poster Mobbing_UGTFHAG - UGT Fundació Privada Hospital

C om dis ting ir un “jefe malo”
d’un “mal jefe”
El concepte mobbing, o assetjament psicològic, va ser
introduït a la dècada dels 80 pel psicòleg alemany establert
a Suècia Heinz Leymann i prové del verb anglès to mob
(renyar, atacar, maltractar, assetjar) que s’utilitza en
etologia (la ciència que estudia el comportament animal)
per descriure la conducta defensiva d’alguns grups de petits
ocells consistent en combatre a un enemic més gran
fustigant-lo després que un d’ells el marqui.
Quins elements han de ser-hi presents?
Jurídicament, la jurisprudència ve requerint 4 elements
esencials:
La fustigació, persecució o violència psicològica
contra una persona o conjunt de persones
de
No s’ha
ra
e
m
a
e amb un o mal
r
d
n
o
f
n
o
c
nsió
es
ó d e te
situ aci
i tampoc
n
,
l
a
r
o
ab
ncorri
clim a l
a que co
r
e
d
i
s
n
o
c
el fet
lement p
e
t
s
e
u
q
a
rt del
n per pa nades
i
t
p
o
d
a
’
s
rmi
ent dete n drets
m
a
d
n
a
m
o
c
eri
que vuln llador/a
accions
ba
e
r
t
del
laborals
Que tingui
Caràcter intens de la
violència. S’exigeix que
la situació de violència
sigui “greu”
Prolongació en el temps
Al menys 6 mesos !!
Tot i que aquest termini
s’interpreta de forma flexible
LI PT – 60 © Leymann Inventory of
Psychological Terrorization
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
Ocasionan daños en sus pertenencias o en su vehículo
Manipulan sus herramientas de trabajo (por ejemplo,
borran archivos de su ordenador)
Le sustraen algunas de sus pertenencias, documentos o
herramientas de trabajo
Se someten informes confidenciales y negativos sobre
usted, sin notificarle ni darle oportunidad de defenderse
Las personas que le apoyan reciben amenazas, o
presiones para que se aparten de usted
Devuelven, abren o interceptan su correspondencia
No le pasan las llamadas, o dicen que no está
Pierden u olvidan sus encargos o encargos para usted
Callan o minimizan sus esfuerzos, logros y aciertos
Ocultan sus habilidades y competencias especiales
Exageran sus fallos y errores
Informan mal sobre su permanencia y dedicación
Controlan de manera muy estricta su horario
Cuando solicita un permiso, curso o actividad a la que tiene
derecho se lo niegan o le ponen pegas y dificultades
Se le provoca para obligarle a reaccionar emocionalmente
com a finalitat danyar física
o psíquicament al treballador/a per marginar- 60
lo del seu entorn laboral
(Aquestes
Però... si no es pot dir que sigui mobbing,
Piñuel i Zabala
què pot ser?
(2004) arriben a
denominar com
a aquells nous “caps psicòpates”
que triomfen a les empreses,
convertint-les en camps de
concentració. Defineix tres
perfils de “jefes tóxicos”. El
directiu de tipus narcisista,
que cerca en els seus subordinats
un auditori, monopolitza tots els
mèrits i, per tant, mai recolza,
sinó que més aviat destrueix a
aquells que creu que poden fer-li
ombra. El directiu psicòpata,
aparentment encantador, tot i
que calculador i malèvol, sobre
tot amb els treballadors més
fràgils. I el directiu paranoide,
que desconfia de tothom,
fiscalitza constantment la feina
dels seus subordinats i interpreta
de forma negativa la majoria de
les iniciatives.
González de Rivera (2002) descriu
la personalitat de l’assetjador
com una combinació de trets
narcisistes i paranoides,
destacant com trets propis
més informació a http://ugtfhag.wordpress.com
“Acos o” o as s etjament laboral
Què és el mobbing?
plicado por
lo que puede ser ex
ad
ald
m
la
a
a
uy
rib
"Nunca le at
la estupidez“
n; ©Wikipedia
Principio de Hanlo
són les 15 estratègies d’assetjament que González de Rivera va
afegir a l’adaptació de l’instrument original al nostre entorn laboral)
...i què és per nosaltres un “mal cap” ?
El psicòleg i professor del Màster en Direcció de Recursos Humans
del Centro de Estudios Financieros (CEF) Ángel Fernández Muñoz
ha realitzat un estudi per conèixer els
Els deu
comport
comportaments dels
aments
caps qu
dels
d’aquestes persones l’enveja
e
m
é
caps que més molesten
1. No com
s irriten
unica con
són
(l’assetjador experimenta
c
la
als seus col·laboradors.
r
id
objetivos
ad los
gels i enveja, que consisteix
(46%).
2. No mot
Durant els mesos de
iva (44%).
en el patiment pel bé aliè i
3. No com
febrer i març de 2007,
unica bien
el plaer pel seu mal, pel
(32%).
4. No escu
va adreçar a través de la
cha (32%)
qual tracta de treure a
.
5. No lide
seva plataforma de telera, sino q
l’altre allò que considera
ue manda
6. No ens
formació
una enquesta
(32%).
eña, no fo
valuós), la necessitat de
r
m
7. Se cont
a (31%).
que fou contestada por
radice co
control i la mediocritat.
n frecuen
8. Incomp
3.178 persones.
cia (31%)
etencia d
Postula el concepte de
ir
e
9. No gest
ctiva (29%
iona bien
).
trastorn per mediocris
u
tiempo y
de sus cola
© Secció Sindical UGT
el
tat inoperant activa 1
boradores
Hospital de Granollers
0. Se estr
(2
8
%).
esa con fre
(síndrome MIA),
[email protected]
cuencia (2
7%).
caracteritzat per un gran
desig de notorietat i d’influir
Què es pot fer davant una possible
sobre els altres, pel
situació d’assetjament ?
desenvolupament d’una gran
activitat inoperant, que
Es pot posar en coneixement de dues instàncies:
manifesta una gran enveja per
• davant la Inspecció de Treball, que en el seu cas
exigirà les corresponents responsabilitats
les qualitats dels altres als que
administratives a l’empresari per conductes
intenta destruir i que sol
contràries a la dignitat dels seus treballadors/es
apropiar-se dels mèrits dels
• davant la Jurisdicció social que reconeixerà, en tal
cas, el dret del treballador/a a les indemnitzacions
altres (González de Rivera,
corresponents
1997).
En qualsevol cas, informa al teu delegat sindical o al Comitè d’Empresa