ART ISLÀMIC
• Marc històric i cultural.
El sorgiment de la civilització islàmica te els seus arrels a l'impuls de la nova religió predicada per Mahoma
(571−632) y la seua capacitat d'unificar als pobles nòmades de l'interior de la Península aràbiga amb els
habitants de les ciutats costeres i la franja litoral de Yemen així com la franja del mar roig.
Mahoma començà predicant a la Meca una fe que reuneix cànons cristians, jueus i zoroàstrics junt d'ancestrals
pràctiques de tribus àrabs.
Amb el rebuig de la seua pròpia ciutat se veu obligat a fugir cap a Medina (622), esdeveniment que marcarà el
punt de partida de la cronologia musulmana.
Amb la mort del profeta, l'estat teocràtic fundat per ell es va estendre ràpidament per tota Aràbia, Síria, Pèrsia
i Egipte.
• L'arquitectura.
· Materials.
Empren materials pobres com la rajola, fusta, algeps i la maçoneria.
Les edificacions no són elevades, per tant no necessiten elements de gran resistència (els arcs i cúpules són
més decoratius que no estructurals).
· Elements arquitectònics.
Com a elements de sosteniment empren pilars i columnes, primes amb capitell corinti.
Es característic l'arc de ferradura (apuntat, peraltat), l'arc lobulat, i el mixtilini.
1
Els edificis es cobreixen de sostrals plans i cúpules (símbol de poder i divinitat). Les més utilitzades són la
volta de canó, la semiesfèrica, les cúpules gallonades sobre arcs creuats i mocàrabs.
• Edificis.
· Mesquita.
Lloc de reunió dels fidels musulmans.
La seua estructura es deriva de la casa de Mahoma a Medina i la basílica paleocristiana.
La planta potser rectangular, octogonal i quadrada. Siga quin siga el seu traçat, el recinte sol tenir dos espais
ben diferenciats i comunicats: una sala coberta (haram) que es l'oratori i un pati porticat (sabn).
Al pati, el muetzí crida als fidels a l'oració des de la torre (minaret) al mur que dona accés al recinte. Hi ha una
font de les ablucions (sabil) i l'haram.
La sala coberta (haram) es una zona diàfana en què les fileres de columnes, que sostenen sostrals generalment
plans, dirigeixen la mirada cap a la Quibla orientada a la Meca.
En la quibla s'obri un nínxol, el mihrab, i davant d'aquest el Mimbar on l'imam dirigeix el sermó.
Dins de les mesquites no hi ha imatges, els murs es decoren i els sòls es cobreixen amb grans catifes per que
s'agenollen els fidels.
2
A Espanya: Mesquita de Córdoba.
Fou edificada en el lloc que abans va ocupar la basílica visigòtica de Sant Vicent.
Envoltada d'un mur que li dóna aspecte de fortalesa, es compon d'un gran pati en el costat nord i un temple
interior cap al sud.
La sobrietat exterior contrasta amb la riquesa interior, on 600 columnes sostenen arcs de ferradura i pilastres
que al temps subjecten un segon pis d'arcs de mig punt sobre els quals es posa la sostrada.
Les dovelles dels arcs estan formades alternant pedra (blanca) i rajola (roig).
La mesquita de Córdoba fou ampliada varies vegades.
· Palau.
Simbolitza el poder terrenal dels sultans i califes.
En les regions orientals, les construccions tenien caràcter de fortalesa defensiva, influenciada per la difícil
convivència entre cristians i musulmans a la Península.
En les regions occidentals, són més palatines. Com exemple, Medina Azahara al nord−est de Còrdova, ciutat
palatina que reflecteix tota l'esplendor del califat cordovès.
Gràcies a testimonis literaris i a les excavacions arqueològiques coneixem la riquesa de la seua decoració.
A Espanya: l'Alhambra de Granada.
3
El conjunt és un recinte fortificat, de forma irregular, situat sobre un tossal.
L'alcassaba ocupa la zona oest com a bastió sobre la plana i les construccions palatines se situen al llarg de la
muralla nord, l'Albaicín.
La zona pública, al voltant del pati de Comares o de les Murtes, i la zona privada, al voltant del pati dels
Lleons, es disposen en dos eixos perpendiculars entre si.
La resta de construccions es dispersen per dins del recinte sense planificació aparent.
• Les arts decoratives.
L'escultura és pràcticament inexistent perquè es prohibeixen les imatges de ple volum.
Les arts plàstiques tenen un caràcter ornamental, s'estableixen uns principis universals que s'apliquen de la
mateixa manera a la decoració d'edifici i objectes d'ús de la vida quotidiana:
• Motius vegetals molt estilitzats i figures geomètriques (irrealitat).
• Utilització de colors brillants.
• Ús de l'epigrafia com a element decoratiu al mateix temps que piadós (els passatges de l'Alcorà
s'integren en la decoració).
• L'ornamentació no deixa ni un sol espai sense decorar. L'art musiu i les arts menors (producció
d'estores i teixits de seda i llana i la indústria del vidre i el treball en fusta de marqueteria.
•
4
Descargar

Art Islàmic

Mesquita de CórdobaAlhambra de GranadaHistoria del Arte Islámico # Edificis
(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

Pred verbalLengua catalanaPronomGramática

Art Romànic

Art Romànic

Arte medievalArquitectura románica # PelegrinacióSantiago de Compostela

Pierre-Auguste Renoir

Pierre-Auguste Renoir

Moulin de la galetteBiografíaPintura francesaArte impresionista del siglo XIXImpressionisme pictòric

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

EXAMEN MUSICA TEMA EL BARROC 1−context sociocultural del Barroc:

EXAMEN MUSICA TEMA EL BARROC 1−context sociocultural del Barroc:

BaixÓperaFarinelli # Context socioculturalAlemaniaBarroco musicalItalia

Contratos y modificación de condiciones

Contratos y modificación de condiciones

Condiciones laboralesDerecho LaboralNormativaContratación de trabajadores

Divendres, 3 de Febrer del 2006 4t ESO Conceptes Teòrics:

Divendres, 3 de Febrer del 2006 4t ESO Conceptes Teòrics:

LíquidosGasesMateriaEnergía cinética

Desconsol; Josep Llimona i Bruguera

Desconsol; Josep Llimona i Bruguera

ArteModernismoPinturaAnálisisInterpretaciónSimbolismoEstilismo

CONTROL DE SOCIALS Estructuració.

CONTROL DE SOCIALS Estructuració.

Intervención españolaGuerra de los treinta añosPintura de VelázquezTransformaciones de la Europa del Siglo XVIICrisisEscultura barrocaMonarquía autoritaria

Les Tres gràcies; Pedro Pablo Rubens

Les Tres gràcies; Pedro Pablo Rubens

Pintura flamenca barrocaArte barroco del siglo XVIISignificacióVolumMitología # Composició

Descolonització en la Segunda Guerra Mundial

Descolonització en la Segunda Guerra Mundial

Descolonització en AsiaSiglo XXHistoria Universal contemporánea

Capitans intrèpids; Rudyard Kipling

Capitans intrèpids; Rudyard Kipling

PersonajesArgumentoEstiloLiteratura universal siglo XIXPescadores en alta marNovela de aventuras

Memória 1 Electrónica General La Soldadura 1.− Objectius

Memória 1 Electrónica General La Soldadura 1.− Objectius

SoldarMuntatgeElectrónicaEstanyTerminals

Període d'Entreguerres

Període d'Entreguerres

Crisis del 29 # TaylorismeCrack de 1929Intervenció de l'estatHistoria Universal contemporánea

La dama del medalló; Mercé Company

La dama del medalló; Mercé Company

Narrativa catalanaLiteratura española contemporánea del siglo XXArgumentNovela infantil # Contes

Em dic Paco; Enric Larreula

Em dic Paco; Enric Larreula

Novela # relacions de pares a fillsPersonatgesLiteratura española contemporáneaNarrativa catalana juvenil

Boucher

Boucher

Arte moderno del Siglo XVIIEl desayunoRococóLa cara amarga del Tercer Estado # Le petit déjeunerPintura francesa

Santa Sofia de Constantinoble

Santa Sofia de Constantinoble

BizancioHistoria del Arte # Art bizantíBasílica

UNITAT 4, HISTORIA DE CATALUNYA XI

UNITAT 4, HISTORIA DE CATALUNYA XI

Historia de EspañaArtesanosMercaderesExpansión catalana

EmpresasTiposSector económicoEstudio de mercadoOrganizaciónPrincipios organizativos # Activitat empresarialEstudi de mercatPrincipis organitzatius