View pdf - Universitat de Barcelona

La
U
B
Universitat
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Revista dels Antics Alumnes
Any IV Núm. 12 Juliol 2000
400 ptes.
Portal a Internet
per als antics alumnes
Matemàtiques,
la passió per l’abstracte
Nous i salut
cardiovascular
Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació:
"Cal estimular l’esperit
emprenedor entre
els estudiants universitaris"
Sumari
Número
12
4
Actualitat
La UB viu el seu 550 aniversari
12
La Universitat, avui
Vall d’Hebron, el campus verd
La Universitat UB
20
Antics UB
Revista de la Universitat de Barcelona
per als antics alumnes.
Portal a internet per als antics alumnes
Consell editorial:
Antoni Caparrós, rector.
Enric I. Canela, vicerector d’Economia
i Organització.
Josep Mª Pons, vicerector de Relacions
Institucionals i Política Lingüística.
Josep Escolano, gerent.
Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander.
24
L’entrevista
Andreu Mas-Colell, conseller
d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació: “Cal estimular l’esperit
emprenedor entre els estudiants
universitaris”
Director:
Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB
Gerent:
Susanna Vendrell
28
La recerca
Directora de Màrqueting
i Patrocini de la UB:
Àngela Jover
31
Opinió
Redacció,
Gabinet de Premsa:
Núria Quintana (coordinadora),
Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez.
Gran Via, 585, 08007 Barcelona
Tel. 93 403 55 44
Fax 93 403 53 57
c/e: [email protected]
2000, Any Mundial de les Matemàtiques
32
Col·laboració
Donació de l’escultura Làgrimas negras
Versió digital de la revista:
www.ub.es/anticsub
34
Una mica d’història
Director Antics UB:
Pedro Vázquez
El Jardí de l’edifici Històric,
entre l’oci i la botànica
Atenció Antics UB:
Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2ª
08007 Barcelona
Tel. 93 317 02 53
Fax 93 403 55 31
c/e: [email protected]
36
Formació continuada
Nova organització acadèmica del doctorat
Producció i publicitat:
BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40
38
Llibreria UB
Distribució:
Interpas,
Associació Ginesta.
Dipòsit legal:
B-19682-97
Imprès en
paper ecològic
3
actualitat
La UB
viu el seu 550 aniversari
Per les Festes de la
Mercè hi haurà
una jornada de
portes obertes
a UB celebra durant aquest any els
actes del 550 aniversari de la Universitat. Exposicions, concerts i congressos
vindran a recordar el privilegi atorgat el 3
de setembre de 1450 pel rei Alfons el
Magnànim, en què establia l’Estudi General de Barcelona. Tots els actes que se
celebrin des d’ara fins a final del curs
2000-2001 es vincularan a la celebració
d’aquest aniversari.
Al llarg del curs tindran lloc tot un seguit
d’esdeveniments en els quals destaca una
gran exposició sobre els 550 anys d’història
de la universitat que restarà oberta durant
L
tot el mes d’octubre i un acte institucional al
Paranimf recordarà la fundació de la nostra
universitat. Està prevista també la publicació
d’una reproducció del privilegi atorgat pel rei
Alfons el Magnànim en què establia l’Estudi
General de Barcelona, acompanyat d’un
estudi històric realitzat pel vicerector d’Activitats Culturals, Salvador Claramunt.
Coincidint amb les Festes de la Mercè, el
dia 25 de setembre serà una jornada de
portes obertes per tal que tots els ciutadans
de Barcelona puguin visitar l’Edifici Històric
de Plaça Universitat, que també acollirà un
control de la Gimcana de la Mercè.
En l’apartat de concerts, i a més de les
actuacions musicals programades en el
marc dels cursos d’estiu “Els Juliols de la
UB” i les actuacions que serviran de cloenda a “Les Rutes de la UB” (veieu
requadre), cal destacar el concert inaugural del XIVè Cicle de Música (26
d’octubre), dins el congrés de la Societat
Espanyola de Musicologia, així com la
tanda de concerts que oferiran al desembre el Cor de la UB i la Coral Magister
Arte, amb un programa que inclou la
Missa de la Coronació de W.A. Mozart i el
Te Deum de M.A. Charpentier.
En el capítol de congressos, destaca el
17è congrés d’Història de la Corona
d’Aragó que tindrà lloc a Barcelona i Lleida del 7 al 12 de setembre; l’exposició i
jornades sobre el filòsof alemany Walter
Benjamin (del 25 al 29 de setembre);
l’exposició fotogràfica “Los exilios en el
mundo del siglo XX”, organitzada conjuntament per les càtedres Lluís Companys
i José María Valverde (23 al 26 d’octubre); i la tradicional exposició de bolets
que té lloc al vestíbul central (9 al 12 de
novembre).
Vine a les Rutes de la UB!
Coincidint amb l’inici d’aquestes activitats, se’n proposa una per fer durant el
mes de juliol i que s’anomena “Les
Rutes de la UB”. Consisteix en una visita divertida, lúdica i participativa a l’edifici emblemàtic de la UB que va construir l’arquitecte Elies Rogent a la Plaça
Universitat. A partir del dilluns 10 de
juliol i fins al dia 21, de dilluns a divendres (excepte el dia 12), entre les 20 i
les 21.30 h, un grup de “bidells”, “pro-
fessors” i “estudiants” molt especials
acompanyarà grups limitats de visitants
per un recorregut pel passat i el present
de la Universitat de Barcelona.
El recorregut de l’activitat (per a la
qual caldrà reserva prèvia) inclou el vestíbul, la sala amb els quadres dels rectors, la zona de quadres cedits pel
Museu del Prado, el Claustre de Ciències, el Paranimf, l’Aula Magna i el Jardí,
i finalitza la visita al Claustre de Lletres.
4
El preu d’aquesta activitat s’ha fixat
en 550 pessetes, per fer-ho coincidir
amb la quantitat d’anys que se celebra,
que també donaran dret a un mocador
de la UB, indispensable per viure intensament “Les Rutes de la UB”.
La reserva i adquisició d’entrades es
poden fer a la botiga Balmes 21
(tel. 93 412 40 84 / 93 403 53 78
c/e: [email protected])
actualitat
El Claustre debat
l’Informe ‘Universitat 2000’
l dimarts 23 de maig, el Claustre de la
UB es va reunir amb caràcter extraordinari, convocat pel rector, Antoni Caparrós, per tal d’establir els procediments i el
calendari del debat sobre l’Informe Universitat 2000, dirigit per l’exrector de la UB
Josep Maria Bricall i encarregat per la
Conferència de Rectors d’Universitats
Espanyols (CRUE). En paraules del vicerector de Docència i Estudiants, Miquel
Martínez, no es tracta només d’un debat
sobre l’Informe, sinó també d’una ocasió
“per fer una proposta sobre el model d’universitat pública que volem des de la UB”.
Desprès de diverses intervencions, el
Claustre va aprovar la creació d’una comissió presidida pel rector, o persona en qui
delegui, i formada pels membres de la
mesa i cinc representants dels professors,
cinc dels estudiants i cinc del PAS, a la
qual els claustrals podran presentar propostes fins al dia 16 d’octubre. Així mateix,
s’obrirà una bústia de correu electrònic
perquè tota la comunitat universitària hi
pugui proposar les seves aportacions. Amb
tots aquests elements s’elaborarà un
document de síntesi que serà tramès als
claustrals abans del 10 de novembre, per
E
poder fer la presentació i debat del document en una sessió del Claustre que s’ha
de celebrar abans del 30 d’aquell mes.
El Claustre va ser interromput prop de
deu minuts per un grup d’uns dos-cents
membres del PAS, que van irrompre al
Paranimf amb pancartes que feien
referència a la negociació col·lectiva de
les universitats públiques catalanes.
Com altres punts de l’ordre del dia, el
Claustre va aprovar algunes mocions, promogudes per un grup de claustrals estudiants i PAS, la primera sobre el compliment dels acords presos a la sessió anterior del Claustre; la segona sobre el
posicionament del Claustre de la UB a
favor de la reducció de la despesa en
investigació militar a l’Estat espanyol; la
tercera sobre la situació actual de la UB
i la quarta sobre la defensa de la recerca
i del personal investigador en formació de
les universitats públiques catalanes. El
rector va emetre un vot particular sobre la
primera moció, per entendre que molts
acords de la sessió anterior del Claustre
no podien executar-se per quedar fora de
les seves competències. 64 claustrals es
van afegir a aquest vot particular
Nova ‘home page’ de l’UB Web
a pàgina inicial del web de la UB
(www.ub.es) ha canviat el seu aspecte i
ha incorporat nous espais, pensats per a una
millor utilització i consulta de la informació.
Aquesta nova home page, coordinada per
UB Mèdia, es torna més dinàmica amb la
inclusió d’una finestra anomenada “Actualitat”, on es podran consultar cada dia les principals notícies de la nostra universitat.
També s’ha dedicat un altre apartat
especial als antics alumnes, així com un
als futurs estudiants de la UB. Igualment
s’ha simplificat la cerca d’informació creant un únic punt de consulta.
L
imatge corporativa de la nostra universitat
que també facilita la descàrrega dels element gràfics de la marca de la Universitat
de Barcelona. Es pot accedir directament
La imatge corporativa a internet
El Servei de Publicacions acaba de fer
accessible, també a través de l’UB Web,
una pàgina amb les normes d’ús de la
5
a aquesta pàgina per mitjà de l’adreça
www.ub.es/imatgeub o a través de la
pàgina del Servei de Publicacions
(www.ub.es/spub/sipub.htm).
actualitat
Avenços en
trasplantament hepàtic
Institut de Malalties Digestives de
l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, que dirigeix el professor del Departament de Medicina Vicente Arroyo, ha posat
en marxa un programa de trasplantament
hepàtic procedent de donant viu.
El programa compta amb l’autorització de
la Conselleria de Sanitat de la Generalitat
de Catalunya i amb l’aprovació del Comitè
d’Ètica Assistencial de la Corporació Sanitària Clínic, d’acord amb la normativa de la
nova llei de trasplantament d’òrgans.
El programa ha començat amb una primera operació –tot un èxit quant a resul-
L’
tats obtinguts– consistent en el trasplantament del lòbul dret hepàtic d’una dona
jove a la seva mare, afectada de cirrosi
hepàtica terminal secundària, i va ser dut
a terme per un equip mèdic encapçalat
per l’especialista Juan Carlos GarcíaValdecasas de la Unitat de Trasplantament
Hepàtic. Adreçat a reduir l’alta mortalitat de
pacients en llista d’espera per rebre donacions d’òrgans procedents de cadàvers, el
programa de trasplantament hepàtic de
donant viu en adults posat ara en marxa a
l’Institut de Malalties Digestives de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona és un
procediment que ha donat resultats força
esperançadors en més de 300 pacients
tractats en centres de tot el món.
Hèrnies discals
D’altra banda, el Servei de Neurocirurgia de
l’Hospital Prínceps d’Espanya, del Campus
Bellvitge també acaba de presentar una
innovadora tècnica quirúrgica adreçada al
tractament de les hèrnies discals cervicals
de manera percutània i mínimament invasiva. L’operació, que no requereix anestèsia
general, va ser realitzada pels especialistes
F. Passarello i L. López Obarrio.
Emilio Botín
visita la Fundació UB Mèdia
l president del Banco Santander
Central Hispano, Emilio Botín, va
visitar acompanyat pel rector Antoni
Caparrós el passat mes de març la seu
d’UB Mèdia, fundació creada el 1998
per ambdues institucions per desenvolupar el paper de les noves tecnologies
a la Universitat.
La visita d’Emilio Botín va servir per
inaugurar oficialment els cursos UB en
línia, seguits a distància per més de
1.200 estudiants, i el Bulevard, un nou
espai de comerç electrònic de la UB.
Durant l’acte també es van lliurar a Emilo
Botín exemplars dels primers carnets
d’antics alumnes i se’l va informar de les
característiques d’aquest projecte.
El Banco Santander és l’entitat
col·laboradora amb el projecte d’Antics
UB i ha dissenyat tota una gamma de
productes i serveis financers en condicions preferents per als posseïdors del
carnet.
E
6
actualitat
Esbrinant l’estructura
de la matèria
S’inaugura l’espectròmetre de
RMN més potent del país
resenciar en directe el primer experiment que es duu a terme amb
l’espectròmetre de ressonància magnètica nuclear (RMN) més potent del país,
un RMN de 800 MHz, va ser l’objectiu
de l’acte celebrat el passat abril a l’Edifici Modular de laboratoris del Parc
Científic de Barcelona. Durant l’acte es
va procedir a la posada en marxa de
l’instrument i a l’anàlisi d’una primera
mostra.
La tècnica de la ressonància magnètica nuclear permet als investigadors
determinar amb gran sensibilitat i resolució l’estructura tridimensional de molècules d’elevada complexitat i té nombroses aplicacions com són la caracterització de vacunes sintètiques o l’estudi de
l’acció de determinats fàrmacs. Durant la
mostra es va analitzar la proteïna betaamiloide, directament vinculada amb la
malaltia d’Alzheimer caracteritzada per
la seva gran tendència a formar agregats sobre les neurones del cervell.
L’experiment va ser el primer d’una sèrie
P
El professor Ernest Giralt durant el primer experiment amb l’espectròmetre de RMN
duta a terme pel grup de recerca que
dirigeix Ernest Giralt que té per objectiu
l’estudi de l’estructura arquitectònica
d’aquesta proteïna, és a dir, la disposició
en l’espai dels més de 40 aminoàcids
que la constitueixen, així com el seu
procés d’agregació. Els resultats que
s’obtinguin seran d’utilitat per al disseny
de fàrmacs contra l’agregació de la bamiloide, factor desencadenant de la
malaltia.
El nou aparell de ressonància, finançat
pel Govern central i la Generalitat de
Catalunya, ha estat adquirit pels Serveis
Cientificotècnics de la UB a la casa alemanya Bruker per un valor de 400 milions
de pessetes. Emplaçat en el soterrani de
l’Edifici Modular del Parc Científic de Barcelona, especialment dissenyat per acollirlo, aquesta gran infraestructura científica
s’emmarca en el context dels serveis de
suport a la recerca que des del Parc Científic de Barcelona s’ofereixen a la comunitat científica.
Nou equipament per mesurar
la radiació solar ultraviolada
er un seguiment diari de l’evolució de la
capa d’ozó i valorar la incidència dels
raigs ultraviolats B (UVB), altament perjudicials per a la pell, són algunes de les prestacions del nou espectroradiòmetre instal·lat
a la Facultat de Física. L’equipament va ser
inaugurat pel conseller de Medi Ambient de
la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, el
degà Blai Sanahuja, el director del Departament d’Astronomia i Meteorologia, Eduard
Salvador, i el catedràtic Jeroni Lorente, que
és el delegat espanyol de l’acció europea de
Cooperació Científica i Tècnica-COST 713
F
centrada en l’estudi i pronòstic de la radiació ultraviolada B.
Amb una alta resolució per a l’anàlisi de
la radiació solar i la columna d’ozó, el nou
espectroradiòmetre té un cost de 15
milions de pessetes, que han estat
finançats pel Departament de Medi
Ambient en el marc d’un conveni de
col·laboració científica amb el Departament d’Astronomia i Meteorologia, i contribuirà a adequar a la normativa europea el
conjunt de dades sobre la incidència de la
radiació ultraviolada a Catalunya. Es tracta
7
del principal equipament d’una xarxa de
control de la radiació solar del Servei
de Meteorologia de Catalunya, que es
completarà pròximament amb la instal·lació
de tres sensors en punts diferents de la
costa catalana. Està previst que el Servei
de Meteorologia de Catalunya posi en
marxa l’estiu vinent un sistema de difusió
de la informació del pronòstic diari de
l’índex UV conjuntament amb la previsió
del temps, unes dades d’interès general
que poden evitar els riscos derivats d’una
exposició excessiva a la radiació solar.
actualitat
Sheldon L.
Glashow i Lynn Margulis
Conferències de
ota el títol “Interaccions entre la física
i la biologia. El que un biòleg hauria
de saber sobre la física de partícules, i per
què” el Premi Nobel de Física del 1979,
Sheldon L. Glashow, va pronunciar una
conferència el passat març a l’Auditori del
Parc Científic de Barcelona, amb la qual
va exposar de manera divulgativa tot un
seguit de qüestions profundes de la física
contemporània.
Sheldon L. Glashow va compartir el
Premi Nobel de Física del 1979 amb els
investigadors Abdul Salam i Steven
Weinberg pels treballs sobre la teoria de
la unificació de les interaccions febles i
electromagnètiques entre les partícules
elementals. Aquest estudi va suposar un
avenç clau per al desenvolupament d’un
dels reptes més atractius de la física de
partícules com és el d’arribar a unificar
S
les quatre forces fonamentals de l’univers –electromagnetisme, força gravitatòria i les interaccions nuclears febles
i fortes– a través d’una teoria única i
coherent.
Durant el mes d’abril l’especialista en
microbiologia Lynn Margulis va impartir
una segona conferència titulada “Interaccions entre la física i la biologia. El que un
físic hauria de saber sobre biologia, i per
què”. Distinguished Professor de la Universitat de Massachusetts a Amherst,
Lynn Margulis és coneguda en el món de
la biologia per la seva teoria endosimbiòtica, que proposa que les cèl·lules eucariotes (cèl·lules dels animals, plantes, fongs i
protistes) s’haurien originat a partir de
diferents cèl·lules procariotes (sense
nucli), mitjançant una relació simbiòtica
que hauria esdevingut permanent.
Sheldon L. Glashow
Lynn Margulis
Campanya entre els estudiants sobre
el consum abusiu d’alcohol
revenir el consum abusiu de begudes alcohòliques entre els estudiants
és l’objectiu de la campanya que es va iniciar a la UB l’abril passat amb el lema
Alcohol, agafa el teu punt! S’han editat
90.000 punts de llibre que s’estan repartint entre els alumnes de la Universitat i
que contenen diverses informacions sobre
P
el consum d’alcohol. També s’ha dissenyat
la pàgina web www.ub.es/sacu/alcohol,
on es tracten aspectes com els efectes de
l’alcohol en la conducció, les relacions
sexuals o els factors que modifiquen els
efectes d’aquesta substància.
La campanya, elaborada per l’entitat
Promoció i Desenvolupament Social, comp-
ta amb la col·laboració de l’Institut Municipal de la Salut de l’Ajuntament de Barcelona i vol respondre al problema de l’important consum d’alcohol que fan els joves,
bàsicament els caps de setmana. Es parteix del principi que el més adient és
adreçar aquest tipus d’accions a un públic
homogeni, en aquest cas universitaris.
Visita de la nova consellera
d’Ensenyament al Campus Vall d’Hebron
a consellera d’Ensenyament, CarmeLaura Gil, va ser la convidada el passat 25 de maig a les Converses pedagògiques de la Vall d’Hebron, organitzades
pel Departament de Teoria i Història de
l’Educació. El debat va tenir lloc a la
Facultat de Pedagogia i va estar conduït
L
pel professor Josep Puig i els estudiants
Olga Alberich, Basilio Florentino, Mónica
Gijón i Àlex Rodríguez.
Aquest cicle de sessions acadèmiques
pretén fomentar la participació d’estudiants i professors de la Divisió, i fer que
aquesta participació també suposi una
8
tasca de preparació que, en ella mateixa,
resulti formativa per als directament implicats. Cada sessió serà una entrevistadebat amb una persona convidada que
sigui de rellevància en el món educatiu,
tant per la seva aportació personal com
pel seu càrrec públic.
actualitat
Exposició fotogràfica
antibel·licista a la Vall d’Hebron
ús de les armes en els conflictes del
món actual va ser el tema comú de la
cinquantena d’imatges que, realitzades
per reconeguts fotògrafs, es van exposar
del 8 al 19 de maig al claustre de l’Edifici
de Llevant del Campus Vall d’Hebron.
Amb el títol d’“Història d’una arma vulgar.
Guerres i negocis”, aquesta mostra es
caracteritzava pel caire didàctic, en la línia
de l’educació per la pau.
Les imatges eren dels fotògrafs Sandra
Balsells, Javier Bauluz (premi Pulitzer),
Koldo Chamorro, Bru Rovira, Annie Leibovitz, Sebastião Salgado i Zohra. Il·lustren
conflictes en indrets com l’Amèrica Llatina
o Bòsnia, sempre recollint gent armada,
des de guerrillers fins a nens o camperols.
En la mateixa mostra s’explicaven les
alternatives per canviar aquesta realitat.
L’
Comissariada per la professora de
Didàctica de les Ciències Socials Anna
Bastida, l’exposició es va organitzar en el
marc de l’assignatura Conflictes al Món
Actual. Els estudiants van elaborar
mapes i textos explicatius que s’afegien
a les fotografies. També van preparar
materials didàctics que complementaven
la mostra, pensats per als alumnes de
tota una sèrie de centres de primària i
secundària que acolliran l’exposició després de la UB. Aquesta mostra, una de
les activitats de la campanya “Adéu a les
armes”, organitzada per Metges sense
Fronteres, Intermón, Greenpeace i
Amnistia Internacional, va merèixer el
patrocini d’Intermón, la Fundació Solidaritat UB i la Divisió V de Ciències de
l’Educació de la UB.
Miguel Gila inaugura
unes jornades de poesia
El pare Cortina i Bigas Luna,
en altres actes a la UB
Gila i Jordi Virallonga
humorista Miguel Gila va inaugurar el
16 de maig a l’Aula Magna de l’Edifici
Històric les Jornades de Poesia i Mestissatge que organitza anualment l’Aula de Poesia
de Barcelona, enguany dedicades a “El
poeta enfront de la barbàrie”. L’objectiu de
les Jornades, coordinades pel professor
de Literatura Espanyola, poeta i director de
l’Aula de Poesia Jordi Virallonga, era replantejar el paper del poeta i la poesia davant
dels conflictes bèl·lics, polítics, socials i el
seu impacte en la consciència individual.
Una altra figura pública que va estar
recentment a la UB va ser el jesuïta Jon
Cortina, professor de la Universidad Centroamericana de El Salvador i president de
l’ONG Probúsqueda. El març passat, el pare
Cortina va pronunciar a l’Aula Magna de
l’Edifici Històric la conferència “La búsqueda de niños y niñas desaparecidos/as en El
Salvador”, en un acte organitzat per l’Associació contra la Cultura Punitiva i l’Exclusió
Social (ACPES), Vetermón, Médicos Mundi,
Entrepobles i la mateixa Universitat.
L’
9
Jon Cortina, que va ser company
d’Ignacio Ellacuría, el jesuïta assassinat
l’any 1989 per militars salvadorencs, va
poder escapar per atzar d’aquella
matança i ha estat un dels artífexs de la
reconstrucció de la majoria d’infraestructures destruïdes per la guerra civil que va
assolar el país durant els anys vuitanta i
va provocar la mort de més de 50.000
persones i la desaparició de més de 500
nens i nenes.
El director de cinema Bigas Luna,
també convidat per la Universitat, va cloure el 30 de maig, a l’Auditori del Parc
Científic de Barcelona, el postgrau Cinema i Societat, dirigit pel professor d’Història Contemporània Josep Maria Caparrós.
En l’acte es van lliurar els diplomes als 12
alumnes que han cursat aquest programa,
entre els quals n’hi ha dels Estats Units,
Costa Rica, el Brasil, el Perú i Grècia. Es
tracta d’un postgrau del Departament
d’Història Contemporània i del Centre
d’Investigacions Film-Història.
actualitat
Exposició d’ex-libris
per al segle XXI
x-libris per al segle XXI” és el títol de
l’exposició que va acollir el vestíbul
de l’Edifici Històric de la UB durant el mes
d’abril amb uns 180 ex-libris seleccionats
entre els més de 700 que van presentar
artistes d’arreu al concurs convocat per la
UB en col·laboració amb diverses associacions mundials d’exlibristes. Tant l’exposició
com el concurs volien mostrar l’actualitat i
el futur d’aquestes obres d’art de petit format nascudes amb l’inici de la impremta i
que s’adhereixen a les cobertes d’un llibre
per identificar-ne la propietat. La mostra,
comissariada pel professor de Belles Arts
Francesc Orenes, és una de les activitats
que s’organitzaran fins a final del curs
2000-2001 per commemorar el 550 aniversari de la Universitat de Barcelona.
En el concurs d’ex-libris van participar
“E
268 autors de 31 països. Finalment es van
concedir sis premis ex aequo; en resultaren
guanyadors els artistes russos Vladimir
Zuev i Yuri Borovitsky, el polonès Zdzilaw
Maj, l’italià Toni Pecoraro, el letó Lembit
Lôhmus i el japonès Shigeki Tomura.
El jurat estava format per cinc professors
de la Facultat de Belles Arts de la UB:
Maria Mercè Casanovas, Joan Descarga,
Pere Falcó, Miquel Planas i Begoña Simón.
Col·laboraven en el concurs la Generalitat,
l’Escola Elisava de Disseny, el col·leccionista Benoît Junod, la Fundació Caixa de
Manlleu, l’Associació Catalana d’Exlibristes,
i de la UB, el vicerectorat d’Activitats i Promoció Culturals, la Comissió d’Extensió
Universitària de la Divisió I, la Facultat de
Belles Arts i els departaments de Dibuix,
Escultura, Imatge i Disseny i Pintura.
Sant Jordi a la UB
a UB va celebrar com cada any tot un
seguit d’actes per Sant Jordi. Exposicions, taules rodones, conferències, representacions teatrals i lliuraments de premis
literaris i a la qualitat lingüística van succeir-se en els diversos centres de la Universitat, com ara les Facultats de Filologia,
Biologia, Farmàcia, Medicina o Biblioteconomia i Documentació. Un dels actes va
ser la concessió del Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, que va
L
guanyar Partal Maresma i Associats pel
seu producte VilaWeb.
Com és tradicional des del 1986, en el
marc de les activitats de la Setmana Sant
Jordi, la Universitat de Barcelona també
va editar un cartell inspirat en la Diada del
Llibre, del qual s’han fet 500 còpies i 75
litografies numerades i signades. El cartell
d’enguany ha estat realitzat per Jordi Dalmau i Lídia Gorriz, escultors i professors
de la Facultat de Belles Arts.
La UB en xifres
Divisió II de Ciències Jurídiques,
Econòmiques i Socials 53
TESIS DOCTORALS LLEGIDES
CURS 1998-1999
Divisió I de Ciències Humanes i
Socials 64
Divisió V Ciències de l’Educació 20
Divisió III de Ciències
Experimentals i Matemàtiques
115
Divisió IV de Ciències de la Salut 145
TOTAL TESIS
DOCTORALS 397
10
la universitat, avui
Matemàtiques,
la passió per l’abstracte
tracta, que és la que usaran a la Facultat. Es
tracta de la tercera activitat d’aquest tipus
que es duu a terme. El curs vinent això
s’ampliarà a tot un “Semestre 0”, el qual
constarà de tres assignatures que després
l’estudiant convalidarà com a crèdits de lliure elecció.
Una altra mesura per incrementar el rendiment dels estudiants en els primers
mesos de Facultat és la “semestralització”, ja
iniciada el curs 1998-1999. Es tracta que
totes les assignatures obligatòries s’imparteixen tant en el primer semestre com en el
segon, de manera que els estudiants tenen
oportunitat de repetir-les abans d’aprendre
altres matèries per a les quals siguin necessaris els continguts de les assignatures suspeses.
Programa d’excel·lència
La passió per les matemàtiques
explica probablement que aquesta
Facultat sigui un centre amb gran
tradició de vida universitària
esprés de les hores dedicades a un
ensenyament en el qual la dificultat fa
que aproximadament un terç dels alumnes
de nova entrada abandonin en el primer
curs, els estudiants es queden encara sovint
a la Facultat per jugar a escacs, fer una
revista o cantar en una coral. Actualment es
treballa perquè aquesta titulació, amb una
excel·lent inserció laboral, millori en aspectes com la deserció entre els alumnes de
nou ingrés; al mateix temps, es pretén
D
incentivar els que tenen millors qualificacions.
“Els alumnes que entren en aquest
ensenyament necessiten estar habituats a
treballar amb objectes abstractes”, afirma el
degà de la Facultat, Joan Elias, a l’hora
d’analitzar l’elevat nombre d’estudiants que
abandonen els estudis el primer any. Per als
alumnes, aquest primer curs és com una
mena de “frontera”; els qui la superen acostumen a acabar la llicenciatura. El centre ha
endegat una iniciativa per intentar disminuir
aquesta tendència. Concretament, aquest
curs s’ha dut a terme un curs de Pre-àlgebra i Pre-càlcul per als estudiants novells
amb l’objectiu de repassar els conceptes
més importants de matemàtiques que
s’adquireixen a l’ensenyament mitjà i apropar-los a una manera de pensar més abs-
12
D’altra banda, la Facultat també té en preparació un programa d’excel·lència adreçat a
alumnes amb unes capacitats especials.
Aquests estudiants de qualificacions brillants
tindran l’opció de participar durant la llicenciatura en activitats com ara seminaris d’aprofundiment o cursos de tercer cicle. També es
donaran beques de formació per a estades de
curta durada en altres universitats i la participació en escoles d’estiu, congressos o altres
activitats d’iniciació a la recerca. Amb aquest
objectiu d’incentivar els millors estudiants, el
centre començarà també a atorgar a partir del
curs que ve uns ajuts a l’import de la matrícula per als alumnes que entrin a l’ensenyament
amb una nota de 8,5 o superior de batxillerat
o en les proves d’accés a la Universitat. Si
mantenen aquestes qualificacions durant la
llicenciatura, continuaran rebent l’ajut.
Una altra de les novetats que s’introduiran
l’any vinent dins la docència de la Facultat de
Matemàtiques és la creació de “laboratoris”. Es
tractarà de grups petits d’estudiants on es
resoldran problemes mitjançant la discussió
amb el professor, en una fórmula totalment
oposada a la classe magistral.
Una altra línia actual dins la docència és
la universitat, avui
la inclusió de més assignatures optatives,
també en el primer cicle. Per exemple, ja es
treballa per impartir matèries de matemàtica financera amb la participació de docents
de la Facultat d’Econòmiques.
Això es relaciona amb una de les sortides professionals cada cop més importants per als titulats de Matemàtiques, els
quals reben actualment un nombre creixent d’ofertes de treball en el sector financer, per exemple en els mercats de futurs.
La informàtica és un altre sector on sovint
els matemàtics poden desenvolupar la
seva feina. La banca, la cartografia o la
docència són altres sectors tradicionals
per als llicenciats en aquest ensenyament,
un dels que presenten millor inserció
laboral.
La facultat vol
incorporar una
nova llicenciatura
d’Estadística
Per als ja llicenciats, dins el tercer cicle
s’imparteix a la Facultat un doctorat en
Matemàtiques, en el qual participen tots els
departaments vinculats al centre. L’objectiu
és preparar per a la recerca, però el primer
any dels dos que dura el programa serveix
també com a aprofundiment dels coneixements obtinguts durant la llicenciatura.
A més de tota l’oferta formativa actual del
centre, la Facultat vol incorporar pròximament un nova llicenciatura d’Estadística.
Dins l’apartat de recerca, hi ha sis grups
consolidats vinculats al centre, que podeu
veure en el requadre d’aquesta pàgina.
Actualment la Facultat està emprenent dues
accions per reordenar la recerca que hi té
lloc. Es vol crear un Institut de Matemàtiques
de la UB (IMUB), amb seu a la Facultat,
orientat a l’objectiu d’interrelacionar i projectar la recerca que fan els diversos grups.
Amb això es busca, per exemple, obtenir
finançament, rebre alumnes estrangers o
organitzar congressos i diverses activitats de
difusió.
L’altra acció ha consistit a renovar el comitè
científic de la revista Collectanea Matemhematica, que la Facultat edita des de 1948 i que
és la publicació científica més antiga d’Espanya dedicada a aquesta matèria. Es tracta d’una
revista internacional editada anualment en
anglès, francès i alemany i que es preveu de
vincular al futur IMUB.
A més de tota la tasca d’estudi i investigació, els aproximadament nou-cents alumnes del centre també mantenen un teixit
associatiu que compta amb una llarga tradició. Hi ha equips de futbol i futbol sala, una
important activitat de sindicats d’estudiants,
i fins i tot grups per jugar a la botifarra. L’afició als escacs ha provocat que la Facultat
hagi comprat diversos taulers d’aquest joc, i
és habitual veure estudiants que fan partides a l’aire lliure en el claustre del pati de
Ciències de l’Edifici Històric, seu de la
Facultat.
Els alumnes també fan una revista, amb
13
Grups de recerca
consolidats:
■ Anàlisi estadística multivariant i computacional (hi participen investigadors de la Facultat de
Matemàtiques, però la coordinació
està a Biologia)
■ Anàlisi real i funcional
■ Geometria algebraica
■ Lògica algebraica (hi participen
investigadors d’altres facultats)
■ Processos estocàstics
■ Sistemes dinàmics
el nom d’Aleph, en la qual ells mateixos
poden dibuixar còmics, redactar articles o
publicar fotografies. Aquest curs s’ha organitzat per primera vegada una fira de les
associacions de la Facultat, sobretot per
donar-les a conèixer als que hi entren de
nou, i es preveu que aquesta iniciativa es
repeteixi cada any. Una altra activitat anual
és el col·loqui organitzat per la Facultat, a
càrrec d’un personatge del món científic o
literari que pugui ser d’interès per a la major
part del professorat i els alumnes de darrers
cursos de la llicenciatura o del doctorat.
Per a més informació sobre la
Facultat
Tel. de secretaria: 93 402 15 98
www.mat.ub.es/
la universitat, avui
La UB proposa un
nou model de finançament
universitari per a Catalunya
Recentment, els mitjans de comunicació han reflectit la necessitat d’un nou model de finançament
universitari a Catalunya. La UB fa la seva proposta per contribuir al debat
er establir el finançament de cada
universitat es tindrien en compte una
sèrie de conceptes, per exemple la docència que duu a terme la Universitat en primer i segon cicle o la recerca. L’Administració hauria d’establir uns mòduls que
permetessin quantificar el finançament
que ha de rebre la Universitat per cadascun d’aquests conceptes. Els mòduls i la
manera de calcular-los haurien de ser
transparents i coneguts per totes les universitats.
P
categories en què s’agrupessin tipologies
d’ensenyaments semblants.
Per calcular, doncs, els diners que ha de
rebre una universitat per un determinat
ensenyament caldria multiplicar el preu
d’un d’aquests mòduls pel nombre de crèdits matriculats en el centre. D’aquesta
xifra caldria restar un descompte segons
el nombre que hi hagi de repeticions, per
tal d’incentivar la qualitat, com també la
part que la Universitat ingressi amb les
matrícules que paguen els alumnes o mitjançant beques.
nPrimer i segon cicle
En cada ensenyament es podria establir
el cost que té per a la Universitat cada crèdit a què es matricula un estudiant. Per
això caldria tenir en compte aspectes com:
si es requereix més o menys professorat;
el nombre d’estudiants que accedeixen a
primer curs, ja que això afecta la ràtio estudiant/professor (si entren pocs alumnes, el
nombre d’estudiants a les classes, sobretot
d’assignatures optatives, serà petit); quina
és la tipologia del professorat en aquell
ensenyament (a temps parcial, professorat
ordinari, ajudants, etc.); el Personal d’Administració i Serveis (PAS) necessari per a la
docència, i l’establiment d’una xifra de PAS
per a un nombre determinat de docents; i
quin és el cost de funcionament de la Universitat en temes d’administració imputable a cada crèdit.
Amb tot això es podria calcular un
mòdul que equivaldria al preu que representa per a la Universitat cada crèdit a
què es matricula un alumne en determinat
ensenyament. Per no tenir un mòdul diferent per cada titulació, es podrien establir
nRecerca
La recerca comporta una sèrie de serveis i personal (per exemple hemeroteques, serveis cientificotècnics) que s’afegeixen a les despeses directes dels projectes. L’activitat de recerca implica tota
una despesa ordinària que ha de cobrir-se
amb una aportació suficient de l’Administració. Això es podria quantificar amb
l’establiment d’uns mòduls sobre la base
d’indicadors com ara el nombre de professors que fan recerca, si aquesta és de
tipus experimental, i la seva qualitat.
També caldria computar el nombre de persones que preparen la tesi doctoral i els
recursos ingressats en concepte de projectes i contractes.
nDoctorat
nGestió
Es podrien calcular els mòduls corresponents considerant que el 10 % del temps
docent del professorat amb titulació adequada es destina a assignatures de doctorat. El
treball de recerca s’hauria de finançar
seguint els mòduls de l’apartat anterior.
Quan els docents fan tasques de gestió
de la Universitat, això comporta el fet de
pagar-los uns complements i alliberar-los
un temps de la tasca de docència, tasca
que ha de ser confiada a un substitut. Per
calcular el cost d’això es pot aplicar una
14
la universitat, avui
Enric I. Canela,
vicerector d’Economia i Organització
“L’actual model consolida
unes diferències de tracte”
Quin és l’objectiu d’aquesta
proposta de la UB?
El model proposat és realista i
es pot aplicar ja ara?
Actualment hi ha una manca d’adequació entre la subvenció que reben les
universitats i les activitats que han de
fer. Les universitats tenen la missió de
generar, emmagatzemar, transmetre i
aplicar coneixement. Simplificant, podríem dir que han de fer docència i recerca. Ambdues han de ser adequadament
finançades. L’actual model de finançament de les universitats públiques catalanes consolida unes diferències de
tracte entre elles que arrenquen del
moment en què es van fer els traspassos a la Generalitat.
El fet que el model parteixi del desequilibri i que els increments successius
s’hagin basat únicament en la docència
i no tinguin en compte aspectes tan
importants com les despeses ordinàries
que genera la recerca o el manteniment
d’infraestructures n’accentua les diferències. Avui és totalment absurd parlar de
transferència per estudiant; pot tenir un
interès mediàtic, però no té cap sentit.
Això es podia fer quan la recerca era
una activitat marginal; ara això no passa.
La recerca d’algunes universitats es de
prou volum i qualitat per ser valorada en
establir la subvenció.
En primer lloc cal dir que el model
aborda tots els aspectes que s’haurien de
tenir en compte a l’hora de finançar la
Universitat. Podria estar elaborat i acordada la seva aplicació en pocs mesos.
Ara bé, a ningú no se li escaparà que la
seva aplicació ha de suposar un cert augment de recursos.
Penso que caldria tenir una perspectiva
del resultat abans d’aprovar el pressupost
de la Generalitat per al 2001 i tenir això
en compte. Fins ara la subvenció de la
Generalitat a les universitats s’ha discutit
un cop aprovat el pressupost de la Generalitat. Crec que això no és correcte, s’hauria de fer a la inversa. Tenim confiança que
el conseller Mas-Colell canviarà aquesta
dinàmica. L’aplicació definitiva del model
s’hauria de fer progressivament.
Els increments pressupostaris dels
propers anys s’haurien d’adreçar a les
universitats amb un dèficit de finançament, mentre que les universitats amb
més finançament del que els correspon
haurien d’assumir noves obligacions.
fórmula estàndard per a totes les universitats (per exemple, per cada càrrec acadèmic es deslliura el professor d’un mitjana
de cinc hores setmanals de temps de
docència).
Podran els pressupostos públics assumir increments importants a les universitats?
Som conscients que el pressupost
públic s’ha de contenir. Amb tot, la socie-
nManteniment i subministrament dels
espais
S’hauria de trobar un mòdul estàndard
que servís per als espais amb activitats
experimentals i un altre per als que no es
destinen a aquesta mena d’activitats.
nComplements personals
Amb independència del finançament
ordinari, les universitats haurien de rebre
les quantitats que han de pagar en concepte de triennis i complements per
mèrits docents i recerca.
nNucli
Es tracta dels serveis generals que ha
de tenir cada universitat, independentment de la grandària. També s’hi inclourien
les despeses que la Universitat té per cir-
15
tat del coneixement exigeix més despesa en formació i recerca: és una inversió.
A la Universitat sabem que no podem
fer allò que volem i que la despesa té un
límit. Per això hem de fer contractesprograma i retre comptes a la societat
de com administrem els recursos i els
resultats que n’obtenim.
Ara bé, algunes universitats no podem
admetre rebre un finançament clarament inferior a unes altres i que després
se’ns compari negativament. També hem
de treballar conjuntament universitats i
govern per decidir quina informació
donem a la societat i com ho fem.
cumstàncies alienes a la seva decisió
(com és, en el cas de la UB, del Servei
d’Esports o altres instal·lacions que ha
heretat).
nFinançament extraordinari
Hauria d’estar basat en els contractesprograma. Ha de servir per incentivar
determinades àrees o projectes i fomentar-ne la qualitat. Les subvencions seguirien aquí criteris de tipus polític, que haurien de ser transparents.
la universitat, avui
Ramon Valls,
Síndic de Greuges de la UB:
“La nostra tasca requereix discreció i
celeritat en la solució”
Ramon Valls és l’actual Síndic de Greuges
de la UB. La Universitat de Barcelona, el
1985, va ser la primera d’Espanya a crear
aquesta figura, que té funcions anàlogues a
les del defensor del poble o Ombudsman,
però en l’àmbit universitari. Canalitza les
queixes i observacions que li formulen
sobre el funcionament de la Universitat les
persones que tenen interès legítim per ferho, i formula propostes de resolució dels
assumptes que li han estat sotmesos. Cada
any presenta al Consell Social un informe
sobre el funcionament de la Universitat.
Abans de Ramon Valls, van ser síndics de
greuges de la UB els catedràtics Lluís
Casassas i Artur Juncosa.
Ètica i Dret
Nascut a Valls (Tarragona) l’any 1928,
Ramon Valls ha exercit la major part de
la seva activitat professional com a
docent de la Universitat de Barcelona,
primer com a professor d’Història de la
Filosofia i posteriorment com a professor de Filosofia del Dret. Ha ocupat a
la Universitat els càrrecs de director de
departament, secretari general, degà
de la Facultat de Filosofia i Ciències de
l’Educació, vicerector de Docència i
Estudis i membre del Consell Social.
Com a investigador, destaca la seva
tasca sobre el pensament idealista alemany. Ja jubilat com a docent universitari, actualment és professor d’un curs
de Filosofia per a no filòsofs, de l’Institut d’Humanitats, i participa en el màster en Bioètica i Dret de la UB.
Quins són els tipus de queixes o
demandes més habituals que li
arriben?
Hi ha una primera classificació dels casos
segons el reclamant. Les reclamacions més
nombroses són d’alumnes; després ve el
PAS i, molt en darrer terme, els professors.
Començant pel final, els problemes dels
professors són bàsicament els de la seva
situació laboral. De fet, me n’arriben molt
pocs, perquè aquests afers es tracten normalment al rectorat i al comitè acadèmic.
En el cas del PAS els problemes són
sobretot laborals. Hi ha també alguns casos
puntuals de queixes sobre condicions de
treball. A vegades, aquests darrers casos
han arribat fins a mi perquè la gent els planteja amb mal humor. Al final, però, la cosa es
resol. Els problemes més greus fan referència als llocs de treball que ocupa cadascú i
els concursos interns per obtenir una altra
16
categoria, per promocionar-se, canviar de
local de treball… Això són problemes delicats.
Pel que fa als estudiants, es tracta principalment d’exàmens, però no exclusivament. Entre els professors hi ha una massa
considerable de gent que defensa la seva
feina amb dignitat, però també hi ha una
minoria que dóna més feina que tots els
altres. Són els que consideren que un bon
professor ha de suspendre molt. A vegades
també hi ha estudiants que em presenten
qüestions de matrícula o de les normes
més o menys complicades dels plans
d’estudi.
La dinàmica actual, però, és de simplificar els plans d’estudi. També algun cop hi
ha reclamacions sobre aspectes de la normativa de permanència, la qual acabarà
essent obsoleta, perquè quan arribin les
generacions amb menys pressió demo-
la universitat, avui
gràfica potser no serà estrany que l’estudiant perpetu sigui benvingut. Encara que
en carreres com ara les enginyeries, on es
troba feina amb facilitat, continuarà
havent-hi pressió.
Quins mecanismes usa per solucionar tots aquests conflictes?
Es poden distingir dues fases: la merament verbal i l’escrita. D’entrada, tant si em
presenten un escrit com si vénen a una
entrevista, jo els dic que ja parlaré amb
l’altra part. Començo parlant per telèfon,
demano una entrevista… Quan sents les
dues versions, relativitzes l’una i l’altra. Després proposes una via per resoldre-ho, que
no és mai cent per cent satisfactòria per a
l’un o l’altre. En algun cas es demana si es
pot aïllar el cas com a afer excepcional i,
per tant, fer una excepció a la norma.
En termes generals, la feina del síndic
s’instal·la no pas en el terreny jurídic de la
norma, sinó en el més vaporós que podríem anomenar “d’Antígona”: a més de la
llei hi ha una norma no escrita i que es
troba en un terreny real. Quantes vegades al dia tots no diem o sentim: “No hi ha
dret!”. I no ens referim pas al dret jurídic.
Periòdicament s’organitzen trobades de síndics de les diferents
universitats catalanes. Han arribat a idees comunes?
Compartim la visió que el càrrec no és absolutament inútil i que contribuïm a una solució prou satisfactòria d’aproximadament la
meitat dels casos que se’ns presenten.
L’altra meitat són causes perdudes, en les
quals no s’aconsegueix fer res amb l’afer de
fons. Aleshores només pots aspirar, com a
màxim, a temperar una mica els ànims.
Encara que vull emfasitzar que jo estic aquí
per tractar de qüestions de relació objectiva
entre les persones i la institució.
“Estic per tractar
qüestions de relació
objectiva entre les
persones i la
institució”
Una cosa en la qual també coincidim els
síndics de les universitats catalanes és
que la nostra tasca ha de comptar amb
dues característiques: la celeritat en la
solució dels assumptes i la discreció.
Com contribueix la figura del síndic al millor funcionament de la
Universitat?
Això és una pregunta eterna que ens
fem tots els síndics. Plantejant-ho en uns
termes durs, un dia, en una de les nostres
“A vegades en aquesta vida no es pot posar un càstig, però convé xiular la falta”, diu el Síndic
17
DE MÉS A PROP
Quin llibre llegeix ara?
Acabo de rellegir Les afinitats electives,
de Goethe. I estic amb Los diez mayores descubrimientos de la medicina, de
M. Friedman i G.W. Friedland, arran de
treballar en qüestions de bioètica.
Quines pel·lícules li han agradat més darrerament?
American Beauty i Las normas de la
casa de la sidra.
Què hauria volgut estudiar i
no ha estudiat?
Tinc frustracions, però me les tolero
molt bé. Una d’elles és no saber més
grec. Una altra és no haver estudiat la
carrera de Dret. No per ser advocat ni
jutge, sinó per fer filosofia del Dret amb
més coneixement del Dret del que tinc.
reunions, es va dir si érem una “figura
decorativa” o si fèiem alguna cosa. Vam
estar d’acord que no som una mera figura
decorativa. D’una banda, hi ha el tant per
cent de casos en què s’arriba a una solució, i això no és propi del que és només
una figura decorativa. Un altre punt és que,
quan hi ha casos repetits del mateix tipus,
pots fer una gestió més enllà de les queixes individuals.
Per exemple, pots fer un informe. Un
membre del Consell Social em suggeria en
aquest sentit un dia que, a part de l’informe anual, en fes de monogràfics sobre
casos repetits amb propostes per canviar
determinada norma o fer-ne una de
nova…
Un altre tipus de casos repetits donen
lloc a fer arribar un avís al rectorat perquè
prengui cartes en un determinat assumpte; per exemple, en el cas d’un centre que
genera problemes o un professor que tracta malament els alumnes. A vegades en
aquesta vida no es pot imposar un càstig,
però convé xiular la falta.
La resta de la tasca del Síndic consisteix a rebre les persones, escoltar-les.
Una vegada va venir una persona que em
va explicar la seva història i, quan jo li vaig
preguntar què demanava, es va quedar
parada i va dir: “No res. Ho he explicat i
m’han fet cas per primera vegada. He descansat. Adéu, gràcies”.
la universitat, avui
Vall d’Hebron,
el campus verd
El Campus Vall d’Hebron és l’únic de la UB amb un model anglosaxó: un espai unitari ben organitzat urbanísticament que integra centres docents, unitats administratives i serveis com ara unes completes instal·lacions
esportives i amplis espais de gespa per estar-se a l’aire lliure
bicat entre el barri de Montbau i el
Parc del Laberint, ocupa les instal·lacions de les antigues Llars Mundet,
un internat emblemàtic de la Barcelona
dels anys seixanta. Ara, el futur d’aquest
Campus passa per projectes com els de
l’establiment d’un palau de congressos o
l’aprofundiment de la col·laboració entre
les institucions que ocupen altres edificis
en el mateix recinte.
Actualment integren el Campus cinc
construccions: l’Edifici de Ponent, que
acull la facultat de Psicologia; l’Edifici de
Llevant, amb les instal·lacions dels Departaments de la Divisió V de Ciències de
l’Educació i de la Biblioteca; l’Edifici de
Migdia, on hi ha l’aulari i altres dependències de les facultats de Pedagogia i Formació del Professorat, així com amb la
U
seu de l’Institut de Ciències de l’Educació; l’Edifici de Calderes, que inclou
una sala poliesportiva i algunes sales
més d’expressió on s’imparteix docència;
i, finalment, l’Edifici del Teatre acull l’aula
magna de Psicologia així com de la Divisió V, a més de diversos serveis als estudiants. Les previsions són convertir
aquest edifici en un modern palau de
congressos.
Projectes de futur
Un altre projecte de futur molt important
per al Campus és l’emplaçament en el seu
recinte de la Facultat de Biblioteconomia i
Documentació, actualment a l’edifici de la
UB en el barri de Sants, al carrer Melcior
de Palau. També està previst millorar les
condicions de l’Edifici de Migdia amb la
18
instal·lació d’un sistema d’aire condicionat i
ampliar l’annex d’aquesta construcció
(Migdia 2) amb una nova planta.
La UB va dur a terme tota una tasca de
reforma i condicionament d’aquests edificis de les antigues Llars Mundet després
que li fossin cedits per la Diputació el
1987. Els espais van remodelar-se seguint
els plànols de l’arquitecte Francesc Labastida i el catedràtic emèrit d’Urbanisme de
la UPC Manel Ribas, que precisament
havia col·laborat feia més de 30 anys amb
l’arquitecte Manel Baldrich quan aquest
va dirigir la construcció de les Llars Mundet.
Els edificis van ser, doncs, des de bon
començament pensats com a una unitat i
això hi facilita actualment l’organització de
la vida universitària. L’estructura del Campus permet compartir serveis, com ara la
la universitat, avui
da de metro més propera (Montbau) fins
als diferents edificis del Campus. “A més,
actualment es realitzen les obres d’ampliació de la línia 3 del metro, que significarà la
creació d’una nova parada just a l’entrada
de la zona universitària”, explica el cap de
l’administració del Campus, Tomàs Ramos.
Altres edificis
Un dels aspectes del Campus que es
vol millorar és la imbricació entre els
edificis que gestiona la UB i els altres
que també hi ha en el mateix recinte, a
càrrec de la Diputació o l’Ajuntament.
Actualment, en aquesta àrea es troba la
residència per a gent gran Anna Gironella de Mundet, un centre de dia i un
de curta estada per a disminuïts psíquics, un centre d’educació especial
psicopedagògic, una església cedida al
bisbat, una escola bressol cedida a
l’Ajuntament, un institut d’educació
secundària i l’Escola Pins d’ensenyament primari, a més de diversos serveis
i despatxos de la Diputació. Una altra
instal·lació important del Campus és el
complex esportiu municipal Llars Mundet, que consta d’una piscina i una pista
poliesportiva cobertes, saunes i hidromassatge, piscina descoberta, quatre
camps de futbol, frontó descobert, dues
pistes d’esquaix i una pista poliesportiva
biblioteca, els serveis mèdics i l’oficina
descoberta. Gràcies a un acord entre
d’informació i estudiants, el bar o les insambdues entitats, els estudiants i els
tal·lacions de reprografia, entre tots els
altres membres de la comunitat univerque treballen o estudien en els diversos
sitària poden usar totes aquestes insespais del Campus.
tal·lacions a uns preus avantatjosos.
Un altre punt positiu d’estudiar o trebaIgualment s’ha arribat a una entesa
llar a la Vall d’Hebron és el fet de gaudir
perquè la cod’un espai enL’estructura del Campus
munitat univervoltat de nasitària gaudeixi
tura, en l’enpermet compartir serveis d’unes conditorn de la
cions prefeserra de Collcom la biblioteca o
rents a l’hora
serola. “El lloc
l’oficina d’informació i
d’abonar-se al
està molt bé”,
Centre Municicoincideixen
estudiants
pal de Tennis
en David i la
Vall d’Hebron,
Cristina, estufora del recinte de les antigues Llars
diants de Pedagogia, mentre fan un tallat
Mundet, a l’altra banda de la Ronda de
al bar del Campus. La presència d’espais a
Dalt.
l’aire lliure fa que quan arriba el bon temps
Els responsables del Campus creuen,
els estudiants aprofitin la gespa per xerrar,
però, que encara es pot aprofundir més en
repassar apunts o menjar alguna cosa. En
la col·laboració amb les entitats que gescanvi, els mateixos alumnes també apuntionen els espais de l’entorn del Campus.
ten com a contrapartida que cal desplaçarPer exemple, en temes com ara sistemes
se fins a un dels extrems de la ciutat. Des
de vigilància, senyalització, accessos
de bon començament, la UB va habilitar un
comuns, vialitat o reciclatge.
bus gratuït que fa el recorregut de la para-
19
Les Llars Mundet
La història de les Llars Mundet es
remunta a 1954, quan el benestant
matrimoni Mundet va fer una donació de
40 milions de pessetes a la Diputació
de Barcelona per construir un conjunt
d’edificis destinats a tasques socials, on
es poguessin traslladar els residents de
la vella Casa de la Caritat del Raval. El
projecte es va encarregar a l’arquitecte
Manuel Baldrich, el qual va dissenyar un
conjunt d’edificis de caire funcionalista i
de bona qualitat, inaugurats el 1957.
En la nova institució van arribar a viure
1.000 nens i nenes interns, els quals
patien problemes de caire social i tot
sovint provenien de famílies desestructurades. A més de l’internat, les Llars
Mundet també acollien la residència per a
gent gran Anna Gironella de Mundet. El
1971 es va afegir a aquest conjunt
l’Institut Psicopedagògic, destinat a
persones amb disminucions.
El palau de
les Heures
Dins el recinte hi ha un altre edifici
universitari de característiques molt
diferents. És el Palau de les Heures, seu
del Centre de Formació Continuada del
mateix nom que gestiona la Fundació
Bosch i Gimpera de la UB. Es tracta d’una
construcció encarregada per la família
Gallart el 1893 a l’arquitecte August Font
com a residència d’estiu. Durant la Guerra
Civil la família va abandonar el palau, que
finalment va passar a mans de la Diputació
el 1958. Va ser cedit a la UB el 1991 i
aleshores l’arquitecte Norman Cinnamond
es va encarregar de la rehabilitació interior
perquè la construcció acollís el Centre de
Formació Continuada-Les Heures de la
Universitat de Barcelona.
Xifres
2
65.442 m de superfície construïda,
amb sis hectàrees de bosc.
● 9.400 estudiants. A més cal afegir-hi
els estudiants de l’Institut de Ciències
de l’Educació de la UB i del Centre de
Formació Continuada-Les Heures de la
Universitat de Barcelona.
● Facultats de Psicologia, Pedagogia i
Formació del Professorat. També hi ha
la seu de l’Institut de Ciències de
l’Educació i del Centre de Formació
Continuada-Les Heures de la
Universitat de Barcelona.
●
antics ub
Portal a internet
per als antics alumnes
Ja està en funcionament el portal a internet per als antics alumnes de la
UB, un dels projectes bàsics que ha emprès aquesta Universitat per a les
persones que hi heu seguit els vostres estudis
specialitzat en temes de formació,
aquest espai del web anirà incorporant cada cop més informació i adquirint
una major entitat.
En el portal trobareu explicats tots els
avantatges que tenen els posseïdors del
carnet d’antic alumne, des del correu
electrònic gratuït fins al descompte en
l’aprenentatge d’idiomes. A partir del portal, podreu accedir a diverses pàgines
d’internet amb informació sobre cadascun
d’aquests serveis o productes i sobre
els departaments de la Universitat que els
ofereixen. Al mateix temps, hi ha una butlleta per sol·licitar el carnet d’antic alumne
i la subscripció a aquesta revista.
També existeix un apartat d’actualitat on
es destaquen els nous avantatges que es
van incorporant al carnet. Igualment s’hi
poden trobar recomanacions d’algunes
novetats de Publicacions o Edicions de la
UB, a més a més d’enllaços a pàgines
E
amb notícies del que succeeix diàriament
a la Universitat o dels actes culturals que
hi estan programats. Aquesta mateixa
revista d’antics alumnes en versió digital
és un dels documents als quals podeu
accedir des del portal.
També hi ha enllaços a pàgines web
sobre els diversos ensenyaments universitaris, incloent un apartat especial de formació continuada (amb tots els màsters i estudis de postgrau que ofereixen la UB i el
centre de formació continuada les Heures,
de la Universitat de Barcelona). Igualment
s’accedeix a documents web d’informació
sobre beques i ajuts, i a la Borsa de Treball
de la UB i el Servei Català de Col·locació a
la Universitat de Barcelona. Des del portal
també s’arriba a les pàgines UniversitatEmpresa, on s’expliquen les oportunitats de
col·laboració entre aquestes entitats i la
UB. Així mateix hi ha un enllaç a les pàgines de la Fundació Solidaritat UB, on
podeu trobar informació sobre les activitats
de cooperació al desenvolupament que duu
a terme aquesta entitat.
A més de tot aquest contingut, el portal
és una eina interactiva que permet plantejar preguntes al voltant del projecte Antics
UB. A l’apartat “Contacta amb Antics” trobareu un formulari per efectuar les vostres
demandes a través de correu electrònic.
Pàgina web
www.ub.es/anticsub
Correu electrònic i accés
a internet
En l’àmbit de les noves tecnologies
la UB facilita als antics alumnes una
adreça de correu electrònic. Per tal
de poder-hi accedir heu de
connectar-vos a internet. Si no teniu
proveïdor actualment, la U B us
ofereix aquest primer any accés
gratuït. Amb aquest fi només heu
d’omplir la sol·licitud que trobareu a
la pàgina principal del portal Antics
UB.
Per saber
el temps d’avui
Els que consulteu el portal d’antics
alumnes també tindreu una informació puntual del temps. Concretament,
podreu accedir a les pàgines del servei InfoMet, on es poden trobar dades
com ara la temperatura, la humitat, la
pressió atmosfèrica i el punt de rosada de la jornada, i fins i tot l’hora en
què es pon el sol. InfoMet és una iniciativa d’informació meteorològica per
internet del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB amb el
suport de la Fundació Catalana per a
la Recerca i el Servei de Meteorologia
de Catalunya.
20
antics ub
‘La Vanguardia’
amb Antics UB
a UB i La Vanguardia han firmat un
conveni de col·laboració perquè els
membres del Club de Subscriptors
d’aquest diari i els posseïdors del carnet
d’antic alumne de la UB comparteixin un
seguit d’avantatges. Així, els nous subscriptors de La Vanguardia que ho sol·licitin i
contractin una subscripció anual al diari tindran gratuïtament durant un any el carnet
d’antic alumne, evidentment en el cas dels
que hagin fet els seus estudis a la UB.
D’altra banda, els que ja pertanyin al
‘Club de Subscriptors de La Vanguardia’ i
ara sol·licitin el carnet rebran un regal de
prestigi de la Universitat. A més, els posseïdors del carnet d’Antics UB gaudiran
L
d’uns avantatges dissenyats en exclusiva
per La Vanguardia Viajes i el Club de Compra La Vanguardia. El Grup Godó també
donarà suport a les activitats de difusió del
projecte d’Antics UB, per exemple amb la
inserció de publicitat a La Vanguardia i a
la revista del Club de Subscriptors.
Actualment el Club de Subscriptors de
La Vanguardia compta amb més de 65.000
llars. Pertànyer al Club suposa un seguit de
descomptes en activitats culturals o d’oci,
així com gaudir d’unes activitats dissenyades en exclusiva per a aquest col·lectiu.
Amb el conveni La Vanguardia passarà a
ser Patrocinador d’Honor de la UB amb totes
les contraprestacions que corresponen.
Per rebre aquesta revista
Acrediteu els
vostres
coneixements
d’informàtica
a Universitat ofereix com a nou servei
als seus antics alumnes la possibilitat
d’acreditar coneixements d’informàtica
que posseeixen però dels quals no tenen
titulació. Es tracta d’una iniciativa del Centre de Formació Permanent UB-Sants que
ha començat enguany. Els que desitgin
obtenir l’acreditació hauran de pagar la
inscripció a l’examen, més econòmica per
els antics alumnes que per el públic en
general, i després realitzar la prova corresponent.
Per exemple es poden obtenir acreditacions en Word 97 bàsic i avançat, Excel 97
bàsic, Acces 97 Bàsic, confecció de pàgines web i internet i correu electrònic.
L
Podeu subscriure-us a aquesta publicació per 1.600 pessetes anuals.
També rebreu la revista si sol·liciteu el carnet d’Antic Alumne. En aquestes
pàgines us descrivim molts altres avantatges d’aquest carnet, que té un cost
de 4.500 pessetes anual.
A més, podeu continuar accedint als continguts de la revista a través del
portal d’Antics a Internet.
Per a més informació:
Departament de Formació
Externa-Borsa de Treball de la UB:
Tel. 93 403 58 73
www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/
aptitud.html
✄
Butlleta de sol·licitud (Ompliu-la i envieu-la per correu o per fax)
carnet Antic UB (inclou rebre la revista) 4.500 pessetes a l’any
subscripció a la revista “La universitat UB” (1.600 pessetes a l’any)
Cognoms
DNI
Adreça
Població
Província
Titulació UB
Nom
Data de naixement
Codi postal
Telèfon
Any
Domiciliació bancària: autoritzo el banc indicat a pagar els rebuts presentats per la Universitat
de Barcelona en referència al carnet d’Antic Alumne
entitat
oficina
dígit control
nº compte corrent
SIGNATURA
ANTICS UB Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a 08007 Barcelona
Telèfon 93 317 02 53 Fax 93 403 55 31 c/e: [email protected]
Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’Antics Alumnes. Si voleu accedir, rectificar o cancel·lar aquestes dades
podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes Universitat de Barcelona, en compliment del Reial Decret 13322/94 de 20 de juny
21
antics ub
Projectes d’antics
alumnes
a les universitats de
tot l’Estat
ls projectes de les universitats per
adreçar-se als seus antics alumnes
no es limiten a la UB. Aquesta foto mostra els representants de diverses associacions d’amics i antics alumnes d’universitats espanyoles en la seva reunió
E
anual tinguda el maig passat a València.
Durant la trobada, en què també va participar la UB, es van estudiar qüestions
com la creació d’una pàgina web comuna a aquestes entitats i fins i tot la creació d’una xarxa europea.
Serveis per a antics alumnes
ESCOLA D’IDIOMES
MODERNS (EIM)
Els titulars del carnet d’antic alumne
gaudiran de preus reduïts, com si
fossin estudiants o personal de la
U B. Actualment l’E I M imparteix
formació en idiomes a 7.000
estudiants. S’hi ofereixen cursos de
diversa durada de 12 llengües. Així
mateix n’hi ha de caire molt específic
o els organitzats expressament per a
empreses, com els de curta durada,
que es concentren en una sola
setmana amb vuit hores cada dia. Hi
ha una oferta específica de cursos
d’estiu durant els mesos de juliol i
setembre.
Telèfon EIM: 93 403 53 44
Internet: www.eim.ub.es
ODONTOLOGIA I PODOLOGIA
Condicions especials a ambdues
clíniques gestionades per la Fundació
Josep Finestres.
Clínica odontològica
Ofereix els serveis de medicina
bucal, cirurgia bucal, periodòncia:
patologia i terapèutica dental; radiologia bucodental; oclusió i prostodòncia; patologia bucal infantil, i
d’altres especialitats odontològiques
Tel.: 335 80 54
Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm
Clínica podològica
Ofereix serveis assistencials com:
exploració; cirurgia podològica;
quiropodologia; etc.
Tel.: 336 26 52 -336 26 60
Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm
BIBLIOTEQUES
Accés i préstec a la Biblioteca de la
Universitat. La Biblioteca de la UB
és la segona d’Espanya en nombre
de volums, després de la Biblioteca
Nacional de Madrid. Disposa d’un
fons de prop de dos milions de llibres
i 35.443 títols de publicacions
periòdiques. Està descentralitzada
en 17 seccions a les diferents
facultats i campus.
AVANTATGES FINANCERS
Banco Santander, l’entitat col·laboradora amb Antics UB, posa a la
vostra disposició una gamma de
productes i serveis financers en
condicions preferents, especialment
dissenyades per cobrir les necessitats
de l’Antic o Antiga:
Finançament per a l’activitat professional
Finançament per a la formació continuada
Finançament a títol particular
Un nou mitjà de pagament per
internet
Per a més informació:
Anabel Fuentes Gallego
(Coordinadora d’Universitats,
Banco Santander)
Telèfon: 93 401 11 00/ 401 13 39
Fax: 93 401 14 94
Correu electrònic:
[email protected]
SERVEI D’ESPORTS
El Servei d’Esports de la UB s’ha
obert als antics alumnes de la
Universitat. Internet:
www.ub.es/esports/ Tel: 93 333 83 04
22
SERVEI DE LLENGUA
CATALANA
10 % de descompte en els cursos
del Servei de Llengua Catalana sobre
el preu per a persones extermes a la
UB. S’ofereixen cursos generals de
llengua per als nivells A, B i D de la
Junta Permanent de Català de la
Generalitat. També ofereix cursos
específics. Hi ha, a més, una programació específica per als mesos d’estiu,
que consta de 15 cursos entre els
mesos de juny i setembre.
Els titulars del carnet també poden fer
ús dels centres d’autoaprenentatge de
Llengua Catalana per millorar
aspectes lingüístics o peparar-se per
a alguna prova oficial. Trobareu informació sobre aquests centres a:
www.ub.es/slc/ffll/servei3.htm
També podreu fer consultes lingüístiques puntuals per telèfon o correu
electrònic:
93 402 10 26 i 93 403 58 47
Correu electrònic: [email protected]
Per a més informació:
93 403 54 77 i 93 403 54 78
Fax: 403 54 84
Correu: [email protected]
BALMES 21
La botiga de la U B B almes 21
ofereix preus reduïts als posseïdors
del carnet d’Antics. Hi trobareu
productes de la Universitat, des de
materials de llibreria i escriptori fins
a diferents objectes de regal.
Adreça: C. Balmes, 21
Telèfon: 93 403 53 78
Http://www.observatori.org
La informació i la reflexió al servei de la
cultura de pau i dels drets humans
L’Observatori Solidaritat és
un servei d’informació,
documentació i divulgació
per a totes aquelles persones
interessades en la política
internacional, els conflictes
armats i els drets humans.
Productes UNIVERSITAT DE BARCELONA ®
U
Què és Balmes 21/ PUNT UB?
Un espai comercial que ofereix els serveis de creació i
comercialització de material amb la imatge institucional de la UB
i d’altres possibles marques.
Balmes 21/PUNT UB és obert a tots els públics. Vine. Deixa-t’hi
caure. Un conjunt de professionals especialitzats t’esperen per
ajudar-te a l’hora de fer recerques i consultes.
Amb el carnet d’Antics,
tindràs preus reduïts!
Objectes de Papereria
Blocs, llibretes, recanvis
Objectes d’escriptura
Dossiers
Maletes
Identificadors
Material d’impremta...
Carpetes d’ART
Transfiguració del paisatge
Edició de 12 gravats numerats per 7 artistes
Postal Carib. Edició de reproduccions de 4
artistes...
Tèxtil i accessoris
Samarretes
Xandalls
Gorres
Motxilles
“Petates”
Necessers
Bufandes...
Objectes de REGAL
Objectes d’escriptura
Accessoris d’escriptori
Maletes i objectes de
marroquineria
Productes en plata i
bronze
Productes en seda
Llibre negre UB
Rellotges...
B
BALMES 21 – PUNT UB Balmes, 21 botiga 08007 BARCELONA
Tel.: 93 412 42 25 / 93 403 53 78 Fax: 93 412 38 97 [email protected]
l’entrevista
Andreu Mas-Colell,
conseller d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació
Andreu Mas-Colell (Barcelona,
1944) és des de l’abril passat el
nou conseller d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat. Aquest economista va estudiar la llicenciatura a la UB, encara que l’any 1966
va haver de seguir els últims
mesos de carrera a la Universitat
de Bilbao a causa d’una sanció
política, fruit de la Caputxinada.
El 1968 va marxar a la Universitat
de Minnesota, on es va doctorar.
Va ser professor d’Economia i
Matemàtiques a la Universitat de
Berkeley fins que el 1982 es va
incorporar a Harvard com a
catedràtic de Teoria Econòmica.
El 1994 va tornar a Espanya per
ocupar el càrrec de membre del
consell d’administració del grup
Argentaria. Va col·laborar amb la
UAB i el CSIC, va ser catedràtic a
la Universitat Pompeu Fabra, i el
1999 va ser nomenat Comissionat
d’Universitats i Recerca. Ja com
a conseller, el maig passat va
comparèixer davant la Comissió
de Política Cultural del Parlament
de Catalunya per donar a conèixer el que seran les seves línies
d’actuació.
“Cal estimular l’esperit
emprenedor entre
els estudiants universitaris”
24
l’entrevista
Deu tenir records de mobilització
política, de la seva època a la
UB. Va participar en la Caputxinada…
l’Alfred Pastor, l’Eusebio Díaz Morera, en
Ferran Casado... I també n’hi ha d’altres,
per exemple del món universitari.
A la Caputxinada era representant dels
estudiants del darrer curs d’Economia. Hi
vaig participar molt en la preparació i evidentment es fan molts companys, en
aquestes feines. En aquells moments, a la
UB hi havia molta comunicació a través de
les diferents facultats. Existia un moviment universitari molt integrat i amb un
objectiu molt clar i definit, que era la transformació del sindicalisme universitari des
d’un sindicalisme vertical, controlat des de
dalt pel règim, a un sindicalisme democràtic, controlat des de baix.
En la societat de la informació el
coneixement esdevé probablement la principal matèria primera.
Les universitats, com a creadores
i transmissores de coneixement,
seran un element essencial per
a la creació de riquesa?
De quins professors guarda més
bon record, entre els que va tenir
a la UB?
Fabià Estapé, Jordi Nadal i Manuel
Sacristán eren professors “consolidats”,
en el sentit que eren figures molt establertes. Però també hi havia un seguit de
professors joves, que aleshores ens semblaven força més grans que nosaltres,
però que en realitat tenien cinc o sis anys
més. Per exemple Ernest Lluch, Ros Hombravella, González Casanovas, etc. També
se n’aprenia molt.
En aquella època hi havia una cosa que
s’està perdent una mica: el concepte de
curs, i, per tant, de companys de promoció.
En la meva hi havia gent coneguda com
És un fet relativament nou a la història
de la Universitat, en els seus mil anys, que
aquesta institució s’hagi convertit en un
motor econòmic. Si un pensa en la revolució industrial, no era aquest el cas. Les
universitats eren fonts de pensament, de
pensament molt important. A les universitats escoceses hi havia Adam Smith,
Hume… Però els empresaris escocesos
no sortien d’escoltar aquestes classes.
Això ha canviat, aquests darrers cent anys
i a tot arreu la Universitat s’ha convertit en
un motor econòmic. En el nostre país ho
necessitem més això, encara no és prou
important. Com es pot incentivar? Hi ha
diversos procediments: tota l’àrea de
transferència de tecnologia i de centres
tecnològics. Amb això hem fet algunes
coses i n’hem de fer més.
En segon lloc, s’hi pot arribar estimulant
l’esperit emprenedor a la Universitat. Tant
entre estudiants una mica madurs, en els
ensenyaments de postgrau, com en professors joves. Que l’ambició d’un graduat
o un professor jove fos crear la seva pròpia empresa... com es pot estimular? No hi
ha miracles, però a les escoles de negocis, partint d’experiències americanes (el
que en diuen enterpreneurship), s’han
desenvolupat experiències útils que ja
s’han començat a posar en pràctica a
Europa. Primer caldria dibuixar un mapa
del que es fa i, a partir d’aquest mapa,
veure si podem invertir una mica a enriquir-lo. També ens cal que aquests nous
emprenedors que vagin sorgint s’adonin
que s’ha d’actuar en els mercats de capitals, amb la utilització de capital risc, on
estem molt endarrerits.
Quin paper ha de tenir la formació continuada en un moment
en què la Universitat ja no tindrà
un creixement quantitatiu? Quines mesures es poden emprendre per donar-hi impuls?
Hi ha una diferència, que és previsible que
es mantingui molt de temps, entre unes
àrees d’ensenyament que la societat i el
sistema polític han decidit que han de
rebre una subvenció molt forta i altres que
no n’han de rebre cap. La frontera entre
l’una i l’altra és la frontera entre els títols
homologats i propis, o de formació continuada o extensió universitària. Les diferències es mantindran. No sé si seria millor
que la distinció fos més equilibrada i no
tant una distinció entre subvenció molt
forta i zero. Però això és un tema difícil.
“Ens cal que els nous emprenedors que surten de les universitats s’adonin que cal actuar en els mercats de capital”, reflexiona el conseller
25
l’entrevista
Andreu Mas-Colell creu que cada vegada més persones retornaran a la Universitat a finalitzar estudis inacabats
Això a part, em sembla que hi ha una
certa convergència entre els dos tipus
d’estudis. Hi ha un tipus de formació continuada que coincideix amb la formació
homologada. Cada vegada veurem més,
per exemple, els que retornen a la Universitat a finalitzar uns estudis que no
havien acabat. A mesura que a la Universitat es van creant nous espais i no hi ha
la massificació de fa uns anys, això ho
veurem cada cop més. S’observa a tot
Europa. La formació continuada creixerà
i, en aquest sentit, l’activitat educativa a
l’ensenyament superior segurament augmentarà, encara que l’activitat universitària homologada en sentit estricte es mantingui fixa i potser fins i tot decreixi una
mica.
Què espera de l’informe sobre
universitats catalanes que ha
encarregat vostè mateix a la
comissió presidida pel doctor
Ramon Pasqual i que integren
gent d’àmbits diversos?
Penso que com més informes tinguem
sobre la taula, millor. Crec que seria bo
que en tinguéssim un que fos una reflexió
des de Catalunya, pensat sobre l’àmbit
universitari català. I que el faci un grup de
gent que en part siguin universitaris, però
que la majoria no ho siguin directament, a
fi i efecte de reconèixer i recollir el punt
de vista de la gent externa a la Universitat.
Això està bé perquè són els que financen i usen la Universitat, però també per
una raó tàctica i estratègica. Pot tenir més
pes en la Universitat una reflexió feta des
de fora, que disposarà de l’autoritat d’una
societat civil que s’ho mira des de l’exterior,
que una reflexió des de dins. La Universitat
és molt rica i podem fàcilment imbuir-nos
de la idea que el món s’acaba a la Universitat. I ja sabem que no és així. La idea és que
aquesta reflexió entre gent de dins i de fora
de la Universitat sigui complementària.
Segurament serà així perquè en la llista de
gent de la comissió predomina el seny d’una
manera notable, encara que m’agradaria
que també hi hagués una mica de rauxa.
26
Vostè s’ha compromès a presentar un nou model de finançament de les universitats públiques en el termini d’un any, del
qual vostè ha dit que ha ser
objectiu.
Em sembla que la característica
d’objectiu ha ser la més important. Vull
posar l’èmfasi que en això estem seguint
tendències internacionals, i en particular a
Europa. En política de finançament universitari no es poden fer grans sacsejades:
les quantitats totals de diners disponibles
varien de manera pausada, i la distribució
interna també.
El que convé és tenir tota una sèrie de
criteris relativament simples que, si es
comencés de zero, determinessin quina
ha de ser la distribució de fons disponibles. Si no es comença de zero, aquests
criteris haurien de marcar un punt cap on
el sistema ha de convergir a mesura que
el marge de flexibilitat va augmentant. És
a dir, estem parlant de criteris objectius
més un període de transició; el mateix que
l’entrevista
proposa l’informe Universitat 2000. En
aquestes coses convé tenir ben clar que
són consideracions diferents les que afecten la determinació de la quantitat total de
diners disponibles i les que afecten els
paràmetres de distribució. El sistema de
finançament ha de parlar de totes dues
coses, però segurament es pot comprometre més amb la segona que amb la primera.
Pel que fa al Pla Plurianual
d’Inversions Universitàries, quines seran les seves prioritats?
L’èmfasi que volem posar és d’assegurar-nos que donem prioritat a la reposició
i el manteniment indispensable del que ja
tenim, abans de la inversió. En segon lloc,
cal que amb la inversió que anem fent ens
preocupem que inclogui el manteniment i
la reposició, l’amortització. Els diners de
què disposem no hem de gastar-los tots
en inversió nova, perquè aleshores no tindríem recursos per a edificis que puguin
no estar en condicions, i posposaríem
la qüestió del manteniment. Aquesta és la
premissa.
Sobre si aquesta cosa o aquella altra...,
això ho decidirem amb un procés de diàleg amb les universitats. No es poden
establir prioritats contra les universitats,
sinó amb les universitats. Segurament per
algunes necessitats tenim instal·lacions
excessives, i per altres estem definitivament curts. És a dir, que a vegades caldran reconversions d’edificis i en altres
casos fer obra nova. Ja hi ha hagut alguns
ajustos, aquests anys passats. Per exemple, una cosa tan simple i tan raonable
com que diferents facultats comparteixin
la biblioteca o els serveis de bar, ha costat, ha estat una mica revolucionària.
El projecte de convertir la zona
universitària de la Diagonal en un
portal del coneixement està en
aquesta línia de compartir serveis?
No en conec els detalls, però és evident
que qualsevol esforç de cooperació entre
la UB, la UPC i l’Ajuntament per clarificar
i integrar aquella àrea és molt bona idea.
Convé que tot l’aspecte universitari de
recerca d’aquella zona es visualitzi amb
força, i aquest projecte pot contribuir-hi.
Això és important per diverses raons: perquè està bé que a l’entrada de Barcelona
es visualitzi un complex universitari de
recerca; però també perquè ho està que
els veïns s’adonin que hi ha molts usos
possibles i vàlids per al territori del final de
la Diagonal.
Dins la recerca, vostè va dir al
Parlament que ara s’impulsarien
els centres de referència. Podria
explicar més característiques
d’aquests centres en la nova
etapa, que vostè va definir com a
nòduls?
La construcció d’estructures fortes
d’investigació no depèn només de constituir xarxes i que hi hagi molts contactes,
sinó també de l’existència de grups
d’investigadors que estiguin “asseguts”
l’un al costat de l’altre i que vagin a dinar
junts, que hi hagi una massa crítica
d’investigadors que treballen en assumptes similars. La necessitat d’aquest fet,
constant en temes d’investigació, es
manté. És el cas del Parc Científic de Barcelona. Després tothom es relaciona amb
internet i de vegades pot convenir que hi
hagi un tema que estigui estructuralment
molt dispers i on el que calgui sigui crear
una estructura de xarxa que ajudi a coordinar aquesta tasca molt dispersa.
Quines mesures concretes es
preveu d’emprendre per introduir
les noves tecnologies a l’ensenyament universitari?
Dues mesures. Quan es parli de nous
plans d’inversions, manteniment, etc., ja
com a rutina s’han d’incloure aspectes
com el cablejat de les noves instal·lacions.
Això ja s’ha anat fent, però potser encara
hem estat una mica tímids. Les oficines
dels professors moltes vegades estan
cablejades, però no hi ha el mateix en el
cas d’aules cablejades seient per seient.
Això hauria d’entrar en el pressupost d’un
nou equipament, de la mateixa manera
que hi entren els conductes de l’aigua, de
l’electricitat o de l’aire condicionat.
Una altra mesura és que molt aviat
farem una convocatòria d’ajuts a la innovació en docència, en mètodes docents, i
m’estranyaria molt que la immensa majoria d’aquestes iniciatives no acabessin
essent en l’àrea de la incorporació de
noves tecnologies a la docència.
Quin paper creu que té Catalunya dins d’internet?
Catalunya té unes possibilitats enormes
27
perquè el que ofereix internet és la possibilitat de viure a Catalunya i treballar en el
món, que és la combinació ideal. En igualtat de condicions, és més fàcil atreure o
“reatreure” un científic a Catalunya que en
altres llocs.
Si no hagués estat economista…
Tots els catalans hem volgut ser arquitectes alguna vegada, no?
Construir política
universitària i
relaxar-se amb
Carvalho
ndreu Mas-Colell respon a
les preguntes d’una manera
estructurada, moltes vegades
establint-hi apartats. Abans de
parlar, aquest economista, que
també havia estat temptat de
dedicar-se a l’arquitectura, es
concentra un moment per
construir una resposta que
expliqui el que vol edificar des de
la seva nova conselleria.
Això quan no es repenja
còmodament al respatller de la
seva butaca i comenta l’última
novel·la de Vázquez Montalbán
que ara llegeix, o deixa anar una
rialla de persona que gaudeix
amb els petits plaers de la
quotidianitat. “A Catalunya es viu
molt bé”, conclou després de
dècades en universitats dels
Estats Units.
A
la recerca
Nous i salut
cardiovascular
Els professors de la facultat de Farmàcia Sònia Muñoz, Joan Carles Laguna i Manuel Merlos han participat en aquest estudi
El consum diari de nous redueix el
risc de malaltia coronària, segons
un estudi fet amb participació
d’investigadors de la UB
Consumir nous en substitució d’altres
aliments redueix fins a un 11 % el risc de
malaltia coronària, segons un estudi
publicat a la prestigiosa revista mèdica
Annals of Internal Medicine. La recerca
ha estat coordinada per Emili Ros i
Daniel Zambón, de la Secció de Lípids de
l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona,
amb els investigadors Joan Carles Laguna, Manuel Merlos i Sònia Muñoz, del
Laboratori de Farmacologia de la Facultat de Farmàcia de la UB, i Joan Sabaté,
del Departament de Nutrició de la Universitat de Loma Linda (Estats Units),
entre altres especialistes.
Centrat en el seguiment d’un grup de
49 persones de tots dos sexes amb
nivells alts de colesterol a la sang, l’estudi analitza de forma comparativa els efectes d’una dieta mediterrània clàssica
davant una altra de similar en la qual una
part de l’oli d’oliva i d’altres greixos ha
estat substituïda per nous, que són riques
en àcid alfa-linolènic (un àcid gras essencial molt ben estudiat pels efectes preventius que podria tenir sobre malalties
cardiovasculars).
Tot i que els efectes beneficiosos de la
dieta mediterrània tradicional sobre el sis-
28
tema cardiovascular són prou coneguts,
l’actual recerca subratlla que aquests
resultats són encara millors si les persones amb nivells alts de colesterol incorporen nous de forma habitual a la seva dieta
diària.
La tasca de Joan Carles Laguna,
Manuel Merlos i Sònia Muñoz, que han
col·laborat en la part analítica a la Unitat
de Farmacologia de la Facultat de Farmàcia, ha estat clau per valorar no tan sols la
significativa reducció del risc cardiovascular a l’estudi científic, sinó per determinar que el conjunt de millores observades
no comporta un augment de l’estrès oxidatiu de les lipoproteïnes, un factor sovint
relacionat pels especialistes amb l’arteriosclerosi i altres patologies del sistema
circulatori.
la recerca
Primer títol de doctor
europeu
estudiant Lothar Schulte ha obtingut
el primer títol de doctor europeu del
Departament de Geografia Física de la
UB per la seva tesi Evolución cuaternaria
de la depresión de Vera y de Sorbas
oriental, qualificada cum laude el passat
21 de febrer i dirigida pel catedràtic del
Departament de Geografia Física i Anàlisi
Física Regional i el director del Servei
Cientificotècnic de Gestió i Evolució del
Paisatge Antonio Gómez.
Tal i com determina la normativa per
obtenir aquesta titulació, part de la tesi
ha estat redactada en una altra llengua
comunitària (en aquest cas l’anglès), una
part del treball s’ha fet en una altra universitat de la Unió Europea (en aquest
cas les universitats alemanyes de Düsseldorf, Marburg i Kiel, i d’altres de nordamericanes, com la de Berkeley), ha
comptat amb els informes favorables de
dos investigadors alemanys, i un membre
del tribunal de lectura de tesi era d’un
altre país de la UE.
L’
La tesi de Lothar Schulte (Düsseldorf, 1967) és un estudi interdisciplinari –geomorfològic, sedimentològic,
edafològic, geoarqueològic, palinològic i geocronològic– d’una de les
zones més àrides d’Europa i de més
alt interès científic per als geògrafs,
situada a la província d’Almeria.
Desertització
Basant-se en dades paleoambientals i cronològiques concretes, Schulte conclou que els canvis en el paisatge del sud-est espanyol han estat vinculats a les fluctuacions climàtiques
globals dels últims 170.000 anys, i
que l’home no ha estat el factor dominant en la desertització, encara que
cal valorar la incidència de fets històrics com ara l’expulsió dels àrabs, els
canvis en la propietat de la terra, i els
sistemes de regadiu, o, més recentment, l’aplicació de tècniques industrials a l’agricultura.
Lothar Schulte
Gel fòssil al punt més
meridional d’Europa
ns treballs de camp dirigits pel
catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional
i director del Servei del Paisatge Antonio
Gómez Ortiz, dins el programa PACE, van
conduir a la troballa el setembre de l’any
passat de gel fòssil (permafrost, en terminologia científica), a un espai del Corral
del Veleta (Granada), a una alçada de
3.120 m. És el primer cop que es troba gel
fòssil en un punt tan meridional d’Europa.
Enguany es reprenen els treballs de
camp i fins i tot existeix la voluntat de signar un protocol de col·laboració entre el
Servei del Paisatge de la UB i el Parc
Nacional de Sierra Nevada, el qual sub-
U
ministrarà informació científica de base
per al millor ús i gestió del parc.
La presència de permafrost a Sierra
Nevada (37º latitud nord) és una dada de
gran interès per determinar la tendència
recent del canvi climàtic en aquesta part
del sud d’Europa, a través del seu seguiment tèrmic. A tal efecte, l’equip de recerca ha col·locat a l’interior de la perforació
una cadena de sensors tèrmics autònoms
a diferent profunditat.
Petita Edat del gel
Les masses gelades extretes del Corral
del Veleta (1,80 m) podrien situar-se, amb
força seguretat, en els últims anys de la
29
Petita Edat del gel (finals del segle passat
i inicis de l’actual), encara que les més profundes podrien pertànyer a èpoques molt
més antigues.
Aquesta campanya forma part dels treballs del grup de recerca consolidat de la
UB Paisatge i Paleoambients de la Muntanya Mediterrània que dirigeix el professor
Antonio Gómez Ortiz, en la qual van participar els investigadors de la UB Ferran Salvador, Lothar Schulte i Vanessa Domènech
i que s’emmarca en el programa d’investigació conjunta amb les universitats Complutense de Madrid i Alcalá de Henares,
amb els investigadors principals David
Palacios i Miguel Ramos, respectivament.
la recerca
Millores en el diagnòstic
de la malaltia de la son
n treball per optimitzar la presa de
decisions terapèutiques en el tractament de la malaltia de la son, encapçalat
per l’estudiant de doctorat de la Facultat
de Medicina de la UB Josep A. Ruiz i per
l’especialista Pere P. Simarro del CIDOB,
va rebre el guardó de Joves Investigadors
del II Congrés de la Societat Espanyola
de Medicina Tropical i Salut Internacional
(SEMTSI), celebrat sota la coordinació del
seu president Manuel Corachán i amb
més de dos-cents participants.
Col·laborador de l’ONG Medicus Mundi
Catalunya, Josep A. Ruiz ha participat en
un programa de seguiment epidemiològic
de la malaltia de la son a Quiçama (Angola). Es tracta d’una greu malaltia endèmica
en països del continent africà, provocada
per protozous del gènere Tripanosoma i
amb la mosca tse-tse com a agent transmissor. Amb una mortalitat del 100 % en
pacients no tractats, hi ha prop de 60
milions de persones en risc d’infecció, de
les quals 300.000 la desenvolupen cada
any i només 30.000 són diagnosticades
correctament i reben tractament, segons
les últimes dades de l’OMS. “La infecció
provocada pel Trypanosoma gambiense
–explica Josep A. Ruiz– és crònica, i això fa
U
que moltes persones en siguin portadores sense saber-ho. Per tant, no
reben assistència mèdica i actuen
com a font de contagi a la població.
A més, la presència del paràsit a la
sang i els ganglis és molt baixa i això
fa difícil detectar-lo i aplicar pautes
terapèutiques correctes en persones
seropositives”. Els investigadors han
posat a punt una tècnica senzilla i
econòmica basada en la titulació
d’anticossos en sèrum sanguini, que
s’ha revelat com una eina epidemiològica de gran utilitat per poder
predir l’evolució de la infecció en
persones de diagnòstic dubtós, i clau
per tractar aquells casos amb moltes
possibilitats de desenvolupar la
malaltia a llarg termini.
Josep A. Ruiz, que va marxar a
Angola per primer cop el 1996 tot
just després de completar el Postgrau de Medicina Tropical a la UB,
continua els estudis de doctorat
sota la coordinació del professor
Jordi Mas a la Facultat de Medicina i col·labora amb els equips
internacionals que treballen en tripanosomiasi.
Josep A. Ruiz a la Facultat de Medicina
Docents de la UB participen
en un atles universal
l Grup d’Estudis Territorials i Urbans
dirigit pel professor Carles Carreras
del Departament de Geografia Humana,
ha elaborat juntament amb Enciclopèdia
Catalana i l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’Atles Universal, presentat el 6
d’abril passat al Palau de la Generalitat.
Aquest important treball, que substitueix
l’Atles Universal Català editat el 1983,
consta de 588 pàgines, 374 de les quals
són mapes, recull un total de 268.000
topònims i conté mapes físics i temàtics.
Entre els primers hi ha mapes del món
E
on es detallen les diverses zones de
cada continent, a una escala d’1:4.000.000,
excepte en el cas de la UE i de Groenlàndia, amb escales 1:1.000.000 i
1:6.000.000, respectivament. També
conté mapes de l’àmbit geogràfic més
proper a Catalunya i altres de generals
que representen a petita escala el món,
els continents, els pols i els oceans. Dins
els mapes temàtics, es desenvolupen
entre d’altres matèries l’índex de desenvolupament humà, l’esperança de vida,
les migracions dels últims vint-i-cinc
30
anys o els principals fluxos turístics del
món.
Entre les seves novetats, cal destacar
la incorporació d’unes escales que tendeixen a homogeneïtzar la dimensió dels
continents, sense privilegiar les zones de
major concentració humana, com normalment fan altres atles.
Elaborat al llarg de cinc anys íntegrament a Catalunya, el treball ha estat dirigit
per Josep M. Ferrer i Jaume Massó, i n’ha
estat el responsable científic el catedràtic
de la UB Carles Carreras.
Opinió
Joaquim M. Ortega
Catedràtic del Departamant de Matemàtica Aplicada i Anàlisi i president de la
Comissió per a l’Any Mundial de les Matemàtiques
2000, Any Mundial
de les Matemàtiques
ciadament els mitjans de comunicació no van recollir ni una línia
es matemàtiques són una eina essencial per al desenvolupad’aquesta declaració.
ment cultural, científic i tecnològic d’un país. Fer arribar
A Catalunya la principal activitat matemàtica de l’any 2000
aquest missatge a la societat és un dels objectius de la celebraserà el tercer Congrés Europeu de Matemàtiques que se celebra
ció de l’Any Mundial de les Matemàtiques.
aquest mes de juliol a Barcelona, organitzat per la Societat CataEl paper de les matemàtiques en la formació intel·lectual i com
lana de Matemàtiques sota els auspicis de la Societat Europea
a eina universal sempre ha estat reconegut. La creixent complede Matemàtiques. Al seu costat se celebren un seguit de conxitat de la nostra civilització no fa sinó augmentar aquesta
gressos satèl·lit entre els que destacarem el Congrés d’Educació
importància. En el món científic les matemàtiques constitueixen
Matemàtica organitzat per la FEEMCAT.
un llenguatge imprescindible. En les noves tecnologies com la
A banda d’aquests congressos hem d’esmentar l’acte de celetelevisió digital, el disc compacte, el tractament d’imatges, les
bració institucional de l’Any Mundial de les Matemàtiques que va
matemàtiques no són tan sols un instrument, sinó que en formen
tenir lloc el 7 de març al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
part essencial.
Un acte de gran rellevància pel seu contingut
Tanmateix, l’apreciació social per la disciplina, el
i simbolisme va ser la celebració el 19 de
seu paper en l’educació, no estan en corresjuny d’una Diada Matemàtica al Parlapondència amb la seva importància, més aviat
ment de Catalunya. En forma de
semblen estancats o en retrocés. Totes aquestaules rodones va tractar, entre
tes i d’altres consideracions devien estar prealtres temes, de la situació de
sents en la Unió Matemàtica Internacional
les matemàtiques a Catalunya
quan el 1992 es va acordar la celebració
i les seves perspectives.
de l’any 2000 com a l’Any Mundial de
Entre les accions per acosles Matemàtiques. Juntament amb
tar les matemàtiques a la
l’objectiu que mencionàvem, es
societat destacarem la proproposava una reflexió sobre els
jecció d’un cicle sobre “Cineprincipals desafiaments matemàma i Matemàtiques” a la Filmotics del segle XXI i alhora impulsar
teca de Catalunya i l’operació
accions per tal de millorar la imatde “Matemàtiques al Metro”.
ge de les matemàtiques.
Dins d’aquesta activitat es duu a
La UNESCO, l’any 1997, va
terme una campanya de cartells
donar suport a la iniciativa i va resals vagons del metro al llarg dels
saltar el paper clau de l’educació
mesos de juny i juliol en què es
matemàtica en els nivells primari i
mostra diverses aplicacions de les
secundari.
matemàtiques i del seu pensaLes mostres de suport a la
ment. Accions de tipus semblant
celebració, en forma de declaraes faran en molts transports
cions institucionals, han estat múltipúblics d’arreu del món.
ples. Les més importants són una
Esperem que les celebracions
proposició no de llei del Congrés dels
d’aquest any especial per a la
Diputats i una declaració institucional
comunitat matemàtica ajudin a
del Parlament de Catalunya. Totes dues
fer arribar a la societat la
declaracions són una excel·lent eina
importància de les matemàtididàctica. Podem llegir en la declaració
ques i que comportin consedel Parlament: “Les matemàtiques són
qüències positives en l’àmbit
una expressió de la intel·ligència humana
de la recerca, la cooperació i
i constitueixen un eix central de les
l’educació matemàtica en el
idees i de la cultura”, “les matemàtiques
nostre país.
formen part del bagatge cultural que
Il.lustració: Carolina Raventós, estudiant de Belles Arts
necessita tota la població”. Desgra-
L
31
col·laboració
Col·laboradors
de la Universitat
l Palau de les Heures acollirà el proper 20 de juliol el sopar de lliurament dels Premis a la Millor Iniciativa
Empresarial de Col·laboració UniversitatEmpresa de la Fundació Bosch i Gimpera i dels II Guardons d’Agraïment a Patrocinadors i Mecenes del Grup UB durant
1999. Aquests diplomes consisteixen en
uns gravats originals de l’artista i exdegà
de Belles Arts Hernández Pijuan. Pel que
fa als guardons Universitat-Empresa, que
compten amb la col·laboració de El
Periódico, constaran com sempre de
dues modalitats: el premi Les Heures en
Formació i el premi Les Cúpules en Innovació.
Durant l’any 1999 la Universitat ha firmat acords de col·laboració per a projectes en àmbits com la cultura, la docència,
les noves tecnologies o la conservació del
patrimoni. En el cas d’aquesta revista i la
resta d’accions endegades envers els
antics alumnes, es compta per exemple
amb la col·laboració de Banco Santander.
Dins les activitats de divulgació, Airtel
va patrocinar el programa de tertúlies “El
Parc de 7 a 9” en el qual eminents professors de la UB i alhora bons comunicadors exposen un tema de la seva àrea
científica. Airtel també patrocina un servei
de Telefonia Mòbil a la UB. En el camp de
les tecnologies de la comunicació s’ha
signat un acord amb Incyta per fer un sistema de traducció automàtica per al web
de la UB. Un projecte que ha rebut la
col·laboració de diverses empreses ha
estat un catàleg multimèdia que recull la
E
referència dels productes més adquirits
per la UB i dels proveïdors que els subministren més habitualment. Concretament hi ha col·laborat El Corte Inglés,
Canon, Cta. Serveis, Guilbert, Kanguros,
Moblisern, Turbosoft i Xerox. Un projecte
de docència que va comptar amb patrocini van ser els cursos d’estiu Els Juliols de
la UB, amb el suport del Grup Soteras,
Freixenet i Iberia.
Restauració de patrimoni
Dins l’àmbit del patrimoni, les empreses
Comago, Agustín Navarro i Josep Trias
Saumell han col·laborat en la restauració de
la Finca Pedro Pons de la UB a l’avinguda
Vallvidrera, un edifici catalogat per l’Ajuntament com a peça d’nterès històric i arquitectònic. Aquest projecte s’ha presentat als
premis Mecenazgo Empresarial 2000 promoguts per Winterthur, Actualidad Económica i AEDME. Amb l’empresa Imecsa s’ha
signat un acord per tasques de restauració
del campus de Plaça Universitat.
En el camp cultural, Coca-Cola i General Òptica patrocinen el cicle de música,
amb concerts oberts al públic que van
des de la música clàssica al jazz o la
música coral i la representació d’una
òpera a final de curs. Coca-Cola també va
patrocinar la festa Campus Amoenus al
campus Vall d’Hebron, oberta a tota la
ciutadania. La mateixa empresa va
col·laborar en l’exposició d’escultures “El
silenci dels marbres” a l’Edifici Històric, en
la qual també es va comptar amb l’ajut del
Grup Soteras i de Freixenet. El Corte
32
Inglés va patrocinar igualment diverses
activitats culturals. La promoció a l’esport
universitari ha comptat amb el suport de
Banco Zaragozano, El Corte Inglés, Saba
i El Mundo Deportivo, mentre que Atlàntida Médica Assegurances va col·laborar
en un estudi sobre les activitats de voluntariat entre els estudiants de la UB.
Pel que fa a la difusió de la Universitat
i les seves activitats s’ha comptat amb el
suport de Caixa de Catalunya en diversos
projectes i d’Airtel per elaborar un catàleg
global de tota la UB.
Un altre tipus de col·laboració és la dels
mecenes, com van ser l’any 1999 Jordi
Sabater Pi, Pere Pericay, Joan Hernández
Pijuan i Àngel Camino. Igualment es van
firmar protocols de col·laboració especial
amb entitats com l’Agència de Patrocini i
Mecenatge de la Generalitat, l’Institut
Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de
Vida, el Museu Nacional d’Art de Catalunya
i la Societat General d’Autors i Editors.
Gravats d’Hernández Pijuan per als
col·laboradors de la UB
col·laboració
Wall Street Institute col·labora
en una recerca de la UB
a Universitat de Barcelona i Wall
Street Institute han signat un acord
de col·laboració per al projecte de recerca
“Reconeixement i discriminació de les
característiques fonològiques de la llengua materna”, que s’inscriu dins d’un projecte més ampli del Departament de Psicologia Bàsica de la UB.
L’objectiu general d’aquest projecte és el
d’analitzar quines són les estratègies que
usen parlants de diferents llengües per
poder segmentar el senyal de parla. S’entén
que aquestes estratègies probablement
tenen una estreta vinculació amb les característiques fonològiques de la llengua pròpia del parlant. La recerca que Wall Street
Institute cofinançarà es durà a terme en els
L
Laboratoris de la Facultat de Psicologia
amb infants de 4 a 12 mesos que escoltaran frases o paraules de diferents llengües
per veure com varien el seu temps d’atenció i reacció. A la recerca hi participen els
professors de la UB Núria Sebastián, Laura
Bosch i Josep Batista, a més dels becaris
post-doctorals Albert Costa i Salvador Soto,
el responsable del Laboratori de Recerca
en Llenguatge i Pensament Xavier Mayoral,
i els becaris del Departament de Psicologia
Bàsica Àngels Colomé, Ruth de Diego,
Mikel Santesteban i Mar Rodríguez. A més
el projecte s’integra en una xarxa internacional on participen entitats com el Laboratoire de Sciences Cognitives et Psycholinguistique del CNRS a Paris, Max Planck
Institut fur Psycholinguistics a Nimega (Països Baixos), i el laboratori de neuropsicologia de la Universitat de Harvard, a Boston.
A més, Wall Street Institute ha firmat un
altre conveni amb la UB per col·laborar
amb el 40th Congress of European Regional Science Association i 20th Meeting of
Regional Studies of the Spanish Association of Regional Science, que se celebraran al World Trade Centre del 29 d’agost al
1 de setembre. Ambdues trobades tindran
com a tema general la Unió Monetària
Europea i la Política Regional. Actualment
s’estan negociant altres col·laboracions
entre la UB i Wall Street Institute en els
àmbits de la psicologia, la biblioteca i les
beques.
Donació de l’esculturar Sabater Pi
Lágrimas negras
L
ágrimas negras és el títol de l’escultura que l’artista Ángel Camino ha cedit
a la Universitat de Barcelona i que pot
veure’s als jardins de l’Edifici de la plaça
Universitat. La donació neix arran de
l’exposició que va fer Camino l’estiu passat al Pati de Ciències de l’Edifici Històric
amb el títol d’ “El silenci dels marbres” i
que constava de vint escultures, una de
les quals és la que ara ha estat donada a
la Universitat. Concretament, Lágrimas
negras és una peça de granit negre tijuca
d’aproximadament 1,35 metres d’alçada.
En la trajectòria d’Ángel Camino figuren
exposicions a nombroses galeries espanyoles i d’altres països europeus. A més destina
diversos mesos de l’any a treballar a la ciutat
italiana de Carrara, famosa pel seu marbre.
Màrqueting i Patrocini
Tots els acords de col·laboració a què fem referència en aquestes pàgines
han estat gestionats per la Unitat de Màrqueting i Patrocini.
El fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de
comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions fiscals.
Més informació:
Tel: 93 402 90 26 Internet: www.ub.es/ube/
33
cedeix la
seva
col·lecció
l passat abril es va celebrar a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona
l’acte públic de reconeixement de la donació de la Col·lecció Sabater Pi a la Universitat de Barcelona. De gran interès per als
científics, estudiosos d’antropologia, etologia, història i el públic en general, la
Col·lecció Sabater Pi es compon de llibres
i revistes sobre temes vinculats amb l’etologia, així com d’un fons de dibuixos i pintures de temàtica naturalista de la majoria
dels quals Sabater n’és l’autor.
La Col·lecció, que s’ubicarà a la
Biblioteca de Geografia i Història de la
UB, comprèn també un epistolari professional així com una sèrie d’objectes
procedents d’Àfrica, mostres de cultura
i formes de vida de persones i animals
d’aquest continent. En reconeixement a
aquesta donació, Sabater Pi ha estat
distingit com a mecenes de la UB.
E
una mica d’història
Entre l’oci
i la botànica
El jardí de l’Edifici Històric conté espècies vegetals rares a Barcelona
Edifici de la UB a la plaça Universitat
inclou uns 9.000 metres quadrats de
jardí obert al públic. És un espai que combina l’ús com a indret per a l’oci a l’aire lliure
i com a lloc d’interès botànic, amb espècies
vegetals rares a Barcelona o exemplars de
més de 150 anys d’antiguitat. Hereu del
jardí botànic de Barcelona del segle XVIII,
el de l’Edifici Històric de la UB està catalogat entre els dotze primers espais d’interès
de la ciutat per l’Ordenança de zones naturals i espais verds d’abril de 1997.
Entre els exemplars que tenen més de
150 anys hi ha unes Yucca elephantipes,
que són “les mares” de les iuques que
poden veure’s actualment al Parc de la Ciutadella. D’aquesta antiguitat són també uns
arbres que l’Ajuntament ha qualificat
d’interès local com un Ginkgo biloba, que
destaca per l’amplada del tronc, i un teix, un
Taxus baccatta.
Entre les espècies del jardí que són rares
de trobar a Barcelona hi ha una Grevillea
robusta, pròpia de zones tropicals i de la
qual a la ciutat n’hi ha de grandària inferior
a la de l’exemplar de la UB. També es con-
L’
serva una Livistona sinensis, de la qual hi
ha poquíssims exemplars a tot Barcelona.
Un altre arbre poc habitual a les nostres
latituds que es pot veure al jardí és un Cissus antarctica.
També hi ha plantes més habituals com
ara rosers, cactus, llorers, o els nenúfars
d’un estanc situat al mig del jardí. El món
animal també hi és representat amb, aproximadament, una trentena de tipus d’ocells
que poden veure’s tot l’any o només durant
algunes estacions, com és el cas dels
migratoris. Tórtores, pardals o mallerengues són alguns dels ocells que es poden
contemplar al jardí de la Universitat.
Història
Els primers plànols realitzats per l’arquitecte Elias Rogent de l’actual edifici de
Plaça Universitat ja incloïen un jardí. Aquest
espai va inaugurar-se amb la resta de l’edifici el 1871 tot incorporant molts exemplars
que provenien del jardí botànic de Barcelona, creat el 1784 i que estava ubicat entre
la muralla i el carrer de la Cera. En els seus
primers anys el jardí de la Universitat servia
per als exercicis de botànica de la Facultat
de Ciències del mateix Edifici.
El jardí va ser objecte d’una primera
remodelació el 1933. Aquesta intervenció
va posar èmfasi en el caràcter d’indret
d’esbarjo per a estudiants i professors. El
1965 es va dur a terme una rehabilitació
que va comportar la construcció d’un hivernacle i el 1970 es realitzaven unes obres
d’embelliment amb motiu de la declaració
de tot l’edifici com a Monument Històric i
Artístic. El 1995 va ser batejat com a Jardí
Ferran Soldevila, arran dels actes del centenari de l’historiador i antic professor de la
UB.
Actualment, el públic pot visitar el jardí
tots els dies de la setmana, bé sigui des de
l’entrada de Gran Via en els dies laborables
o per l’entrada d’Enric Granados-Diputació
dissabtes i festius.
formació continuada
Nova organització
acadèmica del doctorat
El canvi està en la línia d’aconseguir un valor social i profes-
Organització acadèmica dels estudis de doctorat
sional d’aquesta formació de
Primer any
tercer cicle
Tutoria i matriculació
Mínim 20 crèdits, dels quals almenys 15 de fonamentals
a Universitat de Barcelona ha posat
en pràctica aquest curs 1999-2000
un nou sistema de titulacions per als
estudis de doctorat. Aquest important
canvi està en la línia d’aconseguir un
valor social i professional d’aquesta formació de tercer cicle.
Ara els estudiants de doctorat poden
obtenir tres titulacions diferents, com
estipula el Reial Decret 778/98. Després
del primer any, que consta d’un mínim de
20 crèdits, dels quals almenys 15 han de
ser fonamentals, l’alumne pot sol·licitar un
certificat de docència. El segon any
d’estudis consta d’un mínim de 12 crèdits, que han d’assolir-se amb treballs de
recerca. Després d’haver fet una presentació pública d’aquests treballs, l’alumne
pot obtenir un diploma d’estudis
avançats.
L
Reconeixement social
Així doncs, si l’estudiant decideix no
tirar endavant amb la tesi doctoral,
aquests títols –tots dos homologables a
totes les universitats espanyoles–, no
tan sols li seran un reconeixement
acadèmic, sinó també social.
En el Reial Decret s’explica que això
ha de permetre, per exemple, la funcionalitat múltiple del doctorat, la sortida
voluntària dels que no vulguin continuar
la tesi i la disminució del fracàs en el tercer cicle.
Entre altres objectius, la mateixa normativa, que tracta molts altres aspectes
referents a l’ensenyament de doctorat,
6
6
Certificat de docència
Segon any
Adscripció dels treballs als estudiants i matriculació
Mínim 12 crèdits en treballs de recerca
6
6
Diploma d’estudis avançats (per obtenir aquest diploma
cal haver fet una defensa pública dels coneixements adquirits)
Inscripció del projecte de tesi
Matrícula de vinculació
Elaboració de la tesi doctoral
Defensa pública de la tesi doctoral
6
Títol de doctor per la UB
es proposa de fer prevaler selectivament els programes de doctorat de qualitat i d’experimentació i donar suport als
programes interuniversitaris, interdepartamentals o interdisciplinaris i a la mobilitat estudiantil.
El vicerector d’Ordenació Acadèmica i
Professorat de la UB, Joan Malapeira,
creu que, coincidint amb aquests canvis,
les universitats han de fer tot un treball
sistemàtic a favor del reconeixement
social dels doctors.
Podeu consultar l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a:
www.ub.es/acad/tercer/3index.htm
36
formació continuada
Les Heures:
Formar-se per a la
societat de la informació
ctualment estem immersos en
l’anomenada “societat de la
informació”. Les Heures-Universitat de
Barcelona, iniciativa de la Universitat de
Barcelona i de la Fundació Bosch i
Gimpera, és sensible a aquesta realitat
i presenta un ampli ventall de programes
formatius que pretenen donar resposta a
les necessitats dels professionals d’avui
en els diferents sectors productius. Es
parteix, doncs, de les necessitats pròpies
de “la societat de la informació”, on és
imprescindible l’actualització del nostres
coneixements i el perfeccionament de les
nostres habilitats per ser més
competitius i aportar un valor afegit al
nostre treball.
A
Els cursos tenen com a característiques
fonamentals el fet de poder-se cursar en
modalitat presencial o a distància;
comptar amb un quadre docent integrat
per experts en cada matèria procedents
de l’àmbit acadèmic i empresarial; i
utilitzar una metodologia moderna
basada en l’ús de les noves tecnologies.
A més, Les Heures-Universitat de
Barcelona ofereix als seus alumnes i
antics alumnes un ventall de serveis com
la comunitat virtual Les Heures, el Servei
d’Orientació Laboral (SOL) i el Centre de
Documentació.Tel.: 9
Cursos de
Les Heures
Escola de Negocis
•MBA Interuniversitari (Full
Time / Part
Time / distància)
•MBA en Empreses Agroalimentàries
•Màster en Direcció Asseguradora (MDA)
•Màster en Logística Integral i Gestió de
Transports
•Màster en Direcció Fiscal de l’Empresa
•Màster en Direcció i Gestió en l’Administració Local (GAL) (distància)
•Postgrau en Gestió i Seguretat de la Informació
•Postgrau d’Especialització en Auditoria de
Comptes (accés al ROAC)
•Curs Superior en Direcció Comercial i de
Marketing (distància)
•Curs Superior en Direcció Financera i
Comptable (distància)
Ciències Experimentals
•Postgrau en Assegurament de
la Qualitat
en els Laboratoris
•Màster en Tecnologia de Pintures
•Postgrau en Tècniques Avançades de
Formulació
Jordi Pujol,
en el màster de
Periodisme BCNY
l president de la Generalitat, Jordi
Pujol, va participar el 16 de maig en
una sessió del Màster en Periodisme
BCNY, organitzat pel Centre de Formació
Continuada-Les Heures (Fundació Bosch i
Gimpera / UB) i la Universitat de Colúmbia
(Nova York), i dirigit pel periodista Josep
Cuní.
La sessió va consistir en una conferència
a càrrec del president i la seva participació
en una roda de premsa posterior amb alumnes inscrits en la segona edició del màster.
L’objectiu del programa d’aquest màster
és formar professionals a través del treball
periodístic pràctic prenent la ciutat de Barcelona com un laboratori, on cada alumne
adquireixi coneixements planificant, discutint, redactant i analitzant el seu mateix treball de camp.
E
37
Processos i Recursos Humans
•Màster en Direcció de Recursos Humans i
Consultoria a les Organitzacions
•Màster en Prevenció de Riscos Laborals
•Màster en Dret del Treball i Seguretat
Social (presencial i distància)
en Comunicació en les Organitzacions
•Postgrau de Gestió de Formació Continua
a les Organitzacions
•Màster
Ciències Humanes i Socials
•Màster en Periodisme (BCNY)
•Màster en Especialització en Dret Penal
i Ciències Penals
•Màster en Gestió Cultural (presencial
i distància)
Ciències de la Salut
•Màster en Gestió de Serveis d’Infermeria
•Màster en Ortopodologia
•Màster en Gerontologia Social
•Màster i Postgrau en Atenció Farmacèutica (distància)
•Postgrau en Direcció i Gestió de Residències Geriàtriques (presencial i distància)
http://www.heures.ub.es
E-mail: [email protected]
Telèfons: 93 428 37 10
93 428 45 85
llibreria ub
QUÍMICA DE
COORDINACIÓN
LA ARMONIA DEL PARNÀS
Garcia, F. V.
Edició facsímil
Edicions UB-Publicacions de la
Universitat de València
24 x 17/ 408 pàg.
ISBN: 84-8338-168-0 (Edicions UB)
84-370-4380-8 (Publicacions
Universitat de València)
Ribas Gispert, J.
Edicions de la Universitat de
Barcelona-Ediciones Omega, S.A.
24 x 17/ 654 pàg.
ISBN (Edicions UB): 84-8338-072-2
(Ediciones Omega): 84-282-1210-4
Aquesta obra vol tractar en
profunditat els temes més clàssics
de la química dels compostos de coordinació com són les
teories de l’enllaç, tipus de lligands, espectres electrònics,
estabilitat termodinàmica i cinètica, com també altres temes
molt actuals que, generalment, estan tractats a un nivell més
elemental en els llibres de química inorgànica.
Facsímil de la primera edició de les obres de Francesc Vicent
Garcia, rector de Vallfogona, amb motiu del 375è aniversari de
la seva mort. La iniciativa ha reunit representants de les
universitats públiques catalanes, estudiosos de l’obra de Garcia
i persones lligades a la parròquia de Santa Maria de Vallfogona,
amb la col·laboració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona.
LAS ÁNFORAS
TARDO-ANTIGUAS EN
TARRACO
(Hispania Tarraconensis)
LLIÇONS DE PATOLOGIA
MOLECULAR
González Sastre, F.; Guinovart, J. J.
Springer-Edicions UB
24 x 17/ 716 pàg./121 fig. + 48
taules
ISBN: 84-07-00177-5 (Springer)
84-8338-118-4 (Edicions UB)
Siglos IV-VII dC
Remolà Vallverdú, J.A.
Instrumenta, 7
29,7 x 21/ 353 pàg.
ISBN: 84-475-2322-5
L’edició en català d’aquest tractat
científic reuneix, en forma de lliçons, diversos aspectes de la
patologia dels quals es té documentació bioquímica extensa i
suficient per poder garantir la comprensió del fenomen
patològic a partir de les propietats de les molècules i les seves
interaccions. L’edició vol facilitar l’ús fluent i depurat del català
com a llengua d’expressió del pensament científic.
Aquest treball s’emmarca dins el
corrent d’interès sorgit les últimes dècades sobre el període
tardoantic de Tarraco (Hispania Tarraconensis). L’estudi es
planteja afrontar els problemes de l’aprovisionament extern de
Tarraco, capital d’una de les províncies de l’extrem occidental
del Mediterrani, utilitzant un tipus d’informació molt freqüent en
el registre arqueològic: les àmfores.
DE LAS CATÁSTROFES
AMBIENTALES A LA
COTIDIANIDAD URBANA
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Suau Puig, Jaume
Borderías Mondéjar, Cristina
1999
CD-ROM-3, cd
ISBN: 84-8338-142-7
La gestión de la seguridad
y el riesgo
Requena Hidalgo, J., i Campins
Eritja, M. (coord.)
Geocrítica. Textos de Apoyo
24 x 17/ 140 pàg.
ISBN: 84-475-2312-8
Els processos revolucionaris que tenen com a conseqüència
canvis especials en l’organització social, econòmica i política de
les societats, han estat fenòmens excepcionals, però d’enorme
transcendència dins la història contemporània. La Revolució
Francesa de 178 9, la Revolució Bolxevic de 1917, la
Revolució Xinesa de 1949 i la Revolució Cubana del 1939, en
serien exemples paradigmàtics. Aquest CD-ROM constitueix
una guia per a l’estudi del primer dels processos esmentats.
Publicació de les aportacions al seminari organitzat per
l’Asociación Española de Estudios Canadienses i la Universitat
de Barcelona. La trobada va reunir investigadors socials i
tècnics de les administracions d’Espanya i el Canadà per tractar
diferents aspectes de la gestió del risc i la seguretat des dels
àmbits acadèmic, tècnic i politicoinstitucional.
Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació i
publicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm .
Un altre lloc on podeu adquirir-les és a la llibreria de la UB ubicada al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també hi trobareu tot de productes de la UB com ara material de llibreria o objectes de regal.
38