Galileu Galilei

Índex
Pàgina
Índex...................................................................................... 1
Biografia................................................................................ 2
Joventut.........................................................................2
Galileu, professor.......................................................... 2
El procés de Galileu...................................................... 2
Vellesa.......................................................................... 3
Aportacions a l’astronomia................................................. 3
Caràcter estel·lar de la Via Làctia................................. 3
El telescopi....................................................................3
“No hi ha més odi que la ignorància del saber”.............4
Dos deixebles de Galileu...............................................4
Altres aportacions................................................................ 5
Les lleis de la caiguda dels cossos.............................. 5
Fundador del mètode experimental..............................5
Galileu i la dinàmica..................................................... 5
Cronologia............................................................................ 6
Distribució planetària...........................................................7
Bibliografia............................................................................8
GALILEU (GALILEU GALILEI)
Galileu va ser un astrònom i físic italià que es universalment
reconegut com un dels fundadors de la mecànica moderna
com un dels fundadors de la mecànica moderna, basada en
l’observació dels fets, la realització d’experiments i la
formulació de teories explicatories. Va estudiar matemàtiques,
medecina, física i astronomia. Les seves idees apareixen
encara molt influïdes per l’aristotelisme. Per culpa d’aquestes
idees, va ser condemnat per la Inquisició. Totes les seves
observacions corroboren les teories de Copernic.

Biografia:
Físic y astrònom (Pisa 15-02-1564 – Arcetri 09-01-1642)
El seu pare, Vincenzo Galilei, era musicògraf, de la seva mare, es coneix que
era molt falaguera. Va ser el primer dels set germans.
Joventut:
Al setze anys (1580) va ingressar a la Universitat de Pisa per a estudiar
filosofia amb la intenció de abordar més tard la medecina. Al 1583 es va
iniciar a les matemàtiques llegint els Elements de Euclides.
Dos anys més tard va abandonar universitat sense haver aconseguit
cap títol, però amb un gran coneixement de Aristoteles
Galileu, professor:
Al 1589, Galileu va ser nomenat professor de matemàtiques a la
universitat de Pisa, on es va crear grans enemistats al deduir que tots els
cossos tardaven el mateix en caure, independentment del seu pes.
La república Veneciana, al 1592, li va oferir una càtedra de
matemàtiques en la universitat de Pàdua.
Galileu va resultar un rebel en altres sentits. Així, per exemple, es
negava a posar-se las robes acadèmiques que usaven els seus
col·legues, al·legant que li feien nosa innecessàriament els seus
moviments. Por no utilitzar-les, se li va obligar a pagar varies multes, fins
que va ser despatxat de la facultat de Pisa.
El procés de Galileu:
La negació de la immobilitat de la Terra, s’oposava als relats bíblics
sobre els orígens del mon interpretats de manera literal. Galileu va
demostrar mitjançant varis escrits, que la interpretació literal devia ser
descartat y que la Bíblia no havia de substituir a la ciència, ja que era de
caràcter religiós.
La aparició de tres cometes al 1618 el va reconduir de nou a
l'astronomia.
Va reprendre al 1632, tímidament la defensa dl nou sistema a la seva
obra, Dialogo sopra i due massimi sistemi do mondo, Tolemaico e
Coprnicano. El papa Urbà VIII cregué reconeixes un personatge d'aquest
diàleg.
La obra va ser sotmesa a dictamen de la Inquisició, davant de la qual
Galileu, amb seixanta nou anys d'edat, va comparèixer al 1633, al procés
va durar vint dies; Galileu a penes es va defensar i va ser obligat a
pronunciar, agenollat, la abjuració de la seva doctrina. La tradició diu que
al aixecar-se, va colpejar el terra amb el peu i va dir: “Eppur si muove” (“I
tot i això, es mou”).
Vellesa:
A finals de 1633, el papa el va deixar habitar als afores
de Florència.
Al 1634 va perdre a la més estimada de les seves
filles, que era monja. Dos anys més tard es va quedar
cec.
A la madrugada del 8 al 9 de gener de 1642, Galileu va
morir a Arcetri per un atac de cor, confortat per dos dels
seus deixebles, Vinzenzo Viviani i Evangelista
Torricelli, els quals se li havia permès viure amb ell els
últims anys.

Aportacions l’astronomia:
Caràcter estel·lar de la Via Lactea.
Quan Galileu va orientar el seu telescopi cap a el cel, per la nit, va obrir
nous camps de coneixement que va descriure en el seu llibre Missatger
de las estrelles. En el diu : "Dono gràcies a Deu, que ha tingut a bé fer-me
el primer en observar las meravelles ocultes a los sigles passats. Me he
cerciorat de que la Luna es un cos semblant a la Terra. He contemplat
una multitud de estrelles fixes que mai abans es van observar. Però la
major meravella de totes elles es el descobriment de quatre nous planetes
(quatre satèl·lits de Júpiter). He observat que es mouen al voltant del Sol".
Va descobrir que la Via Làctia consistia en una miríada d’estrelles, que
el Univers no era fix ni immutable, com creien els seus contemporanis,
doncs apareixien davant la seva vista noves estrelles que després
desapareixien, que los planetes Venus y Mercuri se movien també al
voltant del Sol y que el Sol mateix girava sobre el seu
eix.
El telescopi:
En una de les seves visites a Venècia, Galileu va tenir noticies de un
nou instrument òptic que un holandès havia presentat al príncep Maurici
de Nassau, es tractava de “l’anteull”, la importància del qual Galileu va
captar de seguida, dedicat els seus esforços a millorar-lo fins arribar a
construir el primer telescopi (30 X).
- Gràcies al telescopi, Galileu va descobrir:
Que la lluna ens presenta sempre la mateixa cara.
Els satèl·lits de Jupiter.
L’anell de Saturn.
Les taques del Sol.
Les fases de Venus
Les variacions aparents del diàmetre dels planetes.
* Tots aquests descobriments van confirmar la seva precisió favorable
al sistema de Copernic, invalidant el de Ptolomeu.
**
Ansiós de donar a conèixer els seus descobriments, Galileu va
redactar a tota presa un breu text, que es va publicar al març de 1610, i
que no va tardar en fer-li famós a tota Europa: el Sidereus Nuncis, el
“missatger sideral”
***
Se li va criticar l’arrogància d’atribuir-se la condició d’ambaixador
celestial.
“No hi ha més odi que el de la ignorància del saber”
Autoritzat pel Papa Urbà XVIII a redactar una obra imparcial comparant
les tesis de Copernic i de Ptolomeu sobre l’ordre del cosmos, Galileu
publicà al 1632 el seu ” Diàleg sobre les grans síntesis de Ptolomeu i
Copernic”, que desenvolupava el seu argument en forma de charla entre
tres amics. Sense arribar a prendre partit, el llibre constitueix, no obstant,
una exposició de les teories de Copernic.
Desprès de descobrir l’abast de tots els mecanismes del cel, representat
fins aleshores per Deu.
Galileu es va convertir en víctima d’una església exposada als creixents
atacs del protestantisme, i cada cop més decidida a fer respectar els seus
dogmes; convocat a Roma a pesar de la seva edat i la seva delicada
salut, el savi de Pisa, fou acusat de heretge i condemnat a renegar
públicament les idees que havia defensat durant tota la seva vida sota
pena de mort. Engarjolat a Villa Medina, se li va assignar després
residència a Arceti, a prop de Florència. Desprès d’admetre
l’heliocentrisme, en 1822, l’església va proclamar finalment l’església la
llibertat de les idees de Galileu.
Dos deixebles de Galileu:
- Evangelista Torricelli: físic italià (Faenza 1608-Florencia 1647). Als
vint anys, va ser enviat a Roma, on va atreure l’atenció de Galileu, al
demostrar que un sistema material està en equilibri quan el seu centre de
gravetat ocupa el lloc més baix possible. L’any 1643, va efectuar el seu
cèlebre experiment: uns lampistes de Florència no aconseguien fer
funcionar una bomba aspirant d’aigua a més de 32 peus (9,75 metres) i a
ell se li va ocórrer utilitzar el mercuri, molt més dens, evidenciant
l’existència de la pressió atmosfèrica. L’any següent, enuncià la seva llei
sobre el fluix dels líquids
Vincenzo Viviani: matemàtic italià, (Florència 1622-? 1703).va
reconstruir les obres perdudes d’antics geòmetres. El nom de finestra de
Viviani fou aplicat a la intersecció d’una esfera i un cilindre.

Altres aportacions:
Les lleis de la caiguda dels cossos:
La catedral de Pisa, va veure una làmpada que un sagristà acabava
d’encendre, i la balancejava d’un costat a un altre sota la volta.
Va observar que les seves oscil·lacions s’efectuaven sempre en el mateix
tems, tot i que la seva amplitud disminueixi.
Examinant la resta de làmpades, va notar que el període de les seves
oscil·lacions no depenien del pes de l’aranya, si no de la longitud de la
cadena de suspensió.
Recorrent l’extrem de la seva cadena un arc de cercle, la làmpada
posseïa el mateix moviment que si caigués al llarg d’un camí corbat. I una
altre vegada la duració d’aquesta no depenia del seu pes.
Galileu va deduir que tots els cossos han de caure amb la mateixa
velocitat, a menys que la resistència de l’aire no impedeixi el seu
moviment.
Desprès va pujar a la torre de Pisa i va llençar des de dalt dues boles de
diferent pes, i des de baix dos dels seus deixebles, van comprovar que les
boles arribaven a la vegada.
Com que la seva teoria ensorrava l’ensenyança tradicional, es va crear
grans enemistats.
A Venècia, va continuar el seu estudi de la caiguda dels graus,
preocupant-se de descobrir la llei exacta d’aquest moviment mitjançant
l’ús d’un plànol inclinat.
Fundador del mètode experimental (contemporani de Keppler)
Es el mètode basat en la experiència. Actualment el mètode fonamental
de tota la psicologia moderna: observació, hipòtesis i experimentació per
tractar de formular lleis que puguin verificar-se en tots els individus
sempre que es repeteixin les mateixes condicions i circumstancies
Galileu i la dinàmica:
En funció directa amb la relació, la resistència de l’aire transforma el
moviment uniforme accelerat de un objecte en caiguda lliure en un
moviment uniforme, sempre que aquesta sigui igual al pes del cos en
moviment “l’espai recorregut durant la caiguda d’un cos en proporció al
quadrat del temps empleat a recórrer-ho”. Limitada per Galileu als
objectes en rotació o als cossos que cauen desde una altura donada
sobre el nostre planeta, aquesta versió restringida del principi de la
mecànica s’aplicarà a l’anàlisi de la trajectòria dels projectils.
Descomponent els seus moviments els seus moviments en dos
components (un moviment vertical uniforme accelerat degut al pes, y un
altre horitzontal i uniforme que expressa la tendència de l’objecte mòbil a
resistir davant de qualsevol canvi de estat). Galileu s’inscriu en una
cinemàtica amb elements propis de la dinàmica.

Cronología:
1564
1580
1583
1589
1591
1592
1602
1609/10
1609
1610
1610
1611
1612
1616
1618
1623
1632
1633
1634
1636
1642
Naixement
Ingrés a la universitat de Pisa
Primera cèlebre observació
Comença a ensenyar matemàtiques a l’unversitat de Pisa
Perd al seu pare
Li ofereixen un càtedra a la universitat de Padua
Realitza el seu experiment més famós: va trobar que els espais
recorreguts són proporcionals al quadrat del temps, dit de un altre
manera, el moviment de caiguda s’accelera de manera uniforme.
Aquest resultat continuava sent valid quan feia variar la pendent del
plà inclinat.
Descobreix satèl·lits a Jupiter, les fases de Venus, muntanyes lunars,
estrelles de la via Lactea, i els anells de Saturn
Realitza le lent d’un objectiu.
Publica el Sidereus Nuncis
Fou nombrat primer catedràtic de l’universirtat de Pisa
Descobreix les taques del Sol
Inventa el telescopi
Comdemnat el sistema de Copernic
Descobreix tres nous cometes
Publica Il Saggiatore
Va iniciar de nou la defensa del seu sistema. Publica el seu Diàleg
(sistema del mon)
Compareix davant la Inquisició
Perd la seva filla més estimada que era monja
Es va quedar cec
A la madrudada del 9 d gener mor a Arcetri

Distribució planetària:
Sol
Mercuri
Venus
Tierra
Marte
Júpiter
Saturn
Estrelles

Bibliografia:
Llibre de consulta
Enciclopèdia Salvat
Enciclopèdia Catalana Bàsica
L’aventura de la ciència (CD-ROM)
Biografies Box
Gran Larousse Universal
Diccionari Enciclopèdic Box
La Enciclo
Internet
Diccionari Enciclopèdic Sopena
Biologia i Geologia
NOVA Enciclopèdia Catalana de
l’Estudiant.
Grans Invents de la Ciència
Editorial
Salvat
Edicions Primera Plana. Grup Z
La Vanguardia
Box
Plaza & Janés
Box
Vicent-Vives
Pag: members.xoom.com/galileoweb/
Sopena
Santillana
Carroggio
Santillana