Màster Oficial d`Antropologia i Etnografia – Curs 2007

Anuncio
Màster Oficial d’Antropologia i Etnografia – Curs 2007-08
MÒDUL 7 (Cal matricular tot el mòdul)
Título de la asignatura: Antropología, etnohistoria
Créditos: 2,5 ECTS
Prof: Dr. Tristan Platt. University of Saint Andrews, Scotland
e
identidad
Objetivos del aprendizaje:
Los estudiantes aprenderán a reflexionar sobre las epistemologías
compartidas por la historia y la antropologia. A través de materiales
procedentes de los Andes, aprenderán usar fuentes documentales y
etnograficos, y el lugar del archivo como contexto que puede formar parte
del trabajo de campo.
Fuentes del siglo XVI serán yuxtapuestas con materiales recogidos en el
terreno, y los estudiantes aprenderán a reconocer la luz que reciprocamente
cada tipo de investigación puede echar sobre la otra.
Bloques temáticos:
1. Antropologia e Historia
2. Archivo y Chamanismo
3. Ontogenesis y Filogenesis
4. Historia e Identidad
Metodología y organización general de la asignatura:
Los bloques se impartirán en clases magistrales y de debate.
Evaluación acreditativa de los aprendizajes:
Participación en clase y ensayo final.
Bibliografía provisional (a ser completada):
RG Collingwood, "La Idea de la Historia", Tristan Platt, Therese BouysseCassagne, Olivia Harris. Qaraqara-Charka. Mallku, Inka y Rey en la
Provincia de Charcas. Plural editores / Instituto Frances de Estudios
Andinos. La Paz 2006.
Tristan Platt con Pablo Gisbert, "Knowing silence and merging horizons", in
Mark Harris (ed.), Ways of Knowing. Oxford: Berghahn. 2007 (en prensa).
Tristan Platt and Pablo Gisbert, "Tras las Huellas del Silencio", Bulletin del
IFEA (en prensa). Lima-París.
Títol de l’assignatura: Processos Rituals i Processos Polítics en
contextos indígenes
Crèdits: 2,5 ECTS
Prof. Gemma Orobitg
Objectius de l’aprenentatge:
(a) aprenentatge de coneixements
En els últims anys una part dels Estats llatinoamericans s’han reconegut
constitucionalment com a pluriculturals redefinint llurs relacions amb les
“minories” indígenes. Aquesta redefinició ha implicat, en les pràctiques o/i
en els discursos estatals i indígenes, transformacions al nivell institucional,
ritual ideològic i mític. Es tracta d’uns processos, polítics i rituals que han
implicat interessants processos de revisió de la història.
(b) aprenentatge d’habilitats
Analitzar les dinàmiques polítiques i rituals representatives de la
contemporaneïtat.
(c) aprenentage de valors i actituds de comportament
El curs es desenvoluparà a partir d’una anàlisi de cas: el grup indígena
pumé en el context del moviment indígena veneçolà.
Com a partir d’un cas singular surgeixen debats d’interès per l’anàlisi de les
realitat globals.
Blocs temàtics o de continguts:
1. Institucionalitat i Pluriculturalitat
2. La política com a ritual: les noves ritualitats indígenes
3. Mite i acció social: la recreació dels mites.
Metodologia i organització general de l’assignatura:
L’assignatura s’organitzarà al voltant de sessions de visionat i de debat de
textos. A la primera sessió s’organitzarà el treball en grup pels textos
proposats.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges:
L’avaluació serà continuada a partir d’exercicis escrits al voltant dels debats
dels textos i dels visionats i un assaig final.
Fonts d’informació bàsica:
I. Fonts bibliogràfiques
Augé, Marc 1997 Pour une anthropologie des mondes contemporains. Paris.
Galimard.
Barié, C.G. 2003 Pueblos indígenas y derechos constitucionales en América
Latina: un panorama. Quito. Abya Yala.
Bartolomé, Miguel Alberto 2006 Procesos interculturales. Antropología
Política del pluralismo cultural en América Latina.México. Siglo XXI.
Lauer, Mattheww 2006 “State-les Democratic Politics and Emerging Forms
of Indigenous Leadership Among the Ye’kwana of the Upper Orinoco”.
Journal of latina American Anthropology. Vol 11 (1): 51-86.
Ramos, Rita Alcida 1996 “Voces indígenas: el contacto vivido y contado” a
F. Santos Granero (ed.) Globalización y cambio en la Amazonia Indígena:
Vol I. Quito. Abya Yala; 183-215.
Varesse, Stefano (ed.) 1996 Pueblos indios, soberanía y globalismo. Quito.
Abya Yala.
Varesse, Stefano 2006 Witness to Sovereignty. Essays on the Indian
Movement in Latina America.Copenhagen. IWGIA.
Walsh, Catherine 2002 “Interculturalidad, Reformas Constitucionales y
Pluralismo Jurídico” en Derechos Colectivos y Administración de Justicia
Indígena. Ecuador. Universidad Andina Simón Bolivar
[on line:
www.uasb.ec/padh ]
Wolf, Eric 1999 Envisioning power: ideologies of dominante and crisis.
Berkeley. University of California Press.
II. Filmografia
Crónicas Pumé (Gemma Orobitg, 2006)
Títol de l’assignatura: Desenvolupament i salut a les societats
afrodescendents
Crèdits: 2,5 ECTS
Prof. Cristina Larrea
Objectius de l’aprenentatge:
Aquesta assignatura corresponent al mòdul 7 és optativa i centrada en el debat actual
sobre les comunitats afrobrasileres. La Constitució de 1988 ha donat un nou marc
jurídic, un nou espai polític i una nova imatge social a les comunitats afrodescendents,
que els moviments negres i socials apliquen per reivindicar els drets territorials dels
“quilombos” i les polítiques afirmatives de caire compensatori en el camp de l’educació.
Les comunitats afrodescendents rurals i urbanes, que durant dècades van resistir a la
discriminació racial malgrat l’existència del mite de la democràcia racial, reconstrueixen
noves identitats on les relacions racials juguen un paper destacat en l’àmbit de les
relacions socials en aquest país. En concret, voldria centrar-me en els camps del
desenvolupament i de la salut perquè són dos exemples adients que conec i serveixen,
per una banda, per estudiar la relació entre l’Estat i la societat civil i, per altra banda,
per observar el complex procés de reconstrucció del debat socio -racial entorn a sabers
i pràctiques concretes.
a) Aprenentatge de coneixements:
Amb aquesta assignatura es pretén que l’estudiant assoleixi la formació específica
sobre el debat contemporani que a Amèrica Llatina existeix entorn a la història, el
territori, l’educació, la salut i el desenvolupament de les minories afrodescendents.
Aquest moviment és general a països com Brasil, Colòmbia, Veneçuela, etc. i central
per comprendre les polítiques actuals vers les minories ètniques i el nou discurs de la
nació.
b) Aprenentatge d’habilitats:
L’estudiant que tingui una formació bàsica sobre aquests processos polítics,
socials i culturals podrà resoldre problemes de recerca antropològica que
tinguin com objectiu estudiar a les actuals comunitats afrodescendents a
Amèrica Llatina.
c) Aprenentatge de valors i actituds de comportament:
S’espera un estudiant participatiu que s’integri en les discussions generals,
esforçat en el seguiment de les lectures, amb inquietuds intel·lectuals i
iniciatives en el camp d’investigació.
Blocs temàtics o de continguts:
1.- El re-descobriment d’Africa a Amèrica i al Brasil.
2.- El discurs de l’etnicitat en la política brasilera actual: memòria, drets
territorials i polítiques afirmatives.
3.- Memòria i territori: Conservació i/o explotació dels recursos naturals en
les comunitats quilomboles.
4.- Segregació racial urbana: identitats, explotació i racisme.
5.- Polítiques sanitàries afrodescendents. El cas de l’anemia falciforme.
Metodologia i organització general de l’assignatura:
Es tracta d’una assignatura de 2,5 ECTS, és a dir, formada per 5 sessions.
Els temes de l’assignatura corresponen a cadascuna de les sessions. La
primera sessió serà magistral, mentre que de la segona sessió a la cinquena
sessió totes seran presencials i els alumnes hauran de participar en la
discussió de varis textos. El dossier serà disponible a l’espai electrònic a
l’inici del curs.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges:
Els estudiants exposaran una lectura (10% de la nota), la participació a
classe (20% de la nota), l’elaboració d’un assaig (70% de la nota) sobre
alguns dels continguts relacionats amb l’assignatura. L’assaig s’haurà de
lliurar el 30 de juny.
Fonts d’informació bàsica:
Consultar les següents revistes: Brasil: Revista Afro-Asia; Estudos AfroAsiáticos; Revista Brasileira de Ciências Sociais; História, Ciências, Saúde –
Manguinhos; Revista Maná; Horizontes Antropológicos; Salut i
Desenvolupament: Medical Anthropology; Social Sciences and Medicine;
Culture, Medicine and Psychiatry; Social Medicine; Human Organization;
Environment and Urbanization.
Bibliografia
ADESKY, J. (2001) Racismos e anti-racismos no Brasil. Rio de Janeiro,
Pallas.
BACELAR, J. (2001) A hierarquia das raças: negros e brancos em Salvador.
Rio de Janeiro: Pallas.
BACELAR, J.& CAROSO, C. (org.) (1999) Brasil: um país de negros?, Río de
Janeiro, Pallas / Ceao, pp. 261-271.
FRY, P. (2005) A persistência da raça. Ensaios antropológicos sobre o Brasil
e a África austral. Rio de Janeiro, Civilização Brasileira.
GILROY, P. (1993) The Black Atlantic: modernity and double conciousness.
London: Verso.
GOMES, F. S. (2005) A hidra e os pântanos. Mocambos, quilombos e
comunidades de fugitivos no Brasil (séculos XVII-XIX). São Paulo: Editora
UNESP / Polis.
LEITE, I.B. (2000) O legado do testamento. A Comunidade de Casca em
Perícia. Florianópolis, Comunidades Tradicionais, NUER, UFRGS editora.
PINHO, P.S. (2004) Reinvençoes da África na Bahia. São Paulo, Annablume.
RODRIGUES, N. (2004) Os africanos no Brasil. Brasilia, UNB, 8a. Edição.
SCHWARCZ, L.M. (2004) O espetáculo das raças. Cientistas, instituições e
questão racial no Brasil 1870-1930. São Paulo, Compahia das Letras.
SHERIFF, R.E. (2001) Dreaming Equality. Color, Race, and Racism in Urban
Brazil, Rutgers University Press.
SOARES FONSECA, M.N. (2001) Brasil afro-brasileiro. Belo Horizonte:
Autêntica.
TELLES, E. (2003) Racismo à Brasileira. Uma nova perspectiva sociológica.
Rio de Janeiro, Relumé Dumará.
Título de la asignatura: Investigaciones en Culturas Indígenas y
Afroamericanas. Organización social y territorio en grupos mayas de
México
Créditos: 2,5 ECTS
Prof.: Dra. Erin I.J. Estrada Lugo y Dr. Eduardo Bello Baltazar. El Colegio de
la Frontera Sur – ECOSUR –México
Objetivos del aprendizaje
Valorar la relación entre sociedad y naturaleza en términos de lo s procesos
socioterritoriales que ocurren en grupos mayas de México.
Objetivos particulares
Ø Identificar los elementos que estructuran y dinamizan la apropiación
del territorio maya.
Ø Comprender las formas de organización social que sustentan el
territorio maya.
Ø Valorar el papel actual de los procesos socioterritoriales en el marco
de las cambios globales
Bloques temáticos o de contenidos
1.
2.
3.
4.
Espacio, territorio y mayas
Sistema familiar mesoamericano y sistema de cargos
Espacios mayas: la producción rural y la reproducción social
La fragilidad del territorio maya
Metodología y organización general de la asignatura:
Los bloques se impartirán en 10 clases magistrales con debates.
Evaluación acreditativa de los aprendizajes:
Participación en clase y un ensayo final sobre alguno de los temas tratados.
Bibliografía
1. Alvarado D., S.H., Bello B., E., Estrada L.E.I.J., Robledo G. Religión y
espacio social: una micro-región maya de Quintana Roo. En: Canul E.
Mayas modernos de Quintana Roo. Universidad de Quintana Roo-Centro
de Estudios Interculturales- Plaza y Valdés. En prensa
2. Bello Baltazar E., Estrada Lugo E. I.J. 2006. Religiosidad maya en
Quintana Roo: redes sociales y políticas. En: Díaz Brenis, Elizabeth y E.,
Masferrer Kan (Editores). III Simposio Internacional. Valores religiosos y
derechos humanos. XX Congreso de Religión, Sociedad y Política. Las
iglesias en los procesos electorales. Querétaro, Qro.-Méx. ISBN 97094056-3-2. 14 p.
3. Bello Baltazar, E.; López Meza A. y Alvarado Dzul S.H.. 2003. Elementos
de autonomía indígena: la importancia del sistema de cargos. En:
Montoya G., E. Bello, R. Mariaca, M. Parra (eds). La frontera olvidada:
entre Chiapas y Quintana Roo. CONECULTA-SIBEJ-ECOSUR, Tuxtla
Gutiérrez, Chiapas. 177-210.
4. Estrada L. E.I.J., Bello B. E. 2006. El papel del grupo doméstico y los
grupos locales de parentesco en el ritual maya. En: ALER. XI Congreso
Latinoamericano sobre Religión y Etnicidad, Mundos religiosos:
identidades y convergencias. Sao Paulo , Brasil, ISBN 9709405624. 14 p.
5. Estrada Lugo E. I.J., Bello Baltazar E., García Contreras M. E. 2006.
Derecho consuetudinario en tierras mayas de Quintana Roo, México. En:
V Congreso de la Red Latinoamericana de Antropología Jurídica. Justicia
y Diversidad en Tiempos de Globalización. En homenaje a Jane F.Collier,
Oaxtepec, Morelos-Méx. 25 p. Publicación en CD-Rom
6. Estrada Lugo, E.I.J. 2005. Espacios domesticos y comunitarios en el
manejo de la selva maya. En: Nazar Beutelspacher, A.; E. Bello Baltazar;
H. Morales (Eds). Sociedad y entorno en la Frontera Sur de México.
Grupos humanos, ambiente y políticas públicas. El Colegio de la Frontera
Sur, Red de Estudios Poblaciones en la Frontera Sur. México. 97- 127
7. Farris, N. 1984. La sociedad maya bajo el dominio colonial.
Alianza Editorial. México, D. F.
8. Gillespie, Susan D. 2000. Rethinking Ancient Maya Social Organization:
Replacing “Lineage” with “House”. American Anthropologist 102(3):467484
9. Hopkins, Nicholas. 1988. Classic mayan kinship systems:
epigraphic and ethnographic evidence for patrilineality. Estudios
de cultura maya, 17: 87-121
10. Hoffmann Odile y F. I. Salmerón Castro. 1997. Introducción.
Entre representación y apropiación, las formas de ver y hablar
del espacio. En. O. Hoffmann y F.I. Salmerón Castro
(Coordinadores).
Nueve
estudios
sobre
el
espacio.
Representación y formas de apropiación. Ediciones de la Casa
Chata, Misión Orstom-Mexique, SEP. México D.F. 13-29
11.Hunt, Eva Verbitsky 1976. Kinship and Territorial Fission in the Cuicatec
Highlands. en Nutini, Hugo G., Pedro Carrasco y James M. Taggart: Essays
on Mexican Kinship. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, pp.97-136
12.Ixtacuy López, Octavio; E.I.J., Estrada Lugo; M.R., Parra Vázquez. 2006.
Organización Social en la Apropiación del Territorio: Santa Marta,
Chenalhó, Chiapas. Relaciones no. 106, Vol. XXVII: 183- 219
13.Peniche Moreno, Paola. 2003. Grupos de filiación y movilidad
poblacional. Los chi’bales y la migración de los mayas en el siglo XVIII.
Desacatos, no. 13:32-45.
14.Robichaux, D. 1997. The Stem Family, Residence Rules and Ultimogeniture
in Tlaxcala and Mesoamerica. Ethnology Vol 36(2):149-171
15.Robichaux, D. 2002. El sistema familiar mesoamericano y sus
consecuencias demográficas: un régimen demográfico en el México
indígena. Papeles de Población No. 32. Págs. 59-94
Descargar