La Volta Ciclista (tai com jo í`he BALONCESTO

Anuncio
voz
La Volta Ciclista (tai com jo í'he
Tant m'ho varen dir, tant me la varen alabar, que
no vaig teñir més.remei que anar-hi. Jo, en realitat, soc
poc afeccionat a aqüestes coses, pero les circumsláncies
gairebé em varen obligar a marxar a la carretera per
veure els corredors. Ara, escric encara sota la influencia
de les emocions- esportives de la jornada. No estranyeu,
dones, de trobar aixó una mica inconexe, potser atabalat. Tractaré de posar les nieves impressions tal com em
varen colpir.
Arribat a la carretera, em vaig trobar amb un gran
grup de gent, una gent entusiasta, que volia saborejar
plenament les incidencies de la volta.
Feia ja una estona que hi era, perqué hi vaig anar
aviat, i res no anunciava la vinguda deis corredors. Pero
jo no en feia cas: ja m'havien dit que la volta ciclista fa
com el tren, que de vegades ve mes tard, i de vegades
mes aviat de l'hora assenyalada. Si ve mes aviat de l'hora, no fa pas com el tren, vaig pensar jo. Pero no ho vaig
pas dir.
Mentre, un pobre home, barbut, amb el caminar
fadigós i la cara amarada de suor, va apareixer. Portava
una mbtxilia'a l'esquena. Al darrera de la motxil'la hi
duia, cosida, una bandera anglesa. Un senyor que estava
allá a ¡a vora, i que llegia el «Mundo Deportivo», amb
un cop d'ull en va teñir prou per afirmar, sentenciosament: «Deu ser anglfes». Unes deu passes mes enlla, e!
pobre home es va parar. Ja no podia mes. Es va treure
la motxilia de l'esquena i la va posar a la vora de la carretera, amb la bandera anglesa ben visible. Va aixecar
el bra(; i va comentar a fer auto-stop. Durant una bona
estona, ningú se li va parar. Curiosa circumstáncia: fins
un moment abans, no havien fet mes que passar cotxe^
anglesos. Des de llavors, no en va passar cap mes.
Després, va venir un senyor amb.una moto. Dina
unes banderes blanques al devant del manillar i un casi
de llautó al cap. Va fer senyals a un sis-cents verd qui
passava peí devant nostre. El xófer obeí i es para allá a
voltant. Peí que deia al sortir, semblava eníadat: «'1(
m' ha ben f... aquest ximple. Amb el que li costa a aquest
d'engegar, i ara que ho havia aconseguit, m'ei fa parai
No havia acabat, que una rúa d'autos va comentara
passar: era la volta! Peí mig, dos ciclistes vestits amb un
gec vermell corrien com uns desesperáis. El del Mundo
cridava i aplaudía. Mes amunt, un deia: «Son el 25 i el
42». Un altre replica: «Que no, el 12 i el 37». De seguida,
una colla de corredors va passar. «Es la cinta multicolor»,
deia el del Mundo. Encara, al cap d'una estona, un altre,
vestit de blau. I res mes. La volta s'havia acabat per
nosaltres.
M'en vaig anar. No havia caminat gaire que no sé
qui em va cridar. Vaig veure encara al del sis-cents que
el tractava d'engegar, i al del Mundo que filosofava: «Han
passat els gegants de la ruta». Els dos de mes amunt encara discutien que si el vint-i-cinc o el trenta-set. Vaig
pensar que la volta és un gran espectacle esportiu, digne de ser vist.
Ah, i l'anglés encara aixecava la ma, volent fer
auto-stopl
Set-Ciencies
D E P O R T E S
BALONCESTO
S. P. R. Malgraí. 52 - U. D. H. Pineda, 50
Partido tradicional entre dos viejos rivales. Emoción, espectacularidad y «suspense», hasta un minuto
del final en que nuestro equipo conseguía una reducida
ventaja de tres puntos y acortada por uno ele Maset, logrado de personal, que fue suficiente para ganar un partido muy igualado. A once minutos del final, los pinedenses nos aventajaban por 30-42, pero una formidable
reacción final del Malgrat, logró igualar y superar esta
ventaja.
Acertadísima la entrada de Mora, en el minuto veintisiete, anulando a Pou que, junto con Maset fueron los
hombres más peligrosos de los visitantes, y que desbarató por completo su sistema ofensivo.
Dávila, Puig y Mora, extraordinarios todo el partido. En el haber de Vázquez un formidable 2.° tiempo.
E. Margall, jugando en inferioridad de condiciones físicas, algo desdibujado si bien siempre le pudo a su oponente. Los demás cumplieron muy bien.
El señor Bagué, que arbitró el encuentro, lo hizo
aceptablemente, aunque fuera muy protestado.
Alineación y encestes: Vázquez (14), E. Margall (18),
Dávila (14), Puig (4), Pera (2), Mora, J. Margall y Porcar.
Voz de Malgrat. 1/10/1962. Pàgina 8
Juventud Badaiona. 82 - S. P. R. Malgraí, 54
Formidable partido el que nos brindaron estos dos
equipos; por su nobleza, por su rapidez y por las magníficas jugadas trenzadas por ambos. Partido muy igualado
hasta doce minutos del final, en que los badaloneses se
impusieron definitivamente, coincidiendo con la salió'!
de la cancha de Vázquez por lesión, que hasta aquel mo
mentó había sido uno de los hombres más efectivos ne
nuestro equipo.
El público, muy numeroso por cierto, que asistió al
partido, aplaudió largamente todas las jugadas de ambos
bandos, hasta despedir a nuestros jugadores con mu
gran ovación al término del encuentro.
Gran partido de Dávila, y no menos bueno el del
resto del equipo, que se batió muy bien durante todo el
encuentro.
Equipo y encestes: Vázquez (14), E. Margall, (ifi
Dávila (13), Mora (6), Puig (3), J. Margall (2) y Porcar,
RAY
Joven: En el Deporte y en la Literatura y ¡a Música encontrarás el mejor bálsamo para tu espíritu.
Descargar