portar al desastre ·el conjunt de 1 1 economia i de la industria, os

I
•
.
'
•
•
1
portar al desastre ·el conjunt de 1 economia i de la industria , o s panyolas.( ••• ) 'L'entrevista entro .el· general Franco i el comte dc
:Ba:("celona, ·. la qual ~s d~ri.a pe:r. imminent, i que fdra la .primera ,
després d e la del 1954, pr o~d ria ~ix~ una singular signific~ci~ ,
per més q~e ara e s tracta de minimitzar-la tot afirmant que ~1 sou
unic objecte seria el dc posar a punt els problemes que plantQja
1 1 educaci~ del jove princep Don Carles. Sobre ol pla ext erior,
és
~portu recordar 1 1 afirmaci6. vàries vegades expressada dos do c omen
çamonts d'any i segons la qual c er ts . 'c ercl es internacionals hau ::
rien deixat entendre ben clarament que només una Espanya efectivament monàrquica tindria possibilitats per a int egrar-s e a~ gran
familia de nacions occidental.s. L 1 a:q.unci de l es negociacions Bon Iv1adrid per 1 1 establiment dc bases mili tars no sembla pas estrany a
a aquest~ ofensiva politica i la personalitat principalment - objecte del blanc hauria estat Franco i no pas Strauss. ( ••• ) · P er~ ·
a
travès de l'encavallament de les informacions i dols f alsos ru
mors, la complexitat dels qun 1 s constitueix la sort dei règ i m, la
p r oocupaci~ legitima i const ~ e do l'opini~ publica &spanyola ·apar eix una vegada més : qui, després d e Franco?"
<
11
- Llegim en un article de Steparius" a " Ibèrica" de· Nova York:
.11 ••• - Por desgracia, e l RégimEm ha domo s trado que es i n cape.z de modificarse a si mismo ; ninguna r e for ma · sustancial· ti cno mayor reali
q.ad que el cambio de nombr e s.; los hochos permanocon . idénticos ba::
jo otiquetas distin tas, y es obvio qu e nl Régimcn mo rirà tal e o mo
. es. Esto ha succdido exactamente con las l iccncias de i mpo rtac :ion,
ahora conocidas como. 11 imp.ortacionos de productes gl·obal:~ zad.os 11 •
L •a rttculista revola els obstacles que s 1 opoeon als indust!ials por
a 1 1 obtonci~ de permisos de tal manera que no tenen més r eme i que
roc6rrer al suborn dels alts funcionaris.En una rolaci6 de 202 cmpreses afavorides per un desgravamont fi ·s cal figuren totes ,a quo lles favorites del règim i entre elles, naturalment , les 11 }Iahufacturas !Jletàlicas Madrilenas 11 a mans del g0rmà de Franco. Heus aci
la conclusi6 de 11 Steparius 11 . : 11 · ~odos ostes e j emp los nos muostran,
en definitiva, quo si bic:m es ciorto que el Régimon d e :b'ranc.o
ha
resu:ilüto su problema politico internacional, està on c amtio muy l c
jos dc contribuir a solucionar ~os problomas p e rmanontes, y ya an~
tiguos, derivades de la anacr~nica e structura politica, social
i
econ~mica, dol pais. El problema politico int ernac ional ha sido,in
cluso, un problema artificial anadido, por causa dol propio régi::
men, a los muchos problomas cr6nicos de Espana. So ha rosuolto la
~uosti6n d o las relaciones cxtorioros norma l es , àosaparcc i ondo ese
supra-probl ema poli.t ico; p oro pèrmanocen a9ravados por ol popio ~
gimen, los problema s d e una soci cdad todavla s coi-fêuna l. 1
VAH IES.
Antoni o Aba.d Dono so, acusa~ do sor l'autor dc 1 1 cscl a t amo:nt
dc
les bombes do Hadrid ha osta ·~
:ecutat. El "Dircctorio Revolucionaria Ibérico do Li beraci~n" ha divulgat u:na not.a cm l a qual es fa
r osponsable d r aquells actes; n oga que ol cap del "comando 11 sigui èle
nacionalitat cubana; desmenteix les relacions que s'atr i bu e i xen on
tre aquell organisme i ol General Bayo i fin a l ment atribueixen
a
la policia franquista la col.locaci6 dc la b omba al Prad o c ar , es
ddm : 1.1 ols Comandos del D.R. I.L • . t onen ordr e s pr C;c ises en Gl s on tit dlevitar danys a ·1os propri e tats extrangeros, a ls c entr e cul turals i religiosos i a les vides dols ciutadans."
tribuna - 6