parroquia de sta maria de camprodon 19621104

E D I T O R I A L
[I nnuu m iiMiieí nm
Algo pavoroso, lector. La Humanidad cada vez esté més
hambrlenta y desnutrida. En el aflo 1938 ya pasaban hambre un
38 por clento. Hoy un 70 por clento, según estadísticas. Y estos
números que representan para muchos una calamidad que se clerne
sobre una población que crece, para nosotros los cristlanos deben
ser un aldabonazo a la conclencla. Porqiie se da el caso que
sobran alimentes en Norteamérica y en Francia y en Inglaterra y
en Alemanla y quizó tamblén en algunos
sectores veclnos nuestros. Però se malogra
todo por el afàn desmedldo de seguir con
preciós altos, de no desequilibrar balanzas
de pagos, de tonterfas sln iin de los ecO'
nomistas Inconsclentes.
Claman las multltudes pldlendo pan
cuando en las casas de los que estón hartos no caben los utenslUos superfluos y
en el cajón de la basura van a parar
allmentos que serían «devorados» por los
descamisados y faméllcos, Hay las despensas Uenas y los vlentres satlsfechos
basta el hastfo. iCómo juzgarà Dlos a
esta generaclón Injusta? Porque si antes
se bablaba de misèria y desgracia, hoy hay
que bablar de responsabllidad soi-lal y de
Injustlclas.
Entrénese Ud., amigo, a dar y a darse que cso es crlstlino.
A vivlr en austerldad para poder socórrer a mayor número de
hermanos. A orar para que los técnlcos sepan hallar soluciones
al problema. A vlvlr sln despilfarro, sln provocar a los humlldes,
sln vana ostentaclón.
DOMINGO,
4 Dl NOVIIMBRI Dl 1963
Dom. XXI d. P·nt·ce·téi
I A A O II
NÚM.
9*
Kiilacclio j Ail·iliil·lraclliii
|V.rt.<l.11
VICH
T.I*f.l79J
D.p<.ltc> ItS»!. B. 14,355 . mO
•£m>^
^ "r àúúi
EN AOVELl
TEMPS.
Comentem
Mateu. 18, 23-35
<Per això s'assembla el Regne del cel a
un rei que oa voler passar comptes amb els
seus servents. Havent començat a passurlos. U'n dugueren un que li dec la deu mil
talents. Com que no tenia amb què
pagar, va manar el senyor que fos venut
ell, amb la seva dona, els seus fills i tot el
que tenia, per satisfer el deute. Llavors el
servent oa llançar-se als seus peus i, prosternat, li deia: Tingueu paciència amb ml
i tot us ho pagaré. Compadit el senyor
d'aquell servent
el va deixar
anar I li va perdonar el deute.
En sortir aquell
servent va trobar un dels seus
companys que li
devia cent denaris, I, agafant-lo, l'escanyava,
dient:
Paga tot el que deus. Aleshores se li llançà
als peus el seu company, í 11 pregava:
Tingues paciència amb mi, i t'ho pagaré.
Però ell no ho va voler, sinó que se'n
va anar i va ficar-lo a la presó fins que
pagués el que devia. Veient llavors els seus
companys el que havia succeït, els va saber
molPde greu, I anaren a contar al seu senyor tot el que havia passat. Aleshores el
va cridar el seu senyor I li digué: Servent
pervers, t'he perdonat tot aquell deute
perquè m'ho has demanat: ,íno t'havies de
compadir també ta del teu company com jo
m'havia compadit de tu? I, indignat el seu
Una paràbola ben expressiva de Jesús. Té
dues parts oposades per la generositat del
primer amo i la ingratitud i mala sanya del
criat perdonat. Realment era d'esperar qae
aquell servent perdonat s'havia de compadir
del seu company. Tenia raó el senyor d'enfadar-se i castigar severament el servent de
males entranyes. Fins ací ho veiem molt
clar i sembla que tenim la lliçó apresa.
Però vé la pràctica i ens costa tant de perdonar les petites injàries que ens fan els nostres
germans a voltes sense malícia!!!.. Hauríem de
pensar molt sovint que Déu ens ha perdonat
molt i segueix perdonant nos amb una generositat i prestesa sense parió. Aleshores en
retorn d'agraïment, també nosaltres sabríem
perdonar.
Es el cas que ens oblidem massa sovint del
molt que ens perdona Déu. Però també ens
oblidem d'una veritat que qui la medita bé
l'aclapara per les conseqüències qut de la mateixa se'n deriven. Miren si no el què diem
quan resem el Pare nostre: «perdoneu nos les
nostres culpes així com nosaltres perdonem
(en l'original grec: ja hem perdonat) els nostres deutors». Qui no perdona de cor i ben
de pressa els sens germans, en dir el Pare
nostre es condemna ell mateix car en no perdonar, tampoc Déu el perdona. Aquesta paràbola d'avui ens Ü'instra sobre la manera com
Déu perdona.
Senyor, el va lliurar als botxins fins que
pagués tot el que devia.
Aixi us tractarà també el meu Pare celestial, si cada un de vosaltres no perdona
de tot cor el seu germà».
Dia 4 DOMINICA XXI D. PENTECOSTES.— Sf. Car/es Borforneu, cardenal arquebisbe de Milà, promotor de
lo Reforma del Concili Tridentí. Sfs.
Vidal i Agrícola, mrs.
Dia 5 Dll. Sfs. Zocan'as f habel, pares de St. Joan Boptista, sants i austeríssims esposos que sapigueren ser
dignes de la vocació que els senyalà
Déu. St. Magne, b.
Dia 6. Dm. St. Ueonart, convertit
per St Remigi, patró dels presoners
o qui concedeix fortalesa. Sf. Sever, b.
Dia 7. Dmc. Sfs.
ge/bert, mrs.
Erculà, Ernest / En-
Dia 8. Dj. Els quatre Sants màrtirs
coronats, quatre germans que sofriren
martiri en l'última persecució romana,
els noms dels quals són: Sever, Severià, Copòfor i Victori.
Dia 9. Dv. Dedicació de la basílica
del Salvador, mare de totes les esglésies del món, dita Sant Joan de Ldterà.
Sf. Teodor, soldat, mr.
Dja 10 Ds. Sf. Andreu Avefr, cf. italià, advocat i després religiós qui
morf al peu de l'altar en començar la
santa missa. Sfs. Trifó, Respici Sfo.
Nimfo.
a les qnalre lie la niallflada
del dia íl de selembre
Aquells carrers i places terriblement ferits,
tornàveu, encara, d'uns clams que el llot
enterrava impassible, i d'unes llàgrimes que
les aigües desferien horrorosament invitaven
a una meditació profunda, solitòria, freda...
vibrant; una vivència inesborrable.
...Conquerim l'espai. Algú ha dit en la
seva impia gosadia, que no havia pas trobat
Déu. Potser arribaria a creure's que ho era
ell.
Terrasa ens parla amb una eloqOèncio
brutal. Se'n riu de la tècnica quan és superbiosa. S'hauria mullat i hauria anat també
riera ovali, confosa, derrotada.
Es que encara deu ser veritat que
solament Déu ós gran.
...La productivitat i el mercat comú i tantes altres coses semblen valors absoluts. Es
defensen les posicions amb la mateixa força
que l'oigua s'emporta les coses i les vides.
Això un minut abans de ploure. Després
hom constatarà, impotent, la caducitat dels
nostres monumentals castells de cartes.
Es que encara deu ser veritat que
sols resta dempeus l'obra de Déu.
Plovia. Els rostres acusen un esgotament
del cos i de l'esperit. Es fosc. Tot fa basarda. Arreu hi endavineu el pas de la tragèdia.
Ara com mai deu s»r veritat allò que digué
Crist: «Veniu a Mi tots els qui esteu fadigats...». Altrament la vida seria una tenebra
inexplicable.
J. PEDRAFINA.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
t4^
'^f»^tL^4'^ tit>«^ver/#/'
Feia poc que havia mort santament el petit
Savio. Don Bosco estava esperant el tren en
l'andana de l'estació de Carmagnola quan vegé
una colla de noiets que avalotaven jugant. S'hi
ficà entre ells.
-Qui sou vós per venir aquí a embrollar?
-li fa el cap de colla.
- Un amic que li agrada jugar. I ttl, com et
dius?
-Magone i sóc el capitost.
- D e què fas?
- D e res. Sóc vagabund, El meu pare morí i
la mare es mor de misèria...
-T'agrada això que fas?
-Gens ni mica. Un dia anhé a parar a la
presó com d'altres.
Don Bosco es feu mig amic de Magone. Li
donà una medalla de Maria Auxiliadora i li
diguéi
-M)ra> té això i ho dones al sacerdot de
l'església on vius i diguesli que m'escrigui.
Arribà el tren i Don Bosco maixà tot posant
abans la mà sobre el cap d'en Magone.
El rector de la parròquia d'cn Magone escrigué a Don Bosco. Era segons ell, un noi
revoltós però intel·ligent. Calia internar-lo
per formar-lo. No li costà gaire a Don Bosco
rebie'l eii el seu oratori on n'hi havia d'alb'es
com en Magone. Aquest assistia als actes pietosos peiò mai no anava a rebre els Sagraments.
Mirava, mirava però hom no sabia el què
pensava.
Un dia el trobà a soles i li dlu:
-Per què estàs trist, mon petit Magone?
-No sè com dir-li. No sé com començar...
-Dlgues-me una paraula per encaminar-me.
-Doncs, sí, h dici No tines la conciència
tranquil'la.
-Oh, això s'arranja prompte. Demà et vens
a confessar...
-Però es que no em recordaié de tants de
pecats..
- N o t'amoiais. El sacerdot ja et preguntarà.
Veuràs que fàcil és...
I en Magone canvià radicalment poc a poc.
Un dia que anava amb don Bosco pel carrer
senti dir una blasfèmia i s'abalançà sobre el
jove que havia bUbfemat. Don Bosco el retingué.
-No així, Magone... Amb paraules dolces
anirà més bé...
Havia anibat el fi d'any i Don Bosco, bo i
acaronant el cap de Msgone diguè>
-Demà comencem un any nou. Potser no
tots l'acabareu.
En Megone pensà que allò ho deia per ell.
Així fou. Una malaltia greu l'allità i arribà a lea
portes de la mori. No volia el petit Magone que
Don Bosco es separés d'ell.
-Quin record vols deixar als teus companys
abans de morir? - li deia Don Bosco.
-Que facin sempre bones confessions.
-Quin és el pensament que més et consola
ara?
-El record de tot el què he fet per honrar a
la Verge, la meva Mare.
Mori el petit Magone com un santet Havia
dit abans de morin
-Aviat estaré als peus de la Verge Maiia
al cel.
Besà tres vegades el Sant Ciist i somrient,
expirà...
lORDI D'ESPUNY
V I V E N CI AS
La carilal s'anomenà Comarca del Vallès
...Un corrent impetuós d'omor volgué venjor-se del corrent malestruc.
—«I perguè vols donar «Is cèntims ae la guardiola?», preguntava la seva mare a un
fillet de sis anys.
—«Perquè avui ha dit, al llevar-me, el Pare nostre. I em sembla que hi ha molts altres
nens que també ho han dit. i vostè em diu que tots som germans. I potser ells tenen ffed
i gana i jo no podria dir ep anar a dormir un altre Pare nostre si no ho feia».
Literatura d'una senzillesa sublim. Pràctica d'una caritat autèntica. No pas filantropia.
Veure un germà en Crist, fill del mateix Pare.
...Tothom es compadeix. El Cap d'Estat i l'últim Alcalde. El ric i el pobre. L'infant i el
vell. L'estrall és espantós. Mas hi ha rierodes que duren tot l'any. El llot infecte també destrueix vides de l'esperit i potser eternament. I, fem tots plegats el què podem per a socórrer,
subsonar i evitar aquests estrollls permanents. Hi ha qui s'ofega-, li manca la gràcia. En fuig.
Hi ha qui clama urgentment. La rierado se l'emporta...
Déu beneeixi la riuada abundosa de generositat. Testimoni d'uns valors espirituals
copoços de trascendir vers una pràctica sobrenatural de la caritat, que constitueix la gran
família dels filis de Déu.
J. PEDRAFINA
TU Y T Ü
CONCIENCIA
^Es líclto el uso de anaigéticos en los
moribundos por indicación clínica aun
a costa de abreviar «u vida?
Sigúiendo la luminosa doctrina del gran
Papa Pío XII, lespondemos con las siguientei
dlstlnclonesi
1.°-Laadmini8tración de narcóticos con el
fin de provocar o acelerar la muerte, es iifcita,
porque entonces se pretende disponer diiectamente de la vida. Bl hombre no es dueflo y
p-opletario de su cuerpo y de su existència,
sinó únicamente usufructuarlo. No caben «pladosos asesinatos».
2.°- Si la administractón de narcóticos produjese dos efectos distintosi por una parte el
alivio de dolores y por otra la abrevladón de
de la vidai si entre la narcosis y el acortatntento de la vida no cxiste nexo alguno éauiàl dl-
recto, si el moribunda consiente en ello, esti
permitldo utilizar con moderación narcóticos
que dulciflquen los sufrimientos de los moribundos, aunque tamblén entrafien una muerte
més répida, supuesto, claro està, que el estado
actual de la ciència no permita obtener el
mismo resultado empleando otros medios. En
este caso no h«y acción dlrectamente occtsiva,
stno que únicamente se busca un éfecto bueno
y por razoner graves se permitc la aceleración
de la muerte.
3."-Seria veidaderamante Ilfcito practicar
la anestesia contra la voluntad expresa del
moribundo, o practicaria con el únlco fin de
evitar al enfermo un final cohsciente.
4"-Si el moribundo pide la narcosis, para
la cual hay motivos seriós, el medico debe
invitaria antes, por si mismo o raejor aún por
Intermedio de otro, a cumplir preViaihentè sua
obligaciones (reciblr los Sacramentos, testamento, etc). Si el enfermo se niega obstinada-:
mente a ello y persiste en pedlr el narcótico,
el medico se lo puede dar ain hacerse culpable
de cooperacióQ formal a la falta cometida,
dd>ida solamente « la voluntad inmoraL del
paciente - F. P. B.
>.-Ensefiar a sus hijos a ser sinceres, procurando ellos no mentir y corriglendo severamente las
mentiràs que descubran en sus hijos.
2.-Formar ellos mismos a sus hijos no dejando
a otros este Importante y trascendental deber.
3.-Colaborar con los maestros para que la
labor de la escuela sea eficiente.
4.-Corregir sus caprlchos haciéndoles ver la
inutilldad de ellos.
5.-Que vean en la casa un ambiente de paz
y jomds un campo de batalla contlnuado.
6.-Vigilar su vocacidn ya que en ella deben
encontrar el camino que les sefíala Dios.
7. - Bnseftarles la piedad familiar y no solo
cuando vayan al templo.
8.-Ser el confidente natural y espontdneo para
que resuelvan sus dudas y no tengan necesidad
de acudir a otros.
9.-Tener especial cuidado para ver lo que leen
y controlar los espect&culos a ics que asisten.
lO.-Hablarlea tiempo y con prudència de los
misteriós de la vida y sus consecuencias.
11.-Corregir con calma y a tiempo no dejóndose llevar del mal humor.
12.-Procurar que los amigos sean buenos y que
la aroistad sea sln «misteriós».
13 -Educar para que tus hijos conozcan la alegria del altruismo.
14.-Los padres deben adquirir los conoclmientos necesarios para que su kbor de educadores
no sea íruto del azar ni del sentimiento.
De todos estos puntos y més, deben los padres
hacer ezémen de conciencia.
SIGFRIDO.
Tarea de los
padres
para con sus hijos
íí/ïi-C
Respuesta a Paquitat Si lo neceslta, puede
reclamar este libro. Si ve que con él se hace
tm blen, no lo reclama y deje que vaya circulando.
En Semana Santa se pueden hacer los trabajos oidinarios. No hay prohibición alguna. Es
bueno en los dlas més Santos (lueves, Viernes
iAcepta *Hoja Diocetana» colaboracionee ee- y Sébado Santo) abstenerse de trabajos que
poníàneae? - Julita.
puedan diíerirse.
R.-Sl y con agradecimiento a sus autores.
iQué opina Ud. de eetai imdgenee ptntadae a
No obstante quisiéramos que nos dieran su
nombre y domicilio. Si desean anónimo para lo modemo? A mi no me cauean devoción. - Preoel escrito, respetaremos su deseo. También nos cupada.
reservamos el derecho de no publicar lo que se
R.-Bs cuestión de gustos. No obstante puemande, si la censura cree que no debe publi- de haber algunes que no guardan las normas
carse A todos, muches gradat.
dadas por la Igletla sobi« arte i«ligloso.
'S.VZOM
Í A REFOR^AARTE TOCAN, S E A O R I
Unas preguntas a los se no res
Directores de enipresas
Los trobújadores no soporíon ser dirigidos por jefes que no conocen su trabojo:
gEs usted compefenfe?
Nada irrita mds o lo gente que la falta
de cloridad en expresarse: gEs usted cforo?
El único medio de ser sincero es ser justo:
gEs usted (usto?
Cada persona es distinta: gSe esfuerza Ud.
por enfender al personal a sus ordenes?
Los que trabajan con Ud, son tdn sensibles 0 un elegio como Ud. lo es al que le
hace un superior: gEs Ud. capaz de elogiar
el trabojo de sus subordinades?
Los trabújodores saben que no son ni
bastios ni mdquinas: gRespeta Ud. su espfrítu
colaborodores?
Casi todo el mundo sobe que enojorse
significa descubrir su pròpia debilidad:
STiene Ud. calma?
Mejorar debe ser el objetivo de todo
jefd! èP^ocuroró Ud. hocer me/or monona lo
que hizo oyer?
El ser humano no estd reiíido con la productividad: gLe importo algo la vida de los
que frabojan con Ud?
Si se examina Ud. bien tendrd un retrato
perfecto.. y gratis.
(Del Boletfn de la HOAC)
de iniciotivo?
|Í^4)^
fi'T
Està claro que Ud. ni es un superhombre
ni lo sabé todo: éPide Ud, sugerenc/os a sus
Asombiea Diocesana de A. C.
en Manlleu
Bl dia 30 de septiembre se celebro la Asamblea Diocesana de A. C. en Manlleu. La jornada
constituyó un éxlto en cuanto a organización y
asistencia. En diferentes locales se celebraren
por la maftana las diverses Asambleas de Rama
y a las 13 horas, en la iglesia parroqu'al de
Santa Maria, tuvo lugar una misa que oficio el
Canciller Secietario del Obispado Ilmo. Ehr. losé
Prat. Por la tarde, las luntas Diocesana y Parro-
quials tuvieron sus reuniones en el Centro
Parroquial y a las 6, en la espaciosa iglesia
panoqulal se reunteron todos los Congresistas
para oir la exnlicaclón de las consignes del
curso que empezsba. Estàs consignes son las
slguientest
1.-Preparar los caminos del Concilio.
2,-Elevación de nuestra conclencia social
3 -Vivamos el Aflo Lltúrgtco. Vida Litúrgica.
HOIA DIOCESANA se ofrece psra ser portavoz de estàs conslgnas y ayudar en todo a la
diíusión del Reino de Dios por medio del apos
tolado de la Acctón Catòlica.
ECO.
EL CASAMENT.—El casament és nn acte sagrat; l'administració d'un sagrament.
De vf gades es tracta amb poc respecte Els pares cristians han de tractar i fer tractar
aquest punt amb serietat. S'hi fan moltes coses mal fetes. Massa embalum, massa despeses, massa vanitat, massa deshonestedat en el vestir de les dones
hi trobem a faltar
serietat, devcció, participació en la missa, puntualitat, orientació litúrgica, música sagrada i en una paraula tot allò que és espiritual. (Promptuari de la família cristiana)
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 4 de Novembre de 1962— A dos quarts de 8, Missa en sufrag
dels difunts famílies Planella-Pous (a. C. s) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona de
Cartne, Missa en sufragi de Joan Palomé (a. C. s.) A les 12, Ofici Funeral en sufiag
de Josep Pulí Barceló (a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Matildí
Planas (a. C s ) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de le:
Animes i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 5.—A dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a la Verge dels Dolors. A les 9, Missa en sufragi de Roser Horrera i Josep Pérez (,a.C.s.)
Dimarts, dia 6. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts família Rau
(a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies.
Dimecres, di^t 7.—A la Capella del Sant Hospital, a dos quarts de 8, Missa en
sufragi dels difunts família Martí (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de les Víctimes
de les inundacions (a.C s )
Dijous, dia 8.— A dos quarts de 8, Missa demanant una gràcia. A les 9, .Missa
en sufragi de les Víctimes de les Inundacions.
Divendres, dia 9.^- A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Saqués Güell
(a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies al Sagrat Cor.
Dissabte, dia 10.— A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de Joan Saqués Esquena i Àngela Güell (a.C.s.) A les 9, Missa en
sufragi de Maria Cabanas Mallau (a.C.s.)
Diumenge, dia 11 de Novembre—A
dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts famílies Roca-Puig (a.C.s) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme,
Missa en sufragi de Francesc Birba (a C.s.; A les 12, Missa de Cap d'Any en sufragi
de Jaume Moret (a. C. s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Maria Surinyach (a. C. s) Tarda, a un quart de 4, Catecisme, A les 4, Sant Rosari, Mes de les
Animes i Visita al Santíssim.
Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria
fou regenerada i incorporada a Crist, Anna Gonzàlez López, filla legítima de Felip i
Nativitat. . Que sia una santa Cristiana!.
Necrològica: Morí en la pau dt Crist, el dia de Tots Sants després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia, Extremunció i la Benedicció
Apostòlica la nostra germana Anna Bonada Moret (a.C.s) A tres de Novembre, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia i Extremunció i
la B. A., morí en la pau de Crist, el nostre germà Josep Pulí Barceló (a.C.s.)
Amonestacions Canòniques. Tercera de Tomàs d'A. Alonso Pérez, solter, amb
Juana Zamudio Morilla Primera de Patllari Costa Marcer, solter, natural de Camprodon i veí de Perpinyà (França) fill de Jaume i de Àngela; amb Nicolaua Sorgues,
soltera, natural de Avignon (França) veïna de Perpinyà (França) filla legítima de Miquel i Maria.
Capta «Oomund». Resultat: 8.601'. Desglosant-se aixís: Església Parroquial,
6.591*70. Capta dels Carrers, 1.847'30. Germanes del Immaculat Cor de Maria, 162
Total, 8 601. L'any passat es recolliren 4.138'30. Donem gràcies a Déu per l'ésforç
que ha fet la Parròquia en pro de les Missions!.