EDITORIAL litapa que se ha cactcrizado por una ingente labor de los Padres y un avance notable en los puntos capitales del concepto de Iglesia en todas sus dimensiones. Por la prensa y radio se nos^ha informado suficientenien<e a todos sobre el desarrollo de las discusiones però conviene que tomemos conciencia de nuestra acción comunitària en esta gran asamblea eclesial. Somos solidarios de todo y debemos aclualizar en nosotros lo que desde el Concilio se nos va dando. 'l· Dentro de la densidad de lostemas desarrollados sobresale, como practico para los fieles, el papel asignado a los seglares como <pueblo de Dios», como sacerdotes insertos en el sacerdocio de Cristo por el Bautismo y la Confirmación, como miembros aclivos por la oración y el sacrificio, como realizadores de la «consagración del mundo> en la esfera profana. Se ha hecho notar que en las iglesias orientales se ha conservado este papel predominante de los seglares y que ahora habia sonndo el clarin de convocación de los mismos desde el lugar mós augusto como es el Concilio. * No es una novedad sensacionalista sinó una realidad que se pone màs de relieve, esta llamada de los seglares. Però ella incluye en su misnia raíz un «compromiso por parte nuestra, una ídedicacirtn> una entrega para extender el reinado de Cristo. Quien se quedarà en la corteza de esta vocación podria soilar en cargos sín cargas, en vocación sin «dar la cara», en actitudes pasivas de «peón> apostólico. Nos urge una formación integral, un esfuerzo para situarnos en «nuestro» puesto de vanguardia. 1 de dicienibre de \9(V, Dom. I de Adviento Aflo III, N." 154 ^ A i tieif^jíiec^ijilK^ D'ew/f Piumenge I d'Advent Y6s üs manifesteu en la Llum, Senyor, no p a $ ; e n l a tenebra. Perquè Vós sou la Llum, n ç i è tenebra. Perquè ens estimeu, un dia ens vàreu f e r posseïdors de la Llum,- per això des de ilàvl6r$ ens cal comportar-nos decorosament com escau a ple dia. Senyor, jo us prego per aquells que, posseTdors de la Llum, se n'hori despullat i han corregut darrera les obre^doles tenebres. per dquells que, més aviat, «suporten resignadament», sor comptats entre els fills de la Llum.f per dquells que, confonen la moral amb les i^òttmàtiques i saben prou bé fins a quin límit poíden arribar per no ser totals enemics vosttes, por aquells que tenen tracte amb les tenebres'pwò volen manifestar-se plens de Llum. íi(»i:/aquel!s que posseeixen la Llum però no en $6n conscients. pelí que corren darrera les disbauxes, pels qu# mengen i beuen massa, pels que es barallon. p e l l que, desviats del Regne de la Llum, no tènain cap mena d'esperança en Vós, ni creuan en la vostra victòria última. Salvador d'Horta Primera Tanda de Efeirclcios Premilltares Parroquias de los Arclpreatezgos de Vich y Oloét, excepte los de Vich Ciudad. Casa Efercicios de Vicií, del 9 al 14 de diciembre. i&í3 ffie aquí que se acerca vuestra Redenclón>. Son pocos los plenamente satisfechos de su condición. —no hay libertod —no hay amor —no hay paz, se lamenta una muchedumbre de hombres sin esperanza. Y todo individuo anda a la zaga de algo que le eleve sobre este mundo sucio que nos envuelve a todos. Però, èacaso hay que buscar este «algo», esta redención: —en la evasión cobarde de las tardes de bar? —en el dinero corrompido por un afdn desmesurado de poseerlo? —en la película introscendente que amortigua el entruendoso aburrimiento de vivir? —en el retrqimiento frente a los problemas familiares? NOI La única redención —por la libertat —por el amor —por la paz la trae Cristo que se acerca. Ese Hombre-Dios que nace en un establo y muere en cruz. Su vida se prolonga hoy en: —ese obrero sin trabajo por hober reclamado lo que en justícia le pertenecla. —esa senora que todos setlalan con el dedo por haber socorrido a la que fue burla del pueblo. —esa monjita que corre de puerta en puerta pidiendo limosna. Y, épor quó continuar la lista de aqueilos que en la responsabilidad de vivir de ocuerdo con la fe que dicen profesar, hallan la redención deseada por toda la humanidad? PRAECO. PERFIL DE LA SETMANA DESEMBRE. - DIA 1, Diumenge I d'Advent, (Dia de l'Emigrant), St. Eloi, b., Sta. Natàlia, mr. DIA 2, Dll, St. Poncià, mr., St. Llop, b., Sta. Bibiana, vg. DIA 3, Dm., St. Francesc Xavier (patró de les Missions), St. Claudi, mr. DIA 4, Dmc, St. Pere Crisòleg, b., St. Bernat, b., Sta. Bàrbara, vg. i mr. DIA 5, Dj., St. Dalmau, b. i mr. DIA 6, (Primer divendres), St. Nicolau, b., St Pere Pascual, b. i mr. DIA 7, (Primer dissabte), St. Ambrós, b., St. Urbà, b., Sta. Farà. N A ^ S A N T ELOI (Diumenge, dia 1) St. Eloi és per a nosaltres la figura simpàtica i atractiva de l'home que es supera, no sols en la vida de l'esperit, sinó fins en la vida professional. Començà essent un simple aprenent de joier, un cop oficial es presentà a la cort. Allà tingué ocasió de fer-se admirar pel seu art i per la seva honradesa. Es sabut que quan va anar el rei al seu taller a buscar el tron que li havia manat fabricar, ultra meravellar-se per aquella obra d'art, quedà profundament impressionat davant una cadira que Eloi fabricà amb totes les joies sobrants. A partir d'aquí Eloi començà prosperar en el favor reial, f'ns arribar a tresorer del regne. Llavors començà una vida monacal: dejunis, cilicis. I es constituí en pare dels pobres, de tal forma que per a indicar a un estranger la seva casa se li deia: «Aneu als voltants del palau reial, i quan vegeu una llarga cua de gent bruta i mal endreçada, es que heu arribat a la casa del tresorer». Quan anant pel carrer exhauria les monedes d'or, donava als pobres el cenyidor, la capa, en fi allò que li venia a mà. A més s'assabentava de l'arribada de vaixells d'esclaus i n'alliberava tants com podia, a voltes 30, o 40 i fins un centenar, deixant-los triar entre tornar a casa seva o quedar-se als seus tallers. L'any 660 mort a Noyon després de 20 anys d'episcopat. «SOFRIMENT. per L. Evely. Edit. Estela. Barcelona, 1963. Potser el títol retreu, de moment. Llegiu-lo, si us plou, i veureu que aquest llibre comporta una llum i una direcció total nova en la vida d'ascètica i mística. Reeduca la pietat referent a la visió que tenim de Déu. Cal llegir aquestes pàgines inspiradíssimes d'Evely, autor que ja coneixíem i que ens plau pel seu mètode original i modern d'enfocar els temes vitals de la nostra pietat. El «FULL DIOCESÀ» el recomana i pensa donar un esboç d'algun pensament d'Evely. «CONÈIXER J E S U C R I S T per A. George. Edlt. Estela. Barcelona, 1963. Llibret traduït per un monjo de Montserrat i lliurat com Guia per a llegir els Evangelis. Es un llibret de treball per qui vol penetrar a fons en el pensament de Crist. El conceptuem molt pràctic i reixit. Resumeix el pensament del Mestre amb una claretat diàfana i amb idees modernes segons les últimes investigacions exegètiques. Es el primer llibre d'una col·lecció bíblica que esdevindrà interessantíssima o la nostra terra. «CRISTIANS O R T O D O X E S . per Y. M." Congar. Edlt. Estela. Barcelona, 1963. Qui vulgui conèixer a fons la història, les dificultats dogmàtiques i litúrgiques que s'oposen a la unió amb els ortodoxes orientals, farà bé de llegir aquest manual que ens ofereix el gran teòleg Congar. Posa en contacte amb l'esdeveniment més cabdal de l'Església com és el retorn dels germans separats. El P. Congar és mestre en la matèria. El seu sol nom avala aquest llibret. RETAZDS DE LA VIDA ^ « t 4 ^ « c©»í#«vr/« Maria Teresa ha cambiado mucho esta última temporada. Es una chica equilibrada. Diecisiete aíïos, con estupenda cabellera, por mds sefias. Normal. Como no pocas. Desde hace tres meses se ha propuesto ir a misa todos los dlas, pase lo que pase. Una espècie de promesa. que orar por los que sufren, por los enfermos, por los necesitados y no hacer nada por ellos resultaba demosiado cómodo. Inmediatomente compra leche en la tienda de enfrente. Prende una cerilla en la cocina de gos butano. Y la leche hierve al poco rato. Mientras tanto ha cambiado los andrajos empopados de la pequena por un vestido largo tiempo guardado en el armario. Le quedaba corto y solo servia para beneficiar a otra u oler a alcanfor indeflnidamente. Ademds le ha envuelto un par de aspirines en un papel cuadriculado. El primero que ho encontrado a mano. Se hacfa torde. A las nueve, puntual, comenzaba su jornaba en la oficina. Hoy ha fallado su promesa. No ha comulgado. Ha dejado a Dios por Dios. Però lo ha hallado y lo ha servido con amor en uno d e s ú s hermanos. Estd convencido de que no ha perdido nada en el cambio, de que Dios atiende no solo nuestras polabras sinó también nuestras obras, de que la oración no sustituye la carídad. W / < j » ^<Cjii • Però esta maPiana tuvo un serio contratiempo. Misal en mano pasó la llave de su puerta. Lloviznaba suavemente. Al extender el paraguas casi introduce su punta en la nariz de una chiquita mendiga que de pie en et portal le espeta inesperadamente: |Necesito leche caliente para mi madre enfarmai iLeche? N o hay ni una gota en casa. Y ademós icalientel M i madre no estd. íCómo voy a calentarla? Yo salgo para la Iglesia. Es la hora justa. No hay mds misas. Vete a pedir a cualquier vecina. Todo esto se le ocurrió en un instante a Maria Teresa. Però al propio tiempo penso Maria Teresa estd però que muy contenta de que Dios, al apuntar el alba, le haya pedido leche caliente A. B. de V. , OIH m [MltüRIÍÍ La Iglesia se preocupa de sus h i j o s que se v e n o b l i g a d e s a dejar su f a m í l i a y su tierra p a r a e m i g r a r a tierras desconocidas. Ayudemos a esta Obro con nuestra limosna que servird paro socórrer a nuestros hermanos, algunos de ellos en trance de perder su fe. -.--=..- _.-=.. —^c=...^ ._ c = . . = < = = r c ^._,= ..,- ._^_. _, _ • Hoy comienza el Adviento • P El cicló litúrgico se cerró domingo pasado para abrirse de rtuevu huy con el primer domingo de Adviento. V hay que subrayar este acontecirnientu. La ruta de salvación se ilumina y nosotros, camiíiantes hacia Dios, franqucamus la puerta de esta ruta con el alma saturada de esperanza. Porque el cristianu inuc de esperama y de amor. L·l Adviento suministra esta doble vitamina interior. • La Historia de la Humanidad es esencialmente sagrada porque està sellada con intervenCiones de Dios que salva. De atii el fundamento de nucstra esperanza. Jesucrlsto continua salvando a todos los hombres en la Iglesia y por la Iglesia. <Levantad vuestra cabeza pues està cerca vuestra salvación> clama la Litúrgia en este tiempo. Tomemos conciencia de que somos pecadores y avivemos nuestra esperanza de perdón. Que el Senor despliegue su poder y venga para librarnos. Un grlto semej'ante solo es posible si nos damos cuenta de nuestra servidumbre al pecado y de veras deseamòs la liberación. Porque hoy el mundo parece afincado en la tlerra de pecado y no quiere esta salvación. Es el ciego que se precipita al abismo porque no quiere asirse de la mano que se ofrece para guiarle. • Esperando la segunda oenida de Cristo, velemos con las íàmparas encendidas de nuestra fe y esperanza para recibir a Cristo en su Navidad espiritual dentro de nuestro coraeón. • [1 jj |j ji | \ La fórmula segura Los que contraen matrimonjo, acertada o equivocadomente, todos van de cara a ^Éh*" ''.i. m(í ( ^ ^ \ . / \a felicidad. Por lo menos tal como ellos la conciben. Dfgase lo que se quiera, lo felicidad on el seno del hogar es posible. Incluso fócil. Y tiene una fórmula segura. Vamos a ver. El matrimonio impone a los esposos unos deberes sagrados. Para con Dios, para consigo mismos y para con los hijos. Del cumplimiento de los mismos depende su felicidad. Para con Dios, teniendo en cuenta que El es quien los ha unido para siempre. Es lo soldadura de sus vidas y vive en ellos con una presencia especial que no deben olvidar nunça en los dificultades, en el bienestar, en las empresos y en toda su vida conyugal y familiar. Para consigo, el amor, el respeto y la ayuda han de ser el trlptico de su convivència. Amor profundo de los valores espirituales, sin descuidar los materíales y sensibles. Respeto que fluye de la realidad de ser ambos una persona moral con cabeza —el marido— y corazón —lo mujer—, ocupando cada cuol el lugor que le corresponda. Y ayuda que es el complemento que coda uno ho de poner en lo que falta al otro. Y para con los hijos, amor, buen ejemplo, vigilància, corrección y los cuidados requeHdos, a fin de queseon su gozò y su corona. No son deberes fdciles los c|ue surgen de su responsabilidad. Peroohf estó la gràcia de Dios —la gràcia de estado— que mana siempre y les llega oportunamente para su flef cumplimiento. Un verdadero talonario de cheques flrmados en blanco con la sangre de Cristo, donde solo falta poner la cantidad de auxilio que se necesita en cada caso por comprometido que seo. — G. P. ., ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI Mare de Déu de Lo Plana de Vic, encara pot vanar-se de ser la comarca amb més santuaris, ermites i advocacions marianes. N'hi ha un sens fi. I l'exemple d'avui al qual seguiran encara uns altres, ho va cofirmant. Tota la contrada de Taradell té una devoció especiol a la Mare de Déu de Montrodon. 1 ja vó de temps, com veureu de seguida. Aquest santuari de Maria comença a existir el segle XII, a l'ombra de la «domus» o casa fortificada —vulgarment castell— de Montrodon, que ha perdurat fins avui. Es una manera molt corrent de néixer els santuaris: al costat del símbol de la fortalesa del cos, els castells, el símbol de la fortalesa dels esperits, els santuaris. L'ermita de la Verge de Montrodon és romànica de finals del segle XII. Al seu costat hi havia la casa del capellà que en tenia cura, actualment desapareguda. L'edifici del santuari ha sofert algunes modificacions, com una embíanquiquinada i un portal nou, l'any 1720. En la primera meitat del segle XIV se li va ajuntar una petita cambrapanteó, on encara hi ha la preciosa tomba dels Montrodon feta l'any 1338. Aquesta noble família tenia cura especialfssima del santuari, com ho demostren els enriquiments que feren de la capella i Id institució de benifets per al clergat. Ja a Montrodon partir del segle XIV eren quatre els capellans beneficiats que vivien al santuari. A partir del segle XVII, amb motiu de l'extinció de la famílio Montrodon, va minvar el culte que, més tard, ha renescut amb més empenta encaro, durant els segles XIX i XX. La maltempsada del 36 va profanar el santuari que no fou restaurat fins a l'any .syf''- 1954, Any Marià, en què fou traslladada una Imatge provisional en espera de la restauració definitiva de l'antiga, d'altíssim valor artístic. Aquesta Imatge antiga és conserva encara, mig trosejada, amb la gallardia del seu gòtic del segle XIV. Es d'alabastre i va vestida a l'estil de les dames d'aquella època, amb una toco rematada per una corona. Tant de bo que ben aviat la poguem tornar a veure beneint, des de Montrodon, la vila levítico de Taradell. — J. PLANES. ^^^-^•^•s^ MONTEPIO DE PREVISION SOCIAL L^lkl DIVINA r ^ fíj^jl San Justo, 1 PASTORA VI C H Tel. 2891792 C>eiace5i.£«3 Mujeres de faenas — Asistentas por horas — Modistas — Peluqueras Confecdonistas — Qobemantas de casa — Enfermeras — Maestras y todas aquellas personas que se dedican al trabajo del liogar, también pueden tener SEQUROS SOCIALES y asf, voluntariamente, disfrutan de: Premio a la nupcialidad, Premio a la vocación religiosa, Seguro de invalidez, Auxilio al fallecimiento, Jubilación por edad, Auxilio por calamidad, etc. PIENSE EN EL FUTURO PREPARE HOY LA SEGURIDAD DE M A N A N A iCómo està el servicio domestico! Es un tema de actualidail y de hondas rafces rellglosas. Se acerca ai millón el número de sirvientas en Espafïa; la mayoría son jóvenes. Y viven en cosas ajenas por supuesto, expuestas o múltiples desventajas para su almo. Pfo XII se preocupo de este tema y dio normas cristianas para contrario on cristiano. Porque es muy fdcil hablar de lo difícil que se ponen las chicas de servicio y muy espinoso trotar de resolver los problemas que elles plantean en especial a la orna de casa. Tengamos en cuenta que el «servir» es màs humillante que el «trabajar» ya que disminuye la independència de la persona y la sujeto a una sèrie de trabajos deprimentes. Por esto hay que procurar que tanto en habitación como en salario, las sirvientas sean tenidas efectivomente como personos sin rebajarlas para nada a la condición de esclavitud. Hay que procurar su formoción moral y no abusar de su trabojo agobionte pensando que siempre ella es la que debe llevar toda la carga. Hoy cosas a las que es bueno y muy cristiano que el ama oyude y arrime el hombro. Que encuentren comprensión humana, carifio familar y troto paternal y maternal por parte de aquellos que se benefician de sus servicios. En una palabra: hay que tratarias como hermonas en Cristo, redimides por El y elevadas a la categoria de personas responsables de su alma y de su destino. ECO. Opinió pública i Església «L'opinió pública en l'Església està destinada a revelar l'estat real d'ànim dels homes en l'Església, a fi que l'autoritat eclesiàstica sigui capaç de governar d'acord amb la situació concreta. Forma part de la «situació» allò que depèn amplament de l'actitud i de la decisió dels homes lliures... L'autoritat eclesiàstica per tant, ha de conèixer el sentit real del poble, ja que aquesta i no cap altra és la «situació» en la qual ella ha de desenvolupar la seva acció... L'autoritat eclesiàstica necessita saber com pensen i senten els homes, quines coses estimen i desitgen, de què s'escandalitzen, quina disposició els resulta difícil i dolorosa, en quin aspecte ha canviat la seva manera d'ésser, quins són els problemes que els intranquil'litzen, quines són les respostes o reglamentacions tradicionals que no els satisfan, quines són les coses que els agradaria veure modificades». (Rahner). L'opinió pública serveix no sols per a saber el què passa sinó per a contribuir a l'edificacó del Cos Místic de Jesucrist. Els fidels són Església i no quelcom passiu, dotats d'un pensament i amor que ha d'actuar. El judici sobre els dogmes, moral, sagraments i constitució de l'Església pertany al Magisteri eclesiàstic. X. Parròquia de Santa Maria de Camprodon Diumenge, dia 1 de Desembre de 1963.— Primer Diumenge d'Advent. A dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a l'infant Jesús. A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Concepció Saiarich Amblàs (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi dels difunts família Moret (a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Rosa Guardiola Sabaté (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Novena a la Puríssima i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 2.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Francesc Vilanova Blanquet (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Clemència Puig (a.C.s.) Dimarts, dia 3.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Francesc Surinyach Borrat (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Bonaventura Sabates Vda. Casasayas (a C.s) Dimecres, dia 4.— A dos quarts de 8, a la Capella del S. Hospital, Missa en sufragi de Joan Auli Isern (a.C s.) A les 9, Missa en sufragi de Josep Casasayas (a C.s.) Dijous, dia 5. — k dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu. A les 9, Missa en sufragi de Matias García (a.C.s.) Divendres, dia 6.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Ramon Orriols (a.C.s) A les 9, Missa a les Animes del Purgatori, Dissabte, dia 7. — A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa a Sant Blai i a Santa Llúcia en acció de gràcies. Diumenge, dia 8 de Desembre.—fesía de lo Immaculada Concepció. A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Àngela Bosacoma (a.C.s) A les 9, ia l'Església Parroquial, Missa de Comunió General de les Filles de Maria. A les 12, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Ofici Solemne Missa en sufragi de Maria Cabanas Mallau. Tarda, a les 8, Missa Vespertina en sufragi de Concepció Blanch, Vda. Sabates (a.C.s.) Tarda, a les 4, cloenda solemne de la Novena, Res del Sant Rosari, Novena i sermó. Besamans. Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A lés Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerat i incorporat a Crist per mitjà de l'Església, Ramon Dorca Blanco, fill legítim de Joan i Rosa. També ha estat regenerat i incorporat a Crist, Josefa Baena Mesas, filla legítima de Ferran i Maria. Que sien uns sants Cristians! A remarcar. Avui en totes les Esglésies es fa la Colecta «Pro Emigrant» Dissabte, vigília de la Puríssima de 5 a 9 Confessions. Amonestacions Canòniques: Segona de Juli Hernanz Mancilla, solter, amb Maria Solà Gatíus, soltera. Tercera de Joan Juncà Noguer, solter, amb Carme Descamps Guillamet, soltera. Tots els dies feiners a Ics 8 Novena a la Puríssima. P, Anglada Camprodon