L`Amor es difusiu

GERMANOE
das miserablemente distrayéndose ensus
clàsicas juguescas...
jY lloraràn con làgrimas de sangre,
el mediocronismo intelectual de sus hijos
y la pasividad bochornosa que tuvieron
para ellos en tiempos pretéritos!
üQué lo haga todo el Maestro. que
paraeso es su misiónü—clama el pueblo.
^Pero qué puede hacer un Maestro
por bueno que este sea, viendo la desidia general, descorazonado por disgustos y atropellos profundos?
dQue fruto darà su obra sin el auxilio
y apoyo de los padres?—dice el Profesor.
Y este caos laberíntico, pudiera sol• ventarse con la mayor facilidad delmundo, mediante una alianza fructífera y
consciente entre padres y Maestros, cuyos resultados positivos, responderían al
anhelo angustioso de un pueblo... jde
Malgrat!
JUAN BENLVIELI.
L'Amor es difusiu
(Continuació)
Transitava un deniatí per un carrer
ei' acera molc gastada i relliscant, un
aixerit jovenet.
Yegé damunt de ella dugués o tres
peles de taronja. S'ajup, las agafa i posa
en un lloc aont no oferissin perill de relliscar-hi cap persona.
jQui era aquest jove que prevejent
un possible perill, ll apartava amb tanta
cura?
Era un pomellista.
Germanor. 16/4/1922. Pàgina 5
Pàgina 3
Direu potser que aquest acte es molt
petit i insignificant, però no ho dirían
axis, si ell fos causa de trencar-vos un
bras o una cama, com tantes voltes ha
succeit.
Per altre dels carrers molt concorreguts d' aquesta vila passava un carreter
guiant un carro. L'infelís prononcià una
horrible blasfèmia. Un noiet que no tindria mes de set anys se li encara amb
aquestes paraules «Home mal parlat
,;perqué axis deshonreu la nostra llengua
i atireu damunt de vostre cap la maledicció d1 un Deu que us ha criat? Qui es
pregunto també jo, ique va posar en
aquells llavis jovenívols unes màximes
tan sagrades i culturals, que no saben
fer cumplir quasi mai les autoritats, sinó
la doctp'.-ia que encarna el programa [ omellista?
Un home ja entrat en anys, llegia en
alta veu i amb complacencia en una barberia un periòdic que ridiculisava i es
mofava d' Espanya i d' un modo especial de nostra Catalunya.
Un aprenent d1 aquella casa 1' interrorn,) amb aquestes poques però ben
atinades paraules; «es un mal fill el que
renega, ridiculisa o es mofa de la seva
mart» Axis aquell petit pomellista defensava l l honor de la Mare-Patria.
Un altre jove tenia apuntades en la
llibreta de nobles accciones pomellistes
una llista que per terme mig fluctuaven
entre vint o trenta cada dia.
Bastin aquestos botons de mostra que
lluexen mes que 'Is de la casaca d' un
ministre, per demostrar lo que pot esperar-se de la Institució dels Pomells de