I 2. La colonització grega

Fonts literàries – Hispània - I
2. La colonització grega
Edició i selecció per Jordi Cors
Màster de CC. de l’Antiguitat i de l’E. Mitjana
Mòdul 1 - 2007
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
2. La colonització grega
Text 2.1. Fundacions focees (Pseudo-Escimne de Quios, 201-207)
(...) )/Epeita paraqala/ttioi ka/tw
Li/guej e)x
/ ontai kai\ po/leij (Ellhni/dej,
a(\j Massaliw=tai Fwkaei=j a)p%/kisan. prw/th me\n )Empo/rion, (Ro/dh de\
deute/ra. tau/thn de\ pri\n naw=n kratou=ntej e)/ktisan (Ro/dioi. Meq ) ou(j
\
e)lqo/ntej ei)j )Ibhri/an oi( Massali/an kti/santej e)s
/ xon Fwkaei=j (...).
(...) Després, a sota, a la vora del mar, hi ha els lígies i unes ciutats
gregues habitades per colons foceus de Massàlia; la primera és
Empòrion, l’altra Rhode. Aquesta l’havien fundat en altre temps els
rodis, poderosos en naus. Després d’ells, arribaren a Ibèria els foceus
que havien fundat Massàlia, (...).
Text 2.2. Història de Focea (Heròdot, I, 164-167)
To\ me\n dh\ tei=xoj toi=si Fwkaieu=si tro/p% toi%=de e)cepoih/qh. o( de\
(/Arpagoj w(j e)ph/lase th\n stratih/n, e)polio/rkee au)tou/j, proi+sxo/menoj
e)/pea w(/j oi( kataxr#= ei) bou/lontai Fwkaie/ej promaxew=na e(/na mou=non
tou= tei/xeoj e)rei=yai kai\ oi)/khma e(\n katirw=sai. oi( de\ Fwkaie/ej
perihmekte/ontej tv= doulosu/nv e)/fasan qe/lein bouleu/sasqai h(me/rhn
mi/an kai\ e)/peita u(pokrine/esqai. e)n %(= de\ bouleu/ontai au)toi/, a)pagagei=n
e)kei=non e)ke/leuon th\n stratih\n a)po\ tou= tei/xeoj. o( de\ (/Arpagoj e)/fh
ei)de/nai me\n eu)= ta\ e)kei=noi me/lloien poie/ein, o(/mwj de/ sfi parie/nai
bouleu/sasqai. e)n %(= w)=n o( (/Arpagoj a)po\ tou= tei/xeoj a)ph/gage th\n
stratih/n, oi( Fwkaie/ej e)n tou/t% kataspa/santej ta\j penthkonte/rouj,
e)sqe/menoi te/kna kai\ gunai=kaj kai\ e)/pipla pa/nta, pro\j de\ kai\ ta\
a)ga/lmata ta\ e)k tw=n i(rw=n kai\ ta\ a)/lla a)naqh/mata, xwri\j o(/ ti xalko\j
h)\ li/qoj h)\ grafh\ h)=n, ta\ de\ a)/lla pa/nta e)sqe/ntej kai\ au)toi\ e)sba/ntej
e)/pleon e)pi\ Xi/ou. th\n de\ Fw/kaian e)rhmwqei=san a)ndrw=n e)/sxon oi(
Pe/rsai.
oi( de\ Fwkaie/ej, e)pei/te sfi Xi=oi ta\j nh/souj ta\j Oi)nou/ssaj
kaleome/naj ou)k e)bou/lonto w)neume/noisi pwle/ein deimai/nontej mh\ ai(
me\n e)mpo/rion ge/nwntai, h( de\ au)tw=n nh=soj a)poklhisqv= tou/tou ei(/neka,
D’aquesta manera es va concloure la construcció de la muralla dels
foceus. Quan Hàrpag va engegar el seu atac i els va assetjar, els va
plantejar que s’acontentaria si els foceus volien enderrocar un sol
baluard de la muralla i consagrar un sol habitatge. Els foceus,
considerant un greuge l’esclavitud, van dir que volien un dia per
deliberar, i donar-li després la resposta; però li van demanar que, mentre
ho feien, retirés l’exèrcit de la muralla. Hàrpag els va dir que sabia bé
quina era la seva intenció, però que, tanmateix, els permetia deliberar. I
en el moment que Hàrpag va retirar l’exèrcit de la muralla, els foceus,
avarant els pentecònters, hi van embarcar els fills, les dones i tots els
béns mobles, a més de les estàtues dels temples i la resta de dedicacions,
tret del bronze, pedra o pintures; van estibar tota la resta, i pujant a bord
ells mateixos, van navegar cap a Quios; i els perses van capturar Focea
deserta d’homes.
Els foceus volien comprar als quiotes les illes anomenades Enusses,
però aquests no van voler vendre-les, tot tement que esdevinguessin un
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
1
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
pro\j tau=ta oi( Fwkaie/ej e)ste/llonto e)j Ku/rnon. e)n ga\r tv= Ku/rn% ei)/kosi
e)/tesi pro/teron tou/twn e)k qeopropi/ou a)nesth/santo po/lin, tv= ou)/noma h)=n
)Alali/h. )Arganqw/nioj de\ thnikau=ta h)/dh e)teteleuth/kee. stello/menoi de\
e)pi\ th\n Ku/rnon, prw=ta katapleu/santej e)j th\n Fw/kaian katefo/neusan
tw=n Perse/wn th\n fulakh/n, h(\ e)frou/ree paradecame/nh para\ (Arpa/gou
th\n po/lin, meta\ de/, w(j tou=to/ sfi e)ce/rgasto, e)poih/santo i)sxura\j
kata/raj t%= u(poleipome/n% e(wutw=n tou= sto/lou. pro\j de\ tau/tvsi kai\
mu/dron sidh/reon katepo/ntwsan kai\ w)/mosan mh\ pri\n e)j Fw/kaian h(/cein
pri\n h)\ to\n mu/dron tou=ton a)nafanh=nai. stellome/nwn de\ au)tw=n e)pi\ th\n
Ku/rnon u(perhmi/seaj tw=n a)stw=n e)/labe po/qoj te kai\ oi)=ktoj th=j po/lioj
kai\ tw=n h)qe/wn th=j xw/rhj, yeudo/rkioi de\ geno/menoi a)pe/pleon o)pi/sw e)j
th\n Fw/kaian. oi(\ de\ au)tw=n to\ o(/rkion e)fu/lasson, a)erqe/ntej e)k tw=n
Oi)nousse/wn e)/pleon.
centre comercial i que això anés en detriment de la seva pròpia illa;
aleshores els foceus es disposaren a marxar cap a Cirnos; perquè a
Cirnos, vint anys abans d’això, en acompliment d’un oracle, els foceus
havien aixecat una ciutat, el nom de la qual era Alàlia. Aleshores ja
havia mort Argantoni. Però, quan es disposaven a anar cap a Cirnos,
primer van desembarcar a Focea i hi van matar la guarnició dels perses,
que guardava la ciutat segons ordres d’Hàrpag, i després d’haver dut
això a terme, van pronunciar fortes malediccions contra aquell dels seus
que abandonés la flota. A més, van llençar a la mar ferro fos, i van jurar
que no tornarien a Focea fins que aquest metall reaparegués. Però, quan
aparellaven cap a Cirnos, més de la meitat dels ciutadans, moguts per la
nostàlgia i l’enyor de la ciutat i dels seus llocs natals, van cometre
perjuri i van salpar de retorn a Focea. Aquells que es van mantenir fidels
al jurament, es van fer a la mar salpant des de les Enusses.
e)pei/te de\ e)j th\n Ku/rnon a)pi/konto, oi)/keon koinv= meta\ tw=n pro/teron
a)pikome/nwn e)p' e)/tea pe/nte kai\ i(ra\ e)nidru/santo. kai\ h)=gon ga\r dh\ kai\
e)/feron tou\j perioi/kouj a(/pantaj, strateu/ontai w)=n e)p' au)tou\j koin%=
lo/g% xrhsa/menoi Turshnoi\ kai\ Karxhdo/nioi nhusi\ e(ka/teroi e(ch/ko/nta.
oi( de\ Fwkaie/ej plhrw/santej kai\ au)toi\ ta\ ploi=a, e)o/nta a)riqmo\n
e(ch/konta,
a)nti/azon
e)j
to\
Sardo/nion
kaleo/menon
pe/lagoj.
summisgo/ntwn de\ tv= naumaxi/v Kadmei/h tij ni/kh toi=si Fwkaieu=si
e)ge/neto. ai( me\n ga\r tessera/konta/ sfi ne/ej diefqa/rhsan, ai( de\ ei)/kosi
ai( perieou=sai h)=san a)/xrhstoi. a)pestra/fato ga\r tou\j e)mbo/louj.
kataplw/santej de\ e)j th\n )Alali/hn a)ne/labon ta\ te/kna kai\ ta\j
gunai=kaj kai\ th\n a)/llhn kth=sin o(/shn oi(=ai/ te e)gi/nonto ai( ne/ej sfi a)/gein,
kai\ e)/peita a)pe/ntej th\n Ku/rnon e)/pleon e)j (Rh/gion.
Quan van arribar a Cirnos, durant cinc anys van habitar-hi juntament
amb aquells que hi havien arribat abans, i hi van erigir temples. Però
com que saquejaven i robaven tots els que vivien al voltant, van marxar
contra ells, valent-se d’un pla comú, tirrens i carquedonis, cada un d’ells
amb seixanta naus. Els foceus, aparellant ells també els vaixells, en
nombre de seixanta, van sortir a trobar-los al mar que en diuen Sardoni.
Havent travat, doncs, un combat naval, els foceus hi van obtenir una
victòria cadmea. En efecte, de les seves naus van ser destruïdes
quaranta, i les vint restants eren inútils, perquè n’havien quedat
doblegats els esperons. Van navegar de retorn a Alàlia i després de
prendre els fills i les dones i tota altra possessió que les seves naus
poguessin dur, van deixar Cirnos i van salpar cap a Règion.
tw=n de\ diafqareise/wn new=n tou\j a)/ndraj oi(/ te Karxhdo/nioi kai\ oi(
Turshnoi\ [die/laxon, tw=n de\ Turshnw=n oi( )Agullai=oi] e)/laxo/n te au)tw=n
poll%= ple/ouj kai\ tou/touj e)cagago/ntej kate/leusan. meta\ de\
)Agullai/oisi pa/nta ta\ pario/nta to\n xw=ron, e)n t%= oi( Fwkaie/ej
kataleusqe/ntej e)ke/ato, e)gi/neto dia/strofa kai\ e)/mphra kai\
Els carquedonis i els tirrens es van sortejar els foceus de les naus
destruïdes, <i entre els tirrens, va ser als agil·leus> que els en van
correspondre més; els van treure fora i els van apedregar. Als agil·leus,
després, tot allò que passava pel lloc en què jaien els foceus apedregats
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
2
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
a)po/plhkta, o(moi/wj pro/bata kai\ u(pozu/gia kai\ a)/nqrwpoi. oi( de\
)Agullai=oi e)j Delfou\j e)/pempon, boulo/menoi a)ke/sasqai th\n a(marta/da.
h( de\ Puqi/h sfe/aj e)ke/leuse poie/ein ta\ kai\ nu=n oi( )Agullai=oi e)/ti
e)pitele/ousi. kai\ ga\r e)nagi/zousi/ sfi mega/lwj kai\ a)gw=na gumniko\n kai\
i(ppiko\n e)pista=si. kai\ ou(=toi me\n tw=n Fwkaie/wn toiou/t% mo/r%
diexrh/santo, oi( de\ au)tw=n e)j to\ (Rh/gion katafugo/ntej e)nqeu=ten
o(rmw/menoi e)kth/santo po/lin gh=j th=j Oi)nwtri/hj tau/thn h(/tij nu=n (Ue/lh
kale/etai. e)/ktisan de\ tau/thn pro\j a)ndro\j Poseidwnih/tew maqo/ntej w(j
to\n Ku/rnon sfi h( Puqi/h e)x
/ rhse kti/sai h(/rwn e)on/ ta, a)ll' ou) th\n nh=son.
Fwkai/hj me/n nun pe/ri th=j e)n )Iwni/v ou(/twj e)/sxe.
se’ls quedava contrafet, deforme i esguerrat, igualment ovelles,
atzembles i persones. Van enviar aleshores emissaris a Delfos, amb la
intenció de reparar la falta. La Pítia els va exhortar a fer allò que encara
avui duen a terme els agil·leus: en efecte, en desgreuge als foceus
apedregats fan grans sacrificis i celebren un certamen gimnàstic i hípic.
A uns dels foceus, doncs, els va pertocar aquest destí; la resta, trobant
refugi a Règion i partint d’aquí, va conquistar aquesta ciutat de la terra
Enòtria que avui hom anomena Híele. La van colonitzar, tot
comprenent, per un home de Posidònia, que la Pítia els havia emès
l’oracle de fundar un santuari dedicat a Cirnos, l’heroi, no de colonitzar
l’illa. I així va anar allò que ateny a Focea de Jònia.
Text 2.3. Massàlia (Justí, Epítome de Pompeu Trogus, XLIII, 3)
Temporibus Tarquinii regis ex Asia Phocaeensium iuuentus ostio Tiberis
inuecta amicitiam cum Romanis iunxit; inde in ultimos Galliae sinus
nauibus profecta Massiliam inter Ligures et feras gentes Gallorum
condidit, magnasque res, siue dum armis se aduersus Gallicam feritatem
tuentur siue dum ultro lacessunt, a quibus fuerant antea lacessiti,
gesserunt. namque Phocaeenses exiguitate ac macie terrae coacti
studiosius mare quam terras exercuere: piscando mercandoque,
plerumque etiam latrocinio maris, quod illis temporibus gloriae
habebatur, uitam tolerabant. itaque in ultimam Oceani oram procedere
ausi in sinum Gallicum ostio Rhodani amnis deuenere, cuius loci
amoenitate capti, reuersi domum referentes quae uiderant, plures
sollicitauere. duces classis Simos et Protis fuere. itaque regem
Segobrigiorum, Nannum nomine, in cuius finibus urbem condere
gestiebant, amicitiam petentes conueniunt. forte eo die rex occupatus in
apparatu nuptiarum Gyptis filiae erat, quam more gentis electo inter
epulas genero nuptum tradere illic parabat. itaque cum ad nuptias inuitati
omnes proci essent, rogantur etiam Graeci hospites ad conuiuium.
En tiempos del rey Tarquinio, jóvenes de Focea, llegados desde Asia a
la desembocadura del Tíber, trabaron amistad con los romanos; después,
navegando hasta los más alejados golfos de Galia, fundaron Marsella
entre los lígures y los salvajes pueblos de los galos y llevaron a cabo
grandes proezas, sea protegiéndose con las armas contra la ferocidad de
los galos, sea iniciando ellos el ataque contra aquellos por quienes antes
habían sido atacados. Pues los foceos, obligados por la pequeña
extensión y pobreza de su tierra, se dedicaron más intensamente al mar
que a la tierra, sustentando su vida con la pesca y con el comercio, las
más de las veces también con la piratería en el mar, cosa que entonces se
consideraba una gloria. Y así, atreviéndose a navegar hasta la última
costa del Océano, llegaron a la desembocadura del río Ródano, en el
golfo de Galia, y conquistados por la belleza de aquel lugar, volviendo a
su patria y refiriendo lo que habían visto, atrajeron a otros muchos. Los
comandantes de la flota eran Simo y Protis. Así pues van al encuentro
del rey de los segobrigios, llamado Nano, para solicitar su amistad, pues
deseaban ya fundar una ciudad en su territorio. Casualmente aquel día el
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
3
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
introducta deinde uirgo cum iuberetur a patre aquam porrigere ei, quem
uirum eligeret, tunc omissis omnibus ad Graecos conuersa aquam Proti
porrigit, qui factus ex hospite gener locum condendae urbis a socero
accepit. condita igitur Massilia est prope ostia Rhodani amnis in remoto
sinu, uelut in angulo maris. sed Ligures incrementis urbis inuidentes
Graecos adsiduis bellis fatigabant, qui pericula propulsando in tantum
enituerunt, ut uictis hostibus in captiuis agris multas colonias
constituerint.
rey estaba ocupado en la preparación de la boda de su hija Giptis; se
disponía entonces a entregarla en matrimonio al yerno que, según la
costumbre de este pueblo, eligiera ella durante el festín. Así pues,
invitados a la boda todos los pretendientes, piden también a los
huéspedes griegos que asistan al banquete. Después, se hizo entrar a la
doncella y, cuando el padre le ordenó ofrecer agua a quien eligiera como
marido, olvidándose de todos y volviéndose a los griegos, ofrece el agua
a Protis, que, convertido de huésped en yerno, recibió de su suegro un
sitio para fundar la ciudad. Así pues Masilia fue fundada cerca de la
desembocadura del río Ródano, al fondo de un golfo, como en un rincón
del mar. Pero los lígures, viendo con malos ojos el engrandecimiento de
la ciudad, acosaban a los griegos con continuas guerras, mas éstos se
distinguieron tanto en rechazar los peligros que, tras haber vencido a los
enemigos, fundaron numerosas colonias en los campos conquistados.
Text 2.4. Massàlia (Estrabó, IV, 1.4 i 1.5)
Kti/sma d ) e)sti\ Fwkaie/wn h( Massali/a, kei=tai d ) e)pi\ xwri/ou
petrw/douj. u(pope/ptwke d ) au)th=j o( limh\n qeatroeidei= pe/tr#, blepou/s$
pro\j no/ton. Tetei/xistai de\ kai\ au)th\ kalw=j kai\ h( po/lij su/mpasa,
me/geqoj e)/xousa a)cio/logon. )En de\ t$= a)/kr# to\ )Efe/sion i(/drutai kai\ to\
tou= Delfini/ou )Apo/llwnoj i(ero/n. tou=to me\n koino\n )Iw/nwn a(pa/ntwn, to\
de\ )Efe/sion th=j )Arte/mido/j e)sti new\j th=j )Efesi/aj.
Masalia es una fundación de los focenses situada en terreno pedregoso,
cuyo puerto cae al pie de un acantilado en forma de anfiteatro, orientado
hacia el Sur y bien protegido, como toda la ciudad, que es de
considerables dimensiones. En la parte más alta han construido el Efesio
y el santuario de Apolo Delfinio, cuyo culto es común a todos los
jonios, mientras que el Efesio es un templo de la Ártemis de Éfeso.
)Apai/rousi ga\r toi=j Fwkaieu=sin e)k th=j oi)kei/aj lo/gon e)kpesei=n fasin,
h(gemo/ni xrh/sasqai tou= plou= para\ th=j )Efesi/aj )Arte/midoj labou=si.
tou\j me\n dh/, prosaxqe/ntaj t$= )Efe/s%, zhtei=n o(/ntina tro/pon e)k th=j qeou=
pori/sainto
to\ prostaxqe/n.
)Arista/rx$ de\ tw=n e)nti/mwn sfo/dra
gunaikw=n parasth=nai kat ) o)/nar th\n qeo\n kai\ keleu=sai sunapai/rein
toi=j Fwkaieu=sin, a)fi/druma/ ti tw=n i(erw=n labou/s$. genome/nou de\ tou/tou
kai\ th=j a)poiki/aj labou/shj te/loj, to/ te i(ero\n i(dru/sasqai kai\ th\n
)Arista/rxhn timh=sai diafero/ntwj i(e/reian a)podei/cantaj, e)n/ te tai=j
Dicen que al partir los focenses de su patria el oráculo había ordenado
que pusieran como guía de la navegación a quien recibieran de la
Ártemis Efesia, y que ellos, habiéndose dirigido hasta Éfeso, buscaban
la manera de cumplir el mandato de la diosa. Fue entonces cuando a
Aristarca, mujer de las más ilustres y reputadas, se le presentó en sueños
la diosa y le ordenó que acompañase en su expedición a los focenses
llevando consigo una reproducción del santuario. Así lo hizo, y dicen
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
4
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
a)poi/koij po/lesi pantaxou= tima=n e)n toi=j prw/toij tau/thn th\n qeo\n kai\
tou= coa/nou th\n dia/qesin th\n au)th\n kai\ ta)=lla no/mima fula/ttein ta\
au)ta/, a(/per e)n t$= mhtropo/lei neno/mistai.
(...) Xw/ran d ) e)/xousin e)laio/futon me\n kai\ kata/mpelon, si/t% de\
luprote/ran dia\ th\n traxu/thta, w(/ste pepoiqo/tej t$= qala/tt$ ma=llon h)\
t$= g$= to\ pro\j nautili/aj eu)fue\j ei(/lonto ma=llon. (/Usteron me/ntoi tai=j
a)ndragaqi/aij i)/sxusan proslabei=n tina tw=n pe/ric pedi/wn a)po\ th=j
au)th=j duna/mewj, a)f ) h(j
= kai\ ta\j po/leij e)/ktisan, e)piteixi/smata ta\j me\n
kata\ th\n )Ibhri/an toi=j )/Ibhrsin, oi(=j kai\ ta\ i(era\ th=j )Efesi/aj
)Arte/midoj pare/dosan ta\ pa/tria, w(/ste (Ellhnisti\ qu/ein, th\n de\
(Rodanousi/an kai\ th\n )Aga/qhn toi=j peri\ to\n potamo\n oi)kou=si to\n
(Rodano\n barba/roij, to\ de\ Tauroe/ntion kai\ th\n )Olbi/an kai\ )Anti/polin
kai\ Ni/kaian t%= tw=n Salu/wn e)/qnei kai\ toi=j Li/gusi toi=j ta\j )A
/ lpeij
oi)kou=sin.
que cuando la colonización estuvo terminada construyeron el santuario
y honraron muy especialmente a Aristarca designándola como
sacerdotisa. En todas sus colonias veneran preferentemente a esta diosa
y conservan hacia su imagen la misma deferencia y los mismos ritos que
en la metrópoli.
(...) La región está plantada de olivos y es rica en viñas, pero su aridez la
hace ser muy pobre en trigo, lo que ha hecho que confíen más en el mar
que en la tierra y que traten de explotar sobre todo su buena situación
para la navegación. Más tarde, gracias a sus buenos oficios, pudieron
anexionarse algunas de las llanuras colindantes, desplegando la misma
habilidad que les llevó a fundar ciudades y fortalezas que les protegen
contra los iberos, del lado de Iberia, a los cuales han transmitido el culto
nacional de la Ártemis Efesia y los ritos sacrificiales griegos, y Rodo y
Ágate, contra los bárbaros que habitan en las proximidades del Ródano,
así como Tauroentio, Olbia, Antípolis y Nicea, contra el pueblo de los
salios y contra los ligios que habitan en los Alpes.
Text 2.5. Empòrion (Estrabó, III, 4,8-9)
Au)to\ d ) e)sti\ Massaliwtw=n kti/sma, o(/son diakosi/ouj die/xon th=j
Purh/nhj stadi/ouj kai\ tw=n meqori/wn th=j )Ibhri/aj pro\j th\n Keltikh/n.
kai\ au(/th d ) e)sti\ pa=sa a)gaqh\ kai\ eu)li/menoj. )Entau=qa d ) e)sti\ kai\ h(
(Ro/doj, poli/xnion )Emporitw=n, tine\j de\ kti/sma (Rodi/wn fasi/. ka)ntau=qa
de\ kai\ e)n t%= )Empori/% th\n )/Artemin th\n )Efesi/an timw=sin, e)rou=men de\
th\n ai)ti/an e)n toi=j peri\ Massali/an. )/Wikoun oi( )Empori=tai pro/teron
nhsi/on ti prokei/menon, o(\ nu=n kalei=tai Palaia\ po/lij, nu=n d ) oi)kou=sin e)n
t$= h)pei/r%. Di/polij d ) e)sti/, tei/xei diwrisme/nh, pro/teron tw=n )Indikhtw=n
tinaj prosoi/kouj e)/xousa, oi(/, kai/per i)di/# politeuo/menoi, koino\n o(/mwj
peri/bolon e)/xein e)bou/lonto pro\j tou\j
(/Ellhnaj a)sfalei/aj xa/rin,
diplou=n de\ tou=ton, tei/xei me/s% diwrisme/non. t%= xro/n% d ) ei)j tau)to\
poli/teuma sunh=lqon mikto/n ti e)/k te barba/rwn kai\ (Ellhnikw=n nomi/mwn,
Aquesta és una fundació dels massaliotes, que està situada a uns doscents estadis del Pirineu i dels límits entre la Ibèria i la Cèltica. És una
terra tota feraç i té bons ports. Aquí hi ha, també, Roses, una petita
ciutat que pertany als emporitans; alguns, però, la fan una fundació dels
rodis. Aquí, com a Emporion, veneren Àrtemis Efèsia pels motius que
explicaré en parlar de Massàlia. Primerament, els emporitans ocupaven
un illot situat davant mateix de la costa, el qual avui anomenem
Palaiàpolis, però, actualment, viuen a terra ferma. Emporion és una
ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per veïns
alguns indicets que, malgrat que es governaven amb independència, per
raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat comú amb els
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
5
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
grecs, però doble, separat per una muralla mitgera. Però, amb el pas del
temps, s’uniren en un sol estat configurat a partir de lleis bàrbares i de
lleis gregues, tal com ha passat a molts altres llocs.
o(/per kai\ e)p ) a)/llwn pollw=n sune/bh.
(Rei= de\ kai\ potamo\j plhsi/on, e)k th=j Purh/nhj e)/xwn ta\j a)rxa/j, h( de\
e)kbolh\ limh/n e)sti toi=j
)Empori/taij. Linourgoi\ de\ i(kanw=j oi(
)Empori=tai.
A prop, hi corre un riu que té les seves fonts al Pirineu i la seva
desembocadura serveix de port als emporitans. Aquests són força bons
artesans del lli.
Text 2.6. Empòrion (Tit Livi, XXXIV, 9)
Iam tunc Emporiae duo oppida erant muro diuisa. unum Graeci
habebant, a Phocaea, unde et Massilienses, oriundi, alterum Hispani; sed
Graecum oppidum in mare expositum totum orbem muri minus
quadringentos passus patentem habebat, Hispanis retractior a mari trium
milium passuum in circuitu murus erat. tertium genus Romani coloni ab
diuo Caesare post deuictos Pompei liberos adiecti. nunc in corpus unum
confusi omnes Hispanis prius, postremo et Graecis in ciuitatem
Romanam adscitis. miraretur, qui tum cerneret aperto mari ab altera
parte, ab altera Hispanis, tam ferae et bellicosae genti, obiectos, quae res
eos tutaretur. disciplina erat custos infirmitatis, quam inter ualidiores
optime timor continet. partem muri uersam in agros egregie munitam
habebant, una tantum in eam regionem porta imposita, cuius adsiduus
custos semper aliquis ex magistratibus erat. nocte pars tertia ciuium in
muris excubabat; neque moris causa tantum aut legis sed quanta si hostis
ad portas esset et seruabant uigilias et circumibant cura. Hispanum
neminem in urbem recipiebant; ne ipsi quidem temere urbe excedebant.
ad mare patebat omnibus exitus. porta ad Hispanorum oppidum uersa
numquam nisi frequentes, pars tertia fere, cuius proxima nocte uigiliae in
muris fuerant, egrediebantur. causa exeundi haec erat: commercio eorum
Hispani, imprudentes maris, gaudebant mercarique et ipsi ea, quae
externa nauibus inueherentur, et agrorum exigere fructus uolebant. huius
Ja llavors formaven Empúries dues ciutats separades per una muralla.
Una l’ocupaven els grecs, oriünds de Focea, com els massaliotes, l’altra
els hispans; però la ciutat grega, oberta al mar, tenia un clos de muralla
que tot plegat no arribava a tenir quatre-centes passes; el mur dels
hispans, més allunyat del mar, tenia un perímetre de tres mil passes. Un
tercer poble fou el dels colons romans, que hi foren establerts pel diví
Cèsar després de la desfeta dels fills de Pompeu. Actualment, tots tres
pobles resten units en un de sol, després d’haver estat acceptats a la
ciutadania romana, primer els hispans i després els grecs. Qui aleshores
hagués vist aquests, hauria restat perplex en observar què els protegia, ja
que, d’una banda eren envoltats pel mar obert i, de l’altra, pels hispans,
un poble tan ferotge i bel·licós. La salvaguarda de llur feblesa era la
disciplina, qualitat mantinguda admirablement, quan existeix la por a
veïns més forts. La part de la muralla abocada als conreus, la tenien
molt ben fortificada, ja que en aquest sector només hi havien obert una
porta, permanentment custodiada per algun magistrat com a sentinella.
A la nit, una tercera part dels ciutadans feia guàrdia a les muralles, i no
era pas per costum o per complir la llei, sinó que hi feien les guàrdies i
hi passaven les rondes amb tanta cura com si l’enemic estigués a les
portes. No acollien cap hispà a la ciutat, ni tampoc ells en sortien sense
precaució. De banda de mar, la sortida era totalment lliure per a tots. Si
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
6
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
mutui usus desiderium ut Hispana urbs Graecis pateret faciebat. erant
etiam eo tutiores quod sub umbra Romanae amicitiae latebant, quam,
sicut minoribus uiribus quam Massilienses, pari colebant fide.
no era en bon nombre –aproximadament una tercera part dels que
havien fet la guàrdia la nit anterior– no eixien mai per la porta que
donava a la ciutat dels hispans. El motiu de la sortida era que als
hispans, inexperts en la mar, els feia peça el comerç dels grecs i el
mercadeig, i desitjaven allò que aquests importaven amb les seves naus i
a més, volien vendre’ls els productes dels seus camps. L’interès
d’aquest intercanvi mutu feia que la ciutat hispana estigués oberta als
grecs. A més, estaven tant més segurs perquè s’emparaven a l’ombra de
l’amistat romana, que conreaven amb la mateixa fidelitat que els
massaliotes, per bé que amb menors forces.
Text 2.7. Empòrion (Esteve de Bizanci)
)Indikh/, po/lij
fasin.
)Ibhri/aj plhsi/on Purh/nej. tine\j de\ Blabe/rouran au)th/n
)Empo/rion, po/lij Keltikh/, kti/sma Massaliwtw=n.
Indika, ciutat d’Ibèria prop dels Pirineus; alguns l’anomenen
Blaberousa.
Empòrion, ciutat cèltica, fundació dels massaliotes.
Text 2.8. Rhodon (Estrabó, XIV, 2.10)
(Istorou=si de\ kai\ tau=ta peri\ tw=n (Rodi/wn, o(/ti ou) mo/non a)f ) ou(= xro/nou
sun%/kisan th\n nu=n po/lin eu)tu/xon kata\ qa/lattan, a)lla\ kai\ pro\ th=j
)Olumpikh=j qe/sewj suxnoi=j e)t/ esin e)/pleon po/rrw th=j oi)kei/aj e)pi\
swthri/# tw=n a)nqrw/pwn. a)f ) ou(= kai\ me/xri I) bhri/aj e)/pleusan, ka)kei= me\n
th\n (Ro/don e)/ktisan, h(n\ u(/steron Massaliw=tai kate/sxon, e)n de\ toi=j
)Opikoi=j th\n Parqeno/phn, e)n de\ Dauni/oij meta\ K%/wn )Elpi/aj. tine\j de\
meta\ th\n e)k Troi/aj a)/fodon ta\j Gumnhsi/aj nh/souj u(p ) au)tw=n ktisqh=nai
le/gousin, w(n= th\n mei/zw fhsi\ Ti/maioj megi/sthn ei)=nai meta\ ta\j e(pta/,
Sardw/, Sikeli/an, Ku/pron, Krh/thn, Eu)/boian, Ku/rnon, Le/sbon, ou) ta)lhqh=
le/gwn. polu\ ga\r a)/llai mei/zouj. fasi\ de\ tou\j gumnh/taj u(po\ Foini/kwn
baleari/daj le/gesqai, dio/ti ta\j Gumnhsi/aj Baleari/daj lexqh=nai.
También se cuenta de los rodios que su predominio marítimo no se
fecha sólo en el momento en que fundaron la actual ciudad sino que,
con anterioridad al establecimiento de las Olimpiadas y con el objetivo
de socorrer a los hombres, emprendieron largas travesías lejos de su
patria, navegando hasta Iberia, donde fundaron Rhode, que
posteriormente llegó a convertirse en posesión de los masaliotas (...);
algunos afirman que, tras el regreso de Troya, se establecieron en las
islas Gimnesias, la mayor de las cuales, según Timeo, se encuentra por
su tamaño después de las siete siguientes: Cerdeña, Sicilia, Chipre,
Creta, Eubea, Córcega y Lesbos, lo cual no es verdad pues existen otras
mucho mayores. Dicen que los habitantes de las Gimnesias son
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
7
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
denominados baleares por los fenicios y, consiguientemente, las
Gimnesias se llaman Baleares.
Text 2.9. Malaca/Mainake (Estrabó, III, 4.2-3)
Po/lij d ) e)sti\n e)n t$= parali/# tau/t$ prw/th Ma/laka, i)/son die/xousa th=j
Ka/lphj, o(/son kai\ ta\ Ga/deira. e)mporei=on d ) e)sti\ toi=j e)n t$= perai/#
Noma/si, kai\ tarixei/aj de\ e)/xei mega/laj. tau/thn tine\j t$= Maina/k$ th\n
au)th\n nomi/zousin, h(\n u(sta/thn tw=n Fwkai+kw=n po/lewn pro\j du/sei
keime/nhn pareilh/famen, ou)k e)/sti de/. a)ll ) e)kei/nh me\n a)pwte/rw th=j
Ka/lphj e)sti/, kateskamme/nh, ta\ d ) i)/xnh s%/zousa (Ellhnikh=j po/lewj, h(
de\ Ma/laka plhsi/on ma=llon, Foinikikh\ t%= sxh/mati. )Efech=j d ) e)sti\n h(
tw=n Sacitanw=n po/lij, e)c h(=j kai\ ta\ tari/xh e)pwnu/mwj le/getai.
La ciudad más importante de esta costa es Málaca, distante de Calpe lo
mismo que Gadira; es un emporio para los nómadas de la costa de
enfrente y tiene grandes saladeros. Algunos piensan que esta ciudad es
la misma que Mainake, de la que sabemos por tradición que es la última
de las ciudades foceas hacia Poniente, pero no lo es. Pues Mainake, más
alejada de Calpe, fue destruida hasta los cimientos, aunque conserva
vestigios de una ciudad griega, en tanto que Málaca, más cercana, es de
configuración fenicia. A continuación está la ciudad de los saxitanos,
con cuyo nombre se designan también sus salazones.
Meta\ tau/thn )/Abdhra, Foini/kwn kti/sma kai\ au)th/.
Tras ésta se encuentra Abdera, también ella fundación fenicia.
Text 2.10. Hemeroskopeîon (Estrabó III, 4.6)
Metacu\ me\n ou)=n tou= Sou/krwnoj kai\ th=j Karxhdo/noj tri/a poli/xnia
Massaliwtw=n ei)sin ou) polu\ a)/poqen tou= potamou=. tou/twn d ) e)sti\
gnwrimw/taton to\ (Hmeroskopei=on, e)/xon e)pi\ t$= a)/kr# th=j )Efesi/aj
)Arte/midoj i(ero\n sfo/dra timw/menon, %(= e)xrh/sato Sertw/rioj o(rmhthri/%
kata\ qa/lattan. e)rumno\n ga/r e)sti kai\ l$striko/n, ka/topton de\ e)k
pollou= toi=j prosple/ousi, kalei=tai de\ Dia/nion, oi(=on )Artemi/sion (...).
(...) Entre el Sucron y Carquedón hay tres ciudades pequeñas de
masaliotas no muy lejos del río. La más conocida de ellas es
Hemeroscopio, que posee sobre la cumbre un santuario muy venerado
de la Ártemis Efesia, del cual se sirvió Sertorio como base de
operaciones para sus empresas marítimas por estar bien defendido y ser
propio de piratas y visible desde muy lejos para los que llegan por mar.
Se llama Dianio, es decir, Artemisio, (...).
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
8
Dossier d’ El llegat clàssic en les seves fonts: textos geogràfics i històrics relatius a Hispània - I
Grecs a la Península Ibèrica
ÍNDEX
Text 2.1. Fundacions focees (Pseudo-Escimne de Quios, 201-207)
p. 1
Text 2.2. Història de Focea (Heròdot, I, 164-167)
p. 1
Text 2.3. Massàlia (Justí, Epítome de Pompeu Trogus, XLIII, 3)
p. 3
Text 2.4. Massàlia (Estrabó, IV, 1.4 i 1.5)
p. 4
Text 2.5. Empòrion (Estrabó, III, 4,8-9)
p. 5
Text 2.6. Empòrion (Tit Livi, XXXIV, 9)
p. 6
Text 2.7. Empòrion (Esteve de Bizanci)
p. 7
Text 2.8. Rhodon (Estrabó, XIV, 2.10)
p. 7
Text 2.9. Malaca/Mainake (Estrabó, III, 4.2-3)
p. 8
Text 2.10. Hemeroskopeîon (Estrabó III, 4.6)
p. 8
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
9