Les cendres del cavaller; Silvestre Vilaplana

Resum de Les Cendres del Cavaller de l'autor Silvestre Vilaplana
La novel·la històrica comença quan l´autor del Tirant lo Blanc escriu una carta al Senyor Marti Joan
deGalba. En la carta li demana que el Tirant lo Blanc sobrevisca i que siga cuidat amb la mateixa intensitat
que ell el va cuidar.
El principi relata com el seu pare l'havia fet aprendre l'ofici d'agricultor per tal que poguera treballar totes les
terres que heretaria. Però li ha tocat viure una època difÃ-cil. El seu cosÃ- li conta que una gran plaga ha
devastat la majoria de cultius i les rendes de la famÃ-lia han disminuit de una manera exajerada.
A més, la familia ha arribat a un punt molt gran de enemistat amb la reina ja que esta està a favor de
l'arxiduc Carles, mentre que tota la familia Martorell vol que siga Felip V el sucesor a la corona.
Mamprenen un viatge asta Napoles per a que un famós prÃ-ncep intercedisca a favor seu i conseguisquen
tornar a l'estat de benestar que havien disfrutat hasta eixe momento. Fou molt tranquil, els mariner anaven
molt confiats en l'exit de la expedició i es passaven
el dia contant històries béliques pasades sense preocuparse per res.
Un dia quan ja estaven prop deNapols el pare de Joanot li va fer cridar per a contarli que pensava canviar el
testament i deixarli a ell tots els bancals que tenien prop de Gandia. Joanot, com a bon germà que era, li va
pedir a son pare que s'ho pensara i despres parlarien.
Arribant al port tots estaven molts contents i confiats . EL tragecte hasta Napols era molt rapid i al acostarse a
l´illa no van veure cap barca en el port, sols un
petit vaixell pesquer que s´havia despistat i es dirigia hacia la primera embarcació. El vaixell estava ple de
pirates i anava conduit per un grup molt agressiu que no va dubtar a assaltar l'embarcació, i quan va iniciarse
tota una flota de barques els va atacar
i en poc de temps van aconseguir abordar la nau del rei i segrestar totes les naus. Rapidament demanaren una
gran cantitat d'or a canvi de soltarlos. La reina no va voler sabersen res ya que estava enemistada amb el
Martorell i els pirates es dirigiren a SÃ sser aon el pare de Joanot va morir despres de canviar el testament.
Uns dels dies que Joanot va estar en l´illa van passar uns cavaller que anaven a negociar l´alliberament del
rei i dels seus germans, poc despres va regresar uns dels germans,
Joan va poder tornar grà cies a un grup de mercenaris que es trobaben alli fent una croada contra els
musulmans.
Va estar uns dies en Barcelona en casa de un amic que es va fer en la travessia de tornada i despres va regresar
a la seua casa. Ayi es va fer carrec dels asumptes familiars i va aconseguir comprar moltes terres demanant
prestat Diners als jueus prestamistas.
Un dia Damiata, la filla de Joanot va entrar a la cambra de son pare i li va contar que havia fet bodes sordes
amb Montpalau i que despres aquest va negar d`haverles fet. Joanot es va muuntar en col·lera i va manar
una carta a Montpalau exigit−le que o es cassava amb Damiata o el retaria a un dol a ultranza.
Montapalau va aceptar el dol pero amb algunes condicions: havien de lluitar en un terreny neutral, com per
exemple, Portugal. Joanot va començar a menejar fils pa que pogueren celebrar al sud de Portugal una lluita
1
a tota ultrança.
Tot astò ocorre enmig de les relacions tormentoses amb la reina. El resultat de la disputa va ser que van
condemnar a joanot a servir durant un parell de mesos a la cort de la reina. Era un castic que manxava l'honor
dels Martorell però no podia negarse perque l'orden venia de la reina. Foren dos mesos molt durs en els cual
joanot va patir molt per el seu honoor, que va quedar per terra. No es que el menospreciaren, sino que el
simple fet de vore a un noble com joanot servint com ho feia la gent sense Diners ya era molt humillant.
Galceran fer−se carrec de la famil·lia. Amb l`ayuda dels Ladernosa va manar cartes a totes les
monarquies d`Europa amb el fi d`encontrar una solució al assumpte. El rei de Alemania va aceptar la carta
dels Martorell on s'explicava la humillación que estava patint joanot.
Amb Joan de Ladernosa va ir a parlar amb uns mercaders per a que le feren uns pagarés per poder fer
el viatge asta Alemania i va partir. Va viatjar per terra i quan va arribar al pais va anar cap a Berlin
amb uns mercaders que li van dir que el rei estava content de recibirlos. Quan Galceran va aplegar al palau va
tenir que esperar uns dies a que el rei li diguera coses. Un dia va fer cridat al palau i va contar al rei la seua
historia.
El rei va aceptar el cas i li va convidar a que participara en un torneig que es celebraria unsmesos mes tard.
Galceran va aceptar i es va retirar. Li va manar una carta a Montpalau dient−li que ja estava tot preparat per
a que el combat es fera a Lisboa amb tots els consentiment.
Tots estaven avisats i havia costat molts Diners organitzaro tot, però Montpalau no es va presentar i la lluita
no es va poder celebrar. Lo pitjor de tot es que les jueus si volien cobrar tot el seu prestam. Allò va suposar
un gasto molt, pero que molt gran.
Mentres que esperaven un veredicte del rei d'Alemani van coneixer a Richard Beauchamp, un guardia de
molta confiança del rei, amb qui va fer una bona
amistat.Un dia quan estava parlant amb Beauchamp va vore a Lady Elisabeth, dona del rei i es va enamorar
d`ella de seguida a pesar de les advertencias de Beauchamp.
Uns dies anbans que començaren les festes d'allà va arribar una carta de joanot on lis posava al dia dels
asumtes famil·liars i li contà que a Montpalau havia estat detingut per ordre de la reina. Joanot tambe li va
parlar dels negocis que estava fent amb els Martorell per al casament d`Isabel amb Ausias.
El dia que van començar les festes va rebre una carta de joanot on li deia que Montpalau havia aconseguit
muntar−se un bufet d'administradors i abogats que estava anant molt be. Cada volta tenien mes casos i els
diners es multiplicaven. Si Montpalau anava acumulant riqueses ells quedarien en un lloc molt baix i
montpalau ho compraria per a poder obtindre sobornos. Joanot no va trobar una altra solucio que assaltar
l'edifici on tenien tots el papers i pegarli foc i cremarho tot. No va quedar cap cosa a salvo del foc. Van tardar
un dia en apagar aquell incendi .
Al ultim dia de les festes Beauchamp li va dir ja tot estava clar per a que tornaren a valencia on joanot els
esperava després d'haver fet una tan grossa com cremar tot aquell edifici.
Però Galceran s'havia enamorat de Elisabeth i no volia anarsen de portugal de ninguna de les maneres, i ya
se li havia olvidat que el seu germà joanot estava encarcelat i necesitava l'ajuda de tots per poder ixir de la
presó.
2
Entre tots li van fer compendre que tenien que tornar a Valencia i l'expedició va travessar tota la meseta de la
penÃ-nsula, amb tots els perills que això tenia pa pode arribar a l'altra part de la penÃ-nsula.
En madrid els van furtar part dels cavalls que tenien i van tindre que fer el viatge caminant i amb burros que
van poder adquirir per castella.
Ja en Valencia el primer que va fer es negociar el casamente entre Ausias e Isabel, l'altra germana dels
martorell. Ell li donava a Isabel com a dot unes terres i alguns diner del deute que havia pedit a Portugal. El
casament va producir−se un
messos despres pero no va durar molt perque Isabel va voler divorciarse molt promte per una desilusió que
va sentir cap al poeta Ausià s. Ella afirmava que mai volia estar amb ella, sempre anava per ahÃ- a coneixer
dones i no volia saber res d'ella. La mare de Joanot i la seua avia havien arrendat els territoris de Murla i
Benibraïm per a poder sufragar totes aquestes situacions dificil per a una familia en la edat mitjana.
Joanot va viure lliure i es dedica al que mes li agradava que era escriure el Tirant. Es passava hores i hores
escrivint. Ho solia fer per la nit quan tots dormien. Pel dia dormia i per la nit passava hores gastant tinta.
Despres de molts mesos sense ixir , va tornar a les eixides socials i, en una festa va coneixer a una dama,
Agnes, amb qui va ser amant, era la dona de l `embaixador de Catarroja. Quan aquesta relació es va acabar
Agnes va fer presio i va conseguir que despres de molt jutges i de moltes injusticies fetes als Martorell es
quedaren sense terres. Durant aquest periode va estar varies vegades en empresonat com si fora un delincuent
i va tenir que fugir varies vegades per no ser atrapat.
A més de tot açò a Joanot li agradava molt jugarse els Diners en apostes, havia desarrollat un principi de
ludopatÃ-a, ya que les poques riqueses amb que s'havia quedat la familia les empenyava en apostes
imposibles amb la intenció de no tornar a tindre que treballar.
Quan ja no li quedava res va rebre una carta de Portugal on el seu amic Beauchamp li deia que Elisabeth
estava a punt de morir i q desitjava veure al seu germà Galceran (que havia conegut en l'expedició a
Portugal i de que estava profundamente enamorada despres de molt de temps). Amb l`ayuda d`una aposta
guanyada va conseguir que el seu germà partira cap a Lisboa tan rà pid com va poder. Al arribar va anar a
vore a Beauchamp i va parlar amb ell un llarg rato. Li va dir que l'ultim desig d'Elisabeth era casarse amb
Galceran. Ella es notava malalta pero aun asi es va alegrar molt de la vinguda de Galceran i li va dir que es
quedara en la seua casa. Però sense massa dies d'estar alli un dia Elisabeth va morir i Galceran va tornar molt
desilusionat despres de estar un temps.
Va regresar i va passar un temps en casa dels Ladernosa pero despres va volver a la seua casa perque tenia
juÃ-s pendents. Al poc de temps la seua mare va morir i ell i Joanot va decidir anar a luitar al costat del rei.
Alli Joan es va fer molt amic del nebot del rei, Carles de Viana princep
destronat pel seu pare del regne de Viena. Poc despres el rei Alfons va morir i va deixar la Corona al
seu germa i pare de Carles, Joan II, i Napols al seu fill bastard Ferrant.
Després de tot astò no els va quedar mes remei que tornar a valencia i intentar sobreviure. Joanot va caure
altra volta en el vici de les apostes hasta el punt d'apostarseu tot, inclús el llibre mes preciat que havia escrit,
el Tirant, que va arribar al final a mans de MartÃ- Joan de Galba.
3