Consejo General del Poder Judicial

Consejo General del Poder Judicial
Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España
VI Jornadas
El desarrollo de la LOE: Código Técnico de la Edificación
Granada 26, 27 y 28 de abril de 2007-05-11
Estimats companys i companyes:
Fa uns dies que vaig asistir a las sisenes jornades entre jutges y perits judicials les quals
van tindre com a tema monogràfic el Codi Tècnic de l’Edificació y sent l’únic de la nostra
demarcació que ho va fer, considero important transmetre les impressions del mateix,
principalment als que ens dediquem a fer de perits judicials, però tambe d’una manera
més general a tot lo colectiu per lo que suposa de canvi el CTE a la nostra professió. Al
final teniu les conclusions “oficials” de dites jornades, aquelles que venen preparades
abans de començar. Però també voldria fer-vos arribar tot allò que no surt als papers
oficials i sí als debats, que van ser intensos i fins i tot viscerals en alguns moments.
Properament restarà a la vostra disposició a la biblioteca lo recull de totes les ponències
que es van fer, per si voleu concretar algun dels comentaris que a continuació us exposo:
-
Començaré dient que en un moment de la intervenció de les ponències
presentades pel col.lectiu català, es va rendir un efusiu homenatge al benvolgut i
malhaurat Agustí Borrell Calonge.
-
Parlant de la intervenció catalana, dir que va ser de les millors que es van escoltar
(a part d’atres també molt interessants). Labastida sobre instal.lacions i González
Nebreda (juntament en Manuel Táboas) sobre prevalència entre normatives
existents i el CTE.
-
Entrant en tema, una de les crítiques que es van fer al CTE es que ha estat
generat per la indústria relacionada amb la construcció i els seus tècnics, els
enginyers, havent-mos excluït al nostre col.lectiu premeditadament. Cal dir que les
unitats empleades (Newtons, milímetres, etc) no són les que natros usem. També
la nomenclatura (Resbaladicidad, ...) que s’utilitza sembla poc seriosa i feta per a
confondre.
-
De la intervenció de González Nebreda, cal destacar com les dimensions mínimes
dels patis de llums ( ara, >4x4) no són aplicables a barris antics, on les façanes
dels habitatges a dures penes passen dels 4 m. Per tant i fins que no es adapten
moltes normatives municipals, imperarà lo pati de 3x3 (a no ser que consideren
inedificable la majoria dels casc antics dels nostres municipis).
-
També es va criticar com dona la mateixa feina un projecte unifamiliar o una
reforma menuda que un bloc de 50 habitatges. S’hauria d’haver contemplat uns
graus de compliment en funció de la complexitat dels diversos projectes.
-
El temps que vam tindre per a l’aplicació del CTE (de mig a un any) es va
considerar insuficient, havent demanat davant del Subdirector General del
“Ministerio” una moratoria, cosa que va dir que traslladaria a la Señora Ministra de
Fomento de Madrit, encara que no ens fem cap il.lusió al respecte. Haurien
d’haver anat publicant poc a poc, i no haguessim tingut l’embús que encara
continuem patint.
-
Respecte a la sostenibilitat i estalvi d’energia, es va crear un bon rebombori, com
que la energia que es consumeix a la fabricació d’un panell solar i tota la seua
parafernalia, és superior a la energia que estalvia durant la seua vida útil. O sigue,
que la gran industria se’n riu dels moviments ecològics a la vegada que els utilitza
per al seu profit.
-
Ni que dir dels mecanismes de les obertures per a la ventilació de les estàncies. Es
una norma copiada literalment de països nòrdics que ens intenten imposar a zones
com les nostres, on, una simple recomanació al llibre de manteniment d’obrir les
finestres 10 minuts/dia és suficient per a la ventilació de la casa. Per una altra
banda, és impossible que un tancament pugue complir simultàniament l’aïllament
tèrmic, l’acústic, la norma contra incendis i la de la ventilació. De fet es troben a
faltar solucions “robustes”, com les d’abans, obviades per no ser atractives per als
industrials. Qui sap l’aïllament o la resistència al foc d’un mur de mamposteria? Ni
ho sabem ni ho sabrem. Per una altra banda, no busqueu al mercat airejadors
perquè no els trobareu.
-
En referència a les responsabilitats, vam aconsseguir sensibilitzar als jutges
presents que no siguen massa duus en natros, i al dir natros em refereixo tant a
arquitectes com aparelladors y constructors, el “trio de las Azores” que es
carreguen, juntament en los promotors, tot cal dir-ho, en la totalitat de les
responsabilitats possibles a l’obra, deixant fora a geòlegs, enginyers (com no podia
ser d’un altra manera), fabricants de materials i instal.ladors:
Que s’equivoca el geòleg a l’estudi geotècnic i s’afona la casa? Culpa de
l’arquitecte ( tot i sent un tècnic contractat directament pel promotor) (El
arquitecto ha de verificar).
Que una finestra produeix condensacions per defecte de fabricació?. Culpa
de l’aparellador (el aparejador ha de comprobar).
Que goteja l’aixeta o s’ha fus una pereta?. Culpa del constructor.
Això sí, sempre podrem repetir contra els veritables culpables. Es un consol...
Com a mínim i de moment, hem d’exigir als demes tècnics que tinguen una
assegurança que els cobreixi suficientment per si se’ns acudeix repetir.
Respecte als constructors, cal dir que el CTE es molt benèvol en ells. Es demana
un jefe d’obra de “una capacitad adecuada” que si fa o no fot es com no dir res. La
direcció facultativa no pot exigir una capacitació profesional determinada, per lo que
hauriem de demanar al promotor, per escrit, que sigue adequat a l’obra, en lo que li
estem passant la responsabilitat del constructor al promotor. De fet hauriem de fer
igual que fa l’administració pública, exigint qualitat en diverses categories, com los
hotels, que n’hi ha de varies estrelles.
Hem d’anar en compte abans de firmar un certificat final d’obra, ja que ens poden
fer responsables de defectes constructius.
-
Per una altra banda, encara que la individualització de la responsabilitat del
diferents agents és, segons la LOE prioritaria, es pensa que a la realitat no serà
així i que si no està molt clar, s’acabarà imposant la solidaritat entre “los tres
mosqueteros” i promotor, que no s’escapa mai. En definitiva, es concreta molt bé
los vicis però no les responsabilitats.
-
També s’ha de dir que el CTE no és cap panacea. Quan lo jutge o un advocat
impertinent mos pregunte si “ la obra cumple o no el CTE”, hem de saber
respondre que no fa cap falta el seu cumpliment, aclarant només que l’obra está
contemplada al CTE. Per posar un exemple, podem no cumplir lo 70% d’energia
solar per a escalfar l’aigua y posar més aïllament als tancaments; no cumplirem el
CTE però la sol.lució és correcta.
-
De l’assegurança decenal només dir-vos que és una veritable estafa. Los que mos
dediquem a anar pel’s jutjats sabem que les cases no cauen; lo 99 % dels sinistres
son deguts a defectes constructius i/o d’habitabilitat que es queden sense
assegurar. O sigue, que directament, les companyies s’embutxaquen los diners de
l’assegurança sabent que no ha de passar res, mentres que el promotor ha de
pagar, a més a més, les OCT.
-
També vull fer una reflexió que, malauradament, no se’ns acudeix per estar
acostumat a la falsa aconfesionalitat del estat espanyol. Lo CTE i en particular lo
DB SI contra incendis hauria de ser aplicable no només a les Mesquites, Sinagoges
i atres establiments públics, sino també a les esglèsies de la Santa Madre Iglesia.
Si mai os passa pel cap anar a resar, descalseus y aneu a una Mesquita; estareu
més segurs que a la catedral.
-
Les veritables conclusions a les que he arribat, vist tot lo dit fins ara, és que es una
llàstima que el CTE s’hagi fet així de malament, ja que es una eina que fa falta.
Allavons, proposo que es retire l’actual, que es demande als dos governs que lo
han hecho posible i que al pròxim codi es tingue en compte a la seua elaboració als
veritables coneixedors de la construcció, o sigue, als arquitectes; allavons, mirarem
de repartir millor les responsabilitats. Encara que m’ensumo que no traurem res en
net.
-
En definitiva i per acabar, la frase lapidària de torn:
El CTE es un Cristo que nos ha caído ensima.
Josep López i Ferré
Vocal de Deontologia
Terres de l’Ebre
P.D. Disculpeu lo meu catalá. L’important és que m’entengueseu.
CONCLUSIONES (Oficials)
PRIMERA
El objetivo último del CTE como instrumento para satisfacer la exigencia de una mayor
calidad de la edificación es compartido por los partícipes en las presentes Jornadas, tanto
en su condición de agentes que intervienen directamente en el proceso edificatorio, como
en su condición de operadores jurídicos que han de velar por la tutela de los derechos de
los ciudadanos.
SEGUNDA
En todo caso los Documentos Básicos otorgan garantía de seguridad técnica y jurídica a
los agentes que intervienen en el proceso de la construcción. Su cumplimiento, estricto y
probado, debe propiciar la definitiva revisión de los tradicionales criterios de imputación
aplicados por los Juzgados y Tribunales, consolidando el principio de individualización de
responsabilidades de los agentes con arreglo a la naturaleza de su intervención consagra
do en la LOE.
TERCERA
Sin embargo, el periodo transitorio del CTE se ha mostrado insuficiente, habida cuenta del
alcance y naturaleza de las modificaciones que comporta.
La puesta en aplicación de los Documentos Básicos confirma la existencia de errores y
contradicciones entre ellos que impiden una lectura transversal de la norma, llegando en
algunos casos a imposibilitar su cumplimiento. Por ello, consideramos urgente que se
proceda a una revisión que permita resolver las indeterminaciones existentes, corregir los
errores y salvar carencias como las de medidas alternativas adecuadas para los procesos
de rehabilitación de edificios. Ello, dando lugar incluso a la suspensión de vigencia de
aquellos documentos que así lo requieran.
En particular es imprescindible que la aprobación de la Db del ruido quede en suspenso en
tanto no incluya el catálogo de soluciones constructivas que haga viable su cumplimiento,
y posponiendo su entrada en vigor para permitir que se disponga de una herramienta
informática de aplicación.
CUARTA
La intervención de las empresas de construcción en el proceso constructivo es
determinante, tanto en lo que se refiere a la seguridad como a la calidad del producto
acabado, por lo que debe exigirse a dichas empresas la cualificación y capacitación
suficiente de manera objetiva.
QUINTA
Aun cuando los aspectos relacionados con la seguridad y salud no constituyen objeto
específico de las funciones propias del Arquitecto como director de la obra, la prevención
eficaz de los siniestros es, sin embargo, objeto de preocupación prioritaria y compartida
por los participantes en las jornadas.
Es el constructor, en cuanto empleador, quien debe asegurar con todas las garantías
necesarias, las condiciones de trabajo que, objetivamente, permitan dicha prevención
eficaz tendente a minimizar los riesgos en aplicación de la normativa vigente en el sector.
Cuando los procedimientos judiciales en vía penal se dilaten de manera excesiva, debe
considerarse la aplicación de la atenuante de dilación indebida, de construcción
jurisprudencial, para evitar a los agentes imputados la “pena de banquillo”.
SEXTA
Los Arquitectos Peritos Forenses de España se manifiestan especialmente preocupados
ante los graves sucesos de corrupción urbanística que vienen produciéndose cada vez
con mayor frecuencia, y consideran que las irregularidades detectadas deben ser objeto
de una severa corrección.
En este contexto, se ha de advertir que las transformaciones del régimen urbanístico del
suelo deben efectuarse desde criterios de crecimiento urbano racional, eficiente y
sostenible, y no atendiendo, como viene sucediendo en muchos casos, a otros intereses
no compatibles con el interés público que debe presidir en todo caso las directrices de la
ordenación del territorio.
SÉPTIMA
Las normas urbanísticas del planeamiento han establecido, tradicionalmente y de forma
continua y reiterada, criterios sobre la edificación que no les son propios, regulando
ordenanzas y normas que no corresponden de manera objetiva al urbanismo.
A partir de la entrada en vigor del CTE cabe considerar como ajenos al ámbito técnico
competencial del urbanismo estas materias, que solo y únicamente deberán regularse
desde las normas técnicas de la edificación a las que habrán que adaptarse las normas
urbanísticas y ordenanzas correspondientes. Mientras dicha adaptación no se produzca el
CTE ha de ser prevalente, en cuanto a las condiciones técnicas de la edificación.
Inversamente, cuando las directrices urbanísticas así lo justifiquen, las determinaciones
básicas de la ordenación serán prevalentes al CTE, que no será de aplicación en cuanto
no resulte compatible con aquellas.
Granada 28 de abril de 2007.