Nom i cognoms: Juan Sánchez Moya Títol de la pràctica: L’art de portar gavardina Data de lliurament: 11/02/2021 Bé doncs després d'haver llegit el llibre ‘’l'art de portar gavardina’’, publicat per l'autor parisenc Sergi Pàmies en 2018, comentaré el compte que m'ha sigut assignat pel meu professor Esteve Clau i el qual s'anomena ''Sobre la utilitat dels novel·listes'' He de dir honestament que en mi opinió no és un dels millors comptes del llibre ni de lluny, és més, crec que és un dels que m'ha deixat més fred emocionalment parlant. El meu objectiu no és menysprear ni molt menys el treball d'aquest escriptor, però, em sembla que la trama, el nus, l'argument d'aquest conte és massa simple. En ell parla sobre un autor i la peculiar cerca de la seva inspiració en un aeroport, a més, a partir d'aquesta situació, es van donant una sèrie de singulars coincidències que donen forma a la resta de la història. En aquest aspecte de contingut no es troba a l'altura d'altres comptes que hi ha en l'obra i que són molt més profunds i reflexius. Fins i tot crec que a aquest li falta aquest toc íntim i personal aquest toc autobiogràfic que tant enganxa, i que, no obstant això si pot apreciar-se en altres contes, com ara '' Nadala maternofilial '' on parla sobre la mort de la seva mare amb una naturalitat sorprenent o ''Eclipsi'' on comenta alguns dels problemes en les relacions de parella. Però he de dir que malgrat això també he trobat un món de coses bones a destacar d'aquest curt relat, m'ha agradat molt la creativitat i la imaginació per contar una història enrevessada gairebé sense elements a priori comuns, és a dir, l'acció transcorre en un únic lloc, hi ha pocs personatges, i pràcticament un sol diàleg i malgrat això l'autor aconsegueix connectar-ho tot d'una forma prou lògica. A través d'una veu narrativa molt precisa narra el periple de l'escriptor per les distintes terminals fins a trobar-se amb una famosa actriu que sembla ser coneguda seva i que necessita en aquest precís moment la seva ajuda per fer el discurs de l'enterrament del seu pare i, posteriorment narra l'arribada d'un famós alpinista que de la mateixa manera reconeix a l'actriu i que per un moment sembla oblidar-se de tot en tornar a veure al que sembla ser un amor platònic de la seva joventut. Potser amb aquest final l'autor vol remarcar que l'amor és lo més important, molt més que la fama o els diners, no estic segur, del que si estic segur és que tots tres personatges estan connectats en aquell espai-temps. He de destacar també la forma en la qual està escrit aquest relat i el llibre en general, ja que m'ha agradat molt l'agilitat que té l'escriptor per combinar parts iròniques amb parts realment tristes, i, per descomptat la naturalitat que té per parlar sobre qualsevol cosa, a més tenint en compte que és gairebé un llibre autobiogràfic. Per últim m'ha agradat també l'ús de les paraules en la seva obra, perquè crec que encara que faci servir un ampli vocabulari, mai és redundant, usa les paraules justes en cada situació i crec que això és una prova sòlida per reconèixer a un bon escriptor.
