garangou

voz
13
LA FESTA DE TOTS SANTS
i el díadeis Morts ais prímers anys del se^le actual
El día de Tots Sants, al rnatí, a la plaga, parades de castanyes i de pornes del ciri, amb aquella olor especial, camosines,
pomes nespres, orellanes, prunes seques i peres cuites al forn,
no faltant-hi amb la seva parada el popular Antón Vila, com
tampoc hi feia falta la coneguda Soldada, dona de Santa Coloma, que es dedicava a la venda de fruita, fós tendrá o seca. Les
donen proveint i regatejant. Les castanyes es veníen a picotins
o a quartans o a mitjos (siguin picotins o quartans); les pomes
per unitats (dotzenes o tnitja).
A la tarda si feia bon dia, després d'haver dinat, molts homes sortien a prendre un xic el sol; les dones, com és costum,
feria feina de la casa, pero uns i altres feien cap a la funció religiosa per escoltar el cant de les Vesprea de vius i de morts,
resar el S. Rosari totes tres parts. Era una funció molt concorreguda deis fidels. Abans d'acabar-la es cantaven tres Absoltes:
la primera al Presbiteri, la segona al mig del Temple, i la última
al Cementiri (Plaga de l'Església). Si era un dia que estés núvol
semblava ja entrada de fose (els vells deien de Tots Sants a Nadal que eren les set setmanes fosques) entre el cant de les absoltes i el toe planyívol d'aquelles campanes perdudes per sempre mes, semblava que un hom es trobava en lloc desconegut i
a mes humillat...
En havent sopat i després del toe d'oració era costum a les
cases fer la clássíca castanyada, alternant aqüestes amb alguna
poma i de tant en tant un traguet de vi, millor que fós novell,
és igual que fós de premsa. Els panellets, poc usats, hem de dir
només per la gent de posició i algún menestral. Moltes famílíes
resaven el Rosari, i el campaner fins les nou o quarts de deu,
cada quart feia donar una voleiada a la campana mitjana, toe
que era la senyal del res d'una Ave-Maria. Vetllada tot senzillesa recordant ais passats, explicant els grans o vells aiguns
fets o anécdotes, que sempre s'hi apren mes o menys. Temps
passats que no tornaran mes.
El dia d e i s Morts. A dos quarts de sis del matí es celebrava a la Parroquia un Ofici de Réquiem, amb bona concurrencia, i a les deu un altre.
Aquest dia els estudis feien festa. En havent esmorzat, es
comencava a veure mainada peí carrer, uns amb cistellet altres
amb cabacet, anant a les cases de parents o coneguts, tot mendicant: Ave-Maria, on sóu? que no hi ha res peí dia deis morts?
La mestressa mirava de reüll, sí eren molts deia que no hi havía res; si en veia pocs, contestava: Mirarem si hi ha alguna
cosa, sortint i donant a cada mendicaire un parell o tres de castanyes o bé una poma, uns cacauets o unes orellanes. En Mariano bacallané, ais primerenes o mes coneguts els afavoría
amb una arengada petita (quatre i cinc valien cinc céntims) o bé
un parell de castanyes. Aquest bon home tenía parada de castanyes al carrer, ell mateix les torrava davant del públic.
Per la tarda, vora les tres, amb la campana mitjana, sens
voleiar-la, feien un liarg toe senyal d'anar a resar el Via-Crucis
per l'interior del Cementiri. Llavors no hi havia la costum d'ara
de posar flors ais nínxols; a ben segur que d'oracíons i de bon
cor, mes que ara. Al fer-se fose, el res del Rosari com cada dia
a l'altar del Roser, pero en aquest dia abundava molt la concurrencia de fidels.
X.
GARANGOU
Plaza J. A. Clavé, 14 - Tel. 152
Sobre la Fiesta Mayor de S. Nicolás
Sr. Director de
Ésta.
VOZ de Malgrat»
Muy Sr. mío: En su número de Octubre leí la
Editorial sobre «La Fiesta de Agosto en declive*
y en el de Noviembre en «Mesa de Redacción» se
habla de hacer una encuesta sobre el mismo tema.
Sinceramente, estoy muy de acuerdo en leer
opiniones, y con ganas de poder ver realzada aquella Fiesta -que muy acertadamente no mencionan
ustedes como Fiesta Mayor-, ya que es de suponer
que cuando de una cosa se dice que es «¡a mayor»
será porque sobresale de las demás y no habrá
otra igual; y nuestra única Fiesta Mayor es esta de
San Nicolás, día 6 de Diciembre, con sus días de
adición según caiga en el calenderio.
Pues bien, ¿por qué no se preocupan también,
ustedes, de la Fiesta Mayor?
En plan de negocio, concurrencia y espectacularidad ya suponemos que no podrá competir con
la de Verano, pero ¿es que debemos dejar que se
Voz de Malgrat. 1/12/1965. Pàgina 15
pierda? Porque si la Fiesta de Verano puede pasar
desapercibida en el jolgorio de aquellos días, semanas y meses que ya parecen todos festivos, en
cambio ésta en pleno invierno que es como decir
tiempo de paz y de sosiego para saborear nuestras
particulares costumbres, si no nos preocupamos
también de conservarlas, quizá algún día también
la añoremos.
Me permito, pues, exponerles esta idea que no
dudo será compartida por mu di os malgratenses:
que si entra en sus posibilidades se ocupen, también, de estimular -para que no se pierda- la verdadera Fiesta Mayor de Malgrat.
Agradecido por la publicación de ¡a presente
(si llega a buen efecto), les saluda uno que, como
ustedes, a mi manera, trabajo también para el bien
de nuestra villa.
F. C.