DSCCV 13 (Comissió d`Economia

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 13
DIARIO DE SESIONES
VII Legislatura
Any 2008
COMISSIÓ D’ECONOMIA,
PRESSUPOSTOS I HISENDA
realitzada el dia 28 de novembre de 2008
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Jesús Ros Piles
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 40 minuts)
Projecte de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de La Generalitat. Debat en comissió (RE número 23.209, BOC número 105) ........................................................................
pàgina 2
Intervencions de la diputada senyora Cristina Moreno Fernández (GP Socialista), del diputat senyor José Marí
Olano (GP Popular), de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís), del diputat senyor César Augusto Asencio Adsuar (GP Popular), de la diputada senyora Josefa Andrés
Barea (GP Socialista) i del diputat senyor Francesc Signes Núñez (GP Socialista).
Designació del membre de la comissió que ha de presentar davant del Ple el dictamen sobre el Projecte
de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de La Generalitat .............
Intervenció de la diputada senyora Cristina Moreno Fernández (GP Socialista).
(S’alça la reunió a les 12 hores i 55 minuts)
pàgina 20
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda realitzada el dia 28 de novembre de 2008. Comença la reunió a
les 10 hores i 40 minuts. Presideix el diputat senyor
Jesús Ros Piles. Reunió número 13.
El senyor president:
Bon dia. Anem a començar la reunió de la Comissió
d’Economia, Pressupostos i Hisenda, que estava convocada
per a hui a les deu i mitja.
Anem a donar-li la paraula a la senyora secretària perquè comprove si som suficients membres i poder començar-la.
(La senyora secretària passa llista pel tal de comprovar el
quòrum)
Gràcies, senyora secretària. Passem, doncs, al primer
punt de la reunió que diu: lectura i aprovació de l’acta de la
reunió anterior.
Les seues senyories la tenen. És correcta? La donem per
aprovada.
Projecte de llei de mesures fiscals, de gestió
administrativa i financera, i d’organització
de La Generalitat
El senyor president:
Passem, a continuació, a debatre el segon punt de
l’ordre del dia, que és: debat en comissió del Projecte de
llei de mesures fiscals de gestió administrativa, financera i
d’organització.
Les seues senyories tenen l’agrupació, crec que tenen
l’agrupació que han passat el Grup Socialista i el Grup de
Compromís, i, en eixe cas, començarem, en primer lloc, a
debatre el primer bloc d’esmenes presentat pel Grup Socialista.
Per a la seua defensa, té la paraula la senyora Moreno.
La senyor Moreno Fernández:
Gracias, señor presidente.
El grupo de enmiendas son, obviamente, de distinto
tipo, tal y como hay distintas modificaciones las que plantea la ley de acompañamiento. Un grupo de estas enmiendas van destinadas a pedir que en este año, en el 2009, el
gobierno valenciano realice el texto refundido de la ley de
tasas, la Ley de impuestos de la renta de personas físicas y
de la ley de hacienda, en tanto que entendemos que es necesario por seguridad jurídica. Año tras año se utiliza la ley
de acompañamiento para modificar estas tres leyes y año
tras año lo pedimos.
Es muy difícil hacer un seguimiento de cuál es el artículo en vigor cuando cada año se modifica de forma sustancial, sobre todo en la ley de tasas donde deberían –y ya lo
planteamos el año pasado– empezar a plantearse seriamente si sería necesario hacer una ley de tasas sanitarias específica, en tanto que cada vez más aumenta el grosor de esta
ley de tasas y es prácticamente –repito– imposible hacer un
seguimiento. Solo a modo de comentario recordar que tan
solo hace dos años se creó –con el voto en contra del Partido Socialista– una tasa comercial –que ya dijimos entonces
que era una tasa sin sentido–, y este año el propio gobierno
Pàgina 2
que la creó dice que es una tasa sin sentido y la anula. Así
es como funciona esta ley de tasas que creemos que –repito– no tiene sentido y, sobre todo, promociona una inseguridad jurídica importante que es necesario subsanar.
En otro orden de cosas, presentamos una enmienda relativa a que todos los artículos de desgravaciones fiscales referidos a la vivienda, tanto los ya existentes, de alquiler,
para jóvenes, como el actual, que tanto se ha publicitado
como gran ayuda ante la subida de los tipos de interés, para
pagar la hipoteca, nosotros, primero, hemos dicho públicamente que cuestionamos que esa ayuda sea real, que eran
apenas 84 euros al año. Eso cuando los intereses estaban altos. Hoy en día que los intereses están bajando, posiblemente esta medida ya esté anulada y no tenga efecto, incluso antes de que la medida se aprobara.
Pero, aun así, como es cierto que existen medidas de
apoyo fiscal, a los jóvenes, al alquiler, etcétera, etcétera,
que son pocas cantidades pero que realmente existen, nosotros pedimos que, en atención a la situación difícil que estamos viviendo, en atención a la crisis económica, en atención a que este gobierno es el único gobierno de España
que no ha realizado una medida efectiva frente a esa crisis
económica, creemos que es necesario que empiece ya, y
que empiece a hacer algo ya, algo en serio y algo que de
verdad beneficia a los ciudadanos.
Y por eso, nuestra enmienda dice y pide que esas deducciones, esas rebajas fiscales, se anticipen y se hagan efectivas en el primer trimestre del año. No se trata de ninguna
petición extraña, en tanto que el propio vicepresidente del
Consell, en su exposición de la ley de acompañamiento,
anunció la posibilidad de que esto ocurriría. Bien es cierto
que él lo condicionó al sistema de financiación y a no sé
cuántas cosas más, incluso llegó a decir: «así bajan los tipos de interés». Realmente es un poco raro, porque si bajan
los tipos de interés, la medida no tiene efecto.
Pero, en cualquier caso, como el propio vicepresidente
dijo en el pleno de estas Cortes –y el Grupo Parlamentario
Popular lo aplaudió, por tanto debía estar de acuerdo–,
como el propio vicepresidente dijo que era posible realizar
este tipo de adelantos, es evidente que no hay ningún problema técnico, es evidente, también, que es simplemente
que exista voluntad política para hacerlo. Y, por eso, nosotros insistimos en que esta enmienda es una enmienda fundamental.
Si de verdad las desgravaciones fiscales ustedes piensan
que sirven para algo, si de verdad ustedes creen que tienen
la obligación de ayudar a los ciudadanos, valencianos y valencianas que están sufriendo ahora unos momentos difíciles porque la crisis económica es importante, si esas ayudas
pueden venir a suplir en algo las dificultades, las carencias
y las dificultades, deberían ustedes solucionarlas.
Por eso repito que mi grupo plantea que excepcionalmente y, en consideración a la situación económica, se realicen los trámites necesarios para que estas deducciones, todas –repito–, todas las relativas a la vivienda, de alquiler,
para jóvenes, para compra, estas deducciones se anticipen
en el primer trimestre de año.
Repito, no tiene que haber problemas técnicos, tiene que
ser fácil puesto que el propio vicepresidente simplemente
lo condicionó a que existiera financiación. Yo les pido al
Grupo Popular que no lo condicionen a nada, que se comprometan a que ese anticipo se produzca en el primer trimestre del año, que es cuando los valencianos y las valencianas están sufriendo esas dificultades, porque caso de no
hacer ese anticipo, ustedes están invalidando sus propias
promesas. Hay que recordar, una vez más, que esas deducciones fiscales, los valencianos y las valencianas, si no se
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
les hace el anticipo no se podrán beneficiar de ellas hasta el
año 2010, mayo-junio del año 2010, que es cuando se hará
la declaración de la renta de 2009 y, cuando, por tanto,
podrían beneficiarse de este efecto.
Repito, si de verdad están comprometidos con los ciudadanos, si ha habido una declaración expresa y aplaudida
por ustedes del vicepresidente del gobierno, es el momento
ahora de que esa declaración se haga realidad, porque, si
no, parecerá que lo único que han buscado ustedes ha sido
el aplauso fácil y, una vez más, el confundir a los ciudadanos con la situación.
Tenemos poco tiempo, pero habría que comentar también la modificación que ustedes pretenden hacer –y que
mi grupo ha presentado enmiendas rechazándola– referidas
al consejo del audiovisual y al Instituto Muñoz Suay.
Nosotros entendemos que las dos cosas van unidas, entendemos que lo que pretenden es atar de pies y manos, y,
sobre todo, tapar la boca y tapar la voz al conjunto del sector audiovisual, el cual estaba representado en el Instituto
Muñoz Suay, al cual ustedes ahora lo eliminan de ese patronato, lo convierten en un patronato con la presencia única y exclusiva de la administración, eso sí, mucho predominio de la Ciudad de la Luz. Al final, el entramado
empresarial que ustedes han creado tiene que estar presente
tanto en el consejo audiovisual que ustedes hacen, que ustedes crearon, mal, pero lo crearon ustedes, y que ahora hacen que desaparezca, como en el Instituto Muñoz Suay.
Y para terminar, decir también que una de las enmiendas
que hemos presentado plantea que cuando se habla del sector público empresarial se incluyan también las fundaciones públicas y que, por tanto, de una vez ya, vengan esas
fundaciones aquí a los presupuestos y se presenten aquí, y
estas Cortes discutan también sobre los presupuestos de las
fundaciones públicas porque es la vía por la cual esos tres
están montando sus chiringuitos, contratando a sus amigos
y gastando el dinero con las empresas que ustedes quieren.
Nada muchas y muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Moreno.
Té la paraula el senyor Marí.
El senyor Marí Olano:
Sí, muchas gracias, señor presidente.
A ver. Los valencianos no están sufriendo ahora la crisis
solo, los valencianos llevan sufriendo la crisis desde hace
bastante tiempo, desde el momento en que Zapatero estaba
negando la existencia de una crisis jaleado por los socialistas valencianos, entonces ya estaban sufriendo los valencianos la crisis. Y ya, entonces, estaba el gobierno de La Generalitat adoptando medidas para intentar minimizar los
efectos de la crisis, salir de ella cuanto antes, cuando –repito– en estos momentos –y con el aplauso de los socialistas
valencianos– Zapatero seguía negando su existencia. Voy a
ir por partes.
En cuanto a las enmiendas del texto refundido, lo primero que quiero destacar es la gran aportación técnica, la técnica legislativa que realiza... –quizás esté equivocado, pero
no lo había visto nunca–, que realiza la oposición. Es la primera vez que veo que una enmienda proponga hacer un
texto refundido sobre un texto refundido. Lo que se refunde
generalmente son leyes, no textos refundidos. Un texto refundido ya es un texto refundido. Y es la primera vez que
lo veo. Proponer hacer un texto refundido, por ejemplo, so-
Pàgina 3
bre el texto refundido de la ley de hacienda, que ya es un
texto refundido.
Yo no niego la convivencia de hacer, especialmente en
materia de tasas, es muy frecuente. Se ha extendido a otras
muchas leyes tributarias, en cualquier ámbito, cualquier comunidad autónoma lo suele tener, el estado lo tiene. Creo
recordar que tenemos ahora un texto refundido en la Ley
del impuesto de sociedades y tuvimos durante mucho tiempo un texto refundido de la Ley del impuesto de la renta.
Ahora, creo que no lo es, ahora es ley en sentido estricto.
Pero, vamos, cuando se estudie y cuando se haga, pues, se
hará. Desde luego, no se tiene por qué hacer a golpe de
esto.
Por lo demás, es falso, es radicalmente falso que haya
inseguridad jurídica. Mientras estaba hablando la diputada
señora Moreno he entrado en una de las bases de datos habituales al uso de cualquier abogado y de cualquier diputado, de la que te puedes conectar por Internet y está a disposición de todos los diputados –aquí lo tengo en la pantalla–,
me he metido en la ley de La Generalitat, 13/1997, de 23
de diciembre, que es la que regula los tributos cedidos, y
aparece la versión absolutamente consolidada a fecha de
hoy. Es más, le puedes dar a la tecla y poner: «Déme usted
la versión a fecha del año pasado», y te la da. «Déme usted
la versión a fecha 24 de febrero de 1998», y te la da. Porque la técnica hace estas cosas y no hace falta desperdiciar
recursos de la administración y no hace falta, sobre todo,
volver a hacer un trabajo que ya está hecho.
Con todo, desde luego, el gobierno ha anunciado que
cuando tenga que hacer –lo han dicho muchas veces los
responsables de la Conselleria de Economía y Hacienda–,
que cuando tengan que hacer un texto refundido lo harán y
ya está.
Por otra parte, hay una serie de cuestiones sobre las que
no ha hablado ni ha puesto de relieve la oposición que sí
que están, gracias a Dios no han hecho enmiendas sobre
ellas. Yo digo: «A ver si son coherentes y, entonces, presentan una enmienda evitando la deflactación de la tarifa del
IRPF, y así con coherentes con los que ha hecho en estado,
que no lo han deflactado». Bueno, esta enmienda no ha caído, lo cual está muy bien, porque así me ahorro el tener que
rebatirla y el decir que nosotros sí que deflactamos y cumplimos y hay otros que no deflactan y no cumplen. Paso ya
al segundo bloque –por ir rápido.
Con relación a todo el sector audiovisual, lo que pretende el Consell es simplemente proponer en la ley de acompañamiento, hacer el proyecto que ha hecho, simplemente
simplificar el sector audiovisual, concentrar los organismos, evitar el gasto sin sentido y llegar a acuerdos con el
sector.
Las modificaciones que propone el Consell están consensuadas con el sector audiovisual. Hay una cosa que es
muy importante, que es lo que no quiere el Consell. Lo que
no quiere el Consell es un CAC como el catalán. Eso no lo
quiere el Consell. No quiere un CAC que vaya a un organismo defendido por la administración, que vaya sancionando a quien no dice lo que el poder quiere que diga o
como el poder quiere que lo diga, porque igual, en Cataluña puedes decir, por ejemplo: «Montilla es muy guapo»,
pero como no has dicho: «Montilla és molt guapo», te sancionan. Nosotros no queremos eso, no queremos eso. No
queremos ni que se sancione a quien diga que Montilla no
es guapo ni que se sancione a quien diga que Montilla es
guapo pero no en catalán.
Entonces, ese CAC no lo queremos en absoluto, tampoco queremos un CAC que vaya dando las emisoras a quien
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
le dé la gana, que vaya retirando las emisoras a quien le dé
la gana sin argumentación de ningún tipo, y por eso esto
nunca estará en la legislación valenciana propuesta por el
gobierno del presidente Camps.
Por lo demás, ya digo que el único objeto que tienen las
enmiendas es refundir organismos, evitar gastos superfluos
y dar cumplimiento a los acuerdos alcanzados con el sector
audiovisual.
Por último, y en cuanto a las fundaciones, las fundaciones
sí que aparecen, en los presupuestos aparecen de una manera
distinta en atención a la naturaleza de los entes fundacionales. Equiparar a las fundaciones con las empresas públicas
no tiene ningún sentido, tampoco lo están en los presupuestos generales del estado. La documentación presupuestaria
que presenta las fundaciones y las obligaciones de las fundaciones son distintas a las de las empresas públicas, a las de
las sociedades, por una razón muy sencilla, porque unas son
fundaciones y, las otras, son sociedades. Si lo que se pretende es convertir a las fundaciones en sociedades, pues que se
haga una enmienda para convertir a las fundaciones en sociedades, pero mientras las fundaciones sean fundaciones hacen
lo que tiene que hacer, y mientras las sociedades sean sociedades hacen lo que tiene que hacer.
Por lo tanto, la documentación presupuestaria, no solo
en la fase del presupuesto, sino a lo largo de toda la fase del
ciclo presupuestario, incluido el control interno y externo:
en el informe de la Sindicatura de Cuentas están las fundaciones; en la cuenta general de La Generalitat están las fundaciones; en los presupuestos también están las fundaciones, solo que con una documentación adaptada a la
naturaleza jurídica de las fundaciones, porque son fundaciones no son sociedades.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Marí.
Té la paraula la senyora Moreno en el torn de rèplica.
La senyora Moreno Fernández:
Gracias.
Señor Marí, mire, en la aportación a la técnica legislativa yo no tengo ningún interés, otros son los abogados del
estado y parece que deberían saber algo de lo que hablan.
Porque si usted dice que es la primera vez que ve que se
pide, pues, mire, yo no sé qué votó usted el año pasado,
porque lo pedí el año pasado, porque ustedes repiten año
tras año las modificaciones. Insisto que hay falta de seguridad jurídica, tanta falta de seguridad jurídica hay que la ley
de hacienda este año la modificación vía ley de acompañamiento y vía Ley de presupuestos. Ahora mismo, aquí, hay
dos modificaciones.
Por tanto –repito–, llévese usted los premios legislativos
y jurídicos si quiere, pero –insisto y repito– hay falta de seguridad jurídica y es necesario que salga un texto refundido, ¡ojo!, como usted bien dice, un texto refundido de un
texto refundido. Porque el mismo año que este gobierno
aprobó el texto refundido de la ley de tasas, ese mismo año
se presentó aquí en estas Cortes otra modificación de este
texto legislativo. Por tanto, esa es la técnica legislativa del
gobierno valenciano no de la diputada que habla.
Mire, usted habla de que los valencianos no están sufriendo la crisis y que la culpa es de Zapatero. Eso es lo
que dicen ustedes siempre. Pero, al final, la crisis no la sufrirá usted, pero el resto de los hombres y mujeres valencianos que están en el paro o que ven la posibilidad y el peli-
Pàgina 4
gro de tenerlos, sí la sufren y les angustia. Y ustedes les
han dicho que les iban a facilitar la vida bajándoles y subvencionándoles los intereses que habían subido. Ustedes se
lo han prometido. Ustedes aplaudieron al vicepresidente
que dijo que eso lo iba a anticipar para el primer trimestre
del año. Diga usted ahora por qué no lo quieren hacer. Porque no me ha contestado.
Diga usted ahora por qué no quiere ayudar a los valencianos y a las valencianas a solucionar sus problemas ahora
y a que en el primer trimestre del año, si ustedes dicen que
les van a ayudar a pagar el alquiler, que ustedes dicen que
les van a ayudar a comprar la compra a los chicos jóvenes
con ayudas fiscales, dígalo usted por qué no se lo pueden
anticipar este año.
Diga usted también, si quiere, que la culpa es de Zapatero, pero hágalo usted, señor Camps, o hágalo usted señor
representante del señor Camps, porque el problema es que
cuando los ciudadanos tienen problemas lo que buscan de
su gobierno es que se los solucione, no que diga siempre
que la culpa es de otro y que hay otro que lo hace peor.
Porque, mire, y hablando de Montilla y de los catalanes,
que usted decía. El sector audiovisual aquí dice usted que
tiene el apoyo. Pues no sé qué apoyo tiene, señor Marí,
porque el sector audiovisual a nosotros nos ha pedido que
hagamos las enmiendas. Pero también, se compara usted
con el señor Montilla, mire, hágaselo ver también. En Cataluña quien ha denunciado… Perdón, en Cataluña quien ha
denunciado no. Aquí quien ha denunciado el reparto de las
emisoras, aquí se ha denunciado porque se da a Jiménez
Losantos, se da a Libertad Digital. En Cataluña no ha habido ninguna denuncia, ¿verdad que no? Hágaselo ver también, señor Marí.
Y respecto a las fundaciones públicas, hágaselo ver también usted que dice que es experto jurídico, porque en prácticamente todas las comunidades autónomas ahora ya,
cuando se habla del sector público, se habla también del
sector público fundacional. E incluso a su propio vicepresidente, el que usted aplaude, se ve que cuando no, no…,
aplaude sin saber lo que está aplaudiendo, su propio vicepresidente en el pleno de la cámara…
El senyor president:
Señora Moreno...
La senyora Moreno Fernández:
…habló también del sector público empresarial, incluyendo también a las fundaciones públicas.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Moreno.
Señor Marí, su turno de réplica.
El senyor Marí Olano:
Sí, muchas gracias.
Muy brevemente, señor presidente.
La verdad es que nunca había oído antes hablar a un legislador, decir un legislador que a él no le importa la técnica legislativa. Me parece que a nosotros nos pagan parte
del sueldo para que nos preocupemos por la técnica legislativa. (Remors) Pero, en fin, cosas, cosas… No es una cuestión. (Remors)
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
El senyor president:
Señorías, por favor.
El senyor Marí Olano:
El letrado está para auxiliar y para asesorar jurídicamente a los miembros de la cámara, y a nosotros nos pagan por hacer bien nuestro trabajo. Y en hacer bien
nuestro trabajo está hacer buenas leyes, tanto en lo político como en la calidad que deben de tener las leyes.
Dicho esto, la verdad es que yo no me comparo en
Montilla ni siquiera en el sueldo. Ya me gustaría a mí
poderme comparar en Montilla al menos en el sueldo.
En fin, tampoco se compara el presidente Camps a Montilla, ni siquiera en el sueldo.
Además de eso, sí que es bueno resaltar que yo no represento a ningún Camps, ni al presidente ni al vicepresidente. Yo represento a los valencianos exactamente
igual que usted, señora Moreno.
Y luego, yo, por lo demás, yo apoyo al gobierno, pero
no represento al gobierno. Yo no represento a ningún
Camps. Yo represento a los valencianos que son los que
me han elegido, y creo que a usted también, a usted, salvo que usted me diga que la ha elegido su partido. A mí
no, a mí me eligieron los valencianos.
Dicho eso, yo no sufro también, señora Moreno, o sí
que sufro la crisis igual que los valencianos. Yo la puedo
sufrir o no la puedo sufrir, exactamente igual que usted,
que para eso tengo las mismas retribuciones económicas
que usted tiene, señora Moreno.
Por lo demás, y entrando en dos de las cuestiones.
Mire, sí que estoy dispuesto, sí que me parecería muy
bien que se anticiparan esas deducciones fiscales que usted dice que están previstas para el año 2010, que se anticiparan. Están previstas para el ejercicio impositivo
para el que están previstas, que es el año 2009. Cuestión
distinta es que la técnica del impuesto de renta de las
personas físicas hace que el devengo se produzca el 31
de diciembre y la declaración en el primer semestre del
año. Pero eso es una cuestión distinta.
Yo sí que estoy dispuesto a que se anticipen, no tengo
ningún inconveniente. Lo que ocurre es que antes de votar a favor me gusta que las cosas se estudien. A mí no
me gustan las cosas improvisadas. A ustedes les encantan las cosas improvisadas. Igual que Zapatero se inventa una improvisación de subir el déficit público en un
tanto por ciento elevado del PIB en un par de horitas
para ganar unos cuantos titulares, a mí eso no me gusta.
Y por eso me gusta que el gobierno estudie bien las posibilidades de hacer esas medidas, que es a lo que se
comprometió el vicepresidente Camps. Y si los estudios
refrendan que se pueden hacer esas medidas, se harán.
Nosotros, repito, somos la comunidad autónoma con
menos presión fiscal de España. Ustedes se han opuesto
constantemente a las rebajas de la presión fiscal.
Y, por último, con relación a las licencias. La verdad
es que tiene en parte…, vamos, no hay más que ver algunas emisoras como, por ejemplo, yo la estaba viendo
ayer noche, además tiene muy buena calidad, está recientemente puesta en servicio, Levante Televisión Digital, que tampoco se caracteriza precisamente ese grupo
de comunicación por apoyar excesivamente al gobierno
del presidente Camps, para darse cuenta de que lo que
dicen es una verdadera barbaridad.
Gracias.
Pàgina 5
El senyor president:
Gràcies, senyor Marí.
Debatut el primer bloc d’esmenes, anem a passar a votar.
Pareix ser que s’ha de fer una observació. No sé si
l’esmena 72, que està en este grup, correspon votar-la en
este moment.
Señora Moreno, usted dirá. (La senyora Moreno intervé
sense micròfon)
Havien ficat l’esmena 72 en este grup. (Remors) 72, 72.
(Remors) I és una esmena del Grup Popular, per això la
traurem d’este grup. I si no tenen inconvenient, les passarem a votar totes juntes. O algú vol fer alguna matisació?
Vots a favor de les esmenes? 7. En contra? 8.
Passarem a continuació a votar una sèrie d’articles que
no tenen esmenes. I, si vostés ho consideren oportú, també
els votaríem tots junts. Que va des de l’article número 1
fins el número 14. Vots a favor d’estos articles? (Remors)
Ah, ah. Vots a favor d’estos articles? 8. Abstencions? 7. (Se
sent una veu que diu: «Fins al 13, no?») Fins al 14 inclòs.
(Remors) Fins al 13, sí. El 14 correspon a l’esmena número
2, efectivament.
Ara vénen el grup..., eixa és una esmena del Partit Popular, i vénen el grup d’esmenes, si ho considera oportú el
Grup Popular, les passem a votació directament. (El senyor
Marí Olano diu: «Sí, por favor, señor presidente.»)
Alguna observació al respecte.
La senyora Moreno Fernández:
Sí, para pedir votación separada…
El senyor president:
Nada, nada, todo el tiempo que haga falta, señora Moreno. (Pausa)
La senyora Moreno Fernández:
Por un lado la 2, 53, 70, 71, 72. La enmienda número 2,
la número 53… (Remors) Ah, el número de registro no lo
tengo, claro.
La número 2, la número 53, la número 70, 71 y 72. Ese
es un bloque.
Otro bloque, la número 46. Y otro, el resto.
El senyor president:
(El president parla amb el micròfon desconnectat) ... En
primer lloc votem el bloc amb s’incorporen la 2, 53, 70, 71,
i 72. Vots a favor? 8. Abstencions? 6. En contra? (Inoïble)
Passem a votar l’esmena número 46. Vots a favor? 8. En
contra? 7.
Passem a votar la resta d’esmenes. Vots a favor? 14. En
contra? 1.
Passem a votar l’article número 14. Vots a favor de
l’article número 14? 8. En contra? 1. Abstencions? 6.
Seguim votant articles que no tenen esmenes, que comencen amb el número 15 i acaba en el número 26. Si no
hi ha cap problema de l’article 15 al 26 els votaríem tots
junts. No tenen esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
Passem a votar l’article número 27, que tenia una... (Se
sent una veu que diu: «No, no.»). (Parlen diversos diputats
alhora)
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Passem a votar l’article 27, que no té esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
I ara passaríem a debatre totes les esmenes, conjuntament, que ha presentat Compromís, perquè aixina ho ha demanat la seua portaveu.
Té la paraula, quan ho estime convenient.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Abans de tot explicar la votació que he fet en el bloc
d’esmenes del Partit Popular, molt breument, perquè tampoc feia falta demanar l’explicació de vot.
Simplement nosaltres considerem que hi ha algunes esmenes, algunes que són acceptables, votables, però com
que ja de per si estem en contra del procediment que se fa
d’aquesta llei d’acompanyament, moltes d’elles vénen en la
línia justament d’allò que critiquem, que és la modificació
a la introducció de qüestions en lleis que res tenen a vore
amb el desenvolupament pressupostari i que se’ns presenten avui ací saltant-se un tràmit parlamentari que considerem prou important.
Per tant, en eixa línia, nosaltres considerem que el nostre vot ha d’anar en concordança amb el que promulguem
en aquesta llei, que és que se faça una utilització adequada,
no una utilització indeguda de la llei d’acompanyament,
com fa el Partit Popular, any rere any, sense introduir-se
modificacions d’un ample nombre de lleis...
El senyor president:
Senyories, guarden un poc de silenci que, si no, a la senyora diputada no l’escoltem.
La senyora Mollà Herrera:
...–gràcies, senyor president– evitant que, bé, que siga el
debat parlamentari en aquesta cambra el que determine si
s’han de modificar o no aquestes lleis.
I no amb l’excusa que aquí venim a parlar sobre açò i
que per tant se pot explicar ens val a nosaltres. Entenem
que qualsevol introducció que se fa de lleis que nosaltres
esmenem perquè se lleve d’aquest projecte, en 45 segons
seria impossible que els grups parlamentaris poguérem debatre de la necessitat o no de modificar o introduir qüestions a altres lleis que, ja dic, res tenen a vore amb el desenvolupament econòmic i pressupostari per a l’any 2009.
Per tant, avui no se parla de la necessitat de modificar
aquestes lleis. I és per això que, en conclusió, se salta un
tràmit parlamentari important, que considerem que ha
d’estar present en aquesta cambra.
Per tant, ja els dic, que de les 13 lleis que se modifiquen
en aquest projecte que se’ns presenta per part del govern
popular, solament 5 d’elles tenen a vore estrictament amb
alguna cosa, amb un contingut econòmic. Per tant, les 8
restants s’introduïxen ací i, bé, ja dic, no tenen res a vore
amb el desenvolupament econòmic i pressupostari.
I per això, per això, moltes de les nostres esmenes és
justament per a llevar aquestes modificacions, que pot ser
en alguns casos sí que serien necessàries, però que s’ha de
passar pel tràmit corresponent.
A més d’això, trobem, bé, en els temes fiscals que se’ns
presenta, ja els dic, som dels que hem abanderat el café con
leche aquest que comentàvem amb el vicepresident. Perquè
entenem que les mesures preses pel govern popular que
se’ns presenten aquí, si més no, són totalment ridícules per a
la majoria de la gent, ridícules per a la majoria de la gent,
Pàgina 6
però no anem a dir que no siguen molt beneficioses també
per a uns pocs. I justament les grans fortunes, que són les
que se dediquen a fer, bé, tots aquests tràmits de transmissions patrimonials, etcètera, etcètera, que la gent del dia a dia
no realitza, o realitza com a molt una vegada en la seva vida.
Per tant, creguem que són ridícules en termes generals i
per a la majoria de la gent, i molt beneficioses, això sí, això
sí, molt beneficioses per a les grans fortunes.
Nosaltres, en aquest tram autonòmic, la llei que regula
el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques, hem introduït una esmena –ja la vam introduir
l’any passat– perquè considerem molt important en el tema
de la compravenda de vivenda habitual dels joves fins a 36
anys fer les bonificacions de l’impost de transmissions
d’actes jurídics documentats en un 99,99%, i en la constitució de la hipoteca també.
És a dir, perquè ací sí que hi ha una problema real, i és
l’accés del jove a la vivenda, a la compra d’aquesta vivenda, i que no s’estan abordant aquests temes. Hui, en la crisi
econòmica, la gent el que està preguntant-se en molts casos, i també nosaltres ens preguntem i volem debatre sobre
açò, és com les persones puguen mantindre les seves vivendes i pagar la hipoteca. Però és que crec que s’està deixant
molt de costat, i això deuria fer-nos reflexionar, el que
molts i molts i milers de joves, el que passa, el problema
que tenen és que no han ni accedit a aquesta vivenda. És a
dir, no s’estan preguntant com pagar la hipoteca, s’estan
preguntant com conservar el treball, això sí, perquè els índexs d’atur estan ahí... Però, bé, no s’estan preguntant com
mantindre la hipoteca, perquè és que no la tenen, en molts
casos, ¡no la tenen!, no hi han pogut accedir, ja siga perquè
no els dóna els recursos econòmics per a pagar les hipoteques que se demanen, o també per la quantitat de diners negres que els demanen i que no poden pagar, ¿no?
Però, bé, aquest debat està passant molt desapercebut i
nosaltres volem també fer una esmena que vaja dirigida,
doncs, bé, a tractar un poquet aquest tema i intentar millorar aquestes qüestions perquè els joves puguen, en el cas de
poder accedir a la vivenda, que tinguen unes bonificacions
en aquests temes.
Sobre l’impost minorista de determinats hidrocarburs,
l’introduïm aquest any, això del cèntim sanitari, demanem
l’exempció o devolució d’aquest impost, que vaja adreçat
als treballadors i treballadors autònoms, a les petites i mitjanes empreses del transport i agricultors. Pensem que malgrat que el cèntim sanitari, en principi, no és una quantia
que la gent puga percebre com a dolenta, que no puga pagar, etcètera, etcètera, però sí que és de veres que per a determinats sectors, ja siguen empreses de transports, agricultors i els autònoms, sí que el noten, ho noten i molt, i jo
crec que la promesa de llevar aquest cèntim sanitari, bé,
s’ha quedat en un no res, i nosaltres volem tornar a reprendre el debat i, per tant, aprovar aquesta esmena, que vaja
adreçada a açò.
També introduïm una esmena que ve a parlar del pla
d’innovació de seus judicials, el Justi-Seu. Si se n’adonen
el senyors diputats, hi consten les mateixes poblacions que
ja se modifiquen en aquest projecte, però hi falta la població de Llíria. Eixa és la nostra aportació en la nostra esmena, perquè, de fet, en el 2006 ja se féu la cessió del terreny
a La Generalitat i en el 2008 fins i tot se féu l’adaptació del
PGOU a les necessitats de la conselleria. Estem parlant
d’una població que, si no recorde mal, està governada pel
Partit Popular. Per tant, jo crec que els companys del grup
del govern podrien fer un esforç amb els seus companys de
Llíria i amb la població de Llíria en general, i ja no sé si
aprovar-nos l’esmena, perquè és difícil que el Partit Popu-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
lar ens aprove alguna cosa, però, si podria ser, que ens explicaren per què en este llistat de poblacions ¡hi falta Llíria!, ¿per què hi falta Llíria?, si és que Llíria ha complit tots
els procediments que ha demanat la conselleria per a estar
justament en aquest pla d’innovació de seus judicials. Volem saber què és el que passa i, si és possible, demanem el
vot a favor d’aquesta esmena.
Ja els ho dic, hi han moltes quanties que plantegem que són
augments de bonificacions, perquè considerem que les que ens
proposa el Partit Popular són ridícules i, per tant, algunes esmenes, moltes d’elles, van adreçades justament a açò, ¿no?
I la supressió dels capítols que modifiquen lleis. Nosaltres, la valoració que fem, ja ho vam comentar, és que aquí,
any rere any se’ns presente, doncs, bé, un projecte que no
toca, que no toca, per aquestes modificacions de llei, i
també perquè no fa una reflexió profunda tampoc en les
mesures fiscals, perquè, ja els ho dic, pensem que en el dia
d’avui se queden en poca seriositat, però sense deixar passar el tema, crec que és..., més importat d’avui, és l’esmena
que introduïm en el tema del silenci administratiu, que
se’ns proposa per part del govern que el silenci administratiu per a la dependència siga negatiu.
En el debat al ple ja vam deixar palesa la nostra disconformitat amb aquesta maniobra..., maniobra, enganyifa i
trampa d’un govern que diu que vol desenvolupar amb tota
normalitat la llei de la dependència. (Remors) És una maniobra, una enganyifa i una trampa (veus) per als milers i
milers de dependents que hi ha en el País Valencià. ¡No se
pot argumentar!, no se pot argumentar...
Pàgina 7
cobertura a aquesta maniobra, a aquesta enganyifa i a aquesta trampa que vol fer el Partit Popular amb els milers i milers
de dependents en el País Valencià. (Veus)
Se’ns diu que s’ha de sentir la gent, se’ns recorda constantment que la gent els va votar, a aquest grup parlamentari, al Partit Popular, (veus) però jo els demane avui que no
vullguen fer..., dels vots dels seus votants no vullguen fer
xecs en blanc. Les plataformes de la llei de la dependència
estan demanant-los que lleven aquesta pretensió que se
faça el silenci administratiu negatiu. Els ho demanen explícitament les plataformes de la llei de la dependència, i
vostés, i vostés, (veus) ja siguem els diputats o siga el govern, ha de ser responsable i sentir aquestes persones i fer
els deures com cal.
Basta ja de maniobres, enganyifes i trampes cap a la ciutadania i siguen responsables del que vénen a fer ací, perquè jo no sé si cobrarem o no els que Montilla, però sí que
cobrem per fer una tasca aquí, i és per vetlar per la seguretat (veus) i per vetlar pels interessos dels valencians i valencianes, i els interessos dels valencians i valencianes passen per un bon desenvolupament de la llei de la
dependència. ¡Sense dubtes!, sense dubtes, ningun. Quan
aquí venim a parlar de tots i totes els valencians i valencianes, alguns s’haurien de fer mirar les polítiques que fan,
perquè, ja els ho dic, en aquest projecte deixa palés com de
la majoria, res; d’uns pocs, molt.
Així que esperem el recolzament dels grups parlamentaris a les nostres esmenes.
Moltes gràcies.
El senyor president:
El senyor president:
Senyories, guarden silenci...
La senyora Mollà Herrera:
...un discurs a favor de la llei de la dependència..., no se
pot argumentar que els pressupostos vagen adreçats a desenvolupar polítiques a favor de la llei de la dependència,
quan se’ns vol colar a través de la llei de la dependència
aquest silenci administratiu negatiu. (Veus)
Estem parlant d’un període de temps de sis mesos on, si
el govern, la conselleria no contesta a estes demandes, a estes peticions, decaurà..., decaurà la seva petició. ¿Sis mesos, la conselleria...?, ¿aquest govern és incapaç de contestar-li a una persona dependent i de valorar-la en sis mesos?
És exemple l’any que portem d’aplicació de la llei de la dependència de com han estat incapaços de fer la seva feina,
ja siga per incompetència d’un govern, ja siga perquè vol
boicotejar-la directament, perquè no se la creu aquesta
llei... De fet, ahir..., ahir o abans d’ahir, en el debat al ple,
se’ns va deixar molt palés com aquesta llei de la dependència no formava part de l’agenda del Partit Popular. De fet,
se’ns digué: «la seva llei de la dependència»... I he de recordar que aquesta llei va estar aprovada per unanimitat en
el Congrés dels Diputats. Però, bé, se’ns digué: «su ley de
dependencia»... Clar, no és la del Partit Popular. (Veus)
Per això entenem el boicot, entenem el boicot, com també
entenem que no tenen els suficients més calés, perquè se’ls
gasten en altres qüestions, per a sufragar aquest desenvolupament de la llei de la dependència. Però que avui, avui,
vostés, vinguen a dir en el projecte de llei que..., i reconéixer
que són incapaços, ¡són incapaços!, perquè és això el que estan reconeguent, que són incapaços de desenvolupar-la,
doncs, ens sembla molt greu i nosaltres no anem a donar-li
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Té la paraula el representant del Grup Popular, senyor
Asencio.
El senyor Asencio Adsuar:
Moltes gràcies, senyor president.
Quant a la crítica ja continuada i reiterada i també sense
fonament de la Llei de mesures financeres, administratives,
de gestió..., en fi, i d’organització de La Generalitat, o llei
d’acompanyament, més breu, tenim de dir que el dictamen,
l’informe del Consell Jurídic Consultiu és clar en eixe sentit sobre la capacitat legislativa, al ser una llei ordinària,
perquè Les Corts puguen aprovar i el Consell del govern de
La Generalitat puga presentar un avantprojecte d’estes característiques. És una llei ordinària i és innumerable la
quantitat de lleis que modifiquen quan se presenten tres,
quatre, cinc lleis, i, per tant, en estos moments, el mateix
estat, la mateixa llei de pressupostos per a l’any que ve,
també té disposicions addicionals que modifiquen, doncs,
moltíssimes lleis, com el mateix conseller va argumentar en
la presentació del projecte de llei.
Tenim de dir que, per tant, no hi ha ninguna tatxa
d’il·legalitat en este aspecte, en absolut, i que, com diu la jurisprudència del Tribunal Constitucional al voltant de la legislació d’estes característiques, és plenament constitucional
i el legislador té plena capacitat per a configurar en una llei
ordinària els continguts. (Veus) És més, el Consell Jurídic
Consultiu diu també en un dels seus paràgrafs, si se llig...
El senyor president:
Senyories, per favor...
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
El senyor Asencio Adsuar:
El Consell Jurídic Consultiu, si se llig bé el seu informe,
diu d’una manera clara que també la inflació de lleis en tràmit autònom o independent, podria ser un tràmit superflu,
¿no?, des del punt de vista que no es justifica un tràmit un
projecte de llei per a modificar aspectes no substancials o
aspectes secundaris d’eixa llei. No ho diu amb estes paraules, ho diu d’una forma més sintètica, però ho diu, poden
llegir-ho vostés. I, és més, afegixc jo, si tinguérem de tramitar un projecte de llei específic per a cada un d’estos articles que no modifiquen realment la filosofia de les lleis a
on estan, estaríem fent una inflació de tràmits legislatius
que bloquejarien el que és la gestió per al debat i votació de
lleis que sí que són necessàries, que són més prioritàries.
Per tant, amb vista a garantir el mateix funcionament de
la institució, d’estes Corts, amb vista que Les Corts funcionen amb eficiència, no és convenient que se tramiten lleis
per a modificar aspectes no substancials. I tinc de dir que
esta llei, com a llei ordinària que és, té el mateix tràmit que
qualsevol altra llei i que, per tant, no se furta a ningun grup
parlamentari el debat en estes Corts, ¡ans al contrari!, el
projecte de llei passa amb un debat al plenari, prèviament,
(veus) i posteriorment està hui aquí, en comissió. No té més
articles ni menys que pot tindre qualsevol altra llei i, per
tant, (sorolls) el tràmit és el que correspon a qualsevol llei,
i és fals qualsevol al·lusió que esta llei furta el debat..., a
debatre els aspectes, els continguts d’esta llei.
Quant a les mesures fiscals que se parla, doncs, ja estem
també acostumats a anar escoltant tots els anys que estes
modificacions són escasses, que són poques... Bé, en primer lloc, tenim de dir que la imputació dels beneficis fiscals..., estem parlant pràcticament quasi la mitat del total
dels impostos amb què els valencians tenen de contribuir,
l’impost sobre la renda de les persones físiques, successions, donacions, patrimoni i persones físiques, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats (veus) i
que..., rifes, tómboles i tal, que estan compartits amb..., la
majoria d’ells, estan compartits..., tots ells, estan compartits
amb la comunitat, bé, del total del que són els beneficis fiscals, 1.949 milions, xifres redones, a l’estat li corresponen
1.039,5 milions i a la Comunitat Valenciana pràcticament
910 milions. Estem parlant d’uns nivells molt alts i pràcticament equiparables a l’estat quan hi ha impostos en què la
major recaptació, com és l’impost de la renda, per exemple,
a la Comunitat Valenciana li correspon (veus) sols el 33%.
Això vol dir que en impostos que tenim només un 33%, el
que al final, en el còmput...
El senyor president:
Senyories, guarden un poc de silenci, que el senyor diputat té dificultats per a poder expressar-se.
El senyor Asencio Adsuar:
Gràcies, senyor president.
Això vol dir que en cessions de tributs, on el 33% és el
que correspon a la comunitat, vol dir que l’esforç, quan
pràcticament la mitat de beneficis fiscals són de La Generalitat, vol dir que el nivell és molt alt de beneficis fiscals. I,
és més, quan se critica que és el xocolate del lloro i que
diem que són, no sé, molts milions, però que al final són 22
milions el que hi ha de beneficis fiscals, doncs, el que se fa
és manipular les xifres, perquè una cosa són els beneficis
fiscals exclusius, els propis de la comunitat i altres són els
que mos corresponen per aplicació de la normativa del tri-
Pàgina 8
but i quant al percentatge de recaptació que li correspon a
La Generalitat, i que eixos, d’una manera maliciosa moltes
voltes, s’atribuïxen com si foren tots de l’estat i sols la comunitat aportara, quant a beneficis, els que són exclusius
de la seua legislació.
He de dir, per acabar en este aspecte, que en l’any 2006
vam ser la primera de les comunitats en el nombre de beneficiaris de les deduccions autonòmiques, comparant-mos
amb la resta de comunitats, vam ser la primera en número
de beneficiaris, exactament 169.835 contribuents. I quant a
l’import deduït, és a dir, la quantia, vam ser la segona comunitat, sols per darrere de la Comunitat de Madrid. I per a
este pròxim any 2009, en les noves deduccions, seran
919.000 valencians els que se podran aplicar les deduccions, i amb uns beneficis fiscals de 104,42 milions
d’euros.
Per tant, el marc global fiscal és afortunadament favorable per als valencians, i no compartim eixes crítiques que
se fan per part de Compromís, que hauria d’augmentar més
o que són baixes, etcètera. Em remet en les coses de deflactació, en fi, als esforços que ha fet La Generalitat en este, ja
projecte de llei d’acompanyament i futura llei, aguardem,
per a l’any 2009.
Però hem de dir que hi ha hagut, i hi ha, quant al tema
de finançament per als jóvens, a més de les ajudes pel tema
de compra per discapacitats, hi ha una deducció ja aprovada en l’any 1997 d’adquisició de primera vivenda per a jóvens de 35 anys, en l’IRPF de 2008 se va incrementar del
3% al 5% la compra de vivenda habitual, se va augmentar
del 10% al 15% el percentatge de deducció de lloguer en
vivenda, i si s’era jove un 20% i si s’era discapacitat també
un 20% i si s’era jove discapacitat un 25%, a part de la
compensació de pèrdua de compra de vivenda habitual,
gràcies a la modificació del govern del Partit Socialista,
que ha perjudicat el que eren els percentatges de deducció.
Això també ho va a compensar en l’any 2008 la llei
d’acompanyament que se va aprovar a finals de 2007 per a
este any 2008.
Què hem de dir en el tema de la vivenda per als jóvens?
Doncs que, pràcticament, és la majoria dels que compren i
s’apliquen estes deduccions. Hem de dir que s’han aplicat
ja tipus reduïts en la modalitat d’actes jurídics documentats, que va en la llei; hi ha un tipus reduït del 0,1% sols,
eh? Per tant, se bonifica el 90% del que és la base tributària
d’este impost, que és l’1%. Hem de dir que, pràcticament,
estes deduccions..., el tema de la nova introducció de la deducció pels interessos de l’euríbor, que ja vorem si seguix
baixant, si seguix pujant. La veritat és que a nivell econòmic se prenen decisions en un moment determinat que varien al llarg del temps, perquè estem amb molta volatilitat
financera. Però el que està clar és que quan se va introduir
fer els estudis per al projecte de llei, eixos tipus d’interés
estaven molt elevats, ara estan baixant, però no sabrem si
tornaran a pujar, i, en qualsevol cas, doncs estan encara en
un nivell alt.
Els que compren vivendes, i, per tant, esta deducció,
juntament amb els que acabe de dir ans pel tema de jóvens,
–i en astò acabaríem, respecte a Compromís, en este apartat– doncs hem de dir que els que van als préstecs, pràcticament són el 98%..., préstecs, el que utilitzen els jóvens. I
són els jóvens els que majoritàriament, el 60%, són els que
compren les vivendes en la Comunitat Valenciana, eh?, entre jóvens de fins a 35 anys; entre 26 i 35, el 60% de compres són de jóvens. Per tant, estes bonificacions més les
aprovades en anys anteriors, bàsicament, van dirigides als
jóvens de 35 anys, als que, per cert, ja que se parla del tema
dels jóvens, també dir que per a esta llei d’acompanyament
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
va la modificació de l’edat de beneficiaris per al Carnet
Jove que s’amplia fins als 35 anys. En fi, creem que també
és una mesura bona que compartiran amb mosatros.
Quant a l’impost d’hidrocarburs, hem de dir que no
compartim esta modificació que se proposa per Compromís. I, per què? Per algunes qüestions. Primera, hem de
fer un recordatori, que per a l’agricultura el tipus que ja tenim és zero, és a dir, que esta taxa d’hidrocarburs, este cèntim, el gasoil B està exempt totalment per a rendes agràries.
Per altre costat, cal dir que hi ha unes restriccions, quant
a la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual se va establir l’actual sistema de finançament de les comunitats autònomes, hi han unes bandes en les quals poden fluctuar les
modificacions dels percentatges que se poden aplicar. No
se pot fer el que se vullga. Per tant, una esmena d’estes característiques no se podria fer, hauria d’ajustar-se dins de
les bandes que preveu la llei. I, en qualsevol cas, en base a
eixa llei, sols resultaria aplicable a consums de gasoil per al
transport de mercaderies o de passatgers, la qual cosa...
(Veus) No, per a tots no. Per a tots no se podria aplicar.
(Veus) I, a més...
El senyor president:
Senyoria, senyoria.
El senyor Asencio Adsuar:
...i, a més, ninguna comunitat autònoma ho ha fet, a data
d’ara. La qual cosa vol dir que hi ha circumstàncies tècniques que fan que això no siga fàcil de fer. I és més, en estos
moments hi ha severes..., o més reserves en la Unió Europa
sobre l’aplicació d’este impost, que no s’atén als criteris
fiscals de la Unió Europa. I s’està en una possible supressió
de l’impost este per part de l’estat –com dic– a requeriment
de la Unió Europa.
Tot això fa que, en estos moments, per les restriccions
legals, pels dubtes legals, per la intervenció de la Unió Europa que pot obligar que el govern acabe derogant este tribut... En fi, mos pareix que no és possible, en estos moments, dur endavant esta iniciativa.
Quant al tema de les seus judicials, mos estranyen dos
coses, en fi, que se convertisca Compromís en la portaveu
d’un ajuntament del PP, què haveren fet si ara incloguérem,
a última hora, un ajuntament que fóra del PP, que no havera
reunit tots els requisits en un principi i ara el calaren a colp
de llei d’acompanyament? En fi, jo deixe la pregunta en
l’aire i..., però com ho diu Compromís, doncs, aleshores,
els que pareix que estem fent-ho mal som nosaltres, no?,
per no incloure a un ajuntament del PP. Però bé.
En segon lloc, també mos estranya una altra qüestió en
este tema. Saben vostés que esta mesura no és dir, «anem a
fer estes seus judicials, i ja està, amb càrrec als pressupostos
de La Generalitat.» Mos estranya també esta recomanació,
perquè entra en contradicció, i quina és la línia que Compromís i, en general, l’oposició en estes Corts ve portant endavant respecte el pagament ajornat, eh? És a dir, estem en
pago aplazado, ho dic en castellà perquè s’entenga bé, perquè és la fórmula que més (rient) se diu i que més sona.
Estem en una actuació de construcció de plantes judicials que se finança, quan s’acaben les obres hi ha un pla de
construccions: en l’any 2008, seus de Paterna, Alzira, Vilareal, Llíria..., que és el que mos demanaria; any 2009, seus
judicials, Torrent... Bé, hi ha una sèrie de... (Veus) No. Però
hi ha qüestió... (Veus) No, no, però hi ha una qüestió, hi ha
un acord del 29 de febrer de 2008... No, ara s’ho explique,
però passem primer al tema del finançament.
Pàgina 9
El tema del finançament està que vostés estan demanant
que s’augmenten, més encara, les obres que haurien de pagar-se en pagament ajornat, que vostés no... (Veus) ¡Clar,
que sí que té de vore!, perquè això és una conducta hipòcrita o cínica (Veus) Sí, perquè si vosté diu: «Critiquem La
Generalitat perquè està fent obres que després endeuten La
Generalitat. Vostés fan obres i, després, a vore com les paguem. Estan traslladant a generacions futures coses que
vostés no financen.» Això estem escoltant-ho tots els dies.
(Remors) Tot això estan fent-ho tots els dies. I ara resulta
que mos fan una esmena perquè hi haja més quantitat de
pagament ajornat, i augmentant l’endeutament de La Generalitat per fórmules no transparents, perquè no estan en els
pressupostos... En fi, tots eixos discursos que escoltem.
Mire, l’acord del ple del Consell de programació de
l’execució és del 29 de febrer de 2008, és dir, la programació aprovada pel ple del Consell. Segurament Llíria no estarà, perquè en eixe moment no estava la disposició dels
sòls, en este cas, d’eixe municipi, perquè l’acord del Consell és del 29 de febrer de 2008. I, vosté, segons m’acaba
de dir, hi ha hagut tramitacions entre 2008 i 2009 (Una diputada diu: «2006-2008») 2008. Bé. ¡Bé!, en qualsevol
cas, 2008, segurament en eixa data no estaria en l’acord del
Consell impulsar la planta judicial, que li dic que és del 29
de febrer de 2008. I si hi han actuacions fetes en 2008, com
vosté ha dit, segurament no hauran passat els tràmits de patrimoni de La Generalitat i no hauran arribat, evidentment,
a l’acord del Consell, que és quan s’aprova quina és
l’ampliació de la planta judicial en la comunitat.
Per tant, està el tema clar. Si no està la cessió de
l’immoble i no està la recepció, perquè no sols és que se
faça l’aportació, –vosté sap que hi ha un període de duració
de temps, en el qual ha de fer una gestió patrimonial interna, la Conselleria –en este cas– d’Economia i Hisenda, per
rebre el solar– i si en l’any 2008 va fer les tramitacions en
l’Ajuntament de Llíria, doncs és lògic que no haja pogut
aprovar-se en eixa data la planta judicial.
En qualsevol cas, vull dir-li una qüestió, és possible que
en un futur si se reunixen tots els tràmits patrimonials,
doncs, se poguera acordar, dins de les disponibilitats
econòmiques i les possibilitats de finançament, una incorporació nova. No mos correspon a mosatros, des de Les
Corts i el Grup Popular, dir-ho. Haurà de ser el Consell, qui
a la vista de les disponibilitats en un futur, i si s’ha ultimat
el tràmit de gestió patrimonial en tot, i el solar reunix les
condicions, en eixe moment, el Consell deurà adoptar les
mesures que considere oportunes.
I, ja per a finalitzar, el tema del silenci negatiu entenem
que va quedar el tema suficientment clar en el debat del
plenari. Simplement, hem de dir que és una llei, efectivament, que vam aprovar tots.
En qualsevol cas, és una llei impulsada, quant a ritme i
quant a prioritats, pel govern nacional, el govern de Madrid. Però també hem de dir que és una llei (veus) que el
govern de Madrid havia d’aportar el finançament, que no
apareix quant a quantitat global del que cal atendre, i tenim
el tema de l’augment de població en les comunitats que
més població tenim, i hi ha una sèrie de qüestions que cal
resoldre. No soles és aprovar la llei, i ahí queda, on estan
els compromisos del govern central de lleialtat institucional
que marca el pacte de finançament de l’any 2001 i on el
govern, fóra el que fóra, perquè era eixa llei de finançament de les comunitats autònomes, la que se va aprovar al
final per unanimitat de tots. Eixa llei, al final, diu que quan
l’estat central incremente la necessitat de despeses de finançament per una decisió del govern central, s’han de donar els instruments econòmics de compensació a les comu-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
nitats autònomes. I això el govern del senyor Zapatero no
ho ha complit. I això està fent que totes les comunitats tinguen dificultats.
Independentment de la falta de finançament, hem de dir
també que és una llei complicada, que és una llei que requerix molts tràmits, que necessita d’una interrelació entre
l’administració central i les administracions autonòmiques
per a reconéixer finalment el grau de dependència i corresponsabilitzant el finançament a les distintes administracions. I una llei tan complicada no se pot resoldre merament pel transcurs del temps. Una cosa és una sol·licitud
d’alguna cosa que algú té dret, perquè hi ha una prohibició
per a fer alguna cosa, i per això se demana eixa autorització, i com és una restricció a un dret que, en principi, té el
ciutadà, és lògic que pel transcurs del temps eixa restricció
se remoga.
Altra qüestió diferent és quan l’administració pública és
la que ha de transferir recursos, que no és la mateixa situació d’aplicació del silenci. En eixa situació, el que seria un
contrasentit és que se donara un dret econòmic, que després
quan s’acabara la valoració, quan s’acabara la tramitació,
no corresponguera i que haguera de, l’administració, iniciar un expedient de revocació o d’anul·lació, que podria
arribar fins als tribunals. I està cobrant una persona sense
tindre dret o el grau, quant a quantitats econòmiques que
per les restriccions econòmiques i necessitats globals poguera perjudicar a aquells que sí que s’hauria de resoldre
l’expedient, i que, per tant, se pogueren vore perjudicats
per eixa disminució dels recursos, perquè els perceberen
aquells que no tenen dret.
Fixen-se si astò és així, i és clar que la majoria de comunitats, són moltíssimes i de les més importants i on governen forces equiparables a les de vostés, ja no sé si a l’eixirse’n de la coalició en la qual estaven, doncs ara ja no són
homologables. (Veus) Però vull dir-li que sí, que vostés són
les forces similars, perquè són una peculiaritat, aquí, vostés
en la Comunitat Valenciana. (Veus) Però, en fi, l’espectre
polític al qual vostés se dirigixen, en altres comunitats poden ser equiparables. Però vull dir-los que Catalunya, Extremadura, Andalusia, Balears, Galícia, Madrid..., en fi, són
moltes comunitats les que estan regulant el silenci negatiu.
I, finalment, mosatros l’hem regulat per llei, que és perfectament compatible i perfectament en compliment de la
llei de procediment administratiu comú. Hi ha comunitats
autònomes que han, simplement, dictat un decret, i algunes
fins a una orde de conselleria, que encara és d’un rang legislatiu més inferior, eh?, al del decret.
Per tant, mosatros hem guardat el principi de legalitat,
totalment, que ha justificat el plantejament del silenci negatiu. I no tenim res més que dir. I per tot això, doncs, mantindrem l’articulat de la llei, tal i com està i votarem en
contra de les esmenes.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Asensio.
Té la paraula la senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Bé, jo crec que tocant el tema de Llíria, vosté, quan estava parlant de Llíria deuria d’haver dit «¡pasa palabra!»,
perquè no ha donat ni una en el que hem plantejat. Resulta
que en Llíria se fan les cessions del terreny en 2006, en
2006, val? I han passat tots els tràmits, tots els tràmits. Fins
i tot, fins i tot m’ha agradat molt la seua explicació, perquè
Pàgina 10
deixarà palés les vergonyes del Partit Popular en Llíria,
perquè, l’alcalde, el que va dient-li al poble és que el Consell no ha introduït Llíria en aquestes seus judicials perquè
se va a tramitar abans que acabe l’any: ingenu l’alcalde. Ingenu l’alcalde, però a més, a més, ara mos adonem que és
una mentida. És una mentida el que diu l’alcalde, perquè
vosté diu: «Que, bé, en un futur; en 2009 no, més endavant.» I l’alcalde el que diu és que no està, justament, este
any, perquè van a introduir-ho... ¿abans que acabe l’any?.
Bé, ací és on se deixa palés com del dicho al hecho va un
trecho y que en Llíria pasa palabra, perquè no n’ha donat
ni una del que estàvem comentat.
El tema del cèntim sanitari. No sé si ha llegit l’esmena,
però és que parlem de les petites i mitjanes empreses de
transport. Justament el que vosté mos ha dit, que solament
les empreses de transport podrien ser les que... se censaren... o se tornara aquest impost... És el que demanem, justament el que demanem. ¡I mos justifiquen que és que estan
esperant a Madrid! ¡Si vostés sempre van per davant de
Madrid! Sempre van per davant de Madrid, i ara resulta
que no, ¿que mos hem d’esperar que faça el senyor Zapatero el seu treball? No ho entenc. No ho entenc com poden
vostés canviar tant de discurs.
Allò dels dictàmens i els informes que m’ha dit vosté al
principi, allò del tema del Consell Jurídic Consultiu, a vosté
ara li ve bé argumentar açò. De fet, ho justifica... tot el tema
del projecte de llei perquè, clar, com el Consell Jurídic Consultiu ha fet un informe favorable... Vosté no ha dit què diu el
Consell Jurídic Consultiu sobre la modificació del silenci administratiu. No ho ha dit. Això no ho ha dit ni ací ni en el
ple. Però és que, el que diu el Consell Jurídic Consultiu és
que no se garantirà el dret als dependents si se fa el silenci
administratiu negatiu. I vosté ho sap. Per a açò no li val
l’informe. Per a aquesta puntualització del Consell Jurídic
Consultiu no li val dir: «Bé, és que la llei que tenim davant
no és tan bona com deuria ser.» No, això no ho diu vosté.
Però és que, damunt, que me diga que és que com que el
Consell Jurídic Consultiu fa un informe favorable, ja de per
si la llei està perfecta... ¡Per favor!, si vostés els informes
normalment no atenen el que diuen.
I exemples en tenim milers, milers. Perquè si no, ¿com
encara està el projecte del Tram pel Ribalta, si tots els informes diuen que no s’ha de passar per ahí, el Tram, perquè
faria una destrossa d’un BIC?, i ho diuen els dictamen dels
consells, del Consell Valencià de Cultura, etcètera, etcètera,
etcètera. O si no..., bé, ja mos n’anem als PAI, i aleshores
mos n’anem als informes de la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer, que diu que no hi ha suficient aigua per a fer
un PAI, però vostés, no, endavant!, endavant! endavant
amb el PAI! I ara resulta que eixos dictàmens no valen. O si
no, doncs bé, ja... fins i tot els tràmits judicials, que els han
dit que la modificació que van fer de la Sindicatura de
Greuges no s’ajusta a dret, però, vostés, d’això res.
És a dir, ara mos ve a dir que és que l’informe del Consell Jurídic Consultiu per a vostés és suficient per a dir que
aquesta llei és el suficientment bona. Doncs bé, doncs bé,
crec que no toca fer eixa reflexió, perquè vostés no són
exemple d’acatar els informes que fan tots els organismes
que hi han. Però és que, si més no, tenim l’exemple de la
Sindicatura de Greuges, en els informes que fa sobre la situació de la llei de dependència en la Comunitat Valenciana, de les milers i milers de denúncies que fa, de com fa un
informe dient... quasi, quasi explícitament que el Consell
boicoteja de forma premeditada la llei de la dependència. I
per a vostés eixe informe és com fum, és com fum, no val
per a res. I ja li dic, no mos diu que és el que diu el Consell
Jurídic Consultiu sobre la llei de dependència.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Ha comés una errada gran, dir que en la llei de dependència cal fer primordial la interrelació entre
l’administració autonòmica i l’administració estatal. Ahí
està la diferència entre vostés i nosaltres. Quan parlem
d’esta llei és lògic que diguen que és nostra, perquè vostés
no se la creuen. Nosaltres creguem en la interrelació entre
el dependent, el seu avaluador i que després les administracions li reconeguen un dret que està ja per llei. I el problema falla des del començament. Vostés ni fan que faça una
interrelació entre el dependent i l’avaluador, perquè no avaluen el dependent. Eixe és el primer pas per a l’aplicació de
la llei de dependència, no la interrelació entre
l’administració central i l’administració autonòmica.
Fem els deures com toca. Fem els deures com toca, no
en els despatxos d’alguns pocs del govern del PP i del govern del PSOE a Madrid... en els despatxets, no. Estem parlant de dependents, i el primer són ells: la interrelació entre
el dependent i l’avaluador, i després l’administració autonòmica acatar una llei –que ja li dic– que van aprovar
vostés també, i que és la pròpia llei la que dictamina el ritme de la llei.
Però, bé, ¿com pot vosté dir ací que és que el govern estatal està dictant el ritme? No, ho diu la llei. La llei va dir:
«El primer any s’avaluaran... tant, el segon any...» Ho diu
la llei que aprovaren vostés. El ritme de la llei se
l’imposaren vostés mateix, aprovant la llei, i si no, no
l’hagueren votat. No l’hagueren votat. O diguen obertament que la van votar perquè era allò políticament correcte.
Però és que no se la creuen. Diguen-ho, vostés, obertament.
El ritme el marca la llei, una llei que votaren vostés. I és
una llei que s’ha d’aplicar, perquè per a això estan les lleis.
I quan justifiquen el tema del finançament de la llei de
dependència... No, perdó. No. No me val l’excusa que les
comunitats autònomes reclamen més diners a Madrid. Per a
reclamar diners a Madrid estem tots, tots, el que faça falta,
perquè tenim un deute històric. I això, en este tema, també
cal reclamar. Però és que no se pot anar a reclamar uns diners que no se saben fins a quant arriben. Perquè si no han
avaluat als dependents, no saben quants diners fan falta i...
Què estan reclamant vostés a Madrid?
La resta de comunitats autònomes han avaluat els seues
dependents, tenen els seus informes i saben les quantitats
que els fan falta, i van a Madrid i reclamen, que és com
s’han de fer les coses. Ara, com no s’han de fer és que
després Madrid no done els diners; i ahí estarem nosaltres.
Però, ¡vostés quins diners van a reclamar si no saben, no
han avaluat ni a la... bé, ni a una tercera part dels dependents que han demanat la llei de dependència! ¡Què van a
demanar, si no tenen ni les dades!
És a dir, fem els deures ja des del principi, apliquem la
llei des del començament, no mos n’anem tres passos més
per davant, perquè aleshores ho estarem fent tot malament i
–ja dic– d’una forma premeditada, per a no desenvolupar-la.
Per tant..., ja el tema de manipular les dades, en els temes fiscals –molt breument–. Nosaltres no manipulem les
dades. Quan vam sortir fa dos plens a dir-li, al president,
que 20,7 milions, en les deduccions de l’IRPF, per a 1,7
milions d’habitants corresponen a un café amb llet... –i
això és una divisió matemàtica–, resulta que el senyor president, que va vore, que va vore que la xifra era tant ridícula, va dir: «No, és que vostés ho estan dividint entre 5 milions d’habitants del País Valencià.» No, perdó, per l’1,7
milions...
El senyor president:
Senyora Mollà.
Pàgina 11
La senyora Mollà Herrera:
...que el Consell mos diu que se va beneficiar dels 20,7 milions de les deduccions: un café amb llet, una xifra ridícula,
ridícula, que fins i tot al president li va fer vergonya, vergonya
dir que teníem la raó, i que la divisió matemàtica, pura...
El senyor president:
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
...l’havíem fet correctament.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Té la paraula el senyor Asensio.
El senyor Asensio Adsuar:
Gràcies, senyor president.
Per refrescar un poc la memòria, que és l’últim que s’ha
parlat: 22,7, exactament 22,76 milions d’euros, senyora
Mireia, no se distribuïx entre un milió cinc-cents i tants declarants, sinó sobre els beneficiaris que han tingut eixes millores fiscals, que són 169.835. Per tant, no dividisca per
deu voltes més, ha de dividir per a saber el que a cada un li
toca, qui realment se beneficia d’eixes millores fiscals. No
és el compte que vosté fa, ha de multiplicar-lo per deu, almenys serien deu cafés amb llet, ja no n’és un, eh?
Que tampoc, tampoc és així, senyora Mireia, perquè li
acabe de dir quina és la quantitat global dels beneficis fiscals de tota la tributació en la comunitat: 909 milions
d’euros, quasi 910, exactament 909.748.637 euros. Eixos
són els beneficis fiscals del total de la recaptació del que tenim entre els impostos de la renda, successions, donacions
(veus), patrimoni, transmissions, actes jurídics documentats... i tal. I en la renda li he dit que som la primera comunitat en el nombre de beneficiaris –vaja vosté a Catalunya,
vaja vosté a Madrid...– quant al nombre de beneficiaris; i,
per tant, quant a extensió de tributants la número 1 en la liquidació de 2006; i la número 2 quant a la quantitat deduïda. I estem, per tant, al cap, i estarem, este any que ve, més
encara amb les deduccions noves que hi han.
El que passa és que vostés dividixen igual que dividien
el tema de la millora per l’augmenten dels tipus d’interés...
en els càlculs, que hi havia, i en els tipus d’interès i en el
que està pressupostat, però, clar, és que vostés dividixen el
total del que hi ha entre els que hi ha, quan no tot el món se
deduïx els interessos l’any que ve, igual: hi ha qui trau el
préstec per primera volta, els interessos que haja de pagar o
la diferència que hi haja s’acumula més els primers anys; hi
ha altres que estaran declarant l’any que ve i estaran en la
fase final de pagament del préstec, més capital i menys interessos. I no se pot fer la divisió de tots al mateix temps...
se beneficien sols d’esta quantitat que diu el pressupost.
¡Perquè és fals! Perquè cada situació és individualitzada,
perquè cada situació és la que correspon a l’any fiscal. I,
per tant, el compte que vostés fan del café amb llet no és
així, perquè és molt més superior (veus) la quantitat en els
beneficis, juntament no sols en el tema eixe, sinó en tota
l’acumulació, des de l’any 1998, de millores fiscals –que
els he dit abans–, d’increment de tipus, les actualitzacions
del 2%... En fi, tot el que hi ha.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Pàgina 12
Però, bé, li conte, quant al tema de beneficis, que tot ho
centra vosté en 20,7 per a 5 milions de valencians, o per a
1.600.000 declarant. Me dóna igual! Tan fals és una xifra
com dividir per l’altra. Eixa no és la divisió que cal fer.
Segona qüestió. Mire, si Llíria ha d’entrar, doncs entrarà, quan el Consell crega que s’han complit els tràmits.
Jo, l’únic que li puc dir és que vosté ha parlat de l’any
2008, tràmits últims, fets encara per l’ajuntament, i jo no
sé..., inclús encara que foren tràmits del 2007, és que no sé
si el solar reunix les condicions, si el lloc està bé... No tenim eixe (remors) coneixement, en estos moments.
El que vull dir-li és que vosté està fent un ús del pagament ajornat, que sempre el critiquen, i ara hui ve aquí a
defendre que s’endeute més La Generalitat, que cal incloure una obra més... (Remors) Encara que a vostés no els
agrada eixe sistema de finançament, vénen ara a demanar
que s’incloguen obres. Doncs, mire, podia començar per dir
que rectifiquen vostés el seu posicionament en el que és el
pagament ajornat, perquè si tan roín és i hui vénen a dir que
s’aplique per a una obra tan bona, doncs deu ser que vostés
estan canviant el criteri, en el principal. (Se sent una veu
que diu: «No, no, no.»)
I vull dir-li que hi ha tramitacions en marxa, 58.000 persones valorades. Sap vosté que falta encara la puntuació
necessària per a moltes d’eixes peticions que estan en tramitació i sí que hi ha 34.816 que ja s’han notificat o s’estan
rebent, perquè s’ha enviat al domicili dels interessats la resolució de grau i nivell.
En qualsevol cas, li vaig dir i seguix dient-li que el ministeri deurà millorar el tema informàtic, perquè dóna informació falsa per la compatibilitat, que no és suficientment bona i no s’estan donant les resolucions a nivell
d’Internet, que és la seua font d’informació, segurament, al
capítol real de gestió.
Moltes gràcies.
Quant al tema, mire, vaig a llegir-li la seua esmena perquè veja els errors, perquè ve a dir aquí que estem cometent errors, i jo he de dir-li que no és aixina. S’afegix un
nou paràgraf a l’article 16 on vostés demanen exempciódevolució de l’impost minorista de determinats hidrocarburs –diu– «a treballadors, autònoms, xicotetes i mitjanes
empreses... (se sent una veu que diu: «No, no. Treballadors
autònoms, sense coma.») –bé, dóna igual– mitjanes i empreses de transport i agricultors». Li he de dir que els agricultors ja està... tipus zero. (Remors) Ja està. Vostés han
inclòs els agricultors en l’esmena i els agricultors tenen ja
tipus zero, (remors) a nivell autonòmic.
I quant a la resta he de dir-li que la llei que li he citat
–Llei 21/2001, de 27 de desembre–, parla de transport de
passatgers o de mercaderies, i això no és igual a treballadors autònoms, no és igual (remors) la devolució. Una
qüestió és la situació subjectiva de treballadors autònoms
(remors) del transport i altra cosa és el transport en si, objectiu de mercaderies o de passatgers. I, per tant, la redacció que vosté aporta en l’esmena no és compatible amb la
forma que la llei ho diu, a part que hi ha uns trams que no
coincidixen amb el percentatge que vosté diu. I a més li dic
que és un impost que segurament la Unió Europea rebutjarà
i que el govern espanyol, possiblement, haja de derogar.
Per tant, ara introduir modificacions en un impost que està
en quarantena no mos pareix correcte.
I, finalment, en el que respecta al tema del silenci administratiu, jo ja sé que per molts arguments que li done
vostés estan que estem boicotejant, que estem retardant-la...
Bé, mire vosté, li estic dient que hi ha dificultats dificultats
per a totes les comunitats quant el tema econòmic i eixe és
un tema que, objectivament, dificulta l’aplicació de la llei.
Vosté me dirà a mi que si cal reclamar, que reclamem,
però que l’apliquem. Però astò és el peix que es mossega la
cua. Quan anem a poder reconéixer si no tenim els diners
per a pagar. Haurem de resoldre primer el pagament en
moltes d’eixes qüestions.
Però, a pesar de tot, La Generalitat i el govern estan posant tot el que poden. L’any que ve puja el 7,2% el pressupost en Benestar Social, fonamentalment per l’aplicació de
la llei de dependència; 7,2% quan el pressupost general
puja sols un 3,3. Per tant, dos voltes i mitja més creix, per a
l’any que ve, l’increment percentual que en el pressupost
general per a tots.
Sí, gracias, presidente.
Hacer tres bloques: uno de la 4 a la 16, la 18, 56, 57, 34;
y luego, otro bloque, la 36 sola; y el tercer bloque, el resto.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Asencio.
Doncs anem a passar a votar el bloc d’esmenes presentat
per Compromís. Hi ha alguna agrupació que fer, senyora
Moreno?
La senyora Moreno Fernández:
El senyor president:
Anem a passar a votar el primer bloc. Jo el vaig a tornar
a anomenar. Si hi haguera alguna... De la 4 a la 16, la 18, la
56, la 57 i la 34. Vots a favor d’estes esmenes? 1. Abstencions? 6. En contra? 8.
Votem la 36 en solitari. Vots a favor de la 36? 1. En contra? 14.
Anem a votar la resta d’esmenes. Vots a favor? 7. En
contra? 8.
Anem a passar a votar els articles corresponents.
L’article número 28, que sí tenia esmenes. (Se sent una veu
que diu: «No, perdón un momento.»)
Sí, senyora Moreno?
Article 28, que sí té esmenes. Vots a favor? 8. En contra? Cap. Abstencions? (Se sent una veu que diu: «Espera,
espera, que están buscando...»).
Perdó, article 28. (Veus)
Vots en contra de l’article 28? 1. Abstencions? 6. Vosatros havíeu votat a favor ja. (Se sent una veu que diu: «Ya,
ya, pero ha sido un acto reflejo.»)
Nada, no. (Veus)
Es, es, es casi... Després d’intensos debats, solen passar
estes coses.
Seguim. Article 29 al 39, que no tenen cap d’ells esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
Passem doncs ara a debatre el segon bloc d’esmenes,
presentat pel Grup Socialista, que com tenen les seues senyories relacionat, comença pel número 19.
Té la paraula la senyora Andrés per a la seua defensa.
La senyora Andrés Barea:
Molt bé.
Gràcies, president.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Bueno, estamos hoy hablando de la ley de acompañamiento y el portavoz del Partido Popular dice: «La gran
aportación que tienen las modificaciones que se producen
en la ley de acompañamiento». Y parece ser que, en la Ley
del juego, tienen ustedes siempre que aportar mucho, porque casi repetidamente todos los años ustedes modifican la
Ley del juego.
La verdad es que, este año, incluso son cuestiones muy
curiosas. Por ejemplo, hacen ustedes una modificación al
artículo 8 de la Ley del juego, en la cual piden la ampliación de cinco a diez años del período de autorización, o
sea, de lo que es la licencia. ¿Motivo? Pues no sabemos:
desconocido. Seguridad para quien tiene la concesión. No
tiene que renovar papeles, pero, desde luego, desde el punto de vista administrativo, es la pérdida del control de saber
si se está cumpliendo con la ley, si se están verificando los
requisitos necesarios, si ha habido algún tipo de modificación, con lo cual estamos perdiendo garantías y seguridad.
Por otra parte, se pide la modificación en el artículo 41,
que también es importante, sobre las máquinas recreativas,
algo que a ustedes siempre les llama muchísimo la atención
y que modifican constantemente. Y modifican ustedes un
concepto importante y es que, hasta ahora, los tipos de máquina tipo A no podían tener premios económicos, algo importante por el tema de la no incentivación del juego. Sin
embargo, ustedes este año lo modifican y dicen que «no
tendrán premios en metálico, pero sí que pueden tener premios económicos». De alguna manera, ustedes están modificando, en este artículo, una manera de incentivar el juego.
Luego se añade un punto 7 al artículo 11, donde se establece que aumentará la distancia existente entre salas de
bingo, entre unas y otras, a 200 metros, con lo cual, ustedes
están limitando la libre competencia, algo que va contra sus
principios fundamentales. El liberalismo, ustedes aquí lo
quiebran. No sé, para garantizar –supongo– que no exista
competencia entre los empresarios actuales.
Hay una modificación –yo creo– bastante importante, que
son que las personas que ostenten los cargos de administradores, gerentes y apoderados y accionistas o participen en
empresas de juego o apuestas… eliminan ustedes una frase
en concreto de la ley, y es que «carezcan de antecedentes penales». No entendemos el por qué ustedes eliminan ese concepto de carecer de antecedentes penales, que es una garantía
básica y fundamental, sobre todo en este tipo de empresas.
Consideramos que ustedes ahora lo quieren regular a través
del artículo 3, que es quién podrá ser titular de una licencia.
Y es curioso que solamente no podrá ser titular de una licencia quien haya sido condenado en firme, algo tan curioso, tan
reciente en nuestra memoria histórica, tan reciente en su congreso del Partido Popular, que vuelven a ustedes a confirmar
un tema importante, como puede ser que solamente estarán
exentos de poder pedir una autorización o una licencia aquellos que hayan sido condenados en firme.
A mí me gustaría que me contestara a esto en concreto y
saber lo que ustedes buscan detrás de ello, porque lo importante es saber lo que ustedes buscan detrás de ello.
Después está el tema de la publicidad. Exactamente, en
la Ley del juego estaba prohibida la publicidad y sólo se establecería, reglamentariamente y en casos exclusivos, la
publicidad de algunos elementos del juego. Ahora, sin embargo, lo reducen ustedes a un tema de autorización. Simple y llanamente, con una autorización, podrán ustedes permitir que algunas empresas se publiciten, se publicite el
juego y, con lo cual, ustedes están incentivando, de alguna
manera, el tema del juego.
Se ha estado hablando hasta hace un momento del tema
de pago aplazado. Nosotros hemos pedido una enmienda de
Pàgina 13
supresión al tema del pago aplazado, tanto de las infraestructuras judiciales como de determinadas infraestructuras,
sobre todo para poder hablar de ello. Porque el tema del
pago aplazado, que es un método –yo creo– excepcional,
ustedes lo utilizan cada vez con más frecuencia. En el tema
de las infraestructuras judiciales, ustedes no podrían hacer
ni una sola obra sin utilizar el método aplazado.
Pero no solamente es que no podrían hacer ninguna
obra, sino que en las ejecuciones presupuestarias, ustedes
no pagan las anualidades y van retrasándola un año tras
otro, incluso hablando del tema de Paterna, que ha salido a
la palestra, no había explicaciones de por qué no se había
hecho Paterna. Pues, sencillamente, Paterna no se ha hecho
porque no hay un duro y ustedes este año no podían pagar
los 9 millones de euros que tenían licitados para esa infraestructura judicial. Simple y llanamente, han puesto dos
piedras, dos piedras, taxativamente dos piedras… Bueno,
mejor dicho, en Paterna han puesto tres o cuatro piedras.
Han sido reiteradas las piedras con el presidente Camps y
en Villarreal han puesto una piedra y no han podido realizar las peticiones de pago aplazado que en la ley de acompañamiento del año pasado ya solicitaron y que no han realizado.
Luego, vamos a pedir también una serie de enmiendas
para intentar solucionar problemas que consideramos importantes, y es el Ivadis, el Instituto Valenciano de Discapacitados, que sea convertido en un organismo autónomo de
naturaleza administrativa, porque no tienen por qué pagar
las personas con discapacidad las disfunciones que se producen en un instituto, que muchas veces está supeditado a
las normas de transferencias de presupuestos que ustedes
les envíen y muchas veces se encuentran en situaciones
bastante penosas.
Después, pedimos una agencia valenciana de las emergencias, algo que consideramos vital, aunque el señor Serafín Castellano nos ha anunciado que va a modificar la ley
de emergencias, simple y llanamente porque la Ley 9/2002
dice que tendrá competencias sobre todo el territorio de la
Comunidad Valenciana y resulta que continuamos rigiéndonos por la circunscripciones de las diputaciones, donde
llegamos a un momento que los bomberos llegan al límite
de la provincia de Alicante y no pasan porque no saben
quién les paga la gasolina. Y ustedes no están ejerciendo
las competencias que le Ley 9/2002 les confiere.
Luego, tenemos un tema que yo considero muy importante; muy importante y al que ustedes están comprometidos y que nunca han realizado, que es el tema de la ley de
función pública, la modificación a la Ley de la función pública y lo que sería la carrera profesional.
Ustedes han firmado varios acuerdos, –y cuando me refiero a ustedes es a usted, como portavoz del Grupo Popular, que sustenta el gobierno que está en este momento y
que es el Partido Popular– han suscrito diversos acuerdos
para el tema de la carrera profesional, la mejora profesional
de los empleados públicos. Ustedes han suscrito esos
acuerdos, pero resulta que nunca ponen el dinero, negro sobre blanco, el dinero que es necesario para pagar la carrera
profesional.
En este momento, existe una discriminación entre los
empleados públicos, ya que la Conselleria de Sanidad sí
está pagando la carrera profesional y el resto de los empleados públicos, 16.000 empleados públicos, no tienen la
oportunidad ni siquiera de la promoción para obtener mayor cualificación y así ser mejor retribuidos. Pero eso es un
problema que ustedes tienen por incumplimiento. O sea,
ustedes han firmado, lo han publicitado, han salido en el
DOCV, ha salido en el DOCV publicado y no lo cumplen.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Tienen que poner el dinero y lo tienen que poner ya, porque
es un compromiso que, si no, ustedes, sindicalmente, –eso
que ustedes tanto venden– no cumplen.
Luego, en esta enmienda que presentamos también a la
ley de función pública, presentamos un elemento también
fundamental, que es el tema de la resolución extrajudicial
de conflictos, que tienen ustedes firmado en el Pavace, en
el último Pavace, que tanta publicidad le han dado y que de
ninguna manera ustedes establecen ningún mecanismo para
que se produzca esta solución extrajudicial de conflictos
dentro del ámbito de la administración pública. Yo no sé
por qué ustedes firman una cosa y luego, desde luego, no la
cumplen.
Por lo tanto, este grupo de enmiendas presenta tres bloques bastante diferenciados: lo que es la reiterada modificación a la Ley del juego, que ustedes quieren, la ambigüedad, la falta de control, la falta de rigurosidad ante la
aplicación de esta ley; luego está el tema del pago aplazado, algo que es un método constantemente y habitual para
ustedes para realizar infraestructuras; y luego unas peticiones que nosotros hacemos para intentar subsanar algo que
ustedes se comprometen y que jamás, jamás cumplen y que
año tras año ustedes dicen que llegan a acuerdos con los
agentes sociales y luego, en los presupuestos, negro sobre
blanco, no se ve el dinero que sustente esos acuerdos.
Por lo tanto, espero que recapaciten e intenten llegar a
algún acuerdo en este sentido.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Senyor Marí, té vosté la paraula.
El senyor Marí Olano:
Muchas gracias, señor presidente.
Intentaré ser tan breve como lo ha sido la señora
Andrés.
A ver, en primer lugar, y por seguir sus bloques, señora
Andrés, que ha sido usted muy clara en su exposición y
muy sistemática, en relación con el juego, en primer lugar,
lo que se hace con la extensión de la autorización de cinco
a diez años, dado que no se han detectado problemas durante todo el tiempo que han estado las autorizaciones a
cinco años, no vemos que haya ningún inconveniente para
ampliarlo a diez años. No lo ve el gobierno. A nosotros,
nos parece una explicación muy asentada, particularmente
si tenemos en cuenta que el juego del bingo está totalmente
asentado en la sociedad y que hay extensos y permanentes
controles administrativos.
Por lo que se refiere a la modificación de las máquinas
recreativas de tipo A, la verdad es que están muy afectadas
este tipo de máquinas por el impacto de las nuevas tecnologías. Entonces, lo que se está haciendo es adaptar un poquitín la realidad de estas máquinas a la nueva realidad social, sin incentivar el juego...
Mire, nosotros no incentivamos el juego, tratamos de regularlo. Creo que es una cosa que, además, hacen también
todos los gobiernos autonómicos cualquiera que sea el signo, y, perdón, creo que también es una cosa que hace el gobierno del estado cualquiera que sea el signo. ¡Si no tenemos que incentivar el juego!... Lo malo del juego no es
quién lleve la recaudación del juego, ¡es que se juegue!...,
me imagino... Habremos de ir a la raíz... Si nos tenemos
que poner en este debate, que no quiero hacer de esto..., no
creo que este sea el lugar adecuado ni nada por el estilo. A
mí me da la impresión de que lo malo del juego es que...,
Pàgina 14
probablemente es que se juegue, ¿no? La..., la..., lo malo
de... Me da a mí la impresión de que es eso.
Entonces, si no tenemos que incentivar el juego, lo aplicamos a todos los juegos, incluidos a los juegos que están
monopolizados por parte de la administración, ¿no? No
creo... No estamos tratando de incentivar el juego, estamos
simplemente tratando de regularlo.
La finalidad de ampliar las distancias mínimas entre salas de juego es adecuar la oferta relacionada con este tipo
de establecimientos a la demanda existente, con el objeto
de evitar la saturación del mercado. Las modificaciones
que hay con relación a la capacidad para obtener una autorización para operar en determinadas juegos, lo que usted
hacía referencia a la sentencia firme, bueno, se pone la sentencia firme, básicamente, porque es el criterio que se suele
utilizar para prohibir actividades relacionadas con las potestades de la administración. Es una cuestión totalmente...
Yo le voy a leer..., lo estaba buscando mientras hablaba,
porque esto de Internet da para muchas cosas, le voy a leer,
por ejemplo, en las prohibiciones de contratar con la administración, la ley de contratos del sector público elaborada
a propuesta del Ministerio de Economía y Hacienda regido
por ustedes, también dice en su artículo 49.1.a que no
podrán contratar con el sector público las personas..., y
dice, «que hayan sido condenadas mediante sentencia firme»... Le quiero decir..., es el mismo criterio que usted utiliza para contratar con la administración, es un criterio absolutamente habitual y extendido.
También hay leyes en las cuales no se exige la sentencia
firme, lo cual es inmediatamente puesto en solfa, porque es
una restricción de derechos que se entiende que no existe
en tanto la sentencia no sea firme. Es una cuestión bastante
debatida. Hay muchos ríos de tinta sobre eso y hemos aplicado el criterio (veus) habitual, el criterio de la ley de contratos del sector público.
Esto deja a un lado todo el tema de juego, ya no..., no ha
apuntado nada más con relación al juego... Ya paso al siguiente bloque, a toda la cuestión de las emergencias y del
Ivadis. La agencia valenciana de emergencias se creará
cuando proceda, es decir, cuando al gobierno lo estime necesario a través de una modificación de la ley ordenada, estudiada, etcétera, etcétera. Lo que nosotros no creemos que
sea bueno es crear agencias y organismos a golpe de enmienda.
Por cierto, es muy curioso que ustedes... Es una crítica
que hoy no han hecho y que le agradezco, pero que habitualmente hacen, de criticar la ley de acompañamiento, es
un cajón de sastre, las cosas que dicen, y que (ininte l·ligible) ... precisamente aumentar el articulado de la ley
de acompañamiento y crear un nuevo órgano a través de
una ley de acompañamiento. Me parece que hay un cierto
contrasentido en esa posición suya. Vamos, simplemente lo
apunto.
Nosotros entendemos que la agencia valenciana de
emergencias, si se tiene que crear, cuando (inintel·ligible)
... , tras los estudios pertinentes con su memoria económica, con su memoria de personal, con la memoria de necesidades, etcétera, lo cual se hará a través de un proyecto de
ley que presentará el gobierno ante esta cámara para que
ustedes puedan (remors) enmendarlo, etcétera, etcétera.
Y en cuanto al Ivadis, mire, el Ivadis tiene la naturaleza
que tiene desde que se creó, no ha habido ningún problema y
está ahí. Es una entidad de derecho público... Hablan ustedes
de organismo autónomo..., que es la enmienda suya. Creo
que en la legislación de La Generalitat la expresión organismo autónomo, en la legislación de hacienda pública de La
Generalitat no se utiliza, creo que son entidades autónomas,
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
pero no me hagan..., igual estoy equivocado yo, ¿eh?, pero,
vamos, lo apunto..., lo ven..., vamos, estará en la ley, ¿no?
Tiene la misma naturaleza que tuvo desde un primer
momento y la misma es la que queremos que siga teniendo,
porque está funcionando, a nuestro entender, bastante bien.
Y en cuanto a las modificaciones de la ley de función pública, mire, yo creo que no procede regular una carrera profesional a golpe de enmienda de la ley de acompañamiento.
Se está elaborando una ley de función pública, hay un calendario para la implantación de la carrera profesional pactado con las organizaciones sindicales en el acuerdo de 8 de
febrero de 2008, que se está cumpliendo, el acuerdo llega a
la implantación de la carrera profesional hasta el año 2011.
La carrera profesional está muy relacionada con muchas
otras cosas, de las cuales su enmienda no habla, como, por
ejemplo, la evaluación del desempeño, etcétera, etcétera, y
todo esto se está haciendo en la legislación de función pública que está preparando la Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas. Yo creo que es el lugar ideal para
regular eso con calma, con tranquilidad, después de haberle
pegado una pensada entre todos, tanto esta cuestión como
la cuestión relativa a la solución extrajudicial de conflictos.
Y ya..., esto es todo lo que tenía apuntado. Lo que pasa
es que sí que no me resisto a una cuestión, ya que hemos
hablado de técnica normativa, y..., discúlpeme, pero a mí,
como portavoz de Economía, pues, yo soy más bien abogado, y ahora que tratamos de un..., hemos tratado hoy de un
tema que a mí me gusta, han..., en su enmienda 68 utilizan,
efectivamente, la ley de función pública, añadir el artículo
50 bis, y luego dicen, «añadir el artículo 50 bis bis»... Yo,
simplemente les sugiero que las directrices de técnica normativa aprobadas por la vicepresidenta del gobierno María
Teresa Fernández de la Vega, dicen que en el caso de alteraciones de numeración original, la inclusión de un nuevo
artículo, que es lo que ustedes hacen en la disposición original, altera la numeración del articulado, «para no cambiarla, podrán utilizarse los adverbios numerales bis, ter y
quáter», no bis bis y bis bis bis... Es simplemente apuntarlo, porque lo de la técnica normativa..., (veus) a mí la técnica normativa me preocupa.
Y, por cierto, este acuerdo, propuesto por la vicepresidenta María Teresa Fernández (veus) de la Vega al consejo
de ministros...
El senyor president:
Señorías...
El senyor Marí Olano:
...es un buen acuerdo.
Gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Li donem la paraula a la senyora Andrés en el temps que
té de rèplica.
Senyora Andrés, quan vullga.
La senyora Andrés Barea:
Gracias, presidente.
Bueno, señor Marí, hay una cosa en la que estamos de
acuerdo, usted ha dicho que no es el lugar para hablar de la
Ley del juego y no quiere hacer de ello un debate. Evidentemente.
Pàgina 15
Tantas son las modificaciones, tres veces han modificado la Ley del juego en distintas leyes de acompañamiento.
Solamente este año modifican ustedes doce artículos, doce
artículos de una pequeña ley, ¿eh?, no de una gran ley, de
una pequeña ley. Por lo tanto, sean ustedes valientes, si
quieren ustedes regular el juego de verdad, presenten una
nueva ley del juego en la cual podamos debatir y podamos
dar nuestras propias aportaciones.
Dicen ustedes que lo importante es jugar... Pues, (veus)
¡hombre!, lo importante es jugar... Sí, ha dicho: «lo importante es jugar»... No quiero sacarlo de contexto, pero lo importante es jugar, pero con garantías, con control, con verificación. Desde luego, lo que no puede ser es que en
aquello de las máquinas, que es donde mayor acceso puedan tener los jóvenes, se dé la posibilidad de que existan
premios, si no de una manera, de otra, ¿eh? Si no en dinero, en especies. Eso me parece que es una manera de incentivar el juego.
En cuanto a la licencias, se pierde la capacidad de control absolutamente, la capacidad de control, porque es que,
si se mantiene cada cinco años sin verificación, todas las
certificaciones cada cinco años, y si lo dejamos cada diez,
perdemos la capacidad, desde luego, de control, porque,
inspecciones, desde luego, se hacen muy pocas, muy pocas.
No me ha hablado usted del tema de pago aplazado.
Mire, yo solamente le tengo que decir una cosa, el método
alemán es una fórmula para situaciones de urgencia y situaciones de crisis que incluso podríamos aceptar ahora, que
incluso podríamos aceptar ahora. Lo que sí que es evidente,
(veus) es que ustedes no solamente utilizan el modo
alemán, se van mucho más al norte, Finlandia se les queda
corta, porque es cinco años posterior a terminada la obra, e
incluso el señor Flores admite que el pago aplazado de las
obras lastra la inversión del Consell. Están ustedes no lastrando las inversiones del Consell, están ustedes lastrando
el futuro de los valencianos, absolutamente hipotecando el
futuro de los valencianos.
Dice usted lo de la agencia valenciana de las emergencias, que se creará cuando sea oportuno... Pues, hombre,
llevamos desde el año 2002 esperando el reglamento de la
ley específica. Todavía no se ha hecho nada. Desde luego,
son ustedes incapaces de enfrentarse ¡a las propias diputaciones!, tienen ustedes un problema importante con las diputaciones.
Y respecto al Ivadis, desde luego, consideramos que es
importante la necesidad de regularlo taxativamente y que
tenga una aportación real y no dependiendo de una línea de
transferencias.
Y con relación a la ley de función pública. Mire, la ley
de función pública es una ley esperada por todos nosotros,
esperada y demandada, comprometida por ustedes, llegada
a acuerdos... Mire, en el año 2007, fue el último acuerdo
que se suscribió vía boletín oficial con los agentes sociales
(veus) para que se incluyera la carrera profesional, el ascenso, totalmente, y ustedes tendrían que cumplirlo en el
año 2010. (Veus) Estamos discutiendo los presupuestos del
2009 y todavía no hay una línea presupuestaria que sustente ese acuerdo, ¡ni una sola línea presupuestaria que sustente el acuerdo!
Y, desde luego, de las resoluciones (inintel·ligible) ... judicial de conflictos, ustedes no plantean absolutamente
nada. Deberían de plantearse intentar no llegar a vías judiciales, que sabe que tienen muchísimas sentencias y, desde
luego, parte de su presupuesto en el capítulo de personal se
va a cumplir sentencias, porque ustedes incumplen los
acuerdos.
Nada más y muchas gracias.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Andrés.
Senyor Marí.
El senyor Marí Olano:
Sí, muy brevemente y para hacer dos o tres puntualizaciones nada más.
Mire, yo no he dicho que lo importante sea jugar. A mí,
particularmente..., lo que digo es que si quieren que hagamos un debate..., que igual lo que tenemos que hacer es un
debate acerca de la raíz moral o ética del juego, o como le
quieran llamar. Pues, propónganlo en la cámara, yo no tengo ningún inconveniente, ustedes proponen proposiciones
no de ley cada dos por tres, propongan uno y lo hacemos.
Yo no tengo..., yo no..., yo, particularmente, además, no he
echado un euro en una maquinita de esas ni cuando había
pesetas. O sea, yo no..., no me gusta más que la lotería, y
solo el gordo.
Entonces, le quiero decir que no..., no..., no..., a mí no
me parece (inintel·ligible) ... , a mí el juego no me gusta, a
mí, particularmente, a Pepe Marí, el juego no le gusta.
Cuestión distinta es que se tenga que regular de alguna manera y que todo el mundo tenga regulaciones, ¿no?
Con independencia de que la autorización sea a cinco o
a diez años, hay una inspección y un control. A usted le
consta, se hacen inspecciones y se hacen controles. Y esa
inspección y ese control siguen funcionando igual sea la
autorización a cinco que igual sea a diez años. Hasta ahora
no se han detectado problemas importantes, y eso es lo que
justifica, desde mi punto de vista, que se incrementen de
cinco a diez años, lo cual, es cierto, por otra parte también
conlleva una disminución de la carga de trabajo a la administración y una mayor eficacia en la gestión de los recursos públicos, porque no hay que hacer los papeles cada cinco años, sino cada diez, lo cual está, desde mi punto de
vista, bien, ¿no? (Veus)
Yo no..., el pago aplazado, sí. Decirle simplemente,
mire, no es un método para situaciones de urgencia excepcionales, el pago aplazado es un método, igual que el método alemán, absolutamente normal y ordinario, es un híbrido
entre acudir a la deuda pública y la gestión presupuestaria,
es una tercera vía, si le quiere llamar..., ¡y está bien!, se utiliza en todos los países, se utiliza en todas las administraciones, es un método más, se puede pagar en efectivo e incrementar la emisión de deuda pública.
Bien, el resultado, al fin y al cabo, sería el mismo, se
podría pagar en efectivo sin utilizar deuda ni utilizar crédito.
Probablemente, para ello tendríamos que tener otro sistema
de financiación autonómica, pero como es un debate que no
tiene ningún sentido empezar a abrirlo ahora ni nada por el
estilo, y quiero ir rápido, y quiero ser breve, lo dejo.
Y, por último, una frase, es que no me resisto, cuando
han dicho: «Tienen ustedes un problema con las diputaciones»... No, mire, los que tienen un problema con las diputaciones son ustedes, que llevan muchos años sin gobernar en
ninguna.
Muchas gracias. (Veus)
El senyor president:
Senyories...
Moltes gràcies, senyor Marí.
Anem a passar a votar este grup d’esmenes. ¿Alguna observació a fer?, ¿les votem en bloc? ¿Vots a favor de les es-
Pàgina 16
menes que van de la 19 a la 68 en la relació que tenen les
seues senyories? 7. ¿En contra? 8.
Passem ara a votar els articles. El 40, 41 i 42, que tenen
esmenes. Vots a favor? 8. En contra? 7.
El número 43, que eixe sí que no té esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
El 44, que sí que té esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? En contra? 7.
El número 45, que no té esmenes... (Veus) 45 –perdó–, 46
i 47, que no té esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
48, 49, 50, 51, 52 i 53, que sí que tenen esmenes. Vots a
favor? 8. En contra? 7.
54 i 55, que no tenen esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
56, que sí que té esmena. Vots a favor? 8. En contra? 7.
57, 58 i 59, que no tenen esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
I ara passem a debatre l’últim bloc d’esmenes, que va de
la 38 a la 61 en la relació que tenen les seues senyories.
Per a defensar les esmenes, té la paraula el senyor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Moltes gràcies, senyor president.
Jo sí que vull començar la meua intervenció fent una crítica a la mala pràctica d’utilitzar la llei d’acompanyament
per a modificar lleis en compte d’utilitzar proposicions de
lleis modificatives, que és una pràctica que el Consell no té
l’hàbit d’utilitzar.
El senyor Asencio ha explicat que hi han sentències del
Tribunal Constitucional que avalen este pràctica, i jo la veritat és que no en conec cap. I ha justificat este tipus
d’actuacions en dos aspectes. En un, que eren poques lleis
les tocades i, a més, el que es tocava eren qüestions molt
lleugeres, i jo tinc de dir-li que almenys el dictamen del
Consell Jurídic Consultiu respecte a la llei
d’acompanyament d‘acompanyament dels pressupostos de
2008, emés el 24 d’octubre de 2007, era molt contundent
respecte a esta mala pràctica que té el Consell d’utilitzar la
llei d’acompanyament per tocar no poques esmenes, senyor
Asencio, perquè en eixa llei d’acompanyament que hui, en
este moment, estem debatent, possiblement, les lleis que es
toquen siguen al voltant de vint lleis.
Per tant, no estem fent retocs lleus a poques lleis, sinó
que retocs –com ara en les lleis que ja vaig a parlar d’elles–
que són importants amb moltes lleis; al voltant de vint lleis
en esta llei d’acompanyament.
He de dir que en els aspectes de les tres lleis a les quals
jo he fet esmenes, l’exposició de motius no justifica la raó
de les modificacions. No diu res absolutament, que podria
haver-me il·lustrat, haver il·lustrat a este diputat sobre el
per què de les modificacions i, tal volta, no l’hem esmenat.
No justifica la modificació de la LUV.
I ací he de denunciar públicament que en la llei
d’acompanyament que estem debatent, el que se modifica
no és la LUV, sinó que es modifica el reial decret, de juny
de 2008, que vàrem pactar el Grup Popular i el Grup Socialista per a fomentar la vivenda protegida, i en este moment
jo pense que, d’una forma deslleial totalment per part del
Partit Popular, el Partit Popular, a través de la llei
d’acompanyament i sense comptar amb l’opinió del Partit
Socialista, modifica eixe reial decret, de juny de 2008, que
diem tots que era l’inici del pacte urbanístic, el modifiquen
sense comptar amb l’opinió del Partit Socialista.
Si vostés s’ho miren, voran que únicament l’afegitó
d’un punt cinqué pot ser o és possible en eixe reial decret i
no en la LUV inicial. El reial decret modificà ja la LUV.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Tampoc justifica la llei d’acompanyament els canvis en
la Llei de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental
i tampoc modifica o explica suficientment la modificació
que fa. Perquè la llei d’acompanyament d’enguany modifica una modificació de la llei d’acompanyament de 2003,
que fa referència a infraestructures al sector energètic. És a
dir, han passat cinc anys i vostés modifiquen, a través de la
llei d’acompanyament, una reforma que ja feren a la llei
d’acompanyament d’una llei que toca els temes del sector
energètic. Per tant, podien fer les tasques ben fetes i no utilitzar eixe tipus d’artefactes legals.
De totes formes, he de dir que en les tres lleis que vostés
toquen en esta llei d’acompanyament –i ara m’explicaré–
suposen, en uns moments greus per als ajuntaments, molt
greus –i ahí està l’acord que el Consell de Ministres hui
aprovarà de 200.000 milions d’euros, que van a ser transferits fonamentalment als ajuntaments per a pal·liar l’atur que
la crisi està generant i ahí estan els ajuntaments com a principals, principals patidors de la crisi econòmica–, he de dir
que les tres modificacions que vostés aporten suposen, en
primer lloc, un greu atac a l’autonomia municipal; en segon
lloc, una reducció de la capacitat financera dels ajuntaments; en tercer lloc, vostés ho han fet sense l’opinió dels
ajuntaments ni del seu òrgan de representació, que és la Federació Valenciana de Municipis i Províncies; i, en quart
lloc, jo aprofite esta intervenció per a fer una crida a la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies perquè diga públicament –i l’emplace a dir públicament– si estos tres retocs que vostés fan a estes tres lleis
que jo he dit, ella està en acord o en desacord.
Miren, la modificació que es proposa en l’article 262 de
la LUV, que realment no és de la LUV, sinó que és de
l’article 6 del Reial decret llei 1 de 2008, de 27 de juny de
2008, –pactat pel PSOE i pel Partit Popular, i ara vostés el
retoquen sense l’opinió del Partit Socialista– la modificació
que es proposa suposa afegir un nou paràgraf sisé, que suposa donar la possibilitat de tramitar com a àrees prioritàries, àrees prioritàries, també actuacions de construcció de
sòl industrial d’iniciativa privada quan, fins ara, aquell reial
decret estava limitat per a actuacions residencials destinades a vivendes protegides i tots recordarem eixe pacte que
férem en les Corts, en l’hemicicle.
Què passarà? Això donarà empara a les actuacions del
Sepiva i d’algunes conselleries, amb tres avantatges fonamentals: primer, simplificació de les tramitacions per
l’administració autonòmica; per tant, no van a tindre necessitat de traure l’autorització municipal; segon, cessió a
l’administració de La Generalitat de fins al 15% de
l’aprofitament, quan en altres casos el límit seria de 10 en
sòl urbanitzable o 0 en sòl urbà; i tercer, no obligació de
cap cessió de sòl protegit, és a dir, el famós metre quadrat
de sòl protegit per metre quadrat de sòl requalificat.
No s’entén, no entenem des d’este grup per què eixa situació sols es permet per a actuacions promogudes per La
Generalitat, pels seus agents – llija’s Ivvsa– i per empreses
mixtes amb participació pública o contractades a l’efecte.
Però en cap cas s’inclou els ajuntaments, que puc dir-li, i
per experiència, que també podem i, de fet, fem política urbanística i industria. Per tant, ací està havent una actuació
clarament discriminatòria als ajuntaments.
La modificació de l’article 75 de la llei 16 de 2003,
d’acompanyament de 2003, que feia referència a infraestructures del sector energètic, elimina el requisit de la llicència
municipal, perquè eixe tipus d’instal·lacions elèctriques i/o
energètiques... I això té dues conseqüències molt importants.
Primera, desbloqueja l’oposició que molts ajuntaments
han mostrat davant de determinades actuacions de La Ge-
Pàgina 17
neralitat, especialment dins del pla eòlic, –i del pla eòlic
hui ací, en esta cambra, hauria moltíssim que parlar, moltíssim– al no necessitar eixe llicència municipal, amb la qual
cosa, La Generalitat farà sempre el que voldrà, sense tindre
en compte el voluntat dels ajuntaments.
I segon, deixarà els ajuntaments sense possibilitat de liquidar l’impost de construccions i la taxa per eixa instal·lació, estalviant-se d’eixe important cost a les empreses
a què La Generalitat els ha atorgat la concessió administrativa, amb perjudici dels ajuntaments.
I tercer, la modificació de l’article 58 de la llei 12 de
2006, de prevenció de contaminació, suposa la incorporació de tres nous articles a la llei. El que pretén La Generalitat ara és que, en els casos de modificació de llicències ambientals ja atorgades pels ajuntaments, –les comunicacions
ambientals i les autoritzacions ambientals integrades no
s’inclouen en aquest punt– quan el particular considere que
la modificació de la llicència que pretén no és substancial,
ho comunique a l’ajuntament i a que si ell no contesta oposant-se, establir-se un procediment de silenci positiu pel
transcurs d’un mes. Això planteja hui un problema als
ajuntaments, perquè el text proposat no articula la comunicació de la valoració que fa l’empresari d’una modificació
no substancial i dóna peu a que, per aquesta via, seguixen
colant-se modificacions no legals als ajuntaments que, una
vegada comprovada la il·legalitat, hauran d’iniciar dificultosos procediments de revisió de l’acte, amb conseqüència
final, previsiblement, d’indemnització econòmica.
També cal dir la conseqüència econòmica negativa per
als ajuntaments, ja que al tractar-se de simples modificacions no substancials, no s’haurà de donar nova llicència
per part de l’ajuntament, amb la qual cosa tampoc meritarà
taxa.
En resum, dues modificacions legals que reduïxen notòriament competències municipals i capacitat de recaptació
tributària i amplia les facultats d’actuació de La Generalitat, el que ens faltava als ajuntaments en moments d’una retallada brutal d’ingressos.
Per tant, això fa que el nostre grup haja presentat tres esmenes a estes modificacions d’estes tres lleis que el Partit
Popular ha presentat.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Signes.
Té la paraula el senyor Marí en representació del Grup
Popular.
El senyor Marí Olano:
Sí, muy brevemente.
Me remito a las cuestiones que ya hemos tratado. Me remito a lo que ha dicho mi compañero por abreviar. Me remito a lo que ha dicho mi compañero y también sobre la
pertinencia o no de la ley de acompañamiento, me remito a
lo que también se hizo otros años y que yo, ya el año pasado…
Yo, ya le digo, sí que quiero reiterar que en parte, parcialmente –lo dije el año pasado y lo repito éste– comparto
la argumentación de que la ley de acompañamiento quizás
no sea el instrumento. De hecho, nosotros hemos adelgazado enormemente la ley de acompañamiento respecto de las
primeras leyes de acompañamiento que hubo.
De todas maneras, sí que es cierto que para modificar,
para hacer determinadas modificaciones, puede ser perfectamente válida y no es... para nada presenta una vulnera-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Pàgina 18
ción del procedimiento legislativo, etcétera, etcétera. De
hecho, aquí estamos discutiendo y debatiendo sin ningún
tipo de limitaciones.
No sé si… Yo creo que sí hay una justificación, más o
menos, de todas las propuestas que hace el gobierno a
través de la ley de acompañamiento. (So per interferència
d’un mòbil) Quizás falte, en alguna cuestión, detalle o alguna explicación superior. Es posible. No le digo que no, que
pueda faltar. Es posible que sí.
Vaya, tampoco creo que tenga una gravedad tremenda,
(so per interferència d’un mòbil) sobre todo si tenemos en
cuenta que tampoco aparecen las enmiendas suyas justificadas. Quiero decir que ninguna de las enmiendas que han
presentado ustedes lleva la justificación. Es simplemente
supresión, de adición y modificación, pero no lleva una justificación. Le quiero decir que no… Pero es posible que
falte alguna justificación, en la exposición de motivos, de
alguna medida o una justificación más amplia, etcétera,
etcétera.
Las modificaciones que se presentan a la Ley de prevención de la contaminación y calidad ambiental tienen por
objeto trasladar el régimen de modificación sustancial o no
sustancial de la autorización ambiental integral, (so per interferència d’un mòbil) (inintel·ligible) ... ambientales no
estaba regulado ni en el reglamento ni en la ley. Se traslada
el… –¡joder con el teléfono!–, se traslada el… –perdón,
perdón–...
importe de la tasa nunca podrá exceder del coste del servicio y por eso, en el proyecto para la imposición de la tasa,
se exige una memoria económica del coste del servicio. Es
evidente que se pierden tasas, pero es que también se pierden servicios por parte de los ayuntamientos. No hay servicio que prestar, no hay tasa que recaudar y como el coste de
la tasa no puede exceder del coste del servicio… salvo que
en algunos ayuntamientos los costes de las tasas exceden
del coste del servicio, en cuyo caso, la tasa tiene dudosos
problemas de legalidad. Entonces, es cierto que se pierden
tasas, pero es que también se dejan de prestar servicios que
dejan de tener un coste para el ayuntamiento.
A ver. Y por último, tenía apuntada una cuestión. Toda
la cuestión de las áreas prioritarias y demás, ustedes presentan una enmienda de adición, una enmienda de supresión, pero me ha parecido entender que el objeto, una de las
razones fundamentales de su discrepancia es que no están
los ayuntamientos. Eso justificaría una enmienda de adición, no una enmienda de supresión. Igual lo que tendría
que haber hecho es presentar una enmienda de adición para
que estuviera a propuesta de los ayuntamientos. Es posible
que sí. Pero han presentado una enmienda de supresión y
como no estamos de acuerdo en suprimir esta facultad que
se da con objeto, precisamente, de estimular el crecimiento
económico y con objeto de evitar costes a las empresas y
disminuir el número de trámites, por eso la rechazamos.
Muchas gracias.
El senyor president:
El senyor president:
Lo entendemos, señoría. Lo entendemos.
Moltes gràcies, senyor Marí.
Té la paraula el senyor Signes en el seu torn de rèplica.
El senyor Marí Olano:
El senyor Signes Núñez:
Es que está molestando a todo el mundo y no sé yo lo
que le pasa.
Perdón, perdón.
Entonces, se traslada el régimen de las autorizaciones
ambientales integradas a las licencias ambientales.
Yo creo que es una buena traslación porque, en estos
momentos, no estaba justificado cuándo la modificación de
una licencia ambiental podía ser sustancial o no. En la regulación que hace, ya no la ley nuestra, sino incluso la ley
estatal y la directiva IPPC, la directiva de prevención y
control integrales de la contaminación, se distingue entre
las modificaciones sustanciales y las sustanciales siempre,
entre otras cosas, porque mediante una modificación se
puede llegar a convertir en una actividad lo suficientemente
grave como para someterla a licencia o como para someterla a autorización.
Precisamente, eso es lo que tiene… La medida que propone el gobierno es esa, trasladar el objeto.
¿Se pierden tasas de los ayuntamientos? Pues mire, es
posible que sí. Yo no digo que no. Pero le recuerdo que la
tasa es un tributo… (Se sent una veu que diu: «Competencias.») ¿Competencias? No, porque el ayuntamiento podrá
decidir cuándo la modificación es sustancial o no. Es el interesado el que propone si es sustancial o no y el ayuntamiento lo puede revisar. ¿Competencias? No. De hecho, la
licencia seguirá siendo del ayuntamiento. La Generalitat no
tiene nada que ver y la licencia seguirá siendo del ayuntamiento y el ayuntamiento aplica la ley.
Y hablando de las tasas, ¿se pueden perder tasas? Pues
es posible que se pierdan tasas, pero la tasa es un tributo
cuyo hecho imponible consiste en la realización de un determinado servicio por parte de la administración y,
además, la ley de tasas estatal dice específicamente que el
(Intervé amb el micròfon desconnectat) Sí, el primer que
vull dir és que en el tema de la... (inoïble) … pels ajuntaments o els seus agents i per altres administracions públiques, i amb la col·laboració, tal, tal, tal.
Per tant, l’única modificació que vostés fan, l’única que
fan és eliminar «a por los ayuntamientos o sus agentes y
otras administraciones públicas». Si eixe és únicament
l’objecte de la modificació de la llei, de l’article 260 de la
LUV, del reial decret llei, si és eixa la que fan, si nosaltres
presentem una esmena d’addició, lògicament, mos la van a
tombar perquè eixe és únicament l’objecte que vostés tenen, traure als ajuntaments que puguen exercir dins d’àrees
prioritàries política industrial. Que n’estan fent i moltíssima als ajuntaments.
I jo no acabe d’entendre ací per què s’elimina als ajuntaments de la possibilitat de tindre eixos beneficis que he explicat abans, igual que van a tindre les empreses privades
mixtes o l’Ivvsa. No ho entenc. És a dir, és un menyspreu a
l’activitat dels ajuntaments i és una disminució de les competències, i és una disminució, evidentment, dels recursos
econòmics dels quals en este moment no anem faltats.
Però, de totes formes, a mi el que me pareix gravíssim, i li
ho torne a repetir, és el que li he dit abans, és a dir, que ací
venguem el Reial decret llei 1/2008, de 27 de juny –al qual
vosté no s’ha referit–, com a un pacte PSOE-PP, que és
l’inici per a vivenda protegida, per a proporcionar sòl per a
vivenda protegida, que és l’inici d’eixe gran pacte urbanístic
que necessita l’urbanisme valencià, que està reclamant tot el
món, Benjamín Muñoz, que està reclamant la pròpia cambra
de comerç d’Alacant, que està reclamant Europa, que està reclamant tot el món, vénem eixe reial decret com el principi
de l’entente, de l’acord, d’eixe gran pacte urbanístic que
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
tindrà entre els dos partits majoritaris d’esta cambra, i vostés,
de bones a primeres, en la primera llei d’acompanyament
modifiquen eixe reial decret llei sense tindre en compte
l’opinió del PSOE; demostra que vostés o ens van enganyar
o duien mala fe quan van pactar amb nosaltres eixe reial decret llei o ens «ningunegen» passant una volta més el rodillo
parlamentari per damunt de tot.
I mire, me sap mal, me sap molt de mal, perquè jo crec,
sincerament, que ha aplegat el moment que el Consell i que
el president Camps prenguen decisions respecte a
l’urbanisme valencià. La situació està molt greu. El sector
està reclamant-ho, estan reclamant-ho alts càrrecs del sector, com Benjamín Muñoz; està reclamant-ho la Cambra de
Comerç i tots els sectors socials implicats en este tema. Ha
aplegat el moment que el Consell i Camps prenguen cartes
en l’assumpte, i el que vostés han fet en esta llei
d’acompanyament és un pas enrere i han de donar explicacions públiques.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Signes.
Senyor Marí, té vosté la paraula.
El senyor Marí Olano:
Bueno, no quiero entrar en el último debate que ha planteado el portavoz del Grupo Parlamentario Socialista porque no creo que sea un debate ni para el tiempo que tengo,
ni para el foro en que nos encontramos ni para el auditorio
que hay.
Yo no estoy en absoluto de acuerdo con lo que acaba de
decir. Yo creo que una modificación puntual con un objetivo muy concreto de una determinada…, con un aspecto
además que, por decirlo así, no me da la impresión de que
en el decreto ley que ha citado usted –que es un decreto
ley…, un real decreto, como muchas veces ha dicho en su
intervención, es un decreto ley–, no me da la impresión de
que sea éste un aspecto nuclear y básico de ese decreto ley.
No creo que sea la almendra del decreto ley. Creo que ese
decreto ley se ocupa de bastantes cuestiones, y ésta es una
cuestión, por decirlo así, no la quiero calificar de residual,
porque no lo es, pero sí que tampoco la podría calificar de
principal.
La modificación que introduce esta propuesta que hace
el gobierno es una modificación que tiene por objeto extender una de las cuestiones del decreto ley también a una determinada organización de La Generalitat, como son algunas actuaciones determinadas de La Generalitat, como las
actuaciones promovidas por La Generalitat a través de empresas públicas.
Yo no dudo que parte de su argumentación pueda ser correcta. No dudo que probablemente tiene tiempo para que
nos sentemos o para que se siente con la Conselleria de Territorio e intentar ver si sus peticiones pueden encajar con
la intención del gobierno. Yo no lo dudo. Pero de ahí a calificar esto como una ruptura del consenso y como que aquí
viene otra vez Europa a pegarnos con un martillo para meter por medio a este señor –creo que tiene barba–, que se
llama Benjamín Muñoz, que últimamente aparece en los
debates como si fuera un miembro más de la cámara, y que,
bueno, no deja de ser un señor que va a lo suyo, a ver si me
entiende, y lo suyo básicamente es ganar dinero. Pues, yo,
¿qué quiere que le diga? Cosa que está muy bien, eh, cosa
que está muy bien. A mí me parece muy bien que los promotores ganen dinero, están para ganar dinero, como tam-
Pàgina 19
bién está para ganar dinero cualquier empresario. Pero que
le quiero decir que no me parece a mí que a estas alturas el
tal Benjamín Muñoz sea…, bueno, pues no sé, sea la doctrina, ¿no? ¿Qué quiere que le diga? El señor Benjamín
Muñoz es un señor que va a lo suyo, para eso es vicepresidente de los promotores, tiene intereses allí y le vienen bien
determinadas cosas, y otras no le vienen tan bien, otras no
le vienen tan bien. Y a veces que se le dice desde el gobierno que no. Yo al señor Benjamín Muñoz le he dicho que no
unas cuantas veces, cuando tenía el anterior cargo, antes,
cuando sí que estaba en el gobierno y cuando elaborábamos
las enmiendas a la ley de…, cuando (inintel·ligible) … las
enmiendas a la Ley urbanística valenciana.
Pero como no me quiero extender, yo le digo, el gobierno no está rompiendo ningún pacto ni aquí viene Europa y
ahora Europa, y no sé qué. Mire, hemos puesto una enmienda que será sobre un aspecto de la política urbanística
importante, pero dentro de toda la política… Yo no digo
que no sea importante, pero dentro de la política urbanística, que la política urbanística… ese aspecto no creo que
llegue al 0,5% de la política urbanística. Si para eso se acaba Europa, tiene que venir aquí Europa, van a montar otra
comisión con eurodiputados que vengan aquí a pegarnos y
todo eso, bueno, no creo que valga la pena.
Sí que puede ser, ya le digo, señor Signes, ya le digo que
sí que tiene, sí que puede ser que sea acertada su argumentación en algunas cuestiones. Y creo que podía haber tiempo para hablarlo con la conselleria. Yo, desde luego, encantando de…, si usted lo tiene a bien, bueno, pues comentar
algo con la conselleria también y poder… Porque veo que
en algunas de las cuestiones que ha planteado, sin ser un
experto en la materia, sin haber profundizado esto como se
tiene que profundizar, veo que quizás no vaya desencaminado. Pero, desde luego, nada de acabar con el pacto ni
nada por el estilo. Hay una voluntad firme del Consell de
pactar con ustedes las grandes cuestiones urbanísticas.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Marí.
Hem acabat el debat de les esmenes. Anem a passar a
votar-les, este últim grup d’esmenes, que va de la 38 a la
61. Alguna observació a fer en el bloc este? Les passem a
votar conjuntament. Vots a favor de les esmenes? 7. En
contra? 8.
Passem a votar ara els articles. L’article 60, 61, 62, 63,
64 i 65, que sí que tenen esmenes. Vots a favor d’estos articles? 8. Abstencions? Cap. En contra? 7.
L’article 66, que no té cap esmena. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
El 67, que sí que té esmenes. Vots a favor? 8. En contra? 7.
68 i 69, que no tenen esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
El 70, que sí que té esmenes. Vots a favor? 8. En contra? 7.
El 71, que no ne té. Vots a favor? 8. En contra? 7. Perdó,
abstencions?
El 72, 73, que sí que tenen esmenes. Vots a favor? 8. En
contra? 7.
74 i 75, que no tenen esmenes. Vots a favor? 8. Abstencions? 7.
76 i 77, que sí que tenen esmenes. Vots a favor? 8. En
contra? 7.
Disposició addicional primera, que no té cap esmena.
Vots a favor? 14. Abstencions? 1.
Disposició addicional segona, que sí que té esmenes.
Vots a favor? 8. En contra...? Perdó. Vots a favor? 14. En
contra? 1.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
28.11.2008
Pàgina 20
Disposició addicional tercera, disposició final primera,
final segona i exposició de motius. (Se sent una veu que
diu: «Y las derogatorias. Adicional tercera, derogatoria
primera, segunda y tercera, y final.»)
I després recordar a les seues senyories que tenen vint-iquatre hores, eh?, per a fer el manteniment de les esmenes.
Todas juntas, sí. (Remors) Totes juntes. Vots a favor? 8.
En contra? Cap. Abstencions? 7.
L’exposició de motius també l’ha dit...
Senyories, hem acabat el debat de la comissió del projecte de llei.
Señor presidente, para que quede constancia, no obstante, que mi grupo va a mantener todas las enmiendas.
Designació del membre de la comissió
que ha de presentar davant del Ple el dictamen sobre
el Projecte de llei de mesures fiscals, de gestió
administrativa i financera, i d’organització
de La Generalitat
El senyor president:
Passem al tercer punt de l’ordre del dia, que diu designació del membre de la comissió.
Les seues senyories tenen la paraula.
La senyora Moreno Fernández:
Pues agradeceríamos al letrado que nos dijera quién fue
el año pasado, si lo tiene a mano, para, como suele ser costumbre, alternar entre el presidente y el vicepresidente con
esta ley y con la ley de presupuestos, si a los otros grupos
les parece bien.
El senyor president:
El señor letrado lo hará constar en acta de la forma que
sea alternativa. (Remors)
La senyora Moreno Fernández:
El senyor Marí Olano:
Que quede constancia también, como cuestión técnica,
el Grupo Parlamentario Popular ha introducido algunas enmiendas que han sido aprobadas, lo que ocurre es que no
están introducidas, no hay ninguna referencia a los nuevos
capítulos que se introducen en la exposición de motivos.
Yo creo que sería bueno, como cuestión técnica, simplemente en la exposición de motivos poner el capítulo que
hemos introducido a través de las enmiendas del grupo parlamentario…, porque conste en la exposición de motivos.
Nada, es una cuestión formal, sin mayor trascendencia.
Pero yo creo que de eso se pueden encargar los letrados…
(La senyora Moreno diu: «Que lo metan como enmienda
técnica.»). Exacto, exacto, eh.
Igual que la disposición, hemos presentado una enmienda que poníamos «disposición adicional primera», es «disposición adicional única».
El senyor president:
Bé, senyories, ací està el CD que s’ha editat de les esmenes que s’han presentat al projecte de pressupostos. Si
les seues senyories en volen més li’l demanen al senyor lletrat. En tenen en el grup algun, però si en volen més... (Remors) Es por escrito, pero normalmente...
Senyories, s’alça la sessió. Veig que ja s’ha alçat, però,
vaja, ara, oficialment s’alça la sessió.
(S’alça la reunió a les 12 hores i 55 minuts)