Arte poética-Rostros y versos

Anuncio
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
ERÒTICA MARINA
Sinueja pel gorg pregon de la mirada,
d’on el mariner trena les algues amb el mot,
el miratge subtil de la mar desflorada
si com noia estesa homiliant el sot.
Fremeix l’enginy que a frec albira per l’escot
i per sota la vesta de l’escuma avesada
l’àncora urca s’enroca ferma per fons remot.
Enlaira la gavina imatge deixatada.
Viàtic Marí, ed. La Forest d’Arana. 1994
ERÓTICA MARINERA
Serpentea por la profunda poza de la mirada
de donde el marinero trenza las algas con la palabra,
el espejismo sutil de la mar desflorada
com joven ofrecida homiliando el valle.
Tiembla el ingenio que rozando mira por el escote
y por debajo del vestido de la espuma acostumbrada
la ancla orgullosa se enroca segura por el fondo remoto.
Eleva la gaviota la imatgen que se disuelve.
Página
1
Viático Marinero, ed. La Forest d’Arana. 1994
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
LA PORTA
Més enllà de la fàtua rutina
t’enlaires, ara majestuosa i gentil,
ara freda i misteriosa,
servant la frontera
del paradís;
en tant que jo, serf humil,
m’assec als teus peus,
oh porta capriciosa!,
assajant les càbales
del vell conjur.
Sent solament fusta com ets,
d’on et ve el poder i la gosadia
de barrar-me el pas a mi,
que he estat ferit de sageta
per l’infant de Venus?
Colga, doncs, indiferència i joc
i enderroca els murs de la distància,
que muir de desassossec.
De la fusta a l’aigua, Onada edicions. 2011.
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Página
Más allá de la fatua rutina
Te elevas, ahora majestuosa i gentil,
Ahora fría y misteriosa,
Guardando la frontera
Del paraiso;
Mientras que yo, siervo humilde,
Me siento a tus pies,
2
LA PUERTA
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
Oh puerta caprichosa!,
Ensayando la càbalas
Del viejo conjuro.
Siendo solamente madera como eres,
De donde te viene el poder y atrevimiento
De parar-me el paso a mi,
Que he sido herido de flecha
Por el infante de Venus?
Entierra, en consecuencia, indiferencia i juego
Y derroca los muros de la distancia,
Que muero de desasosiego.
Página
3
De la madera al agua, Onada edicions. 2011
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
Senyora d’engonal esvorancat,
pecadriu de bellíssima llum.
Sempre jugant-te als daus.
55 maneres de mirar València, Ed. Germania. 2012
Señora de ingles agujereadas,
pecadora de bellísima luz.
Siempre jugandote a los dados.
Página
4
55 manera de mirar València, Ed. Germanía. 2012
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
ELLS, ELS LLIBRES
Que plens de paciència
esperen el seu torn,
quanta abnegació
transpira per la seva pell
quan sense rancúnia
accepten el refús d'uns dits apressats,
quina fidelitat insubornable
serva llur immòbil posa,
quin esclat de lleialtat
davant de qualsevol contesa
sempre prestos a tallar
el llast de la rutina,
que en sou, d'agraïts
en el vostre abrigall de temps
a la silent prestatgeria.
Inèdit.
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Página
Quan llenos de paciencia
esperan su turno,
quanta abnegación
traspira por su piel
quando sin rencor
aceptan el rechazo de unes dedos presurosos,
que fidelidad insobornable
guarda su inmóbil postura,
que explosión de lealtad
delante que qualquier contienda
5
ELLOS, LOS LIBROS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
Página
6
siempre dispuestos a cortar
el lastre de la rutina,
sois muy agradecidos
desde vuestro abrigo de tiempo
en la silenciosa estanteria.
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
A GUILLEM AGULLÓ
Et sobrava força
i t'ha faltat vida.
Gladiador anacrònic d'una època
que no entén de cavalleries,
eixires del cor de la terra,
lliure com la llum
que banya de colors
la gent del teu poble,
i fardatxo de llom llistat
t'encimbellares a la roca de l'estiu
ple de jovenesa
per servar el noble batec de la llavor.
Et sobrava força
i t'ha faltat vida.
Et sobrava força
i t'ha faltat vida, Guillem
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Página
7
Però la nit estengué
un esmolat mant de foscúria
sobre el teu rostre
i l'òliba assassina es llançà
en vol rapinyaire,
des del seu amagatall d'odi,
contra la tendra sang
i enterbolí els colors
d'una immensa polseguera.
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
Poema musicat pel cantant Carles Pastor al disc Els ulls de Bob.
A GUILLEM AGULLÓ
Te sobraba fuerza
y te ha faltado vida.
Gladiador anacrónico de una época
que no entiende de caballerías,
saliste del corazón de la tierra,
libre como la luz
que moja de colores
a la gente de tu pueblo,
i lagarto de espalda rayada
te subiste a la cima de la roca del verano
lleno de juventud,
para guardar el noble latido de la simiente.
Te sobraba fuerza
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Página
Pero la noche extendió
un afilado manto de oscuridad
sobre tu rostro
i la lechuza asesina se lanzó
en vuelo rapaz
desde su escondrijo de odio
contra la tierna sangre
y enturbió los colores
de una inmensa polvareda.
8
Te sobraba fuerza
y te ha faltado vida.
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
y te ha faltado vida, Guillem.
Página
9
Poema musicado per el cantante Carles Pastor en su disco Los ojos de
Bob.
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
FEIXOS DE LLUM
Un a un, tots els raigs anaren perdent el fulgor,
es féu la nit més freda al rostre
de les mil cares del carbó de neu,
un folre de filaments elèctrics sobre els ulls
no encenien el gas necessari per ser lluerna
en la forest de ciment dels ocells morts,
la tercera crisàlide tenia el color esgrogueït
pels falsos devots d’una processó de calaveres.
L’esquelet de les ales perdé les membranes del vol
en una caiguda de revoltes ridícules
sobre les llotoses aigües de l’oblit.
Una forta sentor a fulles podrides
fou el darrer record que se li enganxà
a les antenes de princesa papallona
abans que la vida esdevinguera fang pudent.
Mai més ningú no recordà que el verm que rosega
les restes descompostes de l’abecedari
una vegada havia reflectit feixos de llum.
Inèdit
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Página
Uno a uno, todos los rayos fueron perdiendo su fulgor,
se hizo la noche más fría en el rostro
de la mil caras del carbón de nieve,
un forro de filamentos eléctricos sobre los ojos
no encendían el gas necesario para ser luciérnaga
en el bosque de cemento de los ojos muertos,
la tercera crisálide tenia el color amarillento
10
HACES DE LUCES
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
Página
11
por los falsos devotos de una procesión de calavera.
El esqueleto de las alas perdió la membranas del vuelo
en una caida de espirales ridículas
sobre las fangosas aguas del oblido.
Un fuerte olor a hojas podridas
fue el último recuerdo que se le pegó
en las antenas de princesa mariposa
antes que la vida se volviese barro maloliente.
Ja nunca nadie recordó que el gusano que roe
los restos descompuestos del abecedario
una vez habían reflejado haces de luces.
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
LLIBRES VELLS
Passes dels cantons doblegats d’un llibre
al prometedor pròleg d’un entrepà de membrances
que l’aire fresquet de la matinada t’ha adobat.
Al primer mos t’entretens en el blanc i negre
d’unes antiquíssimes fotografies de data recent,
deixes que el tou dels dits acaronen el paisatge
de llavis inquiets plens de paraules trencades
que envaeixen la mà amb què les penses.
Voldries que les imatges hagueren estat reproduïdes
amb ulls moderns que infanten color,
encara que només fóra amb tons sèpia
per mirar d’acabar de fer la lluna.
Mulles els dits amb la saliva del temps,
continues passant els fulls de l’ànima
on s’ha establert una família de peixets
que comencen a devorar anacronies que amenaçaven
d’esdevenir quistes roïns a la llibreria de la pell.
Quan tot l’oxigen s’ha esmerçat en el riu de foc
tanques les parpelles i li tornes el llibre al drapaire.
Inèdit
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Página
Pasas de las esquinas dobladas de un libro
al prometedor prólogo de un bocadillo de recuerdos
que el aire frequito de la mañana te ha preparado.
Al primer bocado te entretienes con el blanco i negro
de unas anquísimas fotografia de fecha reciente,
dejas que la yema de los dedos acaricien el paisaje
12
LIBROS VIEJOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
de labios inquietos llenos de palabras rotas
que invaden la mano con que las piensas.
Quisieras que las imagenes hubieran estado reproducidas
con ojos modernos que hacen nacer el color,
aunque solament fuera en tonos sepia
por intentar acabar de construir la luna.
Mojas los dedos en la saliva del tiempo,
continuas passando las hojas del ánima
en donde se ha afincado una família de lepismas
que empiezan a devorar anacronias que amenazaban
en volverse quistes malos en la libreria de la piel.
Cuando todo el oxigeno se ha gastado en el río de fuego
cierras los párpados i le devuelves el libro al trapero.
Página
13
Inédito
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
LES FORMIGUES
Vaig estar tota la nit seguint les formigues,
necessitava saber on s’amagava el cementeri.
Les vaig veure pujar pel vidre gelat del gintònic
i, dividint-se en raríssimes càbales,
escriure a crits desitjos en el baf.
Sense que ella se n’adonara, creuaren les pupil·les
de la jove del racó de la finestra,
que s’havia mimetitzat entre les converses
que suraven inacabades a l’interior del local.
Em vaig posar una tonadeta ridícula als llavis
per poder abocar-me als ulls de la desconeguda
sense que m’atribuïra cap intenció estranya.
Els insectes s’agrupaven formant el mot suïcidi
de totes les maneres imaginables,
l’horror es feia pont altíssim, amable química o
esmolat coltell.
Vaig haver de tallar-me la llum de les ungles
per no arrancar-los els queixos a totes.
Abandonaren la morta viva al racó del silenci
i saltaren sense que cap gramàtica les ordenara
al magma primigeni de tots els mots.
La necròpolis continuava escampant-se
per l’interior del meu pit.
Inèdit
Estuve toda la noche siguiendo las hormigas,
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Página
14
LAS HORMIGAS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
necesitaba saber dónde se escondía el cementerio.
Las vi subir por el vidrio helado del gintónic
Y, dividiendose en rarísimas càbalas,
escribir a gritos deseos en el vaho.
Sin que ella se diese cuenta, cruzaron las pupilas
de la joven del rincón de la ventana,
que se havia mimetizado entre las conversaciones
que flotaban inacabadas en el interior del local.
Me puse una tonadilla ridícula en los labios
para poder asomarme a los ojos de la desconocida
sin que me atribuyese ninguna inteción extraña.
Los insectos se agrupaban formando la palabra suicidio
de todas la formas imaginables,
el horror se volvía puente altísimo, amable química o
afilado cuchillo.
Tuve que cortarme la luz de las uñas
por no arrancarles las quijadas a todas.
Abandonaron la muerta viva en el rincón del silencio
y saltaron sin que ninguna gramática las ordenara
al magma primigénio de todas las palabras.
La necrópolis continuava expandiéndose
por el interior de mi pecho.
Página
15
Inédito
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
VOCABULARIS ESBERLATS
Somreies intentant dissimular
l’agra saliva que t’acudia a les dents
en sentir el suc de les flors amargants.
Et sagnaven escandalosament els llavis
perquè tenies la boca plena de paraules trencades,
encara servaves el record de les grafies
en la llarga nit sense lluna
que jugava a l’amagatall entre els llibres.
Notaves a les temples la dolça cançoneta
de la llet de fang furtada a la mentida,
els versos rajant per la pell del metall
com si totes les mirades foren d’orxata.
Però quan has obert el cel de les sensacions
i has volgut que les lletres et testimoniaren,
el polsim ha esdevingut navalles
estacant-se despiatadament al naixement del bes.
Cap paraula naix ja portadora de l’aigua
d’aquelles deus que tot ho rentaven,
cal poar del barranc de les despulles
on reposen els vocabularis esberlats.
Inèdit
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Página
Sonreías intentando disimular
la agria saliva que iba a tus dientes
cuando notaste el jugo de la flores amargantes.
16
VOCABULÀRIOS ASTILLADOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
Te sangraban escandalosamente los labios
porqué tenías la boca llena de palabras rotas,
aún guardabas el recuerdo de las grafías
en la larga noche sin luna
que jugaba al escondite entre los libros.
Notabas en las sienes la dulce cancioncilla
de la leche de barro hurtada a la mentira,
los versos desbordándose por la piel del metal
como si todas las miradas fueran de horchata.
Pero cuando has abierto el cielo de las sensaciones
y has querido que las letras te atestiguaran,
el fino polvo se ha vuelto navajas
hundiéndose despiadadament en el nacimiento del beso.
Ninguna palabra nace ya portadora del agua
de aquellos nacimientos que todo lo lavaban,
es necesario coger del barranco de los desechos
en donde reposan los vocabularios astillados.
Página
17
Inédito.
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Francesc Mompó i Valls, País Valencia POESÍA
HAIKAI DE FINAL D’ESTIU
Mentre buscava
per terra les pupil·les,
s’acabà el dia.
Inèdit
HAIKAI DEL FINAL DEL VERANO
Mientras buscaba
Por tierra las pupilas,
Se acabó el día.
Página
18
Inédito
ARTEPOÉTICA-ROSTROS Y VERSOS
Descargar