Coses d`aquells Novembres

Anuncio
voz
Coses d'aquells Novembres
Festa de Tots Sants. Al matí, a la plaga,
parades amb castanyes, també n'hi han de pomes,
no faltanf-hi entre aqüestes, les tan anomenades i
flairoses «pomes del ciri». Les dones compren i regaíegen... cosa d'elles. No 's venen a pes les castanyes, sino amb mesura: un picotí, dos picotins (rnitg
quartá) o un quartá.
A la tarda, fundó a l'Església amb el cant de
vespres, res de les tres parts del Rosari i cant d'absoltes al portal de la mateixa Església.
•'•• Hdvent sopat, la tradicional castanyada, ménjant les castanyes de calent en calent, álternent amb
alguna poma i el trago de vi. Des del toe d'oració
fins vora les deu, cada quart d'hora el campaner fa
donar uns volts a la campana mitjana tocant a morí.
Moltes cases resen una parí del Rosari. Els «panellets» no son d'ús corrent en aquesta diada.
Dia deis morts. Collesde quitxalla, els uns
amb cabacet o cistellet i altres sense, passant per les
cases a captar dient: «Ave María, que no hi ha res
peí dia deis morts?». Hi ha cases que els hi donen
un parell de castanyes o atmetllons, avellanes, una
poma petita, etz. i altres cases res.
En aquest día molís terrassans sembren les faves.
Novenarí d'ánímes. Al vespre es celebra la
funció, Rosari i sermó i ans d'acabar-la, el tan popular cant de «Oh mortals i viados!»... responent el poblé: «A les animes oYu que criden...», amb les veus
fines i harmonioses de moltes dones entrades en
29 de Octubre:
anys: la Tuietes Aiguadera i germanes, la Roseta
Escardeta, la Maria Nualart, la Gracia País, la Feliciana Mandorra, etz.
Durant aquests dies Paitar major está tapaí per
una cortina, part pintada en forma de retaule, on hi
ha una allegoria del purgatori i ais costáis dues calaveres. La mainada diuen de Tuna: «és l'ánima d'en
Rosega-cebes». També hi ha una inscripció que, degut ais anys que té, només poden llegir-se bé les ultimes paraules, entre elles: <no trocarás ni un maravedís».
És el fort de batre fesols (mongetes) i esfuliar
blat de moro; moltsajuden a esful!ar-lo per a proveir
de palló i cámbiar-lo o refer les márfagues (la majoria no dormien en matalassos, com ara); ja es comenca a veure alguna branca de pi que penja de la
flnestra: és senyal que venen vi.
Passant pels cárrers, es sent el catric-catric de
l'engrunar moresc (amb una fale separar-lo de la panotxa, no com ara ho fan amb máquina; ho feicn a
má). També es veuen dones amb un garbell a la falda, triant fesols, siguin del sastre, ganxet, avellana,
rénec, bitxo, etz.
ADAGIS PROPIS DEL MES
— Per Sant Martí la pinya cau del pi.
— Per Sant Martí tapa la bota del bon vi.
— Tots Sants el primer, Sant Andreu el darrer.
— Per Sant Andreu pluja o neu, o fred molt
greu.
X.
DIA DE LOS CAÍDOS
Al recordar a los camaradas inmolados en aras de una Patria mejor, repetimos, brazo en alto:
Caídos por Dios y por España:
¡PRESENTES!
Aniversario de la Fundación de Falange Española
AI cumplirse el XXI Aniversario del histórico acto celebrado en el Teatro de la Comedia, de Madrid,
en el que José Antonio Primo de Rivera pronunció su famoso discurso fundacional con certidumbre
proi"ética, ha sido un motivo más, en este histórico día, para que nuestra Falange local reviviera
aquella fecha memorable, llegando el eco de aquel discurso a lo más hondo de nuestros sentimientos.
— Los que ocupan los nichos del cuarto piso. Para subirlos precisa el esfuerzo
de tres o cuatro personas.
— ¿En este oficio siente Vd. alguna impresión desagradable?
— No, uno se acostumbra. Es el pan.
Pero, desde luego, preferiría otro trabajo.
— ¿Vive de los muertos?
— No, pues por algo estoy arreglando
calles o lo que el Ayuntamiento me ordene.
— Pero entre los trabajos que Vd. hace
como enterrador, no hay alguno que...?
— No me importa que me llamen a
cualquier hora para ir a recoger algún des-
Voz de Malgrat. 1/11/1954. Pàgina 2
graciado, ni tampoco atender las autopsias que... «Déu ni dó». Pero en cambio,
no puedo atender los «albats»; allí tengo
que mandar el otro mozo.
— ¿Por qué?
— Se nos murió un hijito recién nacido
y desde entonces...
Y aquí, a este hombre de oficio tan duro, se le humedecen los ojos.
— ¿Sabe que su misión es magnífica si
Vd. pone buena intención?
— Lo hago con todo el respeto y seriedad que puedo.
Y hacemos comentarios que hay una
Orden religiosa de frailes dedicados exclu-
sivamente a este menester. Que en un invierno de nieve y por una huelga de sepultureros en Nueva York, el mismo cardenal
Spellman con un grupo de voluntarioscumplían esta misión; en fin, que enterrar los
muertos es una obra de misericordia.
— Y sobre supercherías populares, por
suerte desterradas ya de aquí,¿Vd. cree que
los muertos por la noche andan?
— Si no caminan los vivos... yo le aseguro que los que caen en mis manos no escapan, y en cambio, los que caen en manos
de la guardia civil sí podrían escapar.
— Elección difícil.
AAA.
Descargar