lA? Eü • DEL MONTSERRATl

Any VII.
D i s s a p t e , 1 6 d© A^^ost d e 1 8 8 4 .
NÜLia. 3 3 .
l A ? Eü • DEL MONTSERRATl
^^:
•'.W
It^í
iá«j5tt;
B&a&_
;ITMÍMAI1 f @ f l i M m CATAMMYÁ.
DOMINE, JAM FQETET.
En aquella patética y misteriosa escena que
descriu l'Evangeli de la resurrecció de Llátzer, quan á la presencia de Jesús s'anava á
treure de la sepultura la pesada llosa, Martha
plorosa y desconhortada, fora de sí per la gran
pena, Martha digué al adorable Salvador: Domine, j'am/cetet; «Senyor, ja put; quatre dias
ha que es enterrat.»
Lo mateix podem dir delamalhaurada Fransa. Ja put aquexa nació corrompuda y desditxada, y sois un miracle, com á Llátzer, pot
salvarla.
No fa molt temps tinguerem ocasió de enrahonar ab un religiós francés, que parlantnos
del estat de sa infortunada patria, nos deya las
següents gravíssimas páranlas:
«No'n dupteu, la Fransa es morta, ben mor»ta. Jo no espero cap restauració política, per»que no's fará la restauració moral. Com á re»ligiós sé que no ho podria fer, pero vos dich
»ab tota la sinceritat de mon cor, que ma quali»tat de francés no m'impediria de suscriure
»un tractat internaciottSl resumit en estas pa»raulas: Finis Gallice... Vosaltres, los espa»nyoIs, la pitjor desgracia que teniu es la de
»ser vehins de Fransa»
Y axis, ab frases per l'estíl, desfogá'l seu cor
aquell bon frare, no ocultant cap de las cancerosas llagas que teñen á la nació francesa en
un estat de putrefacció en vida. L'organisme
civil funciona, la máquina administrativa mar-
xa ab l'impuls de la reglamentació, com un de
aquells calaveras que, en mitx de sas degradants disbauxas, conserva encara certas bonas
formas de tráete social; pero'l cor de la Fransa
realment está intoxicat, y ha perdut las forsas
necessarias per una reacció saludable.
«¿Perqué, digaume, exclamava'l religiós ab
accent de profunda desolació, cóm pot alearse
))la nació, cóm pot restaurarse un poblé que ha
wmort l'element primer de la vida social, la fawmilia?»
A pesar de que la evidencia deis fets nos
obligava á assentir, no obstant alashoras—y
tot just n'han passat tres meses—nos semblaren exageradas mollas de las expressions de
nostre docte y virtuós interlocutor, y'l creyam
possehit d'un pessimisme fiU de la corsecadora
tristesa. Mes acaba de dar y está donant actualment la Fransa tan repugnant espectacle,
que per mes optimista que un sigui, per mes
que un tinga fe en alió de que Deu feu sanabiles nationes, fa realment temer que la Fransa
caurá y ha caygut tan avall en sa ruina, queja
no s'axeca.
Y no se'ns digue que no es la Fransa real la
que tais síntomas de descomposició presenta,
sino una Fransa legal que demá pot caure com
un castell de cartas; nó, no hi val aquexa distinció respecte la Fransa.- Pot haverhi, y sens
dupte hi ha, grupos bons y familias sanas, pero a?ó no constituheix la nació; la nació, com
á tal, está perduda, lo que'n podriam d i r e n tranyas nacionals, lo que se'n diu la sanchdel
poblé, aQÓ que's forma lentament ab lo transcurs deis sigles, ab la varia serie de v i c i s s í t ^
prósperas y adversas, ab lo treball pacic
las generacions, y es lo conjunt de l a í "
2ru
258
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
cias, de las costums, de las tradicions, agó á
F r a n s a está horriblement afectat per l'acció del
virus revolucionari y la d e g e n e r a d o de carácter arriba á ser pestilent gangrena.
La lley del divorci ha vingut á ser l'última
etapa de exa obra nefanda que '1 naturalisme
masónich está realisant á F r o n s a ; y ara lo Congrés reunit per la revisió constitucional es la
n]es trísta y fastigosa revelació del abjecte estat
de la República que se sosté per l'enervament
deis francesos.
Be n'ha dat lo parlamentarismo d'espectacles vergonyosos en tolas las nacions hont s'ha
implantat aquexa mentidera forma de r e p r e sentació nacional; be n'hem vistas y sentidas
de disputas arxibizantinas y de barallas escandalosas en los llochs que enfáticament a n o m e nan santuari de las lleys; pero d'ensá q u e ,
per desgracia de las nacions, se coneix la t r i buna parlamentaria, no s'havia vist ni oliit res
parescut á lo que actualment está passant en
lo Congrés de Versalles, verdader
pandemónium p a r l a m e n t a r i .
No es sois lo descrédit del parlamentarisme
aquexa orgia á que s'entregan los radicáis
francesos; es la rialla histérica d'una nació que
pert lo seny y cau embrutida pe'ls excessos de
la Ilibertat. A la porta del Congrés de V e r salles !qué be hi estarian los famosos tercets
que'I Dante posa en lo vestibul del Infern !
No a n e m ara á tirar pronóstichs sobre lo
que n' exirá de aquest Congrés revisionista;
sino que h e m pensat seria oportú y prontos e s tudiar per q u i n s passos ha caminat y segueix
caminant la F r a n s a , per arribar al estat deplorable de miseria en que j a u casi sens e s p e r a n sas de vida. Oportú, perqué sens dupte s'acosta la crisis final de la revolució francesa; y
profitós, perqué ja que la Masonería ha fet de
la F r a n s a \anima oilis de totas las p r o b a t u r a s ,
de tots los experiments revolucionaris, y desde
la Decloxació deis drets del home ha anat baxant, etapa per etapa, fins al fons del abisme,
lo seu exemple podrá ser saludable á nacions,
com la nostra, que encara conservan, gracias
á Deu y á pesar del Iliberalisme, poderosos
principis de vitalitat en son organismo.
La matexa proximitat de vehins ha de fernos
procedir ais espanyols ab major cautela, y e s carmentar mes de prop en lo cap d'altri; y axis
com nostres antepassats saberen resistir valerosament á la invasió a r m a d a de la F r a n s a
imperial, ara allissonats ab la trista fí de la orgullosa nació, podem á temps preservarnos del
pestilent contagi d'exa república podrida.
Qui mire avuy la F r a n s a , s e g u r a m e n t e x p e rimBntará lo que deya'l m a r q u é s de V a l d e g a m a s : q u e es precís a p á r t a m e la vista ab h o r r o r
y l'estómago ab fástich: aqueix horror y aqueix
fástich serón altament saludables.—J.
Cpbre.
Lo «Correo Catalán», deixant la piadosa costum
de pendre la feyna al P. Croisset en las solemnes
diadas, nos dedica'l dia de la Assumpta son article
editorial, flrmat ab las conegudas iniciáis de son
Director. Agafant lo nostre solt del número anterior, lo va analisantpartper part—dexant, empero,
los trossos de mes mal rosegar—y ab la gracia de
costum hi posa'ls seus comentaris, que suposem
del tot «expontáneos, fets sens insinuado ni previa
consulta de ningú», com diu del solt aquell, desenlias de la polémica ab lo P. Llanas. Declarado
que'ns ha fet tot l'efecte d'una exeusatio non petita.
No pe'l gust de ser lo darrer en pegar—cosa del
tot impossible ab la gent del «Correo»—ni molt menos per iniciar una polémica que á res conduhiria,
sino per contextar á una falsa suposició que no podiam dexar passar en silcnci, escriurém avuy algunas rallas mes, donant desd'ara carta blanca al
Sr. L. M. de Ll. per seguir fent á LA VEU DEL MONTSERRAT objecte especial de las suas integras caricias.
Suposa el Sr. Ll., y mes que suposar afirma, que
la primera vegada que'ns gira la proa, dirigintnos
caritativa amonestado, nosaltres, per lo temor servil de quedarnos sense suscriptors, anárem á demanarli una especie de patent ó certificat d'integrisme ó cosa axis, perqué alashoras encara '1 nom
no s'havia fet de moda. Prescindint de la modestia
de las pretensions del Director del «Correo Catalán», li direm clara y rodonament que la memoria
li ha faltat esta vegada, per no dirli que falta á
grat-scient á la veritat. Quan, mogut per certas
instigacions, allá per la primavera del any 81, lo
«Correo Catalán», trencant las bonas relacions de
companyerisme, nos ataca per primera volta; després de haverli contextat com mes convenient creguerem^ nosaltres que sabem ofegar lo ressentiment y creguts de alió que dihem en cátala: «qui
cara veu cara honra», nos presentaren! á la casa
propia del Director del «Correo Catalán», y sab perfectament lo Sr. Ll. que en aquella entrevista tan
cordial com podia serho, ab la sinceritat que'ns
caracterisa^ exposárem lo nostre pensar y élUo seu,
dibuxantse perfectament las discrepancias que, mes
tart, acontexements deplorables, procediments poch
rectes y disputas enconadas, han vingut á accentuar mes y mes entre'ls católichs espanyols. Demanárem al Sr. Ll. reparado de lo que créyam ofensa
y res mes. EU obra com millor va creure, nosaltres
hem seguit ab dignitat la ruta que desde un principi de la nostra publicació'ns tragárem, no mirant
may al número de suscriptors, puix no hem fet de
LA VEU DEL MONTSERRAT botiga de mercader, ni
captant may proteccions ni molt menos subvencions de certa classe que'l «Correo Catalán» conexerá mes que nosaltres.
Agó fou lo que'n diu lo Sr. Ll. promesa; y no pot
aludir á res mes, puix no hem vist ni tractat desde
>fE;y*T1lffm'Pgi!!WWTOT^
alashoras al Director del «Correo Catalán» no mes
que un'altra vegada á Montserrat per la tardor del
mateix any 81, quan se feu la Romería deis poetas
catalans. En los aposentos de Sant Alfonso conversarem bastant amigablement una estona, donantli
alguns datos per la ressenya que feu en son periódich del poétich Romiatge al qual no's desdenyá de
péndrehi part, á pesar de que ei> la animada taula
del Restaurant hi bellugava lo que ara'n dirian
una mestissada áe primo cartello. Ja veu com no
necessitava refrescarnos la memoria, que ara com
.ara, gracias á Deu, no'ns falta. Rectificadaaquexa
suposició, li farem gracia al Sr. Ll. de tot lo demés
farciment del seu article., puix entrar en discussió
ab los de sa corda y garbellar aygua son, si fá no
fá, la matexa feyna.
La conducta que hem observat fins ara respecte
las enutjosas qüestions entre católichs, l'anirem obsorvant flelment y sease cobardía; no amagar may
la nostra opinió, pero tampoch anyadir llenya á
eix foch que hi ha qui's complau en mantenir enees. Ab ningú tenim compromisos, ni adalt ni
abaix, y hem tingut y sempre tindrem present lo
consell que dona ais católichs al final de sos articles «Pensaments sobre la Encíclica Cum multa» la
Civiltá Cattólica: «Sois la veritat deu ser sa estrella
polar, sois per la caritat se deu moure son cor,
passant, ab esperit ferm y tranquil, per sobre las
contradiccions y'Is desprecis, vingan d'hont vingan.»
Y crega'l Sr. Llauder que'ns te molt tranquilstot
lo que puga dir de nosaltres y de la nostra publicació; no'l seguirem may en sa monomanía de busca-bregas, y'ns reservem sois lo dret de rectificar
quan convingue y la santa Uibertat de obrar quan
s'esdevingue.
Seguesca ell per son camí: seguesca dient que
están absorbidos por el clero catalán y que el «Correo Catalán» es su órgano, (páranlas textuals que
las posem en castellá perqué míUor s'entengan)
ofenent axis la dignitat del clero y arrogantse una
representació, que ni en l'ordre religiós ni en l'ordrepolítich, ni'l clero li pot dar ni ell te capacitat
per acceptarla; seguesca prenent per intransigencia
la insolencia en lo modo de tractar á personas y
fins á molt altas institucions, parlant de barricadas de báculos y mitras; seguesca negant las qualitats de bon católich á qui li plague; nosaltres, y
ab nosaltres moltissíms de bons católichs que van
á confessar y á combregar y fan processons y r o merías sens esperar á que '1 «Correo Catalán» ho
mane, seguirem tranquils, escoltant la veu de la
Iglesia docent, participant de la divina gracia per
los medís instituhits per Jesucrist y ordenats per sa
Iglesia, sens temor de que cap Integro 'ns ne puga
privar; y segurs, ab perfecta seguretat, de que per
anar al Cel no se'ns demanará cap passaport visat
y refrendat en los consulats del «Correo Catalán».
J. C ,
Assaif Je tralncció catalana iels Salms le Mí
SALM X X X I V .
Lo lílol, lo estil, la poesía y lo fet que ocasiona sa
composició, son r a h o n s totas que confirman ser David
lo autor de aquest S a l m . Fugitiu de la persecució de
Saúl, se refugia David en Geth, ciutat deis Filisteus,
dirigintse al seu rey Achis ( I . H e g . X X , 10.) Pero c o negut deis ministres va temer per la sua vida, y se fingi
boitx, et immuíavit
os suum (lo hebreu taatnó, páranla
idéntica á la del primer verset de aquest Salm, y que
significa son gust, son sentit, son seny,) coram eis, ¡j
entre las llurs mans bojejava, y feya senyals
á Las
portas, y li queya la baca, (v. 14.) En virtut djB aquest
ardil, Achis, indignat contra los que acusavan á David
va m a n a r que lo traguessen del seu devant, y aixís va
poguer refugiarse á la cova de Odolla, (Cap. X X I , 1.)
Allí dona gracias al S e n y o r composant aquest Salm, en
lo que inculca lo temor de Deu com condició y medí
per ser prolegil del col y dcfensat.
E s lo tercer Salm acróstich ó alfaJbétich, sent de a d vertir que no hi ha verset que comensi ab van, com
sembla que hauria de comensar lo sisó.
E s t á escrit pochs dias després del L V I , quant David
tenia u n s 23 ó 24 a n y s , al 33 ó 34 del reynat de Saúl.
TRADUCCIÓ.
a 1. De David, quant va cambiar son seny
devant
de Abimelech
(qui lo va expulsar)
y se'n ana.
h 2. Aleph. Benehiré al Senyor en tot temps; sempre la sua alabansa en ma boca.
3. Beth. En lo Senyor se gloriará
la ánima
mia.
Escóltin
los humils y se alégrin.
c 4 . Ghimel. Engrandiu
ab mi al Senyor; y ensalsem lo seu
nomjunís.
d 5. Daleth. Vaig buscar al Senyor
y me va respondrer, y de tots mos temors me va
Iliurar.
e 6. H e . Lo miraren
y resplandiren;
llurs
semblanis no se
aoergonyirán.
f 7 . Zain. Aqueix pobre clama y lo Senyor
lo ha
escoltat, y de totas sas angustias lo ha salvat.
g 8. H e t h . Acompanyat
está lo Ángel del
Senyor
al entorn deis qui lo temen y los
Iliurará.
h 9. T h e t h . Saborejéu
y vejéu quant bó es lo Senyor; benaventurai
lo varó que confia en Ell.
i 10. Jod. Temeu al Senyor,
ó sants seus,
perqué
no hi ha pobresa pels qui lo temen.
j 11. Caph. Los lleons destruheixen
y teñen
fam;
m.es los que buscan al Senyor no'ls hi falta bé algü.
12.
Lamed. Yeniu, filis, escoltéume;
lo temor
del
Senyor os
ensenyaré.
k 13. Mem. ¿Qui es lo home que desitja vida? ¿qué
vol dias per veurer lo bé ?
1 14. N u n . Guarda ta llengua del mal, y tos llavis
de paraula
fraudulenta.
15.
Samech. Apártat del mal y practica lo bé; busca pau y
persegueixla.
(a) .Titol y ocasió del Salm.
(b) Alabansas á Deu nostre Senyor.
(c) Invita ais demés á alabar á Deu.
(d) Per lo beneflci que ha rebut.
(e) Mes á quants se dirigescan al Senyor succehirá.
(f) Lo que á si mateix ha succehit.
(g) Dona la rahó.
(h) Bxorta á fer la proba de la bondat divina.
(i) Mediant lo temor de Deu.
(j) Perqué no|los richs y poderosos, sino los que buscan al Senyor troban la felicitat.
(k) Demana quin es lo medi de ser felis.
(1) Resposta.
ju^i
t u u
uiJíLi
lfl\Jl\
liSCdíXÍXAi.
,
m 16. Ain. Los ulls del Senyor enoers los justos,
y sas aurellas á llur clamor.
n 17. Phe. La cara del Senyor contra los que obran
mal, per borrar de la térra llur memoria.
o 18. Sade. Clamaren y lo Senyor escolta y de totas llurs angustias los Iliurá.
p 19. Coph. Próxim está lo Senyor ais contrits de
cor, y ais de esperit adolorit salva.
q 20. Resch. Molts son los mals del just, mes de
tots ells los Iliurará lo Senyor.
21.
Schin. Guarda de tots los seus ossos, ni un de
aquestos se ha romput.
r 22. Tau. Matará al maloat la malicia, y los que
teñen odi al just serán castigáis.
s 23. Redimeix lo Senyor la ánima deis qui lo serveixen, y no penetran los que confian en Eli.
mal, que moguts per la divina gracia^ claman al Senyor
y los escolta, perqué sempre está prompte á perdonar
ais contrits de cor y que se arrepenteixen de veras.
22 y 23. Serán castigáis... penarán en hebreu yeschámu del verb ascham, que es pecar; y com conseqüencia pagar la pena deis pecats.
ACLARACIONS.
DE MALLORCA.
1. Cambiar son seny, es fingirse boig. —Abimelech
es nom comú á tots los reys deis Filisteus segons Sant
Basili, que ho deduheix deis cap. XX, 2, y XXVI, 1,
del Génesis, á la manera que Faraó ho era deis Egipcis
y César deis eraperadors romans.
2. Benehiré, lo verb barac en sa primera significació vol dir agenollarse: y de aquí adorar y luego desitxar á algú tot género de felicitat.
3. Humils, la paraula hebrea anavim ¡nclou la significació de opressió y pielat juntament.
4. Engrandiu, aixó es, regoneixeu y manifesteu ab
mí la grandesa del Senyor.
5. Resplandiren.
Lo mirar ó contemplar é Deu no
sois il-lumina ab llum celestial, sino que aquesta penetra, y fa que la persona il-luminada despedeixi de sí
res'plandors del cel.—Los Setanta, la Vulgata y casi
tots los intérpretes antichs, fora lo" caldeo, traduhiren
los verbs miraren y resplandiren en segona persona
del imperatiu, lo que no cambia lo sentit, y pot ben
sostenirse ab lleugera mutació de punts vocals.
7. Aqueix pobre, aixó es, David piados y necessitat.
Parla ab 3.*" persona, lo qual no está fora del us.
8. Ángel; en hebreu com en grech, aquest nom significa enciat, embaixador; nomen officii, non naturce,
diu un Sant Pare.
10. O Sanís seus, los que esteu consagrats á Deu.
Lo poblé de Israel, separat de tots los demés, y escullit
per Deu á fi de que conserves entre los homes lo verdader coneixement de la divinitat y de las grans veritats reveladas, venia á ser sobre la térra lo poblé de
Deu.
11. Los lleons destruheixen y teñen fam; Metáfora
ab la que significa que los impíos richs y poderosos, á
pesar de que gaétin moU y destruheixin, no se veuhen
may saciats. Los anomena Jleons, ja per significar son
poder y robustos, ja per indicar que la major part de
sas riquesas solen ser despullas de altres.
15. Persegueixla, aixó es, segueixla ab constancia
y tenacitat.
16. Y sas aurellas á llur clamor, supleix, están
aplicadas.
18. Clamaren y lo Senyor escolta. La Vulgata seguint los Setanta posa ais justos per subjecte de clamaren, y aixís ho interpretan Belarmino y Galmet. Mes
al P. Patrizi sembla que lo subjecte es los que obran
(m) Torna á afirmar que Deu se mostra favorable euvers los
Trirtuosos.
(n) E inflexible contra lo.s pecadora.
(o) A no ser que so converteixin al Sen3or.
(P) Perqué en aquest cas los perdonaría.
(q) Acaba ab una antitesis entre la condició deis justos.
(r) Y la deis pecadors.
(s) Anyadidura feta eu tomps posteriors á la composició del
Salm, y probablement per má ajena.
TOMÁS SUCONA, PBRE.
Secció Literaria. ^
_
CANSÓ
P E R CA.NTAK EI.S PELEGRINS
DE LA MARE DE DEU DE LLUCH
Dins el cor de la montanya
Mallorca guarda un tresor...
¡Germans, en santa companya
Pujém á la Casa d'orl
Anem ab bandera alsada
Com un exórcit de pau...
/ Verge de Lluch coronada,
; Demunt Mallorca reinau!
María té santüaris
Per tot aquest reyne bell:
Mes entre puigs solitaris,
Co^n á Reina, te un castell.
Just es que sia adorada
Dins un tan noble palau.
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!
Salut, bellesa y frescura
Trobá á Lluch el pelegrí
Y una saba antiga y pura
Que fa'l cor mes mallorquí:
Vida deis avis honrada
Pareix qu'encara alenau.
/ Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!
L'augusta pau séu á l'ombra
Deis abres patriarcals,
Y en sant esglay allá assombra
La grandesa deis penyals.
En majestat assentada
Molt bé la Verge hi escau.
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!
Si olors del camp du l'oratge,
Es que cerca l'oració...
La veu del torrent sauvatge
Diu l'antiga tradició...
La Bella Dona salvada
Tothom recorda en el Grau...
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!
"
-
^
•
^
'
^
>
a^2S-fe^:£::í:S£&t^£SSE£Siiá:«i-i
-
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Lluch per Mallorca es encara
Lo sant recó de la llar:
¿Y dins la llar de sa mare
Quin cor no's logra escaufar?
Nostra pregaría inflamada
Ab cor de mare escoltan:
¡Reina de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinan!
«Comenso, donchs, donant gracias á la Mesa perque'm permet, no intervenir en lo incídent, ni discutir
la qüestió del poder temporal del Papa, sino salvar ma
conciencia y donar leslímoni de la meva fe. Per alguna cosa vestesch aquests hábits; so un Prelat católích,
estích especialment destinat á defensar los drets y l'honor de la Santa Sede, y he cregut que no podía estar
aquí silencios mentres se llansan especies contrarías á
exos drets, á exa grandesa del Cap del catolícisme.
»Dích, donchs, y m'ho ha de permetre'l Senat, que
jo, com Prelat católích, prescindínt completament de la
qüestió que's diu internacional; prescindínt de si ha hagut error- en la copia ó trasmissió deis telegramas á
Italia ó á altras parts, dich, que cumplo un dever ságrate lo dever propi d'un Bisbe católích, declarant que
jo no acceplo los fets consumáis, que per mí los drets
del Roma Pontífice, inclús los drets del poder temporal sobre sos Eslats, son inalienables ó imprescriptibles, son anteriors y superiors á axó que se anomena
dret nou de la revolució cosmopolita y son també superiors al bárbaro dret de la forsa.
«Per consegüenl declaro que sí nosallres hem rendít
un tribut de justicia á la dignítat de homens cristíans
abolínt la esclavitut á Cuba y Puerto Rico, ab major
motín estem obligáis á procurar la llíbertat é independencia del Roma Pontífice en lo exercici de son sagral
Mínísleri, perqué ell es lo primer Mestre de la verdadera llíbertat, ell es quí dona las nocíons de exa llíbertat ais pobles, y es menester que tots, no sois lo respectem, sino que també procurem sinceramenl que sia
Ilibre é independent lo Cap Supremo del catolicísme.
»Jo no tínch que oposar una afirmado á altra afirmació; sois tínch que invocar la autoritat del mateix
Papa, del maleíx Roma Pontífice, que casí's vol dír
aquí que está conforme ab la expolíacíó de sos Eslats.
»Queda, per consegüenl, tranquila ma conciencia declarant devanl del Señal espanyol, com Prelat católích
y fentme echo de la veu del Roma Pontífice (en un document ben recent per cerl) y de tot lo episcopal católích, que no puch acceptar los fets consumáis y que no
puch jamay desconexer los drets que sempre ha de teñir lo Papa sobre son domini temporal.»
Pelegrins de tola l'Illa,
Feim presentalla del cor:
Per cada ofrenda senziila
María dona un tresor.
El bé que mes vos agrada
Per demunt tots escampan:
¡Reina de Lluch coronada,
Dins las animes reinau!
Aquesta illa que traguéreu
Del poder del infehel
Sia, com vos la volguéreu,
Planter de vidas pe'l cel.
De bell nou s'es consagrada
Are á Vos que l'escoltau.
/ Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!
Dau l'olí pur á la serra,
Dau á n'el pía fonts de vi;
Sian los dons de la térra
Semblansa de un fruit mes fí:
¡Donau sempre bona anyada
De caritat y de pan!
/ Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!
De les plagues forasteras
Allunyau l'impur alé:
¡Sian las nostras riberas
Grans murades de la fe!
¡La píetat arrelada
Floresca en aqueix cel blau!
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau.
M.
261
COSTA.
Crónica Be ifiosa.
La Protesta iú AmneDistie de Sant Jaoie de CoDa
ei lo Seoat Espyol.
(Sessió del 18 Juliol.)
«Senyors senadora, no he pretingut intervenir en lo
incídent que ahir promogué el senyor senador Mazo
fent certas preguntas á las quals ha contextat extensament lo senyor Presiden! del Consell de ministres; ni
ignoro tampoch, encaraque so molt novell en las lluytas parlamentarias que'l Reglament no'm consent ni'm
dona dret á pendre part en la discussió de est incídent,
y per lo tant dono gracias al senyor President, que ja en
filtra ocasió, estant jo parlanl, toca la campaneta quan
^aig creure que encara podía fer una pregunta exposant
los antecedents, com fan tots los senyors senadors; pe' o sembla que ma veu li es ingrata.
PREGARÍAS SOLEMNES.
Espanya, y mes especialment Catalunya, demoslran
la sua fe en exos moments de angustiós temor de que
vínga'l cólera. En tols los Bisbats s'han ordenal las
preces de rúbrica, y mollas son las poblacions, Barcelona al devanl, que van á implorar en los temples la
misericordia divina. Mes la cíulal de Valls, que tanta
devocíó te á sa Patrona la Verge de la Candela, s'ha
dislíngít molt parlícularment en exas pregarías, com
ho veurán nostres lectors ab la correspondencia que
á conlínuacíó copiam:
«Sr. Director de LA YBV DEI, MONTSERRAT.
Valls, 5 dfl Agost 1884.
»La ciutat de Valls acaba de donar una eloqüentissima proba d»
la confiansa que te depositada en Maria, venerada aqui desde antich temps en sa imatge miraculosa de la Verge de la Candela; dedican tli una solemnissima Novena á fi de que se digne preservarnos de la epidemia que afligeix á algunas poblacions de la nació
vehina.
A pesar del rigor de la estació calurosa y de celebrarse la funció
á hora no acostumada, tots los dias acudía gran multitut al espayós temple parroquial de Sant Joan, comensantse'ls actes á las
vuyt del vespre ab exposició del Santíssim.
Lo diumenge, diaS, últim de la Novena, fou un dia de verdadera reparado y pregarla fervent. A trench d'alba las campanas de
nostra parroquial iglesia cridavan ais devots de Maria per assistir
al Rosari de la Aurora, que á las cinch en punt sortia de dita iglesia de Sant Joan, recorrent los principáis carrers de la població,
explicant en determináis indrets los Misteris lo Rnt. Joseph Cosido, devot restaurador en esta ciutat de tan hermosa práctica.
262
LA VEU DEL MONTSERRAT.
May havia vist concurs igual al Rosari de 1'Aurora, y després de
haver fet la visita á la capella de la Mare de Dcu del Liado, regressá la edificant processó á la Parroquial. Aquí nos esperava
un'altra consolació, puix se feu una Comunió general lluhidissima,
celebrant la Missa y dirigint ais flels una fervorosa plática lo
Il-ltre. Dr. D. Tomás Sacona, canonge del Sacro-Monte de Granada.
A las deu, Oflci solemne en que predica lo Rut. Pare Joseph Armengol, de la Companyia de Jesús, tornantho á fer en la tunció
del vespre, sempre ab aquella naturalitat que cautiva y aquella
unció que tantcommou. Després de havernos manifestat al mati
los «motius de conflansa en María» nos exposá al vespre los medis
per fernos merexedors de sa protecció, reduhintho á dos parts:
puresa en las ideas y puresa en las costums. En las ideas, considcrant lo cólera y las enfermetats en general com un cástich, com
una ensenyansa y com un avis que'l Cel envia á las nacions pera
que se afirmen á las creencias santas ó tornen al cami"de la veritat. En las costums, oposantse á la vida sensual anticristiana, á la
vida practicada per las sectas secretas, y restaurant las antiguas
costums de nostra católica nació.
Se canta després la Uetania, y feta la benedicció y reserva del
Santissim, se organisá una devota processó per l'interior de la
iglesia, essent portada la venerada imatge de la Verge de la Candela per quatre seminaristas de Tarragona. Durant la funció se
distribuhiren unas tres mil fullas, entre «Medidas Sanitarias» del
Dr. Sarda y «Anticolérico» del Dr. Pere Mártir Pujalt. Ja pot
compendre, Sr. Director, ab exa brevissima ressenya la importancia de aquexas funcions que hari dexat en l'ánimo de tots los
bons filis de Valls una consoladora improssió y un recort perdurable.»—M.
LA I V A COROM DE L\ VERGE »E LLUCH.
L'any 1631, un marques italiá fé una dexa á n'el Cabildo de Sant Pere de Roma, perqué amb lo seu produele se pagassin y oferissin corones de or macis á les
imatges de Maria Santissima mes famosas per s'antiguedad, per sos prodigis y per la devoció que inspiran
á los pobles. En vida seua el Vaticá en corona algunes
en Italia, y posteriorment s'en coronaren mes á Franco, á Alemania y á Polonia. Dins España no n'hi havia cap de coronada fins l'any 1881, en que ho fou dia
8 de Setembre la Verge de Montserrat.
Encare que dites corones solen sortir de Roma, ahont
se construeixen a proposit, á costes de aquell Ilegal,
s'en presindeix cuant el poblé ahont asisteix 1'Imatge
s'encarrega per son conté de construir y salisfer el cost
de sa corona; com succehi á Catalunya y succeheix á
Mallorca.
El motiu y objecle de coronar amb tanta solemnidat
les principáis imatges de la Verge Maria es desagraviar á nostra Santissima Mare de les ofenses que desde el sigle XVII fins al present li fan els protestants,
negantli el culto, y els descreguts de tot género que
fan befa de sa Inmaculada Concepció.
Esplicat l'origen y motius de les coronacions ponlificies, anam á descriure les Corones que, projectades y
construidos per artistes mallorquins, regalam á la Mare
de Deu de Lluch y á son Minyó. "Totes dues son d'argent daurat amb pedrería engastada amb or, y son d¡buix, en tamany natural, l'hem trasladat en lo present
número y en Tanterió d'aquest quinari.
La de Nostra Senyora, se compon d'una Diadema
real que li cenyirá el front; d'un Nimbo radial, amb
ramellins com á de filigrana, voltat d'un rotul que diu:
Nigra sum sed formosa (som morena pero agradosa)
y d'una Aureola de 12 estrellas que li fan cercol per
defora. Just en mitx de tol, sobre un floró guayta s'escut d'armes de Mallorca, amb una inscripció subaix que
dirá: Estrenada en lo dia de sa coronado
pontificia.
La coroneta del minyó Jesús se compon d'un Nimbo
éreuat, amb un lletrero voltat que diu: Ego sum lux
mundi, (Jo som sa llum del mon).
Entre una y s'allre duen engastados:
22 Diamants.
27 Brillants.
25 Esmeragdes, pedrés verdes.
14 Zafirs, pedrés blaves.
25 Rubís, pedrés vermeyes.
7 Amatistas, pedrés morados.
6 Topacis, pedrés grogues.
Y unes 600 perles fines.
La de la Verge en es cercol de derrera du graval:
Mallorca á Ntra. Sra. de
Lluch.—Mdccclxxxiv.—
Cedida en propietat al Jlustrissim
Sr. Bisbe de
aquesta Diócessis. Es á dir que se ha mirat enfora
perqué els afamagats may per may pugan creure que
lo de la Mare de Deu no te amo.
Per costes d'aquesta corona s'ha replegat un milená
de lliures, la major part amb donatius que no passan
d'una pesseta. ¡Mirau si hey tendrá part tota Mallorca.
Ademes se li han regalat:
30 Bolons.
14 Recades.
12 Anells.
7 Creuetes.
18 Joyes diverses.
94 Pedrés.
Y 1062 perles.
De les joyes y perles sobrants se n' ha fet vm collar
per la Verge. Ademes se ha construit un altre joch de,
corones de igual forma y dimensions amb plata de la
Mare de Deu y pedrés de manco valor que servirán
per l'us diari.
El pfojecte d'aquesles corones l'estudiat y dibuxat un
devot de Maria Santissima, y les ha construides lo inteligent Mestre argenter D. Antoni Pomar.
Deu vulga que axí com coronam en la térra l'imatge
de sa Mare Inmaculada, siguem tots coronats de gloria, en el cel. Amen.
(Déla Guia de Lluch.)
Corren SeiieraL
EXTRANGER.
Just es que en lloch preferent d'esta secció, parlera avuy
un pocb de com va consolidant y aprofitant son hermos triumfo lo partil calóiich de Bélgica.
Com era d'esperar, una vegada funcionas ab tota reguiarilas lo nou Minisleri y posat d'acort ab lo Monarca, se presenta á la Cambra de diputáis lo projecle de Hey peí restabliment de las relacions diplomáticas entre la Santa Sede y
Bélgica. Era natural que la masonería batuda en la persona
de Frere-Orban fes un desespera! esfors per impedir aqueix
gran pas en lo camí de la reacció; pero son discurs contra 'I
Minisleri calóiich, sas pérfidas insinuacions contra '1 presidenl Malou, no lograren mes que donar llocli á una vigorosa
defensa y á declaracions encara mes vigorosas de aquesl.
«Després, digué'l Malou, després de la supressió del poder
temporal del Papa, la legació de Roma ha vingut á ser mes
iraporlanl que may. Nosaltres lenira interés en ser representáis á Roma per defensarhi los interessos moráis y religiosos
del noslre poblé»... «Estioh d'acort ab vos, digué diriginlse
á Frere-Orban; hi ha una reacció nacional principalment dirigida contra vos maleix, contra un sistema que no es belga,
que perturba las conciencias y promou lo desordre.»
Y com se l'havia acusat al Sr. Malou de iiaver sigut débil
l'any 1877, dexantse intimidar per la plebe sollevada pels
Uiberals, conlextá noblement: «Me han acusat d'haver sigut
massa indulgenl; jo'us asseguro que no ho seré d'aquí endevant.» Un fragorós aplauso aculíí aquestas frases, y passantse á la votació, queda aprobat lo restabliment de las relación»
ab lo Vaticá per 73 vots contra 44. ,
t,
;-:^^Z:T^S^&I¿^
mT^-^^^^m^^^^^'^^^-^
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Mes com lo dret del pataleig es lo darrer que'ls queda
sempre ais Iliberals, quan están á sota, resoigué la secta promoure una gran mam'feslació á Bruselas, pei-que ab la forsa
del número se vejes la forsa de la rahó. No son ios catóiichs
belgas gent de dexarse esporug?<¡r com se vulla, y menos ara
que están molt escaninats deis anys de dominació masónica;
axis es que determinaren oposar manifesíació á manifestació,
senyalant lo diumenge passat, dia 10, lo mateix que liavian
desigual los Iliberals. Segons las últimas noticias lo triumfo
ha sigut briiiantissim, superant ias esperansas fins deis raatexos que l'havian iniciada. «Se vol intimidar al Rey, deya
un diari, ab un moviment antioficiai, quan no hi ha aqui mes
agitació que la deis agitadors.» Los catóiichs de ias provincias respongueren al crit y curapliren magniricament son dever. De Amberes sol, cinch trens especiáis portaren á Bruselas dei( mil ciuladans. Lo pays de Flandes hí enviá los mes
resülts patriotas. Dos mil la ciutat de Gant y mollíssims de
Limburg, á pesar de ia distancia. Tota la malinada del diumenge passat, los trens de Lieja, Nannir y Tournai portaren
milers de coratjosos catóiichs á Bruselas. Lo Gobern perraeté las duas manifestacions, assegurantne la ilibertat, y'ls matexos francmasons lian hagut de confessar lo ridícul paper
y'Ifiascode la sua exida.
Bou cxempie están dant ais catóiichs del univers ios valerosos católiclis belgas. Deu prospere sos decidits esforsbs y'ls
corone ab nous triiimfos en los projectes de lley que'l Ministeri prepara.
Lo de Fransa es lo revei's de la medalla. Fígureuvos l'acanallament mes fastigós, y tindreu aua idea, encara no del
tot exacta, de las escenas trági-cómico-bufiís del Congrés de
Versalles. Alio no son diputáis ni casi arriban á ser homes;
alió es un remat de bestias. Lo Fígaro ho deya á l'endemá
de la primera sessió: «Combinen tots los crits del home y de
la bestia, tots los mals gestos deis atletas de mercal y deis
borralxos, y no arribaren á representarvos lo repugnanl espectacle que acabara de presenciar.»
Si la primera sentada fou tal, ias següents han sigut piljors. Los diputáis havenl ja agotat tots los termes grossers
que i'Academia, per aumentar la riquesa de la llengua, admet en lo Diccionari, recorren al argot deis pilléis de París.
Mots hi ha intraduhibles, y sembla mentida que una Assamblea puga axis arribar á perdre lo instint de la formalitat y'l
Sentimenl del decoro. Pilot (¡'escombrarías s'han dit repetidas vegadas uns ais allres: al llegírho, nos ha semblat veure
al Tudescb l)arbut agafar io mánech de i'escombra.
Y per concloure avuy esta secció direm quatre páranlas de
'a bona marxa que han pres üllimament los assumptos de
Andorra.
Després de ias últimas eleccions en que's manifestá la justa
preponderancia y ilegitim presligi del Excm. Sr. Bisbe de
Urgell, los representanls de Fi-ansa mostraren la pretensió de
que's decretes lo desarme de ia forsa pública de Andorra,
conslituhida per tots los ciuladans de selze á xexanla anys,
per susliluhirla, segons se creya, per altra forsa francesa.
La pretensió no podia ser mes exagerada, pero era evident
•il mateix leraps la necessilat de una reforma en la Constituc'ó de la forea andorrana, en vista deis conslanls perills que
^feria la tendencia deis parlits á ventilar per medi de las ar•^as las qüestions; y d'esl assumpto s'ha vingul traclanl en
'OS últims mesos fins arribar á un acort que ha sigut publicat
i'ecentment.
Los delegáis permanenls del Sr. Bisbe de Urgell y del gobern francés, en vista de las Conslitucions del condomini y
263
considerant que si be tot Andorra te di-el, segons la secular
costum de las Valls, á possehir una arma de guerra y muqicions pera sa seguretat pei'sonal y per desempenyar lo servey
que deu ais princeps, i'epresentals per sos veguers y sos delegáis, ios princeps teñen lo di'et innegable de reglamentar
la possessió y us de ditas armas de guerra, dexant subsistir
totas ias reservas de dret fetas ab felxa 14 de Mars, han disposat que ningún andorra puga adquirir ni conservar á tílol
de propietal ni en allre conceple, armas de guerra, sens obten! r per acó nova y expressa autorisació deis veguers, ios
quals al concedir exa autorisació, indicarán en ella'l model,
calibre y númei'o de cada arma.
Los contraventors á estas disposicions serán castigáis ab
la conflscació de l'arma, presó de un á sis mesos y multa de
50 á oOO pesselas. Queda prohibil fer us de las armas sens
ordre formal deis veguers baix la pena de confiscado, presó
de sis mesos y multa que no podrá excedir de IODO pesselas,
sens perjudici de las altras penaiilals aplicables en cas de
violencias, assessinat ó desordre grave.
Ab estos aoorts, que sembla han siguí ben rebuls deis andorrans, se ha arribal á una intel-ligencia, posanl fi á las
enutjosas diflcultats que han durat tan lemps.
ESCANDALL DEL MEliCAT DE VtCH.
(Dia 16 d'Agost de 1884.)
Qoartera. Hecíílitre.i
Xexa. . .
Formón t.
Mestall. .
Ségol . .
Ordi. . .
Gibada. .
Espelta. .
Qnartera. flectiílitre.
Ptas. es I^tas. es.!
Ptas. es.
14'5()
20'39. Blatdeiiioro.. 11'50
13' »
18'99. Mili
13'50
10' »
14'75. Fajol
10'50
]2'64. Fabas
11' »
9' ->
9'84. Llegum. . . . 11'.50
7' ..
16'.50
6' »
8'44. Fasols
5' »
7'04. Ciuroris.... 19' »
Ptas. es.
. 16'15.
. 18'29.
. 14'05.
. 15'45.
. 16'15.
. 23'22.
. 26'73.
yarieíüís.
LO CINQIIE CENTENAR DE SANTA MARÍA DEL MAR.
-t<=>£«S»JCS»»-
Ahir cumpliren cinchcents anys, dia per dia, que's
diguó la primera Missa en la bellíssima iglesia de
Santa María del Mar de Barcelona; y be mereix aquesta fetxa una especial recordansa, puix aq[uesta iglesia
ab sos cinchcents anys de nobiiíssima historia representa y significa molt en la historia de ia Capital del
Principal.
Tenim recullidas per publicar las principáis efemérides de ia construcció de tan esbeit y ayrós teniple; y
ne farem en lo número següent un article especial, esperant que á no tardar tindrem io gust de veure estampada una Monografía, que será Historia complerta de
la Iglesia Parroquial de Santa María del Mar, que está
escribint ab gran copia de datos un eradit company
nostre.
Y pot ser molt interessant aquesta historia, no sois
per lo notable de Santa María com monument artistich, sino principalment perqué en la vida religiosa y
civil de la capital del Principal la Parroquia de Santa
Maria, sa Reverent ó insigne Comunitat y sa M. 1.
Obra, hi representan un paper importantíssim. Esperara donchs, que's portará á cap está públicació, mes
que mes tractantse de celebrar en lo vinent Octubre lo
cinqué Centenar de Santa María.
A titol de curiositats, publicam aVuy las següents notas extrelas del Arxiu de la propia iglesia.
264
LA VEU Í)EL MONTSERRAT.
«Al primer de Mars 1717 dia en que prengueren possessio de
nObrers los Srs. D. Josoph Mora y Cirera, Magi Monsalvo, ciuta))dá, Joan Puigoriguer, mer. Francisco Duran, Not. publich do
«Barcelona y Francisco Fau, botiguer, conferenciaren no sois la
«quanta incomoditat era per los parroquians lo trobarsc las picas
«de la aygna beneita tant altas, sino també la hirreverencia que
«causava al temple per experimentarse, que niolts oficiáis miliDtars se posavan á la esquina del Cor que mira ais Sombrerers,
iimirant las senyoras quant avian de pendrer la aygua beneita, y
jiper ser tant altas, avian do foi- la natural acció de alsarse, y ser
oprecis ensenyar porcio de las camas, no escapant moltas, á la
nraurmuració y calumnia deis que las miraven. Per có per evitar
«tais hirrovercncias y perqué tots los cristians poguessen guanyar
»lo gran benefici deis perdons per medi de la aygua beneita, resol«guoren lo mateix dia abaxar á una mida proporcionada las sis pi«cas deis tres portáis, t-o es, Major, Moreras y Sombrerers, y lo
«dia 2 de Mars, se posa en execució y costa do mans y roeaptes
«quatre doljlas.
"Dospres de ser alKixadas, se experimenta que los padris.sos eran
«molt imnodiats á las picas y rosolgneren esmotxarlos, perqué las
«criaturas y gosso.s y arribavcn, y tots se retiraren menos lo de
»ma dreta qui entra per los Sombrerers, per liaver donat noticia
«molts residents do que en aquell padris captave Sant fgnasi, y
»per eixa rahó sois se toca un poch.»
(Transcrit literalment del Ilibre dit Ceremonial
Obra de Santa Maria.j
del Arxiu de la
«En lo any 1726 los obrers que alashoras eran de la parroquia
nde Santa María del Mar de Barcelona, experimentaren que los
)>lladres robavan las estovallas deis altars de Sant Aleix, de Sant
«Baldiri y de Sant Simplici, y altres capellas que per trobarse lanceadas las reixas se vallan de uns ganxos Uigats ab alguna canya
«antes previnguts los obrers fer clavar las estovallas las trobavan
«esquinsadas, y trobaren un de aquella ganxos que trencanse la
ncanya y trobanse també aquell any haversen portat las cortinas
«del altar de María Santissima deis Dolors que esta tras lo altar
«major, procuraren los obrers que los Andedors de la obra procu«rasen averiguar qui era lo lladre, y lo dia 84 de J a n e r de 1727
«trobaren una dona que tallaba un gran tros de una credensa, lo
«Andador de la obra la agafa y la posa al sep dins del Capitel y
«dona part ais Obrers los quals manaren posarla á la vergonya lo
«dia 28 de dit mes dait al padris de la vora del fossar de las mo«reras Hígada ab lo pom que allí es sensa caputxa al cap perqué
«tothom la vejes y estigué tota la matinada desde las set horas del
«rnatí fins á las onze que tota Barcelona la veu per ser lo paratgo
«tant publich, desprcs de haver confessat que quatre vegadas ne
«havia tellat, y dit aqui ho havía venut que los Obrers ne han co«brat lo que han pogut la despatxaren haventse valgut deis por«ters de la cort del tineut Corregidor pera llígarla y deslligarla.»
(Del LHbre
/
Vert )
«En 1 de Janer da 1726, dia de la Circumcisió de Jesús Nostre
«Senyor festa major de la parroquia se posa en lo altar major lo
«frontal ó palit de plata que se feu nou á pich de martell de cari«tats deis devots parroquians á puras instancias y cuydado deis
«Obrers y en especial del obrer manestral que era Miquel Rigalt,
«argenter, qui cuydá de fer lo palit y dirigir la obra ab tota pun«tualitat, de tal manera que ab nou mesos se comensá y acaba que
»no gasta lo comú de la obra diner algún per esta prenda que ja
«anys h a y era estada y per los treballs comuns se havia aguda de
«vendrer.»
(ídem.)
CENTRE AGRÍCOLA DEL PANAüÉS.
ANY NOVÉ DE S A INSTAL-LACIÓ.
Lo deber d'honorar á la virtud y al traball agricola'ns acobla
anyalment en sumptuosa festa. E s t Centre celebrará enguany lo
acte solemne áe la dlstribució de premis, que á Deu en sia grat, lo
día 1.» del prócsimmes de Septembre- á les quatre de la tarde en
lo Saló de la Rambla d« Nostra Senyora, segons y com detalla lo segiient
CARTELL.
Pi'C'ini de cinch centes pessetes ofert per S. M. lo Senyor Reij
N' Alfons XII, (q. D. g.)—Discernit no será al pagos pobre del
Panadés, qu'havent servit en l'exercit per sa propia sort, baja pecuniariament socorregut, durant lo servey, á sos pares ó familia
menesterosa, y aquell acabat, al retornar á sa casa, baja continuat
en son ofici de treballador del camp, atenent á les neccssitats de
sa familia ab lo producto de llurs mans.
Premi de cent vint y cinch pessetes ofert per lo Excm. c
Il-lm. Sr. Dr. D. Joseph Morgades,
Bishe de Vich.—Donat no
será al jove pobre d'aquest Partit Judicial, que lluny de pertanyer á cap sociotat masónica, siga soci de la Juventud Católica y
y haja dirigit ó ajudat á alguna do les escolas gratuitos do la mateixa, assistiut ais actos de dita sociotat y cumplint ab sos roglaments en tot.
Premi ofert per lo Municipi d'aquexta
cila, en quantitat
de
cinquanta pessetes.—\M
guanyará l'alumuo que en los próxinis
passats examens, mos coneixemeuts baja domostrat en materia
d'Agiicultura, esscnt profoi-it en igualtat de circunstancies aquoll
qual familia mos faltada ostiga do recursos.
Donatiu del Rrnt. Sr, Degd del Panadés, Párroco de Saiifa
María d'aquesta Vila, en quantitat
do cinquanta Iliures catalanes.—Adjudicat ne será á la uoya soltera, filia do pares pobres
y sons dot en bous o- diner, que s'haja distingit per sa laboriositat
y dots moráis, ossent proferida la que justiflqui pontanyor de dos
anys onsá y per mes temps dintrc d'ells, á una associacíó religiosa, y sortejantse á igualtat de mórits. Será necessari per áobtenir
aquest premi, teñir mes de 1.5 y no arribar ais 35 anys de edat,
y ser vehina de Vilafranca, Moja, Monjos, Pachs, Las Cabanyas,
ó La Granada. La quantitat no s'entregará flns á cumplirse los 25
íinys d'«dat.ó fins que's prengui estat, depositantse en la caixa de
ahoíros ¿ objecte d'esser entregada al cumplirse una de aqueHes condicions.
Premi de la Associacíó de propietaris
de aquesta vila, en
quantitat de xexanta pessetes.—%<¡ donará al guarda jurat, que
mellor y ab mes zel haja cumplert ab les obligacions do son cárrech, durant l'any transcorregut desde'l darror certamen.
Altre premi, de cent vint y cinch pessetes.—En sufragi d'una
persona difunta, s'otorgará un premi de 125 pessetes, al treballador ó treballadora d'aquest partit judicial que con tant ab menos
habers y portat de sos piadosos sentiments, haja amparat á un ó
mes órfens, criantlos y educantlos en lo sant temor y amor de
Deu.
. Premi de cent pessetes ofert per aquest Ceñiré.—S'entregará
al pagés d'aquest partit judicial, q u e m e s coneixemeuts técnichs y
práctichs demostri pera l'empelt de les varietats de ceps americans y assíátichs, avuy conegudes, en relació á la resistencia á
la phylloxera vastratrix.
CONDICIONS D E L CERTAMEN.
No podrán pretendrer premi'ls qu'hajan sigut agraciáis en dis
tribucipn anteríors d'aquest Centre, en rahó á accions iguals ó
consemblants á les consignados en lo present Cartell; pero si podrán aspirar ais demés que quedan resenyats.
Los pretendents ais expresáis premis, deuráu acreditar sa naturalesa, estat, professió, domicili y bona conducta per medi de certiflcació expedida per los Senyors Párroco, Alcalde ó Jutje municipal de son domicili, pero sempre Visada y sagellada per dites
tres autoritats, qual document junt ab escrit ahont se ressenyen
los merits del aspirant, ñrmat per ell mateix ó per má agena á
son prech si no pot ó no sab de firmar, y ab qualsevuUa altre dato justificatiu qu'estime convenient acompanyar deurá endrcssarla
ó presentarla al Sr. President del Centre, Don Antón Graells, que
viu en lo carrer de la Palma, núm. 17.
La presentado d'aytals sol-licituts y documents, deurá ferse per
tot lo dia 22 del corrent mes d'Agost.
L a eleccíó de les persones premiados queda encomanada á un
J u r a t nombrat per lo Centre.
L'adjudicació deis premis y entrega deis diplomes, tindrá lloch
com s'ha dit, en lo Saló de la Rambla de Nostra Senyora, lo dia
primer del vinent mes de Septembre, á les cuatre hores de la tarde, á qual festa invitados ne .serán les Autoritats locáis, tenint
dret d'asistirhi los socis, ses families y cuantos persones vajan
provehides de papeleta per lo Centre expedidíi.
E s obligació precisa deis agraciáis concorrer personalment á robre lo premi qu'hajan guanyat, á no ser que acrediten una causa
justa qu'ho fassa imposible.
Fet fou y ftrmat lo present Cartell en la Vila de Vilafranca del
Panadés ais 6 d'Agost del Naixement del Senyor 1884 a n y s .
Lo President, Antón Graells.—9. A. de la J. D.—Lo Vocal-Secretari, Joseph María de Fábregues.
VicH.—Itnprempta deR. Anglada.—1884.