6. Crisis y capacidad de adaptación (1974-2006) 6. Crisi i capacitat d’adaptació (1974-2006) La crisis La crisis A mediados de la década de 1970 desapareció la coyuntura internacional expansiva y se inició una década de crisis. La industria del calzado tuvo que hacer frente al retroceso del consumo en sus principales mercados y a la elevación en algunos de ellos de barreras proteccionistas. Además, en esos años se acrecentó la competencia del calzado procedente de Extremo Oriente y de Latinoamérica. El problema se agravó por la elevación de los salarios, los impuestos y las cargas sociales en España y por la devaluación del dólar. Ante la nueva situación desaparecieron la mayor parte de las grandes empresas de Elche, disminuyeron radicalmente las inversiones industriales y se dispararon las cifras oficiales de desempleo. Una porción importante de la producción pasó a realizarse de forma clandestina, mediante trabajadores a domicilio, pequeños talleres sin registrar y empresas aparentemente en regla, pero que ocultaban una parte de sus trabajadores y de su actividad. A mitjan dècada de 1970 desaparegué la conjuntura internacional expansiva i s’inicià una dècada de crisi. La indústria del calçat hagué de fer front al retrocés del consum en el seus principals mercats i a l’elevació en alguns d’ells de barreres proteccionistes. A més, en aquests anys augmentà la competència del calçat procedent de l’Extrem Orient i de l’Amèrica Llatina. El problema s’agreujà per l’elevació dels salaris, els impostos i les càrregues socials a Espanya i per la devaluació del dòlar. Davant de la nova situació desaparegueren la major part de les grans empreses d’Elx, disminuïren radicalment les inversions industrials i es dispararen les xifres oficials de desocupació. Una porció important de la producció passà a realitzar-se de forma clandestina, mitjançant treballadors a domicili, petits tallers sense registrar i empreses aparentment en regla, però que ocultaven una part dels seus treballadors i de la seua activitat. Asamblea de trabajadores durante las huelgas de 1977 (imagen cedida por el Diario La Verdad) Assemblea de treballadors durant les vagues del 1977 (Imatge cedida pel Diari La Verdad) 57 58 La recuperación de las exportaciones La recuperació de les exportacions Desmintiendo muchos de los pronósticos que se realizaron en los años 70, la industria del calzado ilicitana fue capaz de resistir la competencia exterior y alcanzar nuevos récords de exportación a partir de la década siguiente. La salida de la crisis se logró compensando el retroceso en el mercado norteamericano con una mayor presencia en los mercados europeos, apoyada en el ingreso de España en la CEE. La recuperación resultó especialmente brillante en la segunda mitad de la década de 1990, gracias a la devaluación de la peseta y la buena coyuntura internacional. Sin embargo, también en esos años se inició un rápido aumento de las importaciones españolas de calzado procedente de Extremo Oriente. Desmentint molts dels pronòstics que es feren als anys 70, la indústria il·licitana del calçat va ser capaç de resistir la competència exterior i aconseguir nous rècords d'exportació a partir de la dècada següent. L'eixida de la crisi s'aconseguí compensant el retrocés en el mercat nord-americà amb una major presència en els mercats europeus. La recuperació resultà especialment brillant en la segona mitat de la dècada de 1990, gràcies a la devaluació de la pesseta i la bona conjuntura internacional. Tanmateix, també en eixos anys s'inicià un ràpid augment de les importacions espanyoles de calçat procedent de l'Extrem Orient. Muestra de AMEC en México en marzo de 1999 (Diego Fotógrafos. Imagen cedida por el Diario Información) Edición de Expocalzado en 1990 (Diego Fotógrafos. Imagen cedida por el Diario Información) Mostra d’AMEC a Mèxic pel març de 1999 (Diego Fotógrafos. Imatge cedida pel Diari Información) Edició d’Expocalçat el 1990 (Diego Fotógrafos. Imatge cedida pel Diari Información) La adaptación positiva a la competencia internacional L’adaptació positiva a la competència internacional Al margen de las oscilaciones provocadas por la situación económica en los países importadores y por las fluctuaciones de los tipos de cambio, la evolución positiva de la industria del calzado en los años 90 se basó en una importante reconversión de las estructuras productivas y comerciales. Esta reconversión, realizada mayoritariamente de manera espontánea, continuó la tendencia a la descentralización productiva de los años de la crisis, pero la acompañó de una menor marginalidad y de un mayor esfuerzo en muchas empresas para la renovación tecnológica, la mejora de la calidad y el diseño, la creación de moda, la diversificación de los mercados y la formación de canales de distribución propios. Al marge de les oscil·lacions provocades per la situació econòmica en els països importadors i per les fluctuacions dels tipus de canvi, l’evolució positiva de la indústria del calçat als anys 90 es basà en una important reconversió de les estructures productives i comercials. Aquesta reconversió, realitzada majoritàriament de manera espontània, continuà la tendència a la descentralització productiva dels anys de la crisi, però l’acompanyà d’una menor marginalitat, d’un major esforç en moltes empreses per a la renovació tecnològica, la millora de la qualitat i del disseny, la creació de moda, la diversificació dels mercats i la formació de canals propis de distribució. Los problemas actuales de la industria del calzado Els problemes actuals de la indústria del calçat La industria del calzado atraviesa una nueva etapa de dificultades en los últimos años. Desde 2002 el valor de las exportaciones no ha dejado de disminuir y lo mismo ha sucedido con el número de empresas y trabajadores, mientras que las importaciones españolas de calzado se han disparado. Existen razones coyunturales que han influido en la mala evolución reciente. Sin embargo, lo que más preocupa es un problema estructural: la amplia diferencia en costes laborales con respecto a los países más atrasados, ya que el sector es muy intensivo en trabajo. China, que se ha convertido en pocos años en el primer productor y exportador de calzado del mundo, es el país que se presenta como principal amenaza, por sus bajos costes y su gran capacidad productiva. La indústria del calçat passa una nova etapa de dificultats en els últims anys. Des del 2002 el valor de les exportacions no ha deixat de disminuir i la mateixa cosa ha succeït amb el nombre d’empreses i treballadors, mentre que les importacions espanyoles de calçat s’han disparat. Hi ha raons conjunturals que han influït en la mala evolució recent. Tanmateix, el que més preocupa és un problema estructural: l’àmplia diferència en costos laborals pel que fa als països més endarrerits, ja que el sector és molt intensiu en treball. La Xina, que s’ha convertit en pocs anys en el primer productor i exportador de calçat del món, és el país que es presenta com a amenaça principal, pels seus baixos costos i la seua gran capacitat productiva. 59 La creación de suelo industrial La creació de sòl industrial El rápido crecimiento industrial de los años 60 y principios de los 70 aumentó la tradicional presencia de fábricas en el interior de la ciudad y generó una grave carencia de suelo industrial en Elche. Para intentar solventar este problema se crearon los polígonos industriales de Carrús y Altabix. Estas actuaciones, no siempre bien planteadas y gestionadas, tuvieron un desarrollo lento y no consiguieron evitar la escasez y el elevado precio del suelo para las empresas. La creación del Parque Industrial ha contribuido de manera decisiva a aliviar este problema desde mediados de la década de 1990, proporcionando una amplia oferta de suelo industrial de calidad, en una zona estratégicamente situada. El ràpid creixement industrial dels anys 60 y principi dels 70, augmentà la presència tradicional de fàbriques en l'interior de la ciutat i generà una greu mancança de sòl industrial. Per tal d'intentar resoldre el problema es crearen els polígons industrials de Carrús i Altabix. Aquestes actuacions, no sempre ben plantejades i gestionades, tingueren un desenvolupament lent i no aconseguiren evitar l'escassesa i l'elevat preu del sòl per a les empreses. La creació del Parc Industrial ha contribuït de manera decisiva a alleujar aquest problema des de mitjan dècada de 1990, proporcionant una àmplia oferta de sòl industrial de qualitat en una zona estratègicament situada. Elche Parque Industrial (Uclés. Imagen cedida por el Diario La Verdad) Elx Parc Industrial (Uclés. Imatge cedida pel Diari La Verdad) 60 La diversificación industrial La diversificació industrial El calzado continúa siendo actualmente el principal motor de la industria ilicitana. Sin embargo, en su entorno se ha desarrollado un tejido productivo muy rico y variado, del que es un buen reflejo el elevado número de firmas de Elche que pertenecen a la Asociación Española de Empresas de Componentes para el Calzado (AEC). Estas empresas, junto a muchas otras, que elaboran productos muy distintos, desde alimentos hasta sistemas robotizados, son también un componente fundamental de la economía ilicitana, que está contribuyendo de forma creciente a la diversificación y la modernización de la estructura industrial de la ciudad. El calçat continua sent actualment el principal motor de la indústria il·licitana. Tanmateix, en el seu entorn s’ha desenvolupat un teixit productiu molt ric i variat, del qual és un bon reflex el gran nombre de firmes d’Elx que pertanyen a l’Associació Espanyola d’Empreses de Components per al Calçat (AEC). Aquestes empreses, al costat de moltes altres, que elaboren productes molt distints, des de aliments fins sistemes robotitzats, són també un component fonamental de l’economia il·licitana, que està contribuint de forma creixent a la diversificació i la modernització de l’estructura industrial de la ciutat. Sistema robotizado de la empresa ilicitana IT Infotec Robotics Sistema robotitzat de l’empresa il·licitana IT Infotec Robotics 61 La universidad y la industria La universitat i la indústria El recurso más eficaz para asegurar la competitividad y, por lo tanto, la viabilidad de cualquier economía es el conocimiento. Son las empresas y los territorios con mayor capacidad para generar y asimilar innovaciones los que actualmente presentan mejores posibilidades de evolución económica. La industria de Elche no debe descuidar la inversión en capital humano, para contar con trabajadores y técnicos cada vez más cualificados, ni tampoco en proyectos de investigación, desarrollo e innovación, que permitan diferenciar sus productos y mejorar la eficiencia de su producción. Por lo tanto, parece fundamental que las empresas acentúen su colaboración con instituciones como Inescop y el CEEI, y con las distintas universidades que se encuentran en su entorno. El recurs més eficaç per a assegurar la competitivitat i, per tant, la viabilitat de qualsevol economia és el coneixement. Són les empreses i els territoris amb major capacitat per a generar i assimilar innovacions els que actualment presenten millors possibilitats d’evolució econòmica. La indústria d’Elx no deu descuidar la inversió en capital humà, per a comptar amb treballadors i tècnics cada volta més qualificats, ni tampoc en projectes d’investigació, desenvolupament i innovació, que permeten diferenciar els seus productes i millorar l’eficiència de la seua producció. Per tant, pareix fonamental que les empreses accentuen la seua col·laboració amb institucions com ara Inescop i el CEEI, i amb les distintes universitats que es troben en el seu entorn. Universidad de Alicante (Fotografías de Roberto Ruiz. Taller de imagen de la Universidad de Alicante) Universitat d’Alacant (Fotografies de Roberto Ruiz. Taller d’Imatge de la Universitat d’Alacant) 62 Universidad Miguel Hernández (imágenes cedidas por la Oficina de Comunicación de la Universidad Miguel Hernández) Universitat Miguel Hernández (imatges cedides per l’Oficina de Comunicació de la Universitat Miguel Hernández) 63