Vanguardias

Anuncio
Les avantguardes
Les avantguardes en la literatura són els moviments literaris renovats que es van desenvolupar a la primera
meitat del segle XX a Europa i Amèrica.
La primera accepció de la paraula avantguarda pertany al llenguatge militar. En Franca es va començar a usar
aplicada a la política entre els socialistes utòpics fins que va adquirir, amb Marx i Engels, el sentit de minoria
esclarida encarregada de conduir la revolució. Posteriorment es va desenvolupar el concepte entre els
moviments artístics que es proposaven trencar amb les convencions estètiques que s'hi donaven. La política i
les arts han compartit d'aleshores ençà, unides o relativament separades, l'ús de la paraula avantguarda.
El 20 de febrer de 1909 Filippo Marinetti va difondre el seu Manifest futurista. En la dècada següent, i debut
al impacte que es va produir quan la I Guerra Mundial va esclatar, van sorgir l'expressionisme a Alemanya, el
dadaisme i el cubisme. De la redacció dels principis estètics d'aquest últim tant en pintura com en literatura
s'encarreguen Picasso i Apollinaire, autor de Alcohols, de Cal.ligrames i de Les mames de Tiresias, obra on
utilitza per primera vegada (1918) el terme surrealista, moviment que tindrà el seu primer manifest en 1924.
Com a primera repercussió, un any més tard, Rubén Darío, màxim representant del modernisme literari, va
replicar a Marinetti dient que la paraula futurisme ja havia sigut utilitzada pel poeta català Gabriel Alomar en
1904 i preguntant−se si certs principis, com el culte de la velocitat, de la energia i dels deports no eren ja en
Homero i Píndaro; si no caldria que rellegir el manifest romàntic de Víctor Hugo, sobretot quan reivindica lo
grotesc i la mescla de geners; si, com diu Marinetti, la guerra és l'única higiene del món, ¿què passa amb la
pesta? Punt de vista el de Darío summament lúcid, encara més si es pensa en com el feixisme va saber
absorbir del treball de Marinetti el culte del valor, de la energia i de la temeritat a tota costa. Tant el xilè
Vicente Huidobro, com el argentí Jorge Luis Borges i el brasiler Mario Andrade veuran amb objeccions les
vel·leïtats futuristes, sense negar alguns dels seus aspectes estimulants.
En 1916 Juan Ramón Jiménez havia escrit Diari d'un poeta recent casat, text que assenyala un canvi en la
seua evolució posterior i en la de la poesia espanyola. Però és l'any 1918 el que va marcar un punt decisiu en
el desenvolupament de les avantguardes a Espanya i Amèrica. En aquest any va viatjar a Madrid Vicente
Huidobro, poeta xilè que defenia el creacionisme, segons les seues pròpies paraules des de 1912, i va
comparar aquest moviment amb el imaginisme anglès americà d'Ezra Pound, donant exemples dels dadaistes
Tristan Tzara i Francis Picabia, entre altres. El conflicte entre natura i art es va resoldre en Huidobro quan va
dir que el poeta ha de crear el seu poema com la natura crea un arbre.
En els últims mesos de 1918 comencen les tertúlies de Rafael Cansinos−Assens, rodejat de joves (poetes i
aspirants a ser−ho) al Cafè Colonial de Madrid. Son els gèrmens de l'ultraísme, moviment ultraromàntic que
renega de lo antic (el modernisme), de la oratòria i la retòrica, dels prejudicis moralistes o acadèmics, i defèn,
proclamant que la guerra no serveix per a res, un estar avant sempre en l'art i en la política, encara que anem a
l'abisme, construint la fraternitat universal mitjançant les noves estètiques, sempre subversives i herètiques
perquè ataquen al règim i a la religió.
NOM
PAÍS
1ª
CARACTERÍS−
MA−NI−FES−TA−CIÓ TIQUES
COMPONENTS
Les novetats es revelaren en una mescla d'influències: des del dadaisme i el expressionisme, fins el futurisme i
el cubisme.
Creacionisme
Xile, Argentina,
Espanya
1916
Fer un poema com la
natura fa un arbre
Vicente Huidobro, Juan Larreta,
Gerardo Diego...
1
Ultraísme
Espanya
Estridentisme
Mèxic
Surrealisme
Espanya e
Hispanoamèrica
Generació del 27
Espanya
Fer una poesia "ultra"
que fóra més allà de tot
1918 l'art del novecentisme a
través de poemes
visuals
Exaltació futurista de
1922 la mecànica més la
irreverència dadà
Buscar la llibertat
creadora més allà del
1923 realisme a través del
inconscient y del món
oníric
Encontre entre la
poesia clàssica
1927
espanyola y les
avantguardes
Cansinos−Assens, Guillermo de la
Torre, Juan Larrea, Adriano del
Valle, Pedro Garfias, Eugenio
Montes, José Rivas, Jorge Luis
Borges...
Manuel Maples Arce, Salvador
Gallardo, Germán List Arzubide,
Luis Quintanilla...
Tots els poetes i grups
avantguardistes hispans van tindre
manifestacions surrealistes
Luis Cernuda, Dámaso Alonso,
Gerardo Diego, Pedro Salinas,
Rafael Alberti, Federico García
Lorca, Jorge Guillén, Manuel
Altolaguirre...
Molt relacionat amb tot açò estava el que es denominava poesia visual. La poesia visual és una composició
poètica que pretén l'atracció comunicativa. Utilitza elements com el dibuix, el gravat, la fotografia... que són
externs a la literatura. Se situa al bell mig entre la literatura i les arts plàstiques.
Unes composicions poètiques molt paregudes són els cal.ligrames. Es defineixen com objectes
simultàniament lingüístics i icònics, es a dir, un poema escrit de forma que la figura plàstica siga suggestiva.
Així el poema traspassa les fronteres de la literatura per a instaurar−se en l'amplitud immensa de l'art. Es
mesclen pintura, literatura i tipografia. No cal considerar−ho com un text de lectura per l'absència de
puntuació i les experimentacions formals de la seua tipografia, sinó com un signe per a identificar. El
trencament es pot fer més palés si, a més, s'empren formes en idiomes diferents en el sentit d'universalitat,
encara que quasi sempre és el francés. Guillaume Apollinaire va ser escriptor i poeta de manifests culturals.
La seua obra Els pintors cubistes (1913) va servir d'instrument per a establir la escola cubista de pintura. Els
seus volúmens de poemes Alcohols (1913) i Cal.ligrames (1918) van ser molt populars entre els surrealistes,
grup en el que va influir de manera notable.
2
Descargar