filologia i ciència de la literatura

Teoria de la Literatura I
(Grup 3)
Tema 11
1r curs
Departament de Filologia Espanyola,
Lingüística General i Teoria de la
Literatura
Prof. Dr. Francisco Chico Rico
© 2011
LA CONSTRUCCIÓ DEL
PENSAMENT ESTÈTIC I POÈTIC
MODERN
L'estètica literària medieval I
 Tendència general:
 ideal clàssic ortodox (ars – res – docere)
 finalitat didacticomoralitzadora (moral cristiana)
 Ex.: Juan Manuel, El Conde Lucanor
 Tendència alternativa:
 ideal clàssic heterodox (ingenium – verba – delectare)
 finalitat formalhedonista
 Ex.: Arcipreste de Hita, Libro de Buen Amor
Tema 11 / pàg. 2
L'estètica literària medieval II
 Les artes medievals:
 Artes poeticae o artes poetriae
 Artes praedicandi o artes concionandi
 Artes dictaminis
Tema 11 / pàg. 3
La teoria literària del renaixement,
del manierisme i del barroc I
 Corrents:




platònica
aristotèlica
horaciana
retòrica
Tema 11 / pàg. 4
La teoria literària del renaixement,
del manierisme i del barroc II
 Periodització:
Renaixement
– idees conservadores o ortodoxes
 d'índole didacticomoralitzadora (docere),
 d'índole mimèticocontenidista (res)
 i defensores del component tècnicoreglat
(ars) de l'art
Tema 11 / pàg. 5
La teoria literària del renaixement,
del manierisme i del barroc III
 Periodització:
Manierisme
– procés d'evolució de l'ortodòxia renaixentista
cap a l'heterodòxia barroca
Tema 11 / pàg. 6
La teoria literària del renaixement,
del manierisme i del barroc IV
 Periodització:
Barroc
– idees revolucionàries o heterodoxes
 d'índole hedonista (delectare),
 d'índole formal (verba)
 i defensores del component
(ingenium) de l'art
enginyós
Tema 11 / pàg. 7
La teoria literària del renaixement,
del manierisme i del barroc V
 Periodització:
Renaixement
Manierisme
Barroc
ARS
INGENIUM
RES
VERBA
DOCERE
DELECTARE
Tema 11 / pàg. 8
Exemple I
En tanto que de rosa y d'azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
con clara luz la tempestad serena;
y en tanto que'l cabello, que'n la vena
del oro s'escogió, con vuelo presto
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena:
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto antes que'l tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.
(Garcilaso de la Vega, ca. 1533-1536).
Tema 3 / pàg. 9
Exemple II
Cosas, Celalba mía, he visto extrañas:
cascarse nubes, desbocarse vientos,
altas torres besar sus fundamentos,
y vomitar la tierra sus entrañas;
duras puentes romper, cual tiernas cañas;
arroyos prodigiosos, ríos violentos,
mal vadeados de los pensamientos,
y enfrenados peor de las montañas;
los días de Noé, gentes subidas
en los más altos pinos levantados,
en las robustas hayas más crecidas.
Pastores, perros, chozas y ganados
sobre las aguas vi, sin forma y vidas,
y nada temí más que mis cuidados.
(Luis de Góngora, 1596).
Tema 3 / pàg. 10
Exemple III - 1
1
Estas que me dictó, rimas sonoras,
culta, sí, aunque bucólica Talía
―¡oh excelso Conde!―, en las purpúreas horas
que es rosas la alba y rosicler el día,
ahora que de luz tu Niebla doras,
escucha, al son de la zampoña mía,
si ya los muros no te ven de Huelva
peinar el viento, fatigar la selva.
3
Treguas al ejercicio sean robusto,
ocio atento, silencio dulce, en cuanto
debajo escuchas de dosel augusto
del músico jayán el fiero canto.
Alterna con las Musas hoy el gusto,
que si la mía puede ofrecer tanto
clarín ―y de la Fama no segundo―,
tu nombre oirán los términos del mundo.
2
Templado pula en la maestra mano
el generoso pájaro su pluma
o tan mudo en la alcándara, que en vano
aun desmentir el cascabel presuma;
tascando haga el freno de oro cano
del caballo andaluz la ociosa espuma;
gima el lebrel en el cordón de seda,
y al cuerno al fin la cítara suceda.
4
Donde espumoso el mar siciliano,
el pie argenta de plata al Lilibeo,
bóveda o de las fraguas de Vulcano
o tumba de los huesos de Tifeo,
pálidas señas cenizoso un llano
―cuando no del sacrílego deseo―,
de el duro oficio da. Allí una alta roca
mordaza es a una gruta de su boca.
Tema 3 / pàg. 11
Exemple III - 2
5
Guarnición tosca de este escollo duro
troncos robustos son, a cuya greña
menos luz debe, menos aire puro
la caverna profunda, que a la peña;
caliginoso lecho, el seno obscuro
ser de la negra noche nos lo enseña
infame turba de nocturnas aves,
gimiendo tristes y volando graves.
6
De este, pues, formidable de la tierra
bostezo, el melancólico vacío
a Polifemo, horror de aquella sierra,
bárbara choza es, albergue umbrío,
y redil espacioso donde encierra
cuanto las cumbres ásperas, cabrío,
de los montes esconde: copia bella
que un silbo junta y un peñasco sella.
7
Un monte era de miembros eminente
este que ―de Neptuno hijo fiero―,
de un ojo ilustra el orbe de su frente,
émulo casi de el mayor lucero;
cíclope a quien el pino más valiente,
bastón, le obedecía tan ligero,
y al grave peso junco tan delgado,
que un día era bastón y otro cayado.
(Luis de Góngora,
Fábula de Polifemo y Galatea, 1613, vv. 1-56).
Tema 3 / pàg. 12
La teoria literària del neoclassicisme
I
Amb el neoclassicisme comença a defensar-se de nou:
 la mimesi aristotèlica (imitació de la naturalesa), juntament
amb la versemblança;
 i la concepció de la producció literària com una activitat
subjecta indefectiblement a regles de caràcter estructural.
L'Art Poétique de Nicolas Boileau a França i la Poética
d'Ignacio de Luzán a Espanya constitueixen els textos més
representatius de la proposta teoricoliterària del
neoclassicisme, proposta que troba els més clars
antecedents en Aristòtil i en Horaci.
Tema 11 / pàg. 13
La teoria literària del neoclassicisme
II
Barroc
Neoclassicisme
INGENIUM
ARS
VERBA
RES
DELECTARE
DOCERE
Tema 11 / pàg. 14
Bibliografia recomanada
ASENSI, Manuel, Historia de la Teoría de la Literatura. (Desde los inicios hasta el
siglo XX), València, Tirant lo Blanch, 1998.
BOBES NAVES, María del Carmen, BAAMONDE, Gloria, CUETO, Magdalena,
FRECHILLA, Emilio i MARFUL, Inés, Historia de la Teoría literaria, II.
Transmisores. Edad Media. Poéticas clasicistas, Madrid, Gredos, 1998.
GARCÍA BERRIO, Antonio, Formación de la Teoría literaria moderna, 2 vols.,
Madrid/Murcia, Cupsa/Universidad de Murcia, 1977-1980.
GARCÍA BERRIO, Antonio, Introducción a la Poética clasicista. Comentario a las
"Tablas Poéticas" de Cascales, Madrid, Taurus, 1988 (1975).
LUZÁN, Ignacio de, Poética, edición de Russell P. Sebold, Barcelona, Labor, 1977.
VIÑAS PIQUER, David, Historia de la Crítica literaria, Barcelona, Ariel, 2002.
Tema 11 / pàg. 15