Tristany i Isolda; Joseph Bédier
Anuncio
ACTIVITATS DEL DOSSIER ARGUMENT, ORIGEN I VERSIONS 2. Busqueu qui va ser Joseph Bédier i expliqueu d’on parteix per començar a escriure la seva versió de la llegenda. Joseph Bédier (París, 1864 ­ 1938) va ser un escriptor i filòleg francès. És considerat un dels romanistes més influents de principis del segle XX. Va néixer a París, però va passar tota la seva infància i adolescència a la terra paterna, l'illa de Bourbon, fins que, el 1883, amb dinou anys, va ingressar a l'École Normale en què va romandre fins a la seva graduació. Desitjós d'aprendre més coses de les que l'École Normale li havia ensenyat, es va dedicar a assistir a les conferències ofertes per l'École des Hautes Études i al Collège de France on va conèixer al que va ser el seu mestre, Gaston Paris, que sempre va exercir sobre ell una gran influència i al qual sempre va venerar. Més tard, la recentment inaugurada universitat catòlica de Friburg el va acollir, però l'ambient religiós no compatibilitzava amb el seu manifest agnosticisme. Torna a França el 1891 per ocupar una plaça a la Facultat de Lletres de Caen. Va contreure matrimoni amb Eugénie Bizarelli i va tenir tres fills. Bédier va saber trobar temps per a publicar diversos treballs en Romania i en la Revue des Deux Mondes. Obra Bédier va dedicar la seva vida a l'estudi de les obres més rellevants de la literatura francesa medieval. En aquesta obra destaca ja la que serà una de les seves preocupacions més constants: el problema dels orígens. Mogut per aquest afany, Bédier sotmet a tot el corpus de contes estudiats a un atent examen, els classifica, els compara. Finalment, arriba a una conclusió sorprenent enfront de les teories comunament acceptades: que la tradició és menys rica i variada del que s'havia cregut fins llavors i que els textos més antics tenen un fons comú d'elements, disposats en un ordre constant, que podrien remuntar­se a un mateix origen. La fama i el reconeixement definitius li arriben amb la publicació del Roman de Tristany et Iseut, una història que, fins aquell moment, era desconeguda per al gran públic francès. 3. De relats sobre Tristany i Isolda ens n’han arrbiat molts, en moltes versions diferents al llarg de la història de la literatura. Us proposem que completeu aquesta taula: AUTOR Thomas d’Anglaterra Béroul Maria de França Elhiart von Oberg ÈPOCA XII XII 1160­1175 1986 Frare Robert Gerbert de Montreuil Folie de Tristany (Oxford); deriva de la versió de Thomas. Folie de Tristany (Berna); deriva de Béroul Tristany en prosa Anònim Sir Walter Scott Matthew Arnold Swinburne Joseph Bédier 1173 1917 1900 Thomas Mann 1902 Alicia Yllera TÍTOL Tristan und Isolde (vers) Tristan und Isolde (prosa) El lligabosc (lai) Tristrant Tristany Rossinyol Tristram saga Tristram and Iseult Tristan of Llonerse El Romanç de Tristany i Isolda Tristan Tristán e Iseo ESTRUCTURA 1. El relat sobre Tristany i Isolda té una estructura pròpia i singular, encara que molts dels temes i motius deñs quals es compon la llegenda i tenen antecedents en altres tradicions narratives, fet que reflecteix que el públic medieval la coneixia bé. a) Ompliu la part de la dreta de la taula, explicant com es reflecteix l’esquema comú dels relats heroics tradicionals en la llegenda sobre Tristany i Isolda: ESQUEMA COMÚ LLEGENDA SOBRE TRISTANY I ISOLDA Heroi desonegut arriba d’una terra llunyana, amb unes qualitats excepcionals, es converteis en salvador de la comunitat. Com a premi rep una sona (filla o germana del rei) i funda una dinastia. Viatge d’un Heroi a ultramar, on troba una dama d’un altre món, de tradició irlandesa. Aparició de la figura del col∙laborador subordinat. Però en la majoria de relats és el rei qui per la seva valentia obté la mà de la princesa. Fugida al bosc on els amants tenen un final tràgic en les històries insulars, d’orígen irlandès. L’heroi s’exilia, arriba a un país estrany el rei del qual es veu amenaçat; l’heroi es posa el seu servei, venç els rebels i, com a premi, un altre cop, rep una dona. Esposa traïda que denega l’ajuda al marit, de tradició clàssica. b) Hi ha però, en el relat sobre Tristany i Isolda un tema que no apareix en cap relat precedent. Quin és? 2. El romança de Tristany i Isolda té una estructura de tres parts: plantejament, nus i desenllaç. Feu un resum de l’argument de cadascuna de les parts de la novel∙la. 3. Aquesta novel∙la té moments culminants en cadascuna de les parts, únics en la història de la literatura europea, sobre l’amor i la mort. Busqueu­los:
