Poesía catalana

Amselm Turmeda (1352?-1424/32) : nascut a Mallorca, el poema ‘’diners de tort fan
veritat’’ pertany a llibre de bons amonestaments.
diners tot fan veritat és: que els diners poden canviar el món i qui els té pot fer i
desfer al seu gust al marge de les lleis. La idea general de el poema es que els diners
ho fan tot, si tens diners aniràs on voldràs.
Ausiàs March (1397-1459): nascut a Gandia es va casar amb Isabel Martorell. La seua
poesia mostra les seues obsessions personals: l’amor, la mort i relacions de l’home i
Déu.
XLVI: Tracta de l’amor com un mar tempestós que portarà els seus sentiments segons
bufen els vents, l’autor estima algú, però no sap si es correspongut. Emprèn un viatge
des d’Itàlia a València en busca de la seua estimada. Estaria dispost a afrontar la mort
perquè la dona a la que ell vol no el vol i es troba sols, i preferís morir-se a tindre una
vida sense amor però amb fortuna.
Joan Roís de Corella (1433-1497) nascut a Gandia.
La balada de la garsa i l’esmerla. Compara el seu amor cap a la seua estimada amb
l’amor de dos ocells. El poeta vol que la dona es fixe amb ell, pensa que fins a
l’arribada de la seua mort el poeta no trobarà a faltar la seua presència, i quan ell ja no
estiga serà quan s’adone de que ella el volia i ja no podrà estar amb ell. La pregunta
que es qüestiona és que si ell es te que morir per a que ella s’adone de que el volia?
Joan Timoneda(1515-1583) escriptor polític del Renaixement valencià, conegut
especialment pel cançoner Flor d’enamorats (que inclou poemes en valencià i en
castellà)
4- Ell està enamorat d’una dona, en la qual es pasa el dia pensant amb ella, sempre
vol vore-la, estar prop. Somia que esta amb ella, i quan es de dia es troba enganyat ja
que tot ha sigut un somni i no ha dormit amb ella. Es troba gelós de que algú que no
siga ell la mire. Ella es per a ell ‘’ el dia i la nit i quan pensa en ella el seu cor sospira’’.
Podria tractar-se d’un amor impossible que sent l’autor.
5- Sent un pensament pessimista a causa de l’ardor de la mort, preferiria convertir-se
en cualquier cosa que no tinguera sentiments, per no sentir el seu mal d’amors. Ell es
jove i acaba de començar la seua vida amorosa i es sen desarmat, a causa de una
possible negada d’amor de la dona a la que ell amava.
Anònim
A la voreta del mar. El poema tracta sobre una donzella que es assetjava i
enganyada per un mariner, ell li demana matrimoni, es la dona de la seua vida, porta a
molts anys buscant-la i ara que per fi la ha trobat no va a deixar que s’escapi, ella es
sent desolada ja que les seues germanes han aconseguit títols nobiliaris i ella serà
simplement la dona d’un mariner, però el mariner realment es el rei d’Anglaterra.
Enamorat i al·lota, el poeta vol conquerir a la seua amada però ella el rebutja. Però
gràcies a la insistència d’aquest la dona decideix proposar-li matrimoni, ja que faja lo
que faja el poeta estarà ahi.
Francesc Vicenç Garcia ( El rector de vall fogona), poeta del barroc i clergue. La seua
poesia es caracteritza per l’ús del hipèrbaton, l’abundància de metàfores, referències
mitològics i els temes burlescos i satírics. Fa poemes burlescos i escatològics
8- descripció d’una dona lletja.
Bonaventura Carles Arubau (1796-1862)
La pàtria: El autor recorda la seua terra, Barcelona, i la seua llengua, el català,
recorda el plorar dels seus fills, recorda quan era un infant. Es un elogi a la seua
llengua i la seua pàtria.
Tomàs Villaroya(1812-1856) se li considera el iniciador de la renaixença valenciana
Cançó: Tracta sobre la seua llengua fent una comparació en que es tan dolça com la
mel.
Victor Balaguer(1824-1901)polític, poeta i dramaturg, escriu en castellà i en català
drames històrics segons el corrent romàntic
Els quatre pals de sang: parla sobre l’origen de la senyera, s’arrepentix d’haver
conegut el castellà però ell continua parlant en el seu interior la seua llengua, es sent
orgullós de la seua senyera que representa: dret, llibertat, justícia i indústria. I parla
sobre quan prohibeix Ferran V la seua volguda llengua.
Jacint Verdaguer(1845-1902)les seues obres es basen en la pàtria i la fe
Lo llit d’espines Els temes són l’amor, busca el amor de la seua vida, li han llevat la
viudes , i es sent mal, vol morir com Jesús en la creu.
Teodor Llorente (1836-1911) màxim representant del corrent conservador de la
renaixença valenciana. Manifestà una ideologia diglòsica pel que fa l’ús del valencià.
La seua poesia es jocfloralesca, patriotera i altisonant, amb una visió idealitzada de
València i del món rural.
Vora el barranc dels algadins Ell recorda la seua infància, recorda el paisatge i els
típics olors de la seua terra, València.
Vicent W. Querol(1836-1889) representant de la renaixença valenciana, segueix els
modals del romanticisme.
Pàtria, fidels, amor tracta sobre la conquesta de les terres de València quan lluiten
contra els saraïns.
Joan Maragall(1860-1911) Coneixedor de diverses llengües obrí la literatura catalana
als corrents intel·lectuals del moment, Defensa l’estètica poètica de la ‘’paraula viva’’:
la paraula sincera, sorgida dels moments d’inspiració utilitza els temes de la poesia
romàntica (paisatge, història, tradicions)
Oda a Espanya el autor esta encontra la guerra de Cuba, ja que pensa que es inútil
derramar sang, i que Espanya pensava massa en el seu honor i poc en el seu viure. I
el autor li parla sobre el perill que sent sobre perdre la seua llengua i a la gent que
habita Espanya.
Miquel costa i Llobera(1854-1922) poeta i eclesiàstic. És el creador de l’Escola
Mallorquina, va participar en el I congrés internacional de la llengua catalana, després
l’autor evoluciona cap una concepció clàssica i mediterrània que s’apropa a l’estètica
del noucentisme.
El pi de Formentor tracta sobre la naturalesa, el pi significa per al autor l’arbre més
important i poderós perquè el té amb molta estima.
Joan Alcover (1854-1926) Poeta i assagista, pertany a l’anomenada Escola
Mallorquina, amb un estil elegant i sense estridències. Al principi escriu tant en català
com en castellà i després es decanta per l’ús del català, el canvi de la seua llengua i
les pèrdues familiars apareixen com a tema en molts poemes.
La Balanguera és un cant al par del temps i la vida des de que comença fins que
acaba. Representa la mort, el present amb el jove, el passat amb les tradicions i el
futur amb l’esperança.
Josep Carner(1814-1970) la seua poesia es caracteritza pel classicisme, per la
importància de la forma, sense dramatisme ni tragèdia. L’inici del noucentisme
representa un exemple paradigmàtic de l’estètica d’aquest moviment. El llibre es una
reflexió sobre el pas del temps. Tots els poemes utilitzen la imatge d’un fruit.
Aglae i les taronges el tema principal es l’embaràs i la maternitat, i l’ajuda de la la
natura prenent taronja per afrontar la debilitat.
Guerau de Liost(1878-1933) representat junt a Carner del noucentisme.
Pòrtic : és un cant a la Barcelona que l’autor considera ideal.
Joan M. Junoy (1887-1955) autor del primer calligrama en llengua catalana.
Oda a Guyemer defensa la llibertat, una síntesi de motius futuristes de l’heroisme i
l’aviació
Joan Salvat-Papasset (1894-1924) poeta d’extracció prolectaria
Les formigues que les formigues treballen totes unides.
Dona’m la mà descriu una escena d’amor entre dos persones a la vora de la mar.
Mesters d’amor el autor vol transmetre el amor a través dels besos.
Josep Vicent Foix (1893/1997)
Es Quan dormo que hi veig clar ens remet al mon oníric reivindicant el surrealisme,
parla sobre la naturalesa fent metàfores.
Carles Riba(1893/1959) un primer període de la seua obra es por considerar
noucentista per la construcció formal rigorosa, però s’anyunarà per la introspecció i
l‘anàlisis de la vida moral profunda.
25- II Parla sobre Espanya , descriu Espanya des de el seu record quan ha estat exiliat
a França. I descriu la funció del far que guia al mariner perdut. Descriu un mon de
plenitud.
Clementina Aredriu (1889/1976) combina els procediments del cançoner popular amb
les aportacions del noucentisme, però posteriorment tota la seua producció s’emmarca
dins de la tradició simbolitza, amb temes relacionats amb la vida quotidiana i esta
casada amb Carles Riba on van marxar cap al exili després de la guerra civil.
El camí parla sobre el pas del tems.
Rosa Leveroni (1910/1985) deixebla poètica de Carles Riba. El amor, el pas del tems i
la evocació de paisatges son els temes predominants en la seua obra, amb un to
elegíac provocat per la desaparició de l’amor o per la presència de la mort.
Haikais es un poema d’amor, no vol perdre al seu amant, parla sobre el record del seu
amor, i abandona les seues característiques com a dona davant l’absència del seu
amant i entrega tot el seu amor a aquest.
Testament explica com vol ser soterrada després d’haver mort.
Marius Torres (1910/1943) mor jove a causa d’una tuberculosis, el poema ‘’la ciutat
llunyana’’ esta escrit des de la desolació de la desfeta dels ideals republicans i des de
l’exili, es troba amarat al pessimisme i tristesa, malgrat la confiança en un
redreçament.
La ciutat llunyana parla sobre la derrota de la pàtria que protegeix als seus fills a els
quals mai mentiria ni traicionarà, parla sobre una ciutat del futur que portarà ànim.
Cançó a Mahalta. Tracta sobre la impossibilitat d’unir el amor del xic amb l’estimada
Mahalta, ja que un dels dos és mort.
Bartomeu Roselló-Pòrcel (1913/1938) Nascut a la ciutat de Mallorca, mor
prematurament de tuberculosi, la seua obra supera el caràcter paisatgístic i
tradicionalista de l’escola Mallorquina.
31 tracta sobre els que el autor sen al veure a la seua estimada dormir.
Josep Maria Sagara (1894/1961) conrea la poesia i el teatre, mantenint-se al marge de
les tendències dominants.
Vinyes verdes vora el mar. Tracta sobre la descripció de elements de la naturalesa,
el autor sent soledat.
Miquel Duran de València (1883/1947) representant de la generació del 1909, els
seus poemes pertanyen a guerra, victòria, demà.
Diuen que volen entrar. Defèn València davant la gent que vol entrar en els seus
territoris per mitjà de les guerres.
Ah...! Sí...! descriu el moment de la guerra, quan els avions en el franquisme
bombardejaven les cases de valencià, i el sofriment de les persones i dels seus bens
materials.
Fervent homenatge als aviadors de la república. Es un homenatge als aviadors de
la república, i descriu els avions i als aviadors, que van donar la seua vida pepr la
república.
Carles Salvador (1893/1955) figura fonamental per al redreçament cultural i lingüístic
del País València la seua obra esta composta per l’ensenyament la creació literària la
difusió de la normativa fabriana i el compromís cívic.
Canyar. Descripció dels resultats després de la guerra d’Espanya contra Filipines.
Al rei en Jaume en el 9 d’Octubre. Donar un agraïment a el rei Jaume I per donar la
llibertat a les terres Valencianes.
Francesc Almela i Vives (1903/1967) Naix a Vinaròs però va estudiar a València,
membre de la generació del 1930. La seua poesia es caracteritza per la ironia i la
preocupació formal.
Pal·ludisme. Es una malaltia transmetia per animals, i el poema tracta de descriure
aquesta malaltia. I es una satria que en més de pensar que es la malaltia és la febre
que tenen una parella de encontrar-se.
Mocador de seda fina. Es un caballer que duia mala vida, i després va tornar fet pols,
ho havia perdut tot, i el únic que ara tenia era un mocador de seda fina, en el qual la
donzella el despedia.
Bernard Artolà i Tomàs 1904/1958) Nascut a Castella de la Plana, es considera el
millor versificador de la generació de 1930 la seua obra es caracteritza per la valoració
de la tradició i dels tòpics cultures de la societat rural i popular castellonenca. El
paisatge, el costumari familiar i infantils, els topònims i els oficis seran els temes
presents en la seua obra.
Marineria. Es un poema d’amor. Són una parella d’enamorats que entren a navegar
en una barca.
El pregó. Tracta sobre el prego de les festes de la Magdalena.
Joan Brossa (1919/1998) poeta avantguardista, experimenta noves formes que
trenquen les fronteres entre els llenguatges artístics.
Sextina conceptual. Explica com escriure una sextina amb nombres.
Mnemotècnica (truc). Es la descripció de un joc.
Sonet. Tracta sobre la realització de fer un sonet 4 estrofes de de 4 i 3 versos cada
una.
País. Tracta sobre la descripció d’Espanya en un dibuix compost per la peineta i el
futbol, donant a entendre que és l’únic que interessa.
Salvador Espriu(1913/1985) Va nàixer a Arells de mar. Defensa la llibertat, la justícia i
la tolerància per a Espanya i escriu dins del corrent del realisme social que triomfa en
aquest període.
46 Ai la negra barca. Parla sobre el mon destruït per la guerra.
47. Que Espanya no ha de participar en guerres on exposa a tot el poble per tan sols
un home, i que Espanya es mereix llibertat.
Assaig del càntic en el temple. Esta cansat de la seua terra, però preferix quedar-se
a Espanya perquè aquesta sempre serà sa casa. Encara que li prometen un lloc millor.
Pere Quart (1899/1986) és un seudonim, la seua poesia es caracteritza per la cprreció
estilística, la concreació, l’humor i l’expressió de la història personal i col·lectiva.
Conrades de l’exili Explica el que sent al deixar la seua terra per marxar a França
(exili). Està trist, ja que pot ser no tornarà a Catalunya.
Bacil. Es pa descriure qualsevol bactèria.
Asaig de plagi a la taverna. Viu a Catalunya i ha de marxar al exili i no vol.
Miquel Martí i Pol ( 1929/2003) Nascut a Roda de Ter, patí una esclerosi múltiple que
condicionarà els temes de molts poemes: solitud, angoixa i la mort. Descriu el món
dels treballadors, amb llenguatge directe i assequible
El poble. Parla sobre el poble, mitjan metàfores, es un poema realista.
L’Elionor. Explica la vida de una xica des de l’adolescència fins a la maduresa, a
través dels seus inicis com a treballadora d’una fàbrica, i així es va convertir en dona. I
la seua vida quina era fer faena i criar fills? I després la història es va repetir de
generació en generació.
Vicent Andrés Estellés ( 1924/1993) Considerat el més gran poeta del segle XV de
València, nascut a Burgessot, treballava de periodista en el diari de Las província, en
la seua obra destaca el compromís cívic especialment al llibre de Meravelles. Utilitza
un llenguatge acostat a la parla quotidiana.
54 Parla de un cant exaltat de totes les víctimes del feixisme, es una manera de
tancar la boca a la gent, per a que no puga dir res, sense poder dir lo que cada
persona pensa.
Els amants. Mostra la passió entre dos amants, que no s’amaguen de res.
Gran oratori pels morts valencians de la postguerra, altrament titulat ‘’vora el
barranc de Carraixet’’ son uns poemes pels morts dels valencians de la postguerra, i
el anhel del poble per la llibertat.
Joan Valls (1917/1989) nascut a Alcoi, va ser empresonat per haver estat república, i
considerat un peta religiós per al règim. S’han identificat 4 etapes de la seua poesia
descriptiva, intimista, de caràcter metafísic i realista.
XXVII és un poema realista, es una comparació entre lo que diria un Sant que diria
coses bones com el que es la llibertat, i el autor del poema diu que el únic que ens
queda es resignar-se perquè ens lleven tot el que tenim, en aquest cas del poema, el
sou.
Maria Beneito (1925) nascuda a València, rep el premi de les Lletres Valencianes.
L’insecte es una metàfora que realitza l’autora entre que quan estàs dormin i
comences a recordar de totes les cosses que has fet mal, i al dia ho oblides i es com si
tornares a començar.
Maria Mercè Marçal (1952/1998) Al principi la seua poesia de denúncia social i
poñítica, que reflecteix l’activitat política del moment en la seua obra ‘’Divisa’’ es
resumeixen els tres tipus de principis ideològics: el feminisme de la igualtat, però
posteriorment la seua poesia adoptarà un to més reflectiu i s’adscriurà a les tesis
femenines de la diferència. Aporta poemes innovadors, amb metàfores que descriuen
temes inèdits com el moment del part o la homosexualitat femenina.
Divisa la autora agraeix ser una dona, de classe baixa i nació oprimida i de ser un
rebel.
Amb totes dues mans parla sobre la seua indignació de que abans cremaven les
dones per la bruixeria, i continuen fent totes les tasques sense ser reconegudes, es
una reivindicació de la faena com a dona no sols per a realitzar les tasques de la casa
si no per a tot.
Marc Granell (1953) nascut a València, ha guanyat el premi Vicent Andrés Estellés i
Ausiàs March.
61 És una confessió amorosa.
Manel García Grau (1962) nascut a Benicarló, és assagista, crític literari i ensenyant,
excel·leix sobretot com a poeta . En la seua poesia conrea una poesia compromesa
amb la realitat social que l’envolta. En les seues obres d’assagista cal destacar obres
en que aborda temes relacionats amb la llengua, la literatura i la seua presència social.
Do de la fabulació el poema tracta sobre el començament de una nova urbanització,
que el govern havia fet manar als policies que desallotjar a les persones que vivien en
un poble per construir autopistes i establiments de luxe, i les persones que els policies
havien desallotjat s’havien quedat sense ningun lloc on viure. El autor vol demostrar
una realitat, una realitat social.
Lluís Llach ( 1948) Nascut a Girona, és un músic i cantautor espanyol de la llengua
catalana, perteneix al grup de Els Setge Jutges i pot considerar-se com un dels
capdavanters del fenomen de la nova cançó. Va perseguir el franquisme, i va ser
exiliat del país.
L’estaca es una comparació a la dictadura, el autor parla sobre una estaca que mos
lliga al franquisme, i diu que si tots estiren tots junts es podran alliberar.
Raimon Pelegero i Sanchis (1940) Nascut a Xàtiva, és un cantautor valencià, membre
més representatiu de la història contemporània de la cançó en català i amb major
reconeixement internacional.
Diguem No. Parla sobre una protesta del poble cap a la dictadura del franquisme,
parla sobre les seues experiències passades.
Maria del Mar Bonet(1947) nascut a Palma, es una cantant mallorquina especialitzada
en música tradicional, és també pintora.
Que volen aquesta gent? Parla sobre el assassinat d’un jove per a matar-lo a causa
de no compartir les mateixes idees, és un realisme social, és una injustícia política i
social, la rebel·lia de la joventut.
Al tall es un conjunt musical valencià de folk.
Tio Canya el home parlava valencià i no sabia expressar-se amb els castellans, al
burlar-se d’ell el tio Canya va tornar al seu poble, i la seua generació poc a poc va
deixar de parlar valencià i començaren a parlar castellà, però la generació més jove va
començar altra vegada a parlar valencià.