Galileo; Lilliana Cavani

GALILEO
Ficha tècnica:
Titol Original: Galileo
Direcció: Liliana Cavani
Producció: Italia, 1968
Guió: Tullio Pinelli i L. Cavano
Duració:90 minuts
Sinòpsis de la películ·la:
Galileu, professor de la universitat de Padua, s'interessa pels avenços de la ciència, concretament per la
investigació astronòmica. Amb l'ajuda del nou aparell construit per ell, el telescopi, revolucionarà les teories
de la seva època i desarrollarà un nou mètode que fundamentarà tot el pensament modern. Contradient els
dogmes d'aristòtil i afirmats pels secotors més tradicionals de l'èsglésia, haurà de defendre la seva postura
sobre l'helicentrisme i la seva nova conecpció de la ciència. Finalment, en el procés del 1633, renuciarà a las
seves teories per preservar la seva vida davant el tribunal de la Santa Inquisició, que havia ja executat al seu
antecessor, Giordano Bruno.
Tema: L'enfrontament científic que es du a terme entre Galileu i les autoritats eclesiàstiques sobre els nous
descobriments.
Tesi: L'enfrontament entre l'home culte, que ha entès ja el dret a la llibertat d'investigació, i l'autoritat, una
autoritat que es declara religiosa i que en conseqüencia hauria de fonamentar−se sobre l'esperit, però que, en
comptes d'això, actua com una institució que només sembla creure en els seus propis fonaments.
Breu descripció històrica del moment de Galileu: reforma protestant, etc.
La època de Galileu, es remonta a plena reforma protestant. Si retrocedim en al temps fins el segle XVI ens
adonaríem de la importància i de la influència que tenia la església en qualsevol persona. Els dogmes imposats
per la Biblia es cumplien al peu de la esglési i pobre del que gosés negar−s'hi. En aquells moments va ser
quan van aparéixer reofrmistes com ho serien Luter, Zuinglio i Calvino tots tres a favor d'una renovació de
l'església i no pas a la seva eliminació. Tot i això l'església es veia greument amenaçada ja que una reforma
suposaria un canvi radical en gairebé tots els aspectes que fins en aquells moments s'havien tractat i dut a
terme. L'església hi perdria molt amb una reforma d'aquestes característiques i davant l'amenaça, es fan
enfortir, i a tot aquell qui gosés negar el què l'església promovia seria jutjat en un tribunal de la Santa
Inquisició. És aquí on Galileu s'hi veu involucrat ja que totes les seves teories i descobriments van en contra
de les idees que tenien la església i en les que creien profundament. Per tant, consideraven a Galileu un
heretge per les seves idees i pels llibres que va escriure i intantà difondre.
Quins són els descobriments científics que es mostren a la pel·lícula?
A la pel·lícula s'hi mostren una important sèrie de descobriments: el primer de tots i, a partir del qual va poder
contradir moltes coses que fins aleshores eren indiscutibles, el telescopi. Un aparell que ell va muntar amb
dues lents separades entre sí i que van permetre poder observar coses molt llunyanes que a ull un no es
1
podrien apreciar. A partir del telescopi Galileu va poder afirmar les següents teories: la terra es movia, la terra
no era el centre del univers i que la Lluna no és una esfera de cristall.
Com queda reflectit el mètode hipoteticodeductiu?
Contra la tradició aristòtica, que fonamentava la ciència en la inducció i la observació, Galileu proposa un nou
mètode hipoteticodeductiu centrat en la experimentació. La realitat ja no serà concebuda per uns prinicipis
intangibles i unes explicacions assumides per una fe cega sinó que els fenòmens s'estudiaran a partir dels seus
aspectes quantitatius, aquells que es poden mesurar i reproduïr−se objectivament. Aplicant aquest mètode
hipoteticodeductiu ja no és possible mantenir una concepció tencada al univers que vingui imposada per uns
criteris morals i religiosos. Aquest mètode queda ben reflectit en la pel·lícula perquè Galileu demostra els seus
descobriments amb el telescopi i la vista i l'experiència són proves irrefutables del què ell diu i intenta
explicar. Ell el primer que fa és observar a través del telsecopi, tot seguit busca possibles hipòtesis que donin
explicació a allò que ell ha vist. A continuació ho demosrta matemàticament i finalment ajunta totes les peces,
ho contrasta i arriba a la conclusió de que l'hipòtesi que ell s'havia plantejat és del tot correcte. Tot mètode
hipoteticodeductiu complet i perquè s'accapti com a llei ha d'haver estat comprovat amb l'experiència, arribat
a aquest punt, s'ha de considerar vàlid. Tot i que el plantejament que Galileu proposà era del tot correcte no va
ser acceptat per la església i el van obligar a negar tot el què ell havia dit perquè se'l exculpés i se li perdonés
la vida. Fa pocs anys l'església ha acceptat i reconegut l'error que va cometre culpant a Galileu d'heretgia però
tot hi això l'església ha tardat més de tres segles a acceptar−ho.
Exposa breument el nus del debat que hi ha entre el tribunal de la Santa Inquisició i Galileu
Galileu va exposar les seves teories a un amic eclesiàstic i aquest li va dir que li semblaven molt
interssants, fins i tot va arribar a parlar amb el papa. Aquest tenia dos consellers un que es decantava
més per la pau i per una reforma i l'altre era més conservador i si calia conservar la fe per la força
doncs endavant. La influència d'aquest i l'amenaça que significava Galileu per tota l'església va
significar una denúncia d'eretgia per part de Galileu. La por que imbuïa les idees reformistes de Luter,
Zuinglio, Calvino, les moltes aparicions d'heretges i les teories de Galileu i abans de Giordano Bruno, fa
que el tribunal de la Inquisició vulgui prendre decisions contundents i efectives contra tot aquell que
negués qualsevol vers de la bíblia o idea de Copèrnic. El tribunal amenaça a Galileu mostrant−li una
sala de tortures. Galileu que fins aleshores havia estat ferm amb les seves teories recorda el què li va
passar a Giordano Bruno i el què li podria passar a ell de manera que acava negant tot allò que
prèviament havia afirmat. Galileu es va veure obligat a negar i demanar perdó per tot el què havia dit
per a poder salvar la vida d'una foguera segura la qual ja havia cremat a Giordano Bruno.
2