La puntuació 3.1. Los signos de puntuación

3. La puntuación - La puntuació
Las cinco lenguas comparten los mismos signos de puntuación aunque difieren en su uso.
Les cinc llengües comparteixen els mateixos signes de puntuació. El que difereix és l’ús que se’n fa.
3.1. Los signos de puntuación - Els signes de puntuació
a)
Los signos de puntuación comunes son:
Els signes de puntuació comuns són :
vírgula ,
ponto .
reticências …
dois pontos :
ponto-e-vírgola ;
ponto de interrogação ?
ponto de exclamação !
aspas «»
parênteses ()
travessão apóstrofe ’
coma ,
punto (final) .
puntos suspensivos …
dos puntos :
punto y coma ;
signo de interrogación ?
signo de exclamación !
comillas «»
paréntesis ()
guión apóstrofe ’
coma ,
punt (final) .
punts suspensius …
dos punts :
punt i coma ;
signe d’interrogació ?
signe d’exclamació !
cometes «»
parèntesi ()
guionet apòstrof ’
virgola ,
punto (fermo) .
puntini di sospensione …
due punti :
punto e virgola ;
punto interrogativo ?
punto esclamativo !
virgolette «»
parentesi ( )
tratino apostrofo ’
virgule ,
point (final) .
points de suspension …
deux points :
point virgule ;
point d’interrogation ?
point d’exclamation !
guillemets «»
parenthèse ( )
tiret apostrophe ’
El español se caracteriza por tener un signo de abertura para la interrogación (¿) y para la exclamación (¡).
L’espanyol es caracteritza pel fet de tenir un signe d’obertura per a la interrogació (¿) i per a l’exclamació (¡).
P ... perante a intervenção norte-americana no Iraque, pode consolidar uma divisão ... no seio da União?
E
… ante la intervención norteamericana en Irak, ¿puede consolidar una división … en el interior de la Unión?
C
… davant la intervenció nord-americana a Iraq, pot consolidar una divisió ... a l’interior de la Unió?
I
... di fronte all’intervento nordamericano in Iraq, può consolidare una divisione... all’interno dell’Unione?
F
… face à la intervention américaine en Iraq, peut consolider une division … à l’intérieur de l’Union ?
E - Europa
A pesar de la norma, el catalán usa los dos sistemas, con y sin signo de abertura; pero lo más frecuente es que no haya signo de abertura.
Malgrat la norma, el català usa els dos sistemes, amb i sense signe d’obertura; però el més freqüent és que no hi hagi el signe d’obertura.
P
E
C
I
F
As autoridades de Alcoi,
não podiam fazer propaganda de um produto tão genuíno?
Era bom, não era?
Las autoridades alcoyanas, ¿ no podrían hacer propaganda de un producto tan genuino?
¿ Estaría bien, no?
Les autoritats alcoianes,
¿ no podrien fer propaganda d'un producte tan genuí?
Estaria bé, no?
C - Les olives
Le autorità d'Alcoi
non potrebbero propagandare un prodotto così genuino?
Les autorités d’Alcoi,
ne pourraient-elles faire de la publicité d’un produit aussi authentique ? Ce serait bien, n’est-ce pas ?
Aprendizaje simultáneo de lenguas románicas - Aprenentatge simultani de llengües romàniques
Enfoque Eurom4 - Enfocament Eurom4
DURSI - © E. Vilaginés 2005
Sonidos y grafías - Sons i grafies
3. La puntuación - La puntuació
3.1. Los signos de puntuación - Els signes de puntuació
b)
El guión indica que dos elementos o palabras diferentes forman una sola unidad, lo que ocurre es que no todas las lenguas lo aplican de la
misma manera.
El guionet indica que dos elements o paraules diferents formen una sola unitat, el que passa és que no totes les llengües ho apliquen de la
mateixa manera.
En portugués, en catalán y en francés, un guión conecta los pronombres complementos con el verbo cuando se sitúan detrás del mismo. En
catalán, además, si hay más de una forma pronominal, la última se puede indicar con un apóstrofo, con lo que se combinan guión y apóstrofo.
En español y en italiano, el cúmulo de estos elementos resulta en una sola unidad gráfica.
En portuguès, en català i en francès, un guionet connecta els pronoms complements amb el verb quan se situen després d’aquest. En català, a
més, si hi ha més d’una forma pronominal, l’última pot indicar-se amb un apòstrof, combinant així guionet i apòstrof.
En espanyol i en italià, el cúmul d’aquests elements té per resultat una sola unitat gràfica.
ofrecem-nos-o
absteve-se
tornar-se-á
cuéntanoslo
dásela
cómetelos
aneu-vos-en
parlatemene allez-vous-en
tornar-se-n’hi promettendotelo donne-la-lui
pensar-s’ho
regalargielo
parlez-lui-en
En catalán y en francés, algunas cifras también se escriben con un guión
En català i en francès, algunes xifres també s’escriuen amb un guionet.
vinte e três
duzentas
noventa e seis
veintitrés
dos cientas
noventaiséis
vint-i-tres
dues-centes
noranta-sis
Aprendizaje simultáneo de lenguas románicas - Aprenentatge simultani de llengües romàniques
Enfoque Eurom4 - Enfocament Eurom4
DURSI - © E. Vilaginés 2005
ventitrè
due cento
novanta sei
vingt-trois
quarante-cinq
quatre-vingt-seize
Sonidos y grafías - Sons i grafies
3. La puntuación - La puntuació
3.1. Los signos de puntuación - Els signes de puntuació
Por lo que respecta a muchos compuestos, en portugués, en catalán y en francés es más frecuente que un guión identifique la frontera de las
palabras que en español y en italiano. Hay palabras que encontramos escritas con y sin guión en una misma lengua.
Pel que fa als mots compostos, en portuguès, en català i en francès és més freqüent que un guionet identifiqui la frontera de les paraules que
en espanyol i en italià. Hi ha paraules que les trobem escrites amb i sense guionet en una mateixa llengua.
couve-flor
arco-íris
coliflor
correveidile
col-i-flor
guarda-robes
cavolfiore
arcobaleno
chou-fleur
arc-en-ciel
Independientemente de lo que dicta la norma, la conclusión acerca de cargos y gentilicios es que los encontramos con diversas ortografías en
todas las lenguas: una sola unidad gráfica, una unidad gráfica unida mediante un guión y dos unidades gráficas separadas por un espacio.
Independentment del que diu la norma, la suma de càrrecs i gentilicis, els trobem ortografiats de diferents maneres en totes les llengües : una
sola unitat gràfica, una unitat gràfica unida per un guionet i dues unitats gràfiques separades per un espai blanc.
vicereitor
vice-reitor
vice reitor
vicerector
vice-rector
vice rector
grecoromano grecoromano
greco-romano greco-romano
greco romano greco romano
vicerector
vice-rector
vice rector
grecoromà
greco-romà
greco romà
Aprendizaje simultáneo de lenguas románicas - Aprenentatge simultani de llengües romàniques
Enfoque Eurom4 - Enfocament Eurom4
DURSI - © E. Vilaginés 2005
vicerettore
vice-rettore
vice rettore
vicerecteur
vice-recteur
vice recteur
grecoromano grecoromain
greco-romano greco-romain
greco romano greco romain
Sonidos y grafías - Sons i grafies
3. La puntuación - La puntuació
3.1. Los signos de puntuación - Els signes de puntuació
c)
El catalán, el italiano y el francés marcan la caída de la vocal con el apóstrofo. El italiano también marca el apócope.
El català, l’italià i el francès marquen la caiguda de la vocal amb l’apòstrof. L’italià també marca l’estroncament.
--
--
l’autor
de l’actriu
d’aquesta
l'autore
dall'attrice
un po’ meglio
l’auteur
de l’actrice
qu’il
No hay espacios delante ni detrás del apóstrofo.
No hi ha espais ni davant ni darrere de l’apòstrof.
P
E
C
I
F
Durante
o acto de entrega
Durante
el acto de entrega
Durant
l’acte de lliurament
Nel corso dell’atto di consegna
Pendant
l’acte de remise
será concedida
se otorgará
s’atorgarà
si conferirà
on va octroyer
a Cruz de São Jorge a 41 personalidades e 15 colectividades.
la Cruz de San Jorge a 41 personalidades y 15 entidades.
la Creu de Sant Jordi a 41 personalitats i 15 entitats.
C - Creu
la Croce di San Jordi a 41 personalità e 15 entità.
la Croix de Saint George à 41 personnalités et 15 entités.
d)
Las cinco lenguas comparten también las variaciones tipográficas, es decir, la cursiva, la negrita y el subrayado.
Les cinc llengües comparteixen també les variacions tipogràfiques, és a dir, la cursiva, la negreta, i el subratllat.
Aprendizaje simultáneo de lenguas románicas - Aprenentatge simultani de llengües romàniques
Enfoque Eurom4 - Enfocament Eurom4
DURSI - © E. Vilaginés 2005
Sonidos y grafías - Sons i grafies