66
ÍNSTITÜCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL
É p o c a de la i n c l i n a d o del planell central d ' E s p a n y a
e n v e r s l'Atlántic
per
Jacinte E L I A S
I
Les planures de Castella, que es troben a mes de 700 metres damunt
del nivell del mar, formen una pendent suau envers ponent, per quina rao
els rius Miño, Duero, Tajo i Guadiana van a desaiguar a l'Atlántic (1).
La causa d'aquesta pendent l'atribuieix el senyor ROYO GÓMEZ a un
moviment vingut de llevant que, plegant ais terrenys miocénics fronters a
la Serra d'Altomira (entre les províncies de Cuenca i Guadalaxara), dona
per resultat la esmentada inclinado deis terrenys de la Meseta central
envers l'Atlántic. Com que els estrats mes moderns plegats i inclinats en
aquell sentit son els pontians, creu dit geóleg que el moviment de llevant
que els plegá i inclina és postpontiá, sens que en precisi l'época(2).
També aquí, al Valles, é s b e n manifesta I'actuació d'un moviment de
llevant envers ponent, tant ais terrenys primaris. secundaris i paleógens
del nord i de ponent, com ais terrenys neógens de la serralada del centre,
lo mateix que a les bretxes i argües pontianes del pía, per quin motiu podem també considerar dit moviment com postpontiá, i creure que és el mateix que plegá i inclina ais estrats pontians del planell central d'Espanya.
Aquest moviment, en opinió del senyor Rovo, alcancá a tota la Península
Ibérica (3).
Anem aquí a fer una recerca del efectes d'aquesta prempsada de llevant ais esmentats terrenys. Referent ais paleógens, per a convence'ns
(1)
« T o d o e l m a c i z o i b é r i c o e s t á i n c l i n a d o e n m a s a al O c é a n o , e n s u a v e p e n d i e n t e , q u e a l c a n z a e l 0 ' 5 p o r 1 0 0 e n C a s t i l l a la V i e j a » J u a n D a n t i n C e r c e d a — Resumen fisiográfico
de la Península
Ibérica,
pl. 1 8 . T r a b a j o s d e l M u s e o d e C i e n c i a s
N a t u r a l e s , n.° 9. M a d r i d 1 9 1 2 .
(2) La Sierra de Allomira
y sus relaciones
con la submeseta
del Ta/'o,p\. 3 2 . T r a b a j o s d e l M u s e o N a c i o n a l d e C i e n c i a s N a t u r a l e s , S e r i e G e o g r á f i c a n.° 2 7 . M a d r i d
1920.
(o)
« E s t e m o v i m i e n t o , p u e s , a l c a n z ó a t o d a la P e n í n s u l a , p l e g a n d o m á s o m e n o s a l o s e s t r a t o s m i o c e n o s , e l e v a n d o l a s c u e n c a s a la a l t u r a a c t u a l y c a m b i a n d o e l
r é g i m e n fluvial de la M e s e t a . L o s M o n t e s I b é r i c o s s e i n d i v i d u a l i z a r o n t a m b i é n por
«"s'íi c a u s a » — E l Mioceno continental
ibérico
y su fauna
malacológica,
pl. 88, — C o m i s l i n d e I n v e s t i g a c i o n e s P a l e o n t o l ó g i c a s y P r e h i s t ó r i c a s . M e m o r i a n.° 3 0 . M a d r i d
1922.
0
