Màster Oficial d’Antropologia i Etnografia – Curs 2007-08 MÒDUL 7 (Cal matricular tot el mòdul) Título de la asignatura: Antropología, etnohistoria Créditos: 2,5 ECTS Prof: Dr. Tristan Platt. University of Saint Andrews, Scotland e identidad Objetivos del aprendizaje: Los estudiantes aprenderán a reflexionar sobre las epistemologías compartidas por la historia y la antropologia. A través de materiales procedentes de los Andes, aprenderán usar fuentes documentales y etnograficos, y el lugar del archivo como contexto que puede formar parte del trabajo de campo. Fuentes del siglo XVI serán yuxtapuestas con materiales recogidos en el terreno, y los estudiantes aprenderán a reconocer la luz que reciprocamente cada tipo de investigación puede echar sobre la otra. Bloques temáticos: 1. Antropologia e Historia 2. Archivo y Chamanismo 3. Ontogenesis y Filogenesis 4. Historia e Identidad Metodología y organización general de la asignatura: Los bloques se impartirán en clases magistrales y de debate. Evaluación acreditativa de los aprendizajes: Participación en clase y ensayo final. Bibliografía provisional (a ser completada): RG Collingwood, "La Idea de la Historia", Tristan Platt, Therese BouysseCassagne, Olivia Harris. Qaraqara-Charka. Mallku, Inka y Rey en la Provincia de Charcas. Plural editores / Instituto Frances de Estudios Andinos. La Paz 2006. Tristan Platt con Pablo Gisbert, "Knowing silence and merging horizons", in Mark Harris (ed.), Ways of Knowing. Oxford: Berghahn. 2007 (en prensa). Tristan Platt and Pablo Gisbert, "Tras las Huellas del Silencio", Bulletin del IFEA (en prensa). Lima-París. Títol de l’assignatura: Processos Rituals i Processos Polítics en contextos indígenes Crèdits: 2,5 ECTS Prof. Gemma Orobitg Objectius de l’aprenentatge: (a) aprenentatge de coneixements En els últims anys una part dels Estats llatinoamericans s’han reconegut constitucionalment com a pluriculturals redefinint llurs relacions amb les “minories” indígenes. Aquesta redefinició ha implicat, en les pràctiques o/i en els discursos estatals i indígenes, transformacions al nivell institucional, ritual ideològic i mític. Es tracta d’uns processos, polítics i rituals que han implicat interessants processos de revisió de la història. (b) aprenentatge d’habilitats Analitzar les dinàmiques polítiques i rituals representatives de la contemporaneïtat. (c) aprenentage de valors i actituds de comportament El curs es desenvoluparà a partir d’una anàlisi de cas: el grup indígena pumé en el context del moviment indígena veneçolà. Com a partir d’un cas singular surgeixen debats d’interès per l’anàlisi de les realitat globals. Blocs temàtics o de continguts: 1. Institucionalitat i Pluriculturalitat 2. La política com a ritual: les noves ritualitats indígenes 3. Mite i acció social: la recreació dels mites. Metodologia i organització general de l’assignatura: L’assignatura s’organitzarà al voltant de sessions de visionat i de debat de textos. A la primera sessió s’organitzarà el treball en grup pels textos proposats. Avaluació acreditativa dels aprenentatges: L’avaluació serà continuada a partir d’exercicis escrits al voltant dels debats dels textos i dels visionats i un assaig final. Fonts d’informació bàsica: I. Fonts bibliogràfiques Augé, Marc 1997 Pour une anthropologie des mondes contemporains. Paris. Galimard. Barié, C.G. 2003 Pueblos indígenas y derechos constitucionales en América Latina: un panorama. Quito. Abya Yala. Bartolomé, Miguel Alberto 2006 Procesos interculturales. Antropología Política del pluralismo cultural en América Latina.México. Siglo XXI. Lauer, Mattheww 2006 “State-les Democratic Politics and Emerging Forms of Indigenous Leadership Among the Ye’kwana of the Upper Orinoco”. Journal of latina American Anthropology. Vol 11 (1): 51-86. Ramos, Rita Alcida 1996 “Voces indígenas: el contacto vivido y contado” a F. Santos Granero (ed.) Globalización y cambio en la Amazonia Indígena: Vol I. Quito. Abya Yala; 183-215. Varesse, Stefano (ed.) 1996 Pueblos indios, soberanía y globalismo. Quito. Abya Yala. Varesse, Stefano 2006 Witness to Sovereignty. Essays on the Indian Movement in Latina America.Copenhagen. IWGIA. Walsh, Catherine 2002 “Interculturalidad, Reformas Constitucionales y Pluralismo Jurídico” en Derechos Colectivos y Administración de Justicia Indígena. Ecuador. Universidad Andina Simón Bolivar [on line: www.uasb.ec/padh ] Wolf, Eric 1999 Envisioning power: ideologies of dominante and crisis. Berkeley. University of California Press. II. Filmografia Crónicas Pumé (Gemma Orobitg, 2006) Títol de l’assignatura: Desenvolupament i salut a les societats afrodescendents Crèdits: 2,5 ECTS Prof. Cristina Larrea Objectius de l’aprenentatge: Aquesta assignatura corresponent al mòdul 7 és optativa i centrada en el debat actual sobre les comunitats afrobrasileres. La Constitució de 1988 ha donat un nou marc jurídic, un nou espai polític i una nova imatge social a les comunitats afrodescendents, que els moviments negres i socials apliquen per reivindicar els drets territorials dels “quilombos” i les polítiques afirmatives de caire compensatori en el camp de l’educació. Les comunitats afrodescendents rurals i urbanes, que durant dècades van resistir a la discriminació racial malgrat l’existència del mite de la democràcia racial, reconstrueixen noves identitats on les relacions racials juguen un paper destacat en l’àmbit de les relacions socials en aquest país. En concret, voldria centrar-me en els camps del desenvolupament i de la salut perquè són dos exemples adients que conec i serveixen, per una banda, per estudiar la relació entre l’Estat i la societat civil i, per altra banda, per observar el complex procés de reconstrucció del debat socio -racial entorn a sabers i pràctiques concretes. a) Aprenentatge de coneixements: Amb aquesta assignatura es pretén que l’estudiant assoleixi la formació específica sobre el debat contemporani que a Amèrica Llatina existeix entorn a la història, el territori, l’educació, la salut i el desenvolupament de les minories afrodescendents. Aquest moviment és general a països com Brasil, Colòmbia, Veneçuela, etc. i central per comprendre les polítiques actuals vers les minories ètniques i el nou discurs de la nació. b) Aprenentatge d’habilitats: L’estudiant que tingui una formació bàsica sobre aquests processos polítics, socials i culturals podrà resoldre problemes de recerca antropològica que tinguin com objectiu estudiar a les actuals comunitats afrodescendents a Amèrica Llatina. c) Aprenentatge de valors i actituds de comportament: S’espera un estudiant participatiu que s’integri en les discussions generals, esforçat en el seguiment de les lectures, amb inquietuds intel·lectuals i iniciatives en el camp d’investigació. Blocs temàtics o de continguts: 1.- El re-descobriment d’Africa a Amèrica i al Brasil. 2.- El discurs de l’etnicitat en la política brasilera actual: memòria, drets territorials i polítiques afirmatives. 3.- Memòria i territori: Conservació i/o explotació dels recursos naturals en les comunitats quilomboles. 4.- Segregació racial urbana: identitats, explotació i racisme. 5.- Polítiques sanitàries afrodescendents. El cas de l’anemia falciforme. Metodologia i organització general de l’assignatura: Es tracta d’una assignatura de 2,5 ECTS, és a dir, formada per 5 sessions. Els temes de l’assignatura corresponen a cadascuna de les sessions. La primera sessió serà magistral, mentre que de la segona sessió a la cinquena sessió totes seran presencials i els alumnes hauran de participar en la discussió de varis textos. El dossier serà disponible a l’espai electrònic a l’inici del curs. Avaluació acreditativa dels aprenentatges: Els estudiants exposaran una lectura (10% de la nota), la participació a classe (20% de la nota), l’elaboració d’un assaig (70% de la nota) sobre alguns dels continguts relacionats amb l’assignatura. L’assaig s’haurà de lliurar el 30 de juny. Fonts d’informació bàsica: Consultar les següents revistes: Brasil: Revista Afro-Asia; Estudos AfroAsiáticos; Revista Brasileira de Ciências Sociais; História, Ciências, Saúde – Manguinhos; Revista Maná; Horizontes Antropológicos; Salut i Desenvolupament: Medical Anthropology; Social Sciences and Medicine; Culture, Medicine and Psychiatry; Social Medicine; Human Organization; Environment and Urbanization. Bibliografia ADESKY, J. (2001) Racismos e anti-racismos no Brasil. Rio de Janeiro, Pallas. BACELAR, J. (2001) A hierarquia das raças: negros e brancos em Salvador. Rio de Janeiro: Pallas. BACELAR, J.& CAROSO, C. (org.) (1999) Brasil: um país de negros?, Río de Janeiro, Pallas / Ceao, pp. 261-271. FRY, P. (2005) A persistência da raça. Ensaios antropológicos sobre o Brasil e a África austral. Rio de Janeiro, Civilização Brasileira. GILROY, P. (1993) The Black Atlantic: modernity and double conciousness. London: Verso. GOMES, F. S. (2005) A hidra e os pântanos. Mocambos, quilombos e comunidades de fugitivos no Brasil (séculos XVII-XIX). São Paulo: Editora UNESP / Polis. LEITE, I.B. (2000) O legado do testamento. A Comunidade de Casca em Perícia. Florianópolis, Comunidades Tradicionais, NUER, UFRGS editora. PINHO, P.S. (2004) Reinvençoes da África na Bahia. São Paulo, Annablume. RODRIGUES, N. (2004) Os africanos no Brasil. Brasilia, UNB, 8a. Edição. SCHWARCZ, L.M. (2004) O espetáculo das raças. Cientistas, instituições e questão racial no Brasil 1870-1930. São Paulo, Compahia das Letras. SHERIFF, R.E. (2001) Dreaming Equality. Color, Race, and Racism in Urban Brazil, Rutgers University Press. SOARES FONSECA, M.N. (2001) Brasil afro-brasileiro. Belo Horizonte: Autêntica. TELLES, E. (2003) Racismo à Brasileira. Uma nova perspectiva sociológica. Rio de Janeiro, Relumé Dumará. Título de la asignatura: Investigaciones en Culturas Indígenas y Afroamericanas. Organización social y territorio en grupos mayas de México Créditos: 2,5 ECTS Prof.: Dra. Erin I.J. Estrada Lugo y Dr. Eduardo Bello Baltazar. El Colegio de la Frontera Sur – ECOSUR –México Objetivos del aprendizaje Valorar la relación entre sociedad y naturaleza en términos de lo s procesos socioterritoriales que ocurren en grupos mayas de México. Objetivos particulares Ø Identificar los elementos que estructuran y dinamizan la apropiación del territorio maya. Ø Comprender las formas de organización social que sustentan el territorio maya. Ø Valorar el papel actual de los procesos socioterritoriales en el marco de las cambios globales Bloques temáticos o de contenidos 1. 2. 3. 4. Espacio, territorio y mayas Sistema familiar mesoamericano y sistema de cargos Espacios mayas: la producción rural y la reproducción social La fragilidad del territorio maya Metodología y organización general de la asignatura: Los bloques se impartirán en 10 clases magistrales con debates. Evaluación acreditativa de los aprendizajes: Participación en clase y un ensayo final sobre alguno de los temas tratados. Bibliografía 1. Alvarado D., S.H., Bello B., E., Estrada L.E.I.J., Robledo G. Religión y espacio social: una micro-región maya de Quintana Roo. En: Canul E. Mayas modernos de Quintana Roo. Universidad de Quintana Roo-Centro de Estudios Interculturales- Plaza y Valdés. En prensa 2. Bello Baltazar E., Estrada Lugo E. I.J. 2006. Religiosidad maya en Quintana Roo: redes sociales y políticas. En: Díaz Brenis, Elizabeth y E., Masferrer Kan (Editores). III Simposio Internacional. Valores religiosos y derechos humanos. XX Congreso de Religión, Sociedad y Política. Las iglesias en los procesos electorales. Querétaro, Qro.-Méx. ISBN 97094056-3-2. 14 p. 3. Bello Baltazar, E.; López Meza A. y Alvarado Dzul S.H.. 2003. Elementos de autonomía indígena: la importancia del sistema de cargos. En: Montoya G., E. Bello, R. Mariaca, M. Parra (eds). La frontera olvidada: entre Chiapas y Quintana Roo. CONECULTA-SIBEJ-ECOSUR, Tuxtla Gutiérrez, Chiapas. 177-210. 4. Estrada L. E.I.J., Bello B. E. 2006. El papel del grupo doméstico y los grupos locales de parentesco en el ritual maya. En: ALER. XI Congreso Latinoamericano sobre Religión y Etnicidad, Mundos religiosos: identidades y convergencias. Sao Paulo , Brasil, ISBN 9709405624. 14 p. 5. Estrada Lugo E. I.J., Bello Baltazar E., García Contreras M. E. 2006. Derecho consuetudinario en tierras mayas de Quintana Roo, México. En: V Congreso de la Red Latinoamericana de Antropología Jurídica. Justicia y Diversidad en Tiempos de Globalización. En homenaje a Jane F.Collier, Oaxtepec, Morelos-Méx. 25 p. Publicación en CD-Rom 6. Estrada Lugo, E.I.J. 2005. Espacios domesticos y comunitarios en el manejo de la selva maya. En: Nazar Beutelspacher, A.; E. Bello Baltazar; H. Morales (Eds). Sociedad y entorno en la Frontera Sur de México. Grupos humanos, ambiente y políticas públicas. El Colegio de la Frontera Sur, Red de Estudios Poblaciones en la Frontera Sur. México. 97- 127 7. Farris, N. 1984. La sociedad maya bajo el dominio colonial. Alianza Editorial. México, D. F. 8. Gillespie, Susan D. 2000. Rethinking Ancient Maya Social Organization: Replacing “Lineage” with “House”. American Anthropologist 102(3):467484 9. Hopkins, Nicholas. 1988. Classic mayan kinship systems: epigraphic and ethnographic evidence for patrilineality. Estudios de cultura maya, 17: 87-121 10. Hoffmann Odile y F. I. Salmerón Castro. 1997. Introducción. Entre representación y apropiación, las formas de ver y hablar del espacio. En. O. Hoffmann y F.I. Salmerón Castro (Coordinadores). Nueve estudios sobre el espacio. Representación y formas de apropiación. Ediciones de la Casa Chata, Misión Orstom-Mexique, SEP. México D.F. 13-29 11.Hunt, Eva Verbitsky 1976. Kinship and Territorial Fission in the Cuicatec Highlands. en Nutini, Hugo G., Pedro Carrasco y James M. Taggart: Essays on Mexican Kinship. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, pp.97-136 12.Ixtacuy López, Octavio; E.I.J., Estrada Lugo; M.R., Parra Vázquez. 2006. Organización Social en la Apropiación del Territorio: Santa Marta, Chenalhó, Chiapas. Relaciones no. 106, Vol. XXVII: 183- 219 13.Peniche Moreno, Paola. 2003. Grupos de filiación y movilidad poblacional. Los chi’bales y la migración de los mayas en el siglo XVIII. Desacatos, no. 13:32-45. 14.Robichaux, D. 1997. The Stem Family, Residence Rules and Ultimogeniture in Tlaxcala and Mesoamerica. Ethnology Vol 36(2):149-171 15.Robichaux, D. 2002. El sistema familiar mesoamericano y sus consecuencias demográficas: un régimen demográfico en el México indígena. Papeles de Población No. 32. Págs. 59-94