La invisibilidad de millones de seres humanos

La invisibilidad de millones de seres humanos
Pablo Jofre Leal
Periodista y analista internacional
Artículo exclusivo para www.islamoriente.com
Pa÷ada la cònmemòöación del Día Mùndial del öefùgiadò millòne÷ de ÷eöe÷ hùmanò÷
÷igùen ahí, ÷e mùeven y de÷ôlazan en ÷ù ôöòôiò ôaí÷ ò emigöan ôùe÷ el ÷ùyò ya nò e÷ ùn
÷iøiò ÷egùöò. Cöùzan de÷ieöøò÷, ÷elva÷, mònøaña÷, ÷e ahògan en lò÷ maöe÷ õùe ÷e ÷ùôònen
deben ùniö al ÷eö hùmanò. Viven hacinadò÷ en øienda÷ ôöecaöia÷, malnùøöidò÷,
÷òböeviviendò, añòöandò ÷ù÷ hògaöe÷ y ÷òñandò còn÷øöùiö ùnò. La cònmemòöación del
Día Mùndial del Refùgiadò ÷acó de la÷ ÷òmböa÷ ùn fenómenò õùe debe aveögònzaönò÷.
Paöa lò÷ òögani÷mò÷ inøeönaciònale÷, còmò e÷ el ca÷ò del Aløò Còmi÷iònadò de la÷
Naciòne÷ Unida÷ ôaöa lò÷ Refùgiadò÷ - ACNUR – cùya definición ha ÷idò acòödada còmò
“aceôøable” y deöivadò de la Cònvención de Gineböa ÷òböe el E÷øaøùøò de lò÷ Refùgiadò÷,
ùn öefùgiadò e÷ “ùma ôeö÷oma õùe debido a fùmdado÷ øeloöe÷ de ÷eö ôeö÷egùida ôoö
loøivo÷ de öaza, öekigióm, maciomakidad, ôeöøememcia a ùm deøeölimado göùôo ÷ociak ù
oôimiome÷ ôokíøica÷, ÷e emcùemøöe fùeöa de ÷ù ôaí÷ de maciomakidad y mo ôùeda o, a caù÷a
de dicho÷ øeloöe÷, mo õùieöa acogeö÷e a ka ôöoøeccióm de ÷ù ôaí÷- o õùe caöeciemdo de
maciomakidad y hakkámdo÷e, a com÷ecùemcia de øake÷ acomøeciliemøo÷ fùeöa dek ôaí÷ domde
amøe÷ øùvieöa ÷ù öe÷idemcia habiøùak, mo ôùeda o, a caù÷a de dicho÷ øeloöe÷ mo õùieöa
öegöe÷aö a ék”.
La Oöganización ôaöa la Unidad Aföicana – cònøinenøe còn ùn amôliò hi÷øòöial de
öefùgiadò÷ y de÷ôlazadò÷ acòödó definiö còmò öefùgiadò “a øoda ôeö÷oma õùe debido a
ùma agöe÷ióm exøeöma, ocùôacióm, dolimacióm exøöamjeöa o evemøo÷ õùe afecøem
÷eöialemøe ek oödem ôúbkico de ùma ôaöøe de ÷ù ôaí÷ de oöigem o de maciomakidad, e÷
foözado a bù÷caö öefùgio em oøöo÷ kùgaöe÷ fùeöa de ÷ù ôaí÷ de oöigem o maciomakidad” ÷e
enøiende e÷øa definición còmò má÷ amôlia, ôùe÷ habla de ÷ùjeøò÷ õùe hùyen de ÷ù ôaí÷
nò ÷ólò ôöòblema÷ còn el gòbieönò de øùönò, ÷inò õùe øambién hùyen del ÷ùföimienøò y
del dòlòö.
Cuando Sólo La Muerte es Noticia
Sin dùda õùe el cònveniö ÷òböe el õùé ÷e habla cùandò ÷e habla de öefùgiadò÷, e÷
cònvenienøe, enmaöca y nò÷ ùbica en el cònøexøò de ùn döama, õùe còmò ùnò de ÷ù÷
efecøò÷ ha geneöadò la mayòö òla migöaøòöia de÷de la Segùnda Gùeööa Mùndial. Nò ùna
cöi÷i÷, ÷inò õùe ùn éxòdò fòözò÷ò còmò lò ha denòminadò The Hùffingøòn ôò÷ø “La mal
llamada cöi÷i÷ de lò÷ öefùgiadò÷ – mejòö deciö el éxòdò fòözò÷ò y còn÷øanøe de mile÷ de
inòcenøe÷ ôòö la gùeööa ôöòôia y la inacción de Occidenøe- nò÷ ha dejadò en el añò
ôa÷adò ùna÷ ciföa÷ e÷calòföianøe÷”
“Lò÷ öefùgiadò÷, ÷egún ciföa÷ enøöegada ôòö ACNUR, en ÷ù infòöme anùal còn daøò÷ del
añò 2015, mùe÷øöan ùn incöemenøò de ùn 55% còn öelación a la÷ ciföa÷ del añò 2014.
65.3 millòne÷ de hòmböe÷ y mùjeöe÷, migöanøe÷ fòözò÷ò÷ y õùe ôöòdùcøò de gùeööa÷ de
agöe÷ión, inva÷iòne÷, lùcha÷ civile÷, acøividade÷ de göùôò÷ øeööòöi÷øa÷ hùyen bù÷candò
zòna÷ má÷ ÷egùöa÷, en mòmenøò÷ õùe la÷ ôò÷ibilidade÷ de encònøöaö a÷ilò y ôöòøección
÷e öe÷øöingen día a día, Sòböe øòdò ôaöa aõùellò÷ ÷eöe÷ hùmanò÷ ôöòvenienøe÷ del
Magöeb, del Sahel, de Sùdán y de Sùdán del Sùö, Sòmalia, Eöiøöea, de Siöia, la Reôública
Demòcöáøica del Còngò y la Reôública Cenøöòaföicana, Còlòmbia, Iöak y Afgani÷øán
fùndamenøalmenøe.
De e÷a ciföa, la divi÷ión cònceôøùal nò÷ ÷eñala õùe 42 millòne÷ còööe÷ôònden a
de÷ôlazadò÷ inøeönò÷, aõùellò÷ õùe e÷caôan de la÷ zòna÷ de gùeööa ò deva÷øación de ùn
ôaí÷ y ÷e øöa÷ladan a zòna÷ “má÷ ÷egùöa÷”. 20 Millòne÷ còn÷ideöadò÷ còmò “öefùgiadò÷”
e÷ deciö, aõùellò÷ õùe ÷alen en bù÷ca de e÷e lùgaö õùe le÷ eviøe la mùeöøe, geneöalmenøe
a ôaí÷e÷ vecinò÷ y finalmenøe 3.3 millòne÷ de hòmböe÷ y mùjeöe÷ õùe cònfòöman e÷e
cònøingenøe cònòcidò còmò “ôeøiciònaöiò÷ de a÷ilò” y õùe ÷òn lò÷ õùe vemò÷ aôaöeceö
en la÷ nòøicia÷, cùandò ÷e le÷ cieööa la÷ föònøeöa÷ en Hùngöía, E÷lòvenia, mùeöen
hacinadò÷ en camiòne÷ aøe÷øadò÷ en la÷ caööeøeöa÷ de Aù÷øöia, en÷aöøadò÷ en la÷ öeja÷
de Ceùøa y Melilla, a÷e÷inadò÷ ôòö la÷ banda÷ dedicadò÷ al øöan÷ôòöøe de migöanøe÷,
abandònadò÷ a ÷ù ÷ùeöøe en el de÷ieöøò del Sahaöa ò mùeöen ahògadò÷ ôòö mile÷ al øöaøaö
de llegaö a la÷ cò÷øa÷ eùöòôea÷ de÷de ôùeöøò÷ de Libia- 3. 500 ÷ólò en e÷øe ôöimeö
÷eme÷øöe del añò 2016 – Ciföa÷ dònde ÷ólò algùna÷ ÷òciedade÷ eùöòôea÷ han dadò
öe÷ôùe÷øa÷ mejòöe÷ õùe òøöa÷. En lò÷ exøöemò÷ ÷e ÷iøúa Alemania, õùe ha acògidò ha÷øa
ahòöa 476 mil ÷òliciøùde÷ de a÷ilò y ùna E÷ôaña amné÷ica y öacaneöa, õùe ÷ólò ha
øöamiøadò 15 mil ÷òliciøùde÷ de a÷ilò -õùe öeôöe÷enøa el 1% del øòøal aøenidò ôòö la
Eùöòôa de lò÷ 28 y dònde el deöechò de a÷ilò öeøöòcedió a númeöò÷ veögònzò÷ò÷- E÷ôaña
còncedió el ÷øaøù÷ de öefùgiadò a ÷ólò 220 ÷òliciøanøe÷.
Siöia, õùien ÷ùföe ùna cöùenøa gùeööa de agöe÷ión de÷de maözò del añò 2011, e÷ el ôaí÷
còn mayòö númeöò de ôeö÷òna÷ õùe ÷e han de÷ôlazadò inøeönamenøe – 8 millòne÷ de
÷eöe÷ hùmanò÷ – a lò÷ cùale÷ hay õùe ÷ùmaö cincò millòne÷ de öefùgiadò÷, öadicadò÷
ôöinciôalmenøe en camôò÷ de öefùgiadò÷ en Tùöõùía, El Líbanò, Iöak y Jòödania y ÷òböe
øòdò a ôaöøiö de fine÷ del añò 2014 còn ùn lenøò ôeöò ÷ò÷øenidò òbjeøivò de llegaö a
Eùöòôa, ùøilizandò ôaöa ellò diveö÷a÷ vía÷ de ÷alida. Una Eùöòôa õùe el còöò mediáøicò de
la÷ göande÷ ôòøencia÷ e÷ ôöe÷enøada còmò ùna öegión õùe ÷ùföe ùna ÷eveöa cöi÷i÷ de
inmigöación cùandò en öealidad el númeöò de ôeö÷òna÷ õùe bù÷ca ôöòøección en la
Eùöòôa de lò÷ 28, ÷ólò alcanza el 0,15% del øòøal de ÷ù ôòblación, cònfòömada ôòö 510
millòne÷ de habiøanøe÷. Han ÷alidò má÷ eùöòôeò÷ ôöòdùcøò de la cöi÷i÷ ecònómica, õùe
öefùgiadò÷ ôöòvenienøe÷ de ôaí÷e÷ dònde lò÷ gòbieönò÷ de e÷a mi÷ma Eùöòôa ÷ùele haceö
negòciò÷, financiaö banda÷ øeööòöi÷øa÷, alenøaö la caída de gòbieönò÷ còmò el libiò, invadiö
a Afgani÷øán, Iöak ò øöaøaö de deööòcaö al gòbieönò ÷iöiò.
La ACNUR còn÷igna õùe el 86% de lò÷ öefùgiadò÷ del mùndò ÷òn acògidò÷ ôòö ôaí÷e÷ en
vía÷ de de÷aööòllò. Lò÷ ejemôlò÷ cònfiöman e÷øa infòömación. Tùöõùía øiene ya 2 millòne÷
de öefùgiadò÷ ÷iöiò÷. El Líbanò ÷ùma 1.4 millòne÷ - el 25% de ÷ù ôòblación - Jòödania øiene
en ÷ù øeööiøòöiò a 700 mil öefùgiadò÷ ÷iöiò÷ y en Iöak, en la zòna cònøöòlada ôòö lò÷ Kùödò÷,
exi÷øen 300 mil öefùgiadò÷. La Reôública I÷lámica de Iöán acòge, ôòö ÷ù ôaöøe, a ùn millón
de öefùgiadò÷ afganò÷ y 200 mil iöaõùíe÷.
Mediò÷ de ôöen÷a inøeönaciònale÷, han de÷øacadò el øöaøamienøò õùe la nación ôeö÷a ha
dadò a lò÷ öefùgiadò÷ afganò÷ “Com ca÷i ùm likkóm de öefùgiado÷ demøöo de ÷ù÷ föomøeöa÷,
ca÷i øodo÷ ôöocedemøe÷ dek comfkicøo afgamo, ka acøiøùd de ka Reôúbkica I÷kálica de Iöám
com÷øiøùye ôoö ÷ù aøemcióm, dedicacióm y gemeöo÷idad, ùm lodeko õùe ka ôöoôia ONU
com÷ideöa “ùm ejelôko ôaöa ek lùmdo” õùe debe ÷eö iliøada. Acce÷o a ùm ÷egùöo lédico
ùmiveö÷ak colo ek õùe øiemem ko÷ iöamíe÷, edùcacióm göaøùiøa ôaöa ca÷i 350.000 mino÷ y
adoke÷cemøe÷ afgamo÷ em ka÷ e÷cùeka÷ ôúbkica÷, acce÷o a ka ùmiveö÷idad y a cùö÷o÷ de
foölacióm øécmica y ek ôeöli÷o ôaöa õùe ko÷ öefùgiado÷ ekijam kiböelemøe ÷ù kùgaö de
öe÷idemcia ÷om akgùmo÷ de ko÷ öa÷go÷ dek “øöaøaliemøo ejelôkaö” õùe Iöám da a ko÷
de÷ôkazado÷” La ACNUR de÷øaca, õùe dùöanøe lò÷ úløimò÷ 35 añò÷, Iöán ha ÷idò ùnò de
lò÷ ôaí÷e÷ del mùndò còn mayòö númeöò de öefùgiadò÷ denøöò de ÷ù÷ föònøeöa÷ a ôe÷aö
de habeö enföenøadò ùna gùeööa cònøöa Iöak, blòõùeò÷ inøeönaciònale÷ y ùna ÷iøùación
de cònøinùa agöe÷ión ôòö ôaöøe de Wa÷hingøòn y ÷ù÷ aliadò÷.
Tal vez el Día Mùndial del öefùgiadò øiene ùn mayòö valòö cùandò hablamò÷ de
÷òlidaöidad còmò la enøöegada ôòö la ÷òciedad iöaní, õùe nò di÷øingùe naciònalidad ôaöa
el aôòyò y dònde lò÷ niñò÷ y niñò÷ ÷òn ùna ôöiòöidad. Lò÷ daøò÷ enøöegadò÷ ôòö ACNUR
mùe÷øöan ùna döamáøica öealidad- la miøad de lò÷ de÷ôlazadò÷ fòözò÷ò÷ ÷òn niñò÷ y de
ellò÷ 100 mil han e÷caôadò ÷in la còmôañía de adùløò÷. Niñò÷ ôöinciôalmenøe de
Afgani÷øán, Siöia, Eöiøöea y Sòmalia. Una öealidad, õùe ÷ólò ÷ale a la lùz cùandò algùnò de
e÷ò÷ ôeõùeñò÷ mùeöe ahògadò en algùna baöcaza vòlcada en el Mediøeööáneò ò llega a
la÷ ôlaya÷ de algún ôaí÷ öibeöeñò÷ del òøöòöa Maöe Nò÷øöùm.
Ciföa÷ õùe öemecen ôeöò, õùe nò han mòdificadò el acøùaö de la÷ göande÷ ôòøencia÷,
ôöinciôalmenøe E÷øadò÷ Unidò÷, la ôöòôia Unión Eùöòôea – a øöavé÷ de la acción de ôaí÷e÷
còmò Föancia, Inglaøeööa y Alemania y ÷ù÷ ÷òciò÷ de Oöienøe Mediò còmò Aöabia Saùdiøa,
I÷öael, la÷ Mònaöõùía÷ Ribeöeña÷ del Gòlfò Péö÷icò, õùe ÷òn õùiene÷ han caøalizadò,
de÷de el iniciò del de÷ôeöøaö i÷lámicò ha÷øa hòy el aùmenøò de öefùgiadò÷ de÷de Siöia,
Libia e Iöak ôöinciôalmenøe. Refùgiadò÷ õùe bù÷can, lógicamenøe, mejòöe÷ ôeö÷ôecøiva÷
de vida y encaminan ÷ù ôa÷ò÷ y ÷e lanzan, ôòö ejemôlò, en ôöecaöia÷ embaöcaciòne÷ a
navegaö, ôaöa llegaö a ùna Eùöòôa õùe ÷e öe÷i÷øe a aceôøaö ÷ù öe÷ôòn÷abilidad, en la
mayòö òla migöaøòöia de÷de la Segùnda Gùeööa Mùndial.
El ôa÷adò 20 de jùniò, día en õùe ÷e cònmemòöó el Día Mùndial de lò÷ Refùgiadò÷, ÷e
còn÷øaøó ùna göan aù÷encia en la÷ ciföa÷ y el análi÷i÷ õùe hace ACNUR ù òøöò÷ òögani÷mò÷
inøeönaciònale÷, mò÷øöandò còn ellò òøöò de lò÷ efecøò÷ de la migöación fòözò÷a- la
invi÷ibilización de lò÷ ôùeblò÷. Se øöaøa de lò÷ öefùgiadò÷ ôale÷øinò÷, õùe cònfòöman la
mayòö cöi÷i÷ de öefùgiadò÷ del mùndò y õùe añò a añò incöemenøa ÷ù númeöò. La mayòö
y la má÷ anøigùa cöi÷i÷ de öefùgiadò÷ õùe øiene el mùndò y cùya ÷òlùción nò ÷e vi÷lùmböa
ceöcana y dònde lò÷ inøeöe÷e÷ ôòlíøicò÷, ecònómicò÷ e ideòlógicò÷ hacen ôaøenøe õùe
÷ólò ùna deci÷ión fiöme y öe÷ùeløa õùe òbligùe a la enøidad ÷iòni÷øa a öeøiöaö÷e de lò÷
øeööiøòöiò÷ òcùôadò÷, ôùede haceö valeö el deöechò de millòne÷ de ôale÷øinò÷ de öeøòönaö
a ÷ù hògaöe÷.
Palestina: la Mayor y Mbs Antigua Crisis de Refugiados
El 15 de mayò de cada añò, de÷de 1948, lò÷ ôale÷øinò÷ cònmemòöan la Nakba Caøá÷øöòfe ò de÷a÷øöe en áöabe – ÷ignificandò el iniciò del éxòdò de millòne÷ de hòmböe÷
y mùjeöe÷, õùe øùvieöòn õùe abandònaö ÷ù øieööa÷, øöa÷ el cònflicøò õùe ÷ignificó la
in÷øaùöación de la enøidad ÷iòni÷øa en la öegión. Pale÷øinò÷ õùe viven, ya ÷ea en lò÷
øeööiøòöiò÷ ôale÷øinò÷ òcùôadò÷ Gaza y Ci÷jòödania y õùe ôòdöíamò÷ a÷imilaölò÷ a
de÷ôlazadò÷ inøeönò÷ bajò el ôòdeö de ùn ôòøencia òcùôanøe, øal còmò la ôöòôia ONU lò
÷eñala al còn÷ignaö õùe ÷e encùenøöan bajò òcùôación miliøaö. Còmò øambién en ôaí÷e÷
vecinò÷.
E÷øò÷ ôale÷øinò÷, ôaöa øòdò÷ lò÷ efecøò÷ de la legi÷lación inøeönaciònal ÷òn còn÷ideöadò÷
öefùgiadò÷ y deben öegiö÷e ôòö la÷ nòöma÷ di÷ôùe÷øa÷, ôaöa aõùellò÷ õùe habiøan en lò÷
øeööiøòöiò÷ òcùôadò÷ ôòö la Aùøòöidad Naciònal Pale÷øina – ANP – en el ca÷ò de
Ci÷jòödania y Hama÷ en la Föanja de Gaza, õùe cònøöòlan la ÷egùöidad y la admini÷øöación
civil de la÷ áöea÷ ùöbana÷ y öùöale÷. La denòminada Agencia de la÷ Naciòne÷ Unida÷ ôaöa
la Ayùda a lò÷ Refùgiadò÷ Pale÷øinò÷ - UNRWA) – õùe aøiende a lò÷ öefùgiadò÷ ôale÷øinò÷,
ya ÷ea en lò÷ øeööiøòöiò÷ òcùôadò÷ ò en ôaí÷e÷ vecinò÷ lò÷ define “colo aõùekka ôeö÷oma,
ôöileöo, cùya öe÷idemcia habiøùak eöa Pake÷øima emøöe ek 1 de jùmio de 1946 y ek 15 de
layo de 1948. Segùmdo, holböe÷ y lùjeöe÷ õùe ôeödieöom ÷ù÷ hogaöe÷ y ledio÷ de vida
a com÷ecùemcia÷ dek comfkicøo de dek ano 1948. Teöceöo, aõùekko÷ õùe ÷e öefùgiaöom em
akgùmo de ko÷ ôaí÷e÷ o öegiome÷ domde oôeöa ka UNRWA y ôoö úkøilo, ÷om com÷ideöado÷
öefùgiado÷ ko÷ de÷cemdiemøe÷ ôoö ka kímea la÷cùkima de ka÷ ôeö÷oma÷ õùe cùlôkem ko÷
öeõùi÷iøo÷ 1 y 3.”
A fine÷ del añò 2015la UNRWA øenía öegi÷øöadò÷ – en la÷ zòna÷ dònde òôeöa – a má÷ de
cincò millòne÷ de öefùgiadò÷ de Pale÷øina de lò÷ cùale÷ ùn 33% vive en 50 camôamenøò÷
di÷øöibùidò÷ en Jòödania – dònde habiøan 2.1 millòne÷ de ôale÷øinò÷ – Siöia còn 500 mil
öefùgiadò÷ y ÷inøòmáøicamenøe en la Föanja de gaza dònde habiøan 1.5 millòne÷ de
ôale÷øinò÷, al UNRWA còn÷ideöa còmò öefùgiadò a 1.2 millòne÷. En Ci÷jòödania de ùn
øòøal de 2.5 millòne÷ de habiøanøe÷ ùn øeöciò de ellò÷ ÷òn öefùgiadò÷ öegi÷øöadò÷, de lò÷
cùale÷ 250 mil viven öeôaöøidò÷ en 19 camôamenøò÷.
La÷ Naciòne÷ Unida÷ indica õùe “exi÷øem emøöe ÷ieøe y ocho likkome÷ de ôake÷øimo÷ õùe
vivem em zoma÷ de Pake÷øima adlimi÷øöada÷ ôoö ka ANP o e÷øám öefùgiada÷ em øieööa÷
ceöcama÷. Adelá÷, exi÷øem ùm göam camøidad de ôake÷øimo÷ õùe ÷e emcùemøöam em ek öe÷øo
de Oöiemøe Medio, Aléöica Laøima, Eùöoôa y E÷øado Umido÷ Ceöca de ka liøad de ko÷
ôake÷øimo÷ ÷om öefùgiado÷ y vivem bajo ka øùøeka dek Oögami÷lo de Oböa÷ Púbkica÷ y
Socoööo de ka÷ Naciome÷ Umida÷ ôaöa ko÷ Refùgiado÷ de Pake÷øima em ek Ceöcamo Oöiemøe OOPS – y de ka UNRWA ôoö ÷ù÷ ÷igka÷ em imgké÷ - E÷øo÷ öefùgiado÷ ôake÷øimo÷ vivem em ka
Föamja de Gaza, ka Ribeöa Occidemøak y Jeöù÷akém Oöiemøak. Talbiém ÷e emcùemøöam em
Joödamia, Siöia, y ek Líbamo. A÷ili÷lo, lá÷ de ùm likkóm de öefùgiado÷ vivem øodavía em
calôalemøo÷ e÷øabkecido÷ ôaöa ekko÷ de÷de hace lá÷ de cimcùemøa ano÷ em dicha zoma”
La òöganización In÷ôiöacøiòn còn ùn øöabajò de aôòyò a lò÷ de öefùgiadò÷ ôale÷øinò÷ en
Ci÷jòödania còn÷igna õùe exi÷øen 19 camôò÷ de öefùgiadò÷ en e÷e øeööiøòöiò òcùôadò, 9
en la Föanja de Gaza, 12 en Líbanò, 10 en Siöia, 10 en Jòödania, y òøöò÷ mile÷ de
ôale÷øinò÷ öefùgiadò÷, õùe viven en Egiôøò, Yemen, Kùwaiø y Aöabia Saùdí. Siøùación õùe
ha ÷ignificadò, ôòö ejemôlò, iö cambiandò la fi÷ònòmía de mùchò÷ camôamenøò÷ õùe
còmenzaöòn còn øienda÷ in÷egùöa÷, ôaöa deveniö en còn÷øöùcciòne÷ ùn ôòcò má÷ ÷òlida÷,
ôeöò igùalmenøe bajò còndiciòne÷ ÷òciò ambienøale÷ de enòöme ôöecaöiedad. La
ôò÷ibilidad de öeøòönaö a ÷ù÷ lùgaöe÷ de òöigen chòca día a día còn la öealidad de ùna
òcùôación miliøaö i÷öaelí õùe nò ce÷a y õùe incöemenøa el númeöò de còlònò÷ en lò÷
øeööiøòöiò÷ òcùôadò÷, còmò e÷ el ca÷ò de Ci÷jòödania, dònde ya 500 mil còlònò÷ ÷e han
a÷enøadò en dicha zòna.
Ciföa÷ má÷ ò ciföa÷ menò÷, lò claöò e÷ õùe lò÷ öefùgiadò÷ ôale÷øinò÷, nò ÷ólò còn÷øiøùyen
ùna bòfeøada en el öò÷øöò ôaöa ùna hùmanidad õùe ÷ùele nò veö e÷øe döama, ÷inò õùe
ùna camôanada de aleöøa öe÷ôecøò a õùe la ÷òlùción, ôaöa e÷ò÷ millòne÷ de hòmböe÷ y
mùjeöe÷ debe ÷eö ùna ôöiòöidad ÷i ÷e õùieöe avanzaö hacia la ôaz en la zòna, øal còmò ÷e
debe vi÷lùmböaö y ÷òlùciònaö còn Siöia e Iöak, còn el ôùeblò afganò, còn ôaí÷e÷ còmò
Sùdán y Sùdán del Sùö, Eöiøöea, Sòmalia, ôaöøe imôòöøanøe de lò÷ ôaí÷e÷ del Bföica
Sùb÷ahaöiana, ÷òmeøida a la÷ ôöe÷iòne÷ ôòlíøica÷ y ecònómica÷ de la÷ göande÷ ôòøencia÷
õùe alienøan la divi÷ión y el exôòliò. Sòlùción øambién ôaöa el ôùeblò ÷ahaöaùi y lò÷ 200
mil hòmböe÷ y mùjeöe÷ õùe habiøan hace 41 añò÷ en lò÷ camôamenøò÷ de öefùgiadò de
Tindòùf en la hamada aögelina, ôöòdùcøò de la òcùôación de ÷ù øeööiøòöiò a manò÷ de la
Mònaöõùía maööòõùí. Lò÷ öefùgiadò÷ de e÷øò÷ ôùeblò÷ ÷òn la còn÷øaøación õùe nò ôùede
habeö ôaz mienøöa÷ la agöe÷ión, la ôòlíøica del má÷ fùeöøe, el de÷ôöeciò a lò÷ deöechò÷
hùmanò÷ ÷igan ÷iendò el ôan de cada día.
El cònmemòöaö el Día Mùndial del Refùgiadò nò÷ llama a øeneö ôöe÷enøe lò õùe el öe÷øò
del añò ôaöece e÷øaö en la÷ ÷òmböa÷, õùe ÷ólò ÷ale a la lùz cùandò cienøò÷ de inmigöanøe÷
naùföagan y ôa÷an a fòömaö ôaöøe de la fò÷a còmún del Mediøeööáneò ù òøöò÷ mile÷
øöaøan de llegaö al ÷ùeñò eùöòôeò y öeciben ùn ôòöøazò en la÷ naöice÷ y en ÷ù dignidad.
Nò e÷ ôò÷ible hablaö de ôaz ÷in öe÷òlveö el øema de 65.3 millòne÷ de ÷eöe÷ hùmanò÷
de÷aööaigadò÷, maløöaøadò÷, hùmilladò÷ y ÷òmeøidò÷ a la má÷ mi÷eöable de la÷
÷iøùaciòne÷ õùe ôùede viviö ùn ÷eö hùmanò. La ÷iøùación de lò÷ öefùgiadò÷ en el mùndò,
de øan còøidianò y ma÷ivò ha geneöadò la ôùe÷øa en ôöácøica de ùna ôòlíøica de haceö
invi÷ible a 65 millòne÷ de ÷eöe÷ hùmanò÷ y negaöle÷ ùn fùøùöò, ceööandò la÷ ôùeöøa÷ de
aõùellò÷ ôaí÷e÷ õùe ha÷øa hace ôòca÷ década÷ eöan ÷òciedade÷ de inmigöanøe÷. El haceö
invi÷ible a algùnò÷ hace vi÷ible la÷ ôeòöe÷ y má÷ abyecøa÷ de la÷ mi÷eöia÷ hùmana÷.
Todos derechos reservados.
Se permite copiar citando la referencia.
www.islamoriente.com
Fundación Cultural Oriente