185 GAJ.qxd

G R U P D ’ A D V O C AT S J O V E S
BENVINGUDA!
Des del passat 10 de novembre
comptem amb l'Helena Busqueta
com a responsable de l'Oficina del
Grup d'Advocats Joves. La nova seu
on podeu adreçar-vos per a resoldre
qualsevol qüestió es troba al carrer
Roger de Llúria 113, 5a planta. També
podeu contactar mitjançant el correu
electrònic [email protected] o al
telèfon 934 961 880. Ext. 222.
EL COMITÈ EXECUTIU
DEL GAJ MANIFESTA
"Atesa la conveniència d'establir un
sistema de gestió que incorpori consideracions ambientals en les operacions i presa de decisions que es duguin a terme per part del Col·legi
(productes, activitats i serveis), s'insta a la Junta de Govern del Col·legi
perquè promogui l'obtenció del certificat de compliment de la norma ISO
14001, Sistema de Gestió Ambiental"
CONFERÈNCIES JURÍDIQUES
DE L'AGRUPAT:
"MOBBING LABORAL"
REUNIÓ AMB TOTES LES FORCES
POLÍTIQUES DE L'ARC
PARLAMENTARI CATALÀ
El Grup d'Advocats Joves, seguint amb la seva
vocació d'incidir i influir en tots els sectors i
àmbits de la Justícia amb l'objectiu de defensar
els interessos dels advocats joves, s'ha reunit
durant els mesos d'octubre i novembre amb
els candidats per Barcelona dels diferents partits polítics catalans amb representació parlamentària, responsables tots ells en l'àmbit de
Justícia.
Arran d'això, se'ns ha escoltat allà on es decideix i tenim la seguretat que serà el primer pas
perquè, en un futur immediat, les decisions legislatives i executives relatives a torn d'ofici,
accés a la professió, passantia digna, formativa
i remunerada, etc... es prenguin amb coneixement de la situació en què es troba, en especial, l'advocat jove.
Tots els parlamentaris s'han compromès, ja sigui
des del Govern o des de l'oposició, a vehicular i
fer-se ressò de les iniciatives que des del GAJ es
promoguin i com a col·lectiu ens afectin.
Els polítics assistents van ser, per ordre cronològic de les reunions, els següents: Joan Ridao (número 6 per ERC), Dolors Nadal i Daniel
Sirera (números 2 i 6 per PPC), Dolors Clavell
(número 7 per ICV-EV i EUiA), Josep Ma Vallès i
Àlex Masllorens (números 3 i 21 per PSC-CpC)
i Miquel A. Vallès (número 44 per CiU).
Acte de presentació
de les propostes del GAJ
El passat 30 d'octubre va tenir lloc al Pati
de Columnes del Col·legi l'acte de presentació dels projectes del nou Comitè Executiu del Grup d'Advocats Joves amb la finalitat de fomentar la participació activa de
l'agrupat en el GAJ. L'acte resultà un èxit
d'assistència i participació, tot i les dificultats que la Seguretat del Col·legi va posar
als assistents per accedir al recinte, per
causes alienes i ignorades a la voluntat del
GAJ.
Cal destacar que els fons econòmics necessaris per sufragar l'acte proveniren íntegrament, i suposant un superàvit pel
Col·legi, de patrocinadors externs. En
aquest sentit, volem agrair el patrocini de
Caixa d'Advocats, Editorial Tirant Lo Blanc
i Mútua dels Advocats de Catalunya. La
seva aportació possibilità que la celebració
de l'acte no suposés una despesa pel
Col·legi i, per extensió, no repercutís en
les quotes del col·legiat, molt particularment, les de l'advocat jove.
ANÈCDOTES DELS PRIMERS ANYS D'EXERCICI
El Grup d'Advocats Joves va inaugurar -i en van quatre- una nova edició
del Cicle de Conferències Jurídiques
de l'Agrupat, activitat amb què es
dóna l'oportunitat a l'advocat jove de
participar com a ponent en relació a
temes d'actualitat i d'interès jurídic,
fomentant la formació pràctica i jurídica en seu del GAJ.
L'acte va tenir lloc el passat 24 de novembre de 2003, en el que l'advocada
i membre del Grup d'Advocats Joves
Anna Tomé Arnáiz va exposar de manera pràctica i útil tota la problemàtica
jurídica que envolta el tema de l'assetjament moral a la feina en una brillant ponència que portava per títol
"La vulneració dels drets fonamentals
en el lloc de treball: dret a l'integritat
moral".
L'advocat Pere Brosa Ballesteros ens explica una anècdota que recordarà tota la vida:
PACTA SUNT SERVANDA?
Jo tenia 28 anys, i feia dos anys i mig que exercia d'advocat, quan un matrimoni d'uns quaranta anys em va demanar visita. Ell vestia com un dandy i era molt expressiu i extravertit. Ella
duia un abric de pells espectacular i tenia un aspecte trist.
Ella volia divorciar-se i ell no hi estava d'acord. El marit deia: "Si jo me l'estimo molt. Em tracta
molt bé. Té la casa neta, cuida molt bé dels fills i és una cuinera excel·lent. No sé perquè es
vol divorciar. Jo li dic que li compraré les pells que precisi, que pot dur als nens a estudiar al
col·legi que vulgui, que farem les vacances que vulgui, que un cop a l'any anirem a l'estranger,
i que tindrà els diners que vulgui per tots els seus capricis. No ha d'haver-hi cap problema dins
del matrimoni. L'únic que demano a canvi és que em signi un paper reconeixent que jo puc
tornar a casa quan vulgui a les nits i que ella no em pot demanar explicacions. Oi que vostès
els advocats diuen que pacta sunt servanda? Doncs signem el paper i tots d'acord".
L'esposa es va negar, es va aixecar i va marxar molt digna. Llavors li vaig dir al marit que el
que volia no era possible, doncs efectivament, els "pacta sunt servanda" però el pacte ha de
ser moral.
Llavors l'espòs es va aixecar i va marxar, tot rondinant: "Jo sols volia el paper, jo sols volia el
paper…".
¿JUSTICIA?: UNA REFERENCIA A LA SENTENCIA DE 2 DE SEPTIEMBRE DE 2003
En fecha 2 de septiembre de 2003 la Sala Segunda de la Audiencia
Provincial de Barcelona dictó una Sentencia calificada a todos los niveles de incongruente, insólita y ante todo injusta, por juristas, organizaciones sindicales, sectores políticos y docentes, así como por la
gran mayoría de la sociedad española, que han expresado su sorpresa e indignación, creándose una comprensible alarma social.
Bien, en el presente caso, y de ahí la alarma creada, es que tras un
procedimiento en el que han quedado acreditados unos hechos tipificados en el Código Penal como delito, en concreto la falta de medidas de seguridad por parte de los empresarios para los que trabajaba D. Enrique Pociño, se dicta una Sentencia por la Audiencia
Provincial de Barcelona que recoge esos hechos y los declara como
probados (inexistencia de medidas de seguridad concretadas en no
proporcionar a los trabajadores cascos, cinturones de seguridad o
arneses, y no disponer los elementos necesarios para el cerramiento de los huecos de la fachada- todo ello ratificado por trabajadores
de la empresa y por el informe de la Inspección de Trabajo), y sin
embargo absuelve de los mismos a los autores del delito por entender que el propio trabajador es el único culpable y responsable de
ese accidente, exonerando a los empresarios del deber objetivo de
cuidado y de la previsibilidad exigida por la legislación y jurispruden-
36
MÓN JURÍDIC
DESEMBRE 2003/GENER 2004
cia.
La referida resolución obvia todos los principios legales, exonerando
de la responsabilidad que recae en los empresarios respecto de la
obligación de facilitar los medios de seguridad adecuados a los trabajadores y velar por su cumplimiento, y de ello únicamente son
responsables los empresarios sin que a efectos de valorar la tipicidad de los hechos se haya de tener en cuenta la conducta de la víctima -trabajador-, que en todo caso, únicamente comportaría la moderación de la responsabilidad civil, tal y como establece el código
penal.
Ante todo lo ocurrido, debo manifestar mi sorpresa y por supuesto
discrepancia e indignación ante la resolución judicial, tanto a nivel
profesional como personal, pues entiendo que crea una inseguridad
jurídica preocupante y que a nivel social comporta un retroceso en
la prevención de riesgos laborales y las medidas encaminadas a
aminorar la alta siniestralidad laboral existente.
En definitiva, no se puede dejar la puerta abierta a una situación en
la que, mientras no ocurra un accidente laboral, no pasa nada, y si
ocurriera... tampoco pasaría nada.
Dolors López Guijo, col·legiada núm. 26511. Membre del GAJ