Capítol IV L`etapa castellera (1850-1854)

Capítol IV
L’etapa castellera (1850-1854)
Quadre dels noms de la “Colla” o Partido de
Menestrales al llarg de la seva història
El 1801
Ball de Valencians vallenc-alcoverenc. Valls.
Decennals de la Candela. El Ball de Valencians
d’Alcover dirigits per Anton Claramunt (a) Caragol, (1)
vingueren a Valls i junts amb els del poble feren el pilar
de 5 i de 3 que anà davant la processó amb el vallenc
JAUME BATET ESPELT (a) de las Anxanetas i els seus
fills Josep de 7 anys i Salvador Batet, de 9 anys,
anxanetes.(2)
↓
El 1812
Partit de Menestrals (Com a grup casteller sorgit del
ball de valencians partidaris de les noves idees liberals)
l’hauria format durant el 1812, l’any de la Constitució de
Cadis, en Josep Batet Llobera (àlies) Casteller, de 19 anys
d’edat, pagès de professió i solter. El primer cap de colla
conegut de tots els temps a Valls.
El 1814, primera actuació castellera davant el rei Ferran
VII, el Desitjat, al Pati del Castell de Valls.
↓
El 1840(*)
Colla LA ROSER
coneguda com Partido de Menestrales i també Cuadrilla
.
de los Menestrales.
↓
24 juny 1876 Colla NOVA dels Xiquets de Valls
coneguda com l’antiga Roser
96
↓
22 gener 1939 Colla XIQUETS DE VALLS
(unificada Nova - Vella i coneguda com la Colla del
Blanco, pel seu Cap de Colla)
↓
19 març 1947 Colla LA MUXERRA Xiquets de Valls
coneguda popularment com la Colla NOVA, nom
antic: aceptar el nombre de “La Muxerra” que ha
tomado la “colla” que desde 1939 viene actuado, és a
dir, amb caràcter retroactiu.
↓
11 d’octubre 1970 Colla (de) JOVES XIQUETS DE VALLS
represa de la Colla la Muixerra o Nova i coneguda el
mes de maig del 1971 amb aquest nom. Popularment
“Colla NOVA”.
NOTES
(1) Els inicis dels castells a Valls: com s’ha passat de la llegenda a la realitat (5), El
“caragol” el primer casteller conegut, per Pere Ferrando, publicat al setmanari El
Pati el 4 de gener de 2008.
(2) Josep Batet Llobera (a) Casteller. L’artífex de la Colla dels Menestrals?. per
Joan Climent Ferré, publicat al setmanari El Pati la primavera del 2006.
(*)Passant comptes amb St. Fèlix Màrtir, Transcripció i notes Antoni Ribas, pàg.
365. Ed. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1999
97
Baldrich simpatitzarà amb la Colla La Roser, liberal
En aquest capítol expliquem com en Gabriel Baldrich i Palau
arribaria a afeccionar-se a les construccions humanes.
En els capítols anteriors explicaven que en Gabriel Baldrich i
Palau s’havia allistat a les Milícies Nacionals de Valls el 16
d’octubre de 1833, a l’edat de 19 anys. Bieló s’hi hauria estat fins al
mes d’abril de 1835, és a dir, un any i mig. Abans, però, s’havia
allistat a les Milícies del Pla de Cabra.
Durant l’estada al Pla de Cabra, com a milicià, el Capità
General de Catalunya, Manuel Llauder, el dia 3 d’octubre de 1833,
comunicaria als catalans la successora del rei Ferran VII al tron
d’Espanya, la reina Isabel II, la seva filla de 3 anys d’edat, amb la
regència de la seva mare Maria Cristina.
A causa de la proclamació d’Isabel II, com a Reina d’Espanya,
a Valls, es portaren a terme grans festes que durarien tres dies:
s’adornaren els carrers amb penjolls, arcs, etc. amb il·luminacions,
es feren danses, castells i ball de diables, i altres elements festius en
homenatge a l’hereva que amb molta estima els liberals la
nomenaven la "Petita”.1 Podríem gairebé afirmar que la colla
castellera que actuaria hauria estat el Partido de Menestrales,
com passarà mig any més tard, perquè els absolutistes o carlistes
rebutjarien tot el que fes olor a liberalisme.
Durant les festes, vindrien els pobles de la comarca a gaudir
d’elles. En Gabriel Baldrich hauria vist actuar el Partido de
Menestrales, podríem dir que per primera vegada, ja que la colla
castellera no estaria actuant a Valls des del 1819 a causa d’uns
assassinats.
Durant el temps que Baldrich va estar a Valls, només hauria
vist actuar la Colla de Menestrals, perquè l’altra colla, la dels
Pagesos, estaria participant amb les partides carlistes. Els carlins
vallencs, com diu la història, sortirien de Valls cap a les
muntanyes properes per organitzar-se juntament amb els altres
pobles de la comarca. Hem de dir que els carlins, en aquesta
98
primera guerra carlina (setembre 1833-al juliol 1840), no pogueren
entrar a la vila vallenca. La liberal vila de Valls amb 10.771
habitants, estaria fortificada i defensada per la Milícia dels
possibles atacs carlins.
Una família menestral amb gossos i gats beneint la taula.
La Ilustración de Madrid, 1871
Mentre la vila no era atacada, la societat civil vivia normalitzada,
però preparada en tot moment. Per la Festa Major de St. Joan de
l’any següent, 1834, a la vigília, hauria actuat al Partido de
Menestrales, que com diu la crònica de l’època:
Els Menestrals varen fer sortir la gralla i feren castells, que, desde
l’any 1819 no els havien fet, perquè els Batlles no ho havien
volgut.2
La Festa Major de Valls va ser el tret oficial per veure
novament els castells tenint en compte que havien estat prohibits
99
Consistori vallenc l’any 1819 a causa d’uns assassinats entre
castellers. Hem observat, però, que per les festes de la reina Isabel
II, la colla ja hauria actuat.
L’actuació de St. Joan, de 1834, podria haver estat la segona
exhibició documentada de castells que Bieló hauria vist. Una de
tantes relacions personals que Gabriel Baldrich podia haver tingut
hauria estat amb el cap de colla Josep Batet (a) Casteller, de 40
anys, per l’afinitat dels ideals liberals d’ambdós. Aquest últim,
juntament amb el seu germà Anton Batet Llobera, ja s’havien
allistat anteriorment a les milícies liberals vallenques al 1821.3
Aquesta afinitat amb els germans Batet hauria portat a Baldrich a
simpatitzar amb el Partido de Menestrales. Tanmateix, no seria
inversemblant pensar que per l’edat de Bieló, 20 anys, arribés a
pujar als castells. Si no hagués tingut la possibilitat de relacionarse castellerament parlant amb la gent de l’agrupació, no
entendríem pas com hauria arribat a dirigir la Colla als anys 50.
En qualsevol cas, en Gabriel Baldrich, l’any següent, tornaria a
veure els castells del Partido de Menestrales, perquè continuaria la
seva estada a la Milícia vallenca.
Amb motiu de les Festes en honor a la Verge de la Candela de
febrer de 1835, per haver lliurat Valls de l’epidèmia del còlera el
passat 1834 es feren castells. El dia 2 de febrer, “Los Menestrals
eran los de la Gralla, que feran lo Castell de tres pilans de vuit y lo
pila de set.”4 Com observarà el lector, és la primera gran actuació
documentada amb castells de vuit pisos i el pilar de set. (Aquest
pilar de set hauria estat amb folre o puntals ja que com diu el
torredembarrenc Joan Mañé i Flaqué, com veurem més avall, el
pilar de set net no es va aconseguir abans del 1852. En Mañé
(1823-1901) ho explica quan té 29 anys i quan en tenia 12 anys es fa
el mencionat pilar.)
Els menestrals constituirien la tropa de xoc de l’ideal petit
burgès a Catalunya i en ells arrelaria el sentit de la terra, lliure de
les inclinacions egoistes de l’alta burgesia i de l’arrauxada de certs
100
medis obrers i miserables. Serien els homes de 1842 i de 1843, i de
1854 i de 1868, els dels moviments democràtics i regeneradors.
La menestralia podrà muntar un sistema econòmic bastant
considerable. És la història del botiguer, de l’adroguer, del
comerciant a la menuda, del petit fabricant que treballa nit i dia
per dur endavant el seu negoci.
Durant l’any 1835, Baldrich continuaria mobilitzat a Valls i
participaria en operacions diverses.
L’any següent, el 1836, s’implantaria el Decret que proclamaria
la “llibertat d’indústria i treball”, tot permetent la continuïtat dels
gremis com a associacions voluntàries de petits empresaris. La
majoria desapareixerien ràpidament.
Mentrestant, Bieló tindria llicència militar a finals del 1840,
1841, 1842 i part del 1843. Durant aquests temps es dedicaria a la
política municipal del Pla de Cabra, el seu poble natal, on seria
elegit Alcalde Constitucional el 1842 i 1843. A més, es dedicarà a
altres afers, com els seus negocis, a la família, etc.
Durant el temps de lleure, a les nostres comarques, Bieló
s’hauria vinculat amb en Josep Batet Llobera (a) Casteller.
Tanmateix, si no hagués estat així, com ja hem avançat
anteriorment, tampoc hauria obtingut la confiança dels seus
homes i no hauria estat cap de colla més endavant.
Un dels motius d’en Bieló d’haver acceptat la responsabilitat
de ser el tercer dirigent després de Ramon Ribé Targa (a) Chon,
hauria estat per la seva situació personal: era solter, tenia 36 anys
i el temps suficient per dedicar-s’hi. En Bieló, després de ser el
dirigent de la seva agrupació castellera fins el 1854
aproximadament, el 1856 es casaria.
Quan el 1849 s’hauria acabat la segona carlinada, entre aquest
any i el 1850, hauria estat el relleu d’en Josep Batet (a) Casteller al
capdavant de la Colla dels Menestrals, coneguda popularment
com La Roser.
El popular casteller Josep Batet, de 57 anys d’edat, hauria
deixat pas a Ramon Ribé Targa (a) Chon, de 25 anys, al capdavant
de l’agrupació des del 1849? al juliol de 1852.
101
En Bieló, de 38 anys i solter, hauria estat el tercer dirigent de
La Roser, del juliol de 1852 al 1854 aproximadament. Amb en
Chon i Bieló començaria a construir-se els primers castells de nou
pisos de la història. Els anys esmentats serien coneguts com el
“Meravellós trienni casteller”, expressió original del conegut
historiador torredembarrenc Lluís Solsona i Llorenç.
En Gabriel Baldrich (a) Bieló estaria dotat d’una imaginació
viva, fogosa, ardent i impressionable, era decidit, actiu i
emprenedor. De caràcter afable i de tracte senzill, modest en els
seus costums, constant en les seves conviccions i de genio
levantisco, és a dir, de naturalesa rebel i lluitador. Totes aquestes
qualitats l’haurien fet líder per dirigir l’agrupació castellera dels
menestrals. En Ramon Ribé Targa, el jove expert, en Josep Batet,
la veterania i en Gabriel Baldrich, la força, haurien estat capaços
d’inculcar als seus castellers la possibilitat d’aixecar un pis més els
castells de vuit pisos i ho haurien aconseguit com veurem a
continuació.
Durant l’any 1850, la Colla dels Menestrals, La Roser, actuaria
a Vilafranca per la Mare de Déu del Roser llogada per la Confraria
de la Roser vilafranquina, a Vilanova, etc. Els fruits del treball del
Chon al capdavant de la Colla amb l’ajut del Casteller i d’en Bieló
es veurien reflectits l’any següent.
El dia 20 de maig de 1851 arribaria a Valls els Srs. Josep Gasol y
Porta, diputat per Tarragona, i Jaume Badia, diputat per Valls: por
la noche se les dio una gran serenata, a cada uno en particular; con
acompañamiento de vall de valencians, los que formaban castillos
al uso de este país…5
Una de les primeres notícies importants de bons castells que
hauria fet la Colla de Menestrals va ser a la Festa Major de la Mare
de Déu de les Neus, a Vilanova i la Geltrú el 5 d’agost del 1851. En
la festa major varen estar contractats els Xiquets de Valls, sense
documentar el nom de l’agrupació. Tot faria pensar que hauria
estat la Colla dels Menestrals pels lligams de Gabriel Baldrich (a)
Bieló amb el poble de Vilanova. Primer per haver-hi residit durant
un temps indeterminat, i segon, per tenir-hi vincles militars pels
fets de les guerres carlines i conspiracions ja comentades en el
capítols anteriors. La crònica diu: Los Xiquets de Valls operaron
como acostumbran con la limpieza que les es própia; aunque lo
102
mas variado, difícil y arriesgado queda reservado para mañana a
mediodia. De l’endemà no s’ha localitzat informació.6
La notícia esmentada ens està dient alguna cosa, con la
limpieza que les es própia. Significa que els castells que aixecava la
colla fins aquells moments eren castells nets, sense folre.
Interpretaríem, doncs, que fins a aquelles dates els folres en els
castells no existien. Pert tant, acostumbran i que les es propia vol
dir que és un fet natural de fer-los nets i habitual de la colla o
partido que dirigia el Chon.
Per la Festa Major de Vilafranca, els dies 29, 30 i 31 d’agost, per
primera vegada a la vila vilafranquina, apareixia el nom de
Xiquets de Valls, tenint en compte que l’any anterior varen estar
anunciats con a Nois de Valls. Es varen anunciar dues colles, La
Roser i La Muxerra, les quals actuarien per la festa major en
competéncia a remontarse á tal altura que dejará atrás á muchas
torres.7
En qualsevol cas, aquesta notícia és un bon baròmetre per
entreveure que l’actuació castellera portada a terme a Tarragona
un mes més tard, per Sta. Tecla seria apoteòsica.
El primer document d’un gran castell aixecat per la Colla dels
Menestrals és el tres de nou net.
Era el 24 de setembre de 1851, quan a Tarragona, a la Plaça de
la Verdura, hi van competir les Compañias de Valls y la de otros
pueblos.
Ayer al mediodia, como es costumbre, se hicieron las torres y
corrió la voz de que se trataba de probar una de nueve pisos, es
decir, nueve hombres uno encima de otro o lo que es lo mismo
formar una elevación de 70 palmos de carne humana, proyecto
bárbaro pero que por dos veces pudo llevarse a cabo. La primera se
completó, peró al descedender el niño que forma la cúspide de la
torre, o mejor dicho la veleta, desplomóse por su base y solo se
vieron en confusión miembros humanos formando una montañ.
La segunda reforzada cual convenia, o como los inteligentes lo
juzgaron preciso, se llevó a cabo y la deshicieron sin percance
alguno. Todo el pueblo prorrumpio en un grito de entusiasmo
103
aplaudiendo á los atletas que se hicieron memorables con lo que
hasta el dia habia parecido imposible.8
Intent de 3 de 9 net per la Colla Joves Xiquets de Valls a VilaRodona l’any 2000. L’única colla que l’ha intentat el segle
XX. Arxiu CJXV (Colla Joves Xiquets de Valls).
104
El primer intent del tres de nou net fou carregat, però com
que el castell carregat en aquells anys no tenia validesa el
tornaren a intentar per descarregar-lo i així hauria estat. Haurien
reforçar el castell canviant alguns elements d’alguns pisos per
assegurar-lo i lo deshicieron sin percance alguno. (S’hauria
interpretar-ho d’aquesta manera, seguint l’experiència que es té
en l’actualitat, de reforçar i assegurar un castell. De ben segur que
la mentalitat d’enxamplar el castell en lloc d’elevar-lo amb
castellers cepats no entraria en la ment dels seus dirigents. Al
menys aquests primers anys dels primers castells de nou pisos de
la història).
Una informació que no se’ns ha d’escapar és, como los
inteligentes lo juzgaron preciso. Qui podrien ser aquests
intel·ligents? Com hem mencionat en els paràgrafs anteriors, la
Colla havia passat a ser dirigida pel Chon, de 26 anys d’edat,9
secundat per l’experiència i veterania d’en Josep Batet i la força
moral d’en Gabriel Baldrich. Per tant, aquest tres haurien estat los
inteligentes que haurien fet els canvis pertinents en l’estructura
del castell per tal de descarregar-lo. Treure un casteller i posar-ne
un altre en el seu lloc. Per haver aconseguit aquesta gran fita
castellera, en Ramon Ribé i Targa hauria passat a ser conegut al
llarg del temps com el Popular Chon.
Aquest renom el veuríem reflectit, un temps més tard, en les
festes de Sta. Anna, de Reus, el 26 de juliol de 1862 on es
documenta que la colla era dirigida pel “popular Chon”.
El vilanoví Xavier Güell i Cendra argumenta en el seu llibre
Els castells: entre la passió i la història, el perquè seria la Colla La
Roser, la dels Menestrals i no la Colla La Muxerra, la dels Pagesos.
Afegeix, a més, el famós rodolí popular: “La Muxerra va per terra;
La Roser li va al davant; van fer un deute a Tarragona, que mai
més no el pagaran.”10 És la gesta de la Colla La Roser davant l’altra
colla rival, que ja no li podrà arrabassar la consecució del tres de
nou net o limpio.
Uns dies més tard, la colla es desplaçaria a Altafulla. Era l’11 de
novembre de 1851, Festa Major de St. Martí: (...) no hay duda se
105
esmerarán estos esforzados vecinos en formar el castell de nou, que
poquísimas veces se ha logrado por su arriesgada y atrevida
ejecución...11 No existeix documentació d’aquesta actuació
castellera. Per tant és impossible assegurar si es va fer o no, el que
seria el segon castell de nou documentat.
Seguint cronològicament, el 1852 la crispació a Valls seguia
com sempre. Els dos bàndols, liberals i carlins, no paraven
d’increpar-se entre ells i més entre les colles castelleres. No n’hi
havia prou amb l’ambient polític de l’època, que la consecució del
castell de nou net fet a Tarragona la passada celebració de Sta.
Tecla pels liberals de la Colla La Roser i, possiblement, el
d’Altafulla, haurien exasperat els ànims de la Colla o Cuadrilla de
Pagesos.
Com observarem, el 12 d’abril de 1852, los elementos liberales
que estaban en el Café del Antonino, situado al Pati del Castell de
Valls, cantando y bromeando, fueron acusados de desacatamiento
a la autoridad, promoviendo un tumulto que ocasionó heridos y
encarcelamientos. Hauria resultat que uns quants amics del Partit
liberal deurien haver fet tanta gatzara, que hauria d’intervenir el
Cap de policia, conegut com “El Belga de Pistol”. En la seva
presència hi hagueren algunos trancazos y botellazos i s’acabaria
amb algunes detencions, amb accions judicials que acabarien a la
presó al Castell de Pilats a Tarragona.12
El segon dia de Pasqua de Resurrecció,
al volver la gente del campo donde, según inveterada costumbre,
solía ir a lo que llaman "comer la mona", una cuadrilla de payeses
que iba con sus tradicionales grallas, dio gritos de viva Carlos VI.
Los liberales corrieron en busca, trabándose una contienda que
terminó en el café del Rus, -se reunian allí elementos
tradicionalistas, dónde fueron los liberales, se cerró en 1870.13
Lo que realmente sucedió fue que el dia de comer la mona salió
una colla de castellers, conocida por la Cuadrilla de Payeses,
enemigos del sistema liberal y, por tanto, partidarios de la familia
106
del pretendiente de la corona de Isabel. A su llegada, por allá a las
diez de la noche, se les unió mucha gente, especialmente miembros
de sus familias, dirigiéndose al Patio, donde dieron gritos, no de
Carlos VII, sino de Carlos VI, que era hermano mayor de los tres
hijos de Carlos V. Yo no presencié aquel acto, pero tengo por muy
probable que los gritos serian de viva el Conde de Montemolin, por
cuyo nombre se le conocia y con el cual gritó Aubareda, gefe
matón de los payeses, poco tiempo antes en la plaza del Blat,
durante los fuegos artificiales, el dia de S. Isidro.
No te res a veure amb els "Queridos" castellers de la Colla La
Roser, menestrals liberals. Veiem-ho:
De todos modos, los concurrentes al Café del Antonino -situat al
Pati del Castell de Valls- que era todos liberales, salieron afuera y,
como unos y otros se hallaban algo rescitados por el
extraordinario que aquel dia se hace, pronto llegaron a las manos
distribuyendose algunos garrotazos y rompiendo los payeses a
pedradas los cristales de la entrada y balcones de dicho café.
Luego después, los payeses se fueron a su favorito café del Rus
-situat al Carrer Nou de Valls-, y allí estaban sentados a las mesas,
cantando canciones alusivas a su rey, cuando se presentaron al
citado café, paseando de una a otra parte, siete liberales, supongo
con armas escondidas, sin que los numerosos payeses se
atrevieran a abrir la boca.
Al cundir la noticia de lo acaecido, reuniéronse muchos
liberales al Patio, especialmente curtidores (blanquers) menestrales, con sus enormes cuchillos de trabajo. Los payeses se
fueron a sus casas, y todo quedo apaciguado.14
El 15 de maig de 1852 per St. Isidre a Valls, van fer la festa la
Colla dels Pagesos. Van participar los bailes de valencians,
castells, diables, etc. con fuegos artificiales, gigantes, músicas,
entregandose toda la población a celebrar la fiesta.15
Dies després, el 27 de maig de 1852, hi hagué “rogatives” per la
pluja en processó a la Mare de Déu del Lledó cap al seu santuari.
107
Es provà el 3 de 9 que va caure i no es va fer fins per St. Joan
vinent diada de la festa major.16 Generalment en les “rogatives” hi
participava tot el poble de Valls i pobles de la comarca de l’Alt
Camp així com les colles castelleres. Donades les circumstàncies
del moment, probablement, hauria estat la Colla del Popular
Chon, que l’hauria tornat a provar i no hauria obtingut pas l’èxit
esperat. De la caiguda del castell prendria mal un casteller.
En el llibre d’Actes de l’Ajuntament de Valls, del dia 19 de juny
1852 hi consta que el germà d’un tal Ramon Vergés i Sans, nat el
10.9.1833, 19 anys, pagès, havia caigut d’una torre, vulgo castells y
que havia quedado impedido. El motiu de la sol·licitud de no fer la
milicia, havia estat perquè en Ramon Vergés fos declarat exempt
de la mili. El casteller que va pujar en aquell tres de nou que va
caure hauria estat en Joan Vergés Sans, nat el 3.3.1834, 18 anys,
pagès. (Cens 1844 AHCV)
Un mes després d’aquest fet, arribaria la Festa Major de St.
Joan a Valls, el 23 - 24 de juny. En aquesta diada es faria el segon
tres de nou net documentat que hauria estat aixecat pels
menestrals de la Colla La Roser.17 “El año pasado se hizo en
Tarragona lo castell de nou, considerado hasta entonces como
imposible. Después se hizo en Valls y en algun otro punto.”
Aquest castell, anomenat Tres de Nou és l’exercici més difícil
d’executar, l’obra mestre, l’últim esforç, la darrera paraula en
l’afició ó en l’art (...).
En la formació d’aqueix extrany edifici de cossos humans, (el
tres de nou, sense folre) sense contar las crossas,(dels baixos)
entran 22 indiviuos, comentsant ab homes fornits en los baixos, y
anant disminuint fins a l’enxaneta, que casi sempre es una
criatura de vuit ó deu anys. De aquesta conformitat, lo castell
adquireix un conjunt molt ayrós y armónich, elegant y artistich.
¡Quina presió tant terrible pesa sobre las espatllas dels baixos! Y
¡quin puesto tan dificil de ocupar lo dels segons, que á la gran
presió que sobre d’ells pesa, uneixen la desventatje de sentar los
peus en un lloch tan insegur com es las espatlles d’un altre home!
108
Si el inginyer que al aixecar una atrevida pilastra calcula y prova
matemáticament la presió que pot resistir la pedra del fonament
fins á pulverizarse, vingués á calcular la presió que poden resistir,
los muscles humans, ben segur que tement l’aplastament,
s’espantaria d’aixecar una columna tan atrevida valentse de tan
flonjos materials.
L’edifici més atrevit després del “tres de nou”, és sens dubte lo
“pilà de set” alçat sense crosses. ¡No es poca cosa set homes l’un
sobre las espatlles del altre! ¡Una columna de carn aislada fins a
l’alsada d’un tercer pis! 19
Aquesta narració estaria inspirada en el tres de nou aixecat
per Sta. Tecla a Tarragona el 1881 quan la Colla el descarregaria
novament. Creiem que la crònica era digne de ser introduïda per
la importància que es mereix.
Una vegada passada la festa major de Valls, ens trobaríem que
la Colla participaria a la Festa Major de Constantí, on es
mencionarien castells de nou i res més. Dies després, La Roser, es
desplaçaria a Vilanova per a participar a la festa major. En aquesta
actuació hi hauria el canvi de cap de colla.
Baldrich casteller: Bieló, dirigent de la Colla dels
Menestrals, La Roser. Tercer cap de colla des dels
inicis dels castells de Valls
Era el 5 d’agost de 1852, quan a Vilanova i la Geltrú se celebrava la
festa major de la Mare de Déu de les Neus. Uns dels actes que es
portarien a terme seria el de llogar els Xiquets de Valls. Seria,
doncs, aquesta data, quan en Gabriel Baldrich seria documentat
com a dirigent de la Colla La Roser, una de les dues colles
vallenques.
109
Assaig del 3 de 9. Colla Joves Xiquets de Valls 1991. Arxiu CJXV
110
Este año se celebro con mucha pompa la fiesta de Ntra. Sra. de las
Nieves. Los llamados Xiquets de Valls hicieron por primera vez (a
Vilanova) el castillo de nueve, cuyos preparativos dirigió
personalmente D.Gabriel Baldrich, guerrillero muy conocido en
este pais y que más tarde gracias a su genio levantisco llegó a
teniente general de los ejèrcitos nacionales 20
Aquest geni levantísco és una de les qualitats ja anunciades
d’en Gabriel Baldrich i Palau en els paràgrafs anteriors. Estem
parlant del caràcter rebel i lluitador.
Hem de manifestar que el tres de nou hauria estat net i
descarregat seguint la tònica emprada fins el moment sobre
aquest mític castell.
Un mes més tard, el 5 de setembre de 1852, per la Festa Major
de Sta. Rosalia, a Torredembarra, Gabriel Baldrich i la seva Colla
La Roser, sense oblidar en Josep Batet i Ramon Ribé, tornaria a
aixecar bons castells. El quart tres de nou limpio hasta los
segundos es tornaria a aixecar. També es va fer el dos de vuit
sense aixecador pujat per baix i el pilar de set limpios y fijos. 21
Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló, 38 anys.
Ramon Ribé Targa (a) Chon, 27 anys
Josep Batet Llobera (a) Casteller, 59 anys.
Aquests tres personatges haurien estat la clau de l’èxit per ser
els primers en aixecar els castells de nou pisos d’alçada del segle
XIX.
La crònica datada el 5 de setembre a Torredembarra al Diario
de Barcelona, del 8.9.1852, aportada per Lluís Solsona i Llorens i
publicada a la Revista Foc Nou núm. 41, pàg. 4-6, de 1993 diu:
Tengo el gusto de participar a V. que la fiesta mayor de esta villa
ha estado este año sumamente animada, muy divertida y pacifica
como siempre. El motivo de la mayor afluencia de este año es
digno de ser conocido.V.sabe que para las poblaciones de este
111
Campo de Tarragona, los castells o torres son lo que para los
andaluces las corridas de toros. Hay hombre que lo sueña un año
para otro, que habla doce meses de lo que seran y otros doce de los
que fueron; que teniendo a la vista tal diversión, no hay poder
humano que le distraiga de ella. También aquí tenemos nuestro
Chiclana de los que se dedican a esta profesión; Valls hasta ahora
ha sido el pueblo privilegiado, el semillero de esta clase de artistas.
Peró lo mas chocante es que los de Valls no pueden hacer un
castell por entero, ni ningún otro pueblo puede lograrlo tampoco.
La Riera, Tarragona, Torredembarra y algún otro pueblo prestan
sus hombres hasta los terceros, como si dijeramos el primer
cuerpo de la torre, y los de Valls concluyen. Sin estas circuntancias
dificilmente se haria uno con toda perfección.
Es el caso que el año pasado (1851) se hizo en Tarragona lo
castell de nou, (tres de nou) considerado hasta entonces como
imposible. Después se hizo en Valls (el segon tres de nou), y en
algún otro punto.
Como este pueblo goza la bien adquirida fama de no quedarse
nunca atrás en estas cosas, pues sus naturales se distinguen en
todo el Campo por su fuerza, agilidad, valor y constancia, todos
esperaban maravillas en la fiesta mayor de este año; y
efectivamente las hubo. Al arrojo de estos naturales se agregaba la
competencia de dos collas de Valls que se estimulaban
mutuamente y accedian a todo lo que se les proponia por atrevido
que fueran.
No se contentaron ya con el “castillo de nueve limpio desde
los segundos”, sinó que hicieron “torres de ocho empezando por la
cúspide”, que es lo más asombroso que se puede ver. Este consiste
en poner un chiquillo con un pié en cada espalda de dos hombres
que están de frente cogidos por los brazos; levantar los tres y
ponerles dos debajo; levantar los siete y ponerles otros dos debajo,
y así sucesivamente, hasta que son trece los que se levantan para
poner encima de los que forman la base. Hubo tambien castillos de
cinco pilares y otros prodigios que jamas se habian visto.
La fama que goza este pueblo por los castells, fama
nuevamente confirmada, y el reputado talento del predicador que
112
hemos tenido, que es el reverendo P. Camps, de esa ciudad, han
atraído una multitud de forasteros que no se habia visto en
ninguna de las fiestas anteriores. Por lo tanto, se ha festejado a
nuestra querida patrona Santa Rosalia de Palermo de una manera
digna de sus altas virtudes.
Pocs dies després, la Colla d’en Gabriel Baldrich (a) Bieló es
desplaçaria a Tarragona, per actuar a les Festes de Sta. Tecla, el 23
i 24 de setembre. També hi participaria l’altra colla vallenca. Es
farien castells de nou pisos sense detallar-ne cap.22
L’any següent, el 16 de gener de 1853 i per la Festa de St.
Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú, el vilanoví Xavier Güell i
Cendra manifestaria la possibilitat que la Colla convidada també
hauria estat La Roser, de Gabriel Baldrich (a) Bieló, a causa del
bon paper que havia fet la seva agrupació per la Festa Major sis
mesos abans: se nos ha dicho que han llegado ya los Xiquets de
Valls y que entre otras de las evoluciones de que estan encargados
se han empeñado en verificar el nunca visto espadat de ocho pisos.
Allá verémos.23 No hi ha documentació per saber si es va aixecar o
no aquest pilar. En qualsevol cas, seria el primer pilar de vuit
documentat.
El mateix any a Vilanova i per la Festa Major, el 5 d’agost, en
el programa de la Festa Major estarien anunciats els Xiquets de
Valls: Creemos inútil el detallar toda la parte tocante al baile
público, gigantes, Xiquets de Valls, etc. Que será como los demas
años. En Xavier Güell no ha localitzat l’actuació. Creiem, també,
que la Colla que hi hauria participat seria novament La Roser pel
bon paper que havia fet en les seves actuacions anteriors i per la
vinculació del cap de colla en Gabriel Baldrich Palau amb
Vilanova.
Els castellers anarien a Vilafranca per la Festa Major de St.
Fèlix. El dia 30 al migdia, levantarán grandes grupos, torres y
castillos los valencians, entre ellos el muy atrevido y difícil de nueve
hombres formándolos y deshaciéndolos algunos por debajo. En
Lluís Solsona creu en possibilitat que es bastís el castell de nou, ja
113
que fins aleshores s’havia aconseguit en altres places. Per tant,
podria haver estat que Vilafranca hagués vist el primer castell de
nou pisos.24
Com l’any anterior, la Colla La Roser, d’en Gabriel Baldrich i
Palau, tornaria a desplaçar-se a Torredembarra convidada a
participar a la Festa Major de Sta. Rosalia, el 4 i 5 de setembre. Hi
participaria les dues colles vallenques, La Roser i La Muixerra.
Estarien anunciats com a Quadrillas dels Xiquets de Valls. No es
documenta els castells fets per cada una d’elles:
La fama de los obsequios que estos habitantes tributan a su
querida patrona Sta. Rosaria de Palermo, y la anunciada lucha de
dos collas (cuadrillas) de castellers atrajeron una afluencia
extraordinaria de forasteros, que deben haber quedado muy
satisfechos de su viaje, y las proezas de las collas han superado las
esperanzas de todos.25
Els castells haurien estat el Pilar de Set, amb forro o puntals
caminant 14 passes, el Dos de vuit amb puntals, el Tres de Nou
limpio desde los segundos, Quatre de Nou (los cuatro pilares de
nueve). Cinc de Vuit (los cinco pilares de ocho), Tres de Vuit
aixecat per baix.
Los “espadats” de cinco hombres caminan en las procesiones y
hasta suben escaleras si las encuentran al paso. Los de “seis”
han logrado tambien andar y aun subir escaleras, por medio de
apoyo á los pies del segundo. Este año se ha visto aquí el
prodigioso fenómeno de andar catorce pasos los espadats de
siete con forros o puntales hasta los pies de terceros (Veure
l’actuació de Vilanova). Es de advertir que antes del año pasado
(1852) no se consiguó hacer los “espadats” de”siete” limpios y
fijos. (Veure l’actuació de Torredembarra).
Torre: Consiste en dos “espadats” puesto frente á frente y
unidos con los brazos. La Torre se habia logrado hacer de 7
114
limpia, pero este año (1853) hemos visto de 8 servan peus de
tersos, esto es, sosteniendo con puntales los pies de terceros.
(Actuació de Torredembarra).
Castell: Esta palabra sirve tambien para designar una especie,
que es cuando el “castell” tiene tres hombres por base y el todo
forma una pirámide triangular. Años atrás, no muchos, cuando
se lograba hacer el castillo de ocho ya no se pedia mas, y se
daba por salvada la honra: ahora el castillo de ocho se
considera como un juego, pues el año pasado (1852 a
Torredembarra) se hizo una vez el de nueve (limpio desde los
segundos) y este año se ha logrado hacerlo siempre que se ha
intentado. El de nueve es una cosa asombrosa, pues se ven á los
últimos hombres asomar por encima de los tejados. El de ocho
se hace ya empezando por la cúspide, de manera que llega un
punto en que se ha de levantar toda aquella enorme masa para
colocarla encima de su base.
Este año se ha hecho por segunda vez solamente, los cuatro
pilares de 9 que es una pirámide cuadrangular; y por primera
vez, los cinco pilares de 8.
Los castells tienen la forma piramidal por el cuidado que
hay en ir disminuyendo la estatura de los que lo forman á
medida que se van acercando á la cúspide, donde se coloca un
niño de 8 á 10 años.
Para los que no han visto este juego, diversión, arte o lo que
sea, la descripción apenas podrá darles una idea confusa de lo
que es, pero creo bastará para inspirarles el deseo de verlo. Si
este deseo llega á realizarse no dudo que les causará mas
admiración asombro al ver á unos hombres rudos, sin ningua
clase de instrucción ni aprendizaje, hacer verdaderos portentos
de fuerza y agilidad, no exentos de arte y gusto.
(...)Confieso que tambien soy uno de los que rinden tributo
a esos hombres de hierro, mal alimentados casi todo el año,
dando caidas espantosas y repetidas, sufriendo la presión casi
115
continua de brazos hercúleos que parecen magullarlos, dando y
recibiendo enormes porrazos, y a todo esto tan firmes, tan
serenos al empezar como al concluir.
La lucha de las dos collas ha dado por resultado este año
una emulación extraordinaria y un éxito en casi todo lo que se
ensayó, siendo asi que se han probado cosas que antes se tenian
por imposibles.26
El dia 23 de setembre la Colla La Roser participava a les festes
de Sta. Tecla a Tarragona. Hi participà també l’altra colla
vallenca, La Muxerra. S’haurien aixecat el tres pilars de nou, el
pilar de set amb folre i el cinc pilars de vuit, sense saber quins són
els castells fets per cada una d’elles.27
Las “torres” o “castells” por las dos collas rivales en los dos dias
transcurridos han sido sorprendentes, y al paso que llevan no sabemos
a donde irán a parar, por que antes eran de mérito y de gran fuerza las
de seis pisos, después de siete, hace poco de ocho, y últimamente las
hacen de nueve; son hombre de hierro los que sostienen sobre sus
espaldas tantos quintales de peso.28
El trienni casteller s’ha acabat. El castell estrella de l’època
havia estat el tres de nou, limpio. Aquesta estructura, en els
posteriors anys, seria construïda amb folre per la dificultat de la
construcció. El tres de nou net o limpio desde los segundos no
tornarà a aparèixer fins el 1881 per la Festa Major de Sta. Tecla a
Tarragona on serà descarregat per la Colla Nova dels Xiquets de
Valls, coneguda com l’antiga Roser, actual Joves Xiquets de Valls.
La Colla d’en Bieló.
El “meravellós trienni casteller” és, en definitiva, el temps en
què Gabriel Baldrich (a) Bieló dirigí la Colla dels Menestrals, La
Roser, juntament amb en Ramon Ribé (a) el Popular Chon i en
Josep Batet (a) Casteller. Època en què Bieló havia estat
reemplaçat o lliure de tot afer militar. Possiblement els primers
116
sis mesos de 1854 podria haver anat al capdavant de la seva
agrupació.
A finals d’any, el 31 de desembre de 1853, el Comandant i,
possiblement, ja ex-cap de colla Gabriel Baldrich i Palau tornaria
novament al servei de l’exèrcit i seria destinat a l’Estat Major de
Plazas. Una vegada amb destí, per uns dies, passaria a la situació
d’excedent i reemplaçat com altres vegades. A primers de gener
de 1854 estaria destinat a l’Armada d’Infanteria. Una vegada
incorporat, tornaria en situació de suplència fins al mes de juliol.
Gaudiria de sis mesos més, en els quals, durant aquest temps,
entre altres afers, continuaria estant vinculat a la seva colla i
s’hauria produït el relleu al capdavant de l’agrupació. Novament
en Ramon Ribé Targa (a) el popular Xón,29 de 29 anys d’edat,
casteller i liberal, tornaria dirigir la Colla La Roser fins l’any 1876.
Bieló tornaria a comparèixer en el món casteller els anys
propers.
Finalment, els tres dirigents de l’anomenat el “Meravellós
trienni casteller” 1851-1853 han estat:
Josep Batet Llobera (a) Casteller
Ramon Ribé Targa (a) el popular Chon
Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló
117
1812? – 1849?
1849? – juliol 1852
i 1854? - 1876
juliol 1852 - 1854?
NOTES
1 El primer carlisme a Catalunya, Déu, Rei i Fam, per PERE
ANGUERA, pàg. 70-76. Ed. Abadia de Montserrat, 1995.
2 Crónica de Valls, 1.2.1935. Art. Fa Cent Anys, per MARCH
ANTON.
3 Milícies Nacionals de Valls. S.t. 3.2.6, 1821. Arxiu Comarcal de
l’Alt Camp.
4 Crónica de Valls, 19.10.1935.
5 Valls als inicis de la primera època d’or, per LLUÍS SOLSONA
LLORENS, a la revista. Foc Nou, núm.50 Ed. Colla Joves
Xiquets de Valls.
6 El Penedès Casteller, pàgines d’història, per PERE FERRANDO
ROMEU, pàg. 125. Ed. Cossetània, Valls 1998.
7 La plaça de Vilafranca a la primera època d’or castellera, per
LLUÍS SOLSONA LLORENS, a la revista Foc Nou, núm. 46,
Ed. Colla Joves Xiquets de Valls –Els castells: entre la passió i
la història, per XAVIER GUELL CENDRA, pàg. 11 Ed.
Cossetània, 2002.
8 El Meravellós Trienni Casteller 1851-1853, per LLUÍS SOLSONA I
LLORENS a la revista Foc Nou, núm. 24, Ed. Colla Joves
Xiquets de Valls. – Miscel·lània castellera, anys 1850-1900, per
MIQUEL TRENCHS I MESTRES, pàg. 22. Ed. Ràdio Capital de
l’Alt Camp, Valls, 1989.
9 El Popular Xón, per JOAN CLIMENT FERRÉ. Art. publicat al
Vallenc, 12.11.1999 i al 3deVuit de Vilafranca, el 26.11.1999 i
3.12.1999.
10 Els Castells: entre la passió i la història, per XAVIER GÜELL
CENDRA, pàg. 9-20. Ed. Cossetània, Valls, 2002.
11 El Penedès Casteller, pàgines d’història, per PERE FERRANDO
ROMEU, pàg.116. Ed. Cossetània, Valls, 1998.
12 Valls, segle XIX, per CÈSAR MARTINELL BRUNET, pàg. 160-161.
Ed. Institut d’Estudis Vallencs, 1972.
118
13 Rev. Cultura, n. 67, setembre 1950, per ECO (Eduard Castells
Oller).
14 Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno
MDCCCLXXXIV, per JOAN PAPELL i JULIO L. QUILEZ, pàg.
124-125. Ed. Cossetània, Valls, 1999.
15 Valls als inicis de la primera època d’or, per LLUÍS SOLSONA
LLORENS, a la Rev. Foc Nou, núm. 50. Ed. Colla Joves Xiquets
de Valls.
16 Els Xiquets de Valls, per FRANCESC BALLESTER CASTELLÓ,
dins la Crónica de Valls, 18.9.1920.
17 Els Castells: entre la passió i la història, per XAVIER GÜELL
CENDRA, pàg. 18. Ed. Cossetània, Valls 2002.
18 Els Castells dels Xiquets de Valls, per FRANCESC BLASI I
VALLESPINOSA, pàg. 25. 3a. Edició. Ed. Cossetània, Valls,
1997.
19 Crónica de Valls, de 2 i 9.12.1905. Art.: Costums típics de la
ciutat de Valls. Capítol III: Los Castells, per JOSEP ALADERN
(Cosme Vidal).
20 El General Baldrich, el Roser, i el castell de nou de Vilanova de
1852, per XAVIER GUELL I CENDRA, publicat al setmanari el
3deVuit, - 20.3.1998. – Els Castells: entre la passió i la història”,
per XAVIER GÜELL CENDRA, pàg. 16. Ed. Cossetània, Valls
2002.
21 El Meravellós Trienni Casteller 1851-1853, subtítol: Grans castells
a Torredembarra, per LLUÍS SOLSONA I LLORENS a la Rev.
Foc Nou, núm. 41, Ed. Colla Joves Xiquets de Valls.
22 Diario de Barcelona de Avisos y Noticias, 27.09.1852.
23 Els Castells: entre la passió i la història, per XAVIER GÜELL
CENDRA, pàg. 35. Ed. Cossetània, Valls 2002.
24 La plaça de Vilafranca a la primera època d’or castellera, per
LLUÍS SOLSONA LLORENS a la Rev. Foc Nou, núm. 46. Ed.
Colla Joves Xiquets de Valls.
119
25 Colección de Artículos, per JUAN MAÑE FLAQUÉ. Art.:
Torredembarra, pàg. 221, del 6.9.1853, Barcelona,1856. Joan
Mañé i Flaqué, nat el 1823 a Torredembarra i mort el 1901 a
Barcelona, quan publica aquest article té 30 anys.
26 Diario de Barcelona de Avisos y Notícias, núm. 251, 08.09.1853.
i Colección de Artículos, per Juan Mañé i Flaqué....
27 Ibídem, 27.9.1853.
28 El Meravellós Trienni Casteller 1851-1853, per LLUÍS SOLSONA I
LLORENS, a la Rev. Foc Nou, núm. 41, Ed. Colla Joves Xiquets
de Valls.
29 El Popular Xón, per JOAN CLIMENT FERRE. Setmanari El
Vallenc, 12.11.1999 i el 3deVuit, 26.11.1999 i 3.12.1999.
120