mtijffdéconMR comsmisn

Anuncio
mtijffdéconMR
L'assassinat de Robeit
Kennedy, una tràgica
aàelia més de ¡a
cadena que
oprimeix el món
Recordant les paraules del
(EM, n;° 27)
."•^^.'.>^í;|L^^-,Y-' • , > » ' . '
r
s
\
-
comsmisn
£ U CAR I$ T I A
«PARTICIPANT -EN EL vSACRIFlCI EUCARÍSTIC, FONT I CIMAL
DE TOTA LA VIDA CRISTIANA, OFEREIXEN A DEU L A VICTIMA
DÍViNÁ i E L L S MATEIXOS AMB ELLA; AIXI PER L'OBLACIO I LA
SAGRADA COMUNIO( TOTS PARTICIPEN PRÒPIAMENT EN L'ACCIO
LITÚRGICA, NO PAS SENSE D I S T I N C Í Ó SI-NO tÀDASGÜ A LÀ SEVA
MANERA. R E F E T S E N LA S A G R A D A COMUNIÓ
A-MB
ÉL.CÒS DE
CRIST, M A N I F E S T E N D E M A N E R A CONCRETA
LA U N I T A T
DEL
P5BLÈ.Í)É DEU, QÜE AQUEST AUGUSTISSIM S A G R A M E N T SIGNIFI-
Concili
...«Tot allò qítiie s'oposa á, la mateixa,
vida : • homicidis^ genoçidisj avortaments,... tot allò que viola la intiegritat
de la -persona humana, com miuitilacions,
turments corporal^ . o mentals.!, tot
allò quí ofenda dignitat-humana com
condicions. infrahumanes de vida, einpresonamentg arbitraris, deportacions,
prostitució... també condicions ignominioses de treball... són certament ignoniínres i tconti-adiuen en.- gtau màxim
Í'honor del.Creador,
n." 29 ...Cal superar i eliminar tota
mena de discriminació en eU drets fonamentals de la persona sia :
social,
cultural,
per raó de sexe;
raça,
'
.
- .
•
/
condició social, .
llengua,
religió.^
ROBERT KÉNNÍEDY, ál cèí Sià.
C A DE M Í A N E R A ESCAIENT l REALITZA DE F O R M A ADMIRABLE». «PARTICIPANT REALMENT DEL COS DEL SENYOR EN LA PARTICIPACIÓ DEL PA EUCARÍSTIC ,SON ELEVATS A LA INTERCOMUNIGAGIO AMB ELL I ENTRE NOSALTRES».
«QUE ''LA MULTITUD
SOM UN SOL PA I UN SOL COS, PERQUÈ TOTS PARTICIPEM D'UN
ÓÒL PA». D'ÀQÜÈSTA MANERA ^ O T S ESDEVENIM . MEMBRES
D'AQUELL COS I-CADASCÚ MEMBRE-L'UN DE L'ALTRE»;
LA FE3TA DE C O R P U S
La festa del Corpus Christi,és una
propi en el tribut d'amor que de-vem
solemnitat eniinentmetit eucarística. Fòiii 'a Jesús Sagramentat.,
instituïda l'any 1263 i s'ha mantingut
L'Éúcaristià- es, pef la s,éva mateixa
Ibt un temps en què el Dijous Sant
naturalesa, la .santa Missa —-veritable
havia quedat quasi plenamept ombrejaf
memorial de ia mort, resurrecció i asper l'austeritat de la Setmna .Santa.
censió de Jesucrist al- cel. Per això la,
Revaloritzada, . com tots hem , ^vist,
celebració del sant Sacrifici ha d'ocupar
aquesta darrera solemnitat per la Misa
ei centre de l'homeiiatge del Corpus i la
vespertina de là Cena del Senyor, el -processó li/had'anar unida si vol tenir
Corpus ha, de prendre e^ ^cu caràcter ..l.'autèntiç sentit, d'aquell dia.
D'acord ainb aquest esperit, a la
nostra ciutat es farà dé là següent mañera : Á I C g sis de lá tardà, Missa- cbiif
celiebirada,. a a basílica. Irnthediatafaeñt
sortirà la processó que farà el recorregut
següeiit : G. del .Born, Plaça.del Generalíssim,) "Trav. dé Sant Sebastià, C. d.é
Sant Sebastià, .Pla'çà de là Créú, C.
Nou i basílica: Lüevàt dè les AutoíifatS
que són la representació del poblte,' els
altres fidelg -ahornes i nois— hi assistiran pei" ,1a solà condició de cristians,
prescindint en absolut d'àgru'pacioiià,
entitats i còLlé'gis. •
Esperem fonament'adaméht' que aquesta reformà serà compresa i qu¿ el
3
Corpus d'enguany^ tant la Missa com
la processó, tindrà el fervor i la solem- 0)«
nitat que exigeixen la nostra fe i el •o
i 1 el
nostre amor a la Santíssima Eucaristia
ristia. ¡5
: X
eo
Eucaristia, loni
i cimal de la
vida crisiiana.
EP
' 0)
•o
-o
•
SEMANABTO P O R T A V O Z DE L A ACCIÓN C-ATOLICA
A-ño XXI, Igualada 1.3 de .junio de 196S.—Redaccióo y'Administri'-cióa : San jpfií:
Depósito legal A
'761.1960. N. 7:
3
RT
y I DA
No en podem
• Hi ha mòltes
© Cal ajudar-nos
13 de junio de 1968
duMar:
neccssiiais.
els u n s als
altres,
• Podem fer-ho, ainb un xic d'esforç.
• ï)éu esiima el cor generós,
• Donar al pobre,
enriqueÍ3E.
Div-ieindres, dia 14, Ultreia sgnyares
tarda a lej- 5. Casal. Diumenge tercer .
de mes ; Sala Monserrat, a kg 5 tarda '
CARITAS D'IGUALADA
podrà
més necessitats, si comptà amb
Ultreia senyores.
remeiar
vostè.
,
, Diumenge
mateixi a un quart ' de
.sis.'. Sala Pius XII. Grup noies col.là-
L'àny passat: .
•boràdores FIDES.'
Alimenls, roba i medicaments; atencions
individuals i familiars; obres socials i
hospitals,. T O T A L PTES. 9 7 5 . 3 7 9 . ^
'
El Grup de Senyoreg Vídues, juntament
àmb .la'fratenitat de Malalts; i l'Hospir
Enguany vostè ié la pamula
talitat deJSrt'ra. Sra. de Lourdes, organit7jirén
la
Jornada del Dolor, amb
us
•seguit d'actes; plens 'de germanor cristiana.
•.
,"
.
Les. seiiyoresc vídues 'visitaren- i obs».
Un gesí possibleniénf inèdit
qúi'aren mé de 300 malalts de. la,ciutat.
. Voidriem:, • ' peJ-ò, recor^dar a . aquests,
. Poques paraules: Un.gran fet.
pre complicats....! la pluja va fent de grups dedicats a una labor tan profitóRecordaran vtès. que temps enrera, les sievés...
v''
'¬
, sa, l'altre aspecte de; la •.jornada dél
haviem parlat del cas d'aquelles per• i
Dilluns de Pasqua, dia 3. Ha'plogutv Dolor. La del Dolor Missioner.
sones —setz^r- 'que; mal vivien sota el
, •
. ;
.
.
•
• •
i
pont, ¡yíctimes, t)éu ho sap,, d'alguna , i plou molt. Aquella gent continua sota.
Una de les Obres .Pontificies Misaioel- pont...
•' .. •
''
.-^ • •"• i:
àccia poc. clara. .
...
, .\
nals^ aquesta, demana qüe dintre el pla•
'U.nChome, acaba l u n pis precisament
Vtès, -tots, • responent a la crida de
general de' les Fraternitats i altres grups
l'Agrupació Benèfica Verge de la Pietat', •el dia '3.. Bonic, acollidor, sol.licitat.
Promotora de l'Estatge, van respondre;' Pràcticament compromès. "En àssabeà- s'adhereixin a l'obra'espiritual de.prea través de4;Càritas, obra bàsica i co- tar-se'n, .es diu •. Si jo tinc un pis buit gària i.^, vivència inissional. "
ordinadora, . -
• - -
és just que hi hagi. qui és mulli? I
D luna * manera' especial hó feu un resolt immediatament donar les claus.!'.
home oferint ,Un terreny, avui, renovat
El dia de Corpus, ,Dia de la Carittat,
i millor situat, que et^primerj per. tal _ aquest fet il.lumina, encoratja,;. Quan
de construir-hi lun estatge.
l'ainof-agermana uns propietarig amb
El" temps passa i els tràmits.són sem-
— El diumenge vinent, al Rex, e» cé- •
lebrarà, una Jornada Jocista, resum- i
comentari' d'unes eJ^qnestes.
-. '
u ' n s gitarietis, deU ser força autèntic.
(A
D '
COMEDORES
. •S
d)
•o
I
eo
S e r v i c i o s d i e r i o s c o n B a r c e l o n a y viceversa
Igualada
- .
Ttes. Pericales
.4vda. Caresmar, 122
Teléf. 2 8 3 11 12
Barcelona
Tics. Llansó
Ladovico Pío, 2
Teléf. 221 8 3 33
d)
•o
ÍL
D'
Tà de junio de iç
V IDA...
CORPUS CHRISTI
Oía Nacional de Caridad
CARITAS DE IGUALADA
púdrá remediar
más necesidades,
si cuenta con
Usted.
Este año Vd. iieiie la palabra
. La Casa
Parroquial de Fátima,
ha
rebut de la Caixa de Pensions,. Un do-
ALT AYO Z
natiu de
2.0OO
pessetes per al fons beca-
id
a
fa miI ior
El. nostre condol per la mort. de., la
senyora Emilia Marigó, Vda. Murt.
Ais seus filis Jaimne i Maria Dolors (fl
fi.ils polítiCg Carme Francés i Josep!
Godo i familia tota.
ri de l'Escola' Cardijn.
El Pleno Municipal el pasado luneS
día I O celebró su reunión,
V
tratándose
entre otros,- estos puntos. ,
01
'
— Concesión del la Medalla di3 Ib
Ciudad a la Excma. Diputación Provin-
NUEVO DRECTOR DEL •
BANCO CENTRAL
•o
eo
. , •
.
X
una agradable estancia entre los i g u a l a - o
dinos. '
. .
'
Acusamog recibo al atento Saluda que
cial de Barcelona.
nos ha mandado el nuevo Director de fa
— Adjudicacióri
de un estudio de
adaptación, reforma y mejora del Pi-óyeoto de
Captación y, conducción
de
ag-uEs a Igualada.'
— Proyecto dg alt^autarilladol
ras y bordillos de varias callss.
Sucursal del Banco Central en nuestra
ciudad, T). José Bronsoms Serra, que
sustituye a D. Joáé Riba Clavé, ciue
cesó ;en el, cargo por jubilación.
ace-
Al
Sr. Bronsoms,
que ocupaba
ANTIGUAS ALUMNAS DE MADRES m
„
O)
ESCOLAPIAS
. .
\
•o
La
•
*
. ".^
Misa mensual reglamentaria,
imentaria. se
celebrarà' él próxiomo domingo,
lingo, día 16, ^
el
cargo de Director en RipoH, le deseamos.
a las io'3o de la mañana y será-aplicada'
en sufragio de Juana Vallg, de Vives.
V I D A . . .
13 de junio de 1968
La diada de
2 0 d e juny d e l 1 5 8 5
El rei Felip II, comte de Barcelona,
ya sortir de Piera cap a. Igualada el
dia 19 de jiuny, dimecres; i l'endemà,
festa del Corpus Christi; assistí a les
funcions litúrgiques igualadines, abans
de marxar cap a Montsó, on havia convocat 1^ Cortsi pels tre^ regnes Cat!alunya. València i Aragó.
í'legi*!, si Ug plau, ritinerari de Barcelona a Igualada, tal com eUs 1'explica un maniuscrit molt interessant que
hi ha a l'arxiu parroquial de Valldoreix.
íDijous a 13 de juy de MDLXXXV,
en la tora baixa, en barcelona se en
bachà lo Senyor duch deSaboya, que
a casat ab la infanta dona Catherina
filia segona del. Senyor don phelip rey
de Castella aragó Etc. ; —lo diuemndres
a 14 partí de barcelona dit Senyor rey
don íelip per anar á monsó; —aquell
dia oy vesprcg y completes en lo monestir de junqueres de barcelona y allí
lag Senyoras monjag li donaren col.lasió
à Sa Sacra magestat y la Senyora dona
Isabel, sa filia primera^ y al Senyor
jnfant don jaume felipi fill de dit Senyor
don felip, amb molta multitut de damas
cauallers ducs .Etc.; ,—aquell dia anaren a sopar y dormir a la torre palla¬
resa y al monestir de Sanct yierónjm
de la murtra a badalona, St. andreu y
Sta. Colonia; —lo disabte y diumenge
fins après dinar Stiguercn en dits Uocs
y dit diumenge ohiren missa En, dit
monestir y en lo monestir de mont alegre; —dit diumenge vingué a sopar y
dormir En lo monestir de Sanct cugat;
—arribà ja - post lo- Sol; —I03 senyors
monjos io reberen ab molt gran Solempnitat; , —la primera entrada fonc en la
Sglésia Cantant lo te deu laudamus;
—^ysqué per lo portal de les clajustres ;
—en lo claustro, dits''Senyors mòjòg ü
feren presgut de 4 bedeUas grasas^ dotse
cabrits, 6 moltons y Sinquata parells '
de gallineg'y 3 parells de pollastres y
capons ; —lo diUung en la vesprada Seu
anà a dormir a martorell; —lo dimars
a piera; —lo dimecres a igolada; lo
dijous fonc corpocrist y- óhy IQ offissi
•en jgolada; —y així per Sas jornadas
anà a monsó tenir corts per log tres
regnes; —en la nostra casa de la rectoria de- Valldoreix posà lo il.lustríssim
don pere -de aragó, bisbe de jaqua, que
abans era stat bisbe de vich; '—eran
tants log cotxos y carretas que no se
podien comptar...»
Transcripció de
mossèn Ignasi M. Colomer
IGUALADINISMO
FECHA HISTÒRICA
Hasta ahora el _5 de junij, era una
jornada señalada para nuestra historia,
Pero a partir de este, año lo será mundialmente, pues en ella falleció el senador • Robert Kennedy, víctima .del
atentado, - sufrido el día anterior. Los
igualadinos han «stado' pendientes de
toda la iriforniación • sobre el trágico
episodio de Los Angeles.^
y e.s inminente ya la colocación d© los
mismos. .-Algunas de lag peticiones que ^
ahora; se van a cumplimentar, fueron
efectuadas• hace ya cuatro años. '^
PERMANENCIA ..
:. ,
El C. F. Igualada, logró su objetivo
puesto que virtualmente se encuentra
clasificado para permanecer en la Categoría Nacional. Esperamos que la próxima temporada no tenga que Uega? à
una situación tan apurada.
EL MONUMENTO A COLON
ÍPor est'as fechas' se: cumplen ochenta
años de la erección-del, popular monument¿'a Colón de Barcelona. Igualada,
contribuyó en la suscripción nacional
COn 25 pesetas, según consta en la Se-, EN MADRID
TaL como anunciamos^ la Agrupación
sión municipal del 4 de Octubre de
Folklórica Igualadina, efectuó unas ac^
1883. •
- •
'
.
tuaciones en la Feria Internacional del
Campo ,en Madrid. El pasado lunes, eU
TELEFONOS
• .
La Telefónica está terminando los Panorama de Actualidad dé TVE putrabajos necesarios para' la riueva insta- dimos ver fugazmente, al grupo igualalación de teléfohoj, en «mestra ciudad dino danzando.
(A
'(i
0)
•O
eo
X
I
cs
Si
- eo
del Güsol01
m
O)
•o
".^
35 (¡e j u n i o de 1968
V I D A .
. «EL DRET DE NOMENAR I INSTITUIR BISBES; PERTANY D'UNA MANERA PROPIA,
EXCLUSIVA A L'AUTORITAT'ECLESIÁSTICA COMPETENT «Cons. Conc; ¿CtristUs Dominus»,
PECULIAR
I
Copiem textualment: <cFÜERTE"PARADOJA —Radio. Vaticana, emisión del 25 ^a.bril 1968—. LA DE ESA
• CONTINUA PROFESIÓN DE CATOLICISMO POR PARTE DEL ESTADO ESPAÑOL, EN CONTRASTE CON
ESTE REITERADO SILENCIO» (fa .'tres anys, després del Concili, i la renuncia deü «dret de presentació» no
s'ha presentat encara. •
.
,
.
•
, •
'
LLEGINT LA PRE\/V5A (Tele-eXpres, 2, V. 6^^^
ladlo Vaticázio Insiste en
M áeiecho de la Iglesii a
Qomlirai ios obispos
iibremeníe
.Radio Vaticano en una emisión desíináda a España, que fue difundida 'eu
la noche del día veinticinco de abril- -úl- .
timo,, s-e dio lectura .a.-un texto que,
previamente,. había recibido .todas las
aprobaciones. El diario uY'A», en sú
'•ejemplar corá-espondient'e al día de hoy,
pub-ica por primera vez este original.
Dijo el locutor ; KNO olvidemos que el
Concido Vaticano Segundo ha proclamado claramente en la constitución
iChristUs Dominus» que «El derecho de
nombrar e instituir 'a los obispos, -es
propio, peculiar y dé por sí exclusivo
de la-utoridadi eclesiástica competente».
«El Concilio -^prosiguió Radio Vatitaño— no ha podido ser'mág explícito».
Paulo VI' remachaba ese deseo de la
magna asamblea en gu discurso de cla.ú^
sura ^del Concilio,' ante das misiones,
extranjeras presentes al acto': «la ígle-.
sia pide a lo» Gobiernos que co.nsientan.
ai reconocerle o restituirle' su plena-y.
cutera libertad en lo que concierne a la
:.elección y el nombramiento de sus pastores».
«Fuerte paradoja —concluyó Radio
Vaticano— la,de esa continua profesión
de catolicismo por parte del Esatdo español, en centraste con ese reiterado
•sillenoio.. Paradoja, desconcertante, para
los que creen en la sinceridad de .esa
profesión de fe y son puestos e^^^á ten.'íación de peiisaT que su pureza pUede
¿.star-en • ocasioneg subordinada a intefeses políticos, qUe si son genjuinois.-nopodrán estar nuuca en contradicçiòii con
ella.» La postura de Radio Vaticano —porfavoz oficial de lá Iglesia católica—r, es
la' primera reacción oficial de las altas
jerarquías de la Iglesia, ant© una postura .de .'dlencio, que acaban'de compreUr
íler y que lamentan profundamente. Probiema que viene enmarcando, además,
en una «situación de especial anoma'.ía»
•^^^on palabras de la . misma .emisora—
.por las que) atraviesa el panorama eclesiástico español, y que se acentúa progresivamente : «En el momento. actual
"^son datos oficiales—, -seis Diócesis
«apañólas (Huesca, Tarazona, Menorca,
Valencia Lérida y Santander)' —el, diez
por cinto del total— están jurídicamente .vacantes. Hay, por otra parte, en
España, once obispos qUe, teniendo' ya
,cumpiidos los sisteñta y cinco añós^ y
a pesar^ de lOg .ruegos encarecidos del
Papa Para que sus titulares renuncien
a -gobierno de sug Diócesis, permane- •
Gen al frente de las-mismas;
Otra- Diócesis más entrará este año
en la misma situación.. -La .'edad media
de esos once obispo^ es de ochenta años
y cinco rneses. Esto significa- que casi
el. 30 por ciento de las .Diócesisi ^espa- :
ñolas se encuentran en situación anómala.»
•
'
• •
Este.es —y no otro—,• juicio de Ra-,
dio Vaticano, «uno de los .problemas
/graves que afectan hoy a'la Iglesia en
España y que, a'nuestro entender, explica —al menos ^''^ parte—, éSe fenómeno que Se obs.erva en España y que
algunos han llamado àntijerafquismo»..
'
Tele¡eXpres
2 de mayo de 1968
.
'.«ARRIBA.
« E g preciso para el bien de la Iglesia im.
poner unos pastores que,- si bien reúnen
apreciables condicion¡es, carecen <3e una
sólida y prolongada formación interior,
y..son. más amantes de las novedades de
la die'úominada por Pío XII «falsa ciencia» que de las verdáde's eternas, cuya
perenne acción salvadora'tratan de escamotear?»
.. • '-
'«QUE PASA»
«El derecho de presentación... eg algo
que. hoy precisamente nos .interesa con- '
servar TAMBIÉN COMO CATÓLICOS.
El espantoso estado de anarquía y de
rápida liquidación ^en que se encuentra
actualmente la Iglesia &e debe, en gran'
parte, a esa «exquisita prudencia» vaticana en la designación de pastores. Y
eSa liquidación sg consumaría a corto
plazo def nó mediar la acción del Espíritu ,SantOi':que tal vez se valga para aminorarla -Cn nuestra Patria de es¿
histórico derecho».
ELS ARGUMENTS : QUE S'OPOSEN
AL DRET D E . NOMENAR I INSTITUIR BISBES .
QUE TE L'AUTORITAT
• MAS SOBRE PRPVILEGIÓS
ECLESIÁSTICA: COMPETENT •
•..Repetim les "paraules textuals de .la , Én efecto, la situación jurídica, priviConstitució Conciliar «ChristUg Domi- legiada'de la. Iglesia' en España es'sonus» «El dré't de nomenai" i instituir lamente fruto de; la, concesión, onerosa
bisbes pertany d'una manera PECULIAR o gratuita del Estado, o Cg más bien la
I EXCLUSIVA A
L'AUTORITAT . expresión natural dé la religiosidad del
pueblo, la -^cuál rio puiedé menos de
ECLESIÁSTICA».
, '
Llegint la premsa hoin troba uus ar- hacerse presante ,én la ordenación de la
guments que s'hi oposen, precisament comtmidad.' Ño parece lógico pensar que
—curiosa paradoxa— volent defensar la un - Gobierno qu'e aotúe. unido a los sentimientos .religiosos de un pueblo,, sen. mateixa església..
No. volem pas fer-hi,cap .com¡entari. timientos que. todo lo penetran en la
vida publica, considere qúe'las «conceUna petita consideració solament ;
siones»
hecha.?: e^ el concordato- sean?-la
Sembla qUe hom, tingui por de fiar-ae
cpntraprestación. equivalentje a LO que
del Papa; '
' - ' ''
-V
Llavors, doncs, l'obediència, la fide- recibe a cambio. Si éUo fuera así, no
sería necesario recurrir a lá- religiosidad
litat a l'església...
de un pueblo,'sino, solamente al interés
político y al regateo a nivel diplomático. Afirmar qiie «la renuncia .al pri«FUERZA. NUEVA,
vilegió de presentación no puede hacer«Si hoy, 'por los caminos sosegados de
se sin que peligre conmoverse todo el
las -"altas esferas, existen dificultades en
sistema concordatorio españo!» es, a
I03 nombramientos, ¿ qué no octiririrá
nuestro juicio^ entender iñal tanto la
cuando el prob.em'a se baje de altura,
naturaleza del privilegio como la misma
adonde las- corrientes "que nog agitan
actualmente són más fuertes y pasiona- naturaleza; del' Concordato. •
les, sobre todo cu' los sectores .mág di-réctamente .interesados y afectados por
tales nombramientos?»
• • -
{J.M.
Setiin,
'
.
.
•
'
-
¿n tJglesia Vivaí, Sála-
" m a h c a núm. 14.)
(A
m
O)
•o
-o
VIDA.:.
13 de junio de IG^
DIA
queño poblado del Oeste del que huyó
mejor,© peor fortuna, la resistencia deí
«Digan lo què digan», -I.— Hispano-
después de haber matado a un hombre.
español .a' contraer matrimonio. Et tema
argentina. Ujj joven cantante españollle. -Un grupo de jó-vieneaj gamberros capitagado a Bu'enos Air.es en. busca-, dé un neados por el hijo' del protagonista, que
Cg, viejo y se presta a toda clase de in-
PANTALLA
A; L
terpretaciones. En él film se ha utiliza-
hermanó mayor, famós© pianista es re- ' odia a su padre, impulsados por un decibido por una muchacha que dice ser su seo d'e venganza convierten el lugar en
do la del humor que en pcasio'^nes - se
secretaria, die la que el recién llegado
un infierno. Asunto, sin originalidad ar-
afortunados junto"con secuencias -moro¬
se enamora sin sospechar qué es ,ia no-
•gurnentál y poco interesante en sú des- , sas
via. Con uña trama en Ja ,que se mane-
arrollo, s.^ sucede en escenas de .viejo
actores • encarnan los principales pierso- -
jan . elementos' de intriga, lances amo-
estilo qué .se sopbi'tan con indiferencia
najes de las distintas historias, y dc*
rosos y el sacrificio .sentirnéntáJ del pro- . hasta el moinento mismo del previsto
tagonista, -vuelve a la^ pantallas Ra- y folletinesco desenlace. Sin rumbo nue-
hace negro. La cinta tiene inomeritcs
y diálogos
tópicos. L^os
tnismcs,,
directores comparten la responsabilidasí •
de una dirección discreta. El 'tema dte '
phae!, con una acción situada en- bellos
vo dentro del género^ sólo la discreta
pie a secuencias sugerentes y diálogí»
escenarios de la Argentina. .Los segui-
labor interpretativa logra mantener el
•en los que se acentúa una gracia
dores del popular cantante'encontrarán
ritmo vulgar de la acción. Bueña íoto^
doso gusto y situaciones atrevidas. Re-
ocho canciones y una película superior
grafía en color. La s,eB/a]áda violencia y
paros
a sus antecesoras, a! menos en lo que
conducta de \o¿ muchachos pierde fuier-
foi-ma;es
respecta a la plasticidad.. Tema liviano
za por e'I carácter anibiental del asunto,
que ,el carácter humorístico de. la pelíost-
y convencional, compensado por la^ can- ' del que no se han eludido los habitúales
ciones, los' paisajes y lá espíectaculati- defectos de forma.. •
, -,
,'
Historia de un detgctive pri-
vado al qjiie .la ñiécesidad obliga à intervenir E U asuntos nada íionorablés. El
racial qúe tantas repercusiones 'tiene en
de
la vida norteamericana. Él, film discurre
empresa sin escrúpulos, con la eonípli-
,,por ' cáüe€.s
cidad de ^sü amante. La película es cOn-
peligroso melodramatismo a que se pigs-
de .un modo^ claro las, conductas de los
-tábá ei témá, contando para él'o con una
Eü principal, hombre ina- ^
daptádo tiras • sú experileñcia bélica • éñ
Corea, sólo en él camino dé la violencia
éncuèiitrà sü. acomodo. Tbdó en el ñlkfa
está visto Según moldes clásicOg deí género-, aunque acentuado^ lèn su violen;
cia. Üaja calidad moral dé los pèrsohàj-es y conductas ai margen de toda, nortná. ÍSxhibicio'nismo y sifcuaeionies más
que - sugerentes constituyen reparos de.
fondo y de forma, sin réplica len é-leméútóg positiybs, por' lo qué sé extrema SII
calificación-.-
sensibleros en, ocasiones,
aunque'_eh conjuntó .ptócUra bordear éí
ftis¿, pór cuánto nç> Üégari a coñócfefse
PÈISÓNÀJÈS;
¡á lés baga Perder vi'rulencia.
^
último de.ellos le involucra en las acti-.
vidades .criminales de u^I hombre
má»
do sieguñdo matrimonio con úñ negro. . Para tñáyores-' ¿e- i8 años :
3 «El ii-rté de no .Càsàr's.f» '
'
.
Ve interrumpida su'nueva felicidad por
3 «La fliria dé I Ó 3 jóvenes»
lá presencia del primer marido qu'e re- • 3 iLá gr'añ^ tnátáhza de los Sioüs»
(provisional). .
. '
gresa con la pretensión', de. llevarse a
3
«'Víctiiña
D
E
la
ley»'
5 U hija. Una^NIUEVA faceta del problema
«Lá senda del crimen'»,.'4, — NprteiDIERICANA.
defecfss
conviene ' destacar, por
' CALIFICACIONES MORALES
Para mayores de 14' añcs :
.«•Victima de la ley», 3. —: Nortamé- ' ' 2
'«Aventuras de.Max Linder» (prov.)
-2 «Digan lo que digan»
ricana.. Uña divorciada qué há contraí-
dad de la gran pantalla. NQ es adecuada
para niñoá,
que junto con algunos
de.DIE-
excelente' interpretación que salva CON
• su labor las escenas más difíciles. Tiene
momentos muy logrados y sabe conjugar !a ternura con el dramatismo, en un
-
-
-
-
-
.
Pái'á MAYORES dé 18 años, con. reparos:'
3 r '«Las otoñales»
'Gravemente peligrosa
4.: «Lá .senda' dél criráén»
.
- ''
.NTí.T.^L. ,^-Ivé¿ recótdánies que el n ñ r
iheró tèlefótiico de nuestro priiíaneñfce
servico informativo sobre espectácmloft
¿S el 283 03 65 (édnsérje'ría) y que todas*
las semanas,- á partir deí 'martes AL mediodía, pueden consultar -à -tgl ÉITCT»
la eart¿era del Casal.
• .
.S2
'<¿
airibiente romántico pero dentro dé la'
d.ura realidad social nofteaméTÍcána qué
aún no ha ¡sabido .superar sus prejuicios
raciales;
planog
Fotografía - muy cuidada
sugestivos
y de, gran
con
belleza
p-lástica. íenia muy - humano' en el que
0)
0
•o
Dissabe passat el Grú'p .'Filípides,
R.ex distribuí els preinis del I Canipiij'
iiát' local inilantir. d''Àtlietisine pe^
equips.
se ponen de iñánifi'esto . las consecuencias d.'el divorcio.l -Freséncia digna de un'
• representante- del Señor que orienta E U
b'tien sentido ü' ün© de los personajes.
'«La furia dé los jóvenes», 3. — Norteamericana. Después de muchos años
«eí arte de "ó casarse», 3. — Españo-
de ausencia, un indiyiduo regresa al pe-
la. Cuatto'historias qui.sren p.robgr'^ Cea
TENIS DE MESA
I. CAMP-ÉÒNÀTO' D E ' IGUALADA ."^
. ' INDIVIDUAL, JUVENIL
'-'j^:Clasificación : Akmany, Si'squella. .j^
Oliva 6 puc tos ; IJiró, Noguera, Péi^ei© ,
y Vir.gi'li 4 ; Com,ellas, y Góm;éz. 2 'y' ÈB^
vira y-Aguilera o. ' /
' ^&
Descargar