Negoci jurídic

Tema 25.- El negoci jurÃ−dic.
• L'Acte negocial. El contingut volitiu.
La idea de negoci jurÃ−dic és la de declaració de voluntat, la qual es formula buscant uns efectes
jurÃ−dics. Aquesta idea de negoci es veu en dues figures:
• Successora: que seria el testament. Art. 667
• El contracte: Art. 1254.
Quan parlem de declaració de voluntat negocial es vol dir declaració de voluntat testamentà ria o
contractual.
El contracte existeix des de que unes persones es consenten a obligar-se sobre unes altes. La llibertat és un
principi important, la nova llei Catalana te un art. 111.6 que parla sobre la “llibertat civil” en quan a les lleis ,
els contractes..
• El negoci jurÃ−dic: l'autonomia de la voluntat i els seus lÃ−mits.
El negoci jurÃ−dic el podem definir com aquell acte jurÃ−dic lÃ−cit integrat per una o varies
declaracions de voluntat dirigides, encaminades, a l'obtenció d'un determinat efecte jurÃ−dic i a les
que el dret objectiu reconeix com a base d'aquests efectes complerts determinats requisits i dins dels
lÃ−mits que el propi ordenament jurÃ−dic estableix.
L'autonomia de la voluntat es manifesta en tres aspectes o funcions:
• Creadora: (Art. 1258). El contractes es perfeccionen amb el consentiment i des d'aquest s'obliguen.
No es crea un contracte si una de les parts no vol.
• Reguladora: S'identifica amb l'autonomia de la voluntat (Art. 1235). Els contractants poden establir
els pactes, pautes i condicions que vulguin.
• Normativa: Vol dir que és i exterioritza la voluntat d'un sentit de norma propi i complementari. El
contracte és llei per les parts. En principi ens obliga a una lÃ−nia de conducta a realitzar.
L'ordenament en principi no pot limitar la llibertat dels subjectes. La limita única i exclusivament per evitar
conflictes, i es que les normes tenen una justificació. La llibertat només es limita per les normes. Tot i
aixÃ−, som lliures de decidir si volem l'aplicació o no d'una norma. No sempre. La manifestació més
amplia és el negoci jurÃ−dic. El principi d'autonomia de la voluntat te la seva trajectòria en els negocis
jurÃ−dics, en el qual decidim les conseqüències de l'actuació.
La llibertat d'actuació a l'à mbit personal o patrimonial. L'autonomia de la voluntat te més manifestació
en el dret privat.
El principi d'autonomia de la voluntat ha sofert canvis en matèria contractual, ja que a l'inici es basa en la
llibertat dels contractants en pacte d'igualtat. Possibilitat de negociació. En segons quins contractes, aquest
principi només gaudeix una part, ja que no s'han pactat prèviament les seves clà usules sinó que ja
venen redactades. La part que te un poder econòmic més gran és qui ho imposa i per això no es pot
negociar. Unes parts més poderoses imposen el que els sembla oportú.
1
A l'era actual, això ha conduït a que parts prepotents limitin la llibertat dels altres subjectes. Les
protectores per limitar. Limiten l'actuació per afavorir el desequilibri d'algunes relacions socials.
• El negoci jurÃ−dic com a regla: valor normatiu.
• Pressupòsits d'eficà cia del negoci jurÃ−dic: capacitat d'obrar i legitimació.
La persona ha d'exercitar la voluntat però sobretot tenir la capacitat necessà ria per realitzar el negoci
jurÃ−dic. Tot i que la manca de capacitat d'obrar no és tampoc invalidesa del negoci. El menor no pot fer
en principi el negoci però apareix la figura de l'anul·labilitat
La legitimació per disposar és la relació de titularitat que te el subjecte a declarar amb l'objecte que vol
utilitzar com a objecte del negoci. Quan no existeixi legitimació potser el negoci és và lid, però no te
efectes. El negoci no és eficaç quan no es te la propietat de l'objecte, per tant no es te el poder de
disposició sobre l'objecte.
El tÃ−tol dona un marc, es a dir, la legitimació. Depèn del tÃ−tol facultatiu fer determinats actes sobre
l'objecte. La propietat dona la possibilitat de permutar-lo per un altre objecte.
Els elements del negoci jurÃ−dic es divideixen en:
• Institucionals: Formen part de la pròpia institució.
• La declaració de voluntat. La voluntat és necessà ria que sigui exterioritzada, no es valorable la voluntat
que es pensa.
• La causa. à s un factor de control, un fonament de la declaració. Aquella conseqüència que forma el
negoci pel fet d'haver-hi un factor que ho justifica. às un factor de control perquè limita l'autonomia de la
voluntat
• Essencials: són el consentiment, l'objecte y la causa. Són aquells elements sense els quals el
negoci jurÃ−dic no pot donar-se. Quan falta un element essencial el negoci jurÃ−dic és inexistent.
Si no te causa, consentiment o objecte no hi ha negoci jurÃ−dic. L'Art. 1261 del CC ens diu que els
elements necessà riament formen el contracte del negoci jurÃ−dic.
• Accidentals: Són aquells elements que les parts contractants afegeixen al negoci jurÃ−dic per
modificar o alterar la producció normal dels seus efectes. Són limitacions que afegeixen les parts
per celebrar el contracte, el condicionen.
• La Condició: à s aquell element accidental pel qual es fa dependre un fet futur e incert el naixement o
l'extinció de l'efecte del negoci jurÃ−dic.
• Termini: Ã s aquell element accidental en virtut del qual es fa dependre en fet futur i cert el naixement o
extinció dels efectes del negoci jurÃ−dic.
• El Mode: à s una cà rrega o gravamen que es posa al qui rep alguna cosa (normalment de manera
gratuïta).
2