Les cendres del cavaller; Silvestre Vilaplana

Anuncio
Les Cendres del Cavaller
5−12: L´autor al sentir acostar−se el final dels seus dies escriu una carta al Senyor Marti Joan de
Galba. En la carta li diu que vull que el Tirant lo Blanc sobrevisca i que siga cuidat com ell l´ha cuidat.
En la carta també conta tota la seua vida tal com la va viure per demostrarli que en el Tirant hi havía
encenes de la seua vida.
Empieça relatant com el seu pare li havía fet cridar per a anar a servir al rei Alfons. El germa li explica
les influencies que tenen en aquell moment: conta que havien perdut privilegis perque la reina no el
tenia en afecte (en 1410 va morir el rei Marti sense sucesor i va haver una lluita per la corona que la va
guanyar Ferrant de Antequera. El altre candidat, Jaume d´Urgell, i els seus servidors foren detinguts i
la seua mare va passar a responsavilitat dels Martorell que li van donar un bon trat. Aixo no li va
agradar a la reina).
13: El viatge asta Napols fou molt tranquil, els mariner anaven molt confiats en la victoria i es passaven
el dia contant històries béliques pasades sin preocuparse per la batalla. Un dia quan ja estaven prop de
Napols el pare de Joanot li va fer cridar per a contarli que pensava canviar el testament i deixarli a ell
tots els bens famil.liars. Joanot va pedir a son pare que lo volviese a pensar i despres parlarian.
EL dia de la lluita tots estaven molts contents i confiats (pensaven que Renan d´Anjou és rendiria). EL
tragecte hasta Napols era molt rapad i al acostarse a l´illa no van ver ningun vaixell en el port, sols un
petit vaixell pesquer que s´havia despistat i es dirigia hacia la primera embarcació. El vaixell estava
plena de polvora i anava conduida per un suïcida, i quan va estallar tota una flota de varcs els va atacar
i en poc de temps van aconseguir abordar la nau del rei i destruir totes les naus. Sols la nau on iba
Joanot i el seu pare va poder fugir perque era la mes rapida però quan estaven llegant al port de Sàsser
en Sardenya el vaixell va undir−se amb molts tripulants. Ja en Sàsser el pare de Joanot va morir
despres de canviar el testament. Uns dels dies que Joanot va estar en l´illa van passar uns cavaller que
anaven a negociar l´agiberament del rei i dels seus germans, poc despres va regresar uns dels germans,
Joan de Navarra, con el que Joanot va poder regresar a la peninsula.
Va estar uns dies en Barcelona en casa de un amic que es va fer en Sásser i despres va regresar a la seua
casa. Ayi es va fer carrec dels asumptes famil.liars i va conseguir que el nom dels Martorell foça otra
vegada gran i conegut.
Un dia Damiata va entrar a la cambra de Joanot i li va contar que havia fet bodes sordes amb
Montpalau i que despres aquest va negar d`haverles fet. Joanot es va muuntar en col·lera i va manar
una carta a Montpalau exigit−le que o es cassava amb Damiata o el retaria a un dol a ultranza.
Montapalau va aceptar el dol pero amb algunes condicions: Joanot tindria que buscar un jutge i que si
no lo encontrava antes de sis messos el seu honor quedaria ferit. Cuan Joanot estava buscant un jutge
per a el dol va rebre un escrit de la reina Maria que li deia que es presentara en el seu palau. Joanot va
ir al palau i la reina el va prohibir el dol entre Montapalu i ell. Pero Joanot no va fer cas la reina i va
marxar cap a Barcelona amb el seu germa Jaume i un escas grup de criats i servidors, dixant a
Galceran fer−se carrec de la famil·lia. Amb l`ayuda dels Ladernosa va manar cartes a totes les
monarquies d`Europa amb el fi d`encontrar un jutge. El rei d`Inglaterra va aceptar la carta de Joanot.
Amb Joan de Ladernosa va ir a parlar amb uns mercaders per a que le feren uns pagarés per poder fer
el viatge asta Inglaterra i va partir. Va viatjar per mar i quan va llegar a l`illa va anar cap a Londres
amb uns mercaders que li van decir que el rei estava boig. Quan Joanot va llegar al palau va tenir que
esperar uns dies a que el rei pogue rebre. Un dia va fer cridat al palau i va contar al rei la seua historia.
El rei va aceptar el carrec de jutge i li va invitar a que participas en un torneig que es celebraria uns
mesos mes tard. Joanot va aceptar i es va retirar. Li va manar una carta a Montpalau dient−li que ja
1
tenia un jutge i que tenia que anar a Londres per a la batalla. Montapalu no contestà. Mentres que
esperaba va coneixer Richard Beauchamp, tutor del rei i comte de Varoic, amb qui va fer una bona
amistat.Un dia quan estava parlant amb Beauchamp va ver a Lady Elisabeth i es va enamorar d`ella de
seguida a pesar de les advertencias de Beauchamp.
Uns dies anbanç que començara el torneig va arribar una carta de Galceran on li posava al dia de le
asumtes famil·liars i li contà que a Montpalau havia estat detingut per ordre de la reina. Galceran
tambe li va parlar dels negocis que estava fent amb els Martorell per al casament d`Isabel amb Ausias.
El dia que va començar el torneig va rebre una carta de Galceran on li deia que Montpalau va eixir de
la carcel i va rebre la carta de Joanot.
A Joanot li va tocar lutxar en segon lugar am William Bradford, un home de petita estatura a qui va
guanyar de seguida. El segon combat el va resoldre fácilmente i quan va volver a la seua tenda va
encontrar a Elisabeth que li va felicitar pel combat que havia realitzat. El torneig es va suspes per la
mort d`un cavaller. Joanot va eixir de la seua tenda per veure que havia pasta i va encontrar a
Elisabeth, la seua criada, Beauchamp, i un altre cavaller. El altre cavaller era el promes d`Elisabeth, el
duc d`Alimburg, i el va felicitar per la seua actuació i li va dir que esperava lluitar amb ell en la final.
En el segon dia de combat els tres contrincants van caure de seguida. El rei a la fi del dia va rebre als
Quatre cavallers que quedaven en el torneig. Quan va tornar a la seua tenda va encontrar a la criada
d`Elisabeth que li va dir que si era geneross amb ella podria fer que estiguess amb Elisabeth en la
misma cambra, ell va aceptar i li va pagar. La criada li va llevar al palau i per un forat que hi havia a la
seua cambra ell va mirar i va poder ver a la seua amada.
Al ultim dia de tornig Beauchamp li va esplicar que si guanyava tindria que elegir a una dama per que
fossa la reina de les festes i li va pregar que no escogira a Elisabeth. El duc d`Alimburg i ell van quedar
finalistas i en un combat molt dur Joanot va deixar−se perder per a no causar−li dany a Elisabeth.
Quan ja el dia es terminava va venir un criat amb una carta de Valencia on li esplicaven que
Montpalau havia sigue arrestat i no podia salir de els territoris de la Corona. Despres va venir la
criada, Mary, per portar−li una carta de Elisabeth on li demanava una trobada a la seua casa. A la nit
seguent va anar quita per Mary a la cambra d`Elisabeth on van estar junts tota la nit. I Aixa van fer
totes les nit fins que el ultim dia del torneig va fer cridat pel rei per veure el final del torneig i per dir−li
que havia decidit adobar−lo cavaller el dia seguent. Va passar tota la nit vetlant les armes i l`endema el
van adobar. Despres es va repartir els premis del torneig. Més tard en el sopar a palau el rei va
anunciar el casament entre Almburg i Elisabeth, per aquesta raó ja nova poder ver mes a Elisabeth i va
volver a Valencia. També perque Montpalau no volia ir a Inglaterra i va pagar a Damiata per
compensar la seua ofensa.
Per el camí de retorn per mar el vaixell on viatjavem amb companyia d`uns mercaders va ser assaltat
per pirates i van robar totes les possesions del mercader, incluint joies que encondia daball la roba.
Despress el viatge fou molt tranquil i van llegar de seguida a Portugal on va tenir que demanar altre
deute per poder llegar a sa casa.
Ja en Valencia el primer que va fer es negociar el casamente entre Ausias e Isabel. Ell li donava a Isabel
com dot unes terres i alguns diner del deute que havia pedit a Portugal. El casament va producir−se un
messos despres pero no va durar molt perque Isabel va morir molt promte per una enfermdada i
perque el nen que llevava dins li quitava molta energia. No va ser l`unica mort ja que la seua avia
tambe va morir i amb ella van empeçar tots el problemas judicials. La mere de Joanot i la seua avia
avien arrendat els territoris de Murla i Benibraïm per a mandar−li diners a Londres. Joanot va
demanar les seues terres pero no li van fer cass per la cual cosa va entrar per la força i el va fer seu. Per
aquest acte va estar en la carçel poc temps pero al final aconsegui que li devolveren els seus teritoris.
2
Al poc en una festa va coneixer a una dama, Agnes, con la qui va ser amant, era la dona de
l`embaixador d`Ixer. Quan aquesta relació es va acabar Agnes va ser presio i va conseguir que despret
de molt jutges i de moltes injusticies fetes als Martorell es quedaren sense terres. Durant aquest periode
va estar varies vegades en empresonat com si fora un delincuent i va tenir que fugir varies vegades per
no ser atrapat.
Quan ja no li quedava res va rebre una carta d`Anglaterra on el seu amic Beauchamp li deia que
Elisabeth estava a punt de morir i q desitjava veurel. Amb l`ayuda d`un prestam que li va fer un amic
va partir cap a Londres tan ràpid com va poder. Al llegar fou a ver a Beauchamp i va hablar con ell
una llarga estona i al dia seguent van ir juntes a ver Elisabeth. Ella es notava enferma pero aun asi es
va alegrar molt de la vinguda de Joan i li va dir que es quedas en la seua casa. Durant uns temps
vanvivir con una parella pero un dia Elisabeth va morir i Joan va tornar despres de estar un temp
acompanyant a Beauchamp.
Va regresar i va passar un temps en casa dels Ladernosa pero despres va volver a la seua casa perque
aun tenia jutges pendents. Al poc de temps la seua mare va morir i ell i Galceran va decidir anar a
lutxar al costat del rei. Alli Joan es va fer molt amic del nebot del rei, Carles de Viana princep
destronat pel seu pare del regne de Viena. Poc despres el rei Alfons va morir i va deixar la Corona al
seu germa i pare de Carles, Joan II, i Napols al seu fill bastard Ferrant. Joan amb Carles es van
traslladar a Barcelona on van formar una cort. Un dia el pare de Carles el va apressar i fins a un any
despres i despres de moltes presions del poble Català va ser agiberat pero va morir promete. Esto va fer
que Joan tinguera que volver a Valencia on va tenir que vender els seus llibres i el seu Tiran per a
poder sobreviure miserament fins al final dels seus dies.
3
Descargar