29 de juny de 2005

ACTA DE LA REUNIÓ
DEL CONSELL MUNICIPAL DE LA CIUTADANIA I DE LA CONVIVÈNCIA
CELEBRADA EL 29 DE JUNY DEL 2005
AL LOCAL DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL GRUP SANT JORDI
ASSISTENTS:
Ajuntament de Viladecans (Àrea de Democràcia Municipal i Participació):
Rosa Llop, regidora de polítiques d’innovació social i presidenta del Consell; Mercè Solé, secretària del
Consell i assessora; Luis Miguel Narbona, assessor.
Ciutadans elegits a títol individual, representants de les entitats i partits polítics:
Slimane Kassou Kassou; Isabel María Lombardo Maldonado; Eva Manrique; Asunción Polaina Escabia;
Amnistia Internacional: Idoia Baixench; AMPA CEIP Dr. Trueta: Montserrat Domínguez Bru; Asociación
Gitana de Viladecans: Félix Silva; Associació de Veïns Alba-Rosa: Maria Comas; Associació de Veïns Casc
Antic: Lluís Giralt i Fèlix Bada; Associació de Veïns Luis Moré del Castillo: Mariano Sauces; Associació de
Veïns Sant Jordi-Gabrielistes: Pere Fernández, Imma Rubiales i Agustín Amaya; Comissió Obrera Nacional
de Catalunya: Jordi Castellano; Esquerra Republicana de Catalunya: Anna Besora; FAPA: Montserrat
Domínguez Bru; Grup Tres Torres: M. Victòria Herrero García.
S’excusen:
AFNA TDA-H’V: Xavier Ramírez; Amic/UGT: Abdelatif Zouine; Càritas Interparroquial de Viladecans:
Alícia Hernández; Centre Cultural Sant Joan: Jaume Lligadas; ICV/EUiA: Miguel de la Rubia Campillo;
PSC: Lídia Roig.
Consell Municipal
per a la Convivència
i la Ciutadania
1
TEMES TRACTATS:
TEMAS TRATADOS:
Rosa Llop, presidenta del Consell, dóna la benvinguda
a les persones que s’hi incorporen per primera vegada i
es fa una breu presentació dels assistents a la reunió.
Rosa Llop, presidenta del Consell, da la bienvenida a las
personas que se incorporan por primera vez y se hace
una breve presentación de los asistentes a la reunión.
1. Aprovació de l’acta de la reunió anterior
1. Aprobación del acta de la reunión anterior
S’aprova l’acta per unanimitat. L’Anna Besora hi
troba a faltar que es concreti que l’anglés hauria de
ser una de les llengües en què s’hauria d’editar la
guia, tal com es va comentar a la reunió anterior.
Se aprueba el acta por unanimidad. Anna Besora echa
de menos que se concrete que el inglés debería ser
una de las lenguas en las que debería editarse la guía,
tal como se comentó en la reunión anterior.
L’Asun Polaina manifesta el seu desacord amb
l’afirmació que es va fer a la reunió anterior i que
consta en l’acta, de que la policia no té accés a les
dades del padró. Segons el que marca la llei hi té
accés.
Asun Polaina manifiesta su desacuerdo con la
afirmación que se hizo en la reunión anterior y que
consta en acta, de que la policia no tiene acceso a los
datos del padrón. Según lo que marca la ley, la policia
puede acceder al padrón.
2. Resolució a favor de la publicació d’una guia de
la convivència per als ciutadans de Viladecans
2. Resolución a favor de la publicaicón de una
guía de la convivencia para los ciudadanos de
Viladecans.
D’acord amb el que es va aprovar a la reunió anterior,
s’aporta una proposta de resolució, que és aprovada
per unanimitat, amb la substitució de l’expressió
“normes bàsiques” per “pautes bàsiques”. Es farà
arribar la resolució a la Direcció de l’Àrea.
De acuerdo con lo que se aprobó en la reunión anterior,
se aporta una propuesta de resolución, que se aprueba
por unanimidad, con la sustitución de la expresión
“normas básicas” por “pautas básicas”. Se hará llegar
la resolución a la Dirección del Área.
3. La mediació
3. La mediación
3.1. Mediació comunitària
3.2. Mediación comunitaria
L’Eva Manrique, mediadora i membre del Consell,
explica en què consisteix la tasca de mediació.
Eva Manrique, mediadora y miembro del Consell,
explica en que consiste la tarea de mediación.
La mediació entre veïns, entre famílies i entre
cultures és una forma relativament nova d’afrontar
La mediación entre vecinos, entre familias y entre
culturas es una forma relativamente nueva de afrontar
els conflictes, intentant evitar en la mesura en què es
pugui l’ús i abús de mecanismes legals que sovint no
acaben de resoldre el fons dels conflictes.
los conflictos, intentando evitar en lo posible el uso
y abuso de mecanismos legales que a menudo no
acaben de resolver el fondo de los conflictos.
La persona que fa la mediació té una formació
específica i manté un punt de vista imparcial. Actua
si les dues parts en conflicte hi estan d’acord. No fa
de jutge ni d’àrbitre, sinó que intenta que les dues
parts puguin aproximar-se i trobar una sortida al seu
conflicte en què surtin guanyant totes dues. De fet,
facilita l’escolta mútua i promou que cadascuna de les
parts pugui entendre la percepció de l’altra en relació
al problema que les enfronta. Ajuda fins i tot a que les
persones puguin adonar-se d’on és el problema real,
perquè de vegades l’atenció se centra en un punt, però
el problema és en un altre. El mediador intenta que
les persones a poc a poc vagin arribant a un acord que
s’expressa per escrit amb la signatura de totes dues
parts.
La persona que actúa como mediadora tiene una
formación específica y mantiene un punto de vista
imparcial. Interviene si las dos partes en conflicto
están de acuerdo. No hace de juez ni de árbiro, sino
que intenta que las dos partes puedan aproximarse y
encontrar una salida a su conflico de modo que ambas
salgan ganando. De hecho, facilita la mutua escucha
y promueve que cada una de las partes pueda entender
la percepción de la otra en relación al problema que
las enfrenta. Ayuda incluso a las personas a darse
cuenta de donde está el problema real, porque a veces
la atención se centra en un punto, pero el problema
radica en otro. El mediador intenta que las personas,
poco a poco, vayan llegando a un acuerdo que se
expresa por escrito con la firma de las dos partes.
3.2. Mediació intercultural
Consell Municipal
per a la Convivència
i la Ciutadania
2
3.3. Mediación intercultural
En Fèlix Silva és mediador de la comunitat gitana
i treballa a Can Palmer. La iniciativa de crear
mediadors gitanos va sorgir d’un grup de joves gitanos
universitaris fa cinc o sis anys. El primer objectiu
que es plantejaven era la reducció de l’absentisme
escolar. Aquest també és l’objectiu del mediador de
Viladecans, que treballar a mitja jornada a l’escola
Doctor Fleming. S’intenta que els professionals (de
l’escola i dels Serveis Socials) entenguin els codis
culturals i les prioritats de la comunitat i que aquesta
adquireixi hàbits d’estudi. Es potencia especialment
la figura de la dona gitana, a partir de cursos
d’alfabetització enfocats a la inserció laboral.
Félix Silva es mediador de la comunidad gitana
y trabaja en Can Palmer. La iniciativa de crear
mediadores gitanos surgió de un grupo de jóvenes
gitanos universitarios hace cinco o seis años. El
primer objetivo que se planteaban era la reducción del
absentismo escolar. Este también es el objetivo del
mediador de viladecans, que trabaja a media jornada
en la escuela Doctor Fleming. Se intenta que los
profesionales (de la escuela y de los Servicios Sociales)
entienda los códigos culturales y las prioridades de la
comunidad y que ésta adquiera hábitos de estudio. Se
potencia especialmente la figura de la mujer gitana,
a partir de cursos de alfabetización enfocados a la
inserción laboral.
Aquesta figura, però, actua de manera diferent a la
del mediador comunitari. Intenta establir una via
de comunicació fins que el mediador ja no sigui
necessari. De fet, la dificultat, el problema, estan ben
definits d’entrada.
Esta figura, sin embargo, actúa de forma distinta a
la del mediador comunitario. Intenta establecer una
vía de comunicación hasta que el mediador ya no sea
necesario. En realidad, el problema, está bien definido
de entrada.
Es pregunta per l’accés públic de tots tres mediadors.
La mediació comunitària, actualment en concurs
públic, entrarà en funcionament al setembre, i serà
oberta a tots els ciutadans. Es regirà per un reglament.
Estarà formada per un equip de tres persones, que
obriran al públic tres dies a la setmana, matí i tarda.
En un principi els casos seran “filtrats” prèviament
per l’Administració amb la finalitat de contribuir
a clarificar quina és la seva funció. La mediació es
presentarà en un seminari per a les associacions de
veïns.
Se pregunta por el acceso público de los tres
mediadores. La mediación comunitaria, actualmente
en concurso público, entrará en funcionamiento en
septiembre, y estará abierta a todos los ciudadanos.
Se regirá por un reglamento. Estará formada por un
equipo de tres personas, que abrirán al público tres días
a la semana, mañana y tarde. En un principio los casos
serán “filtrados” previamente por la Administración
con la finalidad de contribuir a clarificar cuál es su
función. La mediación se presentará en un seminario
para las asociaciones de vecinos.
En Fèlix i l’Azour treballen en exclusiva per als
professionals corresponents (Dr. Fleming i Serveis
Socials en Fèlix, i Serveis Socials, Educació i Sanitat
l’Azour). En Fèlix té el despatx a Can Palmer i l’Azour
a la Montserratina.
Félix y Azour trabajan en exclusiva para los
profesionales correspondientes (Félix en Dr. Fleming
y Azour en Servicios Sociales, Educación y Sanidad).
Félix tiene el despacho en Can Palmer y Azour en la
Montserratina.
La Mercè explica les funcions com a mediadora de la
Khadija Azour, que no ha pogut assistir a la reunió, i
Mercè explica las funciones como mediadora de
Khadija Azour, que no ha podido asistir a la reunión,
distribueix un document en què aquestes es descriuen
detalladament. Treballa preferentment amb dones,
individualment o en grup, en els dos ambulatoris, les
escoles i els Serveis Socials. Fa tasques d’intèrpret,
d’assessorament a professionals i de mediació amb
algunes famílies. De fet, ella s’estima més parlar
d’aproximació entre cultures que no pas de mediació,
que de vegades sembla que, pel sol fet d’existir, ja
institucionalitzi les diferències culturals. Comentem
que de moment, en dues societats que es desconeixen
mútuament, la seva tasca és molt important. En
la mesura que la comunitat marroquina sigui més
coneguda per la població en general i vagi accedint
a certs llocs de treball (en l’àmbit dels serveis
professionals, per exemple), la necessitat d’aquesta
“traducció” cultural anirà desapareixent.
y distribuye un documento en el que éstas se
describen detalladamente. Trabaja preferentemente
con mujeres, individualmente o en grupo, en los dos
ambulatorios, las escuelas y los Servicios Sociales.
Desarrolla tareas de intérprete, de asesoramiento a
profesionales y de mediación con algunas familias.
De hecho, ella prefiere el término “aproximación
entre culturas” a “mediación”, que, por el mero
hecho de existir, ya institucionaliza las diferencias
culturales. Comentamos que de momento, en dos
sociedades que se desconocen mútuamente, su tarea
es muy importante. En la medida en que la comunidad
marroquí sea más conocida por la población en
general y vaya accediendo a ciertos puestos de trabajo
(en el ámbito de los servicios profesionales, por
ejemplo), la necesidad de esta “traducción” cultural
irá desapareciendo.
Es diu que hi ha d’altres necessitats de mediació
intercultural a Viladecans, atès que hi ha població de
procedència cada cop més diversa. És inviable, però,
mantenir tants mediadors culturals. Potser el més
adequat sigui l’organització d’algunes mediacions a
nivell comarcal i facilitar molt l’accés de les persones
nouvingudes a la llengua. Cal tenir present que les
diferències culturals són presents també en la població
llatinoamericana que arriba, però que el fet de parlar
una mateixa llengua contribueix a que no hi hagi tanta
percepció de distància.
Se dice que hay otras necesidades de mediación
intercultural en Viladecans, puesto que hay población
de procedencia cada vez más diversa. Es inviable,
sin embargo, mantener tantos mediadores culturales.
Quizás lo más adecuado sea la organización de
mediaciones a nivel comarcal y facilitar el acceso
de las personas recién llegadas a la lengua. Las
diferencias culturales están presentes también en la
población latinoamericana que llega, pero el hecho de
hablar una misma lengua contribuye a que no haya
tant percepción de distancia.
4. Informacions diverses
4. Informaciones diversas
4.1. Parlar per conviure
La Rosa informa de la reunió que es va tenir amb les
persones i entitats que col·laboren en l’aprenentatge
del català o del castellà d’altres ciutadans de
Viladecans. S’ha fet un pla de treball per tal de:
Rosa informa de la reunión que se llevó a cabo con las
personas y entidades que colaboran en el aprendizaje del
catalán o del castelano de otros ciudadanos de Viladecans.
Se ha hecho un plan de trabajo con el fin de:
• Donar suport formatiu i de difusió de la seva tasca
als voluntaris i voluntàries de les diverses entitats
• Aprofitar els recursos que ofereix la biblioteca de
Viladecans
• Posar en comú criteris de participació dels
diferents grups en la vida ciutadana
• Organitzar una jornada de cara a la ciutat explicant
aquesta activitat
• Fer una festa entre els alumnes.
• Prestar apoyo formativo y de difusión de su tarea a los
voluntarios y voluntarias de las diversas entidades.
• Aprovechar los recursos que ofrece la biblioteca de
Viladecans
• Poner en común criterios de participación de los
distintos grupos en la vida ciudadana.
• Organizar una jornada de cara a la ciudad
explicando esta actividad
• Hacer una fiesta entre los alumnos.
4.2. Web municipal
Consell Municipal
per a la Convivència
i la Ciutadania
3
4.1. Parlar per conviure
4.2. Web municipal
En breu estarà penjada a la web de l’Ajuntament de
Viladecans tota la informació sobre el Consell de la
Convivència: actes, documents, etc.
En breve toda la información relativa al Consell de la
Convivència (actas, documentos, etc.) estará colgada en
la web del Ayuntamiento de Viladecans.
4.3. Carta a les Associacions de Pares i Mares
i a les escoles en relació a les beques de
menjador escolar
4.3. Carta a las Asociaciones de Padres y
Madres y a las escuelas en relación a las
becas de comedor escolar
Tal com es va acordar s’ha enviat la informació que
es va donar a la reunió anterior sobre les beques de
menjador a les associacions de pares i també s’ha
Tal como se acordó se ha enviado la información
que se dió en la reunión anterior sobre las becas de
comedor a las asociaciones de padres y también se ha
Consell Municipal
per a la Convivència
i la Ciutadania
4
penjat a la plana web. Se suggereix que es distribueixi
també a través de Locàlia. La Rosa informa que hi ha
prevista una reunió amb la televisió local per tal de
veure com poden tractar-se els temes de convivència
de manera que es trenquin les idees preconcebudes
negatives que afecten els immigrants.
colocado en la página web. Se sugiere que se distribuye
también a través de Localia. Rosa informa de que se
ha previsto una reunión con la televisión local para
ver cómo pueden tratarse los temas de convivencia
de modo que se rompan las ideas preconcebidas
negativas que afectan a los inmigrantes.
5. Propera reunió
5. Próxima reunión
Es farà el dia 21 de setembre, en un local a determinar
(es demanarà a Creu Roja si és possible fer-ho allà).
Es treballaran temes de sanitat. Es demana tornar a
abordar la qüestió dels Serveis Socials des d’un punt
de vista més aprofundit del que es va abordar a la
reunió anterior.
Se hará el día 21 de septiembre, en un local a
determinar (se pedirá a Cruz Roja si es posible hacerlo
allí). Se trabajarán temas de sanidad. Se pide volver a
bordar la cuestión de los Servicios Sociales desde un
punto de vista más profundo del que se abordó en la
reunión anterior.