lá-N^EO-DEIíMONTSEIili

Any VII.
I D i s s a p t e , 2 3 d e A g o s t dLe
1884.
rsTúm. 3 4 .
lá-N^EO-DEIíMONTSEIili
:.-^l:
tt^í
M
,jí*,
W?
*i
í-^í-.-i
•^
;¿'. .í:'">:^r.^rt-^^'*r
%
'^^n^
'K
ji"
»^
b-
«*"•
y ^ i (**•*•;
r:f,9^^
"•••"
ea&-
IITMÁMÁH f @ F i i M M CÁTÁMMYÁ.
Í M S INIFESTACIONS DE PROTESTA.
Alió que deya la Santa Mare Teresa de J e sús, que es menester aprofitar las acomesas y
malas arts del dimoni per foguejarse en la
práctica del be y lograr que cada vegada que'l
tentador.nos busqui '1 eos, se'n hage de tornar
con las manos en la cahesa, axí mateix hem
de fer los católichs en los temps presents ab la
Revolució masónica, que's creu haver mort y
sepultatlo Pontificat Roma sota las runas de
son poder temporal, cada vegada que, per una
via ó altra, se remou la qüestió romana.
En agó, es precís confessar, que'ls católichs
espanyols no son ni cobarts ni peresosos, y's
pot perfectament assegurar que, si l'Espanya
católica tingues las mans deslligadas per obrar,
ó, millor dit, si'l poblé espanyol, fiel á sas tradicions, se vegés ben representaten las esferas
del poder, Espanya sería la nació que, ó per
las vias diplomáticas ó ab una acció mes directa y decisiva, acabaría ab exa situació intolerable perla Santa Sede. Y que's faría respectar,
basta veure com últimament s'han alarmat los
italians sois ab un petit incident parlamentan
que ha dat lloch á una negociado diplomática
ben poch honrosa certament peí ministeri espanyol, que no ha acontentat ais católichs ni
ha satisfet ais italiantssims.
Ab exa ocasió han tingut un echo durader y
vibrant en tota Espanya las pocas pero enérgicas páranlas que pronuncia lo Arquebisbe de
SantJaume de Cuba en lo Senat espanyol; y
la satisfácelo que hage pogut teñir la secta sén-
tint dir á un ministre conservador que «a Espanya ningú discuteixja'l poder temporal», li
será ben amargada per las dignas y nobilíssimas veus de protesta que van ressonant d'un
extrem al altre de la Península. Tots los Prelats naturalment fan ja sevas las frases oportuníssimas de son germá l'Arquebisbe de Santiago, y ab los Prelats unida hi va sempre la
inmensa majoría del poblé espanyol, que al últim entendrá clarament, com han entes los católichs belgas, que solament seguint fielment
ais Bisbes, se pot entrar per los verdaders camins de la restaurado religiosa y social.
Entre'ls documents del Episcopat espanyol
tenim avuy á la vista una lacónica pero molt
viva protesta del Excm. Sr. Arquebisbe de
Tarragona, y una circular que dirigeix á son
clero, acompanyant la dita protesta, lo Rvm.
Sr. Bisbe de Vich. Aquest, compendiant en
breu resumen los últims fets ocorreguts á R o ma després de la inicua sentencia que priva de
sos bens á la Propaganda, fa veure com la
«Revolució porta avant sa obra de perversitat
))y de ruina ab una audacia y constancia tal
))que no passa dia que no dongue un pas mes
»en sa persecució contra Jesucrist y son au»gust Representant sobre la térra.»
Y pergó á cada nou pas d'avans convé'l crit
de protesta del mon católich, y axí com lo P a pa sovinteja en sas Alocucions y Encíclicas la
veu de justa reivindicado de sos drets conculcats, los fiéis á cada alarit de triumfo del diable deuhen respondre ab la franca y explícita
professió de sa fe que surtirá al fi victoriosa.
Et hcec est victoria quce vincit. mundum - Lft .t
Revolució mollas vegadas aparentó* i 3 o ; í ^ | j
de la quexa universal deis católicas
266
LA VEU DEL MONTSERRAT.
man perla Ilibertat del Saiit Pare; pero creguem que aquexa fermesa deis católichs, aquexa repruijació constant deis fets consumats,
aquexa protesta viva y continuada de doscents
milions de creyents es lo Mane, Thecel, Pilares de la nefanda secta.
Oigau com s'expressa lo venerando Ai^quebisbe de Tarragona:
«La qüestiü de la Ilibertat del Papa y del poder civil de la Santa Sede rcapareix candent
ab motiu de un incident ocorregut en lo Senat
lo 18 de Juliol últim, y de un despaig diplomátich del Gobern espanyol.—Protestant que no
hem de mesclarnos en política, ni per aplaudir
ni per censurar, y dexantla responsabilitat de
naraulas v actes á sos autors, tenim necessitat
de declarar:
))1.° Que'l Papa está verdaderament catiu
en poder de sos enemiclis; Sah liostilí potestate constitutus, y sens Ilibertat per gobernar la
Iglesia. Ell holiadit y repetit, y'l Gobern italiá,
ab sas lleys de expoliado, ab sas mesuras
opressoras, ab insults y amenassas, molt i^ecents algunas, del poblé baix que consent, ab
lo llenguatje indecent y agressiu de la prempsa
que no conté ni reprimeix, e l e , fa bona devant
del mon enter la páranla pontificia. Aíirniam,
donchs, una vegada mes la falta de Ilibertat del
Papa y protestara contra aQÓ ab totas nostras
forsas.
»2.° Al Papa, en lo present ordrede cosas,
li es necessari'l Principat civil, com garantía y
salvaguardia del Iliure gobern de la Iglesia.
Axis ho ha declarat lo Papa ab lo Episcopat católich en massa, y axis es. Lo Papa te dret indiscutible á la soberanía temporal deis Estats
Pontificis, deu reclamarla y la reclama; y'ls
católichs de tot lo mon deuhen apoyar del modo possible las reclamacions del Papa.
«Protestan!, donchs, de nou contra la usurpació deis Estats pontificis y contra tot acte
que tendesca á legalisarla.
»Visca'l Papa Rey! Viva'l Papa liiure!»
Axis formula'l Sr. Arquebisbe sa protesta,
marcant ab compendiosa precisió la situació
deis católichs y la actitut que deuhen observar
enfront de la Revolució imperant en la Ciutat
Santa. Y'ls católichs de tot lo mon deuhen
apoyar del modo possible las reclamacions
del Papa; y mentres cosa major no puga ferse,
repetir la santa protesta, echo valent déla Cristiandat al indomable non possumus del Papa,
que al mateix temps que fa triumfar la religió
en las conciencias, salva també, com deya'l P.
Lacordaire, los furs de la justicia y sosté la
dignitat humana.
No oblidarse may del dever preferent delcatólích del nostre temps: no ajaures cobarde-
ment á la brutalitat deis fets consumats, no
aquietarse may á la violent situació de la Sede
Pontificia.
J. C. Pbre.
-ooo^ooo-
Com ha corregut exos dias pe'ls diaris un
article del Monde Maponique en que, barrejat
ab noms de personatjes polítichs espanyols afiliats á la Masonería, hi va'l nom honrat y respectabilíssim de nosti^e distingit compatrici,
D. Ramón Vinader, creyem molt del cas publicar las següents rallas de La Fé de Madrit
(núm. del 11 de Agost), á pesar de que suposem que tota persona de bon sentit hauria rectificat lo concepto per mes que vejes lo nom de
lAii V i n o J o i i on la Ilicfa rlol pai'iúclich f r a n c m a s ó .
Diu La Fé:
«En cambi nosaltres paguem per anticipat lo
favor á La Época y a La Correspondencia, advertintlos per lo cas de que, llegint Le Monede
Maponiqae, vegessen figurar entre'ls masons
lo cognom de Vinader, que'l Vinader masó no
es ni per senyals nostre sempre estimat amich
lo reputadíssim lletrat, antich diputat tradicionalista D. Rarnon, ni altre membre de exa familia católica ál'antigua, y que ha dat dos illustres filis á la Companyía de Jesús, sino un
alti^e Vinader, metje espiritista y altres excessos, que corre anys ha per aquí.»
~vC_-eí<ír>r.3X5i-_s-^
Á NOSTRES GERMANS MALLORQUINS.
Per lo que n'hem dit exos dias en vers y en prosa,
saben nostres lectors que Mallorca ha tingut la satisfacció de coronar, per decret pontifici y lo ab ritu prescrita la Patrona de Tilla daurada, Ntra. Sra. de Lluch.
La gran romería á que la fesla ha donat lloch, fou cosa may •vista á Mallorca; y será perenne'l recort del 10
de Agost de 1884. Lo venerable Prelat, Il-Im. Dr. D.
Mateu Jaume, que precisament havia cantat sa primera
missa en lo Santuari de Lluch, corona la devota imatge en milx de milenars de diocessans seus que en aquell
instant no pogueren contenir son entussiasme, prorompent en entussiastas aclamacions. Ha sigut com un nou
despertar de la devoció mallorquína á sa Patrona; dotzenas d'estandarls primorosament brodats presentaren
com ofrena varis pobles y associacions, y en lo Santuari
quedarán per adorno y per memoria; com recordará
tambó la memorable diada la Corona Poética deis tro
badors mallorquins, mestres casi tots en l'art de poesía.
Y es cas de notar que en eix moviment religiós s'hi
ha sentit lo vigorós alé del renaixement de la materna
llengua; y ab singular pler de la nostra ánima hem observat que'ls millors cántichs á Maria, las fullas de pro-:
paganda, las Uegendas deis penons y fins las inscripcions de la corona oferta á la Verge, tot s'ha fet en lo
patri idioma.
Molt significa agó, molt val aqueix doble moviment
de restauració; y per ell enviam á nostres germans de
la major de las Balears un coral aplauso.
267
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Assaig le traiiiccíó catalana iels Satas ie Darii.
SALM XXXV.
Que lo compositor de aquest Salm fos David, com lo
litol indica, no se'n pot duptar. Son estil, la materia
de que tracta y la manera de exposarla, lo no presentarse com rey, lo senyalar entre sos adversaris un de
moit poderos (v. 10,) lo quexarse de llur ingratitut (v.
12... 16,) lo acudir al judici de Deu (v. 22... 24,) caráclers son que's troban en altres Salms de David. La
ocusió fou la sua retirada de Ziph al desert de Maon
en ia Arabia pétrea (L Reg. XXIII, 24-26,) fugint de
San I contra lo qual no volia combátrer per haver sigut
ungit rey, encara que aquest li mogués persecució.
Alluvors David tindria uns 26 anys y sembla que compougué també en aquesta mateixa época los Salms LIV
y t-ix.
Ben sabut es entre'ls católichs que en lo Salteri hi
ha rasgos, que adhuc literalment considerats, no se poden enténdrer sino de Nostre Senyor Jesucrist. Mes
molts altres n'hi ha, que encara que literalment no convingan á nostre divi Redemplor; li convenen espiritualment ó com figuras, qual cumpliment se verifica en
Eli mateix, ó en son eos mistich, la Iglesia. Y que en
aquest Salm David se presenta com tipo del Salvador,
es cosa certa, per quant lo mateix Jesucrist nos ho dona á coneixer, aplicant á si mateix lo verset 19 quia
odio hahuerunt me gratis, queixantse de la ingratitut
ab que los jueus corresponian á sos llarchs beneficis.
TRADUCCIÓ.
a 1. De David.
b Barallauvos, Senyor, ab mos adversaris, combatiu ais que me fan guerra.
2. Preneu las armas y lo escuí, y alsauvos en man
ojuda.
3. Desenoayneu la espasa y tanqueu lo pas ais que
me per.segueixen, diheu á la m,ia ánima: «jo soch ia
salvado.»
c 4. Que se aoergonyescan y se omplin de pudor los
que buscan la ánima meva, retrocedescan y sian confosos los que maquinan mon mal.
5. Sian com palla deoant del vent, y lo ángel del
Senyor quepis empenyi.
6. Llur cami sia fosch y relliscós y lo ángel del
Senyor los perseguesca.
d 7. Perqué sens rahó me taparen lo clot del llur
filat; sens causa feren un aguayt á la mia vida.
e 8. Vindrá sobre ell la ruina sens pensar, y son
mateix filat, que havia amagat, lo agafará; en la mateixa ruina caurá.
i 9. Y mon ánima saltará de alegría en lo Senyor,
y se gosará de la sua salvado.
10. Tots mos ossos dirán: «Senyor, qui com Vos,
que Iliureu á un home abatut de un altre que es mes
fort que ell? á an abatut y necessitat de aquell que
lo despulla ? »
h 11. Se alsáren testimonis injuriosos; lo que jo
no sabia me preguntaren.
i 12. Me tornaren mal per bé; desolant la ánima
mia. ,
(a)
(b)
(c)
(d)
(e)
teixos
(f)
(h)
(i)
Titol.
Demana lo Salmista que Deu combatí á sos eiiemich.s.
De manera que sian confosos y dispersáis.
Rahó de lo que demana.
Amenassa á sos enemichs que sobre son cap caurán losmamals que contra ell havian preparat.
y se alegra pen.sant que Deu lo salvará.
Apesar de que se alsarán ab falsos testimonis.
Y li pagarán ab mal lo bé que'ls hi haja fet.
13. Pero jo, quant estavan malalts, lo meu vestit
era un sach, afligía ab djuní mon ánima, y la mia
orado al meu interior tornava;
14. Com. amich, com, germá meu me portava, com
plañt de mare abrumat me inclinava,
j 15. Mes ells en mon abaiiment se alegravan y's
reunían; se reunían contra mi caliimniadors, sens jo
saberho, tallaren y no callaren;
16. Entre hipócritas bufons de gorra apretani llitrs
dents contra mi.
k 17. Senyor meu, ¿fins quánt miraren?
Aparten mon ánima de llurs ofensas; deis lleons apartéu
la meva única.
\ 18. Os confessaré en una gran iglesia, en un poblé poderos os alabaré.
ra 19. No se alégrin de mi los que contra mi están
enemistáis fraudulentament,
ni fassan lo ullet los que
me aborreixen sens causa.
20. Que no parlan de pau, y contra'Is mqnsos de
la ierra cosas enganyosas maquinan.
21.
Y aixampláren contra mi llur boca, diheni:
«¡éla, éla, nostre iilL l'ha vist! »
n 22. Mireu, Senyor, no fea lo suri: Snyor
meu,
no US allunyeu de mi.
o 23. Desperteuvos y alseuvos al meu judici,
Deu
meu y Senyor meu, á la meva causa.
24. Judiquéume conforme á la vosira justicia,
Senyor Den meu, y no se alégrin de mi.
p 25. No digan en son cor: «/ Viva!... hem sortít
ab la nosira,» ni digan: «.absorbimlo.»
q 26. Avergonyéxinse y al mateix iemps sian confusos los que se alegran del meu mal; vestéxinse de
vergonya y pudor los que se engrandéxen contra mi.
r 27. Saltin de goig y de alegría los que's complauhen ab la meva justicia, digan sempre: «Gran es lo
Senyor que vol la pau del seu servidor.»
s 28. Y ma llengua pronunciará vostra
justicia,
pronunciará tot lo día vostra alabansa.
ACLARACIONS.
1. Combatiu, per enfonsá; hem traduhit així lo verb
lacham, que mes propiament es guerrejar, fer guerra.
2. Armas...
escut, corresponen á las páranlas maguen y trirmah, que son dos classes de escuts, lo primer cubreix lo pit solament y lo segon tot lo eos.
3. Desenvayneu la espasa; encara que chanit es la
hasta de la llansa, hem traduhit la frase diversament en
alenció á que lo llenguatje es metafórich.— Tanqueu lo
pas, en castellá diriam com García Blanco, y la traducció seria mes literal, cierra al encuentro de mis
perseguidores.
4. Anima meua, hebraisme, en lloch de ma vida,
(Math. II, 20.—Joan. XII, 25.—XIII. 37, eíc.—Los qui
maquinan mon mal, aixó es: los qui maquinan mal
contra mi.
7. Es aquest verset una alusió al estil de cassar los
animáis posant lo filat mitx amagat dins un clot de
modo que passi desapercebuda.
8. En la mateixa ruina caurá, es dir: en la que á
mi me preparava.
:
\
,
*
(j) Reunintse por multiplicar contra d'oU las calumnias y bur- j
las injuriosas.
í
(k) Per lo que prega á Deu Nostre Senyor que no fassa lo sort i
y lo Iliuri.
"í
(1) Promctentli en cambi alabansas.
|
(m) Continúa la pregarla y descriu la conducta deis seus con- li
traris.
if
(n) Dirigintse al Senyor insistcix en que no lo desampari.
|
(o) Y judiqui sa causa.
(p). Perqué sos enemichs no triumfln contra justicia.
(q) Mes sian confusos y avergonyits.
(r) Y los bons se<alegrin al véurer 1% victoria del just.
(s) Assegura com una conseqüencia que ell alabará sempre á
Deu Nostre Senyor.
268
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
11. De lo que jo no sabia, ó no havia fet, me judicavan.
12. Desolant la ánima mia, que vol dir: umplintme
de desolació.
13.
Y la mia oració al meu interior íornava, ó bé,
pregava jo ¡nteriorment y atentament.
14. Com amich, etc., envers ells me portava com
si'm fossin amichs ó germans.
15. En mon ahatiment; traducció algo libre, puix
lo original diu ubtzalL del verb tzalá, que significa inclinarse á un costal, coixejar, y metafóricament mostrar abatiment. Fora de aquest lloch, que sembla que
está en infinitiu, encara que segons Furts seria un nom,
sois se troba en participi benoní Kal en lo Gen. XXXII,
32, y Mich. IV, 6, 7.—Calumniadors, en hebreu nequim benoni de nacáh, ferir, sia ab las mans, sia ab
la llengua, de ahont calumniar.— Tallaren y no callaren, aixó es: ab sas llenguas me destrossavan sens acabar may.
16. Bufons de gorra, ó que riuhen á costa deis altres. La Vulgata, seguint com sempre los Setanta, diu:
tentaverunt me, subsannaverunt me subsannatione, traducció algún tant libre, si no's vol fer venir de alguna
variant, á lo que sembla se inclina lo cardenal Belarmino. Segons Calmet en lo caldeu diu: Verbis blanditiarum, subsanatoriis et decisoriis frendent contra me
dentibus suis; y Symmaco traduheix: In simulatione
verbis confíctis serrabant contra me denles. Aquesta
diversitat prové de las paraulas aquí usadas, que en si
enclouhen la idea de hipocresía^ burla y adulació, que
regoneix per causa lo volguer viurer á costa del próxim.
17. Fins quant miraréu? supleix sens ajudarme?
—La meca única, aixó es, la vida, que es una sola
per cada hú.
19. Fraudulentament ó mentirosament, com si digués: «los que contra mi están enemistats, y no obstant
se me fingeixen amichs.»
20. Que no parlan de pau, es dir, que no pretenen
la pau y la amislat.
21. Nostre ull l'ha cist, frase que correspon á aquesta altre: «hem vist sa ruina com intentavam.»
23. Alseuvos al meu judici... á la meca causa; que
es com si digués: «veniu á ferrae justicia examinant
ma propia causa.»
24. No se alegrin de mi, aixó es, «no sia jo objecte
I de sas burlas y divertiment.»
25. ¡ Viva!... hem sortit ab la nostra ! En hebreu:
héah naphschenu, éa, ánima nostra; pero com es una
inlerjecció, hem cregut mes propi Iraduhir sa significació.
26. Engrandéixen
ó volen pujar sobre mí per trepitjarme.
28. Pronunciará; en hebreu teheguél del verb hagáh que vol dir pronunciar paraulas ab veu baixa y
s ruido sort ó confús, de ahont se deriva murmurar, meI ditar, etc.
TOMÁS SUCONA, PBRE.
Secció liíeraria.
DESITX DELS DESÍTXS,
Confiteantur tibi, populi, Deus;
Confiteantur tibi populi omnest
(PSALM 66—T. 3.)
Era l'hora del día en que s'encénen
Dintre'l cor los d^sitxs que del cel venen,
Y'l cor desficíós s'en vol anar:
Exa hora de süau melancolía,
Quant la derrera claretat del día
Son arreveure trist comenta á dar.
GenoUs ficats, sobre la térra broja,
Vora'l sepulcre que lo cós estoja
Del Mártir de la Fe, gran Ramón Luí!,
Ma ánima plena de condol, jo orava;
Y, desde'] mon, al Infinit volava,
Com la gavina al cel desde un escull.
Recordava forestes amargares
Qu'en Lull vá soíferir de les criatures
Per donar á conexe'l nom de Deu;
Y, malgrat sa invencible benvolencia,
Conseguir no pogué sa inteligencia
Fos adorat el bon Jesús arréu.
¡COm, Senyor! ¿Y aqueix héroe d'activesa,
Casi res vá lograr en l'escomesa
Que feu ais pobles servidors del mal?
¿Y l'unió religiosa de los pobles,
Sóls ha de ser desitx de los cors nobles;
Aspirado, y no mes, del ideal?
Aqueix desitx que lo meu cor omplena
Y que bull en la sanch de cada vena,
El desitx de que Vos siau conegut,
¿No ha de teñir satisfácelo "algún día,
Y hem de veure del horae l'agonía,
Sempre pe'l geni del error vengut?
Suspir ab ansia per la pau divina.
Per l'unitat de Fe, que'ns encamina
Cap-dret al Cel per un mateix viarany;
Suspir pera que vinga l'amor pura,
Regne de fe y d'amor, que'ns assegura
L'adveniment del Regne sens engany.
¡Oh! ¡No han pogut encara'ls fervorosos
Grans genis de qui estam mós ergullosos,
Del error los imperis esvahir!
¡Encar ara s'extén per l'ampla Terra
Com grossa taca exa negror qu'aterra,
Y'ns fa del intim de lo cor gemir!
Pau, y Lull, y Xavier, y altres, petjaren
Casi la térra tota; derramaren
L'aygua de Fe y d'Amor en l'Univers;
Mes no han bastat sos gegantins esforgos,
Y l'home se revingla ab braus retornos
Dintre del cercle del error pervers.
La llavor de la Fe, depositada
En l'Arca d'Israel, fo fecundada
Per la Sanch generosa del Senyor;
Los vents del Cristianismo la prengueren,
Y ab ses valentes ales la dugueren
Fins ais límits sabuts per l'anligor.
Los Apóstols les roques del Calvari,
Abandonaren ab sublim desvari,
Empesos per l'afronta de la Creu;
269
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Y desde l'Indo á les iberes platjes,
En inmórtals, maravellosos viatjes,
Portar saberen l'Unitat de Deu.
¿Per qué t'enjega l'ignorancia vana?
¿Per qué s'ajau tant lemps la raga humana
Sois l'ombra impura de maleyts altars?
Y los obrí ses cátedres Atenes,
Y venera la Italia ses cadenes,
La veu de los Pontífices troné;
Aprés deis mártirs, confessors exiren,
Y los filis de Germania'ls exoíren,
Y'l nom de Crist sos estandarts infla.
Tu ets estrella de llum maravellosa.
Tu devallas del Cim, font delitosa,
Y regas los verjers del Esperit.
¡Avina, avina, resplandor purissim
De l'Essencia invisible del Altissim!
¡Ay! que'ns cubreix la tenebrosa nit!
Després, los barcos espanyols tallaren
Les ones del AÜántich, y volaren
Al Nou Mon ferventíssims missioners;
Y la infelís progenie americana
Inclina son bell cap de jovensana,
Devant Aquell qui acull ais extranjers.
¿Quánt, Deu meu, brillará en Iota la Terra
L'anlorxa de la Fe, que'l Mal desterra,
Y lots veurem universal claror?
¿Quánt el dimoni no rebrá homenalje
Ni tendrá en sóls un cor felis estatje?
¿Quánt seréu NOSTRE DEU, Senyor, Senyor!!—
)
Mes... ¡ayí, (no pot ma cristiana lira
Expressar eix dolor que la retgira),
Transcorreren les glories del Passat:
Y tanta sanch gustosament donada,
Tant d'entussiasme, tanta fe exaltada.
Pera espoltrir los ídols no han bastat.
¡Ay! No han bastat grandeses d'heroísme
Pera plantar la Creu del Gristianisme
Hontsevulla respire un fill del hom.
Hi há Ierres y mes Ierres, no liunyanes,
Que may senten la veu de les campanes.
Ni de Jesús lo suavíssim Nom.
La cruel Mitja Lluna senyoreja
Los boscos de palmeres, que rastreja
L'elefant, en lo sóyi de Faraó;
En les ciutats de la pagana Xina
Sufrir no poren, sense ferio ruina^
Que s'alce á Deu un cristiá torreó.
¿Qué mes? Entre les ruñes llastimoses
De Salem, á l'Europa doloroses,
¿No hi llampega lo ferro mussulman?
¿Qué n'hem tengut de les brillants Creuades,
Quant tota Europa enviava ses armades
Per abatre les glories del Koran?
¡Ayl en noltres matexos, la senyera
De rUnió religiosa ¿la venera
Y li es avuy tota ánima fidel?
¿Es per ventura ab altivesa noble
Arborada y seguida en cada poblé?
¿L'interés nostre es I'interés del Cel?
¡Voldría que de cop se declaressen
Galóliques les Genis; y proclamessen
Sóls una Fe, un Baptisme, y un Senyor;
Y del Tánays al Níger, des la Franca
A la llunya Otalti, l'alabanga
Unissona pujas al Creador!
¡Oh Unilat!, tu no ets filia de la Terra;
Los hómens le declaran dura guerra,
Y no t'albergan en les patries Uars;
La llanlia del Santissim Ilambrejava,
Casi fosca la bóveda quedava,
Y les ombres giravan entorn meu;
Lo pensament eniayre se desfeya,
Y un riu d'ardentes llágrimes me queya,
[Gom si's fongués mon cor per tant de greu!
JosEPH
TARONJÍ,
Pbre.
CróBica Relipsa.
Lo dia de Sant Joaquim, nom de fonts del Santissim
Pare Lleó XIII, se reberen en lo Vaticá numerosíssimas felicitacions de Iotas las parís del mon, expressivas totas del mes carinyós afecte.
Lo li-lm. y Rvm. Sr. Morgades, Bisbe d'esta Diócessis, enviá per telegrama la felicitació de bons dias
al Papa en nom propi, y en nom de tot lo Clero y fiéis
de la Diócessis; y al mateix dia li contextá lo Cardenal Jacobini ab un hermós telegrama en llatí donant
las gracias en nom del Sant Pare y la Benedicció
apostólica á S. S. I., Clero y poblé fiel.
Perque'ls pobres de Roma celebressen la festa de
Sant Joaquim, lo Almoyner Apostólich, Monsenyor
Samminialelli repartí carilats extraordinarias, y feu entregar cent Hits de ferro ab tot lo parament á altras
tantas familias necessitadas.
Entre'ls Prelats que en lo próxim Consistori serán
elevats ' á la Sacra Púrpura Cardenalicia s'hi conta
Monsenyor Massaia, caputxi ilaliá que ha estat molts
anys evangelisant los salvatges de África. Lo Papa, en
audiencia particular que li concedí dias passats, manifestá al heróich missioner que la sua promoció á Cardenal era en premi de sos treballs apostólichs.
Lo Cardenal Lavigerie, Arquebisbe de Alger, fundador d'una Congregació de Missioners per l'evangelisació del África, va á establir un col-legi á Roma per los
joves estudiants de aquest Institut. Se'ls ha assignat la
iglesia de Sant Nicolau deis Lorenesos, y Tadministració de causas pias de Fransa li ha donat alguna cosa
de las capellanías de Sant Lluís.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
270
S'ha convertit al Catolicisme lo baró de Seebach,
embaxador que fou de Saxonia á Paris en temps de Napoleón tercer. Ha abjurat lo luteranisme en Dinamarca
en mans del prefet apostólich. Sembla que ha contribuhit molt á convertirse aquest personatge la lectura
de la celebrada Historia deis alemani/s de Jansenns.
Lo Congrés eucarístich que havia de celebrarse per
lo próxim Setembre, en Tolosa de Fransa, s'ha aplassat per la primavera del any qui ve, en atenció á la
epidemia que se ha extés en algunas provincias limítrofes á la de Tolosa.
Sembla que portarán bon resultat las conferencias
que han tingut, per tractar de varias qüestions diocessanas, lo delegat del Papa, monsenyor Ferrata y'l Gobern de Suiza. La Agencia-HaDas assegura com á cosa próxima lo reslabliment de la Nunciatura á Suiza.
—La Conferencia deis Bisbes aleinanys a Fulda s'está celebrant en lo palau episcopal, presidint lo Bisbe de
Ermeland. Los punts que aquest any tracta'l Congrés
son: la neoessitat de provehir las parroquias vacants,
la fundació de facultats de teología católica en las Universitats protestants, alménos en la de Marboug, reunió de las duas diócessis de Fulda y Limburg eu una
sola elevada á la categoría de Arquebisbal; y compilad o de un Ilibre de cant comú á totas las diócessis
prussianas.
—Lo dia 25 será celebrada la festa de Sant LIuís,
Rey de Fransa, en sa propia iglesia á Paris. Per totas
las ceremonias servirán los matexos ornaments que
Sant Lluís regala á sa germana Isabel, fundadora y
abadessa de Longchamps. Durant la novena se exposan
á la veneració deis fiéis las reliquias deis individuos de
la familia de Sant Lluís que son veneráis en los allars.
—Lo Bisbe de Munster, Monsenyor Brinkmann, consagrava'l 21 de Juliol la iglesia de Wilhelmshafen, principal port militar de l'Alemanya. Las autoritats marítimas y municipals, al igual que la població, en sa
raajoria protestante prepararen al ii-luslre Prelat un recebiment magnifich. Lo comandan! del port lo rebó solemnement en lo arsenal, fentli recorre tot lo establiment.
—Lo historiador tudesch, Haus Prutz, de regrés de
Roma, ahont treballá algunas setmanas en lo Arxiu
Vaticá, ha publicat un article en que fa grans elogis
de Lleó XIII per las reformas introduhidas en dit Ar-
Cas proaigiiis.
Lo corresponsal berlinés de la Cioiltá
Cattólica,
conta en lo número de 16 de Agost lo següent:
«Lo dia 20 de Juny s'enfonzava á un'altura de 100
metres l'entrada d'una mina á Schwientochlowitz, en la
Alta Silesia, mentres se trobavan treballant á dins 43
minayres. Tothom los cregué perduts. Pero un empleat
de las minas, lo senyor Reifland, excel-lent católich,
insistí molt perque's Ireballés en dessoterrar. Encontinent los directors y propietaris de las minas, las autoritats, compres lo gobernador de la provincia de Silesia,
rivalisaren en desplegar lo mes llohable zel. Desprós
d'un penosissim treball de sis horas, se arriba á descubrir los 43 minayres sepultats^ que apenas davan senyals de vida. Transportats inmediatament afora, se'ls
prodigaren los socors necessaris; y al cap d'una estona, la major part comensá á referse. Alashoras contaren que durant la sua estada á sota térra no havian
quasi may cessat de resar lo Sant Rosari y d'invocar
á Santa Bárbara, patrona deis minayres. La sua fe fou
dignament recompensada. Quan l'últim fou tret de la
mina, lo director, Sr. de Avenson, invita las 3,000 personas presents á donar públicaraent gracias á Deu, y
tota la multilut entona lo Te-Deum en alemany ab un
fervor y una expressió que feya caure ¡lágrimas de
commoció.»
TRIDUO EN HONOR DE MA.RÍA SANTÍSSIMA
EN LA SEU DE VICH.
Lo Boletín Oficial del Obispado de Vich (núm. del 18 de Agost)
publica un interessantisslm anunci de las festas que's farán en esta Santa Iglesia Catedral, en los dias 6, 7 y 8 de Setembre per
secundar la expressa voluntat del Papa y guanyar las indulgencias concedidas per eix Triduo.
Lo dia 6 á las sis y mitja de la tarde, rosari cantat ab explicació do misteris y sermó que predicará lo R. P. Tomás Bargués,
Missioner del Cor de María.
Lo dia 7, diumenge, á las cinch de la tarde se benehirá en lo
atri de la Catedral la imatge nova de Ntra. Sra. de Montserrat, y
desseguida solemne procossó per la ciutat, cot-locantsc, al regrés,
la Santa Imatge en lo altar que 11 será dedicat. Seguirá la funcló
com lo dia anterior.
Dia 8.—A las set del mati Común ió general ab plática que fará
lo Sr. Bisbe; á las deu Missa pontifical y á las sis y mitja de la
tarde rosari cantat y sermó per lo mateix orador.
A mes de la indulgencia plenaria concedida por lo Papa Lleó
XIII, lo Rvm. Sr. Bisbe concedeix 40 dias de indulgencia per cada
acto del dit Triduo.
Dietarl iel Princípat.
Lo temps continua bórraseos en extrem, havent refresoat
un poch la temperatura de resultas del fort temporal del dimars passat. Verament se pot dir que no lii ha memoria entre'ls vivents de haver vist caure pedra tan grossa y ab tanta
furia com en la tarde del dit dia. Com cus de gallina n'hi
havia mollas, y altres de formas irregulars eran com trossos
de gel que dexavan senyal allá hont toca van. Mollas teulas
y vidres se trencaren, especialment teulas planas, contantse'n
unas sis mil de rompudas en la estació y Tallers del ferrocarril de Sant Joan las Abadessas. Sort que la pedra era clara, ó sino hauria fet desgracias. Se tingué que lamentar la
pérdua d'un noyet que tot anant á veure la vinguda de la
riera, caygué y l'aygua se l'enmená sens que fos possible
salvarlo.
Per diversos punts lii passá també un rem de pedra que
haurá perjiídicat molt la cullita del vi.
—S'ha publicat ja l'Edicte per la apertura del curs 84-85,
tant del Seminarl Tridentí com del Col-legi de 2." ensenyansa. Lo discui's inaugural esta á cárrecli del catedrátich Dr.
D. Valenti Gibert.
—Una revista científica deis Estats-Units The Californian
Architect publica una interessantíssima Memoria de nostre
amich y paysá D. Eusebi Molerá, sobre las Pirámides mexicanas de Teotihuacan, que visita dit senyor en son últim
viatge cientiflch per l'Estalde Méxich. Lo Sr. Molerá il-lustra son treball ab vistas panorámicas per ell mateix dibuxadas, plantas de alsada, detalls arquitectónichs de tan antichs
monuments de la rassa azteca, fent oportuna comparado de
las Pirámides d'Égipte.
Aquesta monografía que ha vingut á enriquir lo ja nombres catálech de estudis del amich Molerá, meresqué molts
aplausos de la Societat Geográfica del Pacífich.
—Los bergadans tractan de perpetuar la memoria del mallograt filosoph Rnt. Antón Cornelias y Cluet, dedicantli una
naiiaMlaiHSii
éafeisaiaaamasitigB
LA V E U DEL MONTSERRAT.
271
lápida ó un monument commemoratiu. Iniciada nna suscripRosselló, á las portas de casa, no podera entregarnos á una
ció diu, El Bergadan que en poch mes d'una hora se recau.
perfecta tranquilifat, y molt menos oblidar las precaucions,
darea 400 pessotas. Be merexen tan ¡asigne cora modest caaxis espiriluals com corporals, per delenir la mortífera plaga
pellá que sos compatricis honren son nom que será una de
en la línea de la frontera. ¡ Deu vulla Iliurarnos del assot y
las glorias mes puras de la ciutat de Berga.
abreviar la tribulació en las nacions que'l sufrexen!
—La nova Germandat de donas baix la advocaeió de Santa Teresa de Jesús, celebrará per primera vegada la festa de
Los nihilistas tornan ádarsenyals terribles de vida áRussa titular, lo diumenge vinent en la iglesia del Carme.
sia
é Inglaterra, y's veu que si están alguna temporada en re—Lo poblé de Sant Hipólit de Voitregá tingué gran festa
pós,
es per donar després mes forta sacudida.
lo diumenge passat ab motiu de pendre possessió los religioLos
goberns naturalment están esberats ab aqueixa manesos de la Sagrada familia del nou Col-legi de primera ensera
d'avisar
deis anarquistas que no portan mes idea que la de
nyansa que, ab un zel y desinterés sumament liohables, han
deslruhir; y tant á Russia com á Inglaterra hi ha motius per
construhit en poch temps á sas expensas los habitants de dita
estar intranquils los que regexen la cosa pública. Sembla que
població. Nostre Prelat presidí la animada festa, á la qnal
ara anirá de veras un traclat secret enlre varias potencias per
acudireii gran número de personas de las parroquias vehinas,
acabar, ó á lo menos impedií' la acció del nihilisme; pero la
(le modo que al vespre la plassa del Col-legi, eleganlment decorada y profusamenl il-luminada ab vasos de color, presen- I socielat está tant contaminada y'ls gobernants tan faltáis de
verdaders principis de gobern, quede segur no's fará res
'ava un imponent aspeóle. En un esli-ado estava'l Sr. Bisbe
mes que aumentar la policía per seguir la pista ais dinamiy las Autoritats; y desde una tribima dirigiren sa páranla al
tayres, y la policía sola no serveix de res. ¿Que'n traurém
poblé lo Sr. Torres, metje deja vila, y'l Marqués de Palmede que en Bismark se pose de acort ab lo primer ministre
'"ola que ha prestat son valiós conours á tan benéfica obra.
de Austria Comte de Kainoky, per reprimir ais anarquistas,
A. las funcions de iglesia assistí gran concurrencia, y en la
si ell á casa seva fomenta la anarquía, dexant que la irreliComunió general s'hi contaren unas sis centas personas. Molt
giositat vage cundintenlre'l poblé, coartant la saludable inbe fará en aquella comarca fabril de las voras del Ter lo
fluencia de la Iglesia Católica?
Institut de la Sagrada Familia per l'ensenyansa de noys.
•i./wWW.Vi
—Per lo que puga ser útil ais nostres pagesos, copiam de
'in periodich de San Sebastian la següent noticia:
«Ilaarribat á esta ciutat un viatjer nort-americá anomenat Jim Gray, que després de haver cumplert 47 quarentelas per mar, l'última l'ha feta á térra en lo lazaret de Behovia. L'übjecle que'l porta á Espanya es comprar una gran
partida de burros per la recria en son páys, ahont son molt
apreciáis.»
—En la iglesia de Sania Maria del Mar s'está executant una
operació molt conveníenl com es la de netejar l'interior de la
iglesia, trayent lo revoeat que cubria la pedra. Moltíssim
guanyará en bellesa lo dit temple ab esta millora.
•—Los extraordinaris vols de papellonas que passaren á
PHmers del istiu, lian dexat ja son rastre, veyenlse mollas
comarcas infestadas de orugas.
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
(Dia 23 d'Agosi
^Qxa.
oi'mcnt.
estall.
Sé gol .
Oi*d¡. .
gibada.
•^«Polta.
de
1884.)
Qüartera, Hectólilre.
Quartera, Hecliilitre,
PUis. es Ptas. es.
Pt3
14'.Ó0
V¿'bO
lü'50
9' »
20'39.
18'99.
14'75.
12'64.
9'84.
8'44.
7'01.
Blatdcmoro..
Mili.
Fajol.
aiol .
Fabas.
'aba; .
Llegnm. .
Fasols.. .
Ciurons..
]1'50
13' »
10' »
11' »
11'50
16'50
19' »
Ptas. es.
16'15.
18'29.
14'05.
15'45.
16'15.
23'22.
26'73.
Corren (íeiieral.
EXTRANGER.
Lo cólera va fent de las sevas al Mitx-dia de Fransa, y s'es
pi'opagat á varias provincias de Italia. A Espanya lo parte
*''ari de sanitat no pot ser mes satisfactori, raes com encara
'^ eslaoió está alrassada y 1'epidemia se va extenent en lo
lían terminal las sessions pornográficas del Congrés de
Versalles, y com era d'esperar lo gobern den Ferry ha sorlit
ab la seva per una gran raajoda de vols. Una de las cosas
que s'han volat, ha siguí l'abolir las pregarías que's feyan
cad'any quan se reunia'l Parlament. En va hi protesta ab sa
apostólica eloqíiencia lo bisbe d'Angers; aquella cambra volgué esborrar l'últim rastre de religió que'l gobern oficialment
en sos actes públiehs mantenía. En Ferry s'ha volgut dar ab
aquest projecte de revisió com un respir; y es mes una treta
per anar tiranl teninl enlretingudas á las oposicions, que no
pas un acle formal de gobern.
De la Xina no se'n sab l'aygua clara; hi ha telegramas
alarmants que suposan la guerra novanjent encesa contra
Fransa en aquellas regions; pero altres asseguran que no le
proporcions lo conflicte del almirall Courbet.
L'Inglaterra se'n ha duyt xasco ab lo de la Conferencia per
arreglar los assumptos d'Egipte. L'Inglaterra vol y dol. Per
un cantó voldria exercir una absoluta preponderancia á
Egipte, mes per altra, veu que per sí sola es incapás de arreglar aquella embullada madexa, y sab perfeclament que hi
ha alguna potencia que vigila sos passos á las voras del canal.
Lo fiasco de la conferencia de Londres no podia ser mes
complert; y tothom hi ha visl en I'aclitut de la Fransa la ma
oculta den Bismark, que naturalment fará trábelas sempre á
l'influenoia cosmopolita de l'Inglaterra.
Apesar de que, en ocasió recent, ha dit en Bismark que
no te entussiasine per la influencia alemanya ai exlranger, y
ha desaprobat la emigració deis alemanys, no obstant es un
fet que l'Alemanya somia ab un engrandiment colonial, y
com tota potencia que ha arribat á cert grau de preponderancia y está montada miiitarment, necessila aviar al exterior sa poderosa activital.
De aquí prové la gelosía ab que's mirarán sempre l'Inglaterra y l'Alemanya; y si algún dia sos interessos s'encontran,
nohi valdría la diplomacia per aturar una terrible escomesa.
Segueix, donchs, si fa no fa, la malexa situació á Egipte,
avaosant poch los ¡nsurrecles, poch segura de sas forsas l'In-
272
. LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
glaterra, y desorganisantse aqiiell pEys que te tots los vicis
de la civilisació raussulmana y tots los defectes de la civilisació europea.
c-i^csyit-j
Per final una noticia que no es política, pero que pol teñir
moltíssiraa trascendencia. Se tracta de la direcció deis globos
aerostátichs, y's dona per cosa segura liaverse resoltja'l
problema. Los periódiclis francesos guardan molta reserva,
pero se sab alguna cosa del resultat de la proba feta'l dia 9
de agost per un capitá d'enginyers, Renard, y ua capitá de
infantería, Krebs.
Lo globo construliit per l'experiraent te uns 60 metres de
llarch per 10 de diámetre; porta penjada una plataforma llarga de uns 40 metres de longitut per tres de ampia; en un de
sos extrems va lo aeronauta y en l'altra la hélice propulsora y
una máquina magneto-eléctrica de Gramme; la batería eléctrica y'l lastre se col-locan en lo centro de la plataforma.
Lo vent era moderat al fer la ascensió los dos capitans; y
una vegada en lo ayre, assajaren primer los viatjers lo timó,
que es una vela de uns 10 metros quadrats, sent los resultáis
en exlrem satisfactoris y'l gobernar lo globo fácil y prompte.
Empengut peí vent, ana '1 globo de Chalet Meudon á Petit
Bicetre, sobre'ls hoscos de Meudon; en est punt, volgueren
los aeronautas tornar al punt de partida, lo que efectuaren
fent funcionar la máquina eléctrica y'l timó, franquejant en
cinch minuts la distancia que hi há entre'ls dos punts, que es
de uns tres mil metros, ab un resultat verament maravellós.
Lo globo s'aturá materaálicament devant de la caseta destinada á guardarlo. Los assaigs van á continuar, recorrent
distancias majors; y veus'aquí un invent que pot causar una
verdadera revolució.
Varletats.
EFEMÉRIDES PRINCIPALS
le la mstriicciá del teiple de Sta. María del Mar de Barcelona.
La magnífica iglesia de Sta. María del Mar, expléndida mostra de la gallardía del estil ogiva!, fou comensada á edificar en 1329, cora evidencian varis testimonis escrits y principalment lo MEMORIAL que transcriu
(traduhit al castellá) Pi y Arimon, copiantlo del Ilibre
dit Ceremonial de la Parroquia de Sta. María, fol. 47.
En est document se fa menció y's copia literalment la
inscripcíó de una lápida encastada en la part oriental
de dita iglesia, y diu axis:
«En nom de la Santa Trinitat, á honor de Madona Santa María
»fo comensada la obra daquesta Esgleya lo dia de Santa María de
»Mars en l'any MCCCXXVIIII regnant Nanfós per la gracia de
»Deu Rey d'Aragó quí conquis lo Regne de Cerdenya.»
En una nota del Llibre de la serie de ConsellerSj del
Arxiu municipal de Barcelona, se consigna lo mateix,
afeginthi que fou lo ardiaca Bernat Lull quí posa la
primera pedra.
De varis Actes y documents se poden senyalar las
següents fetxas de la prossecució de la obra:
En 1339 eslava acabada la capella de Sant Llorrens.
En 1340 los de Santa Anna y Sta. Agnés y Sant Tomás Apóstol.
En 1341 se termina la de Santa Eularia de Mérida.
En 1345 la de Sant Pau y Santa Práxedes.
La última clau de volta fou col-locada en 1383 com
refereix la Rúbrica de Bruniqmr
en la següent nota:
«A tres de noembre mil trescents vuitanta tres fou posada ab
Dgran solemnitat la derrera pedra do la clausura de la -volta do
«Santa María de la Mar y lo dio de Santa María de agost fou dita
»la primera missa en lo"altar nou de dita iglesia: diguela lo Bisbe
«Pere de Barcelona.»
Aquest Bisbe fou Pere de Planella qui, á 15 de Agost
de 1384, inaugura ab l'acte mes gran del culto católich,
la no interrompuda cadena de sacrificis y pregarías que
per espay de cinchcents anys—que son ja historia—se
han elevat al Senyor sota las grandiosas voltas de la
esbelta iglesia de Santa María del Mar.
Grans acontexements y expléndidas festas ha presencial la popular basílica barcelonesa, y sa relació en animada historia que sabem está escribint un erudit mem'
bre d'una de las Associacions excursionistas, ha de ser
per demés interessant. Entre las mes memorables festas- s'hi conta las que's
feren en lo sigle XVII, ab motiu de la traslació del
SS. Sagrament al nou aliar major, que no es pas lo
mateix que ara s'hi veu. Una relació impresa se'n troba y s'estampá també algún deis sermons que's predicaren; pero son mes curiosos los dalos qué oferexen
alguns manuscrils com per exemple la següent relació
extrela del Llibre de Consells de la Rnl. Comunital de
Santa María del Pi. Diu axis:
«Ais 3 de Febrer de dit any 1637 á las 10 horas del matí partí
«la professó de la present Iglesia (la de Santa María del Pi) per
»anar á celebrar lo üñcí en Santa María del Mar ab ost orde pri«merament ab los tabals y després los ganfarons, després la ban«dora deis Desemparats, de la Santa Espina, los Procuredors, las
«dos banderas deis Ortolans, la creu, y tot lo Clero aportant lo
«cap de la professó, lo Sr. Rector seguint los Srs. Obrers, y de»més administracions ab atxes encesas ab música de ministrils
«cantant ab lo clero, isqueren per lo portal major dret ala Parro«quia per la camisería don Sors isqueren al carrer ampie y cani«bis ahont trobaren lo Clero de Santa María y Obrers, anaren
«junts á la iglesia donant resos en alabansa de dita festa per lo
«camí, arribáis a la iglesia ana lo Clero en lo altar major y dita
«antífona y verset de Ntra. Senyora per lo Rector sen anaren en
«los diacas á la sagristía; comensat lo introit de la missa la qual
«canta lo Sr. Rector y digué la missa del dia de Ntra. Sra. de
«Agost la qual se canta á dos chors per lo nostro mestro (lo del
»Pi) y sos cantors ab molt gran aplauso de tots, al cor vuyt ca.
«pas quatre de Santa María y quatre de nostras; los Rnts. de
«Santa María ab gran multitut acompanyaren lo sots diaca al
«cor y tornaren al altar acabada la Epístola, y axi mateix al dia»ca, predica lo Dr. Joan Puig, beneficiat de la present iglesia (del
»Pi) y Rector de Santa Creu del Orde al qual acompanyaren la
«major part del clero de Santa María per ser persona de grans
«parts, y cathedrátich de la Univeraitat, y teñir en dita iglesia
«molts Drs. dexebles seus; predica ab gran satisfacció doctissima«ment, los Obrers de Santa María donaren lo assiento ais Obrers
«(del Pi) en lo presbíteri assentats ells en lo cor acabat lo Olíici '
«tornaren los Ministres en la sagristía y presa la capa pluvial lo
«Sr. Rector, tornaren al altar major mentres digué la col-lecta de
«Ntra. Senyora anava avant la professó eixint per lo portal ma«jor dret á la Argentaría acompanyats ab lo Clero y Obrers y •
«molts parroquíans flns á mitja argentaría que aquí fou parar la
«creu lo Primiser volent porfiar passar avant. ahont se despedíren
»ab grans cumpliments y accions de gracias anant cantant lo M*
»cant de orga lo Te-Beum per lo camí juntant ab los menistrils
«dret á la plassa del blat y portal de la preso, Llibrataría, plassa
«de Sant Jaume, lo Cali y Boquería, per lo carrer del Pi dret á:
«la iglesia cantant lo verset y col leda de Ntra. Senyora, y tots
»se dividiren en quietut.
«Los Srs. Obrers pagaren los traballs y menestrils, la Rt. Co«munitat paga lo Sr. Mestre que per rahó de haverho fet també y
«teñir la millor capella de Barcelona aver cantat per lo camí lo |
í>Te-Deum laudamus acant de orga se li donaren deu Iliuras.
íiLaus Deo.»
VicH.—Iraprempta de R. Anglada.—1884.