Tristany i Isolda; Joseph Bédier

Joseph Bédier:
EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA
Tristany i Isolda just després de veure's el filtre.
CAPÍTOL I : LA INFANTESA DE TRISTANY
És veritat, van dir: joventut, bella i rient!
En aquest capítol ens parla del naixement i la infància de Tristany, fill del rei Rivalén de Lionís i Blancaflor.
Ella va morir després del part. La frase fa referència a la infància i posterior joventut agradable que va passar
Tristany fins el moment en que se'l emporten cap a terres desconegudes per ell.
CAPÍTOL II : EL MORHOLT D'IRLANDA
Tristany diu: Ywis et defensaré com un cavaller
Aquest capítol ens presenta el combat de Tristany amb Morholt. Quan Tristany el venç, ell està greument ferit
i pensant−se que està a punt de morir li diu al rei Marc que el fiqui en un vaixell amb la seva lira i que el
deixin vagar sense rumb per la mar. La citació fa referència a que Tristany protegirà als 300 nens i 300 nenes
de 15 anys d'edat (Si Tristany perdia els havia de entregar a Morholt)
CAPÍTOL III: LA CERCA DE LA BELLA DELS CABELLS D'OR
En pres d'or us ho he pagat paraula de cavaller. Del qual he tingut el més gran dolor.
1
Una vegada més, Tristany s'enfronta amb un enemic. Aquesta vegada és un drac que ha trobat quan ha arribat
a Irlanda (al port de Weisefort). El guanya, i com a recompensa el rei d'Irlanda li fa entrega de la seva filla
Isolda la Blonda
La frase vol dir que el rei ha pagat a Tristany amb or (Isolda té els cabells daurats com l'or) i per això sent
dolor, perquè veu marxar a la seva filla cap a Cornualla ben lluny d'ell.
CAPÍTOL IV : EL FILTRE
No, no es tractava de vi. Era dolor infinit. Aquell que seria en realitat la tortura inacabable al cor. Aquella
que els faria mort tots dos.
La mare d'Isolda prepara un beuratge que Brangiana, la criada, haurà de donar a Isolda quan vegi al rei Marc
perquè s'enamorin. Però per error, la ajudanta de Brangiana li dóna a Isolda i a Tristany i ambdós s'enamoren
perdudament. Per això la citació diu que no era vi el que els hi estava oferint sinó el filtre d'amor que els duria
a la mort.
CAPÍTOL V : BRANGIANA LLIURADA ALS SERFS
Sobretot tindrà gran valor tal camisa mal donada quan Iseu mal estimat no portava mai
Brangiana n'està molt penedida del assumpte del filtre i vol anar al bosc a recollir herbes per fer un beuratge
per calmar−se. Llavors Isolda mana a una mena de guies a que l'acompanyin. Però ells es pensen que han de
matar−la i com que no són capaços de fer−ho li diuen a Isolda que l'han matat. Aquesta, molt enfadada mana
que els castiguin amb pena de mort per haver assassinat a una amiga com Brangiana (però ella està viva.)
La citació fa referència a quan Brangiana es fa passar per Isolda posant−se el seu vestit de dormir i posant−se
a llit amb Tristany la nit de noces. Iseu mal estimat no portava mai es refereix a la virginitat.
CAPÍTOL VI : EL GRAN PI
Isolda la meva estimada, Isolda la meva amiga, en vós la meva mort, en vós la meva vida
Tristany i Isolda s'amaguen al bosc i viuen el seu amor en secret. La citació vol dir que ell viu per ella i que ell
mor per ella (i viceversa)
CAPÍTOL VII : EL NAN FROCÍ
Amb el seu propi art va trair el cavaller
Després del casament del rei Marc i Isolda, els deslleials acusaren Tristany de tenir cites amoroses amb la
reina Isolda. Això era veritat, però el rei no s'ho acabava de creure. Per aquesta raó recorregué el nan Frocí, un
nan geperut que sabia endevinar l'esdevenidor a través dels astres. El nan geperut l'avisà que aquella mateixa
nit Tristany i Isolda es trobarien al verger, un lloc del bosc. El rei s'amagà en un gran pi, esperant que
arribessin ells dos. Però una font que hi havia feia de mirall i reflectia la cara del rei, i Tristany i Isolda
descobriren que els estava observant. Aleshores feren veure que s'havien trobat per parlar sobre l'acusació que
feien els deslleials sobre ells dos, i simularen preocupar−se perquè el rei no pensés malament d'ells. Aquest
s'ho cregué i no desconfià més del seu nebot i la reina. La citació ens indica que el nan va trair al cavaller
(Tristany) dient−li on es trobava amagat.
CAPÍTOL VIII : EL SALT DE LA CAPELLA
2
Qui veu el seu cos i la seva manera de ser, hauria de tenir un cor mol dolent si no tingués pietat de Isolda.
En aquest capítol manen cremar a Tristany. Però al final Isolda ho evita. La frase vol dir què qui coneix a
Tristany ha de tenir un cor molt dolent per fer−li el què li pretenien fer.
CAPÍTOL IX : LA FOREST DELS MOROIS
Hem perdut el món i el món ens ha perdut. Què us sembla Tristany ,amic? − Amiga quan estic emb tu, que
hem fa falta? Si tothom estigués amb nosaltres jo només estaria amb tu.
El primer paràgraf del llibre ens descriu com es troben la parella: amb les robes esquinçades pels esbarzers.
Mengen el que troben pel bosc i, encara així, s'estimen, i si es tenen l'un al altre no sofreixen. Un dia els troba
Ogrí (un ermità) i li diu a Tristany que si li deixa que s'emporti a Isolda. Ell s'hi nega i diu que el seu món
sense Isolda està perdut. La frase diu exactament què quan Tristany està amb Isolda no li fa falta res més.
CAPÍTOL X : L'ERMITÀ OGRÍ
Aspra vida, dolenta y dura: Tants que s'estimen amb bon amor. L'un per l'altre no senten dolor.
La citació la trobem al llarg del capítol on Tristany reflexiona sobre els seus sentiments, es fa preguntes a ell
mateix, les contesta i ell està ben segur que l'amor que senten els està causant dolor, i la vida els està colpejant
durament.
CAPÍTOL XI: EL GUAL AVENTURÓS
Escolteu vosaltres que veniu pel camí veniu cap aquí cadascun del seu camí. Hi ha dolor més fort que el
meu? És Tristany qui hem dóna la mort
La citació la trobem aclarida quan Isolda diu que Tristany li dóna amor, però mort a l'hora. Aquest capítol és
una mica complicat, és l'únic que no he entès gaire bé.
CAPÍTOL XII : EL JUTJAMENT PEL FERRO VERMELL
Déu ja ha fet virtut
El rei els foragità, però Isolda acceptà fer el jurament. Després, aquesta avisà Tristany i li explicà això per
mitjà d'un missatger. El dia del jurament, ple de cavallers, entre d'altres el rei Artur i els seus homes,
l'esperaven a la Blanca Landa. Tristany, seguint les ordres d'Isolda, es disfressà de pelegrí de manera que
ningú el va reconèixer. Allà, Isolda havia de travessar un lloc fangós i, amb l'excusa que no es volia embrutar,
va fer cridar el pelegrí (Tristany) perquè l'agafés en braços i l'ajudés a travessar. Aquest ho va fer i a mig camí
es va entrebancar expressament. Isolda va dir que el perdonessin, i després va fer el jurament. Però va dir: per
aquests cossos sants i tots els cossos sants que hi ha en el món, jo juro que mai cap home nat de dona no m'ha
tinguda en els seus braços, fora del rei Marc, mon senyor, i del pobre pelegrí que, ara tot just, ha caigut als
vostres ulls. Amb això va confirmar que també havia estat amb Tristany, però, com que ningú sabia que ell era
el pelegrí, ningú se'n va adonar. Després va tocar el ferro roent i, com que els que havia dit era veritat, no es
va cremar. La citació vol dir què Déu ja ha intervingut i ja ha dit la seva.
CAPÍTOL XIII : LA VEU DEL ROSSINYOL
Tristany canta i gemega de boig com un rossinyol que s'acomiada a final d'estiu amb gran pietat
Tristany parteix cap a Gal·les, sense Isolda, amb Governal. Per aquesta raó Tristany es torna foll (boig) i fa
3
referència a la citació quan diu que canta i gemega de boig, com un rossinyol que s'acomiada de l'estiu
(Isolda).
CAPÍTOL XIV : EL CASCAVELL MERAVELLÓS
No us recordeu bella amiga d'un petit regal?
Després de marxar definitivament de Cornualla, Tristany es refugià a Gal.les, a la terra del noble duc Gilany.
El duc Gilany tenia un gos encantat, Petit−Crû, el qual tenia un cascavell amb poders màgics que feia passar
les tristeses, penes i angoixes. El duc se l'estimava per damunt de totes les coses, però Tristany volia
aconseguir−lo per fer−lo arribar a Isolda. Després de vèncer Urgan el Pelós, el pitjor enemic del duc, Tristany
li reclamà Petit−Crû, i l'envià a la seva estimada Isolda perquè no estigués trista per causa de la seva absència.
Isolda, després de rebre'l, pensà que era injust que Tristany estigués trist i ella no, i llençà el cascavell al mar.
El petit regal que diu la frase és el gosset Petit Crû.
CAPÍTOL XV : ISOLDA DE LES BLANQUES MANS
Enuig de dona es terrible, tothom hauria d'evitar−lo. Tant fàcilment com neix l'amor, tan fàcilment es
converteix en odi
Kaherdí li dóna a Tristany la Isolda de les Blanques Mans (com a recompensa de haver ajudat a Hoel) sense
que ella sàpigui que Tristany estima a l'altra Isolda. La frase parla d'Isolda de les Blanques Mans.
CAPÍTOL XVI : KAHERDÍ
La dama canta dolçament. Acorda la seva veu com al instrument. Les mans són belles i els lais bons. Dolça
és la veu i baix el to.
La frase la trobem gairebé al final de la pàg. 88, quan ens explica que Isolda la Blonda fa dos anys què no sap
res de Tristany. Sospira i comença a cantar dolçament amb un to baix, pensant què ella només viu per
Tristany.
CAPÍTOL XVII : DINÀS DE LIDAN
Bella amiga, així és de nosaltres: ni jo sense vós ni vós sense mi
La frase fa al·lusió al sentiment que tenen Isolda la Blonda i Tristany. Contra més temps sense veure's pitjor ,
més buits es senten.
CAPÍTOL XVIII : TRISTANY FOLL
El filtre va ser la nostra mort
El filtre va ser el seu passaport cap a la mort per amor, Tristany es torna completament boig en aquest capítol i
la seva vida es va esgotant.
CAPÍTOL XIX : LA MORT
L'amor ens va procurar la mateixa mort
Ara Tristany foll, mor i Isolda arriba i al veure'l ja mort es decideix matar ella damunt del cadàver del seu
estimat. De les seves tombes en sortí un arbre del qual les branques estaven unides. La frase diu això: L'amor
4
que sentien l'un per l'altre els va dur a la mort.
5