PDF - 141.7 kB

LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DAVANT
L’ OBERTURA DEL CURS 2014-15
Igual com l’anterior, aquest curs comença a la Universitat en un escenari devastat
per les polítiques nefastes que el govern espanyol i el de la Generalitat han imposat
en els últims anys. Comencem, per tant, el curs 2013-2014 posant una vegada més
fil a l’agulla de les mobilitzacions en defensa d’una Universitat pública de qualitat i
ara tenim una nova ocasió de manifestar-nos davant els responsables d’aquestes
polítiques.
Seguim amb un finançament absolutament injust i insuficient de les universitats
públiques valencianes. La Conselleria d’Educació, que té un deute, només amb la
UVEG, de 984 milions d’euros, està literalment estrangulant la Universitat.
L’incompliment de les obligacions pressupostàries ens afecta en tots els nivells i
provoca efectes col·laterals tan nefastos com:
•
L’increment de les taxes de matrícula (més d’un 30% des de 2012), que, junt a la
inacceptable disminució del nombre de becaris, estan dificultant l’accés a
l’educació, precisament de les classes socials més perjudicades per la crisi.
•
Una taxa de reposició de personal ridícula (10% per al PDI; 0% per al PAS), que
està amenaçant la mateixa viabilitat de la institució universitària, i frustrant les
legítimes expectatives professionals de moltes persones amb formacions i
trajectòries d’autèntica excel·lència.
•
L’incompliment de l’acord sobre la carrera professional, una més de les mentides
del govern de la Generalitat, que deteriora encara més les condicions laborals del
personal d’administració i serveis.
Totes les reformes legislatives que -per l’escassament democràtic procediment dels
decrets-llei— han impulsat els governs del PP han acabat atemptant contra un dels
principals objectius de totes les organitzacions que integrem la Plataforma en
Defensa de la Universitat Pública: el manteniment de la qualitat en l’ensenyament i
en la investigació; alhora que afavoreixen descaradament la proliferació de centres
privats, que compten amb tot el suport que l’administració pública hauria de donar a
les que són les legítimes destinatàries dels recursos públics: les universitats
públiques.
Són les universitats publiques, i no els negocis privats d’educació superior, les que
produeixen el 99% de la investigació. És la universitat pública, i no els negocis
privats, la que posa a l’abast de tota la societat, el coneixement i la formació al més
alt nivell; l’única garantia d’un mínim d’igualtat d’oportunitats, que es fa impossible
si el criteri per accedir a la formació universitària són els ingressos de la família.
Haurien de ser, per tant, les universitats públiques les destinatàries d’uns recursos
que també són públics i que provenen de l’esforç de molta gent que no podrà enviar
els seus fills i filles a la universitat, si no fem front decididament a la política
regressiva d’uns governs que, en la seua obsessió per laminar la societat del
benestar, estan llançant càrregues de profunditat contra tot el sistema públic
d’educació.
Les modificacions legislatives que pretén imposar el Ministeri d’Educació, sense cap
voluntat de consens amb sindicats, estudiantat i Universitats, amenacen amb
introduir major regressivitat en la Universitat pública. Tant la modificació del
sistema d’acreditació del professorat, que augmentarà la discrecionalitat i
l’arbitrarietat, com el canvi en la durada dels estudis de grau, que incrementarà el
cost dels estudis i devaluarà titulacions, implicaran greus conseqüències per al
funcionament de les Universitats públiques. Qualsevol procés de reforma del nostre
sistema universitari ha de defugir i imposicions autoritàries i ha de fonamentar-se
en un procés de diàleg amb el conjunt de la comunitat universitària.
La Plataforma en Defensa de la Universitat pública vol manifestar un rebuig total als
objectius i els mètodes dels governs central i autonòmic; i vol expressar, ara que
comença un curs que serà tan problemàtic o més que els anteriors, els seu suport
incondicional a una educació pública i de qualitat, al servei de tota la societat, i no
dels interessos particulars d’uns pocs.