Descarregueu-vos aquesta informació

CÓLICOS DEL LACTANTE
Algunos bebés, entre 3 y 6 semanas de vida, empiezan a tener crisis de llanto
inconsolable que puede durar más de 3 horas al día, a menudo por la tardenoche. Si esto ocurre, hay que pensar qué le puede estar pasando:
 si tiene hambre,
 si está mojado y hay que cambiarle el pañal,
 si está molesto por el ruido y/o la luz ambiental
 por alguna ropita, hilo o pelo que le opriman alguna parte del cuerpo y
le causen dolor...
Si nada de esto ocurre, le pondremos el termómetro para saber si tiene fiebre y
lo llevaremos al Pediatra para que valore qué le está ocurriendo. Si éste nos
dice que todo está bien , probablemente diagnosticará “cólicos del lactante”
y tendremos que armarnos de paciencia, relajar al niño y esperar a que
desaparezcan espontáneamente (hacia los 3 meses de edad).
Se cree que hasta un 40% de bebés los padecen y no se sabe cuál es la
causa. Algunos piensan que son debidos a la leche adaptada, otros a los
gases que ingiere, otros a nervios...
Es importante poner en práctica algunas estrategias para calmarlos y así ver
qué es lo que necesita nuestro hijo, pues todos los bebés no son iguales:


Si toma LM y se queda satisfecho después de las tomas, intentar que
eructe para expulsar el aire tragado. La mamá no debería beber
excitantes (té, coca cola, etc) ni fumar; tampoco nadie del entorno del
niño.
Si toma Lactancia artificial, debería usarse biberones con vàlvula
antigas, también favorecer el eructo y consultar con el Pediatra sobre la
posibilidad de intolerancia a la leche.
Tanto si realiza una u otra lactancia, el bebé ha de presentar un reflejo de
succión normal y buen apetito, ganando peso progresivamente. Si esto no
ocurre y además vomita a menudo, habrá que llevarle al Pediatra para que lo
valore. También si tiene diarrea o sangre en las heces.
Los bebés no saben relajarse y hay que ayudarles a ello: El abrazo con una
persona relajada y “amorosa” suele dar buenos resultados. Habrá que probar
diferentes posturas. También el mecer al bebé, ya sea en brazos o en el
cochecito o la cuna; favorecer el chupeteo (mejor usar chupetes anatómicos),
la música suave, los masajes, el hablarle cariñosamente, etc...Tendremos que
ir descubriendo qué es lo que más relaja a nuestro bebé.
Si no nos sentimos capaces de relajarle, tenemos que pedir ayuda,
consultando con el Pediatra para descartar patología y con familiares o
canguros, haciendo turnos de atención al niño, si lo que necesitamos es
descansar.
Nadie tiene la culpa de los cólicos del lactante. Si tienes la sensación de que
puedes hacerte daño o hacerle daño al bebé, pide ayuda inmediatamente.
CÒLICS DEL LACTANT
Alguns nadons, entre 3 i 6 setmanes de vida, comencen a tenir crisi de plor
inconsolable que pot durar més de 3 hores al dia, sovint a la tarda-nit. Si això
passa, cal pensar què li pot estar passant:




si té gana,
si està mullat i cal canviar-li el bolquer,
si està molest pel soroll i / o la llum ambiental
per alguna robeta, fil o pèl que li oprimeixin alguna part del cos i li causin
dolor...
Si res d'això passa, li posarem el termòmetre per saber si té febre i el portarem
al pediatra perquè valori què li està passant. Si aquest ens diu que tot està bé,
probablement diagnosticarà "còlics del lactant" i haurem d’armar-nos de
paciència, relaxar al nen i esperar que desapareguin espontàniament (cap als
3 mesos d'edat).
Es creu que fins un 40% de nadons els pateixen i no se sap quina és la causa.
Alguns pensen que són deguts a la llet adaptada, altres als gasos que ingereix,
altres a nervis ...
És important posar en pràctica algunes estratègies per calmar i així veure què
és el que necessita el nostre fill, ja que tots els nadons no són iguals:


Si pren LM i es queda satisfet després de les preses, intentar que roti per
expulsar l'aire empassat. La mare no hauria de beure excitants (té, coca
cola, etc) ni fumar; tampoc ningú de l'entorn del nen.
Si pren Lactància artificial, s'hauria d'usar biberons amb vàlvula antigues,
també afavorir el rot i consultar amb el pediatre sobre la possibilitat
d'intolerància a la llet.
Tant si realitza una o altra lactància, el nadó ha de presentar un reflex de
succió normal i bona gana, guanyant pes progressivament. Si això no passa i a
més vomita sovint, caldrà portar-lo al pediatre perquè el valori. També si té
diarrea o sang en la femta.
Els nadons no saben relaxar-se i cal ajudar-los a això: l'abraçada amb una
persona relaxada i "amorosa" sol donar bons resultats. Caldrà provar diferents
postures. També el bressolar el nadó, ja sigui en braços o al cotxet o el bressol;
afavorir el xuclar (millor fer servir xumets anatòmics), la música suau, els
massatges, el parlar afectuosament, etc ... Haurem d'anar descobrint què és el
que més relaxa al nostre nadó.
Si no ens sentim capaços de relaxar-lo, hem de demanar ajuda, consultant
amb el pediatre per descartar patologia i amb familiars o cangurs, fent torns
d'atenció al nen, si el que necessitem és descansar.
Ningú té la culpa dels còlics del lactant. Si tens la sensació que pots fer-te mal
o fer mal al nadó, demana ajuda immediatament.