Va el g- ia o- NOGUÉ i ROCA, Josep Metge i escriptor. Nascut a Vic

MORETA, Ignasi
NOGUÉ i ROCA, Josep
Metge. Nascut a Vic, era doctor en filosofia i medicina. Va
viure entre les darreries del segle xvii i el començament del
xviii. Escrigué un opuscle en què atacava les idees propugnades pel metge també vigatà Fèlix Osona* sobre l’epidèmia
de febre maligna, probablement tifoidea, que afectà Vic i comarca l’any 1684.
Metge i escriptor. Nascut a Vic l’any 1851. Quan tenia només
dos anys la seva família es va traslladar a Barcelona, ciutat
on va estudiar medicina, es llicencià l’any 1873. A causa de
problemes de salut va haver de fer, per prescripció mèdica,
una estada curativa a Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès).
En retornar a Barcelona va entrar en contacte amb el doctor Ramon Roig, antic company de facultat, qui l’inicià en
la pràctica de la medicina homeopàtica. L’exercici d’aquesta
doctrina mèdica el va dur a ser-ne un dels principals promotors a Catalunya, i arribà a esdevenir, primer, vicepresident
i, més tard, president de l’Acadèmia Homeopàtica de Barcelona. Dirigí la Revista de Medicina Homeopática i participà
en la fundació i la direcció de la Revista de Homeopatía Catalana. També va ser un dels redactors de El Consultor Homeopático. A més de l’activitat científica, també va conrear
la literatura, i fou autor de diverses peces tatrals en català i
castellà. Morí l’any 1908.
Bibliografia
Mercurius compitalitius verioris medicinae viam commonstrans philo­
theoro medico peregrino. Barcelona: Figueró, 1699.
Fonts: 57, 120, 128, 243 i 270.
Bibliografia
«El reumatismo y la corea». Archivos de la Medicina Homeopática.
Núm. 6 (1882), p. 111-115.
«Al Dr. Andreu Serra». Archivos de la Medicina Homeopática. Núm.
10 (1882), p. 192-197.
«Un triunfo del Similia al Dr. Segura de Méjico». Archivos de la Medicina Homeopática. Núm. 23 (1882), p. 441-449.
«Necrología. D. Pedro Rino y Hurtado». Archivos de la Medicina Homeopática. Núm. 24 (1882), p. 461-463.
164
«Metrorragia climatérica». Archivos de la Medicina Homeopática
(1882), p. 226-228.
«Las dosis infinitesimales y la Neuro-análisis». Revista Homeopática
Catalana. Núm. 3 (1883), p. 41-49.
«La viruela: su profilaxis». Revista Homeopática Catalana. Núm. 4
(1883), p. 61-66.
«Los sucedáneos de la vacunación». Revista Homeopática Catalana.
Núm. 5 (1883), p. 81-87.
«Necrología. El Dr. D. Joaquin de Hysern y Molleras». Revista Homeopática Catalana. Núm. 7 (1883), p. 121-124.
«Los límites de la ley homeopática». Revista Homeopática Catalana.
Núm. 9 (1883), p. 162-169.
«La tisis y su tratamiento». Revista Homeopática Catalana. Núm. 13
(1883), p. 241-249.
«La terapéutica homicida». Revista Homeopática Catalana. Núm. 14
(1883), p. 261-265.
«Un caso de menogenia». Revista Homeopática Catalana. Núm. 20
(1883), p. 321-323.
«El tratamiento de la fiebre tifoidea, por el D. Jousset». Revista Homeopática Catalana. Núm. 1 (1884), p. 5-12.
«Individualización y generalización». Revista Homeopática Catalana.
Núm. 2 (1884), p. 49-55, i núm. 3 (1884), p. 97-100.
«El sarampión». Revista Homeopática Catalana. Núm. 4 (1884), p.
145-151 i núm. 5 (1884), p. 193-201.
«Un error fatal a propósito de la difteria». Revista Homeopática Catalana. Núm. 6 (1884), p. 341-346.
«El cólera y su tratamiento». Revista Homeopática Catalana. Núm. 7
(1884), p. 389-415 i 437-475.
«El cólera». Revista Homeopática Catalana. Núm. 10 (1884), p. 533546 i núm. 11 (1884), p. 581-606.
«Sobre la clínica homeopática en el Hospital de Sta. Cruz». El Consultor Homeopático. Núm. 3 (1887), p. 65-68.
«La ruina de la terapéutica oficial». El Consultor Homeopático. Núm.
9 (1888), p. 249-252.
«El Dengue». Revista Homeopática Catalana. Vol. I (1890), p. 6-16.
«Las creencias en medicina homeopática. Apuntes». Revista Homeopática Catalana. Vol. I (1890), p. 97-106, 129-138, 169-177, 193-201,
225-231, 260-266, 294-300, i vol. II (1891), p. 34-43.
«Nefritis post escarlatinosa». Revista Homeopática Catalana. Vol. I
(1890), p. 107-114.
«Apuntes clínicos». Revista Homeopática Catalana. Vol. I (1890), p.
155-156.
«Koch y la tisis». Revista Homeopática Catalana. Vol. I (1890), p. 353358.
«Más sobre Koch». Revista Homeopática Catalana. Vol. II (1891), p.
5-13.
«Apuntes clínicos». Revista Homeopática Catalana. Vol. II (1891), p.
52-53, 127-128, 221-224.
«El Baccillinum». Revista Homeopática Catalana. Vol. II (1891), p.
65-69.
«Trebenthina en la nefritis albuminosa post escarlatinosa». Revista Homeopática Catalana. Vol. II (1891), p. 121-127.
«La buena doctrina». Revista Homeopática Catalana. Vol. II (1891),
p. 193-195.
«Progresos de la Homeopatía». Revista Homeopática Catalana. Vol. II
(1891), p. 225-243.
«Posología homeopática». Revista Homeopática Catalana. Vol. II
(1891), p. 257-263.
«Individualización y generalización». Revista Homeopática Catalana.
Vol. II (1891), p. 289-297.
«La influenza». Revista Homeopática Catalana. Vol. II (1891), p. 321329.
«Casos prácticos. Thuja ocidentalis en la sicosis». Revista Homeopática Catalana. Vol. II (1891), p. 371-376.
«Errores fatales. Un caso de influenza». Revista Homeopática Catalana. Vol. III (1892), p. 17-29.
«Carta abierta al Sr. Dr. D. José Ricart». Revista Homeopática Catalana. Vol. III (1892), p. 65-80.
«El cólera y la teoría microbiana». Revista Homeopática Catalana. Vol.
III (1892), p. 286-291.
«La Homeopatía en los Estados Unidos de América». Revista Homeopática Catalana. Vol. III (1892), p. 56-58.
«La Homeopatía». Revista Homeopática Catalana. Vol. III (1892), p.
177-188.
«La Sabina como profiláctica del aborto. Iritis sifilítica». Revista Homeopática Catalana. Vol. III (1892), p. 228-237.
Hahnemann. Su tiempo y su doctrina. Discurso leído ante la Academia Homeopática de Barcelona. Barcelona: Tipografía de Luis Tasso, 1893.
Deliri de grandesas: drama en tres actes en prosa. Barcelona: Tipografía de Francisco Badia, 1897.
Angela: drama en tres actes y en prosa. Barcelona: Imprenta de la Vda
e hijo de J. Martin, 1898.
Los Desheredados: drama en tres actos y un epílogo. Barcelona: Estampa «La Catalana» d’en Jaume Puigventós, 1901.
Un Marit modelo ó el pá de casa: comedia en un acte y en prosa. Barcelona: Estampa «La Catalana» d’en Jaume Puigventós, 1902.
«El Instituto homeópata». Revista Homeopática Catalana. Vol. III,
núm. 1 (1904), p. 2-3.
«Discurso en honor de Samuel Hahnemann». Revista Homeopática Catalana. Vol. III, núm. 2 (1904), p. 43-47.
«Remachando el clavo». Revista Homeopática Catalana. Vol. III, núm.
3 (1904), p. 65-66.
«Nuestra Tarea». Revista Homeopática Catalana. Vol. VI, núm. 16
(1907), p. 2-3.
Traduccions
Jousset, P. «Tratamiento de la diabetes». Revista Homeopática Catalana. Núm. 8 (1883), p. 141-147.
Jousset, P. «Raquitismo». Revista Homeopática Catalana. Núm. 9
(1883), p. 169-172.
Pope. «Acción fisiológica y usos terapéuticos de Ledum palustre». Revista Homeopática Catalana. Núm. 2 (1884), p. 66-79.
Hahnemann, Samuel. «La Homeopatía en el tratamiento del cólera
espasmódico o asiático». Revista Homeopática Catalana. Núm. 9
(1884), p. 485-492.
Jousset, P. Tratado elemental de materia médica experimental y de
terapéutica positiva. Barcelona: Administración de la Revista Homeopática Catalana, 1885-1886.
Fonts: 55, 57, 103, 192, 243 i 286.
NOGUER i MOLINS, Lluís
Metge. Nascut a Oristà l’11 de maig de 1886. Es va llicenciar
en medicina a Barcelona el 1910, i es doctorà a Madrid el
1913. Aquell mateix any va ser nomenat professor auxiliar
a la Càtedra de Patologia Mèdica de Barcelona. El 1920 va
aconseguir el nomenament de professor ajudant de les classes
pràctiques de la Càtedra de Patologia General i dels cursets
d’exploració clínica i diagnòstic. Des de 1926 fins a 1943
treballà com a cap del dispensari de medicina general de la
clínica de patologia mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona. De 1944 al 1956 treballà a la Càtedra de Semiologia de la
Universitat de Los Andes (Mérida, Veneçuela). El 1958 es va
incorporar a la Càtedra de Patologia General de la Universitat
de Barcelona, fent-se càrrec de les pràctiques d’exploració
clínica, tasca que desenvolupà fins al 1968. Al llarg de la seva
carrera va escriure nombrosos articles a revistes mèdiques
especialitzades, i és autor del manual Exploración Clínica
Práctica (1916), obra de la qual es van fer nombroses edi­
cions i que pel seu contingut sinòptic i pràctic va esdevenir un
referent indispensable per a diverses generacions d’estudiants
de medicina. L’any 1961 la comunitat mèdica de Barcelona li
va retre un sentit homenatge en reconeixement a la seva trajectòria professional. Noguer i Molins va morir a Barcelona
el 19 de maig de 1972, a l’edat de vuitanta-sis anys.
169