nom de l`assignatura - Universidad de Alicante

Anuncio
Universitat Permanent
Universitat Permanent
NOM DE L'ASSIGNATURA:
PROFESSORAT:
CURS ACADÈMIC:
LA VIDA EN AL-ÁNDALUS A TRAVÉS DE LA SEUA
CULTURA MATERIAL
SIMÓN GARCÍA, JOSÉ LUÍS................................................... ([email protected])
2013-14
OBJECTIUS:
Amb aquest curs es pretén acostar a l'alumne a les línies d'investigació històrica més rellevants
actualment en la cultura material de la societat andalusina, des de la seua formació fins a la seua
dissolució en les societats cristianes, en un procés obert, tant en la recepció d'influxos orientals,
com en la transmissió dels gustos i significat dels objectes materials al món cristià europeu, procés
actiu en el qual es creen objectes i tipus propis que es difondran tant per les societats cristianes
com per les islàmiques.
S'abordarà els objectes d'una societat per a aproximar-se a ella, tant des del punt de vista històric
com a social i cultural. El curs permetrà aproximar-nos a les característiques i peculiaritats
d'aquestes manifestacions materials de la societat andalusina, en un marc espacial més ampli que
el de la pròpia Edat Mitjana.
METODOLOGIA:
La metodologia de les classes es dividirà en dues part, una primera de 1’30 hores on el professor
desenvolupara una explicació de cadascun dels temes amb el suport d'un suport gràfic, com un
PowerPoint, i una segona part d'1 hores consistent en un audiovisual relacionat amb la temàtica
del tema, a la qual se li sumarà una discussió de 30 minuts per al debat amb els alumnes. Com a
complement a l'assignatura s'efectuarà una visita pràctica a un museu d'arts suntuarias com el
Museu González Martí i al Museu de la Història de la Ciutat de València.
SISTEMA D'AVALUACIÓ:
Assistència a les exposicions docents i pràctica de curs, participació en les classes i assistència a
la part pràctica de l'assignatura
PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA:
• Tema 01 La cultura material com a expressió d'una societat
• Tema 02 La ceràmica en al-Andalus I: De la ceràmica vidriada a la ceràmica il·lustrada
• Tema 03 La ceràmica en al-Andalus II: La ceràmica de cuina, magatzematge i comú en una
casa andalusina
• Tema 04 La ceràmica en al-Andalus III: La ceràmica de l'arquitectura, façanes, parets, sostres
i pisos
• Tema 05 Els objectes de vidre en al-Andalus.
• Tema 06 Ivoris del- Andalus. De la musivaria califal a la mudèjar
• Tema 07 El metall en al- Andalus I: Or i plata en joies, monedes i vaixelles de luxe
• Tema 08 El metall en al- Andalus II: Els bronzes i objectes de ferro.
• Tema 09 Tèxtils i teles en al- Andalus
• Tema 10 El paper en al- Andalus: llibres i manuscrits.
• Tema 11 El treball de la pedra en al-Andalus. De la pedrera a l'ús.
• Tema 12 El treball de la fusta en al-Andalus
• Tema 13 El treball del guix en al-Andalus
• Tema 14 La pintura mural en al-Andalus
1
BIBLIOGRAFIA:
Acién Almansa, Manuel (1993): "La cultura material de época emiral en el sur deal-Andalus.
Nuevas perspectivas", Antonio Malpica Cuello (ed.), La cerámica alto medieval en el sur de alAndalus: Primer encuentro de arqueología y patrimonio, Universidad de Granada, Servicio de
Publicaciones.
• Acién Almansa, Manuel et al. (1995): "Evolución de los tipos cerámicos en el S.E.de al-Andalus",
• Actes du 5ème Colloque sur la Céramique Médiévale, Institut NationaldesSciences de
l'Archéologie et du Patrimoine, Rabat: 125-139.
• Acién Almansa, Manuel, Martínez Madrid, R. (1989): "Cerámica islámica arcaicadel sureste de
al-Andalus", Boletín de Arqueología Medieval3: 123-135.
• Amigues, François, Bazzana, André (eds.) (1990): Fours de potiers et 'testares' médiévaux en
Méditerranée occidentale: méthodes et résultats: colloque, La Casa,Madrid.
• Bazzana, André, Montmessin, Yves (1995): "Quelques aspects de la céramiquemédiévale du
Maroc du Nord", Actes du 5ème Colloque sur la Céramique Médiévale, Institut National des
Sciences de l'Archéologie et du Patrimoine, Rabat: 241-259.
• Bertrán Martínez, Antonio (1985): "La circulación monetaria en el Aragón musulmán", Historia de
Aragón, t. III, Guara, Zaragoza.
• Cabañero Sabiza, Bernabé, Losa Gracia, Carmelo (1997): "Cultura islámica [en Aragón]",
Caesaraugusta 72: 377-482.
• Carbonero, María Antonia (1986): "Sobre molinos hidráulicos harineros de origen medieval en
Mallorca", Arqueología Espacial 10: 223-245.
• Casamar, M., Valdés, F. (1984): "Origen y desarrollo de la técnica de la cuerda seca en la
Península Ibérica y en el Norte de África durante el s. XI", Al-Qantara 5: 383-403.
• Chinchilla Gómez, Marina (1986): "Jarras omeyas inutilizadas intencionadamente", I Congreso
de Arqueología Medieval Española, t. IV: Andalusí-Cristiano, DiputaciónGeneral de Aragón,
Departamento de Cultura y Educación, Zaragoza: 283-300.
• Fernández López, Sebastián (1982): "El molino hidráulico medieval en la provincia de Málaga",
Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 3: 209-225.
• Íñiguez Sánchez, M. C. Y Mayorga Mayorga, J. F. (1990): "Un alfar emiral en Málaga", Antonio
Malpica Cuello (ed.), La cerámica alto medieval en el sur de al- Andalus: Primer encuentro de
arqueología y patrimonio, Universidad de Granada, Servicio de Publicaciones.
• Izquierdo Benito, Ricardo (1977): "Ensayo de sistematización tipológica de la cerámica de
necrópolis de época visigoda", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos 80(4): 837-865.
• Lafuente Ibáñez, Pilar (1994): "Cerámica islámica en el área suroccidental de Andalucía: Estado
de la cuestión", Arqueología en el entorno del Bajo Guadiana ,Huelva:565-583.
• Martínez Salvador, Carmen (1995): "La moneda del califato andalusí: Algunos aspectos de su
organización", V Semana de Estudios Medievales, Ediciones Instituto de Estudios Riojanos,
Asociación "Amigos de la Historia Najerillense", Logroño: 227-231.
• Oliva Alonso, Diego (1982): "Aproximación a la cerámica mudéjar sevillana y sus relaciones con
otros centros alfareros contemporáneos", II Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel: 81-85.
2
• Retuerce Velasco, M., Zozaya, J. (1991): "Variantes y constantes en la cerámica andalusí", A
Cerâmica Medieval no Mediterrâneo Ocidental, Campo Arqueológico deMértola: 315-322 [+ 4
láms.].
• Rosselló Bordoy, Guillermo (1991): El nombre de las cosas en al-Andalus: Una propuesta de
terminología cerámica, Palma de Mallorca.
• Ruiz Armada, Almudena (1995): "Monedas en los reinos de taifas", V Semana deEstudios
Medievales, Ediciones Instituto de Estudios Riojanos, Asociación "Amigos de la Historia
Najerillense", Logroño: 233-239.
• Varera Gomes, Rosa (1988): Cerâmicas Muçulmanas do Castelo de Silves. Monografica Xelb,
Museu Municipal de Arqueologia, Cámara Municipal de Silves.
• VVAA (1980): La céramique médiévale en Méditerranée occidentale. X-Xvesiècles, Éditions du
CNRS, Paris.
• VVAA (1986): La ceramica medievale nel Mediterraneo occidentale, Edizioniall'Insegna del
Giglio, Firenze.
• Zozaya, Juan (1981): "El legado técnico de al-Andalus", Revista de Arqueología 5: 6-13.
BIBLIOGRAFIA GENERAL:
• Acién Almansa, Manuel (1995): "La islamización del SE de al-Andalus. Los
datosarqueológicos", Enrica Boldrini y Ricardo Francovich (eds.), Aculturazione e
Mutamenti:Prospettive nell'Archeologia Medievale del Mediterraneo, Edizioni all'Insegna
delGiglio, Firenze: 13-28.
• • Azuar Ruiz, Rafael (1989): Denia islámica. Arqueología y poblamiento , Institutode
Cultura Juan Gil-Albert, Alicante.
• • Azuar Ruiz, Rafael (1995): "Las técnicas constructivas en al-Andalus. El origen de la
sillería y del hormigón de tapial", V Semana de Estudios Medievales , Ediciones Instituto
de Estudios Riojanos, Asociación "Amigos de la Historia Najerillense",Logroño: 125-142.
• • Barceló, Miquel (1994): "¿Qué Arqueología para al-Andalus?", Antonio Malpica,T.
Quesada (eds.),
• • Los Orígenes del Feudalismo en el Mundo Mediterráneo, Universidad de Granada,
Granada: 69-99.
• • González Jiménez, Manuel (1990): "Repartimientos andaluces del siglo XIII: Perspectiva
de conjunto y problemas", De al-Andalus a la sociedad feudal: losrepartimientos
bajomedievales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milà i
Fontanals, Barcelona: 95-117
• • Guichard, Pierre (1988): "Le probleme des structures agraries en al-Andalus avantla
conquete chretienne",Actas del V Coloquio Internacional de Historia Medieval de
Andalucía: Andalucía entre Oriente y Occidente (1236-1492), Excma. DiputaciónProvincial
de Córdoba, Servicio de Publicaciones: 161-170.
• • Guichard, Pierre (1990): "Les structures sociales du 'Sharq al-Andalus' à travers
ladocumentation chrétienne des 'repartimientos'", De al-Andalus a la sociedad feudal:
losrepartimientos bajomedievales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas,
Institución Milà i Fontanals, Barcelona: 53-70. Guichard, Pierre (1994): "La formación de alAndalus", Antonio Malpica, T.Quesada (eds.),
• • Los Orígenes del Feudalismo en el Mundo Mediterráneo, Universidad de Granada: 57-67.
• • Jiménez Martín, Alfonso (1995): "Al-Andalus en época almohade", Rafael López Guzmán
(coord.),
• • La Arquitectura del Islam Occidental, Lunwerg Editores, Barcelona, 165-180.
• • López Guzmán, R. (coord.) (1995): La arquitectura del Islam occidental, Lunwerg,
Barcelona.
• • López Guzmán, Rafael (1995): "La arquitectura de los almorávides", Rafael López
Guzmán (coord.),
3
•
•
•
•
•
•
• La Arquitectura del Islam Occidental, Lunwerg Editores, Barcelona: 107-116.
• Malpica Cuello, Antonio (1993): "Historia y Arqueología medievales: un debate que
continúa", Problemas actuales de la Historia: Terceras Jornadas de Estudios Históricos,
Ediciones Universidad de Salamanca: 29-47.
• Marín Ceballos, Javier (direct.) (1990): Guía Islámica de la región de Murcia, Consejería
de Cultura, Educación y Turismo, Editora Regional de Murcia.
• Martínez Lillo, Sergio (1995): "La continuidad de la arquitectura beréber en el Magreb.
Ciertos ejemplos en lo militar y religioso", Rafael López Guzmán (coord.), La Arquitectura
del Islam Occidental, Lunwerg Editores, Barcelona: 147-163.
• Sánchez Martínez, Manuel (coord.) (1990): De al-Andalus a la sociedad feudal: los
repartimientos bajomedievales, Institución Milá i Fontanals, Barcelona.
• Valor Piechotta, Magdalena (coord.) (1995): El último siglo de la Sevilla islámica(11471248, Universidad de Sevilla y Gerencia Municipal de Urbanismo del Ayuntamiento de
Sevilla.
4
Descargar