Església de Menorca dominical Número 1218 - Any XXIV - 27 novembre 2005 A D V E N T quest temps litúrgic ens crida A a situar-nos una vega- La vida que hem rebut com un gran DO no és pura 'casualitat'. El sentit de la nostra vida és que "venim de Déu i hem de tornar a Ell" Déu i Pare nostre, tu ens crides a vetlar en l'espera de la salvació. Quan vacil·li la flama de l'esperança. guarda'ns fidels a guaitar units Aquell que ens ve a salvar, Jesús, el Crist, nostre Senyor. 2 0 0 5 compromís del creient (1Tes 5,5) en la història i sobre la necessitat de viure amb consciència que el Dia del Senyor ja ha arribat. "Vetlleu!", ens diu l'Evangeli. Però no per a somiar amb un paradís perdut... El Regne de Déu ja és aquí. Es tractarà de "llegir el present i descobrir en ell l'eternitat en acció". Aquesta és una de les tasques que Jesús ha confiat a la seva Església. La vida que hem rebut com un gran DO no és pura 'casualitat'. El sentit de la nostra vida és que "venim de Déu i hem de tornar a Ell" i que hem rebut dons i capacitats suficients per a la construcció del Regne... que ja comença a la terra, tot i que troba la seva plena realització en l'eternitat. Però és en el temps on hem de preparar l'eternitat. "Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!". El Profeta assegura que la tendresa de Déu arriba a tot aquell qui confia en el Senyor (Is 63-64). Som "fills de la llum i del dia" da més entre la primera manifestació del Crist (fa més de dos mil anys) i la segona i definitiva. Però no es tracta tant de temps o moments... sinó més bé de plantejar la nostra vida tenint en compte aquesta Tornada del Senyor. Ara bé, la condició del cristians no ha d'estar determinada només per l'espera sinó per la consciència de viure constantment a la presència del Senyor. No es tractarà, doncs, de mantenir una conducta excepcional en vista a un moment excepcional i únic. Si com diu sant Pau, som "fills de la llum i del dia" (1Tes 5,5), hem de mantenir sense perdre-la aquesta 'familiaritat' amb la llum i el dia, i no hi ha por de ser sorpresos sobtadament. Als cristians se'ns demana viure sempre el present com un permanent "Dia del Senyor". De vegades, una actitud 'escatològica' orientada al futur, i plena d'especulació sobre com podran ser aquests últims dies, ha portat a desvaloritzar el present. La vida cristiana no ha d'estar determinada per allò que pot succeir sinó pel que ja ha passat (la humanitat ha estat ja redimida). Cal una reflexió constant sobre el Amb la meva salutació a cadascú, AGENDA-AGENDA-AGENDA-AGENDA-AGENDA-AGENDA-AGENDA Comunidad de San José, Maó: Caritas Solemne Triduo de la Virgen Milagrosa, que celebraremos, los Caritas Diocesana de Menorca organitza la 13ª días: lunes 28, martes 29 y miércoles 30 de noviembre. Empezarà campanya dels Sense Sostre, amb la qual vol a las 18,30 h, con el santo rosario y triduo. A las 19 h. contribuir a desvetllar els ulls de la societat i de Eucaristía l’Administració, davant el drama quotidià que Presidirá el sr. Delegado de Pastoral Social, viuen nombroses persones en la nostra illa. D. Juan Francisco Huguet Cardona. Per tal de sensibilitzar d’aquest problema als adolescents i joves es durà a terme una activitat Monestir de Les Concepcionistes, Maó: que consisteix en una Asseguda de quatre hores Com cada darrer dimarts de mes, dia 29 hi haurà la al carrer, per tal que els joves experimentin i Pr egària de Taizè , de 20'30 a 21'00 h. Tots hi esteu convidats. reflexionin en ells mateixos el que significa haver de viure al carrer. Aquesta activitat es farà Parròquia sant Francesc de Maó, 1 de desembre a les 20:30 h.: després d’haver vist i treballat el video: “Nadie sin futuro”. Estaran acompanyats per monitors. 1ª Xerrada sobre l’Eucaristia (3 durant el curs) Serà la nit del divendres 2 de desembre de les 22 “L’Eucaristia, com la celebram? a les 2 h. A Ciutadella a la Plaça de la Llibertat a càrrec de Tolo Llompart. Obert a tothom. (Mercat) i a Maó al Pont de l’Àngel. FULL DOMINICAL 2 La paraula de Déu Diumenge Primer d’Advent Lectura del llibre del profeta Isaïes 63, 16b-17; 64, 1. 4-8 Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, ¿per què deixau que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s'obstinin a no creure en vós? Reconciliau-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esqueixàssiu el cel i baixàssiu, si davant vós es fonguessin les muntanyes. Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvàs els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins. Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel.lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més neta que la roba tacada d'impureses. Ens mustiam tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se'ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetlar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandonau a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l'argila i vós sou el gerrer, tots som obra de les vostres mans. (cicle B) Lectura del libro de Isaías Is 63, 16b-17. 19b; 64, 2b-7 Tú, Señor, eres nuestro padre, tu nombre de siempre es «Nuestro redentor». Señor, ¿por qué nos extravías de tus caminos y endureces nuestro corazón para que no te tema? Vuélvete, por amor a tus siervos y a las tribus de tu heredad. ¡Ojalá rasgases el cielo y bajases, derritiendo los montes con tu presencia! Bajaste, y los montes se derritieron con tu presencia. Jamás oído oyó ni ojo vio un Dios, fuera de ti, que hiciera tanto por el que espera en él. Sales al encuentro del que practica la justicia y se acuerda de tus caminos. Estabas airado, y nosotros fracasamos: aparta nuestras culpas, y seremos salvos. Todos éramos impuros, nuestra justicia era un paño manchado; todos nos marchitábamos como follaje, nuestras culpas nos arrebataban como el viento. Nadie invocaba tu nombre ni se esforzaba por aferrarse a ti; pues nos ocultabas tu rostro y nos entregabas en poder de nuestra culpa. Y, sin embargo, Señor, tú eres nuestro padre, nosotros la arcilla y tú el alfarero: somos todos obra de tu mano. Salmo responsorial 144 Respuesta: Oh Dios, restáuranos, que brille tu rostro y nos salve. -Pastor de Israel, escucha, tú que te sientas sobre querubines, resplandece. Despierta tu poder y ven a salvarnos. -Dios de los ejércitos, vuélvete: mira desde el cielo, fíjate, ven a visitar tu viña, la cepa que tu diestra plantó, y que tú hiciste vigorosa. -Que tu mano proteja a tu escogido, al hombre que tú fortaleciste. No nos alejaremos de ti; danos vida, para que invoquemos tu nombre. Salm responsorial 144 Resposta: Déu de l'univers, renovau-nos, feis-nos veure la claror de la vostra mirada. -Pastor d'Israel, escoltau-nos. Vós que teniu querubins per carrossa, desvetlau el vostre poder, veniu a salvar-nos. -Déu de l'univers, girau des del cel els vostres ulls, veniu i visitau aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta. -Que la vostra mà reposi sobre l'home que serà el vostre braç dret, el fill de l'home a qui vós donau la força. No ens Lectura de la primera carta apartarem mai més de vós; guardau-nos vós la vida per- del apóstol san Pablo a los Corintios 1, 3-9 què invoquem el vostre nom. Hermanos: La gracia y la paz de parte de Dios, nuestro Padre, y del Señor Jesucristo sean con vosotros. En mi Lectura de la 1ª carta acción de gracias a Dios os tengo siempre presentes, por de sant Pau als cristians de Corint 1, 3-9 la gracia que Dios os ha dado en Cristo Jesús. Pues por él Germans, vos desig la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pa- habéis sido enriquecidos en todo: en el hablar y en el re, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneesc Déu per vo- saber; porque en vosotros se ha probado el testimonio de saltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. Cristo. De hecho, no carecéis de ningún don, vosotros que De tot vos ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de co- aguardáis la manifestación de nuestro Señor Jesucristo. Él neixement. El testimoni que donau de Crist s'ha refermat os mantendrá firmes hasta el final, para que no tengan de tant entre vosaltres que no us manca cap do, mentre vi- qué acusaros en el día de Jesucristo, Señor nuestro. Dios viu esperant la manifestació de Jesucrist, nostre Senyor. os llamó a participar en la vida de su Hijo, Jesucristo, Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia Señor nuestro. ¡Y él es fiel! de Jesucrist, nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és feel, i és ell qui us ha cridat a Lectura del santo evangelio viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist. según san Marcos 13, 33-37 En aquel tiempo, dijo Jesús a sus Lectura de l'evangeli discípulos: «Mirad, vigilad: pues no segons sant Marc 13, 33-37 sabéis cuándo es el momento. Es En aquell temps deia Jesús als seus deixebles: "Esigual que un hombre que se fue de tigueu atents, vetlau. No sabeu quan vindrà el temps viaje y dejó su casa, y dio a cada uno decisiu. L'home que se'n va a terres llunyanes, sorde sus criados su tarea, encargando tint de casa deixa els seus criats responsables de les al portero que velara. Velad entontasques que confia a cadascun, i al porter li recoces, pues no sabéis cuándo vendrá el mana que vetli. Igual heu de vetlar vosaltres, perdueño de la casa, si al atardecer, o a què no sabeu quan tornarà l'amo de casa; no sabeu medianoche, o al canto del gallo, o si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la al amanecer; no sea que venga inesmatinada. El tindreu aquí a l'hora més impensada; peradamente y os encuentre dormimirau que no us trobi dormint. I això que us dic a dos. Lo que os digo a vosotros lo vosaltres, ho dic a tothom: Vetlau." digo a todos: ¡Velad!». FULL DOMINICAL 3 El Secretariat Diocesà de Litúrgia comença avui una col·laboració per ajudar a entendre i comprendre per a millor celebrar la Litúrgia.. Ah, si esqueixassis els cels i ens vinguessis a trobar I. L’ANY LITÚRGIC a lectura d’Isaïes, un dels personatges que vui començam ens acompanya durant l’Advent, és un L fragment d’una magnífica pregària dirigida a A un període nou encara que no Déu en nom de tot el poble, en temps de l’exili. Cada vegada que els feels es trobaven en una situació de prova, retornaven a Déu, es recordaven dels seus actes de bondat, perquè els alliberàs. Aquest extracte evoca de manera punxant el descoratjament dels feels de Déu, obligats a viure en una civilització que no compartia els mateixos valors que els d’ells. Els crits d’ajut testimonien una gran confiança, que va fins a posar-se en mans de Déu, en aquesta expressió ben suggestiva:” Nosaltres som l’argila, vós el terrisser”. VETLAU! La nostra vida té un horitzó. Tant si miram vers el passat per recordar.... tant si agafam el nostre present per viure’l plenament, necessitam al mateix temps dirigir-nos cap el futur amb decisió per mirar els projectes que ens fan borinar. Així és la invitació que per tres vegades ens llença Jesús: Vetlau! Vetlau per estar a l’aguait d’aquell qui ve de cop i volta... Vetlau per estar a punt d’acollir l’imprevist... Vetlau avui, en tensió cap a l’horitzó, perquè l’horitzó per a nosaltres mortals, és Déu que ve al nostre encontre. És perquè han vetlat que Maria, Josep, els pastors i els Màgics han acollit Aquell que se'ls acostava per anunciar una Bona Notícia. Si vetlam, l’horitzó s’esqueixarà: el nostre present i el nostre futur es trobaran. Açò és l’esperança. Josep Sastre LA BONA NOTÍCIA Salms de la Primera Setmana Dl 28, Is 2, 1-5 / Sal 121 / Mt 8, 5-11 Dt 29, Is 11, 1-10 / Sal 71 / Lc 10, 21-24 Dc 30, Sant Andreu, apòstol (F): Rm 10, 9-18 / Sal 18 / Mt 4, 18-22 Dj 1, Is 26, 1-6 / Sal 117 / Mt 7, 21.24-27 Dv 2, Is 29, 17-24 / Sal 26 / Mt 9, 27-31 Ds 3, Sant Francesc Xavier (MO): Is 30, 1821.23-26 / Sal 146 / Mt 9, 35-10, 1.6-8 Dg 4, Segon d’Advent: Is 40, 1-5.9-11 / Sal 84 / 2 P 3, 8-14 / Mc 1, 1-8 siguem el 1 de gener. I és que no tots els anys comencen el primer dia del mes de gener. (any escolar, any laboral, any comptable, any judicial, any agrícola...). Així es pot dir que, l’any a més de ser un període de temps, és també la manera com organitzen el temps els diferents col·lectius. Per açò, al període i a la manera com organitzam el temps per viure i celebrar l’obra de la Salvació realitzada per Crist, en deim Any litúrgic. Durant l’any litúrgic commemoram aquells esdeveniments que fonamenten la nostra fe: des de l’espera de l’Encarnació del Fill de Déu, ja històrica; fins l’esperança de la segona vinguda del Senyor, encara futura. Com si es tractàs de la construcció d’un joc de peces, podríem dir que les peces que es fan servir per organitzar l’any litúrgic són sobre tot els diumenges. El primer dia de la setmana, o dia del Senyor, l’Església celebra el misteri pasqual, per una tradició començada el dia mateix de la resurrecció del Crist. I en tota aquesta construcció, la peça clau a partir de la qual es fonamenta tota l’organització de l’any és el DIUMENGE DE PASQUA, que no va lligat a cap dia ni a cap mes dels nostres, sinó amb el dia 14 del mes de Nissan, un mes jueu que segueix l’any de la lluna i no el del sol com feim nosaltres. Text adaptat de “Any litúrgic, any cristià”de F. Xavier Morell U n a v o c a c i ó q u e c o m e n ç a a e n c a r n a r- s e Benvolguts germans: Vos vull comunicar que el meu camí de preparació cap al sacerdoci comença a arribar a la seva fi. El dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció, a les 5 del capvespre, si Déu ho vol, seré ordenat de diaca a la meva parròquia de Sant Francesc de Maó. Com diu el mateix ritual, un diaca és aquell que "enfortit amb el do de l'Esperit Sant, ajudarà el bisbe i els seus preveres en el ministeri de la paraula, de l'altar i de la caritat, al servei de tothom. Com a ministre de l'altar, proclamarà l'Evangeli, prepararà el sacrifici i distribuirà als fidels el Cos i la Sang del Senyor". És a dir, això ja és una ordenació, la qual em permet servir l'Església de Déu, capacitant-me per a batejar, casar, celebrar funerals, així com per a proclamar l'evangeli i predicar en l'Eucaristia, el diaca, és aquell que té com a prioritat el servei en la caritat. Per això amb gran alegria vos convido a aquesta celebració, perquè a la fi es va encarnant d'una manera molt concreta, aquella llavor que Déu va posar en mi, que jo intent fer germinar cada dia; Així també m'uniré d'una manera molt més encarnada a l'Església de Déu que camina a Menorca. Que el Senyor ho faci possible i ens acompanyi a tots. Una forta abraçada del vostre seminarista: Joan Tutzó Sans. FULL DOMINICAL Amb prou temps publicam avui les adreces dels nostres Missioners, perquè pugueu felicitar-los per Nadal 1.-Angelo Benedetti Calitowski, prevere jesuïta Swami Shubhananda, S.J. P.B. 85 -364240 SIHOR GUJARAT - INDIA E-mail: [email protected] 2.-Assumpció Bosch Bagur, religiosa salesiana B.P. 1434 Quartir Zogbo (Soeurs Salesiannes) COTONOU - BENIN - AFRIQUE E-mail: [email protected] 3.-Bartomeu Garriga Andreu, laic C/ San Juan Bautista, 42, Apdo. 99 San Juan de la Maguana REP. DOMINICANA E-mail: [email protected] [email protected] [email protected] 4.-Catalina Febrer Janer, religiosa franciscana Casilla 10109 El Alto La Paz. BOLIVIA E-mail: [email protected] 5.-María Dolores Arribillaga Lizarraga, religiosa concepcionista Parroquia Ntra. Sra. de Guadalupe Apdo. 2109 - La Lima (Cortes) HONDURAS E-mail: [email protected] 4 Missioners i Missioneres Menorquins 6.-Felisa García Llompart, religiosa germana de la Caritat Correo Central de Barranco Apdo. 04-00-47 - Lima 4 - PERU E-mail: [email protected] 7.-Jaume A. Vidal Pelegrí, prevere diocesà Parroquia Stmo. Salvador Plaza de Armas Pachacamac Lima, 19 - PERÚ E-mail:[email protected] 8.-Joana Goyanols Caballero, religiosa franciscana Comunidad Franciscana de Sucre Casilla 493 Alto San Pedro - Sucre. BOLIVIA E-mail: [email protected] [email protected] 9.-Joaquim Salord Salord, prevere jesuïta Service Cambodja P.O. Box 880 PHNOM-PENH - CAMBOYA E-mail: [email protected] 10. -José Marco Esbert, germà jesuïta Colegio San Calixto. Casilla 238 LA Paz - BOLIVIA E-mail: [email protected] 11. -Jorge Vila Despujol, prevere jesuïta C/ Calama E 0558 Casilla 255 Cochabamba - BOLIVIA E-mail: [email protected] 12. -MªAsunción Nadal Puigdefábregas, religiosa de Jesús Maria San José de Kavitú Moxos - BOLIVIA E-mail: [email protected] 13. -Manolo Bonet Fuster, Pare Blanc Catholic Parisch Church P.O. Box 172 Bawku. GHANA (WEST AFRICA) E-mail: [email protected] 14. -Margarita Juanico Pons, religiosa trinitària Casilla 11991 EL Alto - La Paz (BOLIVIA) E- mail: [email protected] 15. -Oscar González Marqués, laic 2ª Avda. N.O. nº 1, Apdo. 207 San Pedro Sula HONDURAS E-mail: [email protected] 16. -Teresa Gorrías Pons, religiosa de La Consolació Stracia Cesta UL. 38 94901 Nitra SLOVENSKA REPUBLIKA E-mail: [email protected] 17. -Xec Marqués Coll, prevere salesià Communaute Salesianne Don Bosco B.P. 189 KARA - TOGO (AFRIQUE) E-mail: [email protected] 3 de diciembre San Francisco Javier Se va a celebrar el quinto centenario del nacimiento de este santo, patrono de las misiones. Vino al mundo en el castillo de Javier (Navarra) el 7 de abril, martes de la Semana Santa del año 1506. En la Universidad de París se incorporó al grupo inicial de los jesuitas. Enviado a Oriente como misionero y representante del Papa en un inmenso territorio que se extendía desde el cabo de Buena Esperanza hasta el Japón, recorrió incansable, numerosos países. A veces se le ha tachado de aventurero impetuoso y poco constante en las labores que emprendía. No era ésta, en realidad, su forma de actuar. Se manifestó como un excelente iniciador de labores apostólicas, que se preocupaba de dejar encomendadas a otras personas responsables. En el espacio de sólo once años recorrió más de cien mil kilómetros en constantes rutas por las costas del oceáno Índico, a fin de visitar las misiones ya establecidas e iniciar otras nuevas. Se conservan casi cien cartas suyas que nos revelan su personalidad de misionero y la fuerza interior que le movía. En una de ellas, desde Goa en 1542, se expresa así: “Tomando estos trabajos por quien se deberían tomar (por Cristo), son grandes refrigerios, materia para muchas y grandes consolaciones. Creo que los que gustan de la cruz de Jesucristo Nuestro Señor descansan viviendo en estos trabajos, y mueren cuando de ellos huyen o se hallan fuera de ellos. ¡Qué muerte tan grande es vivir, dejando a Jesucristo después de haberle conocido, por seguir propias opiniones o aficiones! No hay trabajo igual a este”. Guillermo Pons Pons Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - M.H. - 161 Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]