaig
sentir
una
companyia
a
la
mà
i
er
a mà d’en Mateu i a la seva espatlla s
i va posar un colom corbata de setí i j
no n’havia vist mai cap, però teni
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
568/580
plomes de tornassol i vaig sentir un ven
de tempesta que s’arremolinava pe
dintre de l’embut que ja estava gaireb
clos i, amb els braços davant de la car
per salvar-me de no sabia què, vaig fe
un crit d’infern. Un crit que devia fe
molts anys que duia a dintre, i amb
aquell crit, tan ample que li havia costa
de passar-me pel coll, em va sortir de l
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
boca una mica de cosa de no res, com u
escarabat de saliva… i aquella mica d
cosa de no res que havia viscut tant d
emps
tancada
a
dintre
era
la
mev
oventut que fugia amb un crit que n
sabia ben bé què era… abandonament
Em van tocar el braç i vaig girar-m
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
569/580
sense esglai i un home vell e
preguntava si estava malalta i vaig senti
que obrien un balcó. Que no es troba bé
s’acostava una vella i el vell i la vell
es van quedar plantats al meu davant i e
el balcó hi havia una ombra blanca. J
m’ha passat, vaig dir. I venia més gent
venien a poc a poc, com la claror de
dia, i vaig dir que ja estava, que to
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
s’havia acabat, que eren els nervis, res
cap perill… I vaig començar a camina
altra vegada, a desfer camí. El vell i l
vella,
em
vaig
girar
a
mirar-los
s’havien quedat plantats i em seguie
amb els ulls i amb la mica de la llum j
nascuda semblaven de mentida…
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
570/580
Gràcies. Gràcies. Gràcies. L’Anton
s’havia passat anys dient gràcies i j
mai no li havia donat les gràcies de res
Gràcies… Damunt de la pedra de
cantell de l’acera del carrer Gran, vai
mirar amunt i avall que no vinguessi
ramvies i vaig travessar corrent i qua
vaig arribar a la banda bona encara e
vaig girar a mirar per veure si em segui
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
aquella mica de cosa de no res qu
m’havia fet tornar tan boja. I anava sola
Les cases i les coses ja tenien els color
posats.
Pels
carrers
que
anaven
a
l
plaça de vendre, baixaven i pujave
carros i camions, i els homes d
’escorxador, amb la bata tacada de san
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
571/580
mig vedell a l’esquena, entraven a
mercat. Les floristes posaven rams a le
paperines de ferro plenes d’aigua qu
feien la toia de flors. Els crisantem
lençaven pudor amarga. El vespe
vivia. I vaig enfilar el meu carrer, el de
carro de la matinada. I tot passan
mirava les entrades amples on u
venedor venia els préssecs i les peres
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
es prunes cagarindes, feia anys, am
balances antigues, amb pesos daurats
amb pesos de ferro. Amb balances qu
el
venedor
aguantava
passant
un
dit
a
ganxo del capdamunt. I per terra hi havi
palla i flocs d’encenalls petits i paper
fins rebregats i tacats. No, gràcies. I el
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
572/580
xiscles dels últims ocells a dalt del ce
dels que fugen tremolant en el blau qu
remola. Em vaig aturar al peu de
reixadet. Les galeries estaven allà dalt
es unes damunt de les altres, com el
nínxols d’un cementiri estrany, amb
persianes que s’estiraven amb corda
otes verdes, amb persianes cargolade
amunt o descargolades avall. Hi havi
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
roba estesa pels filferros i, de tant e
ant, una taca de color que era una flo
de gerani en un test. Vaig entrar al pat
quan
un
fil
de
sol
de
misèria
de
ta
esblaimat tacava les fulletes de
presseguer. I amb el nas encastat al
vidres del balcó, hi havia l’Antoni qu
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
573/580
m’esperava. I jo, expressament
caminava a poc a poc, ara un peu, ar
’altre, i anava entrant… els peus e
duien i eren peus que havien camina
molt i quan seria morta potser la Rit
me’ls enganxaria amb un imperdibl
perquè estiguessin ben junts. I l’Anton
va obrir el balcó i amb la veu que l
remolava va preguntar, què et passa?,
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
va dir que ja feia molta estona qu
estava amb ànsia perquè s’havi
despertat de sobte com si l’haguessi
avisat
d’una
desgràcia
i
no
m’havi
robat ni al costat ni enlloc. I li vaig dir
se’t gelaran els peus… i que m’havi
despertat encara fosc i que no m’havi
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
574/580
pogut tornar a adormir i que havi
necessitat respirar aire perquè no sabi
què tenia que m’ofegava… Sense dir re
se’n va entornar cap al llit. Encar
podem dormir, vaig dir-li, i el vei
d’esquena amb els cabells del clatel
una mica massa llargs, amb les orelle
ristes i blanques, que sempre les teni
blanques si feia fred… Vaig deixar e
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
ganivet damunt de la consola i vai
començar a despullar-me. Abans vai
ancar els finestrons i per la mic
d’escletxa
entrava
claror
de
sol
i
vai
anar cap al llit i em vaig asseure i e
vaig descalçar. El somier va grinyola
una mica, perquè era vell i ja feia temp
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
575/580
que s’havien de fer canviar dues molles
Em vaig estirar les mitges com si estiré
una pell molt llarga, em vaig posar el
peücs i aleshores em vaig adonar qu
estava gelada. Em vaig posar la camis
descolorida de tantes rentades. D’un
un em vaig cordar els botonets fins a
coll, me’l vaig posar bé, i també vai
cordar-me els botonets de les mànigues
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
Fent perquè la camisa m’arribés fins al
peus, em vaig ficar al llit i em vai
acotxar. I vaig dir, fa bon dia. El lli
estava
calent
com
la
panxa
d’un
gafarró
però l’Antoni tremolava. Li sentia peta
es dents, les de dalt contra les de baix
a l’inrevés. Estava girat d’esquena i l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
576/580
vaig passar el braç per sota del seu bra
el vaig abraçar pel pit. Encara teni
fred. Li vaig entortolligar les cames amb
es meves cames i els peus amb els meu
peus i vaig fer baixar la mà avall i l
vaig deslligar el lligam de la cintur
perquè pogués respirar bé. Li vai
encastar la galta a l’esquena, contra el
ossos rodet, i era com si sentís viure to
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
el que tenia a dintre, que també era ell
el cor primer de tot i la freixura i e
fetge, tot negat amb suc i sang. I li vai
començar
a
passar
la
mà
a
poc
a
poc
pe
ventre perquè era el meu esguerradet
amb el cap contra la seva esquena vai
pensar que no volia que se’m morís i l
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
577/580
volia dir tot el que pensava, que pensav
més del que dic, i coses que no es pode
dir, i no vaig dir res i els peus s
m’anaven escalfant i ens vam adormi
així i, abans d’adormir-me, mentre l
passava la mà pel ventre, vaig topar am
el melic i li vaig ficar el dit a dintre pe
apar-l’hi, perquè no se’m buidés tot el
per allí… Tots, quan naixem, som com
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
peres… perquè no s’escorregués tot el
com una mitja. Perquè cap bruix
dolenta no me’l xuclés pel melic i no e
deixés
sense
Antoni…
I
ens
vam
adormir així, a poc a poc, com do
àngels de Déu, ell fins a les vuit i jo fin
a les dotze ben tocades… I quan em vai
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
578/580
despertar d’un son de pedra, amb l
boca seca i amarga, tota jo sortida de l
nit de cada nit, que aquell matí era u
migdia, em vaig aixecar i em vai
començar a vestir com sempre, una mic
d’esma, amb l’ànima encara desada
dintre la clofolla de la son. I, dreta, e
vaig aguantar els costats del front am
es mans i sabia que havia fet algun
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
cosa diferent però em costava de pensa
què havia fet i si el que havia fet, que n
sabia si ho havia fet, ho havia fet un
mica
desperta
o
molt
adormida,
fins
qu
em vaig rentar la cara i l’aigua em v
espavilar… i em va posar color a le
galtes i llum als ulls… No cali
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
579/580
esmorzar perquè era massa tard. Nomé
beure un glop d’aigua per treure’m e
foc de la boca… L’aigua era freda i em
7/21/2019
La Plaça Del Diamant - Mercé Rodoreda
http://slidepdf.com/reader/full/la-placa-del-diamant-merce-rodoreda-56d7e7af610e1
580/580