4 - Espai Barcanova

Ull viu!
UNITAT 4. La síl·laba
Passatemps sil·làbic
1 Fixa’t en aquestes fitxes. A partir de les síl·labes que contenen, forma el màxim nombre de
paraules d’una, dues i tres síl·labes. Si cal, pots repetir les síl·labes. Escriu-les a continuació
i separa-les amb comes.
Paraules d’una síl·laba:
va, res, no, llet, si, la, or, fi, ca...
Paraules de dues síl·labes:cova, restat, fires, cares, venes, nata, ciutat, ballet...
Paraules de tres síl·labes: anotat, finestra, nevera, novetat, banana...
2 Entre tota la classe, poseu en comú les paraules que heu format. N’heu trobat cap de més de
tres síl·labes? Quines? Escriu-les.
Paraules de més de tres síl·labes: avalador, acabava, apostarà...
FIXA’T QUE…
El català és una llengua en què abunden els monosíl·labs. Fins i tot Pere Quart va escriure un poema fent servir només paraules d’una síl·laba. A la pàgina 38 del quadern
hi ha un fragment d’aquest poema, titulat Tirallonga de monosíl·labs.
36
Dictats
preparats
Unitat
4
1 Camins
Nombre de faltes
Correcció
2 Què fem quan plou?
Nombre de faltes
Correcció
37
Unitat
4
Parlem de…
La síl·laba
en veu alta aquest fragment del poema Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart. Dóna-hi
1 Llegeix
l’entonació adequada. Després, escriu al costat de cada vers la quantitat de síl·labes que té.
Doncs jo sols vull 4
Un xic de son
4
–ei, si pot ser–:
4
i un poc de llit.
4
Un poc de fam
4
Un xic de set
4
i un xic de pa.
4
i un poc de vi
4
Un poc de fred
4
i un poc de llet.
4
i un poc de foc. 4
I un poc de pau.
4
FIXA’T QUE…
Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Per
exemple: paraula té tres síl·labes, és a dir, és trisíl·laba (pa-rau-la).
La síl·laba rau conté un diftong, és a dir, la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba.
La paraula pronunciats conté un hiat, és a dir, dues vocals en contacte que pertanyen
a síl·labes diferents (pro-nun-ci-ats).
2 Classifica aquestes paraules en monosíl·labes, bisíl·labes i trisíl·labes. Si cal, pronuncia-les en veu
alta. N’hi ha cinc de cada. Compte perquè hi ha una paraula que no encaixa en cap dels tres grups!
Quina és? Per què no hi encaixa?
Història
perquè té quatre síl·labes.
tenia
treu
gossa
banyàvem
guerriller
MONOSÍL·LABA
treu, cel, guix, tort, dau
38
tort
cel
dau
guix
pagues
història
caure
BISÍL·LABA
gossa, pagues, banya, dia,
caure
banya
dia
deixada
novel·la
TRISÍL·LABA
tenia, banyàvem,
deixada, guerriller,
novel·la
Parlem de…
Unitat
4
FIXA’T QUE…
Els dígrafs són grups de dues lletres que representen un so.
En general, se separen: go-ri l-la, bos-sa, ter-ra, plat-ja, cui-xa, cot-xe, dot-ze.
No se separen, però, els dígrafs següents: re-gue-rol, gui-tar-ra, ja-que-ta, Qui-met,
vi-nya, ba-lla.
3 Separa aquestes paraules en síl·labes:
formigues
canya
reixa
tenia
forrellat
platgeta
for-mi-gues
rei-xa
for-re-llat
ca-nya
te-ni-a
plat-ge-ta
4 Llegeix aquestes definicions i escriu de quina paraula es tracta en cada cas. Tingues en compte
que en els dos mots hi ha una síl·laba que és gairebé igual.
Au no voladora pròpia de climes molt freds: pingüí
.
Instrument
musical de sis cordes compost d’una caixa de ressonància: guitarra
.
Raona per què una de les dues paraules s’escriu amb dièresi i l’altra no. Compara el teu
raonament amb el d’un company o companya.
Perquè la u de pingüí soni.
5 Separa en síl·labes la paraula ciència. Quantes síl·labes té? I en castellà, la paraula ciencia té
el mateix nombre de síl·labes? Hi ha alguna marca gràfica que les diferenciï? Quina?
ci-èn-ci-a
(4 síl·labes) / cien-cia (2 síl·labes)
En
català s’escriu amb accent gràfic.
39
Unitat
Més dictats
4
3 Què en sabem, del futbol?
Nombre de faltes
Correcció
4 El bastó d’Homer
Abans de corr
egir el dictat 4, tingues
en compte
el següent:
–H
i ha ci nc pa
ra
que duen acce ul es
nt obert
i sis que el po
rten tancat.
–Q
uè porta acce
nt perquè va preced
it de preposició.
– Odissea, Odi
sseu
ca i Telèmac só , Ítan noms
propis que s’
escriuen
amb majúscu
la.
– Vigila amb
les grafies
de governar i in
quietud.
Nombre de faltes
Correcció
40
Tot a punt!
Unitat
4
El punt i a part
1 Llegeix aquest text sobre Elvis Presley i compara’l amb el que hi ha a la pàgina 31.
Elvis Presley, el rei del rock, va néixer a Tupelo, Mississipí (Estats Units), el 1935. El
seu germà bessó va morir en el part. Era de família humil. Amb només dinou anys
va enregistrar el primer disc, That’s All Right, Mama, per fer un regal d’aniversari a la
seva mare. Un tal coronel Parker es va convertir en el seu mànager. L’èxit d’Elvis va
ser enorme i immediat. A més de la seva joventut i el seu atractiu, d’ell es deia, com
un elogi, que cantava com els negres. La seva música, el rock-and-roll, va traspassar
fronteres.Va intervenir en diverses pel·lícules i va ser dels primers artistes a actuar en
un mitjà nou: la televisió. Algunes de les seves intervencions van ser censurades perquè els seus moviments de maluc eren considerats gairebé pornogràfics. Al llarg de
la seva carrera musical moltes de les seves cançons van ser número u en les llistes,
com ara Hound Dog, Love Me Tender i Heartbreak Hotel, entre d’altres. El seu èxit va
començar a decaure després de fer el servei militar a Alemanya. Es va enamorar d’una
fan de només 14 anys, Priscilla, amb qui es va casar quan ella va assolir la majoria
d’edat. Elvis va tenir problemes de sobrepès i d’addicció a les drogues i als fàrmacs.
El 1977 va morir a Graceland, la seva mansió. Tenia només 42 anys. Avui en dia continua tenint milions de fans a tot el món. Molts d’ells visiten la seva antiga mansió, on
hi ha la seva tomba.
Quina diferència hi ha respecte del text de la unitat anterior?
Presenta
una estructura similar però amb el contingut ampliat.
FIXA’T QUE…
El punt i a part marca la fi d’un paràgraf. La divisió del text en paràgrafs ajuda a estructurar-lo i a fer que sigui més entenedor. Cada paràgraf tracta un tema diferent.
2 Torna a llegir el text sobre Elvis Presley i estructura’l en paràgrafs. Subratlla el text corresponent a
cada paràgraf amb un color diferent. Tingues en compte aquests subtemes:
– Naixement i família
– Números u
– Inicis de la seva carrera
– Inici del declivi
– L’èxit i les seves raons
– Casament
– Presència als mitjans de comunicació
– Final
i censura
– Avui en dia
41
Unitat
4
Paraules en joc
Elaborem un conte modern
1 Llegeix el text i respon a les preguntes que hi ha a continuació.
Companyes de pis
La Núria era una noia de comarques, estudiant universitària, que compartia pis a
la capital amb tres noies. Com que no tenia gaires diners per pagar la seva part del
lloguer, sovint li feien fer les feines que ningú no volia fer. Per això van acabar dient-li
la Rentaplats, o la Renta a seques. I de vegades se’n reien, tot i que en el fons era
per enveja, ja que la Núria era més bonica i agradable que elles. Un dia les noies van
rebre unes invitacions per assistir a una festa universitària…
T’és familiar aquesta història? Explica-ho. Recorda la història de la Ventafocs.
Com la continuaries? Pensa-hi i comparteix les teves idees amb un company o companya.
FIXA’T QUE…
Com tot text narratiu, els contes tradicionals consten d’una presentació, un nus (l’antagonista causa un problema que el protagonista ha de resoldre) i un desenllaç.
2 Escriu el nom de quatre contes tradicionals. Qui és l’antagonista en cada cas?
Resposta
oberta. Per exemple: La Caputxeta Vermella (el llop); Hänsel i Gretel (la bruixa);
Els
tres porquets (el llop); La Ventafocs (la madrastra i les germanastres).
3 Tria un dels quatre contes de l’activitat anterior i adapta’l al món modern. Elabora primer un
esborrany d’entre cinc i sis ratlles. No facis servir fórmules com ara «hi havia una vegada…» ni
hi incloguis diàlegs. Un cop revisats l’ortografia i els signes de puntuació, escriu-lo en un full a
part en tres paràgrafs. No oblidis d’escriure-hi un títol, que no ha de recordar el conte original.
4 Llegiu els vostres contes. Es pot deduir en quin s’inspira cadascun?
42
Balanç
Unitat
4
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
TÍTOL DEL DICTAT
NOMBRE DE FALTES
3 Completa:
Una cosa que he descobert: Una activitat que m’ha resultat difícil: Una activitat que m’ha agradat: Un tema interessant per a un dictat complementari: 4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
43
Unitat
4
Textos
per als dictats
1 Camins
2 Què fem quan plou?
Camins que ara s’esvaeixen.
Camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles.
Camins que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món,
per les parets de la mort, sobre la pell.
Eren dos ocells de foc, sembrant tempestes.
Ara són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins que ja són nous.
Sopa de Cabra: Camins (fragment).
Les tardes que plovia eren
llarguíssimes i avorrides.
Es feien insuportables sobretot perquè quan plovia
no podíem anar a la cabanya i la cabanya s’havia
convertit en el nostre refugi
i el nostre secret, el nostre
lloc per estar sols. Quan
plovia miràvem la televisió,
alguna mare ens feia xocolata desfeta, jugàvem a les
màquines i a billar.
Maria Mercè Roca: Com un
miratge. Barcanova.
3 Què en sabem, del futbol?
El futbol, les regles del qual són ben conegudes, potser és l’esport més popular del
món. El juguen dos equips d’onze jugadors i l’objectiu és introduir, amb el peu o amb
el cap, una pilota de cuir dins de la porteria contrària. El joc és regulat per un àrbitre,
que vetlla, al llarg dels noranta minuts que dura el partit, pel correcte desenvolupament
del joc. El que no tothom sap és que hi ha antecedents medievals d’aquest esport
i que, fins ben entrat el segle xix, compartia reglament i federació amb el rugbi, que
encara avui en dia es juga amb els peus però també amb les mans.
4 El bastó d’Homer
Ha passat molt de temps des de l’Odissea. Ara, el rei d’Ítaca és Telèmac, que ja ensenya al seu fill Ulisses l’art de governar, encara que ell prefereix parlar de contes i de
les meravelles del món. Un dia, Ulisses ajuda el vell Odisseu a emprendre un darrer
viatge per mar en què tots dos coneixeran personatges estranys i situacions inesperades. Però, ai!, Odisseu és molt vell i, angoixat, perd la memòria. Podrà el poeta Homer
calmar la seva inquietud? Porta sempre un bastó amb el qual marca el ritme de les
cançons que recita en públic.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.
44
Dictat
complementari
Unitat
4
L’escalfament global del planeta
L’escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Pot
semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus,
s’hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es
produiria un canvi climàtic a escala mundial, cosa que provocaria l’extinció de molts
éssers vius, arruïnaria l’agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes
per a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars,
amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades.
Portal Salvem la Terra.
1 imatge x 1.000 paraules
45
Ull viu!
UNITAT 5. Les regles d’accentuació
Una paraula per minut
1 Per parelles, poseu en pràctica la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut, que ja
coneixeu de la unitat 2. Cal que seguiu els passos següents:
1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del
requadre i l’ensenya a l’altre.
atmosfera
leucòcit
diòptria
rèptil
tèxtil
monòlit
Etiòpia
xandall
Llúcia
Hèlsinki
Ucraïna
pneumònia
medul·la
míssil
futbol
2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari.
3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?;
Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?;
Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la
jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera
similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal
dedicar-hi més de trenta segons.
4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant,
primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Cal fer-ho en un minut.
5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després
d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers.
Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció.
Es tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres? Quines d’aquestes
paraules accentuàveu de manera diferent?
46
Dictats
preparats
Unitat
5
1 Insolació
Nombre de faltes
Correcció
2 El senyor Utterson
Nombre de faltes
Correcció
47
Unitat
5
Parlem de…
L’accentuació gràfica
aquestes oracions i respon a la pregunta que hi ha a continuació.
1 Llegeix
L’avi va treballar en aquella fàbrica durant més de quaranta anys.
Ja no es fabrica aquest model, i això és una llàstima.
El 1915 es fabricà la primera versió d’aquest vehicle.
Per a què serveix l’accent gràfic present en dues de les paraules destacades en negreta?
Per
indicar quina és la síl·laba tònica i diferenciar mots que s’escriuen de manera similar.
RECORDA QUE…
L’accent gràfic serveix per indicar quina és la síl·laba tònica de les paraules. Això ens
permet diferenciar alguns mots que s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: Ell
pensa (present) i Ell pensà (passat).
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en agudes (última
síl·laba), planes (penúltima síl·laba) i esdrúixoles (antepenúltima síl·laba).
2 Torna a llegir les oracions de l’activitat 1 i indica quina de les paraules en negreta és aguda,
quina és plana i quina és esdrúixola. Recordes quan s’accentuen les paraules esdrúixoles?
fàbrica
(esdrúixola); fabrica (plana); fabricà (aguda). / Les esdrúixoles s’ac
centuen sempre.
3 Què tenen en comú totes aquestes paraules? Pensa en la vocal tònica.
tindré
rebrà
Berlín
París
talús
arròs
Totes
porten accent en l’última síl·laba, que és la tònica.
RECORDA QUE…
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en una de les dotze terminacions següents: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en cap de les dotze
terminacions anteriors.
48
Parlem de…
Unitat
5
4 Les paraules íntima, gràcies, música i fórmula són esdrúixoles. Què tenen en comú aquests mots
des del punt de vista gràfic?
Totes
s’accentuen perquè són esdrúixoles.
RECORDA QUE…
Escriure correctament l’accent obert (`) o tancat (´) és una qüestió de vista i oïda.
Vista:
– La a, quan s’accentua, sempre va amb accent obert: catàleg.
– La i i la u, quan s’accentuen, sempre és amb accent tancat: síndria, talús.
– La e i la o poden dur accent obert (interès, allò) o tancat (puré, donéssiu).
Oïda:
– No sona igual la e de seré (tancada) que la de serè (oberta). Tampoc no sonen de la
mateixa manera la o de camió (tancada) i la de fenòmens (oberta).
5 Totes aquestes paraules porten accent gràfic. Accentua-les correctament.
´ gironi
`
matalas
`
Italia
´ intrus
` gabia
`
italia
`
cantir
´
util
6 Accentua correctament aquestes paraules. Tingues en compte que n’hi ha tres de cada (e oberta,
e tancada, o oberta, o tancada). Si cal, consulta un diccionari.
´
correr
´
esglesia
`
pero
`
japones
`
etica
´
anire
`
cinque
cupo´
`
gotic
´
monstruos
`
Monica
´
vinguessim
7 En cadascuna d’aquestes oracions hi falta un accent. Escriu-los i justifica per què cal posar-lo
i per què és obert o tancat.
` què dius, nen?
Pero
´ diners, et faria un regal.
Si tingues
´ de posar a estudiar ara mateix.
M’haure
´
Va quedar atrapat en un embus.
Duen accent perquè són agudes acabades en vocal. Paraula però amb o oberta; hauré (1a
pers. futur); tingués (1a i 3a pers. imperfet subj.); embús (la u sempre amb accent tancat).
49
Unitat
Més dictats
5
3 La Llúcia en situacions límit
Nombre de faltes
Correcció
4 Xibalbà, el regne de la por
A ba ns de co
rr eg
di ct at 4, tin gu ir el
es en
compte el segü
ent:
– N om és hi
ha un a
pa ra ul a qu e
du
ac ce nt ob er t gu i
i un a
que el porti ta
ncat.
–V
igila amb la
grafia
de le s pa ra ul
es aï llada, hippy i
infantesa.
Nombre de faltes
Correcció
50
Tot a punt!
Unitat
5
Els usos de la coma
1 Quin és l’ús general de la coma? Per recordar-ho, ordena les paraules
d’aquesta oració i escriu la frase resultant.
La breu dins de una pausa coma sol indicar l’oració.
La
coma sol indicar una pausa breu dins de l’oració.
2 En quin cas no s’ha de fer servir mai la coma? Segueix el mateix procediment que en l’activitat anterior i escriu la frase resultant.
No el entre i el subjecte s’escriu coma verb.
No
s’escriu coma entre el subjecte i el verb.
FIXA’T QUE…
Entre la coma i la paraula següent cal deixar-hi un espai: Menja, però amb moderació.
3 Relaciona cada frase amb l’ús de la coma corresponent.
Pots elegir entre el blau, el verd,
el lila o el marró.•
La porta, que havia estat oberta tota
l’estona, es va tancar de cop. •
Escolta’m bé, Lluís, això no és per a tu. •
Havien de ser molt puntuals, però es
van adormir. •
• Intercalació d’un aclariment o explicació enmig d’una oració.
• Separació d’elements similars d’una
enumeració.
• Introducció d’una proposició adversativa.
• Vocatiu.
4 Llegeix aquestes oracions i corregeix-ne els errors de puntuació.
Torna aviat,iaio. T’esperem!
Vaig comprar les pomes,les peres,els plàtans,els kiwis i les magranes al mercat.
Els pares de la meva amiga,x es van enfadar molt quan van veure les notes.
S’havia
preparat molt bé durant setmanes, però els nervis el van trair.
Va venir la Maria, aquella noia que havia estudiat Primària amb mi.
51
Unitat
5
Paraules en joc
Creem un poema
FIXA’T QUE…
Un text poètic presenta els sentiments de
qui l’escriu, sovint fent servir el llenguatge
d’una manera especial. En altres èpoques,
aquest ús implicava el ritme i la rima. En
l’actualitat, molts poetes prescindeixen de
la rima, però no pas del ritme.
1 Per crear un poema cal que segueixis els passos següents:
1 Tria un tema o un sentiment sobre el qual et vulguis expressar. Per exemple: l’amistat, la
injustícia al món, la pau, un amor no correspost…
2 En dues columnes, escriu paraules relacionades amb el
tema que has triat. En la primera hi has d’escriure verbs
TEMA: L’AMISTAT
i en la segona, noms. En tindràs prou amb una dotzena
de cada. Fixa’t en l’exemple del costat.
3 Combina paraules de les dues columnes. No passa res
si repeteixes alguna paraula. La repetició és ritme.
Compartir moments, compartir caliu, donar moments,
donar suport...
4 Tria les vuit combinacions que trobis més interessants. Afegeix-hi paraules que responguin a les preguntes següents: com?, per què?, quan?, on?, amb qui? Cadascuna
d’aquestes combinacions ampliades es podrà convertir en un vers.
Compartir moments nostres cada vegada que sigui necessari.
Donar i rebre suport amb fets i no tan sols paraules.
5 Busca una fórmula que et vagi bé per començar cada vers. D’aquesta repetició en diem
anàfora.
Tu ets el meu amic perquè…
Tu m’has ensenyat què vol dir amistat…
6 Passa en net el teu poema. Segurament hi hauràs de fer canvis. No et descuidis de
posar-hi un títol, que pot ser un fragment d’un vers.
7 Entre tota la classe, prepareu una jornada poètica amb la lectura dels vostres poemes.
52
Balanç
Unitat
5
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
TÍTOL DEL DICTAT
NOMBRE DE FALTES
3 Completa:
Una cosa que he descobert: Una activitat que m’ha resultat difícil: Una activitat que m’ha agradat: Un tema interessant per a un dictat complementari: 4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
53
Unitat
5
Textos
per als dictats
1 Insolació
A la piscina, en ple estiu, no hi ha quasi cap ombra, i les poques que hi ha estan
sempre ocupades. Queia un sol de justícia. Portàvem el dinar perquè el pla era quedar-nos-hi tot el dia: de mica en mica vaig començar a sentir que el sol em pesava al
cap i a les espatlles.
Maria Mercè Roca: Com un miratge. Barcanova.
2 El senyor Utterson
El senyor Utterson, l’advocat, era un home de rostre seriós, on no lluïa cap somriure;
fred, de conversa escassa i difícil; gens progressista; alt, xuclat, de poc esperit i avorrit,
però, si més no, amable. A les reunions d’amics, i quan el vi era del seu gust, la seva
mirada deixava entreveure alguna cosa més.
Robert L. Stevenson: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova.
3 La Llúcia en situacions límit
La Llúcia és una jove que col·labora amb una ONG que té la seu central a Hèlsinki.
Ha estat a Ucraïna i a l’Himàlaia, tot i que recentment va viure i treballar durant una
llarga temporada a Etiòpia. Diu que, malgrat totes les dificultats materials i humanes,
no canvia el seu afany de lluitar per un món més just. Ara es recupera a l’hospital
d’una greu pneumònia, provocada per una baixada en el seu sistema immunològic.
Coses dels leucòcits, ens aclareix, sense donar-hi gaire importància. Confessa que ha
viscut moltes situacions límit. La pitjor va ser la caiguda d’un míssil en un camp de
refugiats al Sudan.
4 Xibalbà, el regne de la por
Set amics han viscut amb les seves famílies a la vall, en una casa aïllada al mig del
bosc, fins que els ha arribat l’hora d’anar a l’institut. A la comuna hippy creada pels
seus pares, els set amics van viure una infantesa feliç, marcada profundament per
la llibertat i un contacte extrem amb la natura. Els forts lligams que van establir entre
ells els ajudaran a superar els obstacles amb què es trobaran quan vagin a viure a la
ciutat i hagin de canviar radicalment el seu estil de vida.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.
54
Dictat
complementari
Unitat
5
«Quan naixem, el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua»
Els nens de totes les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de
totes les llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que cala i
cara són dos sons diferents. Però els seus pares no poden produir un so determinat
i, de fet, si a aquest nadó japonès, quan té un any, li fem una prova, comprovarem
que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està preparat per aprendre
qualsevol llengua del món, en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions
neuronals d’una manera determinada. Algunes deixen de ser operatives perquè no
funcionen i d’altres s’enfortiran.
Entrevista a Núria Sebastián Gallés. El Punt, 26 de novembre de 2010.
1 imatge x 1.000 paraules
55
Ull viu!
UNITAT 6. L’accent diacrític
Iguals, però no tant
1 Compara aquestes parelles de textos, escrits amb una llengua inventada, i troba-hi l’única diferència que hi ha. No tinguis en compte les diferències tipogràfiques, d’estil o de color i centra
l’atenció en els accents.
Darafunk tsitò ërfontèn mallyo. Kozum tarep ritmhie
sakúm to erì fonmä. Tsi ko po
ér joimn tàu psiform nolúmno.
Sharakumn tro ërë tas.
Ghohorëm tsai ko rumne na
kaimn sha zalò pröm. Xamn
tarep ritmhie tièremn anaklü
tarî esf.
2 Inventa’t un idioma i escriu dos textos, diferenciats únicament per un accent, en les dues columnes que tens a sota. Mostra’ls a un company o companya perquè hi trobi la diferència.
Resposta oberta.
56
Dictats
preparats
Unitat
6
1 Vols sortir amb mi?
Nombre de faltes Correcció
2 Brocanters i antiquaris
En aquest dict
at no et
diran on van
els signes de puntua
ció.
hauràs de dedu Ho
ir per
les pauses.
Nombre de faltes Correcció
57
Unitat
6
Parlem de…
L’accent diacrític
aquesta oració i fixa’t en les dues paraules destacades. Es pronuncien exactament igual?
1 Llegeix
Com que no recordo on són els llençols, dormiré damunt del matalàs directament: la son
[o]
[O]
no perdona.
2 Escriu dues parelles més de paraules que es diferenciïn únicament per un accent.
Resposta
oberta. Exemples: te-té; mes-més...
RECORDA QUE…
De vegades posem accent gràfic en paraules per tal de distingir-les d’unes altres que
s’escriuen de la mateixa manera. Per exemple: venen (del verb vendre) i vénen (del
verb venir). D’aquest accent en diem diacrític.
3 Completa les frases amb les paraules adequades entre les següents. Si cal, consulta un diccionari.
be – bé deu – déu dones – dónes ves – vés que – què si – sí soc – sóc
us – ús vens – véns sol – sòl fora – fóra se - sé
Ella creu que no cal. / Què vol dir aquesta cara de pomes agres?
Està :
bé tenies raó. / Aquesta paraula s’escriu amb la lletra .
be
Fóra millor que et busquessis una altra opció. / No et quedis a ,
fora amb aquest fred.
Amb aquest sol les plantes se’t moriran. / Aquest és un sòl ric en fosfats.
Se sap ja qui ha aprovat? / No sé
quan arribaran.
Avui he dormit com un .
soc / Sóc jo, en Pol, obre’m.
Mart era el déu romà de la guerra. / Truquen. Deu ser el teu germà.
Em dónes la teva opinió? / A casa les dones són majoria.
Vés amb compte. / ,
Ves
que no t’enredin.
Si vols, podem quedar demà. / Sí
que hi aniré, a la teva festa.
L’ ús
us
d’aquest producte està molt estès. / Al taulell de l’entrada informaran. Véns o et quedes? / Me la vens o no, la bici?
58
Parlem de…
Unitat
6
4 Completa la taula amb les parelles de mots corresponents (l’un porta accent diacrític i l’altre,
no). Guia’t per les definicions que ja hi ha escrites i per les següents:
Triturat o triturada. Miol. Individu(s) del sexe femení. Beguda.
El fill o la filla d’un fill o filla. Mamífer plantígrad.
mon
món
molt / molta
triturat o triturada
net
nét
neta
néta
El fill o la filla d’un
fill o filla.
dona dóna
Individu(s) del sexe femení.
dones
te dónes
Beguda.
us ús
os ós ves
vés
meu
mèu deu déu
Mamífer plantígrad.
Miol.
en un diccionari quina diferència de significat hi ha entre aquestes parelles de paraules.
5 Busca
Després, escriu una oració amb cada parella. Procura que se n’apreciï el significat.
bota – bóta mora – móra res – rés feu – féu
bota (calçat) – bóta (barril)
mora (magribina; musulmana) – móra (fruita silvestre)
res (gens) – rés (pregària)
feu (verb fer, present) – féu (verb fer, passat)
Resposta oberta.
59
Unitat
Més dictats
6
3 La primavera la sang altera
Nombre de faltes Correcció
4 El meu cor es diu Àfrica
A ba ns de co
rr eg
di ct at 4, tin gu ir el
es en
compte el segü
ent:
– Hi ha nou pa
raul
qu e du en ac es
ce
ob er t i se t qu nt
e el
porten tancat.
– Vigila amb
la grafia
de les paraul
es
tavellats, encà esrrec i
assegurada.
Nombre de faltes Correcció
60
Tot a punt!
Unitat
6
El signes d’interrogació i d’admiració
1 Interrogació (?), admiració (!) o tots dos (?!)? Llegeix aquestes afirmacions i indica en cada cas a
quin o quins d’aquests signes fan referència.
? Per formular preguntes directes.
! Per donar ordres.
?! Només es posa al final.
! Per indicar intensitat en les vinyetes dels còmics.
! Per indicar sorpresa.
! Per transcriure crits.
aquestes preguntes indirectes en directes.
2 Converteix
Em pregunto si em deixaràs la teva bicicleta.Em deixaràs la teva bicicleta?
Em va demanar si tenia la llibreta. Tens la llibreta?
Voldria saber si vindràs aquesta tarda. Vindràs aquesta tarda?
M’interessa saber si ell m’ajudarà.
Ell m’ajudarà?
3 Llegeix aquest text i digues què hi trobes d’especial. Explica-ho.
¿Creus que, després de tant de temps en aquest equip, amb la quantitat d’hores que
he dedicat a entrenar-me, amb la suor que he vessat, amb les lesions que he patit, no
us vindria a animar avui que, per fi, heu arribat a la final? Que no em coneixes?
Hi
ha un signe d’interrogació d’obertura perquè es tracta d’una pregunta molt llarga.
FIXA’T QUE…
Els signes d’interrogació i d’admiració se solen posar només al final de la frase.
En la interrogació, el signe d’obertura (¿) només s’utilitza en oracions molt llargues perquè la seva absència en dificultaria la interpretació.
Cal evitar l’acumulació d’aquests signes. Per exemple: Què faràs ara????
De vegades, quan es formula una pregunta i alhora el to és exclamatiu, els signes d’interrogació i d’exclamació poden anar junts: Com que no et deixa venir?!
61
Unitat
6
Paraules en joc
El qüestionari Proust
FIXA’T QUE…
L’anomenat qüestionari Proust és un test les preguntes del qual tenen com a objectiu
descobrir la personalitat d’un individu. Tot i que pren el nom de l’escriptor francès Marcel
Proust (1871-1922), aquest no en va ser el creador.
1 Llegeix aquestes preguntes del qüestionari Proust. A continuació, per parelles, formuleu-vos-les
oralment. Tenen alguna característica en comú? Quina?
Quin tret destacaries de la teva manera de ser?
Quina qualitat prefereixes en una persona?
Què valores més de les amistats?
Quin és el teu defecte principal?
Quina és la teva ocupació preferida?
Què voldries ser?
Què detestes per damunt de tot?
Quin és el teu lema?
No
es refereixen a qüestions objectives (edat, alçada...), sinó que busquen respostes
subjectives i, sobretot, meditades.
2 Pensa deu preguntes similars a les anteriors i redacta el teu qüestionari Proust. Per exemple,
pots fer preguntes sobre gustos personals, records, aspiracions, pors, il·lusions…
Resposta
oberta. Exemples:
Per
què t’agradaria que et recordessin?
Què
et preocupa més ara mateix?
Si
fossis un animal, quin animal series?
3 Posa en pràctica el teu qüestionari entrevistant un familiar, un company o companya, un professor
o professora… que es presti a ser enregistrat en vídeo o àudio. Procura que l’atmosfera en què
transcorre l’entrevista sigui relaxada.
4 Afegeix música de fons i/o imatges i elabora un fitxer per presentar el teu treball a classe.
62
Balanç
Unitat
6
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
TÍTOL DEL DICTAT
NOMBRE DE FALTES
3 Completa:
Una cosa que he descobert: Una activitat que m’ha resultat difícil: Una activitat que m’ha agradat: Un tema interessant per a un dictat complementari: 4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
63
Unitat
6
Textos
per als dictats
1 Vols sortir amb mi?
Li vaig preguntar què pensava, tan quieta i tan callada tanta estona. I va dir: «Pensava
que volia preguntar-te si aquest estiu vols sortir amb mi». Li vaig dir que sí sense mirarla. I ella de seguida se’m va arrepenjar als genolls, se’m va acostar i em va començar
a fer petons.
Maria Mercè Roca: Com un miratge. Barcanova.
2 Brocanters i antiquaris
Què és un brocanter? Algú que es dedica a comprar i vendre objectes usats que tenen
més de cinquanta anys. La diferència entre brocanter i antiquari té a veure amb el
temps: l’antiquari treballa amb objectes que tenen més de cent anys i que sovint són
de més valor. Malgrat tot, la frontera entre els uns i els altres no és gaire estricta.
3 La primavera la sang altera
El mes d’abril és un dels més bonics de l’any. Que per què ho dic? Doncs perquè arriba
la primavera, i ja se sap: la primavera la sang altera. Són dies de sol, plens de flors i
també de pol·len. Sí, ja sé que dic coses sense solta ni volta. No ho puc evitar. El cert
és que estic enamorat! Voleu saber de qui? De la néta de la meva veïna. Mon pare, en
situacions així, sempre diu el mateix: «El món és ben petit». Si ho sabés, encara se’n
riuria, i afegiria: «Que bonic que és l’amor!».
4 El meu cor es diu Àfrica
En Gerard i el seu equip estan especialitzats en el rescat d’avions estavellats. Un dia
reben l’encàrrec de rescatar un avió sinistrat que, pel que sembla, transporta un valuós
equip electrònic. Però, què conté en realitat, aquell avió? Per què hi estan interessats,
també, un grup de bandits, una patrulla de l’exèrcit del Zaire (l’actual República Democràtica del Congo) i una noia preocupada per la vida dels animals? La sorpresa està
assegurada en aquesta novel·la d’amor i aventures, l’acció de la qual es desenvolupa
al bell mig del cor d’Àfrica.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.
64
Dictat
complementari
Unitat
6
Cap a una alimentació que sigui nostra
Les tradicions, la història i la cultura de cada país defineixen la
seva manera de menjar i la seva identitat cultural. Mantinguem
i potenciem els hàbits alimentaris de la Mediterrània! Cal potenciar la fruita fresca com a postres i com a complement
d’esmorzars i berenars; la fruita seca; les verdures i les
hortalisses com a primer plat o com a guarnició en
segons plats; els llegums; els làctics: la llet, els iogurts
i els formatges; el peix; el pa en els diferents àpats;
el consum d’oli d’oliva verge; l’aigua.
Campanya Gaudeix del menjar, mou-te i fes salut!
Generalitat de Catalunya.
PEL TEU COMPTE
La cal·ligrafia, alguna cosa més que fer bona lletra
En algunes cultures orientals l’escriptura es fa mitjançant ideogrames, cadascun
dels quals representa una idea (escriptura xinesa), o sil·labaris, que són conjunts
de caràcters o símbols que representen síl·labes (escriptura japonesa). Aprendre
l’escriptura d’aquestes llengües és un procés llarg i difícil, i de vegades esdevé
un art: la cal·ligrafia.
Cerca a Internet llocs web en què es parli de cal·ligrafia i enumera diferents
tipus de cal·ligrafia i estils.
Resposta oberta.
65