Ampliació de la bibliografia de la transhumància

•
ABADÍA, A. (2000): El condado de Aranda y las cinco villas: Trashumancia local y
transterninancia en la segunda mitad del siglo XVI. A: SERRANO, E.; SARASA, E.(coord);
FERRER, J.A. (dir,): El Conde de Aranda y su tiempo: [Congré Internacional celebrat a
Zaragoza, 1 al 5 de diciembre de 1998], vol. 2. Pàg. 219-234.
•
ALBERT, M.; CABROL, A.; PINIÈS, J-P. (1985): Bergers Et Troupeaux en Languedoc Et
Catalogne, GARAE, Carcasona.
•
ALCALDE, J.M. (2000): Señorío, trashumancia y conflictividad social en la sierra de
Yanguas (siglos XVIII-XIX). A: Historia social, 38. Pàg. 73-94.
•
ANTÓN, F.J. (1992): Aportaciones geográficas al estudio de la trashumancia en España. A:
Anales de geografía de la Universidad Complutense, 12. Pàg. 183-190.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=86362&orden=1&info=link
•
ANTÓN, J.M. (2000): Nomadismo ganadero y trashumancia: balance de una cultura basada
en su compatibilidad con el medio ambiente. A: Anales de geografía de la Universidad
Complutense , 20. Pàg. 23-31.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=86557&orden=1&info=link
•
ANTÓN, F.J. (2004) “La trashumancia en España, hoy”. A: CASTAN, J.L.; SERRANO, C.
(coord.) La trashumancia en la España mediterránea. Historia, Antropología, Medio
Natural, Desarrollo Rural. Rolde de Estudios Aragoneses, CEDDAR, Centro de Estudios de
la Trashumancia, Zaragoza. Pàg: 481-494.
•
ANTÓN, F.J. (2007): Trashumancia y turismo en España. A: Cuadernos de turismo, 20.
Pàg. 27-54.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2519849.pdf
•
ARAGÓN, A. (2006): Ganadería, trasterminancia y trashumancia en los territorios vascos en
el tránsito del medievo a la modernidad (siglos XV y XVI). A: Cuadernos de historia
moderna, 31. Pàg. 39-61.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2192275&orden=137894&info=link
•
ARGUDO, J.L. (1995): El régimen foral histórico aragonés sobre trashumancia ganadera y
vías pecuarias. A: IV Congreso Nacional de Derecho Agrario. Pàg. 323-334.
•
ARGUDO, J.L. (2006): Las vías pecuarias en el siglo XXI: viejos caminos ganaderos y
nuevos usos. A: PR: Pequeños rumiantes, vol.7, nº.3. Pàg. 4-11.
•
AUGÉ, O.; GASSIOT, E .; JIMÉNEZ, J. (2008). L'explotació dels recursos naturals de l'alta
muntanya pirinenca al llarg del darrer mil·leni ane . Arqueomediterrània , 10. Pàg. 9-16.
•
BATALLA A. (2007): Antics oficis i costums que es perden (al Pallars i al Pirineu).
Garsineu Edicions. Tremp.
•
BALENT, A. (2003): L'organització del sistema pastoral al municipi de Porté (Cerdanya) al
s. XX: de la tradició a l'abandó. A. Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès,
IBIX 3: 11-24.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211131/289184
•
BANDERA, J.; MARINAS, J.M. (1996): Palabra de pastor: historia oral de la
trashumancia. Diputación de León.
•
BECAT, J. (2001): Vida pastoral i ordenació del territori a Andorra. A: Estudis d'Història
Agrària, 14. Pàg. 229-254.
http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/download/99911/145636.
•
BELTRAN, O.; VACCARO, I (2008): Els comunals al Pallars Sobirà. Els usos tradicionals
de la muntanya en el marc dels espais naturals protegits. A: Revista d'etnologia de
Catalunya, 33. Pàg. 142-149
http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/122992/170737
•
BERTRANPETIT, J., VIVES, E. (eds.),(1995): Muntanyes i població. El passat dels
Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària. I Simposi de Poblament dels Pirineus.
Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques, Andorra la Vella. Pàg. 35-73.
•
BRÉHARD, St.; CAMPMAJO, P. (2005): Exploitation des animaux domestiques et
structuration de l’espace montagnard à l’Âge du Bronze: Llo (Cerdagne, PyrénéesOrientales), a: Anthropozoologica. Pàg. 217-233.
http://www.mnhn.fr/museum/front/medias/publication/10628_217_234_BREHARD.pdf
•
BROCHIER, J-L.; BEECHING, A. (1994): "Les grottes bergeries d'altitude. Débuts de
l'élevage et premières transhumances au Néolithique, dans les Préalpes dioises", A:
L'homme et le mouton dans l'espace de la transhumance. Musée Dauphinois. Drailles. Clair
de Terre. Pàg. 35-47.
•
CABANES, M.L.; BALDAQUÍ, R. (2008): Un privilegio inédito de Jaime I para los
cabañeros de Teruel. A: Aragón en la Edad Media, 20. Pàg. 139-152.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2875395.pdf
•
CARA, L.; RODRÍGUEZ, J.M. (1987): Trashumancia ganadera y megalitos: El caso del
Valle Medio-Bajo del río Andarax (Almería). A: Crónica del XVIII Congreso Arqueológico
Nacional. Pàg. 235- 248.
•
CARDONA, R. (2000): De Vies Antigues a Camins Rals. A: Urtx: Revista de l'Urgell, 13.
Pàg. 7-24.
http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169042/266285
•
CASAS, J. (dir.) (2012): La trashumancia en España. Libro blanco. Ministerio de
Agricultura, Alimentación i Medio Ambiente.
http://www.magrama.gob.es/en/desarrollo-rural/publicaciones/publicaciones-de-desarrollorural/LIBRO_BLANCO_2013_tcm11-245950.pdf
•
CASCOS, C.S. (2011): La simplificación y la uniformidad crecientes en los paisajes
ganaderos de la montaña húmeda de Castilla y León. El ejemplo de Babia y Luna. A:
Polígonos: Revista de geografía, 21. Pàg. 149-178.
•
CASTÁN, J.L. (1994): Trashumancia aragonesa en el reino de Valencia (s. XVI y XVII). A:
Revista de historia moderna, 20. Pàg. 303-310.
http://centros.uv.es/web/departamentos/D235/data/informacion/E129/PDF129.pdf
•
CASTÁN, J.L. (1995): La protección jurídica de la trashumancia aragonesa en el Reino de
Valencia: el Tribunal de la Bailía General. A: Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i
Història, 45. Pàg. 79-92.
http://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/27095/79-91.pdf?sequence=1
•
CASTÁN, J.L. (2002): Los estudios y la investigación sobre la trashumancia. A: Trébede:
Mensual aragonés de análisis, opinión y cultura, 60. Pàg. 17-22.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=253135&orden=106397&info=link
•
CASTÁN, J.L. (2004): Los estudios y la investigación sobre la trashumancia: una visión
interdisciplinar. A: CASTÁN, J.L.; SERRANO, C. (coord.): La trashumancia en la España
mediterránea : historia, antropología, medio natural, desarrollo rural. Pàg. 13-22 .
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1419971&orden=106414&info=link
•
CASTILLO, F.; VÁZQUEZ, J.M. (2005): Contrastes climáticos y estrategias adaptativas
entre montaña / meseta: la trashumancia tradicional entre Castilla / Extremadura y "a serra
dos ancares" en el noroeste de la Península Ibérica. A: Gallaecia, 24. Pàg. 369-384
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/1271950.pdf
•
COBERA, M. (2006): La resistencia de un sistema milenario de trashumancia ganadera de
corto recorrido en el valle de Cabuérniga. A: Scripta Nova: Revista electrónica de geografía
y ciencias sociales (Exemplar dedicat a: Geografía histórica e historia del territorio. Número
extraordinari dedicat al VIII Coloquio Internacional de Geocrítica), nº. Extra. 10, 218.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2108758&orden=83597&info=link
•
CODINA, O. (2005): Del dret d'orri al cortó. Evolució de la ramaderia ovina a Andorra
(segles XV-XIX), a: Estudis d'Història Agrària, 18. Pàg. 91-110.
https://www.google.com/url?
q=http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/download/100101/145659&sa=U&ei=SZr6U
ej6CcGjhgeZ8YC4Cw&ved=0CAcQFjAAODI&client=internal-udscse&usg=AFQjCNHpFzQ2epEhRor9xxKBiFAOGQbpvg
•
COLLANTES, F. (2003: La ganadería de montaña en España, 1865-2000: historia de una
ventaja comparativa anulada. A: Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural,
31. Pàg. 141-167.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/813663.pdf
•
CURSACH, B. (2003): Trashumancia: preservar una tradición milenaria. Conservación de la
Biodiversidad mediante prácticas tradicionales . A: Ambienta: La revista del Ministerio de
Medio Ambiente, 21. Pàg. 59-66.
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_AM/AM_2003_21_59_
65.pdf
•
COSTE, P.; COULET, N. (1994): Que sait-on des origines de la transhumance en Provence?
A: L'homme et le mouton dans l'espace de la transhumance. Musée Dauphinois. Drailles.
Clair de Terre. Pàg. 65-70.
•
COSTA, E. (1987). Viatges amb els pastors transhumants per les cabaneres de la Catalunya
nord-occidental, entre l’Éssera i el Segre. Editorial Montblanc Martin-CEC. Barcelona.
•
COTS, P. (2003). “Los primeros pobladores: un paisaje en transformación”. A: A
ESTEBAN, A. I ANIZ, M. (Coord.), La humanización de las altas cuencas de la Garona y
las Nogueras (4500 aC-1955 dC). Organismo Autónomo de Parques Nacionales, Ministerio
de Medio Ambiente. Madrid. Pàg. 43-142.
•
CUTRINA, G. (1997): Ovelles i pastors al Ripollès. Edicions Maideu. Ripoll.
•
CRIS, C. (2002): Vocabulari ramader (restringit als ovins). A: Annals del Centre d'Estudis
Comarcals del Ripollès, IBIX 2: 55-60.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211049/289159
•
DE VAIRAU P. (1996): En dralha. Sur les chemins de troupeaux à travers les Grands et
Petits Causses. Transhumances caussenardes, vie pastorale. Los Aldrahans. Millau.
•
DIAGO, M. (2002): Mesta y trashumancia en Castilla: siglos XIII a XIX. Ed.Arco Libros
•
DIAGO, M. (2004): El desarrollo de la trashumancia y los orígenes medievales de la
cuadrilla mesteña soriana. A: Hispania: Revista española de historia, vol. 64, nº.218: 10451078.
•
DIAZ, J.P. (2002): El sureste, invernadero en la época borbónica. La trashumancia en los
siglos XVIII y XIX. A: MUÑOZ, A.. A: DÍAZ, J.P. (coord.): Herbajes, trashumantes y
estantes : la ganadería en la Península Ibérica (épocas medieval y moderna). Pàg. 323-338.
•
DIAZ, J.P. (2008): La fiscalidad concejil sobre los abejares trashumantes en la Tierra de
Vera (Almería) durante la época morisca. A: Tiempos modernos: Revista Electrónica de
Historia Moderna, Vol. 6, Nº. 16
http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/article/view/129/138
•
DIEZ, Ch. (2002): Dos primaveras, dos otoños. A: Cuaderno de campo , 23. Pàg. 25-29.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=59048&info=open_link_ejemplar
•
ESTANY, I. ; GARCÍA, G. M. (1998): “Vies de comunicació al Pirineu central en el periode
del Bronze Final. Estructures tumulars al Pla de Beret. Val d’Arán”. A: Comerç i Vies de
Comunicació (1000 aC – 700 dC), 9é Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà
Inst. d’Estudis Ceretans, Puigcerdà. Pàg. 93-100.
•
ESTRADA, F.; NADAL, E.; IGLESIAS, J.R. (2007) “Trashumantes del siglo XXI. La
trashumancia en el contexto de las transformaciones socioeconómicas de la Alta Ribagorça”.
A: VACCARO, I.; BELTRAN, O. (ed.) Ecología política de los Pirineos. Estado, historia y
paisaje. Garsineu. Tremp. Pàg. 117-138.
•
FARNÓS, À.; VIRGILI, J.; ROVIRA, J. (2010): Camins ramaders del Camp de Tarragona
i les Terres de l’Ebre. Diputació de Tarragona.
•
FERNÁNDEZ, J.A. (1996). Trashumancia y fiscalidad medieval en el Alto Aragón. A: El
poder real de la Corona de Aragón : (siglos XIV-XVI). Vol. 4. Pàg. 69-98.
•
FERNÁNDEZ, J.A. (2000): Los serranos de Albarracín y la trashumancia entre Aragón y
Castilla en tiempos de crisis (1325). A: Aragón en la Edad Media, 16. Pàg. 323-354.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/108632.pdf
•
FERNÁNDES, J.A. (2001): La Casa de Ramaders de Saragossa a l'Edat Mitjana: trajectoria
juridicoinstitucionaI, social i economica (segles XIII-XV). A: Estudis d'Història Agrària,
14. Pàg. 105-122.
•
FERRER, J. (2003): El gos de muntanya dels Pirineus, garant de la biodiversitat pirinenca.
A: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, IBIX 3. Pàg. 103-124.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211138/289191
•
FILLAT, F. (coord.) (2008): Pastos del Pirineo. Consejo Superior de Investigaciones
Científicas, CSIC : Diputación Provincial de Huesca.
•
FLORES, F. (1999): La trashumancia y su mundo en Extremadura. Editora Regional de
Extremadura, Mérida.
•
FONT, J. (1996): Una aproximació a la ramaderia transhumant a Catalunya: els Camins
ramders. A: Revista d'Etnologia de Catalunya, 8. Pàg. 99-100.
http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/48625/57007
•
FONTECHA, P. (2008): Fiesta de la Trashumancia y el esquileo de Brieva: tradición y
cultura de los pueblos ganaderos. A: Belezos: Revista de cultura popular y tradiciones de La
Rioja, 8. Pàg. 4-7.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2755149.pdf
•
FREIXA, M. (2002): La transhumància actual a la vall de Camprodon. A: Annals del Centre
d'Estudis Comarcals del Ripollès, IBIX 2. Pàg. 173-184.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211058/289168
•
GARCIA, D. (2012): Estudi de les pràctiques socials ramaderes d'alta muntanya pirinenca
a través de restes arquitectòniques. Una aproximació als modes de poblament pirinenc des
del Neolític fins als nostres dies. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Departamement de Prehistòria. Treball de final de Màster en Arqueologia Prehistòrica.
https://www.google.es/url?
sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CDMQFjAA&url=http%3A%2F
%2Fwww.recercat.net%2Fbitstream%2Fhandle
%2F2072%2F198991%2FTreball_de_recerca.pdf%3Fsequence
%3D1&ei=mhr5UbeYIaaw7QaVw4DYBg&usg=AFQjCNH88dJh9at_z63LOmNe_sf_lpPT
Tw&sig2=sG8VbPKHe9aIBQQX0b3zTQ&bvm=bv.49967636,d.ZGU
•
GARCÍA, P. (coord.) (1994): Por los caminos de la trashumancia. Junta de Castilla y León.
•
GASOL, X.; MIRALLES, F. (2004): El gos d'atura català. Raça autòctona de Catalunya. A:
Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, IBIX 3: 139-146.
https://www.google.com/url?
q=http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/download/211140/289193&sa=U&ei=j
Yz6UZCsCoiqhQfCoYCQDA&ved=0CAcQFjAA&client=internal-udscse&usg=AFQjCNGHFS-o26kPOo8sRz6_p5MjB8pvrA
•
GASSIOT, E.; JIMÉNEZ, J.; OLTRA, J.; PICÓN, A. (2005): Ramaderia, explotació
metal·lúrgica i intercanvi a zones altes del Pallars Sobirà al final del Primer Mil·leni a.n.e..
A: El Mòn Ibèric als Països Catalans. XIIIé Col·loqui Internacional d’Arqueologia de
Puigcerdà Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà, Vol II . Pàg. 783-796.
•
GAVIGNAUD, G.(1981): L'organisation économique traditionnelle communautaire dans les
hauts pays catalans. A: Congrès de la fédération hisrorique du Languedoc méditerranéen er
du Roussillon, Conflent. Vallespir en montagnes catalanes, Montpeller. Pàg. 201-215.
•
GEDDES, D. (1983). Neolithic trashumance in the Mediterranean Pyrennes. A: World
Archaeology, 15. Pàg. 51-66.
•
GÓMEZ, A.; ESTEBAN, A. (1993): Análisis polínico de la turbera de la Feixa (Màniga,
Cerdanya, 2150 m.) Evolución del paisaje. A: FUMANAL, M.P.; BERNABEU, J. (edit.):
Estudios sobre el cuaternario. Cambios ambientales. Hábitat humano. Univ. de Valencia,
Dept. de Geografía, Valencia. Pàg. 185-190.
•
GÓMEZ, J. (ed.) (2001): Los Rebaños de Gerión. Pastores y trashumancia en Iberia
Antigua y medieval .Collection de la Casa de Velásquez, Madrid. Pàg. 177-213.
•
GÓMEZ, P. (2001): Trashumancia y matrimonio en la cordillera cantábrica. A: Revista de
Demografía Histórica, 19. Pàg. 35-56.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/226994.pdf
•
GRANDE, J. (1997). La trashumancia a las puertas. A: Zainak. Cuadernos de AntropologíaEtnografía (Exemplar dedicat a: Comunidades de montaña) , 14. Pàg. 367-373 .
•
GREENFIELD, H. (1999). The advent of transhumant pastoralism in the temperate
southeast Europe: a zooarcheological perspective from the Central Balkans. A
BARTOSIEWICZ, L I GREENFIELD, J (Eds.): Transhumant pastoralism in southern
Europe. Recent perspectives from Archaeology, History and Ethnology, Budapest.
Archaeolingua. Pàg. 15-36.
•
GUILAINE, J. (1976): Problemes relatifs a la Neolithisation de la Cerdagne. A: Cypsela, 1
Pàg. 31-33.
http://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/120178/236532
•
GUILAINE, J.; MARTZLUFF, M. (1995): Les excavacions a la balma Margineda (1979 –
1991) Govern d’Andorra, Andorra la Vella.
•
GUTIÉRREZ, R. (1995): Vocabulario de la trashumancia. A: Tierras de León: Revista de la
Diputación Provincial, 97-98. Pàg. 119-136.
http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/tierras-de-leon/html/97-98/9vocabulario.pdf
•
HERNÁNDEZ, F. (1996): Organización de la trashumancia. A: MG Mundo ganadero, 83.
Pàg. 68-69.
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_MG/MG_1996_83_68_
69.pdf
•
HERNÁNDEZ, F. (2007): La decadencia de la trashumancia. A: Faegas, 32. Pàg. 118.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2576681&orden=310444&info=link
•
HINOJOSA, J.R. (1993): Aproximación a la ganadería alicantina en la Edad Media. A:
Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, 9. Pàg. 161-178.
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6948/1/HM_09_10.pdf
•
JIMÉNEZ, J. (2006): La imagen de los espacios de alta montaña en la Prehistoria: El caso
de los Pirineos catalanes Occidentales. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres. Treball d’investigació.
http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/12393/Binder1.pdf?sequence=1
•
JIMÉNEZ, J.; GASSIOT, E.; AUGER, O. (e.p.): L’explotació dels espais de l’alta muntanya
pirinenca al llarg del darrer mil·leni ane. A: Actes del 1er Congrés de Joves Arqueolegs dels
Països Catalans: La Protohistòria als Països Catalans, 18 – 19 novembre, 2005, Santa
Maria del Camí – Igualada (Barcelona). Pàg. 9-16.
•
JIMENO, A (2001): El modelo de trashumancia aplicado a la cultura de Cogotas I. A: RUIZ
GÁLVEZ, M (coord..), La Edad del Bronce: ¿primera edad de oro de España? Sociedad,
economia e ideología. Critica, Barcelona. Pàg. 139-180.
•
KLEIN J. (1990). La mesta. Alianza Editorial. Madrid.
•
KRÜGER F. (1995): Los Altos Pirineos. Cultura pastoril. Vol. II. DGA-Diputación de
Huesca-Garsineu Edicions. Tremp.
•
LEWTHWAITE, J. (1981). Plains tails from the hills: Transhumance in Mediterranean
archaeology. A: SHERIDAN, A BAILEY, G (eds.), Economic Archaeology: towards an
integration of ecological and social approaches. Oxford: BAR International series.
•
LASANTA, T. (2002): Los sistemas de gestión en el Pirineo central español durante el siglo
XX: del aprovechamiento global de los recursos a la descoordinación espacial en los usos
del suelo. A: Ager: Revista de estudios sobre despoblación y desarrollo rural = Journal of
depopulation and rural development studies, 2. Pàg. 173- 195.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/636207.pdf
•
LASANTA, T. (2010): Pastoreo en áreas de montaña: Estrategias e impactos en el territorio.
A: Estudios geográficos, 71. Pàg. 203-233.
http://estudiosgeograficos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgeograficos/article/view/307/30
6
•
LÓPEZ, A.; NARANJO, J. (2000): El nomadismo y la trashumancia en Sierra Nevada,
según Juan Carandell y Max Sorre. A: Cuadernos geográficos de la Universidad de
Granada, 30. Pàg. 431-443.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2531974.pdf
•
LÓPEZ, J.A.; LÓPEZ, L.; ALBA , F.; PÉREZ, S. (2009): Contribución paleoambiental al
estudio de la trashumancia en el sector abulenses de la Sierra de Gredos. A: Hispania:
Revista española de historia, Vol. 69, 231. Pàg. 9-38
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2986864&orden=237756&info=link
•
LÓPEZ, P. (2012): Ganadería de alta montaña en la edad media. El caso de Cangas del
Narcea, Asturias. A: Arqueolgía y territorio, 2012. Pàg. 183-197.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4268191.pdf
•
LLOBET, S.; VILA, J. (1951): La transhumancia en Cataluña. Congrés Internacionalde
Geografia de Lisboa. Lisboa, vol. II. Pàg. 36-37.
•
MARÍN, F. (2008): Monarquía y Mesta: el mito del presidente (siglos XVI-XVII). A:
Cuadernos de historia del derecho, 15. Pàg. 129-166.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2926655&orden=282750&info=link
•
MARÍN, F. (2011): Contexto rural, trashumancia y realidad institucional mesteña: el fracaso
de los alcaldes de cuadrilla en el siglo XVIII. A: Cuadernos de historia del derecho, 18. Pàg.
301-332.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4338422&orden=407181&info=link
•
MARTÍN, F.L. (2002): Trashumancia y Cañadas Reales. Situación actual. A: Ganadería, 14.
Pàg. 38-40.
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_Ganad/Ganad_2002_14
_38_40.pdf
•
MARTÍNEZ, J. (2002): La trashumancia: Arte pastoricia. A: Trébede: Mensual aragonés de
análisis, opinión y cultura, 60. Pàg. 23-29.
•
MARTÍNEZ, M.LL. (1993): Caminos ganaderos murcianos durante la Baja Edad Media:
Reconstrucción documental. A: Anuario de estudios medievales, 23. Pàg. 75-88.
•
MARTÍNEZ, M.LL. (2001): Caminos de trashumancia hacia los extremos sudorientales en
la Baja Edad Media. A: Itinerarios medievales e identidad hispánica: XXVII Semana de
Estudios Medievales, Estella 17 a 21 de julio de 2000. Pàg. 293-329.
•
MAYA, J. L.; BARBERÀ, J. (1992): Etnogénesis y étnias prerromanas en Catalunya. A:
Complutum, 2-3. Pàg. 223-232.
https://www.google.es/url?
sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&ved=0CDsQFjAB&url=http%3A%2F
%2Frevistas.ucm.es%2Findex.php%2FCMPL%2Farticle%2Fdownload
%2FCMPL9292120167A%2F30037&ei=c436UYK1F5PwhQf-IDQCQ&usg=AFQjCNEaulC8S8OR3r1EPfThbItTIwm6dg&sig2=uCti4Wmwk4tET_RLGf
DrIA&bvm=bv.50165853,d.ZG4
•
MELÓN, M.A. (1986): De los Cameros a Extremadura: historia y comportamiento de los
ganaderos riojanos en tierras de Cáceres (1720-1800). A: Brocar: Cuadernos de
investigación histórica, 12. Pàg. 141-158
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/124636.pdf
•
MELÓN, M.A. (1998): El diezmo de los ganados trashumantes: Un estudio sobre sus
peculiaridades en Extremadura. A: Studia historica. Historia moderna, 18. Pàg. 321-352.
http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/Studia_Historica/article/viewFile/2819/28
54
•
MELÓN, M.A. (2001): Los trabajos de la ganadería y la trashumancia. A: RIBOT, L.A.; DE
ROSA, L. (coord.) Trabajo y ocio en la época moderna. Pàg. 37-64.
•
MIRALBÉS, M.R. (1954): La trashumancia soriana en el momento actual (contribución al
estudio de la trashumancia castellana). A: Estudios geográficos, vol. 15, nº. 56. Pàg. 337377.
•
MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2001): Inventari i descripció de la xarxa de
camins ramaders de la regió metropolitana de Barcelona. A: Ponencies. Anuari del Centre
d'Estudis de Granollers 2000. Granollers. Pàg. 105-111.
http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70437
•
MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002): Els camins ramaders del Vallès Oriental,
A: Ponències del Centre d'Estudis de Granollers. Pàg. 49-93.
http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565
•
MIRALLES, F (2002): Drets i gestió dels camins Ramaders. A: Annals del Centre d'Estudis
Comarcals del Ripollès. IBIX 2. Pàg. 11-16.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211045/289155
•
MIRALLES, F., TUTUSAUS, F. (2005): Mil anys pels camins de l’herba. Editorial Efadós.
El Papiol.
•
MIRALLES, F.; ROVIRA, J. (2007): La transhumància al Ripollès i al Canigó. Consell
Comarcal del Ripollès. Ripoll.
•
MIRET, M. (1999): "Testimonis arqueologics i documentals de la ramaderia transhumant
penedescnca", A: Camins de transhumancia al Penedes i al Garraf. Associació d'Amics dels
Camins Ramaders. Vilafranca del Penedes. Pàg. 41-50.
•
MIRET, M. (2002): La transhumància a Catalunya durant la prehistòria i l'antiguitat. A:
Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. IBIX 2. Pàg. 67-80.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211050/289160
•
MOLIST, M.; SAÑA, M.; BUXÓ, R. (2003): El Neolític a Catalunya: entre la civilització de
pastors i agricultors cavernícoles i els primers pagesos del pla. A: Cota Zero, 18. Pàg. 34-53.
http://www.raco.cat/index.php/CotaZero/article/view/67353/85926
•
MORENO, J.R. (1996): La ganadería trashumante en La Rioja, 1752-1865: una revisión
bibliográfica y cuantitativa. A: Brocar: Cuadernos de investigación histórica, 20. Pàg. 277302.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/124715.pdf
•
MORENO, J.R. (2001): El impacto del liberalismo sobre la ganadería de montaña: la Sierra
de Cameros (La Rioja) entre los siglos XVIII y XIX. A: Ager: Revista de estudios sobre
despoblación y desarrollo rural = Journal of depopulation and rural development studies,
1. Pàg. 113-158.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/243627.pdf
•
MORERA, F. (1995): Els camins del Ripolles. Imprenta Maideu, Ripoll
•
MUNTANÉ, J. (2010): La Casa, La Feina, La Vida Quotidiana. Institut d'Estudis Ceretans,
Puigcerdà.
•
NADAL, E.; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2010): Transhumàncies del segle XXI. La
ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça. Generalitat de Catalunya,
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Col·lecció Temes d’Etnologia de
Catalunya, 20. Barcelona.
•
NADAL, E. (2005) Transhumants. Estudi d’una explotació ramadera a la Vall de Boí.
Treball de recerca de 2n any del Programa de Doctorat en Antropologia social i cultural.
Universitat de Barcelona, Departament d’Antropologia. Barcelona.
•
NADAL, E. (2006): Transhumants. Estudi d'una explotació ramadera transhumant a la Vall
de Boí. Revista d'etnologia de Catalunya, 28. Pàg. 114-115.
http://84.88.27.11/index.php/RevistaEtnologia/article/view/55262
•
PALET, J. EJARQUE, A,., MIRAS, Y., RIERA, S., ORENGO, H. (2008). Formes
d’ocupació de l’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí-Alt Urgell) i a la vall
del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): Estudi diacrónic de paistages culturals pirinencs.
A: Tribuna d’arqueologia 2006-2007, pp 229-253.
http://www.academia.edu/1061713/Formes_docupacio_dalta_muntanya_a_la_vall_de_la_Va
nsa_Serra_del_Cadi_
•
OBIOL, E.M.; CORTÉS, J.V. (1996): Ganadería y trashumancia en el piedemonte
valenciano: El campo de Cheste. A: Cuadernos de geografía, 59. Pàg. 141-154.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=37780&orden=158595&info=link
•
OLLETA, J.L. (1992): La trashumancia ovina en el Pirineo aragonés. A: MG Mundo
ganadero, 3. Pàg. 55-58.
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_MG/MG_1992_3_92_5
5_58.pdf
•
PALET, J. M.; RIERA, S.; MIRAS, Y.; EJARQUE, A.; EUBA, I. (e.p.): Estudi i
revalorització dels paisatges culturals d’alta muntanya: els projectes vall de Madriu
(Andorra) i La Vansa - Serra del Cadí (Alt Urgell). A: Actes del 4art Col·loqui d’Estudis
Transpirinenc, 30 Setembre – 1, 2 Octobre 2005, Santuari de Núria, Queralbs (Girona).
•
PALOMERAS, D.; CRIVILLÉ, F. (2002): El Majoral (records i vivències pastorívols de
Francesc Cristina i Coronas. A: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, IBIX 2.
Pàg. 157-172.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211057/289167
•
PALLARUELO, S. (1988): Pastores del Pirineo. Ministerio de Cultura. Madrid.
•
PÈLACHS, A., 2004, Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu central català.
Aplicació de les tècniques paleogràfiques per a l’estudi del territori i el paisatge a la Coma
de Burg i a la Vall Ferrera. Tesis Doctoral, Universitat Autònoma deBarcelona, Bellaterra,
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0119105-162806
•
PEÑALVER, X. (2001): El Bronce Final y la Edad del Hierro en la Euskal Herria atlántica:
Cromelechs y Castros. A: Complutum, 12. Pàg. 51-72.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=206481&orden=1&info=link
•
PEREIRA, J.L. (2002): La trashumancia en el Occidente Peninsular. A: MUÑOZ, A.; DÍAZ,
J.P. (coord.): Herbajes, trashumantes y estantes : la ganadería en la Península Ibérica
(épocas medieval y moderna). Pàg. 323-338.
•
PÉREZ, E. (1996): Trashumancia y pastos de agostadero en las sierras sorianas durante el
siglo XVIII. A: Revista de Historia Económica - Journal of Iberian and Latin American
Economic History, any 14, 1. Pàg. 91-124
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=97671&orden=188824&info=link
•
PÉREZ, E. (2005): ¿Por qué se estancó la cabaña trashumante castellana en la segunda
mitad del siglo XVIII? Una interpretación. A: Investigaciones de historia económica:
revista de la Asociación Española de Historia Económica, 1. Pàg. 15-44.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=109255&info=open_link_ejemplar
•
PÉREZ, E. (2007): Los factores zootécnicos en la crisis de la trashumancia castellana. A:
Hispania: Revista española de historia, Vol. 67, Nº 227. Pàg. 1041-1068.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2553394&orden=150215&info=link
•
PÉREZ-RIPOLL, M. (1999): La explotación ganadera durante el III milenio a.c. en la
Península Ibérica, a: Saguntum. Extra-2. Valencia. Pàg. 95-103.
•
PERIS, J.B.; ROIG, C.; SANCHÍS, E. (1993): Importancia de la trashumancia apícola
valenciana a la meseta Castellano-Manchega. A: Al-Basit: Revista de estudios albacetenses,
32. Pàg. 213-222.
http://biblioteca2.uclm.es/biblioteca/CECLM/ARTREVISTAS/ALBASIT/Alb32Sanchis.pdf
•
PIQUERAS, J.; SANCHÍS, M.C. (1991): La trashumancia ibérico-valenciana en la Edad
Moderna. A: Cuadernos de geografía, 49. Pàg. 35-47.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=37701&orden=158485&info=link
•
PLANAS, J. (2002): L'agonia jurídica del pasturatge (L'explotació forestal enfrontada a la
pastura en el món públic. A: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, IBIX 2.
Pàg. 17-26.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211046/289156
•
PONS, E. (1995): Les relacions atlàtico – mediterrànies per la via dels Pirineus durant els
inicis de l’Edat del Ferro. A: Cultures i Medi, de la Prehistoria a la Edat Mitjana (20 anys
d’Arqueologia pirinenca), Xe Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Inst.
d’Estudis Ceretans, Puigcerdà. Pàg. 415 – 422.
•
PONS, J. (1978) Propiedad privada de la tierra y comunidades campesinas pirenaicas.
Análisis de una sentencia judicial del año 193. A: Memorias de Historia Antigua, 3. Pàg.
111-124.
https://www.google.es/url?
sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&ved=0CDsQFjAC&url=http%3A%2F
%2Fdialnet.unirioja.es%2Fdescarga%2Farticulo
%2F2035488.pdf&ei=YJH6UYquM8XNhAfUvoHYAg&usg=AFQjCNFFkyDBVTfZlqDX
z4VlvpKcRf2Vmw&sig2=KoJDt97tJBd8hj7WTdRsdg
•
PONS, M.; FIGUERA, M.; CARBONELL, J. (1999): Eines i Feines : Vivències a Cerdanya
a Principis De Segle. Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà.
•
RAMÍREZ, P. (2007): Carta de un pastor riojano trashumante. A: Belezos: Revista de
cultura popular y tradiciones de La Rioja, 3. Pàg. 40-47.
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2252029.pdf
•
RENDU, CH. (1998). La question des orris à partir des fouilles archèologiques de la
montage d’Enveig (Cerdane): état des recherches et éléments de reflexion. A ROUSSELLE,
A., MARANDET, M-C.(eds.), Le paisaje rural et ses acteurs, Journée d’étude du 25 nov.
1995 du CRHiSM, Université de Perpignan.
•
RENDU, CH.(2003). La montagne d’Enveig: une estive pyreneen dans la longue durée.
Editions Trabucaire. Canet
•
RIU, M. (1996): La ramaderia medieval a Catalunya.. A: 3r Curs d'Arqueologia d'Andorra.
Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut. Andorra la Vella.
•
RODRÍGUEZ, D. (2010). La humanización de la alta montaña. El caso del Pirineo
occidental catalán (11-4 ka calBP). Treball d’investigació de tercer cicle. Universitat
Autònoma de Barcelona.
http://www.academia.edu/2386516/La_humanizacion_de_la_alta_montana_El_caso_del_Pir
ineo_occidental_catalan_11_-_4_ka_cal_BP_
•
RODRÍGUEZ, M. (1992): Pastores y trashumancia en León. Ediciones Leonesas, S.A.
•
RODRÍGUEZ, M. (2001): La trashumancia. Cultura, cañadas y viajes. Edilesa. León.
•
RODRÍGUEZ, M.; FIERRO, a.; PRADO, e.; FERNÁNDEZ, F. (2006): Trashumancia:
paisajes, vivencias y sensaciones. WENAEWE, Madrid.
•
RODRÍGUEZ, M. (2010): La trashumancia en la cordillera cantábrica: equilibrio entre
producción y conservacion del medio natural. A: Anales de la Real Academia de Ciencias
Veterinarias, vol. 18, 18. Pàg. 35-54.
http://www.racve.es/publicaciones/la-trashumancia-en-la-cordillera-cantabrica-equilibrioentre-produccion-y-conservacion-del-medio-natural/
•
ROIGÉ, X. (coord.)(1996): Cuadernos de la Trashumancia: Pirineo Catalán ICONA,
Madrid.
•
ROS, I.; ABELLA, J. (1999): Transhumant. Entre la muntanya i la plana (Esterri d'Aneu i
d'altres poblacions, 1998). A: Revista d'etnologia de Catalunya, 14. Pàg. 154-155
http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/48767/57151
•
ROS, I. (2001): La Vida Pastoral al Pallars dins l’obra de Ramon Violant i Simorra. A:
VIOLANT, R.: La vida pastoral al Pallars. Garsineu Edicions, Tremp.
•
ROS FONTANA, I. (2001) “El món pastoral i transhumant pallarès d’abans i després de
l’obra de Ramon Violant i Simorra”. A: VIOLANT SIMORRA, R.: La vida pastoral al
Pallars. Edició a cura d’Ignasi Ros, p. 375-409. Garsineu, Tremp.
•
ROS, I (2002): La regió d'hivernada transhuman del pla de Lleida: La seva influència al
Ripollès entre els segles XVI-XVIII. A: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès,
IBIX 2. Pàg. 118-130.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211053/289163
•
ROS, I. (2002): "De la trashumancia al nomadismo. La evolución de la ganadería
trashumante en el Pirineo catalán occidental durante el siglo XX". A: CHOCARRO, C.;
SANTIVERI, F; FANLO, R.; BOVET, I.; LLOVERAS, J.(eds.). Producción de pastos,
forrajes y céspedes. Actas de la XLII Reunión Cientqica de la Sociedad Española para el
Estudio de los Pastos. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.
•
ROS, I. (2005): La ramaderia transhumant entre el Pirineu i el Pla de Lleida. A: Estudis
d'història agrària, 18. Pàg. 165-191.
http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/100108/145662
•
ROS, I. (2005): La transhumància andorrana al llarg del segle XX. Ed. Alta Fulla,
Barcelona.
•
RUIZ, M. (1988): Análisis económico de explotaciones ganaderas trashumantes. A: Revista
de Estudios Agrosociales, 146. Pàg. 209-229.
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_reas/r146_07.pdf
•
ROVIRA, J.; MIRALLES, F. (1999): Camins de transhumància al Penedes i al Garraf.
Associació d'Amics dels Camins Ramaders, Santa Margarida i els Monjos.
•
ROVIRA, J.; FORCADA, I.:. JORDANA, J. (2010). 12 camins mil·lenaris. Guies del
Centre Excursionista de Catalunya, 27. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.
•
SALA, R. (2001): La transhumància a Prats de Molló. A: Estudis d'Història Agrària, 14.
Pàg. 171-184.
http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99907/145632
•
SÁMCHEZ, J.M. (2001): Consolidación y práctica de la trashumancia en la Baja Edad
Media Castellana. A: Itinerarios medievales e identidad hispánica : XXVII Semana de
Estudios Medievales, Estella 17 a 21 de julio de 2000. Pàg. 257-292.
•
SÁNCHEZ, E. (1998): De ganados, movimientos y contactos. Una nueva aproximación al
debate sobre la trashumancia en la Hispania Antigua. A: Studia Historica. Historia Antigua.
Salamanca, vol.16. Pàg. 53-84.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=106413&orden=240794&info=link
•
SAÑA, M. (1998): Arqueozoologia i faunes neolítiques a Catalunya. Problemática
plantejada entorn al procés de domesticació animal. A: Cypsela, 12. Pàg. 99 – 110.
http://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/118507/236727
•
SEÑORAN, J.M. (2007). Etnoarqueología de los grupos pastores. Arqueoweb. Revista sobre
arqueología en Internet. 9.
http://www.ucm.es/info/arqueoweb/
•
SHERRAT, A.(1981). Plough and pastoralism: aspects of the secundary products revolution.
A HOLDDER, I.; ISAAC, G.; HAMMOND, N. (eds.): Pattern of the Past, Studies in the
Honour of David Clarke. Cambridge: Cambridge University Press. Pàg. 261-305.
•
SOLÀ, J. (2003): La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i
patrimoni etnològic al Montsec. CPCPTC. Departament de Cultura. Generalitat de
Catalunya. Barcelona.
•
SOLDEVILA, X. (2002): La transhumància entre el Baix Empordà i el Pirineu. A: Annals
del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, IBIX 2. Pàg. 83-106.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/211052/289162
•
TOLOSA, F. (1997): Camins tradicionals de Viladrau. Monografies del Montseny, 13. Pàg.
153-176.
•
VÁZQUEZ, J.M. (2002): El contraste ecológico promueve la comunicación entre las
culturas: nuevos datos sobre los pastores trashumantes en la Serra de Ancares (Lugo y
León). A: GUITIÁN, L.; PÉREZ, A. (coord). Semata: Ciencias sociais e humanidades
(Exemplar dedicat a: Historia ecológica de Galicia), 13. Pàg. 251-260.
•
VILÀ, J. (1950): Una encuesta sobre la trashumancia en Cataluña. A: Pirineos, 17-18. Pàg.
405-445.
•
VILÀ, J. (1991): Evolució històrica de la transhumància a Catalunya. A: Treballs de la
societat catalana de geografia, núm. dedicat al primer congrés català de geografia, 25. Pàg.
63-72.
http://www.raco.cat/index.php/TreballsSCGeografia/article/view/236333/318596
•
VIOLANT, R. (1948): Notas de etnografía pastoril pirenaica. La trashumancia. A: Pirineos,
7. Pàg. 271 – 289.
•
VIOLANT, R. (1949). El Pirineo Español: Vida, usos, costumbres creencias y tradiciones
de una cultura milenaria que desaparece. Madrid: Plus Ultra.
•
VIOLANT, R. (1985): El Pirineo español Ed. Alta Fulla, Barcelona.
•
VIOLANT, R. (2001). La vida Pastoral al Pallars. Edició d’Ignasi Ros i Fontana. Garsineu
Edicions, Tremp.